13 de novembre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El cura catòlic Carl Lampert, empresonat des del febrer de 1943 per haver fet comentaris crítics en una sèrie de sermons, va ser executat a la presó militar de Torgau

En el front oriental:

A Hongria:

Al sud, els soviètics varen creuar el Danubi.

En el front occidental:

A França:

Els tancs i 12.000 homes d’infanteria d’un parell de divisions del 15º Cos del general de divisió Wade Haislip sota les ordres del comandant Philippe Leclerc es varen endinsar entre els boscos dels Vosges cap a la bretxa de Belfort, en el sud, i varen iniciar un furiós atac que els conduiria fins a la catedral d’Estrasburg.

A Alemanya:

En el bosc de Hürtgen, després de durs combats contra els alemanys, el comandant Courtney Hodges va rellevar a la 28º Divisió d’infanteria del 1º Exèrcit després de que patís més de 6.000 baixes.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen destruir un creuer i dos destructors japonesos.

12 de novembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va afirmar en un discurs que no contemplava en cap cas la capitulació perquè es jugaven, com les demés nacions, la seva existència o la seva inexistència. Tenia clar que qui perdés seria exterminat juntament amb els seus líders. 

A Alemanya:

A Berlín, el ministre Joseph Goebbels va agafar el comandament de la capital per preparar-la per la defensa. A la Pariser Platz, a davant de la Porta de Brandenburg, es va fer una desfilada militar amb membres de la Volkssturm armats amb Panzerfaust, rifles Kar98k i metralladores MG-34.

Aquell mateix dia va sortir publicat com un article de Goebbels en la Das Reich, titulat aquest cop La guerra, mesures de valors. El ministre afirmava que precisament en la guerra i, en realitat, només en la guerra, el poble i l’individu mostraven la seva capacitat. Goebbels demanava a la gent que mostrés del que era capaç i va afirmar que la situació només es podia salvar a través d’un fanatisme ferotge. El ministre va assegurar que després de la guerra el lideratge els correspondria als que ara demostressin ser més capaços.


A Munic es va celebrar l’aniversari del putsch, que enlloc de celebrar-se el dia 8 es va celebrar aquell dia i en comptes de comptar amb Hitler per fer un discurs el va substituir el ministre de l’Interior Heinrich Himmler. El ministre va dir que la seva voluntat de donar en el món un exemple a seguir no era menys lloable en aquesta guerra que l’exemple que havien donat en el passat altres grans alemanys. Himmler va afirmar que els jueus tenien un afany satànic de perseguir i destruir.


El general Karl Koller va ser nomenat cap de l’Estat Major de la Luftwaffe.

En el front occidental:

A Holanda:

El 2º Exèrcit britànic va començar la seva ofensiva per l’est del sortint de Nimega.

A Noruega:

Un grup de Lancasters de la RAF dels esquadrons 9º i 617º varen enfonsar el buc de guerra alemany Tirpitz, greument danyat després de diversos atacs amb bombes Tallboy de 5.443 quilograms, a Altenfiord, matant a 1.100 membres de la seva tripulació.

A la Gran Bretanya:

No tothom estava d’acord amb l’estratègia que havia seguit Arthur Harris de bombardejar indiscriminadament les ciutats alemanyes i, aquell dia, Charles Portal va respondre al programa de Harris dient-li que si sabés que mostrava tan entusiasme en l’atac al petroli com en el passat no s’hauria de preocupar de gran cosa.

11 de novembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Albert Speer va escriure uns informes per Adolf Hitler, on li mostrava la delicada situació en què es trobaven per la falta de matèries primes com el carburant perquè feia més de sis setmanes que el territori industrial del Ruhr estava incomunicat. Speer li va explicar que amb les pèrdues de les zones industrials de Renània i Westfàlia seria impossible aguantar l’economia alemanya i li va assegurar que aquell fet acabaria amb la guerra. A més, li va afegir el nom de diferents fàbriques d’armament molt importants que estaven a punt de parar la seva producció i, per si no fos poc, li va explicar que el carbó ja no podia ser transportat a la resta del Territori del Reich, fet que provocava que les fàbriques de gas es paressin i, com a conseqüència, ja no es podia treballar d’una manera normal fent baixar molt la producció. La paralització de les indústries ja la començaven a notar els ciutadans. Per exemple, a Berlín els berlinesos estaven sense calefacció, i els subministraments de gas i electricitat només funcionaven algunes hores al dia.

En el front occidental:

A Holanda:

Soldats de la 1º Divisió Blindada polonesa sota el comandament del general Stanislaw Maczek varen alliberar la ciutat de Breda. Un cop controlada la ciutat, aquests soldats varen desfilar pels carrers de la localitat.

A França:

A París, per celebrar el dia de l’armistici de la Primera Guerra Mundial, a les onze del matí més d’un milió de parisencs es varen alinear al llarg dels Camps Elisis des de l’Arc de Triomf fin la Place de la Concorde. De cop el públic es va posar a cridar en veure unes quantes limusines. El primer ministre Winston Churchill va desfilar acompanyat per Charles de Gaulle en el primer vehicle. De Gaulle estava dempeus, igual que Churchill, saludant als espectadors. El francès saludava de forma rígida, mentre que el britànic ho feia alegra, movent els braços a dreta i esquerra. Pràcticament ningú sabia que hi hauria el primer ministre britànic. Darrere d’ells els seguien Duff Cooper, Anthony Eden i Georges Bidault. El públic en general estava visiblement emocionats, amb alguns no poden evitar plorar d’alegria i d’emoció.

A la tarda es va celebrar una petita cerimònia a Compiègne. En la petita esplanada de Rethondes, unes 3.000 persones, la gran majoria veïns de la zona, s’hi varen concentrar. Hi havia un batalló de soldats francesos i un altre de soldats nord-americans, juntament amb alguns oficials, l’antic president del Senat, Jules Jeanneney i el ministre de Guerra André Diethelm. En una banda encara hi havia l’estàtua de Ferdinand Foch. De cop varen aparèixer nou joves membres de la Resistència, vestits amb pantalons curts i camises blanques. Portaven una torxa encesa, que havia sigut encesa a les nou del matí a partir de la flama que cremava a la toma del Soldat Desconegut. Els joves varen encendre nou petites pires que havien sigut col·locades al voltant del petit monument.

A la Gran Bretanya:

El JIC va escriure que els alemanys podrien estar planejant un atac destinat a dificultar els preparatius dels Aliats. Però en l’escrit, el JIC deia que ells no creien que, tot i les proves que tenien, els alemanys poguessin estar planejant tal ofensiva.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen destruir quatre destructors, un dragamines i quatre vaixells de transports japonesos amb 10.000 soldats a bord. Per altra banda, la Marina nord-americana va bombardejar per primer cop l’illa d’Iwo Jima.

A Japó:

Des de les illes Marianes, 111 B-29 de la 73º Ala de Bombardeig va atacar Tòquio. Aquesta va ser la primera vegada que els B-29 varen atacar des de la seva nova base.


Després de molts entrebancs, els japonesos varen botar el portaavions Shinano.

10 de novembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va firmar l’ordre per l’ofensiva de les Ardenes. En el preàmbul el dictador reconeixia que estava disposat a acceptar el màxim risc per dur a terme aquesta operació.

A Alemanya:

Werner von der Schulenburg va ser penjat després d’haver sigut sentenciat a mort pel Tribunal del Poble per haver participat en el complot del 20 de juliol de 1944.


A Colònia, la Gestapo va detenir i executar públicament en el barri obrer d’Ehrenfeld a 13 membres dels Edelweisspiraten acusats d’haver planejat destruir el quarter general de la Gestapo.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va declarar davant de la Cambra dels Comuns que els danys i les baixes causades pels V-2 no havien sigut de moment tan greus i que no hi havia necessitat d’exagerar el perill. Després, el primer ministre va volar cap a París per reunir-se amb el govern provisional francès.

9 de novembre de 1944

Dijous:

En el front occidental:

A França:

A Saint-Dié, la població va començar a ser evacuada tal i com havia demanat Karl Oberg el 7 de novembre amb l’excusa de que els volien allunyar de les zones de combat. Però en realitat els alemanys varen evacuar la població per robar, desmantellar fàbriques, eines i màquines per ser enviades a Alemanya. Les instal·lacions que no es varen poder desmuntar varen ser destruïdes amb dinamita. Deu homes que varen intentar salvar els seus mobles varen ser afusellats a l’acte.


El 3ª Exèrcit del general George Patton, compost per 500.000 homes i 500 tancs, va creuar el riu Mosel·la en un ampli front, dirigint-se cap al cor del Reich, tot i que abans tenien com objectiu la capturar de la ciutat de Metz. 1.300 bombarders de les flotes aèries del general James Harold Doolittle varen llançar 2.600 tones sobre set forts de la ciutat francesa dins de l’Operació Madison. Però per culpa dels núvols i de la mala visibilitat, el 98% de les càrregues varen fallar el seu objectiu. Mentrestant, els alemanys resistien a terra amb les seves metralladores i anaven tant confiats que inclús varen rebutjar una ordre de retirada i varen resistir uns dies més.

A Alemanya:

En la Batalla del bosc de Hürtgen, la 28º Divisió, que s’estava retirant pels atacs alemanys, va començar a col·locar una barrera defensiva de 5.000 mines al voltant de l’estret sortint que retenia el Bosc. Unes patrulles varen creuar les línies per buscar els seus companys desapareguts.

A Bèlgica:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va fer una visita oficial a Brussel·les i va pronunciar un discurs en el Parlament.

A Holanda:

Canadencs i britànics varen eliminar la resistència alemanya a l’illot de Walcheren i varen fer prop de 10.000 presoners, entre ells un comandant de divisió.

8 de novembre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va llegir el memoràndum d’Alfred Rosenberg del 12 d’octubre en que li demanava que utilitzés a Andrei Vlasov i el seu grup com a combatents. Martin Bormann va tardar molt més del previst en entregar-li en el dictador aquell document, ja que no agradava aquesta proposta pels orígens del combatent.

Hitler, per la seva part, va ser traslladat a un refugi recent construït dins de la seva àrea de seguretat del quarter general de Rastenburg. Però els problemes de salut del dictador continuaven afectant-lo. Durant aquell dimecres va tenir que ser atès pel doctor Theodor Morell per una gastritis. El doctor li va administrar una dosis intravenosa d’Eukodal per alleugerir-li el dolor. Però per Hitler aquesta dosis no va ser suficient i li va demanar més. Morell llavors va veure que enlloc de subministrar-li un 0,01 d’Eukodal li havia donat 0.02, però, tot i això, li va injectar una dosis d’un 0,01. Els dolors varen acabar-se de cop i Hitler li va agrair en el doctor la seva intervenció.

A Alemanya:

A Bramsche, l’as de la Luftwaffe, Walter Nowotny, va desobeir les ordres del ministre Hermann Göering i d’Adolf Galland de no volar per tal de que no patís un incident per preservar la seva imatge d’heroi. En el vol, l’avió es va incendiar i es va estavellar provocant la mort del pilot.

En el front occidental:

A França:

La població de Saint-Dié va rebre l’ordre d’evacuar el poble.


A un quart de sis del matí, just el dia que feia dos anys que havien començat l’Operació Entorxa, el 3º Exèrcit nord-americà va reprendre l’atac contra la ciutat de Metz amb 400 canons que varen disparar desenes de milers de bombes. A les deu del matí, des del lloc d’observació del 12º Cos amb vistes al Mosel·la, al sud de Metz, el general George Patton va contemplar com els seus bombarders els ajudaven a atacar als alemanys. A continuació, tres divisions d’infanteria del 12º Cos es varen llançar a l’atac, seguides per una quarta a primera hora de la tarda.

A la vegada, columnes del 3º Exèrcit es va moure direcció al Saar, al sud de les Ardenes.

A Alemanya:

En la Batalla del bosc de Hürtgen, a les tres de la tarda va arribar a les files nord-americanes, que estaven col·lapsades i destrossades pels atacs alemanys, l’ordre de retirada. L’únic Sherman que quedava va ser utilitzat per col·locar trampes. Per aquella derrota, els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley varen viatjar a Rott desconcertats davant dels informes que els arribaven i volien saber de primera mà què estava passant. Els comandants Courtney Hodges i Gerow varen arribar a la localitat pocs minuts després per celebrar una conferència amb el general Cota. Hodges es va queixar de que durant el combat l’Estat Major de la 28º Divisió semblava que no tenia el coneixement exacte de la posició de les seves unitats i va culpar a Gerow, el comandant del seu Grup d’Exèrcits, tot i que el pla del bosc de Hürtgen havia sortit del seu 1º Exèrcit. Hodges va obligar en el general Cota a enviar en el 112º Regiment d’Infanteria l’ordre de tornar a ocupar Kommescheid, perduda el dia anterior. Després de la reunió, el comandant Hodges va tornar a Spa.

A la nit, l’artilleria nord-americana va atacar la localitat de Kommerscheidt amb bombes detonants per dissimular el so de la retirada perquè els supervivents dels dos batallons que lluitaven a la ciutat poguessin marxar a través del barranc del Kall. Dels més de 2.000 soldats nord-americans que havien combatut a l’est del Kall, només en varen tornar 300.

A Bèlgica:

El 1º Exèrcit canadenc va completar la conquesta de l’estuari de l’Escalda, a prop del port d’Anvers, capturant a 41.000 alemanys, tot i que varen perdre a 12.873 homes entre morts, ferits i desapareguts.

A Holanda:

A l’illot de Walcheren, la 70º Divisió alemanya amb la 4º Brigada i els comandos números 41, 47 i 48 varen cessar finalment tota resistència després dels atacs del 1º Cos britànic.

En els Estats Units:

La War Refugee Board de John Pehle va sol·licitar oficialment el bombardeig d’Auschwitz. Pehle ja havia traslladat la sol·licitud polonesa per bombardejar Auschwitz l‘1 d’octubre.

7 de novembre de 1944

Dimarts:

En el front occidental:

A França:

Karl Oberg va ordenar que el poble de Saint Dié fos evacuat i, d’immediat, es va penjar un cartell a l’Ajuntament del poble explicant que era desig de la Wehrmacht allunyar la població de la zona de combat per evitar víctimes i patiments. Un cop la població va ser evacuada els alemanys varen robar tot el que varen trobar a la desèrtica població.


En la Batalla del bosc de Hürtgen, el 2º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria va ser considerat aniquilat com unitat de combat i els que varen sobreviure varen marxar de la localitat de Vossenack. Per ordres del general Cota, durant aquell matí els enginyers nord-americans del 146º Regiment d’Enginyers varen ajudar a aturar un atac dels Panzergrenadiere, fet que va permetre mantenir la localitat de Vossenack. Al migdia, els nord-americans s’havien retirat de les seves trinxeres al llarg de l’extrem oriental del Kall, i també varen perdre la localitat de Kommerscheidt.


El comandant del 1º Exèrcit Courtney Hodges va ordenar en el 5º Cos que comencés a fer plans per capturar les preses del Ruhr.

En el front oriental:

A Hongria:

El 2º Front Ucraïnès va arribar a Budapest pel sud-est.

A Japó:

Els japonesos varen penjar a l’espia Richard Sorge a la presó de Sugamo, Tòquio, juntament amb el també espia Hotsumi Ozaki. Sorge havia estat treballant durant vuit anys com a periodista alemany a Tòquio, però en secret i gràcies als seus contactes a l’Ambaixada alemanya enviava informació al govern soviètic sobre els plans alemanys i japonesos, incloent l’Operació Barba-roja. El grup que ell va dirigir és considerat la millor xarxa d’espionatge de la Història.

L’alcaid, Kikuyasa Ichijima, va assistir a l’execució vestit amb l’uniforme de gala. Primer es va executar a Ozaki, que va optar per vestir quimono cerimonial negre juntament amb els tabi d’idèntic color abans de cobrir-se el cap i deixar-se lligar. Quatre botxins varen prémer la trapa al mateix temps. Després va ser el torn de Sorge, que vestia pantalons foscors, camisa de coll obert i jaqueta. L’alcaid li va preguntar si era Richard Sorge i el condemnat va respondre afirmativament movent el cap. Sorge va indicar que desitjava nomenar hereva dels seus béns a Anna Clausen, l’esposa de l’operador de ràdio Max Clausen. En total eren 4.000 dòlars nord-americans. A continuació se li va oferir en el condemnat el te i les pastes de rigor, que va rebutjar i va preferir canviar-ho per una cigarreta. Però el director del centre penitenciari li va comunicar que aquell canvi no era viable perquè anava en contra de les normes. L’agent del Tokko allí present va demanar que es fes un excepció, però Ichijima es va mantenir amb la seva posició. Sorge va mantenir la calma mentre el lligaven i només va dir amb japonès: Sakigun! (l‘exèrcit soviètic); Kokusai Kyosanto! (el Partit Comunista internacional) i Kyosanto Sovietico (el Partit Comunista soviètic. A les 10:20 es va prémer la trapa i 19 minuts més tard Sorge va ser declarat mort. Ni l’Ambaixada alemanya ni la soviètica es volien fer càrrec del cadàver i, en conseqüència, va ser destinat al cementiri de la presó.

En els Estats Units:

En les eleccions presidencials, el candidat demòcrata Franklin Delano Roosevelt es va imposar a les eleccions amb el 53,5% dels vots i amb el suport de 37 Estats al candidat del Partit Republicà Thomas Dewey.

6 de novembre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el general Eckhard Christian de la Luftwaffe en una conferència. Aquest li a dir que el ministre Hermann Göering havia ordenat que tots els nous grups de la Luftwaffe ataquessin de cop en el front occidental. Hitler tenia els seus dubtes, temia que quan arribés el dia de l’atac els diferents grups no es coordinessin i no trobessin als Aliats, i va acusar al mariscal de no estar al corrent del què passava a la Luftwaffe i va definir-lo com un incompetent.

A Alemanya:

El Servei de Seguretat de les SS va informar des de Stuttgart de que la propaganda de Joseph Goebbels, que il·lustrava saquejos, matances i violacions de l’exèrcit soviètic a Nemmersdorf, Prússia Oriental, no aconseguia l’objectiu establert. El Servei il·lustrava que moltes persones asseguraven que ells (els alemanys) no tenien dret a queixar-se perquè havien maltractat als jueus prèviament.

A Polònia:

Després de passar uns dies amb la família, Josef Mengele va tornar al camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz per reprendre la “seva activitat”.  

En el front occidental:

A Alemanya:

En la Batalla del bosc de Hürtgen, a primera hora, els alemanys varen atacar des de la localitat de Schmidt amb els seus canons panzer contra els Sherman nord-americans. Els soldats nord-americans varen quedar atrapats en els seus llocs, amb els alemanys col·locats en el Turó 400 disparant-los 20.000 projectils d’artilleria contra ells. Molts d’ells varen morir en l’atac. A mig matí, el 2º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria, que tenia dos batallons que estaven atrapats a Kommerscheidt, varen aconseguir sortir.

En els Estats Units:

El candidat demòcrata i president Franklin Delano Roosevelt va ser reelegit per quart cop president dels Estats Units d’Amèrica. Mai a la història dels Estats Units cap President ha governat més de dos mandats, seguint la tradició de George Washington, excepte Roosevelt.

A Grècia:

Les forces aliades varen alliberar el país dels alemanys.

A França:

A París, a la nit, el coronel Charles de Gaulle es va reunir amb el coronel Groussard, antic director de l’Acadèmia de Saint-Cry, per dir-li que desarmaria les milícies patriòtiques, l’organització militar del partit comunista.

5 de novembre de 1944

Diumenge:

En el front occidental:

El general Collins, el comandant en cap del 9º Exèrcit, li va enviar al comandant Courtney Hodges un memoràndum secret en què li deia que segons un estudi del Cos d’Enginyers titulat Resum de l’ús militar del sistema d’embassaments del riu Ruhr, s’arribava a la conclusió de que els alemanys podrien mantenir el riu Ruhr en estat de creixement durant com a mínim deu dies o bé que podrien produir inundacions de dos dies de proporcions catastròfiques.


En la Batalla del bosc de Hürtgen, a dos quarts de tres de la matinada els alemanys varen empènyer els Sherman cap a un barranc. En aquells moments les forces alemanyes atacaven a la 28º Divisió per tres punts diferents. A la nit, tropes de reconeixement de la 116º Divisió Panzer varen baixar pel turó Kall i els sapadors alemanys varen col·locar mines i varen dissenyar emboscades per tal de deixar aïllats més de 1.000 soldats nord-americans a l’est del barranc.

A Suïssa:

A l’hotel Savoy Hotel Baur-en-Ville de Zuric es varen reunir Roswell McClelland, el representant del president Franklin Delano Roosevelt en el Comitè de Refugiats de Guerra, l’oficial de les SS Kurt Becher i el banquer suïs Saly Mayer. Els nord-americans intentaven aturar l’Holocaust a través de negociacions, tot i que la trobada violava la política oficial nord-americana. Tot i la importància d’aquella reunió, la negociació va aconseguir ben poca cosa.

A les Filipines:

El vicealmirall John McCain sota el comandament de la Task Force 38 de portaavions de la 3º Flota va atacar Luzon.

4 de novembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El Natrionalsozialistischer Kurier va publicar imatges de les atrocitats que havien comès els soldats soviètics en el seu avanç cap a Alemanya. Aquestes imatges, en general, no varen afectar a la gent com es desitjava.

En el front occidental:

A Alemanya:

En el bosc de Hürtgen, just abans del trenc d’alba, els alemanys varen disparar amb la seva artilleria des de tres direccions diferents contra les posicions nord-americanes. A dos quarts de nou del matí, un batalló ja no va poder resistir més i va tenir que fugir corrents, trencant la línia defensiva. Els oficials intentaven a crits que els seus homes no fugissin, però la majoria va preferir desobeir ja que la carretera de Kommerscheidt estava plena de morts i ferits. Per més mala sort pels nord-americans, per tercer dia no varen poder disposar dels seus avions per culpa dels núvols. A Rott, on hi havia el comandament nord-americà, varen tardar molt a reaccionar i durant hores va regnar la confusió i el caos.

En els Estats Units:

A Washington va morir el comandant britànic John Dill. El primer ministre Winston Churchill el va substituir de seguida per Maitland Wilson, el comandant en cap en el Mediterrani.

A les Filipines:

Avions suïcides japonesos varen tocar dos transports i varen matar a més de 100 soldats i mariners nord-americans.