Dilluns:

A Romania:

Les tropes alemanyes varen entrar a Romania amb el pretext d’ajudar a entrenar l’exèrcit de la Guàrdia de Ferro. El principal interès d’Alemanya era ocupar els jaciments petrolífers de Ploesti. Al mateix temps, Joachim von Ribbentrop va encarregar-li a Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, que li comuniqués a Viatxeslav Mólotov de l’enviament de tropes a Romania per una missió militar.

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder va anotar després d’analitzar un informe de la situació, que el comandament de la Luftwaffe havia subestimat els avions de caça britànics un 100% i que necessitaven quatre vegades més per aixafar als britànics.

---

Hermann Göering va ordenar que en els refugis antiaeris es separessin els jueus dels demés habitants col·locant-los en una zona especial o amb una separació en la mateixa zona.

---

A Berlín, a les deu de la nit els bombarders de la RAF varen atacar a la capital durant cinc hores, sent fins llavors l’atac més llarg. Les sirenes varen sonar en arribar els britànics a la capital. Els britànics varen deixar caure unes quantes bombes que varen provocar diversos incendis. De nou, les bombes varen fer importants destrosses a les vies de ferrocarril al nord de les estacions de Lehrt i de Stettin.

A França:

L’Estat francès va deixar sense efecte el decret Crémieux de 1870, en que concedia la nacionalitat francesa als jueus d’Algèria, i amb una nova norma expulsava als nens jueus de les escoles algerianes. Al cap de poc es va aplicar aquesta norma o decret a Marroc i Tunísia.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Hermann Göering va llençar cinc d’objectius a la seva Luftwaffe per la Batalla d’Anglaterra. Aquests que eren: el control absolut del Canal de la Mànega i de les regions costaneres britàniques, la destrucció progressiva i total de Londres amb els seus objectius militars i industrials, la paralització de la vida civil, tècnica, comercial i industrial de la Gran Bretanya, la desmoralització de la població civil de Londres i les seves províncies, i, per acabar, el debilitament progressiu de la RAF.

Divendres:

L’entrevista entre Hitler i Mussolini:

Adolf Hitler i Benito Mussolini es varen reunir a Brenner, els Alps, per parlar de la negativa espanyola d’entrar a la guerra i dels nous projectes alemanys de conquesta. Joachim von Ribbentrop, que es trobava malament i no va parlar gaire, i el comte Galeazzo Ciano també estaven presents a la reunió, que va ser cordial. El dictador alemany, que va ser rebut amb tots els honors per Mussolini, li va explicar que era impossible satisfer les peticions espanyoles de cedir el nord de l’Àfrica francesa, Marroc i Orà. A més, no volia que Espanya, que ja tenia un deute de 400 milions de Reichsmarks amb Alemanya, encara tingués un deute més gran i no estava disposat a accedir a les peticions espanyoles de gra i gasolina per entrar a la guerra. Tot i això, encara estava convençut de que podia negociar amb Francisco Franco l’entrada d’Espanya a la guerra, però amb unes condicions molt més baixes de les quals demanava el dictador espanyol, ja que només estava disposat a cedir subministraments bàsics. El líder alemany va dir que l’entrada d’Espanya a la guerra només tenia sentit estratègic en relació a la conquesta de Gibraltar i que l’ajuda militar espanyola era nul·la. La idea de Hitler era crear una coalició continental entre França i Espanya contra la Gran Bretanya. Per la seva part, Mussolini li va comentar que el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer havia estat a Roma els últims dies i que encara manifestava el desig d’intervenir a la guerra. Però Mussolini creia igual que Hitler, que Franco demanava massa per entrar a la guerra pel que ell podia donar a canvi i va estar d’acord en construir una coalició entre França i Espanya. Tot i voler construir aquella coalició, Mussolini va demanar-li a Hitler que França cedís Niça, Còrsega, Tunísia i Djibouti a Itàlia. Cap al final de la reunió, Hitler li va explicar que li diria a Franco que les seves exigències eren massa altes i que no li podria entregar els territoris d’Orà, però que estava disposat a trobar-se amb ell a la frontera entre Espanya i França. El que Hitler no li va explicar a Mussolini era que pensava intervenir a Romania al cap de tres dies. Però Mussolini tampoc li va explicar que tenia previst atacar Grècia el 28 d’octubre. A continuació, Hitler va exposar les noves conquestes que tenia previst fer, però Ciano es va quedar molt preocupat després de sentir-les perquè ja no es parlava d’un desembarcament a la Gran Bretanya i es concedia més importància al sector mediterrani. Segons va anotar el comte al seu diari, Hitler semblava alleugerit de que ja no fos necessari envair Gran Bretanya.

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va cancel·lar els drets que encara els quedaven en els jueus com a creditors en els procediments legals.

A Polònia:

A Varsòvia, els jueus del suburbi de Praga, que estava a l’altra banda del riu, varen ser expulsats de les seves cases i se’ls va ordenar entrar en el gueto. 

A França:

Les autoritats alemanyes varen demanar l’internament als camps de concentració dels gitanos.

A França:

Una nova llei del govern de Vichy autoritzava l’internament dels estrangers de raça jueva si l’administració del seu departament així ho decidia.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen ordenar en els 150.000 jueus de Varsòvia que vivien dispersos per tota la capital que es traslladessin al barri de la ciutat amb predomini jueu, que seria tancat. D’aquesta manera, més de 400.000 jueus es varen veure obligats a malviure en un espai petit en el qual abans hi vivien 250.000 persones. Els jueus que tenien que traslladar-se a aquest gueto només podien portar o una maleta de mà o una carreta. La resta de les seves possessions: mobles pesats, accessoris, cuines, estufes, forns… tenia que ser abandonats.

A Alemanya:

Un representant del Ministeri d’Economia va explicar que podrien agafar una postura en la qual podrien dictar el que havia de passar en el terreny econòmic a Europa per beneficiar únicament els interessos alemanys. Tot i això, el representant demanava tenir en compte les diferents nacions europees.

A França:

Els alemanys varen començar la inscripció de tots els jueus de la zona ocupada. La inscripció va començar en ordre alfabètic i va acabar el 19 d’octubre. A París els jueus es varen inscriure en les comissaries de policia dels seus districtes i els que vivien a fora de la capital es varen inscriure en les sous-préfectures. Més del 90% dels jueus, ja fossin francesos o estrangers, varen obeir.

A França:

El Diari Oficial francès va publicar l’Estatut dels Jueus redactat pel ministre de Justícia, Raphael Albert, i firmat pel mariscal Philippe Pétain i tot el seu gabinet. A partir de llavors, a la França de Vichy els jueus varen ser perseguits i varen perdre tots els seus drets com a ciutadans francesos. Segons l’Estatut, havia de considerar-se jueu tot aquell qui se li conegués tres ascendents de la mateixa raça o tingués dos avis de raça jueva si l’esposa o el marit era jueu. També es va dictaminar les professions o activitats que podien dur a terme els jueus i en l’article 5 s’excloïa els jueus de tots els llocs de propietat o de responsabilitat en premsa, teatre i cinema. El preàmbul de l’Estatut deia:

En la seva obstinació de reconstrucció nacional, el govern, des del mateix principi, ha resolt estudiar el problema dels jueus, així com el de certs estrangers que, després d’abusar de la nostra hospitalitat, varen contribuir en no menor mesura a la nostra derrota.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va deixar de formar nominal el govern britànic, tot i que des de finals de juliol ja havia deixat de ser-hi membre després de la seva delicada operació de càncer d’estomac.

A Espanya: 

El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va ser traslladat de Madrid al Castell de Montjuïc, Barcelona, per ser jutjat per un tribunal militar. En entrar al Castell, el President tenia la camisa i els peus plens de sang.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va exposar les seves idees sobre la sort del poble polonès a Hans Frank, a Martin Bormann, que aquest va anotar tot el que deia el líder alemany, i a altres funcionaris que treballaven o treballarien a Polònia. Hitler va declarar que els polonesos havien nascut per realitzar els treballs més complicats i durs i que, per tant, era indispensable mantenir un nivell de vida baix a Polònia per impedir que s’elevés perquè cada any els volia utilitzar pels treballs necessaris per al Reich. Hitler volia sotmetre els polonesos a les seves normes i va dir que volia eliminar la noblesa polonesa, per molt cruel que semblés, perquè, segons la seva opinió, els polonesos només podien tenir un amo i aquests eren els alemanys. No podien, segons ell, existir dos senyors, un junt a l’altra, i, per això, va confessar que volia matar a tots els representants de l’elit i intel·lectualitat polonesa i ho va justificar dient que era la llei de la vida.

Durant aquell mateix dia, Hitler es va reunir amb Baldur von Schirach, que li va presentar un pla per obligar als habitants jueus de Viena a traslladar-se a les Judenhaus i deportar als més de 60.000 jueus ancians o empobrits que encara quedaven a la capital austríaca. Hitler va acceptar les deportacions que començarien el febrer de 1941. Uns 7.000 jueus de Viena varen ser enviats al Govern General, sobretot en el districte de Lublin.

---

A Berlín, a la nit varen sonar les sirenes antiaèries per alertar de l’arribada de bombarders de la RAF. L’alarma va durar poc perquè no hi va haver atac.

---

Davant les protestes de Viatxeslav Mólotov del 26 de setembre sobre el pacte entre el Reich i Finlàndia, Joachim von Ribbentrop va enviar-li en el comissari soviètic un comunicat amb el text de l’acord del pacte i li va afegir que el Pacte Tripartit entre Alemanya, Japó i Itàlia no estava en absolut dirigit contra la Unió Soviètica i no contenia ni clàusules, ni protocols secrets.

A Polònia:

Precisament, el governador del districte de Varsòvia, Ludwig Fischer, va ordenar establir un barri exclusivament jueu a la ciutat.

A la Gran Bretanya:

L’agent A-54 va comunicar en el govern txecoslovac a l’exili que Alemanya atacaria aviat a la Unió Soviètica.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va aixecar la frontera entre el Reich alemany i l’ocupat Protectorat de Bohèmia i Moràvia. Això feia que els ciutadans alemanys poguessin passar la frontera sense cap problema i poguessin comprar més barat i portar-ho al seu país. En el Protectorat els preus eren molt més baixos que a Alemanya. Els trens que tornaven del Protectorat anaven plens i els portaequipatges anaven atapeïts d’articles que s’havien comprat per als alemanys. Fins i tot els equipatges dels oficials i dels alts funcionaris portaven tot tipus d’articles cap a Alemanya. Gran part dels soldats que tornaven de permís a les seves llars ho feien amb un equipatge ple d’objectes de luxe que havien comprat a un preu molt baix.

---

Martin Bormann els va dir en els gauleiters que Adolf Hitler havia firmat una llei que ordenava eliminar als malalts que el seu cas fos molt greu o incurable. Bormann va escriure que l’acció començaria en breu i que s’havien comès molts errors perquè només 30.000 havien sigut liquidats i va afirmar que esperava que en fossin 120.000.

---

L’Estat Major alemany del general Franz Halder estava de retorn al quarter general de Zossen per treballar intensament en la futura Operació Barba-roja. Precisament, aquell dia l’Exèrcit va començar l’Operació Otto, un programa de construcció i millora de totes les carreteres i línies ferroviàries que anaven a la frontera soviètica. Sobre el marge occidental del riu Bug es  va construir una línia Otto, utilitzant a polonesos i jueus com a treballadors forçats.

---

El govern va prohibir a partir d’aquell dia en els jueus sortir al carrer més tard que les vuit del vespre. Abans d’aquell dia tenien prohibit sortir més tard de les nou.

---

A Berlín, a la nit varen sonar les sirenes antiaèries alertant de l’arribada de bombarders britànics.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va enviar una carta a Iosif Stalin per demanar-li que s’unís a Alemanya per atacar junts a la Gran Bretanya. Precisament, aquell dia la Luftwaffe va dur a terme el seu últim atac diürn contra la ciutat de Londres.

---

Heinrich Himmler l’hi havia agradat tant la pel·lícula antisemita El jueu Süss, que va ordenar que tots els membres de les SS i de la Policia la veiessin durant l’hivern.

---

Walther Darré va prometre en un discurs que el proveïment de queviures per l’hivern estava garantit i que calculava que la collita de patates arribaria a 60 milions de tones. Això sí, va admetre que la collita de cereals seria inferior a la de l’any passat en dos milions de tones, però seria suficient. Les racions de carn, greixos i pa no serien diferents a les de l’any passat.

A la Gran Bretanya:

Tres agents alemanys, dos homes i una dona, varen desembarcar davant de la costa d’Escòcia, a prop de la petita població pesquera de Buckie. Els tres varen ser capturats al cap de poc i portats a judici. Els dos homes, Karl Drugge i Robert Petter, varen ser penjats.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

De les onze de la nit fins les quatre de la matinada, els bombarders de la RAF varen atacar Berlín en un atac sense gaire consideració, tot i les hores que varen estar sobrevolant la capital alemanya. Els britànics es varen centrar més en Brandenburg.

---

El doctor Felix Kersten va ser convidat a l’Ambaixada italiana de Berlín pel comte Galeazzo Ciano després de sentir com el duc de Spoleto deia que el doctor li havia salvat les cames de forma miraculosa. Ciano li va proposar que examinés al baró Andres Geisser-Celesia di Vegliasco, que tenia certs problemes estomacals. Després d’examinar-lo i de veure que el podria curar, Kersten va examinar al comte Ciano, que va resultar que també tenia certs problemes estomacals. El problema era que el tractament seria bastant llarg. Quan els italians varen saber que el doctor era finlandès es varen mostrar més amables amb ell, i Ciano li va proposar que es traslladés a Itàlia immediatament i li va oferir una càtedra a la Universitat de Roma. Però el doctor el va avisar de que ell es devia a Heinrich Himmler i que només el líder de les SS podia decidir a on podia anar. Ciano li va respondre que en parlaria amb ell.

A Polònia:

A Varsòvia, els tramvies jueus varen aparèixer pintats de grocs i amb una estrella de David a cada costat, així com la inscripció: Només per jueus.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen tornar a atacar Londres, però la RAF novament va posar resistència.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, després de la firma el dia anterior del Pacte Tripartit, Adolf Hitler es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per explicar-li que havia decidit que Espanya no intervindria en la guerra perquè les pèrdues per la seva implicació eren més grans que els beneficis que podrien portar. Hitler estava molt decebut amb el ministre Ramón Serrano Súñer, que havia negociat durant tot el setembre de 1940 l’entrada d’Espanya a la guerra.

A França:

Els alemanys varen retirar de totes les llibreries franceses les obres de 842 escriptors, entre els quals figuraven obres de jueus, exiliats i patriotes franceses.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un missatge a Bentley Priory per felicitar al Comandament de l’Aviació de Caça per la seva victòria el dia anterior a les costes britàniques contra els alemanys.