Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per explicar-li que l’ofensiva contra les potències occidentals es faria en breu. Però el dictador encara estava caldejat per la reunió que havia mantingut el dia anterior amb el comandant Walther von Brauchitsch i encara recordava les paraules del cap de l’Exèrcit, que li va assegurar que l’Exèrcit no estava preparat per una ofensiva a Occident i que havia mostrat símptomes clars d’indisciplina.

Al migdia, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler. Després de la reunió, Himmler va rebre tractament del seu metge Felix Kersten, ja que estava molt tens aquells dies i necessitava uns massatges. El cap de les SS li va dir que aniria a Munic, on Hitler hi pronunciaria uns discursos, i li va demanar que l’acompanyés. El metge va acceptar-ho. També li va prometre que li aconseguiria un bon lloc a primera fila per tal de que pogués sentir bé al dictador. L’endemà, però, Himmler va canviar d’opinió al·legant que Kersten és estranger.

Precisament, a Munic, Georg Elser va entrar a la cerveseria Bürgerbräukeller per revisar la bomba de rellotgeria que havia col·locat el 2 de novembre i que estava dissenyada per matar a Hitler i al seu entorn la nit del 8 de novembre. Després de comprovar que tot estava en ordre, Elser va viatjar a Stuttgart per acomiadar-se per últim cop de la seva germana Maria i el seu cunyat Karl abans de dirigir-se a Suïssa. 

A la nit, Hitler va anar al front per veure amb els seus propis ulls com estava l’Exèrcit. Amb els seus comandants va afirmar que l’Exèrcit no estava preparat perquè no volia lluitar i, enfadat, va dir que coneixia l’esperit del quarter general de Zossen, fent referència a la reunió amb Von Brauchitsch, i que el destruiria. En el quarter general de Zossen el clima era completament crispat, tal i com Hitler deia. Franz Halder, que conspirava contra Hitler i pensava arrestar-lo si decidia actuar contra Occident, va dir-li a Groscurth que l’atac contra Occident seguiria endavant i que no hi havia res a fer. De fet, Hitler, tot i saber que la seva cúpula militar s’oposava als seus plans, va redactar el text de les proclames als holandesos i belgues justificant el seu atac a aquests dos països neutrals.

---

A la nit, a l’Ambaixada soviètica, es va celebrar la recepció anual per l’aniversari de la Revolució bolxevic. Durant la celebració, Hermann Göering va parlar amb uns quants corresponsals nord-americans. El ministre va estar gran part de la cerimònia recolzat a la taula del buffet bevent cervesa i fumant sota el retrat de Vladimir Lenin. Estava de bon humor i quan un ajudant li va recordar que estava parlant per la premsa nord-americana, va replicar que no l’importava i, inclús, va bromejar amb ells sobre la capacitat nord-americana de construir avions. Un dels periodistes li va preguntar si realitzarien un atac aeri en massa abans de que milers d’avions nord-americans fossin entregats als Aliats. Göering va riure primer i després li va respondre que construïssin els seus avions i els entreguessin que ells construirien els seus i després veurien quin són els millors. En preguntar-li què opinava de la situació actual, va respondre que era molt favorable per Alemanya, però un dels periodistes li va respondre que la seva Luftwaffe només havia atacat embarcacions de guerra britàniques. Göering li va respondre que les embarcacions de guerra eren un objectiu molt important perquè els oferia un entrenament excel·lent. Llavors li varen preguntar si pensaven bombardejar ports enemics i Göering li va respondre que eren humanitaris. En escoltar aquesta resposta, més d’un periodista no va poder evitar una rialla que no es va prendre bé el ministre alemany, que els va advertir que no tenien perquè riure perquè estava parlant molt seriosament i que tenia sentiments humanitaris.

A Polònia:

Les SS varen detenir a 182 de professors de la Universitat Jagelloniana de Cracòvia i d’altres institucions d’educació superior de Cracòvia després de fer-los creure que anirien a una reunió en la que s’hauria de tractar el restabliment de les relacions entre Alemanya i Polònia. Tots ells varen ser deportats al camp de concentració de Sachsenhausen. Tot i que Otto Wächter va afirmar no haver sabut res d’aquella acció, més tard es va comprovar que era el ple responsable d’aquella deportació.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder, com el dia anterior Walther von Brauchitsch, es va reunir amb Adolf Hitler en el seu despatx de la Cancelleria per parlar d’una ofensiva a Occident. Igual que Von Brauchitsch, Halder no desitjava aquesta ofensiva i com el comandant suprem de l’Exèrcit va sortir de l’entrevista enfadat i deprimit. 

Al migdia, Von Brauchitsch estava a la Cancelleria esperant nerviós en els passadissos per enfrontar-se un cop més directament amb Hitler per la decisió d’atacar a Occident. Si l’ofensiva continuava tirant endavant pel dia establert, el 12 de novembre, tenia que preparar un atac que ell no volia fer. Halder, que conspirava contra Hitler, va esperar a l’avantsala mentre Von Brauchitsch i Hitler començaven a parlar. Si no ho aconseguia, Von Brauchitsch estava decidit a unir-se als conspiradors per enderrocar a Hitler. Poc després en la reunió se’ls va unir Wilhelm Keitel. La reunió va ser un desastre, no va durar més de vint minuts. Von Brauchitsch li va dir que els preparatius per atacar a Occident no estaven suficientment avançats per llançar una ofensiva tan aviat i el va advertir de que el més probable era que fracassés. A més li va recordar que en aquella època de l’any feia molt mal temps a la zona on volia atacar. Hitler li va replicar que el mal temps també era pels enemics i que a més podia no ser millor en la primavera. Canviant de tàctica, Von Brauchitsch li va dir que s’havia demostrat que la infanteria era dèbil en l’atac contra Polònia i que sovint faltava disciplina entre els oficials i els soldats. El comandant va afirmar que en el front hi havia símptomes semblants als de 1917-1918 amb desercions, insubordinacions, motins… i va assegurar que l’Exèrcit necessitava un intens entrenament abans de començar una nova aventura. Recordar-li la Primera Guerra Mundial va ser un greu error perquè va aconseguir l’afecte contrari que volia perquè Hitler va entrar en còlera i va cridar que trobava intolerable que un comandant en cap condemnés i desprestigiés el seu propi Exèrcit per una petita falta de disciplina i va assegurar que cap dels seus comandants li havia dit que a la infanteria li faltés energia quan ell era el front. Com a comandant suprem, va dir que tenia que rebutjar aquelles acusacions contra l’Exèrcit i va dir-li que volia proves concretes i va exigir saber quantes penes de mort s’havien executat. El dictador va acusar l’Exèrcit de no voler combatre. Llavors, Hitler va sortir de l’habitació enfadat, donat una puntada de peu a la porta i deixant el cap de l’Exèrcit atemorit i enfonsat. A dos quarts de dues, Hitler va donar l’ordre per preparar l’ofensiva. Veient que el dictador estava decidit en tirar endavant els seus plans, Halder va tornar al seu quarter general de Zossen i va ordenar que es destruïssin tots els documents relacionats amb la conspiració contra Hitler.

Segons li va dir Rudolf Schmundt a Keitel, després de la reunió Von Brauchitsch li va demanar a Hitler se rellevat, però el dictador ho va rebutjar. Von Brauchitsch va tornar també a Zossen i va ser incapaç de fer un informe coherent sobre el que avia passat. Poc després va rebre una trucada en que li confirmaven que s’havia donat l’ordre per atacar el dia 12, tal hi com estava previst. 

Però no només Halder i Von Brauchitsch intentaven aturar els plans de Hitler. El coronel Hans Oster es va reunir a Berlín amb els agregats militars holandesos i belgues i els va assegurar que esperessin un atac alemany per al 12 de novembre. 

---

El govern alemany va aprovar un decret que permetia perseguir legalment als grups considerats com paràsits.

---

A Munic, a la cerveseria Bürgerbräukeller, on el 8 de novembre Hitler hi havia de pronunciar un discurs en motiu de l’aniversari del putsch, entre les nou i les deu de la nit, Georg Elser, amb l’objectiu de matar al dictador, va entrar a la cerveseria amb un temporitzador ben empaquetat per la bomba amb mecanisme de rellotgeria que havia col·locat el 2 de novembre. Va caminar fins a la galeria i es va amagar darrere d’una columna fins que es varen apagar les llums i es va tancar la sala. Un cop va veure que no hi havia ningú es va dirigir al pilar i el va obrir a cops. Va col·locar-hi el temporitzador, va ajustar l’hora per les 9:20 del 8 de novembre, quan pensava que Hitler estaria enmig del discurs, i va marxar.  

A Polònia:

La Gestapo va detenir a 167 professors i conferenciants de la Universitat de Cracòvia i els va enviar al camp de concentració de Sachsenhausen, on 17 d’ells varen morir per tortures. Entre les víctimes hi havia el professor Ignatius Chrzanowski, el principal historiador de la literatura polonesa; el professor Michael Siedlecki, destacat zoòleg i antic rector de la Universitat de Vílnius; i el professor Stanislas Estreicher, catedràtic de Jurisprudència d’Europa Occidental. 

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Adolf Hitler va fer cridar a Walther von Brauchitsch, el comandant suprem de l’Exèrcit, per parlar d’una possible ofensiva a Occident. Von Brauchitsch no desitjava aquesta ofensiva i quan va acabar la reunió en va sortir pàl·lid i només va dir que no havia pogut fer res i que ningú s’hagués pogut defensar.

A Suïssa:

Mentre Hitler planejava la següent ofensiva, Nahum Goldmann, el presentant del Congrés Mundial Jueu a Ginebra, va informar a Stephen Wise, representant de la mateixa organització a Nova York, de que tant a Londres com a París la gent tenia grans expectatives de que no continués la guerra. Goldmann li va confessar que creia que a la primavera o l’estiu la guerra ja hauria conclòs, ja que, en la seva opinió, la situació interna d’Alemanya era molt dolenta.  

En els Estats Units:

Després del vot favorable del Congrés, els Estats Units varen aprovar en una esmena una nova llei de neutralitat, la Neutrality Act, pel conflicte europeu que va ser coneguda popularment amb el nom de cash and carry. Amb la nova aprovació s’autoritzava en el govern a vendre armes als països bel·ligerants si aquests les pagaven al comptat i s’encarregaven ells mateixos de transportar-les. Però es va mantenir la prohibició sobre els préstecs a les nacions en guerra i, en una nova disposició, es va vetar a les embarcacions nord-americanes a entrar en certes zones de combat que serien designades pel president Franklin Delano Roosevelt.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder, després de reunir-se juntament amb Walter von Brauchitsch amb els comandants superior de l’Exèrcit a l’Oest, va escriure en el seu diari que entre l’Estat Major Superior ningú creia que l’ofensiva a l’Europa occidental ordenada pel OKW tingués cap perspectiva d’èxit. Halder es va reunir aquell dia amb Ludwig Beck i amb Carl Goerdeler per avisar-los de que estiguessin preparats a partir del 5 de novembre. Sembla que Halder estava decidit a actuar contra el govern. Goerdeler va viatjar aquell dia a Estocolm per parlar en una xerrada a la Cambra de Comerç Sueca del comerç mundial sobre els mars amb Marcus Wallemberg i Gustav Carsel, entre altres. Aprofitant la seva estada a la capital sueca, Goerdeler va reunir-se durant tres hores amb l’explorador suec Sven Hedin en el seu despatx. L’ex alcalde de Leipzig li va dir que creia fermament amb la postura de Hermann Göering, que no desitjava la guerra, i li va comentar que si no es firmava la pau aviat Alemanya estaria perduda, tot hi que veia impossible acabar amb la guerra mentre Adolf Hitler continués al capdavant del govern. Goerdeler li va explicar que no creia en absolut amb una ajuda efectiva per part de la Unió Soviètica i estava convençut de que en un termini de dos anys Alemanya estaria en guerra amb Moscou.

---

Göering va agilitzar l’establiment del Fideïcomís de Reassantament Alemany (Deutsche Umsiedlungs-Treuhand GmbH, el DUT), que funcionaria dins del Pla Quadriennal i treballaria en la migració forçosa i l’explotació laboral.

---

Un home va ser denunciat per un veí per haver escoltat els programes de Ràdio Moscou. La Gestapo el va detenir i, tot i que un tribunal especial va desestimar els càrrecs per la falta de proves, els agents de la policia secreta el varen enviar al camp de concentració de Sachsenhausen, on hi moriria el novembre de 1940. 

A Polònia:

La Gestapo va cridar a 96 mestres i professors polonesos de la ciutat de Rypin. Tots ells varen ser arrestats i afusellats a l’escola mateixa o en els boscos dels voltants. La Gestapo també va cridar a 183 membres del professorat de la Universitat de Jagellon de Cracòvia i els varen deportar al camp de concentració de Sachsenhausen. Uns mesos més tard els més grans varen ser alliberats i els més joves varen ser enviats a Dachau. Cap dels jueus va ser alliberat. 

---

Friedrich Wilhelm Krüger va ser nomenat màxima autoritat de les SS i de la Policia en el Govern General.

En els Estats Units:

A Washington, a instàncies del president Franklin Delano Roosevelt, el Congrés va revocar una clàusula de la Llei de Neutralitat, que, des del 1937, prohibia tant l’enviament d’armes nord-americanes a països bel·ligerants com la concessió de crèdits econòmics a països bel·ligerants que desitjaven comprar armes a Estats Units. D’aquesta manera, tant França com la Gran Bretanya varen poder comprar armes nord-americanes i es va establir a Washington un Consell de Compres anglès-francès, on hi havia al capdavant l’industrial canadenc d’origen britànic Arthur Purvis.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder i Walter von Brauchitsch es varen reunir, igual que l’endemà, amb els comandaments superiors de l’Exèrcit a l’Oest en principi per parlar de l’ofensiva a Occident prevista per al 5 de novembre. Tant Halder com von Brauchitsch rebutjaven tal atac i varen intentar impedir-lo. Els dos varen copsar que la majoria de comandants tampoc desitjaven dur a terme aquesta ofensiva.

---

A Berlín, Joseph Goebbels encara recordava perfectament la seva visita a Lódz i el seu gueto. El ministre va escriure que la situació a la ciutat, on hi vivien més de 200.000 jueus:

És indescriptible. Ja no són persones, sinó animals; per consegüent, no es tracta d’una labor humanitària, sinó quirúrgica: un té que fer una incisió radical; del contrari, la malaltia jueva arruïnarà Europa.

Goebbels va informar a Hitler sobre aquell viatge i el dictador va aprovar les paraules de Goebbels sobre els jueus. Els dos varen arribar a la conclusió que la propaganda antisemita que dirigien al món exterior tenia que ser reforçada de manera substancial. Bàsicament varen considerar insistir en els Protocols dels Savis de Sió en la propaganda a França. Goebbels va definir els jueus en el seu Diari com un producte de la brossa i un problema més clínic que social.

A la tarda, Goebbels va parlar amb Magda sobre el seu fillastre Harald. Els dos estaven molt preocupats per com n’estava d’afectat el jove de les seves vivències a Polònia. 

---

Una revista berlinesa declarava aquell dia:

Darrere de tots els enemics de la supremacia alemanya estan els que volen veure’ns rodejats: són els enemics més antics del poble alemany i de totes les nacions sanes i pròsperes, és a dir, els jueus.

Per la seva part, el 12-Uhr Blatt va mencionar les paraules del general nord-americà Hugh Johnson, un declarat aïllacionista, en les qual afirmava que eren injustificades les indignacions que hi havia a Estats Units després de que els alemanys detinguessin l’embarcació nord-americana City of Flint. El general Johnson, segons el diari alemany, denunciava una campanya d’agitació. L’embarcació nord-americana va acabar a mans dels noruecs i els alemanys, furiosos, varen exigir que els hi retornessin.

---

A Munic, a la nit, Georg Elser va col·locar una bomba de rellotgeria en una de les columnes de la cerveseria Bürgerbräukeller que havia de matar a Adolf Hitler el 8 de novembre. El jove va dur la bomba amb la seva maleta de fusta i estava dissenyada per explotar al cap de 148 hores.

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va promulgar un decret en que dissolia la Dieta i el Senat. El general Wladislaw Sikorski va substituir el mariscal Edward Smigly-Rydz al capdavant d’aquell govern.

A Suècia:

Sven Hedin, que volia aclarir el que havia passat el 23 d’octubre quan el diari News Chronicle havia filtrat la conversació entre ell i Hitler del 16 d’octubre, va escriure una carta al ministre Joachim von Ribbentrop per exposar-li els fets i l’origen de l’error. L’explorador va explicar-li que tot es devia a un malentès, a un error sense massa importància, i li demanava que li fes arribar al dictador el malentès.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va mantenir una llarga conversa amb Alfred Rosenberg i li va confessar que ell sempre havia estat a favor d’una entesa amb els britànics, però va retreure que Gran Bretanya des de la Guerra dels Trenta Anys hagués menyspreat a Alemanya. El dictador va culpar als jueus de no poder arribar a un acord amb els britànics i va descriure a Neville Chamberlain com un vell sense energia. També li va dir que estava convençut que molts nord-americans se’n alegrarien de les derrotes britàniques. Rosenberg li va respondre que tenien que parlar en el poble de que existien dues Anglaterres: una primera plena d’energia i de cultura i una segona que actuava sense escrúpols i que es deixava guiar pels jueus. Hitler encara esperava comptar amb l’ajuda d’Oswald Mosley, Canviant de tema, Rosenberg li va parlar d’Afganistan perquè acabava de rebre un comunicat de Khans Amanulá en que l’informava de que volia organitzar un cop d’Estat a Kabul i envair el nord-oest de l’Índia amb l’ajuda dels soviètics. Hitler li va aconsellar que parlés del tema amb Wilhelm Canaris. En la part final de la conversa, Rosenberg va parlar-li de la concepció del món i va criticar un cop més el paper de les esglésies en la societat i li va demanar plens poders per ocupar-se de l’assumpte. Hitler li va concedir aquests plens poders i Rosenberg li va prometre que treballaria juntament amb Rudolf Hess i Hermann Göering. 

---

Alemanya es va annexionar oficialment Danzig i els territoris que havia ocupat a Polònia de Posnània i l’Alta Silèsia.

---

El govern alemany va introduir el racionament de la roba destinada a la població alemanya.

---

Göering va protestar perquè s’estava minvant les forces armades alemanyes en l’intercanvi amb la Unió Soviètica de material bèl·lic per matèries primes i productes soviètics i es va queixar davant de Joachim von Ribbentrop juntament amb Erich Raeder i Wilhelm Keitel. Els tres caps de les tres branques de les forces armades varen queixar-se de que els soviètics demanaven massa material de guerra alemany. 

---

Walther von Brauchitsch va escriure unes noves pautes per l’Exèrcit, on va dir que el jueu era l’enemic més terrible del Volk alemany.

---

A Munic, Georg Elser, després de portar nits tancant-se a la Bürgerbräukeller per obrir, a cop de cisell, un forat en una de les columnes del saló per col·locar-hi una bomba de rellotgeria per al dia 8 de novembre, va començar a instal·lar la bomba dins del forat.

A Polònia:

Continuant el seu viatge en terres poloneses, Joseph Goebbels va viatjar en cotxe a Varsòvia a través dels camps de batalla. El ministre va poder comprovar pobles i ciutat totalment destrossats. A les dues de la tarda va tornar de retorn a Berlín, on hi arribaria al vespre, just a temps per celebrar l’aniversari del seu fillastre Harald.

Precisament, l’empresa DWM de Günther Quandt va ser nomenada aquell dia administradora de Cegielski, un complex d’armes expropiat i la fàbrica més gran de la ciutat. Les plantes d’aquests complex eren conegudes per la seva producció de locomotores, artilleria i metralladores.

A Lódz, l’Ajuntament va deixar de donar diners públics a l’orfenat, on hi malvivien en una situació lamentable més de 600 nens. A la cafeteria Astoria, els agents de la Gestapo varen assassinar a cinc membres d’organitzacions socials.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Joseph Goebbels va viatjar de Berlín a Lódz, on va ser rebut per Hans Frank i Arthur Seyss-Inquart. Poc després varen passejar en cotxe pel gueto de la ciutat. El ministre va baixar del vehicle per inspeccionar-lo amb els seus propis ulls. Goebbels va assegurar que aquelles persones, referint-se als jueus, ja no eren persones i per tant no tenia sentit “tractar-los de forma humanitària, sinó quirúrgica”. Considerava que havien de practicar-hi una incisió radical perquè si no actuaven d’aquesta manera Europa moriria per “la malaltia jueva”.

Aprofitant el viatge de Goebbels, Frank va afirmar que pels polonesos les úniques oportunitats educatives que els hi serien permeses serien aquelles que els mostressin la falta d’esperança del seu destí racial.

A Holanda:

Walter Schellenberg, que utilitzava el sobrenom del capità Scharmmel per negociar amb els britànics, es va dirigir a La Haia, on va rebre un aparell emissor i receptor de ràdio per comunicar-se segurament amb els agents del Intelligence Service a Holanda, amb qui s’havia reunit el 21 d’octubre, així com una clau especial per trucar a un número de telèfon secret a La Haia.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va admetre en un discurs davant d’una sessió extraordinària del Consell Suprem de la Unió Soviètica, que s’havia conquerit Polònia i va exclamar, referint-se a Polònia, que ja no quedava res “d’aquell monstre bastard nascut del Tractat de Versalles”. També va declarar que Alemanya era un país que buscava la pau, tot el contrari, segons la seva opinió, que Gran Bretanya i França, a qui va titllar d’imperialistes. El ministre va afegir que sempre havien considerat necessari una Alemanya forta.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Preparant l’ofensiva contra França, Adolf Hitler va suggerir que s’afegís un cos blindat a les forces que havien d’avançar a través de les Ardenes.

---

Heinrich Himmler va ordenar “netejar” de jueus els territoris que s’incorporessin entre novembre de 1939 i febrer de 1940.

---

El Govern va decretar que només un 5% de la població tenia dret a comprar aquest hivern noves sabates d’aigua o botes. Les existències disponibles a partir de llavors varen ser racionades per proveir primer als carters, els nois que venien diaris i els escombriaires.

---

La Gestapo va disparar contra dos homes que havien posat resistència. Un d’ells, segons la versió de la policia secreta, havia intentat induir a alguns treballadors a organitzar una vaga en una important fàbrica d’armes.

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Turek, els alemanys varen obligar a uns quants jueus a entrar a les sinagogues i els varen fer arrossegar pels bancs, cantant, mentre els homes de les SS no deixaven de fustigar-los. A continuació, els varen fer baixar els pantalons per poder colpejar-los les natges. A un d’ells, que per terror, es va defecar als pantalons, el varen obligar a empastifar amb els seus excrements la cara d’un seu company. El general Johann Blaskowitz va estar al corrent d’aquells fets i, horroritzat, va informar a la Cancelleria d’aquell incident. Però incidents com aquells es produïen cada dia. Aquell  mateix dia, oficials de l’Exèrcit varen començar a endur-se diner en efectiu i joies de les cases jueves de la ciutat de Zamosc.

A la Unió Soviètica:

La Unió Soviètica va annexionar oficialment els territoris que havia ocupat a Polònia. El ministre d’Afers Exteriors, Viatxeslav Mólotov, va explicar en un discurs davant del Consell del Soviet Suprem la repartició de Polònia i la despesa reduïda que havia suposat per ells en vides humanes. El ministre soviètic va llançar lloances cap al pacte amb els alemanys i va atacar verbalment als Estats Units, a la Gran Bretanya i a França. Preparant el conflicte amb Finlàndia, va assegurar que aquests països no tenien pretensions sobre els territoris finlandesos, tot i que va dir que ells només demanaven una diminuta extensió d’algunes desenes de quilòmetres de territori finlandès. A canvi, la Unió Soviètica estava disposada a cedir una extensió el doble de gran als finlandesos. Mólotov va criticar que es digués des del “bàndol enemic” que ells tenien intenció de sovietizar els països bàltics.

A l’Atlàntic:

En aigües escoceses, en la tercera patrulla, el U-56, comandat pel comandant Wilhelm Zhan, varen veure a unes 45 milles al nord del Cap Wrath, a l’oest de les illes, els cuirassats Rodney i Nelson, el creuer de batalles Hood i una dotzena de destructors. Zahn va disparar d’immediat al Nelson una salva de tres torpedes que varen impactar de ple contra el cuirassat, que es va enfonsar sense explotar.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya: 

Preparant l’ofensiva a Occident, es va retirar la idea de conquerir Holanda. El novembre es tornaria a restablir el pla inicial davant la necessitat d’utilitzar els camps d’aviació holandesos per atacar a la Gran Bretanya.

---

El general Franz Halder va donar la seva aprovació per tornar a actuar contra Adolf Hitler i, perquè no passés com el 1938, va prometre tancar a Walther von Brauchitsch si aquest novament rebutjava actuar.

---

Joseph Goebbels va celebrar el seu 42è aniversari envoltat de la seva família. Com el dia anterior, el ministre va parlar amb el seu fillastre Harald Quandt sobre les vivències del noi a la Polònia ocupada. Aquest cop Goebbels es va preocupar en veure el seu fillastre profundament afectat.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler patia que per culpa de la guerra els seus homes de les SS no tinguessin fills i, per aquest motiu, va afirmar en un decret que totes els membres de les SS i de la policia que el pitjor resultat de la guerra era que no estaven naixent els futurs fills d’Alemanya i els va aconsellar que trenquessin amb les normes socials i que tinguessin fills abans d’anar al front. Els va dir que aquesta missió era legitima inclús fora del matrimoni. Aquesta ordre es va conèixer com el decret de procreació.

---

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que Harald Quandt, que feia de missatger motoritzat a Polònia, havia viscut tota classe de coses a Polònia.

A Bohèmia i Moràvia:

En el dia de la fundació de la República Txecoslovaca es va produir una manifestació massiva a Praga. Molts dels manifestant es varen manifestar encontra de l’ocupació alemanya. La Gestapo i la policia varen intervenir per dissoldre’ls amb violència. Un d’ells, un estudiant, va morir a conseqüència de les ferides rebudes. El dia que el jove va ser enterrat es va produir una altra manifestació, aquest cop d’estudiants, que també va patir la reacció de la Gestapo. Uns 1.200 estudiants varen ser enviats al camp de concentració de Sachsenhausen i nous d’ells varen ser afusellats sense judici previ. Les universitats varen ser tancades per tres anys, tot i que després es varen dissoldre.

A la Gran Bretanya:

Un bombarder alemany va ser destruït quan estava en una missió de reconeixement naval sobre Escòcia, a prop del poble d’Humbie. Aquest va ser el primer aparell alemany destruït en territori britànic. Dos tripulants, Gottlieb Kowalke i Bruno Reimann, varen morir i els altres dos, el capità Rolf Niehoff i el pilot Kurt Lehmkühl varen ser capturats i varen passar la resta de la guerra a la Gran Bretanya i a Canadà.