Dimarts:
En el Reich:
A Bohèmia i Moràvia:
Constantin von Neurath va aprovar tres possibles solucions per la nova política a seguir en el Protectorat de Bohèmia i Moràvia. La primera solució era repoblar Moràvia amb alemanys, però hi havia el problema de què es faria amb els txecs que residien a la zona. La segona solució era deportar els txecs, però no es podia realitzar en un futur pròxim. La tercera solució era acceptar els txecs i germanitzar el Protectorat al mateix temps. Finalment, Adolf Hitler va decidir la sort dels txecs: la meitat serien assimilats, enviant-los a Alemanya per treballar com esclaus. Els demés, especialment els intel·lectuals, segons els terminis d’un informe secret, serien eliminats.
A Alemanya:
El SD de Bielefeld va informar de que tot i la setmana apassada l’assistència a la pel·lícula de Jud Süss ja es podia considerar d’excel·lent, ara sobrepassava tota expectativa. S’afirmava que cap pel·lícula havia aconseguit tenir un impacte semblant en amplis sectors del públic i que ningú es volia perdre el film.
A França:
Durant la nit va tenir lloc l’últim combat dels Fairey Battle. L’esquadró polonès 301 va atacar Boulogne i els esquadrons número 12 i 142 varen bombardejar Calais.
A Itàlia:
A Roma, Benito Mussolini, que encara estava mosquejat per la invasió d’Alemanya a Romania del 12 d’octubre de 1940, va reunir en el Palau de Venècia a Galeazzo Ciano, Pietro Badoglio, Soddu, Jacomoni i Visconti Prasca per parlar d’una invasió a Grècia. Curiosament, i fet aposta, el dictador italià va prescindir dels cap d’Estat Major dels tres exèrcits per aquella reunió perquè sabia que no estarien d’acord en aquella invasió. Un cop va començar la reunió, Mussolini va explicar quins serien els objectius de la campanya i les seves fases. Ciano va comentar que estava convençut que els grecs s’enfonsarien en el primer combat perquè, segons ell, a Grècia existia una clara separació entre el poble i una classe dirigent de polítics favorables als britànics. Tant Jacomoni com Prasca estaven molt convençuts de la seva superioritat militar i creien que la victòria seria fàcil per ells. A continuació, Mussolini va fer una sèrie de preguntes a Prasca sobre el terreny grec per entendre més bé com seria l’ofensiva i, llavors, va explicar que s’havia de buscar un incident per justificar l’atac. El general Prasca va explicar que tenien preparats armes i bombes franceses per simular un atac grec. Mussolini va posar la data del 24 d’octubre de 1940 perquè s’efectués tal incident.
En la Batalla d’Anglaterra:
A Londres, a la nit, la Luftwaffe va atacar amb duresa el centre de la capital britànica des de les vuit del vespre fins a les cinc de la matinada. Es varen produir 900 incendis i dotzenes de refugis varen ser tocats. Pall Mall va ser incendiat. El Carlton Club i el Reform varen quedar destruïts. Una bomba va caure en el Tresor i va matar a tres funcionaris i una altra va caure sobre l’estació de metro de Balham, on l’ona explosiva va arribar fins a l’andana i de les 600 persones que hi havia en varen morir 64. En total en aquell atac varen morir unes 400 persones. El cuiner del Downing Street i el seu ajudant varen salvar la vida perquè el primer ministre Winston Churchill els havia ordenat uns minuts abans que es dirigissin al refugi. El futur Lord Chancellor Hailshamm es va endur de les ruïnes al seu pare, l’ex Lord Chancellor Hailshamm.
Tot i els atacs, el poble britànic es mostrava tenaç i el dia anterior varen estrenar una obra de teatre de William Shakespeare en un teatre on els camerinos havien sigut bombardejats. El Daily Express titulava aquell matí:
Shakespeare derrota a Hitler.
Diari del Tercer Reich 