27 de setembre de 1940

Divendres:

El Pacte Tripartit:

A la una del migdia, Alemanya, Japó i Itàlia varen firmar el Pacte Tripartit a Berlín, a la Cancelleria del Reich, per pressionar a la Gran Bretanya a rendir-se. El Pacte obligava a cada firmant a una ajuda recíproca en cas d’atac per part d’un país no implicat en la guerra de Xina i Japó o en el conflicte d’Europa. Japó va reconèixer el paper que corresponia a Alemanya i després a Itàlia en la reorganització d’una Europa sota el domini dels exèrcits de l’Eix, i amb un paper de la potència britànica re-dimensionat. Per la seva part, a Japó se li va atribuir un paper important com a potència a l’Àsia oriental i, a canvi, els japonesos es varen comprometre a lluitar contra la Unió Soviètica en cas de que aquesta ataqués a Alemanya. Per la seva banda, Alemanya es comprometia a atacar als Estats Units en cas de que aquesta ataqués Japó. Gràcies aquest Pacte, a Japó se li va reconèixer la seva política a l’àrea del Pacífic i al sud-est asiàtic, i va tenir llibertat d’acció i la possibilitat de desencadenar la guerra contra els Estats Units o la Unió Soviètica.

Entre els presents a l’acte hi havia tots els membres de les ambaixades italianes i japoneses. L’ambaixador soviètic, convidat a l’acte, no va assistir-hi perquè aquell migdia era fora de Berlín. Els tres ministres d’Afers Exteriors dels tres països firmant es varen asseure davant una taula daurada. Joachim von Ribbentrop, en nom d’Alemanya i actuant com amfitrió, es va aixecar de la cadira per fer-li una senyal al doctor Paul Schmidt perquè llegís el text. Un cop firmat el document es va obrir la porta i va aparèixer Adolf Hitler. Von Ribbentrop va inclinar el cap davant del dictador i li va comunicar que el pacte havia sigut firmat. Hitler, visiblement satisfet, va ocupar un seient en el centre de la taula. A mitja conversa, Hitler li va explicar en el ministre d’Afers Exteriors italià, el comte Galeazzo Ciano, que no tenia la intenció d’envair la Gran Bretanya, però Ciano estava molt preocupat perquè creia que la guerra s’allargaria igualment i va veure com l’ambient a Alemanya era molt més fred que el del juny. Durant aquell dia havia observat que a les botigues començaven a faltar productes. Tot i l’ambient fred que va copsar el ministre italià, els carres adjacents de la Cancelleria es varen omplir de gent, sobretot escolars, per celebrar el Pacte i per aclamar al seu líder. Alguns d’aquests escolars portaven sorprenentment banderes japoneses.

Es diu que el firmant de la firma japonesa, l’ambaixador Saburo Kurusu, que estava casat amb una nord-americana, a més que la seva filla es sentia molt nord-americana, un cop va firmar el Pacte es va oblidar de que estava rodejat d’agents de Hitler que coneixien el japonès, i li va comentar en el seu conseller de l’Ambaixada, que no creia que fes cap servei al seu país en firmar aquell Pacte. Poc després va ser substituït perquè, segons sembla, aquella frase va arribar a Hitler.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va decidir crear un programa denominat Kinderlandverschikung, KLV o Salveu als nens en el camp, que estaria a càrrec de la Joventuts Hitlerianes. El seu propòsit era protegir aquells nens d’edat més avançada perquè fossin separats dels seus pares. Aquest programa es va aprovar degut als creixents bombardejos que patia Alemanya, sobretot les ciutats alemanyes, i es volia evacuar aquests nens a zones no urbanes. Els nens podien ser enviats fora durant un període màxim de sis mesos, i un cop ubicats en instal·lacions especialment preparades per les Joventuts, se’ls sotmetria a estrictes controls de disciplina, lluny dels ulls dels seus progenitors.

A França:

Els jueus varen rebre l’ordre de portar marques especials en el document d’identitat i, si tenien una botiga, de posar un cartell groc i negre a l’aparador per anunciar que era un negoci jueu. A més, amb l’aprovació de Walther von Brauchitsch, es va aprovar un decret antisemita que definia com a jueu a qualsevol persona amb més de dos avis de religió jueva, o amb dos avis d’aquestes “característiques” i que a més professés la fe jueva o tingués un cònjuge jueu. El decret també prohibia en els jueus que havien fugit a la zona no ocupada tornar i totes les persones i béns jueus tenien que ser registrats amb antelació de la seva respectiva expulsió i expropiació.

En la Batalla d’Anglaterra:

Aquell dia es va produir un combat aeri a prop de les costes britàniques. Molts aparells alemanys varen caure al mar. Els britànics, per la seva part, només va perdre 28 aparells, pràcticament tots a terra ferma. A la nit, però, els britànics varen aconseguir bombardejar la ciutat de Londres.

26 de setembre de 1940

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Erich Raeder en privat després d’una reunió amb els alts caps militars. El gran almirall, per començar, li va dir que era necessari atacar la Gran Bretanya per un altre lloc que no fos el pas de Calais. A continuació li va comunicar que Gran Bretanya havia considerat sempre el Mediterrani com la base del seu Imperi i que Itàlia, envoltada per les posicions britàniques, s’estava convertint en aquells moments en el seu objectiu principal. Per aquest fet li va recomanar que llencés a la batalla contra Gran Bretanya tots els mitjans que disposava abans de que Estats Units estigués en condicions d’intervenir i li va demanar resoldre la qüestió mediterrània en els mesos d’hivern. L’estratègia que proposava Raeder passava per ocupar Gibraltar, les Illes Canàries a través d’una operació aèria i el Canal de Suez. Un cop ocupat el Canal pensava en avançar per Palestina i Síria fins les portes de Turquia. Un cop conquerit aquest objectiu tenia clar que el “problema soviètic” tindria un altre aspecte i dubtada de que fos necessària llavors una ofensiva contra la Unió Soviètica pel nord. Raeder, però, el va advertir de que Gran Bretanya, amb el suport d’Estats Units i de la França Lliure, intentés posar els peus a l’Àfrica del Nord per establir allí una base d’atac contra l’Eix. Per això creia que ells, juntament amb la França de Vichy, havien d’ocupar el mateix territori.


Arrel dels últims bombardejos, com el de la passada nit, els teatres varen anunciar que obririen a partir de les sis de la tarda enlloc de dos quarts de vuit o les vuit. El Ministeri d’Educació va avisar de que en casa de que els atacs aeris es prolonguessin més enllà de la mitjanit, les escoles graduades tancarien l’endemà per permetre als alumnes recuperar les hores de son perdudes.

En relació al bombardeig del dia anterior, el B.Z. Mittag va relatar:

El bel·licista més gran de tots els temps, Winston Churchill, va enviar de nou a Berlín als seus sicaris la nit passada.

A la Unió Soviètica:

Seguint les ordres de Joachim von Ribbentrop del dia anterior, a la nit Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, va donar-li a Viatxeslav Mólotov la notícia de que Alemanya, Japó i Itàlia firmarien una aliança militar per protegir-se dels nord-americans. El comissari soviètic es va mostrar molt escèptic davant d’aquesta notícia i immediatament va senyalar que l’article IV del Pacte de Moscou donava en el govern soviètic el dret a conèixer el text abans de que fos firmat, inclús els protocols secrets. A més, desitjava saber més sobre l’acord firmat entre el Reich i Finlàndia a propòsit del dret de trànsit concedit a les tropes alemanyes en el territori finlandès i volia que li fos comunicat el document firmat entre Alemanya i Finlàndia, sense ometre els protocols secrets.  

A Dinamarca:

El rei Cristià X va cavalcar a cavall sense la seva guàrdia personal pels carrers de Copenhaguen el dia que feia 70 anys.

A Espanya:

El filòsof Walter Benjamin i el seu grup d’acompanyants varen arribar a la frontera espanyola, a Portbou, però els guàrdies espanyols es varen negar a reconèixer els seus visats emesos pel consolat nord-americà a Marsella

En els Estats Units:

El govern nord-americà va imposar l’embargament a la venda de ferralla de ferro i acer de totes les qualitats a Japó.

A Vietnam:

Al nord del país, els japonesos varen desembarcar a l’illa de Tonquín després de l’ultimàtum del 15 de setembre de 1940 i de l’acceptació de Vichy el 29 d’agost de 1940 perquè poguessin ocupar la colònia francesa.

25 de setembre de 1940

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Ramón Serrano Súñer abans de que aquest viatgés a Itàlia per parlar amb el govern de Benito Mussolini. El ministre espanyol no va arribar a cap acord amb els alemanys per l’entrada d’Espanya a la guerra perquè els alemanys exigien establir bases a la costa atlàntica africana, controlar una de les Illes Canàries i no volien entregar a Espanya el control del Marroc francès que tan desitjava Francisco Franco.


A la nit, bombarders britànics varen tornar a atacar Berlín. Aquesta vegada l’atac va ser més intens i més prolongat, més de cinc hores, des de les onze de la nit fins les quatre de la matinada. Els danys varen ser de poca consideració. 


En absència de l’ambaixador a Moscou, Werner von del Schulenburg, de vacances a Berlín, Joachim von Ribbentrop va enviar-li a l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, Werner von Tippelskirch, un comunicat confidencial en que li va donar instruccions perquè fossin executades en un termini de 24 hores. Es tractava de comunicar-li a Viatxeslav Mólotov que en pocs dies Japó, Alemanya i Itàlia firmarien un tractat d’aliança militar, i havia de dir-li que aquesta aliança es produïa per protegir-se contra els nord-americans. 

A Noruega:

Josef Terboven va destituir del seu càrrec al Consell Administratiu i va instal·lar a Oslo un nou govern. Vidkun Quisling, que s’havia autoproclamat cap d’Estat noruec després de la invasió alemanya, es va convertir en cap de govern, tot i que no era res més que un titella dels alemanys. Terboven, arrel d’aquells nous canvis va emetre aquella nit un comunicat en el qual anunciava que la Casa Reial noruega ja no tenia importància política i no tornaria, igual que el govern de Nygaardsvold, que havia fugit de la capital noruega, que quedava prohibida tota activitat a favor de la Casa Reial i del govern exiliat, que es nomenava un consell administratiu per ocupar-se dels assumptes del govern, que els antics partits polítics quedaven dissolts i que no es toleraria cap proposta encaminada a realitzar cap classes d’activitat política.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va ser posat al corrent sobre el Pacte Tripartit que es firmaria el 27 de setembre entre italians, japonesos i alemanys, però no varen ser consultats.

A la Gran Bretanya:

Bombarders francesos varen tornar atacar Gibraltar.

A Dakar:

Finalment va fracassar l’intent de desembarcar a Dakar les tropes de la França Lliure de Charles de Gaulle que havia començat el 23 de setembre.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va limitar les seves entregues de petroli al Japó i en va prohibir l’endemà l’exportació de ferralla. Els nord-americans estaven preocupats per les exigències japoneses al sud-est asiàtic. A més, els nord-americans varen anunciar una nova ajuda a Xina per ajudar al general Chiang Kai-Shek en la seva lluita contra Japó. 

A Indoxina:

Els japonesos varen ocupar el nord d’Indoxina.

24 de setembre de 1940

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Galland va sumar les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller després de la seva quarantena victòria sobre l’estuari del Tàmesi, tot i que a partir de llavors no va poder volar més. Era el tercer en rebre aquesta condecoració després d’Eduard Dietl i Werner Mölders. Adolf Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va fer unes quantes preguntes sobre les seves impressions personals. Era el segon cop que es veien. El pilot no li va ocultar en cap moment la seva admiració cap als avions britànics i, per sorpresa de Galland, Hitler va coincidir en la seva opinió i li va declarar que sentia molt respecte cap als britànics i que li sabia greu veure’s obligat a lluitar amb ells en una batalla que acabaria amb una de les dues potències aniquilades.

Després de sortir de la Cancelleria, Galland es va traslladar a Prússia Oriental com a convidat del ministre Hermann Göering per passar uns dies en el seu pavelló de caça a Rominten, el Carinhall, per caçar cérvols. Göering va felicitar al seu pilot per la seva promoció. Més endavant, les opinions de Galland no agradaran ni a Hitler ni a Göering.


A la tarda, en el palau de la UFA de Berlín es va estrenar la pel·lícula alemanya El jueu Süss, la segona pel·lícula difamatòria antisemita d’aquell estiu després de Els Rothschild. Joseph Goebbels, que s’havia assegut en els llocs d’honor junt amb els actors Veit Harlan i Marian i nombrosos dignataris del règim com Otto Meissner, en va cada molt content de la pel·lícula. A través d’una tergiversació deliberada d’un episodi històric, la pel·lícula presentava als jueus com perillosos i egoistes, entre altres coses. Però quan va acabar la pel·lícula, ja de la nit, avions britànics Wellington i Whitleys varen sobrevolar els cels de la capital alemanya. En sentir les sirenes antiaèries, la gent va córrer en seguit cap als refugis antiaeris i els canons antiaeris varen obrir foc. Durant aquella nit varen sonar dues vegades més les sirenes de Berlín.


Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. Aquell dia, el govern alemany va enviar un telegrama a l’Ambaixada espanyola a la Gran Bretanya per demanar-los si podien telegrafiar cada nit a Madrid les hores exactes de quan sonaven les alarmes aèries per després transmetre-ho d’immediat a l’ambaixada d’Alemanya a Madrid.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen aprovar un decret que obligava en els jueus a viatjar únicament en vagons propis.

A la Gran Bretanya:

Els caps de l’exèrcit britànic es varen preparar per la invasió alemanya. 


A la matinada, més de 80 bombarders francesos varen aparèixer sobre Gibraltar i varen deixar caure les seves bombes, deixant pràcticament destrossada la colònia anglesa. Quan faltaven deu minuts per la una del migdia, tres aparells més francesos varen aparèixer a gran alçada i varen llençar diverses bombes. Les bateries antiaèries varen obrir foc d’immediat. Deu minuts més tard, els francesos es varen retirar, però un quart d’hora més tard varen tornar tres bombarders que varen deixar caure sobre Gibraltar tres bombes més.

A Espanya: 

Coincidint amb l’entrevista entre els dos ministres, el president de la Generalitat Lluís Companys, detingut el 13 d’agost, va ser traslladat a Madrid via Bordeus. El President va ser lliurat per la mateixa Gestapo a la Direcció General de Seguretat, que el va maltractar deixant-lo pràcticament sense assistència i amb una dieta basada en pa dur, aigua i, de tant en tant, un plat de ranxo. 

23 de setembre de 1940

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va ordenar en els comandants dels camps de concentració que recuperessin l’or de les dentadures dels cadàvers dels presoners i que arrenquessin les dents d’or no reparables dels que encara seguien en vida. L’encarregat de complir l’ordre, coneguda com Operació Dent, va ser el tinent coronel de les SS Hermann Pook. L’or recollit s’entregava al Reichsbank i s’ingressava a l’Oficina Econòmica i Administrativa Central de les SS.


A la nit, els britànics varen tornar a bombardejar Berlín amb 119 bombarders i durant quatre hores varen deixar anar les bombes en algunes fàbriques importants del nord de la ciutat, una gran fàbrica de gas i dos grans dipòsits del ferrocarril situats al nord de les estacions de Stettin i Leht. Joseph Goebbels en aquell moment estava sopant a l‘Hotel Adlon amb el ministre Ramón Serrano Súñer i un grup de dignataris. Poc abans de que es servissin les postres, tots es varen tenir que refugiar en el refugi antiaeri de l’Hotel.

Els alemanys varen assegurar en la seva declaració oficial que pocs bombarders britànics havien aconseguit arribar i llençar bombes en els suburbis del nord i de l’est de Berlín per culpa del violent foc antiaeri. Pels alemanys el fet de que les bombes haguessin caigut lluny de tots els objectius militars o industrials era una nova prova de que els aviadors britànics atacaven deliberadament zones residencials. El comunicat acabava afirmant que no s’havien produït danys d’importància militar. L’Alt Comandament també va anar en la mateixa línia.

Parlant del bombardeig de la nit passada, el Nactausgabe berlinès va titular: Nova acció nocturna dels pirates. I en el seu editorial es va dir:

Winston Churchill va tornar a donar ahir als aviadors britànics l’ordre de llençar les seves bombes sobre la població civil alemanya i proseguir d’aquesta manera la seva matança d’homes, dones i nens alemanys.

El Börsen Zeitung, en la mateixa línia, va dir:

A la nit passada Churchill va continuar la seva sèrie d’atemptats criminals contra la població civil alemanya. Francament, Churchill pertany a aquesta categoria de criminals la qual la seva brutal estupidesa és indescriptible.


Albrecht Haushofer va enviar la seva carta a Douglas Hamilton en que li demanava reunir-se amb ell a Lisboa per tal de negociar la pau entre els dos països. La carta, que va ser enviada primer a la capital portuguesa, mai va arribar al seu destinatari final.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen prohibir en els jueus viatjar en el tramvia número 9.

En la Batalla d’Anglaterra:

Dues formacions alemanyes, un total de 261 bombarders, es varen dirigir de nou a Londres, però varen ser rebuts per una eficaç artilleria antiaèria.

A Dakar:

Les tropes franceses de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle varen intentar desembarcar a Dakar en l’Operació Amenaça per conquerir pacíficament la colònia francesa per ocupar l’Àfrica Occidental, però el governador, el general Boisson, es va negar a adherir-se a la seva causa. Els francesos de Vichy varen atacar les embarcacions britàniques. El cuirassat Richelieu va obrir foc amb els seus canons de 380 mil·límetres. Quan el creuer Cumberland i el vell cuirassat Resolution varen ser tocats, el combat es va suspendre.

A Indoxina:

Després de l’acord que havien arribat el dia anterior amb el govern de Vichy, els japonesos varen atacar Indoxina, que es mostrava favorable a la causa del coronel De Gaulle.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen construir el primer prototip del Jeep; els primers vehicles varen servir per l’Exèrcit.

22 de setembre de 1940

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, bombarders britànics varen tornar a Berlín per atacar i, tot i que no varen causar grans danys, es varen “passejar” pel cel berlinès durant dues hores i vint minuts, provocant una nova nit en vela per molts berlinesos.

A Polònia:

A Poznan, Arthur Greiser va informar a tots els oficials alemanys sota el seu comandament que restringirien les relacions amb els polonesos a les necessitats creades per qüestions econòmiques i de servei. A més, va advertir que els alemanys que tinguessin relacions amb un polonès s’exposaven a una presó preventiva i les poloneses que tinguessin relacions sexuals amb un membre de la comunitat alemanya serien enviades a un bordell. Precisament, aquell dia el periodista William Shirer va escriure des de Berlín que sabien que Heinrich Himmler havia penjat com a mínim a un polonès sense judici previ per haver tingut relacions sexuals amb una alemanya.

A Itàlia:

Els corresponsals alemanys a Roma varen informar al seu govern de que els italians estaven molestos amb els grecs i amb que els britànics estiguessin violant la neutralitat de les aigües gregues com havien fet amb les noruegues.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, 123 bombarders alemanys varen bombardejar la ciutat de Londres. Aparells Blenheim i Defiant, una dotzena, varen intentar sense èxit interceptar-los.

A Espanya:

Francisco Franco va escriure una carta per Adolf Hitler per explicar-li que estava d’acord en entrar a la guerra i ocupar Gibraltar, però el dictador espanyol va continuar demanant-li a canvi la sobirania de Marroc i l’ajuda material dels alemanys per una possible intervenció dels britànics a les illes Canàries. En acabar la carta, Franco li va assegurar que era indestructible i sincera la seva adhesió cap a ell, al poble alemany i a la causa per la qual lluitaven.

A Indoxina:

El govern francès i japonès varen arribar a un acord perquè els japonesos poguessin desembarcar a Indoxina, que s’havia revelat contra el govern de Vichy i s’havia adherit a la causa del coronel Charles de Gaulle. D’immediat, les forces japoneses varen entrar a la colònia francesa, tot i que alguns francesos varen resistir contra els japonesos, que aquests pretenien evitar que Xina obtingués subministraments a través de la colònia francesa.

21 de setembre de 1940

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Un funcionari alemany va explicar-li en el corresponsal William L. Shirer, que la Gestapo estava matant a tots els pacients ingressats en els centres psiquiàtrics. Li va insinuar que un aeroplà alemany havia bombardejat l’Hospital Bethel, atacat el dia 19, perquè el seu director, Friedrich von Bodelschwingh, s’havia negat a cooperar.


La Kriegsmarine va anotar que 21 transports i 214 gavarres, aproximadament el 12% total reunit per l’Operació Lleó Marí, s’havia perdut o danyat.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen atacar novament la ciutat de Londres.

A la Unió Soviètica:

Després de que les relacions entre soviètics i alemanys s’haguessin refredat per culpa dels territoris romanesos, el Kremlin va reiterar les seves acusacions i va recordar en els alemanys que la Unió Soviètica encarar tenia nombrosos interessos a Romania. El document acabava amb la proposta d’esmenar o eliminar certes clàusules dels articles III del Pacte Ribbentrop-Mólotov que implicaven algunes restriccions i inconvenients pel Reich.

A Espanya:

Francisco Franco va escriure una carta per Ramón Serrano Súñer, que es trobava a Alemanya des del 13 de setembre per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra al costat d’Alemanya, en que el va felicitar per com havia conduït les entrevistes amb els alemanys i li va afirmar que aprovava la seva indignació davant de Joachim von Ribbentrop.

A Austràlia:

El primer ministre Robert Menzies va guanyar unes altres eleccions generals amb el Partit d’Austràlia Unida, tot i que el Partit Laborista continuava sent el partit més gran.

20 de setembre de 1940

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va decretar l’enviament de missions militars a Romania per ajudar a l’exèrcit romanès, tot i que en realitat el dictador volia protegir la zona petrolífera romanesa i volia preparar, a partir de les bases romaneses, el desplegament de les forces armades en el cas de que hi hagués guerra contra la Unió Soviètica.


El doctor Hermann Pfannmüller va declarar amb orgull que el seu hospital, l’hospital públic d’Eglfing-Haar, estava lliure de jueus després d’haver matat o traslladat a l’últim dels pacients jueus ingressats. 

A Bèlgica:

Els alemanys varen començar a utilitzar Fort de Breendonk, en un dels suburbis sud d’Anvers, com un camp de concentració de transit i d’internament quan l’oficial de les SS Philip Schmidt va rebre els 15 primers presoners belgues.

A Espanya:

Francisco Franco va rebre la carta que l’hi havia escrit Hitler el 18 de setembre i es va posar molt content després de llegir-la perquè va creure que havia arribat a un acord amb Alemanya i que només faltaven uns serrells per acabar de firmar-lo. Precisament, el govern espanyol va anunciar-li en el govern britànic que per arribar a acords amb ells tindrien que parlar de Gibraltar al final de la guerra. El secretari d’Estat, sir Samuel Hoare, va respondre que estaven disposats a parlar de qualsevol qüestió quan acabés el conflicte.

A la Gran Bretanya:

L’espia Wulf Schmidt, que havia sigut detingut el dia anterior per la policia britànica, va negar les acusacions cap a ell tot i les evidents proves contra ell i la falsa documentació que havien trobat. Però tot va canviar quan va saber que havia sigut traït pels nazis i des d’aquell moment va confessar tots els fets i va acceptar treballar com a agent doble amb el pseudònim Summer.


La comissió nord-americana que estava de visita als aeròdroms del Comandament de l’Aviació de caça va tornar als Estats Units. El seu cap, el general Strong, va declarar que la Luftwaffe no havia danyat seriosament a les forces de la RAF i els objectius militars només havien patit lleus desperfectes. 

A Iugoslàvia:

A la frontera iugoslava, les tropes italianes ho tenien tot a punt per atacar Iugoslàvia, però al final Benito Mussolini, instat per Hitler, va ordenar aturar qualsevol ofensiva.

A França: 

El professor Louis Rougier va ser rebut per Philippe Pétain per exposar-li la forma en que pensava dur a terme una missió per negociar amb la Gran Bretanya una entesa sense que els alemanys ho sabessin. Pétain va estar d’acord amb la idea del professor amb la condició de que el secret havia de ser molt ben guardat, i li va dir que mai cediria als britànics la seva flota i les seves bases.

19 de setembre de 1940

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va ordenar interrompre la concentració estratègica de naus de transport i dispersar les ja existents, amb vistes a evitar atacs dels Aliats.


Els britànics varen bombardejar a mitjanit la ciutat de Bielefeld i una de les bombes va tocar l’Hospital Bethel, acabant amb la vida d’11 nens discapacitats i una infermera. Joseph Goebbels va dirigir-se a la premsa amb el titular: Infanticidi a Bethel. Alguns dels titulars d’aquella nit sobre l’atac: El Nachtausgabe: Crim nocturn dels britànics contra 21 nens alemanys; una acció sagnant que clama venjança. El Deutsche Allgemeine Zeitung: Assassinat de nens a Bethel; crim repugnant. El B.Z. am Mittag: El crim d’uns assassins no pot ser considerat guerra, sir Winston Churchill! La illa britànica dels assassins haurà d’assumir les conseqüències dels seus maliciosos bombardejos. Els comentaris de l’editorial varen seguir el mateix patró. El Börsen Zeitung va dir:

Seguint les ordres de Churchill, desitjaven simplement matar… Albió (Gran Bretanya) s’ha mostrat a si mateixa com una fera àvida de mort que l’espasa alemanya liquidarà en interès no només del poble alemany, sinó de tot el món civilitzat… Les sàdiques amenaces dels apòstols de l’odi britànics acabarà en el fum de les seves ciutats.

Curiosament, en el mateix editorial aquest diari va mencionar a les nombroses botigues de l’oest de Londres, així com estacions de metro, que havia sigut afectades per les bombes alemanyes.

El Diplo, un diari escrit i editat pel Ministeri d’Afers Exeriors, deia aquella nit:

És un fet que Alemanya està lluitant en aquesta guerra amb armes netes i d’una forma caballerosa.


Albrecht Haushofer va escriure una carta a Rudolf Hess per avisar-lo de que si es volia posar en contacte amb els britànics per negociar la pau tenien que vigilar que aquests missatges no fossin interceptats. Albrecht li va dir que com que coneixia a Douglas Hamilton podia escriure-li algunes línies compostes per tal de que només ell pogués comprendre el missatge i que li diria que es reunirien a Lisboa. Albrecht demanava que la seva operació tingués el suport de les més altes instàncies del govern i li va prometre que podrien tenir èxit. Albrecht li va enviar també a Hess un esborrany de la carta en anglès que li enviaria a Hamilton si li donava llum verda. Després de donar-li el seu condol per la mort del seu pare i del seu cunyat, Albrecht li demanava reunir-se en un lloc neutral com Portugal per tal de mirar de negociar la pau. La carta va ser enviada el 23 de setembre.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen detenir a centenars de polonesos i varen ser enviats a complir treballs forçats. Alguns varen ser enviats a les canteres de Mauthausen i altres a les cel·les de càstig d’Auschwitz.

A Itàlia:

El ministre Joachim von Ribbentrop va viatjar a Roma per entrevistar-se amb Benito Mussolini i el comte Galeazzo Ciano per parlar de l’entrada d’Espanya a la guerra. Von Ribbentrop els va explicar que Ramón Serrano Súñer li acabava de manifestar que Espanya estava disposada a entrar a la guerra a canvi de petroli, blat, matèries primes, unes armes especials i la garantia de que els territoris d’Orà i del Cap Blanc serien espanyols. El ministre els va deixar clar que Adolf Hitler estava disposat a acceptar les condicions de Francisco Franco per tal de que Espanya entrés en la guerra i ocupés Gibraltar tota sola, tal i com volien fer-ho els espanyols. Mussolini també estava d’acord amb l’entrada d’Espanya a la guerra perquè veia que si es podien fer-se amb el control de Gibraltar, la Marina italiana podria sortir cap a l’Atlàntic sense problemes. Von Ribbentrop li va assegurar que podien ocupar Gibraltar en quatre setmanes amb tropes especials equipades amb armes especials i uns quants esquadrons d’avions si els espanyols no podien fer-ho pel seu compte. Tot i això, el ministre també li va explicar el seu temor de que Espanya volgués controlar Portugal i, per això, li va dir s’havia d’intentar portar a Oliveira Salazar a l’Eix.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, Londres va ser novament bombardejada amb molta violència. Al llarg del Tamesi, milers de persones es varen veure obligades a refugiar-se en els refugis. Al voltant de Marble Arch, immenses grues varen tenir que excavar les ruïnes que havien deixat els bombarders alemanys.

A la Gran Bretanya:

A la nit, un delineant danès de pares alemanys i simpatitzant del nazisme, Wulf Schmidt, va ser llançat amb paracaigudes pels alemanys al municipi de Willingham perquè s’introduís com espia, però diverses desenes de soldats britànics el van detenir i el van traslladar al Camp 020. Més tard mSchmidt va canviar de bàndol i, amb el nom clau de Tate, va treballar com a doble agent.  Schmidt va acabar rebent la Creu de Ferro de primera classe.

Un altre espia alemany, el gal·lès Arthur Owens, que en realitat havia estat treballant pels britànics des del començament de la guerra, va començar a transmetre una sèrie d’informes que recomanaven objectius pels bombarders alemanys. Aquests missatges els havia preparat el Servei Secret del Ministeri de l’Aire britànic.

En el bàndol Aliat:

Nova Caledònia es va adherir a la causa de Charles de Gaulle.

A la Indoxina:

Una força expedicionària japonesa va salpar de Taiwan a la Indoxina francesa amb l’objectiu d’envair la província de Tonkin.

18 de setembre de 1940

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va escriure una carta a Francisco Franco, on li va afirmar que Espanya ja estava dins de la guerra per culpa del bloqueig britànic, i li va demanar que el primer que tenien que fer els espanyols era conquerir Gibraltar per assegurar les seves posicions en el Mediterrani i crear noves connexions amb el Nord de l’Àfrica. A canvi, Hitler es va comprometre en tot moment a ajudar-los per realitzar aquella operació i li va assegurar que guanyarien la guerra tal hi com varen fer en la Guerra Civil espanyola.


A la nit, Joachim von Ribbentrop va viatjar cap a Roma per entrevistar-se amb el govern italià.


Dos grans trens hospital amb ferits va arribar a l’estació de ferrocarril de Charlottenburg, a Berlín.

En la Batalla d’Anglaterra:

Bombarders alemanys varen tornar als cels del sud d’Anglaterra. El comandant Bader, al capdavant de 32 aparells de Duxford, va atacar en picat als alemanys. En total, els alemanys varen perdre 19 bombarders.

A Egipte:

Els italians varen conquerir Sidi Barrani.

A la Unió Soviètica:

Preveient que tard o d’hora haurien de combatre amb els alemanys, els soviètics varen elaborar en secret un pla que preveia envair la Polònia ocupada pels alemanys i el propi Reich en cas de necessitat. El pla, batejat com Operació Groza (tempesta), va ser firmat pels mariscals Semión Timoshenko i Kiril Meretskov. El febrer es farà una versió lleugerament retocada.