Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va entrevistar, juntament amb Joachim von Ribbentrop, amb el comte Galeazzo Ciano en el Berghof, a Obersalzberg, per parlar de la invasió a la Gran Bretanya. Hitler, que estava bastant tranquil i cansat alhora, li va explicar que per conquerir les illes britàniques necessitava grans unitats de desembarcament, cosa que creia que ja tenia, i destruir l’aviació britànica, la RAF, que pensava destruir en dues setmanes.

Durant aquell dia, Hitler va ordenar a cinc divisions Panzer, tres motoritzades, més algunes unitats de paracaigudistes i tropes aerotransportades, de mantenir-se en alerta i disposades a apoderar-se l’1 de setembre de la zona petrolífera de Romania. 

---

A la Gran Bretanya, Winston Churchill va autoritzar bombardejar la ciutat de Berlín com a represàlia al bombardeig alemany del 24 d’agost, tot i que només volia atacar objectius militars. Fins les tres de la matinada, bombarders britànics varen travessar les defenses alemanyes i varen atacar un barri residencial de la capital del Reich causant molts pocs desperfectes i matant “només” a quatre homes i dues dones que, imprudentment, observaven l’atac aeri des de l’entrada de l’estació de ferrocarril de Görlitzer. Unes 29 persones més varen quedar ferides, entre elles un vigilant de l’estació que va perdre la cama. La majoria de bombes varen caure en la Kottbuserstrasse, el carrer que conduïa a l’aeroport de Tempelhof. Els alemanys, per la seva part, només varen destruir un bombarder britànic. Tot i que l’atac va ser sense importància, Hitler, que havia acabat d’arribar a Berlín d’Obersalzberg, s’ho va agafar molt malament i va demanar a Hermann Göering, que contraataqués.

De dia, Hitler va pronunciar un discurs a l’estadi del Sportplast, on va prometre que castigaria els britànics per aquell atac i esborraria del mapa les ciutats britàniques. Aquella mateixa nit, pels volts de quarts de tres de la matinada del dia següent, va sonar l’alarma antiaèria a Dresden. Després d’un quart d’hora on no va passa res va cessar l’alarma.

---

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament a base de massatges del seu doctor Felix Kersten i, com havien parlat en el passat, el líder de les SS li va tornar a dir que era bo anar rellevant les persones dels seus càrrecs i li va afegir que els ambaixadors eren el més gran obstacle per qualsevol canvi polític. Himmler va menystenir-li el paper dels ambaixadors, dient que vivien lluny de la realitat del país i que aportaven poca informació, i va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop de no voler canviar els papers dels ambaixadors. L’endemà continuarien parlant del mateix tema.

A França:

El govern alemany va reclamar en el govern de Vichy l’entrega dels alemanys internats als camps de la zona lliure.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen deportar a jueus que vivien als carrers polonesos de Wilcz, Karolkowa, entre altres. 

En la Batalla per Anglaterra:

A les vuit del matí, bombarders alemanys varen ser detectats per sobre Calais. Eren 33 bombarders i 120 caces Bf-109 que varen llançar al voltant de 100 bombes a les instal·lacions de la RAF a Eastchurch, al sud-est d’Anglaterra. Entre ells hi havia Adolf Galland. Tot i l’atac, no es va desactivar el camp d’aviació de la RAF. Els Defiant de l’Esquadró 264 varen sortir al rescat a la zona de Prestwich juntament amb els Spitfire de l’Esquadró 79. A les 12:35, 30 caces alemanys juntament amb Dorniers varen atacar la base de la RAF de Rochford, on hi varen llançar 30 bombes, tot i que no varen causar greus danys. Únicament varen produir cràters al camps d’aviació, Un altre cop es varen enviar els Defiant a la zona. 

A la tarda, els alemanys produirien dos atacs més a les pistes aèries del sud d’Anglaterra. Durant aquell atac els alemanys varen perdre 14 Bf-109, 8 bombarders i un bombarder Gotha biplaça de la Primera Guerra Mundial. Preveient que hi hauria més atacs, Churchill, des de Dover, va ordenar reforçar les pistes de la RAF. Overnight, Birmingham, Coventry, Derby, Sheffield, Manchester i South Yorkshire varen ser bombardejades més endavant. Després de deixar Dover, el primer ministre es va dirigir a Manston per contemplar les conseqüències de l’atac alemany. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Frantz Gürtner va rebre, després de deu mesos de que es donés l’ordre, una còpia de l’autorització perquè es practiqués la matança de malalts mentals en un programa d’eutanàsia.

---

El govern alemany, preparant l’Operació Lleó Marí, va dictar ordres per disposar dels ports de Rotterdam, Anvers i Le Havre davant la possibilitat d’embarcar embarcacions cap a la Gran Bretanya. Al mateix temps, una directriu firmada per Wilhelm Keitel exposava els plans definitius per l’Operació. S’hauria de desembarcar en quatre zones principals de la costa sud anglesa, entre Folkestone i Selsey Bill, a l’est de Portsmouth, amb l’objectiu d’apoderar-se d’una línia que anava des de Portsmouth fins el Tàmesis, a l’est de Londres, arribant a Gravesend. Aquest objectiu havia de ser aconseguit en quan els punts de desembarcament haguessin sigut units i organitzats i les tropes poguessin avançar cap al nord.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanys varen treure les llicències als conductors jueus de cotxes de cavalls.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen interceptar i desxifrar missatges de la Luftwaffe a través de l’Enigma que deien que de l’èxit de la Batalla d’Anglaterra dependria la decisió respecte a una possible invasió.

En la Batalla d’Anglaterra:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar la ciutat de Portsmouth.

A França:

El govern de Vichy va derogar la Llei Marchandeau del 21 d’abril que prohibia qualsevol incitació a l’odi racial o religiós. D’aquesta manera començava una campanya de propaganda antisemita.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va donar l’ordre de traslladar a Polònia deu divisions d’infanteria i dues divisions blindades que es trobaven en el front occidental per un futur atac contra la Unió Soviètica. Aquestes últimes unitats serien situades en la frontera sud-est per defensar els jaciments petrolífers romanesos.

---

A Berlín, arrel de l’atac de la nit passada, els carrers afectats per les bombes varen quedar acordonats per la policia per impedir que els curiosos poguessin veure la magnitud dels danys. A la nit, però els bombarders de la RAF varen tornar i aquest cop les sirenes només varen sonar mitja hora perquè no va passar res. 

---

Heinrich Himmler va tornar a patir nous dolors estomacals i va fer cridar al doctor Felix Kersten perquè es presentés immediatament en el Palau Prinz-Albrecht-Strasse. Ràpidament, el doctor va aconseguir alleugerir els dolors del seu pacient. En parlar dels honoraris que hauria de rebre Kersten pels seus serveis (fins llavors havia treballat gratis pel Reichsführer), el doctor li va respondre que ho feia gratuïtament per “l’amistat” que tenien els dos. Himmler, en un moment de debilitat, l’hi hauria confessat que no tenia amics. En aquell moment, Kersten li va ensenyar una llista de cinc o sis persones, entre ells el seu amic i industrial Friedrich Flick, perquè deixés d’investigar-los. Himmler en un primer moment es va mostrar reticent, però davant la insistència del doctor va cedir.

A França:

Joachim von Ribbentrop va informar a l’ambaixador Otto Abetz que les mesures antisemites del 17 d’agost gaudien del suport de Hitler i per tant les podia tirar endavant.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen llançar un altre atac contra els aeròdroms britànics dl sud d’Anglaterra, però, per primer cop, totes les formacions alemanyes menys una varen ser interceptades pels caces britànics i varen ser obligades a retrocedir. Des de primera hora de la tarda, dotze Hurricane de l’Esquadró 85 va interceptar una formació de 15 Dornier a prop d’Eastchurch. Els bombarders alemanys anaven protegits per una trentena de Messerschmitt 109, que els vigilaven des de 10.000 peus. Els Hurricane varen destruir tres bombarders.

En el bàndol Aliat:

El Txad es va adherir a la causa de Charles de Gaulle.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, 81 bombarders de la RAF van atacar per primer cop la ciutat de Berlín en revenja de l’atac alemany del dia anterior a Londres. Els britànics varen atacar la perifèria de la ciutat, sobretot les fàbriques d’armament situades al nord, i varen llançar milers d’octavetes sobre la capital que deien:

La guerra que Hitler ha començat seguirà endavant i durarà mentre duri Hitler.

Algun bombarder es va perdre confós pels baixos núvols i va llançar les seves bombes al centre. No va morir cap berlinès en aquell atac i cap bombarder va ser destruït, ja que els núvols també varen dificultar la feina de les bateries antiaèries. Les sirenes antiaèries varen avisar a la població a les 00:20 de la matinada i el contra avís es va donar a les 3:23. A la una menys cinc minuts, la bateria d’artilleria lleugera que protegia l’estació de ràdio Rundfunk va començar a disparar frenèticament.

A França:

A Bordeus, l’exèrcit alemany va requisar cautxú i sabó.

Dissabte:

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, la Luftwaffe va començar la tercera fase de la Batalla d’Anglaterra bombardejant les principals bases de la RAF que es trobaven terra endins. Els objectius eren els dipòsits de combustible en els Midlands britànics i les proximitats de Southampton, a la costa meridional. La ruta tenia que dur a cent bombarders a prop de Londres per atacar ciutats com Northumberland, Kent i Lancashire, a més de Rochester i Kingston.

Durant aquesta incursió, un grup de dotze bombarders Heinkel He-111 en ruta pels Midlands va perdre el rumb per un mal càlcul de velocitat del vent o per una identificació defectuosa dels punts d’orientació de terra. Llavors, un d’aquests bombarders, creient que havia arribat al seu objectiu, que era els dipòsits de petroli de Thameshaven, o espantat, va llançar les seves bombes sobre el East End de Londres, matant a nou civils. Una de les bombes va tocar St Giles at Cripplegate, i una d’elles va destruir l’estàtua de Milton i va tirar a terra el seu pedestal. Les tripulacions varen ser renyades amb severitat per aquell error. Segons sembla, més tard aquests que varen cometre l’error varen ser transferits immediatament a la infanteria com a càstig. En tots cas, aquell atac va ser dissenyat per Hermann Göering.

Per culpa de les alarmes antiaèries es va produir un fet insòlit fins llavors. Per primer cop a la història es va tenir que aturar un partit de criquet, concretament a l’estadi de Lord’s, quan els jugadors varen tenir que abandonar el terreny de joc. Abans de l’atac alemany de la nit, a la capital, mentre a Regent’s Park es representava El somni d’una nit d’estiu, varen sonar les alarmes antiaèries onzena, dotzena i tretzena.

---

Els britànics varen posar en pràctica un pla per frenar qualsevol possible invasió alemanya abans de que posessin un peu a terra. Varen llançar petroli a través de 12 canonades, a raó de 12 tones per hora, i varen calar foc de tal manera que es va crear una barrera de foc sobre la platja i el mar, que cap invasor podia travessar. Per aixecar la moral britànica es va fer molta publicitat d’aquell experiment

En el Reich:

A Alemanya:

El Bismarck va ser enquadrat a la Kriegsmarine.

---

A Gotha, les autoritats alemanys varen penjar a un treballador polonès de 17 anys davant d’un públic de 50 polonesos (que varen ser obligats a presenciar l’execució) i 150 alemanys (que hi varen anar per pròpia voluntat). El noi havia sigut sorprès mantenint relacions sexuals amb una prostituta alemanya i per aquest fet havia sigut condemnat a mort.

A la Gran Bretanya:

En la Universitat d’Oxford, un grup d’investigadors liderats per l’australià Howard Walter Florey i el jove alemany Ernst Chain varen demostrar que la penicil·lina era el més poderós agent químic-terapèutic produït fins llavors.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Estat Major de l’Exèrcit va donar instruccions perquè tota activitat de l’administració militar quedés guiada sota el principi de que només es podia dictar mesures relacionades amb l’ocupació militar de França. També es va demanar a l’administració militar que no es barregés amb els assumptes de la política interior francesa, però es va deixar clar que totes les mesures administratives que havien de prendre’s havien de ser consultades per l’administració militar.

A la Gran Bretanya:

Arrel de la frase del primer ministre Winston Churchill de que els alemanys arribarien triomfals fins al Mar Negre, Paul Thümmels, un oficial del Servei Secret alemany que era l’agent britànic A-54, va informar que havia sabut per un oficial de l’Estat Major General alemany, que la rama del Servei Secret alemany que s’encarregava de la zona de la Unió Soviètica s’havia estat expandint des del mes de juny, que les activitats de contraespionatge alemany contra la Unió Soviètica també s’havien incrementat i que l’organització de contraespionatge alemany a Romania s’havia reforçat amb especialistes en el sud d’Ucraïna, Crimea i el Caucas.

---

En el transcurs d’una reunió en el Ministeri de l’Aire, Arthur Harris va obtenir 12 Lysander per organitzar el salvament en el mar de les dotacions tocades.

Dimecres:

En el Reich:

A França:

Hermann Göering estava de molt mal humor aquell dia perquè veia que la Batalla d’Anglaterra no anava tal hi com havia previst i dit i es va dirigir al Canal de la Mànega per veure com estava la situació. El ministre de l’Aire es va dirigir cap al pilot Adolf Galland i li va preguntar amb to de superioritat què necessitaven per acabar amb els avions britànics. Galland, que segurament no li va agradar el to de ministre, li va ser directe en contestar-li que necessitaven com més aviat millor cinc esquadrilles de Spitfire. Com era d’esperar, Göering no es va prendre bé la ironia del jove pilot, ja que no podia permetre que li diguessin que necessitaven el millor caça britànic per guanyar la Batalla. Poc després de donar unes ordres breus, el ministre va tornar a Alemanya.

A la Costa de l’Or (Ghana):

Aquell dia va arribar el primer contingent d’avions i mecànics britànics a Takoradi per establir una ruta aèria cap a Egipte.

A Mèxic:

Després de rebre el dia anterior un brutal cop de piolet en el cap, el líder revolucionari rus Lev Trotski va morir a l’edat de 61 anys. Segons Dimitri Volkógonov, Stalin va entrar al migdia al seu despatx per rebre la notícia de la mort de Trotski. El dictador soviètic es va asseure a una butaca per fumar una pipa.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els britànics varen bombardejar els districtes de Kreuzberg i Wedding de Berlín.

---

Beppo Schmid va anunciar que entre el 12 i el 17 d’agost 44 aeròdroms britànics havien sigut atacats i que 11 dels quals havien sigut destruïts definitivament.

A l’Àfrica:

Les forces italianes varen ocupar la capital de la Somàlia britànica, Berbera, i els britànics es varen veure obligats a retirar-se.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va anunciar que els nord-americans per fi havien acceptat entregar-los uns vells destructors de la Primera Guerra Mundial i va tornar a repetir la seva famosa frase:

Mai en els conflictes humans tants havien degut tant a tan pocs – però aquesta vegada hi va afegir – Els nostres cors estant amb els pilots de combat, que les seves brillants accions veiem amb els nostres propis ulls dia darrere dia.

Churchill va advertir que els bombarders britànics continuarien atacant les indústries militars i les comunicacions alemanyes, així com les seves bases aèries i els dipòsits de magatzem utilitzats per llançar els atacs aeris sobre la Gran Bretanya. A la vegada va prometre que atacarien a una escala sense precedents fins el final de la guerra i que, possiblement, al cap d’un any, arribessin a dimensions imaginables. Churchill va declarar que el bombardeig sobre Alemanya era el més segur i el més breu de tots els camins que conduïen a la victòria. El primer ministre va assegurar que encara que els alemanys ocupessin més territori, no els serviria de res si tot l’aparell econòmic i científic de la potència bèl·lica estava en ruïnes. En acabar el seu discurs va comparar la cooperació anglesa-nord-americana amb el riu Missouri, dient: Deixem que sigui el seu curs. En tornar al 10 de Downing Street en cotxe, Churchill va entonar el Old Man River.

---

Bombarders italians varen atacar Gibraltar en un atac sense importància.

A Mèxic:

Per ordres de Iosif Stalin, el català Ramon Mercader es va endinsar a la casa del líder revolucionari rus Lev Trotski i el va atacar al cap amb un piolet. L’endemà, Trotski moriria com a conseqüència de la ferida. Stalin va estar informat en tot moment de l’assassinat.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler, quan estava fent el seu habitual tractament de massatges amb el doctor Felix Kersten, li va explicar en el metge que les autovies havien sigut creades, a part de per augmentar la velocitat del trànsit, per transportar divisions militars, i que estava previst construir-ne moltes més. Llavors, davant la preguntar del doctor de per què volien construir autopistes cap a la Unió Soviètica, el líder de les SS li va respondre que en dos anys ja no existiria Rússia perquè serien els amos i senyors d’aquella terra. Kersten el va avisar de la fortalesa dels russos, però Himmler li va dir que tot es faria de manera correcte.

---

Des del Carinhall, Hermann Göering va revisar la situació de la Batalla d’Anglaterra amb els seus generals i va ordenar a la Luftwaffe que concentrés els seus atacs exclusivament contra la RAF en quan el temps millorés. El cap de la Luftwaffe va declarar que havien arribat al període decisiu de la guerra aèria contra Gran Bretanya i que la missió principal era la derrota de l’aviació britànica, més concretament els seus caces.

---

A Berlín, a la nit va sonar l’alarma antiaèria.

En la Batalla d’Anglaterra:

Aquell dia no es va produir cap atac alemany. A la nit, Winston Churchill li va assegurar a un dels membres de la seva Secretaria que els alemanys cometien un error en donar-los respir.

A Somailandia:

Les forces italianes varen ocupar la capital, Bérbera.