Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va ordenar que es fes efectiu el decret de la immediata represa de les obres de Berlín i de Nuremberg, ja que creia que la victòria seria aviat i tenia ganes de que es pogués celebrar la victòria pels nous carrers i edificis que tenia planejat construir i dissenyar.
Per tal de desballestar França, Hitler va nomenar a un governador general especial alemany a Peter Weyer pels cinc departaments francesos que integraven Bretanya i va formar un Comitè Nacional bretó amb l’objectiu de proclamar un nou Estat nacional.
Arrel probablement de la conserva que varen tenir el dia anterior entre Hitler i Joseph Goebbels, es va aprovar un pla d’evacuació dels jueus de Berlín. Goebbels, el gran instigador, va celebrar la notícia i, a més, se’l va informar que la totalitat dels jueus d’Europa serien deportats a Madagascar després de la guerra. El ministre considerava que l’illa africana seria un protectorat alemany sota el control d’un governador de la policia alemanya.
El ministre Walther Funk va establir que la població dels països ocupats poguessin ser obligats a realitzar treballs forçats. En una roda de premsa d’aquella tarda, Funk va descriure “el nou ordre” i va admetre que el propòsit era fer d’Alemanya un país més ric garantint la seva màxima seguretat econòmica i també el màxim consum de béns. El ministre i president del Reichsbank va assegurar que abandonarien l’or com a base de la nova divisa europea que substituiria al Reichsmark. També va afirmar que l’or perdria gran part de la seva importància com a mitjà de pagament internacional, el qual afectaria greument a la reserva d’or dels Estats Units. El Reichsbank, segons Funk, actuaria com a cambra de compensació pel nou sistema europeu. Per altra banda, es va mostrar molt crític amb l’intervencionisme nord-americà en el comerç d’Alemanya amb Sud-Amèrica i va assegurar que o comercialitzaven directament amb els estats sobirans d’Amèrica del Sud o no mantindrien comerç amb ells. Davant la pregunta d’un dels periodistes sobre els rumors sobre que Hjalmar Schacht havia elaborat també un pla pel nou ordre, Funk va contestar que no havia sentit dir res sobre aquest assumpte, però després va matissar i va afirmar que havia llegit alguna cosa a la premsa estrangera, però va deixar clar que només es creia la meitat del que llegia en els diaris. Finalment, va concloure que Hitler confiava en els seus plans econòmics pel nou ordre.
Joachim von Ribbentrop va rebre un nou telegrama urgent i confidencial del seu ambaixador a Madrid, Eberhard von Stohrer, en que li va relatar que quan havien aconsellat en el duc de Windsor rebutjar el càrrec de governador de les Bahames i tornar a Espanya, ja que possiblement podrien fer que tornés al tro britànic, els ducs s’havien mostrat perplexes davant d’aquella proposta i havien respost que, segons la constitució anglesa, això no seria possible inclús després de l’abdicació de Jordi VI. Quan l’hi havien dit que podrien fer canvis a la Constitució anglesa si els ajudava a fer caure al seu germà, la duquessa de Windsor s’havia mostrat molt pensativa. Von Stohrer també li va dir que Primo de Rivera, que feia d’enllaç entre ells i el duc, no era conscient de que estava actuant a favor dels alemanys perquè estava convençut de que treballava pel govern espanyol.
A França:
A Alsàcia, els alemanys varen treure els rètols francesos per substituir-los per altres alemanys.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill, que estava al corrent que el dia anterior Washington havia autoritzat entregar més material bèl·lic, sobretot avions a la Gran Bretanya, va autoritzar a les forces poloneses que hi havia llavors a la Gran Bretanya, unes 14.000 persones, que poguessin rebre fusells nord-americans quan arribessin dels Estats Units.
El capità Philippe Leclerc es va posar a la disposició del coronel Charles de Gaulle.
En la Batalla d’Anglaterra:
Bombarders alemanys, en un dels quals hi ha Adolf Galland, es varen dirigir a Anglaterra. A Bentley Priori es va donar l’alerta i ràpidament es va donar l’ordre a una esquadrilla de l’Esquadró 54 de Rochfort perquè interceptessin als alemanys. Els bombarders alemanys, però, varen aconseguir llançar les seves bombes abans d’agafar alçada i marxar. Un comboi que sortia de Southen va ser tocat de ple. De les 21 unitats, onze varen ser tocades, cinc de les quals varen ser enfonsades i la resta varen quedar fora de combat. Dos destructors, el Brillant i el Boreas, varen sortir de Dover. Els bombarders, però, varen rebre l’ordre d’atacar a aquests dos destructors i es varen llençar una i una altra vegada contra ells. En veure’s amenaçats varen tenir que retornar a Dover fent ziga-zagues. Els dos varen ser tocats i un d’ells va tenir que ser remolcat fins el port. En aquesta batalla els alemanys varen perdre 16 aparells i, en canvi, els britànics només 7.
En els Estats Units:
A Washington, els Estats Units varen restringir les exportacions de petroli i minerals, excepte a Gran Bretanya i a altres nacions americanes. La mesura es va dirigir especialment contra Japó, que depenia fortament de les importacions d’aquests recursos. En conseqüència, la planificació estratègica japonesa va decidir dedicar una atenció més gran a les Índies Orientals holandeses i a Malàisia per alleugerir la seva escassetat de matèries primes.
A Japó:
Un informe mensual de la intel·ligència militar expressava respecte envers la força de resistència britànica en la Batalla d’Anglaterra. L’informe deia que l’opinió pública continuava donant suport a la política de línia dura del govern i, subratllava, l’aplaçament de la invasió de Hitler, l’Operació Lleó Marí, perquè alemanys els faltaven efectius amfibis i no havien aconseguit imposar-se a l’aire.
Diari del Tercer Reich 