Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler es va entrevistar amb Erich Raeder. El gran almirall li va comunicar que l’amenaça que ells suposaven sobre Gran Bretanya en el Mediterrani Oriental, en el Pròxim Orient i a Àfrica ja no existia i que l’acció decisiva que esperaven iniciar ja no era possible. Raeder li va voler demostrar fins a quin punt era perjudicial per ells haver perdut l’ocasió en el Mediterrani, però Hitler no hi va mostrar massa interès.
Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
A Varsòvia, entre les dues i les tres, les autoritats alemanyes varen colpejar a la població.
Dimecres:
El dia de Nadal:
Com que era el dia de Nadal es va suspendre els bombardejos a totes les ciutats. Tot i això, a Berlín es va suspendre la Missa del Gall per l’endemà al matí en vista de possibles atacs aeris.
Joseph Goebbels va passar el dia de Nadal amb la seva esposa Magda, la millor amiga d’aquesta, Ello, i Ursula, a la seva finca de Bogensee, al nord de Berlín. Les tres havien estat casades amb diferents homes de la dinastia Quandt. A primera hora de la tarda, Goebbels i les dones varen sortir a muntar amb els nous cavalls de la família durant dues hores pels voltants de Brandenburg. Després es varen posar a llegir, escoltar música i a explicar-se les seves historietes.
A Canadà:
Del camp de presoners de Sherbrooke, a les afores de Quebec, varen ser alliberat 287 exiliats alemanys i retornats a Gran Bretanya. Entre ells el físic Klaus Fuchs.
En el Reich:
A Alemanya:
A Gmund, Heinrich Himmler va celebrar per últim cop les festes de Nadal amb la seva família.
A Itàlia:
Benito Mussolini li va confessar en el comte Galeazzo Ciano, que havia de reconèixer que els italians de 1914 eren millors que els actuals.
Dilluns:
En el Reich:
A França:
Adolf Hitler va visitar amb el seu tren Amerika les unitats militars de la costa del Canal de la Mànega. Quan estava a Boulogne-sur-Mer es va tenir que refugiar en un túnel per la presència de bombarders britànics a la zona, que estaven bombardejar les instal·lacions militars alemanyes.
Precisament aquell dia a París, l’actriu Olga Chejova va rebre un voluminós paquet de Nadal enviat per Hitler a través de l’Ambaixada alemanya. En el seu interior hi havia una targeta amb el retrat de Hitler dedicat, pastissos, xocolata, nous i pa de pessic de gingebre. Però l’actriu estava a punt de tornar a Alemanya i volia passar de contraban grans quantitats de perfum i altres regals i, per aquest motiu, es va desfer dels regals de Hitler per ficar-hi les seves coses. En la frontera, les autoritats de duana i militars varen registrar aquell gran i pesat paquet, però en veure la felicitació de Hitler no varen dubtar en no obrir-lo.
A París, els alemanys varen executar a un enginyer civil, Jacques Bonserhemt. que havia sigut sorprès per causalitat en la manifestació de l’11 de novembre i que havia sigut arrestat pels soldats alemanys. Estava a París per assistir a la boda d’un amic.
A Alemanya:
En una conferència militar on es varen reunir Wilhelm Canaris i els tres caps de les seccions interiors de l’Abwehr, a més del cap de la secció exterior, l’almirall Bürckner, que aquest va explicar que Wilhelm Keitel li havia indicat la conveniència de suprimir al general Maxime Weygand, que es trobava al nord de l’Àfrica. Keitel temia que formés un centre de resistència amb els elements intactes de l’exèrcit francès.
En una altra reunió, el general Wilhelm von Thoma va informar a Franz Halder que el OKH tenia poca informació sobre els tancs soviètics.
El Heer, la Kriegsmarine i la Luftwaffe varen decidir deixar la daga pels seus uniformes cerimonials i la varen substituir per una pistola.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va pronunciar una crida al poble italià, advertint-los que un sol home (Benito Mussolini) era el responsable de “la desastrosa situació en que es trobaven”.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest va atacar durament als bàltics. El doctor va aprofitar un cop més que el líder de les SS se li obria per preguntar-li per què odiava tan als jueus. Himmler li va respondre que els odiava des de que era nen, ja que un amic del seu pare, un professor de Munic, l’havia informat sobre ells i que més tard s’havia topat, per pura casualitat, amb el llibre escrit per Henry Ford, El jueu Internacional, el problema més gran del món. Quan el doctor li va indicar que el magnat industrial havia retirat aquelles acusacions, Himmler li va dir que l’hi havien obligat a fer-ho perquè sinó els jueus haurien arruïnat les seves fàbriques. A continuació, Himmler li va explicar que s’havia llegit Els protocols dels savis de Sió i li va afirmar que s’havia d’eradicar amb tots els jueus. Horroritzat, Kersten li va preguntar si volia matar a tots els jueus, i Himmler li va contestar que no li volia parlar dels detalls, ja que no era ni membre de les SS ni dels NSDAP. Llavors, Kersten el va advertir de que si prenien mesures inhumanes, la reputació d’Alemanya quedaria tocada durant segles, però Himmler li va assegurar que guanyarien la guerra i que després no haurien de contestar davant de ningú. Quan va acabar el tractament, Himmler li va donar cupons per 200 litres de gasolina i el va convidar a dinar. Durant l’àpat, el cap de les SS li va assegurar que si els holandesos no complien amb les noves normes se’ls aplicaria mesures més dures i li va confessar que pensava detenir als membres de la família reial holandesa, idea que el doctor li va intentar fer treure del cap i que al final va aconseguir que no es fes.
A la nit, bombarders britànics varen bombardejar Berlín. Aquest atac va ser bastant potent, ja que varen morir 45 civils.
El diari berlinès Deutsche Allgemeine Zeitung va explicar amb tot detall que els agents alemanys que treballaven a Polònia intentaven fer passar el més ràpid possible les empreses poloneses a mans de “propietaris que els oferissin tota classe de garanties” (alemanys).
A Noruega:
Aquell dia varen dimitir tots els membres del Tribunal Suprem, inclòs el seu president, per no tenir que seguir aplicant la justícia dictada pels alemanys.
A Itàlia:
Benito Mussolini es va veure forçat a demanar més ajuda militar a Alemanya, però aquesta vegada se li va denegar.
En el nord de l’Àfrica:
Després de l’èxit de la contraofensiva britànica del 9 de desembre de 1940, els italians es varen veure obligats a retirar-se d’Egipte.
A la Unió Soviètica:
El primer MiG-3 de sèrie va sortir de la línia de producció i ràpidament es varen construir aquests caces a un ritme de deu unitats cada dia.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler els va dir per carta en els doctors Viktor Brack i Philipp Bouhler que si l’Operació Aktion T4 s’hagués donat a les SS les coses haurien anat d’una altra manera. El cap de les SS els va recriminar que havia sentit dir que en la vall d’Alb, on hi havia un centre de l’Aktion T4, hi havia un gran rebombori a causa de l’establiment de Grafeneck. Segons els rumors que havia sentit, la població coneixia els vehicles grisos de les SS i creia saber el que passava en el crematori que no deixava de fumejar. Per aquest motiu, va demanar deixar d’utilitzar aquest establiment. Himmler va rematar la seva opinió dient que quan Adolf Hitler els encarregava un treball ells sabien fer-ho bé, sense que ningú s’esvaloti inútilment.
La Gestapo va detenir al pastor de Berlín de l‘Església de la Confessió, Heinrich Grüber, que es va passar els següents tres anys en custòdia preventiva en els camps de concentració de Dachau i Sachsenhausen, on va rebre diverses pallisses.
A Polònia:
A Cracòvia, Hans Frank es va dirigir en els caps de la Wehrmacht i els va deixar entreveure al genocidi jueu quan els va dir que les seves famílies estarien orgulloses d’ells si sabessin que estaven “eliminant a tots els polls i a tots els jueus”. Frank va admetre entre rialles que no podien acabar amb tots ells amb un sol any, tot i que va afirmar de que si tots col·laboraven podrien aconseguir-ho, encara que creia que no era necessari perquè, segons va deixar anar, els que vinguessin darrere d’ells no els quedaria res per fer.
Dimecres:
La Directiva número 21:
A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va firmar la Directiva de guerra número 21 en que s’ordenava en onze pàgines a les forces armades estar preparades per la campanya contra la Unió Soviètica i va canviar el nom de l’Operació Fall Fritz pel d‘Operació Barba-roja. El nom de Barba-roja prové de l’emperador medieval del Sacre Imperi Germànic del segle XII Frederic I, anomenat Barba-roja per ser pèl roig. La Directiva començava textualment:
La Wehrmacht té que estar preparada abans del final de la guerra contra la Gran Bretanya, per aixafar a la Unió Soviètica en una campanya ràpida.
L’objectiu era ocupar els territoris russos situats al llarg de la línia A-A, des d’Arjàngels, a l’extrem nord, fins a la localitat del sud d’Astracan, situada a la desembocadura del riu Volga, amb tres milions d’homes. Gran part de les forces armades es dividirien en tres grans grups d’exèrcits: Nord, Centre i Sud. El primer es concentraria a Prússia Oriental i el segon a la regió nord-est de Polònia. Els dos serien els encarregats d’acabar amb els exèrcits soviètics de Bielorússia i els Estats bàltics a través de grans embolcalls i, a continuació, serien els que ocuparien Leningrad per després conquerir Moscou. El Grup d’Exèrcits del Sud es dividiria entre Polònia meridional i la Romania oriental. El seu objectiu seria destruir les forces soviètiques destinades a Ucraïna i capturar les zones industrials i mineres més rellevants. Aquest Grup tindria el suport de les forces romaneses. Hitler ja considerava en la seva Directiva la possibilitat de tenir suport de diferents països. En un dels fragments va dir que en els flancs de les operacions comptarien amb el suport actiu de Romania i Finlàndia. Els finlandesos haurien de cobrir, segons Hitler, l’avanç del grup septentrional de les forces alemanyes, que avançaria des de Noruega amb destacaments del grup 21º, i operaria en conjunció amb ell. A més, el dictador preveia que els finlandesos eliminessin la base soviètica de Hanko.
El dictador pensava que tots els demés territoris russos, com els de Sibèria, serien abandonats i la gent d’aquella zona tindria que viure de forma primitiva sense ajudes. La data per començar aquesta campanya la va posar pel 15 de maig de 1941, i va exigir que es tenia que mantenir en secret. Aquesta Directiva de guerra va ser firmada pels generals Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, i l’Alt Comandament de la Wehrmacht va ser l’encarregat de publicar les disposicions de la Directiva.
Després de que es conegués entre els alts càrrecs militars el contingut de la Directiva, el comandant Engel li va dir en el comandant Walther von Brauchitsch que Hitler no estava segur de com anirien les coses. El dictador desconfiava dels seus propis comandaments militars, ja que no tenia clar de la força dels soviètics i l’hi havia decebut la intransigència dels britànics.
Com a conseqüència de posar en marxa aquella arriscada i ambiciosa Operació, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb Heinrich Himmler. El contingut de l’entrevista no es coneix, ja que no es va registrar i cap de les dues parts va transcendir després el què es varen dir, però és molt probable de que parlessin de les missions de les SS durant la futura Operació Barba-roja en la qüestió jueva.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va resumir la seva estratègia contra la Unió Soviètica a Alfred Jodl i li va destacar de que tenien que resoldre tots els problemes de l’Europa continental el 1941 perquè, segons ell, els Estats Units estarien en condicions d’intervenir el 1942.
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, a dos quarts de quatre de la tarda, un taxi va aparcar davant una merceria del número 22 del carrer de Smocza. Un alemany de la Gestapo i un jueu varen baixar del vehicle i varen buidar la botiga. Després es varen dirigir a una altra botiga. L’alemany va treure la seva pistola i va començar a disparar a la multitud que hi havia al voltant. Com a resultat un noi d’onze anys va morir i una dona del carrer de de Dzielna va resultar greument ferida. Com el dia anterior, els alemanys varen apallissar als jueus del carrer de Karmelicka.
A Itàlia:
El govern italià es va veure obligat a demanar en el govern alemany 100.000 tones mensuals més de carbó, 100.000 més de carburant, 5.000 més d’acer i 25.000 més de ferralla.
A Egipte:
Les forces britàniques varen arribar a la frontera líbia.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill estava molt emprenyat amb el president Franklin Delano Roosevelt perquè considerava que no escoltava les seves demandes d’ajuda i que no li concretava res. Irritat, li va escriure una carta en el qual li va retreure que es “netegés les mans” i el va advertir de que tot i que no podien pagar-li mai es rendirien. També el va avisar de que no podrien vèncer als alemanys i aconseguir el temps suficient perquè ells (els nord-americans) es poguessin rearmar. Però quan va acabar de redactar la carta, Churchill va saber que el President donaria una conferència de premsa aquella nit i va preferir guardar la carta al seu escriptori.
En els Estats Units:
En una conferència de premsa al Despatx Oval, Roosevelt va prometre que ajudaria a la Gran Bretanya i va deixar entreveure en púbic per primer cop que finançaria i equiparia als britànics perquè lluitessin contra els alemanys. El President, amb un to informal, va afirmar que la millor defensa d’Estats Units era l’èxit de Gran Bretanya en la defensa de si mateixa i va deixar anar aquesta metàfora:
Imagineu-vos que la casa del meu veí comença a cremar i que jo tinc guardada una mànega de jardí de 1.200 o 1.500 metres. Si el meu veí pot agafar la mànega i connectar-la al seu sortidor d’aigua jo podria ajudar-lo a apagar el foc. Què faig? Abans de donar-li no li diré: Veí, la meva mànega em va costa 500 dòlars; tens que pagar-me el seu preu. Quina transacció és aquesta? Jo no vull 500 dòlars, el que vull és que em torni la meva mànega després d’haver apagat el foc. El que intento és eliminar el símbol del dòlar.
Churchill va escoltar amb molta atenció el discurs i quan va finalitzar va estripar el seu telegrama crític i el va tirar a la paperera.
Diari del Tercer Reich 