27 d’octubre de 1939

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler, Wilhelm Keitel i Kurt Student varen estudiar els plans per ocupar França. Un dels punts principals per triomfar en aquella operació passava per ocupar la fortalesa belga d’Eben Emael, a la frontera amb els Països Baixos. Pensaven que s’havia de fer amb un reduït número d’efectius, però d’una manera ràpida per, un cop ocupat el fort, controlar els cinc ponts que controlava el fort fins l’arribada de reforços per després seguir avançant cap a Gant.

Hitler sabia que la seva ofensiva a Occident no gaudia de grans aprovacions, sobretot entre la cúpula militar, i per això va concedir-los una cerimònia on es va condecorar a 14 d’ells amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Un cop entregades les insignes els va parlar de l’ofensiva. Però Walter von Brauchitsch li va insistir de que l’Exèrcit no estaria preparat fins com a mínim el 26 de novembre. Hitler li va contestar que era massa tard i va ordenar que l’atac comencés el 12 de novembre. Decebuts i derrotats, Von Brauchitsch i Franz Halder es varen reunir aquella nit per analitzar la situació.

A Polònia:

El cap municipal de la policia estatal de Torun va publicar en els carrers de la ciutat deu punts que contenien instruccions per als ciutadans polonesos. En aquests punts es deia que tots els polonesos tenien que deixar lliure la vorera per als alemanys. En botigues i mercats havia que atendre primer als representants de les autoritats alemanyes i als alemanys pertanyents a l’ètnia local. Els ciutadans polonesos de sexe masculí havien de treure’s el barret davant personalitats importants de l’Estat, el Partit i les Forces Armades. Els polonesos tenien prohibit utilitzar la salutació del Heil Hitler!. Qui molestés o parlés amb dones i noies alemanyes rebria un càstig exemplar. Les dones poloneses que parlessin amb ciutadans alemanys o els molestessin serien enviades als bordells. En l’últim paràgraf d’aquestes normes deia:

Els polonesos que no s’hagin adonat de que ells són els vençuts i nosaltres els vencedors i que actuessin de forma contrària a aquestes normes s’exposa a rebre el càstig més sever.

A més, els alemanys aquell dia varen detenir a l’alcalde de Varsòvia, que seria afusellat més tard. Però la germanització de Polònia i la persecució a l’església polonesa va portar més d’una queixa de l’exterior. Aquell dia una encíclica papal va protestar contra aquesta persecució.

A la Gran Bretanya:

El general canadenc de brigada Harry Crear va arribar a Londres per establir el nucli d’un quarter general de l’exèrcit canadenc.

26 d’octubre de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Mitjançant una sèrie de decrets, Adolf Hitler va posar fi a l’administració política militar de Polònia i la va substituir per un govern civil dirigit per jerarques nazis. Es va crear el Govern General sota la direcció de Hans Frank com a governador general, Albert Forster va ser nomenat cap del nou Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental i Arthur Greiser va ser nomenat Reichsgau de Poznan. En aquest primer dia, Frank va promulgar una ordre en què obligava en els jueus de Polònia a treballs forçats.


Joachim von Ribbentrop va accedir a que el SD treballés dins de les ambaixades i delegacions alemanyes. El cap del Servei Informatiu del SD tindria a partir de llavors a cada país immunitat diplomàtica sota el títol d’agregat policial. Com a compensació, el SD va prometre mantenir-se al marge de les qüestions polítiques, tot i que al final no va complir la seva paraula. 


La Gestapo va ordenar que en cas de que es produís el trasllat a un camp d’un obrer pel seu comportament hostil contra l’Estat o per haver afectat la moral dels treballadors, s’havia de comunicar a la factoria del fet. La Gestapo va afegir que no s’hauria de comunicar en el presoner la duració de la seva condemna i que se’l podria recloure en un bloc de càstig si es donava el cas.  

A Eslovàquia:

El sacerdot Josef Tiso es va convertir en president d’Eslovàquia. Tiso va constituir un govern que va ser controlat i aliat amb els alemanys.

A França:

A París, una cèl·lula comunista clandestina va iniciar la publicació d’una edició il·legal de l’Humanité, l’antic diari oficial del Partit Comunista. 

25 d’octubre de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En la primera gaseta oficial del Govern General, Hans Frank va anunciar que a partir d’aquell moment tots els jueus de sexe masculí, d’edats compromeses entre els 14 i els 60 anys, estarien obligats a treballar en projectes controlats pel Govern.


Walther von Brauchitsch va renyar als seus oficials pel seu comportament a Polònia recriminant-los que hi havia hagut una quantitat alarmant de casos d’expulsions il·legals, confiscacions indegudes, enriquiment propi, malversacions i pillatges, mals tractaments o amenaces als subordinats per la sobreexcitació del moment provocant greus desobediències. Von Brauchitsch es va queixar de que els soldats es comportaven com mercenaris.

A Espanya:

El ministre secretari de la Falange, Augustín Muñoz Grandes, va emetre una circular que prohibia en els falangistes la imitació del pas de l’oca dels soldats alemanys.

24 d’octubre de 1939

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Tres joves de Hannover varen ser condemnats a mort per robar una bossa de mà a una dona durant una apagada.

A Polònia:

A la nit, a Danzig, Joachim von Ribbentrop va pronunciar un discurs en el qual va declarar que la guerra tindria que continuar fins que tingués un resultat final favorable.


En el poble polonès de Wloclawec, les tropes alemanyes varen ordenar que tots els jueus havien de dur un braçal amb l’estrella de David.

23 d’octubre de 1939

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La Völkischer Beobachter va sortir editat amb un article a primera pàgina sota el titular que Winston Churchill havia enfonsat el vaixell de passatgers Athenia la nit del 3 de setembre amb una bomba de rellotgeria en la cala de la nau. La realitat era que havien sigut els alemanys qui havien enfonsat aquesta embarcació per error perquè pensaven que era un creuer auxiliar britànic.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Joves estudiants de la Universitat de Praga es varen manifestar contra l’ocupació alemanya.

A Suècia:

El News Chronicle va sortir editat amb una article on s’explicava el contingut de l’entrevista entre Adolf Hitler i l’explorador Sven Hedin del 16 d’octubre. Però aquella filtració no va agradar gens als alemanys, que varen trucar d’immediat a l’explorador per saber què havia passat. Walther Hewel li va dir que en el contingut de l’entrevista hi havia nombroses informacions falses i que el ministre Joachim von Ribbentrop volia parlar amb ell. El ministre estava furiós i li va dir que el diari estava mentint amb la clara intenció de sembrar desconfiança entre Alemanya i la Unió Soviètica. Von Ribbentrop el va amenaçar de que si no desmentia aquell informació es veuria obligat a publicar el contingut de la conversació. Finalment, el desmentit del govern alemany es va publicar en els diaris d’aquella tarda. 

22 d’octubre de 1939

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de donar instruccions el dia anterior per culpar a Winston Churchill per l’enfonsament del Athenia el 3 de setembre, Joseph Goebbels va atacar a Churchill en la Völkischer Beobachter acusant-lo d’haver intentat enfonsar l’embarcació mitjançant una explosió d’una màquina infernal. El ministre va assegurar que si l’atemptat original de Churchill hagués tingut èxit haurien mort 1.500 persones i que esperava que poble nord-americà, enganyat, es dirigís contra Alemanya. A un quart de nou de la nit, sense previ avís, Goebbels va parlar personalment per la ràdio i va acusar a Churchill de l’enfonsament de l’Athenia i ser un mentider.


Com ja era costum, aquell dia era el dia del Plat Únic dins de la campanya Socors d’Hivern.

A Polònia:

Els alemanys varen començar a deportar polonesos de Poznan, la ciutat més gran de l’oest de Polònia, amb 250.000 persones. A la ciutat de Zamosc, els soldats alemanys varen utilitzar camions per agafar tot el que varen trobar en els comerços jueus de la ciutat.

21 d’octubre de 1939

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler, segur d’ell mateix, es va reunir amb els Reichsleiter i gauleiters per pronunciar-los un discurs de dues hores. El dictador va admetre que la guerra contra occident era inevitable, però els va assegurar que al final ells serien els vencedors. Els va afirmar que llançaria un gran atac contra occident i contra la Gran Bretanya en quinze dies utilitzant tots els mitjans del seu abast, inclús atacs contra ciutats. Després de derrotar la Gran Bretanya i França tornaria a posar els seus objectius cap a l’est, va deixar clar. Va assegurar que els soldats soviètics estaven mal entrenats i mal equipats. Després d’ocupar-se de l’est, va afirmar que es dedicaria a tornar a Alemanya a l’estat que solia estar. Al·ludint al Sacre Imperi Romà Germànic de l’Edat Mitjana, va assegurar que crearia una Alemanya com aquella incorporant Bèlgica i Suïssa.


Joseph Goebbels estava ansiós aquell dia per culpar a en Winston Churchill de l’enfonsament de l’Athenia el 3 de setembre de 1939, però estava esperant que l’ambaixada alemanya a Washington confirmés la declaració de l’Anderson a Nova York. Després de que es confirmés, el ministre va autoritzar l’atac contra en Churchill per l’endemà.

A Holanda:

Franz Fischer va organitzar una primera entrevista en el poble holandès de Zutphen per tal d’evitar una guerra a occident. En la trobada s’hi varen presentar Walter Schellenberg, tot i que ho va fer sota el nom fals de capità Schaemmel, del servei de transmissió, agents del OKW, i tres agents britànics d’Holanda: el major Stevens, el capità Payne Best i el tinent Coppens. Els agents del Intelligence Service varen poder comprovar els anuaris de l’exèrcit alemany que els hi va entregar Schellenberg.

20 d’octubre de 1939

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Seguint les ordres de Heinrich Himmler de repatriar a tots els alemanys que visquessin a l’estranger, aquell dia varen arribar les primeres embarcacions amb immigrants d’Estonia. La majoria es varen establir a Danzig.


El ministre d’Educació i Ciència, Bernhard Rust, va anunciar que en les tesis doctorals, els autors jueus només podrien ser citats quan tal cita fos inevitable o tingués alguna base científica; en tal cas, s’havia de mencionar que l’autor era jueu. A més, en les biblioteques, els autors jueus i alemanys s’haurien de consignar en llistes separades.

A Àustria:

Aquell dia va sortir un tren de Viena amb 912 jueus per ser deportats a Nisko, a Polònia.

En el Vaticà:

Pius XII va criticar l’ocupació alemanya a Polònia en la seva encíclica Summi Pontificatus. Aquella crítica no va ser suficient per l’episcopat polonès i l’ambaixador polonès al Vaticà.

19 d’octubre de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va firmar com a Plenipotenciari del Pla Quadriennal unes directives que donaven instruccions per l’organització econòmica dels nous territoris orientals. En la directiva s’incloïa la completa incorporació de la indústria polonesa en el sistema econòmic d’Alemanya i la requisició de totes les matèries primes i maquinària que necessitava l’economia de guerra alemanya. Göering va declarar que les empreses que no fossin absolutament necessàries per la subsistència bàsica de la població polonesa serien transferides a Alemanya.


A Berlín, Joseph Goebbels va mencionar l’informe Anderson, que explicava definitivament, segons els alemanys, el secret del Athenia, enfonsat el 3 de setembre de 1939. Segons l’informe quedava demostrat que Winston Churchill l’havia enfonsat. Hores més tard, Goebbels va rebre instruccions d’Adolf Hitler sobre com tractar aquell cas. El dictador estava content per haver sigut capaç d’haver enfonsat aquella embarcació.


En el camp de presoners de Stalag VII varen arribar els primers presoners. La gran majoria d’ells eren polonesos i ucraïnesos.


Ulrich von Hassell va explicar que havia sentit parlar “d’espantoses brutalitats de les SS, especialment contra els jueus“.


A Munic es va celebrar el Dia de l’Art Alemany, el Tag der Deutschen Kunst. Com a curiositat, Inga Ley va fer la salutació alemanya amb el braç equivocat, l’esquerra, en arribar a la tribuna.  

En el bàndol Aliat:

Gran Bretanya i França varen firmar un Tractat d’Assistència Mútua amb Turquia.


Austen Butler va exposar de que amb les negociacions entre el govern polonès i el govern britànic de l’abril passat que havia conduït a la firma del Tractat, s’havia establert que únicament entraria en vigor en cas de que Polònia fos atacada per Alemanya. 

18 d’octubre de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar la Directriu Número 7 en la que autoritzava en els submarins alemanys atacar a les embarcacions de passatgers que viatjaven en combois o sense llums. Wilhelm Keitel va transmetre aquell mateix dia la nova Directriu. A continuació, Hitler es va reunir amb Walther von Brauchitsch per parlar del futur de Polònia. El dictador li va reconèixer que no tenia cap intenció de reconstruir Polònia i li va explicar que tenien que impedir que la classe intel·lectual polonesa s’enfortís per tal de que no es convertís en el futur en un nou estament de lideratge. Per aconseguir tal objectiu volia que es mantingués un nivell de vida baix i li va assegurar faria abandonar els polonesos dels territoris alemanys i donaria plens poders al governador general de la zona. Després d’aquesta trobada, Von Brauchitsch li va explicar a Franz Halder el contingut de la conversa.


Els alemanys van modificar la data de l’Operació Cas Groc, la invasió a França, per al 12 de novembre de 1939. Pràcticament tots els alts comandaments alemanys pensaven que era massa d’hora per dur a terme una campanya com aquella.


A Berlín, a la tarda, en el Ministeri de Propaganda, el tinent Gunther Prien, acompanyat per la seva tripulació, va donar una conferència de premsa per als corresponsals per explicar com el 14 d’octubre de 1939 havia enfonsat al Royal Oak i havia burlat les defenses britàniques. Prien va ser presentat pel cap de premsa, el doctor Otto Dietrich, que va maleir als britànics i va descriure a Winston Churchill com un mentider. El tinent no va explicar gran cosa sobre la seva gesta, però va dir que no havia trobat dificultat en sortejar la barrera que protegia la badia.


Els noticiaris alemanys varen tornar a emetre imatges de jueus polonesos. Part d’aquest material va ser incorporat més tard en la pel·lícula Der ewige Jude.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Ostrava va sortir un tren amb més de 900 jueus per ser deportats a Polònia.

A Polònia:

Els polonesos varen presentar-li en el governador Hans Frank una proposta per intentar preservar el Palau Reial de Varsòvia, molt danyat per les bombes alemanyes. El Governador va prohibir fer tal obres de reparació i va ordenar cavar unes mines per fer-lo explotar amb dinamita.


A Varsòvia, uns quants membres de les SS varen treure per la força del restaurant jueu Astòria a un centenars de jueus per colpejar-los brutalment. Mols d’ells varen morir. Els supervivents varen ser enviats a un camp de concentració i tan sols alguns varen aconseguir salvar-se gràcies als suborns.

A Espanya: 

El govern del dictador Francisco Franco es va instal·lar a Madrid.