Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el moment en que Varsòvia es rendia, Adolf Hitler estava a Berlín, on hi havia tornat discretament sense cap cerimònia ni sense cap desfilada. El dictador tenia en ment una ofensiva més important que la polonesa i per això va convocar als alts oficials a la Cancelleria per informar-los dels seus plans de començar una ofensiva a Occident tan aviat com fos possible, ja que considerava que l’exèrcit francès i britànic no estaven encara preparats. Segons Walter von Brauchitsch, inclús Hitler va fixar la data del 12 de novembre com l’inici de l’ofensiva. Aquest anunci va ser vist amb hostilitat pels militars, que no els hi agradava que Hitler assumís el control directe de la planificació estratègica i, que, a més, no es consideraven preparats per començar una operació de tal calibre.

---

Heinrich Himmler va aprovar un decret en què s’ordenava transformar tot l’aparell de seguretat en un Ministeri, l’Oficina Principal de Seguretat del Reich (Reichssischerheitshauotamt, RSHA). En un altre decret es nomenaven els caps de servei del nou organisme i es va nomenar a Reinhard Heydrich com a cap del RSHA. En el nou organisme se li va prohibir utilitzar la capçalera Direcció General de Seguretat del Reich en la seva correspondència amb altres autoritats, ja que oficialment pràcticament no era coneguda per ningú. En la primera reunió del RSHA amb els caps dels departaments de la nova organització i els caps dels Einsatzgruppen, Heydrich va dir que Hitler havia autoritzat l’expulsió dels jueus a l’altra línia de demarcació, entre la Polònia ocupada per ells i la zona ocupada pels soviètics. 

---

Joseph Goebbels li va dir a Alfred Rosenberg que els polonesos es componien d’una fina capa germànica, que les ciutats poloneses eren brutes i que si Polònia hagués continuat governant sobre els antics territoris alemanys durant unes poques dècades més, tot hagués quedat ple de polls i de podridura. Goebbels li va assegurar que ara el que necessitaven era una mà dura per governar. 

---

El U-30 va tornar de l’Atlàntic al port de Wilhelmshaven. Karl Döenitz va interrogar al seu comandant, que li va dir que havia enfonsat per error l’Athenia el 3 de setembre de 1939. De seguida Döenitz es va posar en contacte amb Erich Raeder i aquest, després de consultar-ho amb Hitler, va ordenar màxima discreció en l’assumpte perquè no volien fer empipar als nord-americans. Raeder, però, aquell dia va ordenar als cuirassats Deutschland i Graff Spee que abandonessin les seves bases i es llancessin a l’atac de les naus britàniques.

---

L’Òpera Estatal de Berlín va inaugurar temporada amb l’obra El caçador furtiu de Weber. Tot i que es tornava a la normalitat, en els espectadors es varen donar instruccions en cas de que sonés una alarma antiaèria. Ja que l’Òpera no tenia refugi propi, s’havien de desplaçar a un refugi anomenat Keller número1. L’alarma, això sí, s’anunciaria des de l’escenari.

A Polònia:

El govern militar alemany a Polònia va decretar una confiscació general de les propietats poloneses. El decret va ser confirmat el 5 d’octubre. 

En la Batalla per Polònia:

Després d’haver siguts rebutjats el dia anterior, els alemanys varen llançar un nou assalt sobre la ciutat de Varsòvia, que estava resistint fins llavors sense queviures i sense material sanitari i convivint amb els constants bombardejos com el del dia 25 de setembre. Finalment, els generals polonesos Tadeuz Kutrzeba i el general i comandant del 8º Exèrcit Johann Blaskowitz varen acordar l’alto el foc per les dotze del migdia. Poc després es varen començar a veure banderes blanques i, a les dues, varen acabar els combats després de que els asseguressin en els soldats polonesos que podrien tornar a casa després d’un captiveri breu i formal com a presoners de guerra. 140.000 polonesos varen ser fets presoners, dels quals 36.000 estaven ferits. Centenars de militars i civils polonesos ferits varen morir, tot i que s’haguessin pogut salvar si els haguessin donat una atenció mèdica. Però aquest no era el pla dels alemanys. Heydrich va informar que de les classes altes poloneses en els territoris ocupats només quedava present el 3% com a màxim.  

Però no només Varsòvia es va rendir en aquella jornada, també es varen rendir les grans bosses poloneses envoltades pels alemanys, on encara resistien més de 90.000 homes. Al mateix temps, però, uns oficials de l’exèrcit polonès a Varsòvia varen formar el Servei per la Victòria de Polònia (Sluzba Zwycieswu Polski, SZP) una organització política-militar clandestina. 

---

Els alemanys continuaven amb la seva política d’eliminació i els agents de les SS varen buscar a malalts mentals en el sanatori de Kocborowo. Els malalts, a més dels eslaus, que eren considerats pels nazis una raça inferior, no varen tenir possibilitat d’escapar. 

A la Unió Soviètica:

Joachim von Ribbentrop va viatjar a Moscou per segellar un altre pacte amb la Unió Soviètica pel repartiment de Polònia. El ministre alemany va arribar a la capital soviètica a les sis de la tarda i abans d’anar al Kremlin va rebre dos telegrames del seu govern que el prevenien de les intencions soviètiques. Aquests missatges, expedits per l’ambaixador alemany a Tallin, explicaven que el govern estonià sabia que la Unió Soviètica volia atacar les seves bases aèries sota el pretext d’una amenaça d’un atac imminent.

A les deu de la nit, Von Ribbentrop es va reunir amb el ministre Viatxeslav Mólotov en un banquet celebrat en el Saló Andréyevski del Kremlin. De seguida varen parlar sobre si s’acceptava la proposta soviètica d’establir una línia de demarcació a Polònia al llarg dels rius Pissa, Narew, Vístula i San, i la d’entregar Lituània a la Unió Soviètica a canvi de territoris polonesos més extensos (la província de Lublin i la comarca a l’est de Varsòvia). Al final de la trobada, a la una de la nit, Mólotov va aixecar la seva copa i va cridar:

Un hurra per Alemanya, el seu Führer i el seu ministre d’Exteriors!.

Després del banquet i de la reunió, a les quatre de la matinada, Von Ribbentrop va enviar un telegrama a Hitler per anunciar-li que anirien a firmar un pacte que instal·laria dues divisions de l’exèrcit soviètic i una brigada de forces aèries en el territori estonià sense abolir el sistema de govern estonià. A més, el va informar de que Stalin proposava que el deixessin actuar a Lituània a canvi de que ells, els alemanys, disposessin de més territori polonès del pactat.   

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Mentre es tornava a parlar de restablir conversacions de pau, Birger Dahlerus, l’industrial suec que havia lluitat pel manteniment de la pau, va tornar a Berlín per reunir-se amb Adolf Hitler i el seu amic Hermann Göering. Dahlerus va informar a Hitler de que segons Ogilivie Forbes, amb qui s’havia reunit feia dos dies, el govern britànic estava buscant la pau, però que volien conservar el seu prestigi. Hitler li va contestar de que si els britànics desitjaven la pau la podrien tenir en dues setmanes sense perjudicar el seu prestigi, però també li va dir que haurien d’acceptar que Polònia no es tornaria a aixecar. A canvi de Polònia, Hitler li va prometre que es comprometria a respectar el statu quo de la resta d’Europa i va suggerir que Benito Mussolini encapçalés d’iniciar conversacions de pau. Dahlerus li va dir que Guillermina d’Holanda seria més neutral que el dictador italià. Göering llavors va tenir la idea de que representants de Gran Bretanya i Alemanya es reunissin en secret a Holanda per acordar la pau i si les converses progressaven com desitjaven llavors es podria convidar a la reina. Abans d’acabar la trobada, Hitler el va advertir que els britànics podrien obtenir la pau si volien, però que tenien que espavilar-se. Després de la reunió, Dahlerus va volar cap a la Gran Bretanya per informar al govern britànic de la proposta alemanya tal i com l’hi havia ordenat Hitler.

Al mateix temps, la premsa i la ràdio alemanyes varen explicar que el govern alemany demanava la pau a l’Oest i afirmaven que Alemanya no tenia cap motiu per lluitar a l’Oest. El Govern va publicar en aquella jornada només restriccions sobre les peces de roba i un decret anunciava que durant els següents quatre mesos només es disposaria d’una barra de sabó o un tub de crema d’afaitar. A la vegada, els diaris varen informar de que no es podrien posar mitja soles a les sabates davant la falta de cuir.

---

A Berlín, aquell matí plujós va ser enterrat el general Werner von Fritsch, mort el dia 22. Les esqueles oficials publicades aquell matí no feien servir l’usual Mort pel Führer, sinó que deien Mort per la Pàtria.

---

Un Blackburn Skua va destruir un hidrocanoa Dornier Do 18, sent el primer avió alemany destruït en la Segona Guerra Mundial.

---

A Berlín es va celebrar una conferència en el màxim secret entre científics alemanys per parlar de la manera d’aprofitar l’energia procedent de la fissió nuclear. El Ministeri de Guerra, en veure que es podria construir una arma poderosa, va acceptar més tard finançar els experiments necessaris. 

---

Sis membres del consolat nord-americà a Varsòvia varen arribar a Berlín.

A Polònia:

A Varsòvia, el 8º Exèrcit alemany va llançar una forta ofensiva sota les ordres del comandant Walther von Brauchitsch, però les unitats de Walerian Czuma varen resistir i, després de diversos combats, les unitats alemanyes varen tornar a les seves posicions inicials. A la nit, per sorpresa, els polonesos varen contraatacar re-capturant alguns punts propers dels districtes de Mokotow i Praga. Però els polonesos no podien continuar lluitant més, ja que a dins la ciutat ja no hi quedaven ni queviures ni material sanitari i, a més, estaven patint els bombardejos per part de la Luftwaffe. Finalment, el general Tadeusz Kutrzeba, després de discutir-ho amb Juliusz Rommel, a la tarda va iniciar conversacions amb el general Johann Blaskowitz per la rendició de la ciutat, però Von Brauchitsch la va rebutjar. Només acceptaria una rendició incondicional, de manera que es va seguir combatent. El que sí que varen aconseguir els alemanys, concretament la infanteria, va ser capturar els tres forts tsaristes: els de Mokotow, Dobrowski i Czerniakow, el sud de la capital. 

Els diaris i les ràdios alemanyes varen explicar aquesta ofensiva sobre la capital polonesa.

---

A la ciutat de Konitz, a la Prússia Occidental, la milícia protestant local va començar a afusellar a 40 polonesos, la majoria jueus, prescindint d’un procés judicial. 

A l’Atlàntic:

Davant de Pernambuc, Brasil, el capità del Graff Spee Hans Lansdorff va rebre permís del quarter general naval alemany per iniciar les operacions contra la marina mercantil a l’Atlàntic sud i l’oceà Índic.

A França:

El govern francès va prohibir el Partit Comunista i les seves organitzacions afiliades com a resposta al pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica. Les violacions de la prohibició podien ser castigades amb penes que anaven entre un i cinc anys de presó. Les principals personalitats comunistes varen passar a la clandestinitat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar, amb el permís del primer ministre Neville Chamberlain, el seu primer discurs important en la Cambra dels Comuns i es va limitar a parlar durant 20 minuts de la guerra submarina definint-la com a dura, dispersa i amarga, una guerra d’emboscades, de ciència i marineria. Churchill va revelar les xifres de les pèrdues britàniques a l’Atlàntic que eren: 53.561 tones la segona setmana, 12.750 la tercera i només 4.646 la quarta, amb un total de 26 naus de 135.552 tones enfonsades per submarins i treu naus de 16.488 tones per mines. El seu discurs va ser tan aplaudit que va eclipsar el discurs d’obertura de Chamberlain, que va quedar en molt mal lloc.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Zoopot, Adolf Hitler va ser entrevistat pel periodista mexicà José Pagés Llergo. El dictador li va dir en l’entrevista que les doctrines socials eren com les plantes: neixen i es desenvolupen en climes propicis, i li va explicar que el nacionalsocialisme, que segons va afirmar era la resposta als mals que patia Alemanya, possiblement no trobés en Amèrica l’abono convenient perquè germinés.

---

Franz Halder va rebre una nota sobre el pla de Hitler per atacar a l’Oest i se’l convocava a una reunió entre als comandants a la Cancelleria per al dia 27. 

A Alemanya:

A Berlín va tenir lloc el funeral d’Estat en el Saló del Monument als Herois del difunt coronel-general Werner von Fritsch. Hitler tenia que assistir al funeral, però el mal temps li va impedir volar a la capital. Tot i la boira persistent, Wilhelm Keitel va aconseguir volar amb el seu pilot, Funk, a Berlín dirigint-se primer a Stettin, on varen esperar més d’una hora a que les condicions meteorològiques milloressin. Tot i que no va millor el clima, Keitel i Funk varen enlairar-se i varen aterrar a l’aeròdrom de Staaken, a les afores de Berlín. Keitel va arribar a temps per deixar una corona sobre el taüt en nom de Hitler. Keitel i Walther von Brauchitsch varen seguir la processió que varen dissenyar les Forces Armades, el Cos de l’Estat i Diplomàtic fins que finalment va ser enterrat en el cementiri militar.  

A Polònia:

400 bombarders convencionals i en picat alemanys entre ells Ju-52, amb el suport de 30 trimotors de transport, van bombardejar brutalment la ciutat de Varsòvia, que s’havia declarat plaça forta, en l’anomenava Operació Costa, causant una destrucció generalitzada. L’objectiu era el centre de la capital amb els carrers Swieto-Krzyska, Krakowskie, Traugutta, Czackiego, Mazowiecka. El Palau Racynski, seu de l’Ambaixada nord-americana, va patir greus danys. L’atac va aixecar immensos núvols de fum i pols, fet que va perjudicar als bombarders alemanys alhora de llençar les bombes. Alguns inclús varen caure sobre la infanteria alemanya en els barris occidentals, fet que va provocar malestar entre els comandaments de l’Exèrcit i de la Luftwaffe. La cosa va arribar a tal extrem que el propi Hitler va tenir que intervenir-hi. A la nit, els avions varen cessar els seus atacs, però no l’artilleria alemanya. Els varsovians, a més de malviure en una atmosfera plena de destrucció i de cadàvers, es varen quedar sense aigua potable i electricitat. Des de llavors, aquest dia és conegut com el Dilluns Negre.

Després es varen repartir en totes les divisions alemanyes les últimes ordres per iniciar l’endemà un assalt general a la ciutat. Des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, Hitler va volar als voltants de la ciutat per veure la devastació causada pels seus bombarders i la seva artilleria. Després d’observar la zona va tornar a Zoppot.

A la Unió Soviètica:

A les vuit del vespre, Iosif Stalin es va reunir al Kremlin amb Werner von der Schulenburg per comunicar-li que considerava un error deixar subsistir un petit Estat polonès independent i va proposar que a partir de la línia de demarcació establerta, tota la província de Varsòvia, que s’estenia fins el Bug, fos afegida a la part alemanya. A canvi, demanava que ells, els alemanys, renunciessin a les pretensions que tenien sobre Lituània. Stalin li va prometre que si acceptaven les seves condicions, la Unió Soviètica aplicaria immediatament la solució del “problema” dels països bàltics, d’acord amb el protocol que havien pactat a l’agost. Ràpidament, l’ambaixador va enviar un telegrama al seu govern per comunicar-los la intenció de Stalin de fer-se amb els Estats bàltics a canvi de dues províncies poloneses. Von der Schulenburg va afegir-hi en el seu telegrama que el dictador soviètic no havia mencionat a Finlàndia.  

En els Estats Units:

En ser informats sobre el què passava a Polònia, la revista nord-americana Time va encunyar per primer cop a occident el terme Blitzkrieg.

A Japó:

L’almirall Kichisaburo Nomura va ser nomenat nou ministre d’Afers Exteriors japonès.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Erich Raeder va passar moltes hores intentant convèncer a Adolf Hitler perquè acceptés un gran programa de construcció immediata de submarins. Hitler li va dir que estava d’acord amb les seves opinions, però després va assignar a la Kriegsmarine una quantitat de mà d’obra i d’acer menor a la que es necessitava pel projecte.

---

Aquell matí, Joseph Goebbels va convocar a la premsa en el Ministeri de Propaganda per una conferència especial. Visiblement malhumorat en entrar a la sala, va anar directe al gra i va acusar al periodista Knickerbocker de mentider i falsificador internacional. Posant-se a ell d’exemple, va assegurar que ell, com a antic periodista, mai havia difamat contra ningú. Knickerbocker havia publicat una crònica en la qual va afirmar que els alts jerarques nazis havien depositat or a l’estranger per si perdien la guerra. Davant d’aquella “difamació”, Goebbels els va explicar que el dia 21 per la nit havia emès, a través de totes les emissores d’ona curta alemanyes, una crida al periodista oferint-li el 10% de qualsevol suma si podia provar que havien depositat or a l’estranger. Tenia fins dissabte a la nit per contestar, però Knickerbocker no havia respost. Estava de viatge a Nova York.

A Noruega:

A Oslo, Birger Dahlerus es va reunir amb Ogilve Forbes per parlar d’un possible acord entre Gran Bretanya i Alemanya.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a Werner von der Schulenburg per encarregar-li que li digués a Viatxeslav Mólotov, que la idea d’ells, els soviètics, d’establir una frontera al llarg de la coneguda línia dels quatre rius (Pissa-Narew-Vístula-San) coincidia amb els punts de vista del govern alemany i proposava tornar ell a Moscou per acordar els detalls d’aquest assumpte al mateix temps que volia definir l’estructura definitiva de la zona polonesa.

---

El govern alemany va prohibir en els jueus tenir un receptor de ràdio i els va obligar a entregar els receptors que tinguessin. Fet aposta o no, aquell dia era el Yom Kippur.

Joseph Goebbels en aquella jornada va rebre la visita d’un dels seus col·laboradors, que havia estat els últims dies per Polònia i que li va explicar que els polonesos sentien hostilitat cap a ells, els alemanys. El ministre va creure que aquest odi era per culpa dels jueus i va escriure en el seu Diari que “tenien molt treball per fer i haurien d’utilitzar la força bruta”.

---

Walter Darre es va reunir durant dues hores amb Alfred Rosenberg, que s’havia tingut que retirar durant unes setmanes pels seus problemes al peu. Durant les dues hores que va durar la conversa, el ministre li va dir que els britànics havien aconseguit un dels seus principals objectius en allunyar-los del Mar Negre i li va assegurar que el ferrocarril cap a Romania estava en mans soviètiques i que si els soviètics arribaven al Bàltic, Moscou seria més poderosa que mai i podria canviar de bàndol. Rosenberg encara confiava en que el bloc de l’Eix més Moscou faria reflexionar al govern britànic per negociar la pau.

A Polònia:

Les tropes alemanyes i les tropes soviètiques es varen unir a Brest-Litovsk. Al mateix temps, els alemanys varen intentar entrar a Varsòvia, però no varen tenir l’èxit esperat perquè els polonesos estaven ben preparats i varen contestar l’atac amb un miler de peces d’artilleria.

A la Gran Bretanya:

A Londres hi va morir aquell dia el metge austríac i pare del psicoanàlisis, Sigmund Freud.

---

El científic alemany exiliat Francis Simon, que treballava en els laboratoris Claredon d’Oxford, va enviar una carta a Fritz Demuth, de l’Associació d’Ajuda als Científics Alemanys a l’Estranger, a Zuric, en el qual li dia que tots els físics d’Alemanya, França, Gran Bretanya i Estats Units comprenien el potencial de la fissió. Tot i que estava segur de que els seus coneixements no anaven més enllà de les demés nacions, li va assegurar que els alemanys s’havien proposat fabricar una bomba i que ja estaven treballant en ella. Simon sí que creia que els nord-americans eren els més avançats en aquest tema.

Divendres:

A Polònia:

A Varsòvia, a primera hora, el 12º Regiment d’Artilleria va efectuar una ofensiva i varen aconseguir trencar la línia de defensiva polonesa, tallar les comunicacions entre Varsòvia i Moldin i varen envoltar la ciutat quan la varen abandonar els últims estrangers i diplomàtics. A dins de la ciutat hi varen quedar 120.000 defensors que no varen acceptar la capitulació. En aquella ofensiva va morir Werner von Fritsch. És probables que es suïcidés, però la versió oficial és que va morir per una bala perduda que el va tocar quan estava parlant amb els seus oficials d’Estat Major i en pocs minuts va morir dessagnat. Adolf Hitler va volar des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, fins als voltants de la capital polonesa per veure la devastació causada a la ciutat pels bombardejos i el foc d’artilleria. Allí Hitler va saber de la mort del seu antic cap de l’Exèrcit. Després d’inspeccionar la zona va tornar a Zoppot.

---

La guarnició de Lvov, envoltada per alemanys i soviètics, va capitular. La ciutat serà entregada més tard als russos.

---

Els soviètics i els alemanys varen desfilar conjuntament a Brets després de que els alemanys per error sobrepassessin la línia Curzon, que s’havia establert com el màxim punt de l’expansió alemanya, el 14 de setembre. El general Heinz Guderian, que va ser qui va tenir la idea de la desfilada per mostrar que el problema estava solucionat, i el coronel Semión Krivoshein de la 29º Brigada de Carros varen ser presents a la desfilada. Els alemany varen entregar-los en els soviètics la fortalesa de Brets. 

---

La Divisió Brandenburg de les SS va arribar a Wloclawek, on durant quatre dies saquejarien les botigues jueves, destruirien les sinagogues de la ciutat i detindrien i afusellarien a dotzenes de jueus. Theodor Eicke va ordenar al comandant de la Divisió que enviés a dos dels seus batallons a Bydgosszcz, per emprendre una altra acció contra els intel·lectuals i els líders municipals de la ciutat. A més, una unitat de les SS formada per un total de 500 o 600 homes liderada per Kurt Eimann va fer pujar a un camió a un grup de pacients de l’hospital psiquiàtric de Conradstein (Kocborowo) i els varen conduir a un bosc proper, on els alemanys havien afusellats a molts polonesos. Un cop els varen fer baixar del camió, les víctimes, algunes de les quals encara portaven les camises de força, els varen fer posar en fila al costat d’una tanca, on els varen assassinar d’un tret a la nuca. Un cop els varen assassinar, les SS varen cobrir els cossos amb terra. Per la seva part, el Einsatzgruppen d’Udo von Woyrsch va ser retirat a Katowice després d’haver assassinat a centenars de jueus. 

En el Reich:

A Alemanya:

El vicealmirall Karl Döenitz va manifestar que tenia la intenció d’autoritzar l’enfonsament sense avisar de qualsevol vaixell que navegués sense llum i va afirmar que només deixaria constància dels atacs en un quadern. Döenitz va afegir que l’enfonsament d’un vaixell de passatgers s’havia de justificar al·legant que s’havia atacat a un creuer auxiliar britànic.

---

El D.A.Z. va atacar aquella nit al president Franklin Delano Roosevelt acusant-lo de no respectar la neutralitat nord-americana i va afirmar que Estats Units no era Roosevelt, i que Roosevelt havia de comptar amb el poble nord-americà.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berlín, Reinhard Heydrich va convocar a tots els comandants de totes les unitats de les SS que estaven a Polònia per una conferència urgent. Per aquells que no poguessin venir els va enviar una circular administrativa. Heydrich els va explicar la política que havien de seguir les SS en el tracte amb els jueus i com se’ls havia de concentrar en el nou territori conquerit. Després de diferenciar entre un objectiu final secret i les etapes prèvies d’aquest objectiu, va ordenar la creació de guetos en els territoris ocupats, obligant a tots els jueus de Polònia a que s’assentessin en aquests guetos. S’havien de dissoldre d’immediat les comunitats jueves de menys de 500 individus i la seva reubicació en les localitats de concentració més properes, que serien supervisades per un consell d’ancians, compost per un màxim de 24 individus influents i rabins associats a aquestes comunitats. Els Einsatzgruppen, que serien els encarregats de protegir la rereguarda de la Wehrmacht, havien de crear aquests guetos en les ciutats grans. A més, havien de ser els encarregats d’elaborar les llistes dels dirigents importants i dels diversos grups de professionals de classe mitjana que havien de ser deportats al Govern General. Però no només els jueus polonesos havien de tenir aquell destí, ja que es tenia pensat enviar-hi tots els jueus del Reich i 30.000 gitanos cap a una reserva del sud-est de Cracòvia, una zona que el propi Heydrich va eximir específicament de mesures i que anomenava el Gau de llengua estrangera. Els jueus alemanys que vivien en zones rurals se’ls havia de traslladar als pobles per llavors deportar-los sistemàticament en trens de mercaderies des de les zones alemanyes cap a Polònia. Per justificar aquelles mesures, Heydrich va prosseguir que la deportació dels jueus al Gau de llengua estrangera, l’expulsió a l’altra banda de la línia de demarcació, l’havia aprovat el propi Adolf Hitler i va afirmar que aquest procés es prolongaria durant tot un any. També, el líder del SD tenia en ment que les antigues províncies alemanyes de Polònia es convertissin en Gaus alemanys per tal de que les províncies alemanyes estiguessin rodejades per una muralla oriental, i el Gau de llengua estrangera formaria una espècie de terra de ningú. Per administrar aquests territoris es tenia pensat nomenar a un Reichsführer-SS comissari de l’assentament a l’est. A més de treure els jueus, Heydrich va deixar clar que com a màxim només el 3% dels antics dirigents polonesos dels territoris ocupats havien d’ocupar algun càrrec sense importància i que la resta se’ls havia de tancar en camps de concentració. A part, en els polonesos obrers se’ls havia d’utilitzar com a treballadors emigrants i se’ls havia d’anar deportant gradualment al Gau de llengua estrangera. Heydrich va exigir que tot aquell procés es posés a la pràctica amb rapidesa i va utilitzar per primer cop el terme Endziel (objectiu final) en referència a la qüestió jueva en el territoris ocupats. 

Eduard Wagner, intendent general, seguint les noves ordres, va ordenar en els seus grups d’acció que comencessin l’èxode jueu forçós cap al centre de Polònia. Heydrich va aprovar aquelles mesures aquell dia després de reunir-se amb Walther von Brauchitsch, que com el dia anterior amb Hitler es va queixar dels crims comesos per les SS a Polònia i demanava posar ordre a la situació. 

---

Leonardo Conti, en nom del Ministeri de l’Interior, va enviar una circular a totes les administracions governamentals dels Gaus instant-les a remetre una relació de les institucions que albergaven malalts mentals. 

A Polònia:

En la batalla, el 19º Exèrcit del general Heinz Guderian va establir contacte amb la 29º Brigada de tancs comandada pel veterà de la Guerra Civil espanyola Semyon Krivoschein, que pertanyia al 4º Exèrcit soviètic del tinent general Vasili Chuikov. Per altra banda, l’artilleria alemanya va bombardejar punts claus de la ciutat de Varsòvia, que va quedar envoltada per 13 divisions alemanyes.

Al mateix temps, les últimes unitats de l’Exèrcit de Poznan que havien dut a terme la contraofensiva del riu Bzura es varen rendir. 

Sabent que la derrota era inevitable, els polonesos varen començar a negociar la seva rendició als alemanys. 

En el front occidental:

A l’oest d’Alemanya, els soldats francesos que havien penetrat el país el 7 de setembre es varen aturar i varen tornar a les seves posicions de sortida deixant petites guarnicions en els pobles ocupats.

A Romania:

La Guàrdia de Ferro va assassinar al primer ministre romanès Armand Calinescu.

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes de Francisco Franco es varen aturar a Maqueda, a uns 72 quilòmetres de Madrid, que en prou feines tenia defenses. Durant la reunió dels membres de la Junta de Defensa en el petit aeròdrom de Salamanca es va decidir, amb el vot encontra del general Cabanellas, atorgar a Franco el càrrec de Generalíssim. 

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va demanar en la sessió especial del Congrés que revoqués la llei de neutralitat i permetés la venda de béns als països que estaven en condicions de comprar-los. Des de Berlín se’l va respondre amb una declaració a la premsa estrangera en el que es va acusar al president nord-americà de no actuar amb neutralitat. El diari alemany B.Z. va explicar en els seus lectors que esperava que l’oposició al president nord-americà liderada pels senadors Borah i Clark, a més del coronel Charles Lindbergh i el pare Coughlin actuessin i fessin un “front de la raó”.

Dimecres:

En la Batalla per Polònia:

Adolf Hitler va ordenar bombardejar la ciutat de Varsòvia. Precisament, durant aquell dia, les últimes restes de l’Exèrcit Poznan varen entrar a Varsòvia a través del bosc de Kampinos, al nord. El dictador també va ordenar de forma explícita que les unitats aturessin qualsevol operació de combat a l’est de la línia divisòria marcada amb els soviètics.

Després, Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Walther von Brauchitsch, ja que el general es queixava del comportament de les SS a Polònia, que havien comès molts crims. Després d’aquesta reunió, Von Brauchitsch es va reunir un cop més amb Franz Halder per informar-lo de les paraules de Hitler. El cap de l’Estat Major va manifestar en el seu diari el seu desig de que no passés res que pogués proporcionar a les nacions estrangeres l’oportunitat de llençar una propaganda sobre tals atrocitats. A la nit, Von Brauchitsch va anunciar les operacions contra Polònia.

Durant aquell dia, Hitler es va allotjar al petit quarter general de Zoppot i va recórrer els camps de batalla en els que les divisions panzer havien derrotat a les forces poloneses. Erwin Rommel, que no volia que passessin els mateixos fets que el 4 de setembre, amb cotxes oficials avançant-se entre ells per apropar-se al Mercedes del dictador, va ordenar que darrere el cotxe de Hitler es formés una caravana en doble fila. Però la idea de Rommel no va funcionar perquè quan la caravana va arribar a un estret pont en el que els vehicles tenien que passar un per un, darrere el Mercedes de Hitler cap més va poder seguir-lo, degut a que ningú estava disposat a permetre el pas del vehicle que tenia al costat. Al cap d’una estona, el líder alemany va observar estranyat de que ningú el seguia. Finalment, després de diverses picabaralles entre ells, els cotxes varen anar passant un per un i el grup es va tornar a unir. La jornada va acabar en un hospital de campanya, on Hitler va poder saludar a alguns dels ferits. En tornar al quarter de Zoppot, Martin Bormann, com l’últim cop, va renyar davant de tots a Rommel per la situació creada. El comandant va preferir no respondre les acusacions.  

---

Després de fracassar en intentar trencar les línies alemanyes per Tomaszow Lubelski el 18 de setembre, l’Exèrcit Karkow es va rendir.

---

Precisament, el 14º Exèrcit va informar en els seus comandaments superiors que s’observava gran intranquil·litat entre els soldats per les mesures, qualificades d’injustes, que prenia el grup d’acció de la unitat de les SS de Udo von Woyrsch en la zona de l’Exèrcit. La Unitat havia assassinat fins llavors a més de 500 persones en afusellaments massius, particularment les víctimes eren jueus. L’informe deia que en els soldats els irritava, sobretot, que aquells homes haurien d’estar lluitant en el front enlloc d’assassinar a persones indefenses. Gerd von Rundstedt va anunciar que a partir d’ara no toleraria en la zona de guerra a la unitat de Von Woyrsch i que cessarien les mesures antisemites que estaven en vigor a la zona de Katowice. Però dins l’Exèrcit també hi havia un fort sentiment antisemita que aprovava aquests crims. El cap de l’Estat Major del 8º Exèrcit del general Johann Blaskovitz, Hans Felber, va descriure als jueus de Lódz com “una miserable raça llardosa i astuta”. 

---

Werner Mölders va abatre el seu primer avió, un caça P-36. Per aquella gesta va guanyar la Creu de Ferro de Segona Classe.

En el Reich:

A Alemanya:

El govern va prohibir en els jueus tenir aparells de ràdio i a partir d’aquell dia els va obligar a dipositar els seus diners en una compte de garantia de disposició restringida. Per altra banda, Reinhard Heydrich va encunyar l’expressió Tractament Especial per designar l’extermini físic d’éssers humans.

---

A Aquisgrà, el sergent britànic F. Letchard, artiller d’un Fairey Batlle, va destruir un Messerschmidtt 109 durant una patrulla, marcant la primera victòria aèria de la RAF en la Segona Guerra Mundial.

---

El Frankfurter Zeitung es va preguntar per què França i Gran Bretanya tindrien que lluitar contra el Mur Occidental després de que l’Estat polonès deixés d’existir i, per tant, els tractats d’aliança amb ell ja no tindrien sentit.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, el diputat laborista Greenwold va acusar a la Unió Soviètica d’haver comès un crim en envair Polònia i va demanar que l’acte aquest fos condemnat.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge al poble nord-americà en què condemnava l’atac de Hitler a Varsòvia.

Dimarts:

A Polònia:

Adolf Hitler va entrar triomfalment a la ciutat de Danzig, on part de la gent el va rebre amb gran entusiasme. Heinrich Hoffmann no va parar de fer fotografies per immortalitzar aquell moment. A la tarda, Hitler va pronunciar un discurs en l’Ajuntament engalonat. Era el primer discurs del líder alemany des de l’1 de setembre. Es diu qestava enfurismat perquè pensava que aquest discurs el faria a Varsòvia i no a Danzig. Hitler va deixar clar que encara no tenia una idea clara de com seria la futura Polònia ocupada. El dictador va assegurar que els soldats polonesos havien lluitat valerosament, que la sots-oficialitat havia complert amb el seu deure, però els comandaments intermediaris els havia faltat intel·ligència i que els seus comandaments superiors havien sigut pèssims, igual que l’organització polonesa. El líder alemany va afirmar que no tenien un govern subornable com el de 1918 i va deixar clar que mai capitularia. Al mateix temps, va demanar a França que deixés sola a la Gran Bretanya i va assegurar que els britànics en el tema de la propaganda eren uns aprenents, que tenien que aprendre d’ells, va exclamar. Després d’assegurar que no tenia cap intenció agressiva respecte a Gran Bretanya i França, Hitler va dir que les seves simpaties estaven amb el soldat francès perquè, en la seva opinió, no sabia molt bé per què tenia que combatre. En parlar dels britànics, va dir que ja coneixien les ofertes que els hi havia fet arribar i va assegurar que tenia el gran objectiu d’arribar a una sincera relació d’amistat amb el poble britànic. Segons sembla, cada vegada que es referia a Gran Bretanya es notava en el seu rostre certa ira. Tot i això, va advertir que podria ser que molt aviat tinguessin que utilitzar una arma amb la que no els podrien atacar referint-se a la Luftwaffe. En acabar el seu discurs, el líder alemany va invocar al Totpoderós en afirmar que havia beneït els seus exèrcits amb l’objectiu de fer comprendre als demés poder com n’era d’inútil la guerra i perquè els incités a reflexionar sobre els beneficis de la pau. En sortir de l’Ajuntament el seguien Wilhelm Keitel, Heinrich Himmler i Wilhelm Brückner, entre altres, amb els seus uniformes gris. La majoria d’ells anaven sense afeitar. El cap de les SS, com a màxim responsable de la seguretat de Hitler, apartava a tots els curiosos que s’havien apropat a l’Ajuntament i es queixava de que no ho fessin espontàniament.

El dictador es va allotjar aquell dia en el Casino-Hotel del centre turístic de Zoppot, un centre de vacances, on va exposar, davant un grup on hi havia els doctors Karl Brandt, Philipp Bouhler i Leonardo Conti, els seus plans per assassinar als dements de dins d’Alemanya. Durant una bona estona varen discutir el mètode més ràpid i menys dolorós per acabar amb ells. Hitler va atorgar a Bouhler i a Brandt la plena responsabilitat per ampliar les facultats de determinats metges, de manera que poguessin matar a tots aquells que patissin una malaltia incurable després de fer una valoració del seu estat mèdic.

---

En la Batalla, les tropes alemanyes i soviètiques es varen trobar a Best-Litovsk. Aquella trobada simbolitzava que Polònia havia perdut la seva sobirania i a partir d’aquell moment estaria dividida pels alemanys i pels soviètics. Després d’aquella trobada, les tropes soviètiques es varen retirar fins a la línia de demarcació del Vístula, tal hi com havien pactat amb els alemanys.

---

El comandant en cap, Walther von Brauchitsch, va emetre un Butlletí per la conducta dels soldats alemanys en el territori ocupat de Polònia on advertia als seus homes de l’enemistat que havien de tenir amb els que no fossin “membres de la raça alemanya”. A més, el general deia que la conducta cap als jueus no necessitava una menció especial.  

---

A Varsòvia, després de la Batalla de Bzura, els soldats polonesos que varen poder aconseguir fugir de la batalla varen entrar pel sud de la ciutat per col·laborar amb la defensa polonesa davant les forces alemanyes que havien pogut mobilitzar 175.000 soldats i es preparaven per un atac. Entre els que varen sortir hi havia el 60º Regiment d’Infanteria, que provenia de la ciutadella de Zoliborz, i va obrir pas a les tropes del comandant Kutrzeba. També varen sortir els Regiments d’Infanteria 144 i 360 per contrarestar un atac sobre el perímetre occidental de la ciutat. Diversos carros alemanys varen ser immobilitzats quan varen intentar entrar pels suburbis de la ciutat. Les tropes alemanyes que varen avançar massa varen ser capturades, però els alemanys no deixaven de bombardejar.

L’alcalde de la ciutat, Stefan Starzynski, va pronunciar un discurs per als varsovians en el que els va relatar la crua realitat en que es trobaven.

---

Els alemanys també es varen apoderar de la guarnició polonesa d’Oksywie. 

---

En el Bàltic, els alemanys varen ocupar la base naval militar polonesa de la ciutat portuària de Gdingen.

---

Els Einsatzgruppen d’Udo Woyrsch varen assassinar a més de 100 jueus a Prezkopana. A Kutno, els alemanys varen fer presoners a uns 105.000 polonesos.

En el Reich:

A Alemanya:

Segons Franz Halder, Reinhard Heydrich es va reunir amb l’Alt Comandament de l’Exèrcit i l’havia parlat amb Eduard Wagner dels plans de les SS per “netejar” Polònia de jueus, intel·lectuals, el clergat i l’aristocràcia. 

---

Davant dels dubtes de Iosif Stalin sobre si els alemanys respectarien la línia de demarcació acordada, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a l’ambaixador Werner von der Schulenburg per comunicar-li que l’autoritzava a dir a Stalin que els acords que ell mateix havia pactat amb el govern soviètic serien respectats perquè eren “la base fonamental de les noves relacions amistoses entre els dos països”.

---

En el poble d’Ottweiler, en el Sarre, els alemanys varen enterrar amb tots els honors militars al tinent francès Louis-Paul Dechanel, que havia mort quan comandava un destacament francès. Durant l’enterrament, una banda militar alemanya va interpretar La marsellesa. Els alemanys varen filmar tota la cerimònia.

A la Unió Soviètica:

Després de rebre el telegrama del seu ministre, Von der Schulenburg es va reunir amb Viatxeslav Mólotov, que aquest li va fer comprendre que la tendència inicial del govern soviètic, i de Stalin en particular, era la d’autoritzar l’existència d’una Polònia amputada per deixar pas a un projecte d’una divisió de Polònia per la línia Pissa-Narew-Vístula-San, i per aquest sentit desitjaven començar negociacions en aquest sentit. L’ambaixador va enviar un telegrama al seu govern per informar-los de les últimes declaracions. 

A França:

Les primeres tropes britàniques, un cos d’Exèrcit, va desembarcar al país, tot hi que no tenien previst que entressin en acció.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen enfonsar el portaavions Courageo.

A Estats Units:

El New York Times i altres diaris varen mencionar l’incident alemany a Gleiwitz del 31 d’agost juntament amb altres incidents semblants. 

Dilluns:

A Polònia:

Les tropes alemanyes del 3º Exèrcit i 10º Exèrcit varen envoltar Varsòvia per l’est, capturant a un total de 120.000 homes. Per la seva part, les forces soviètiques varen avançar 100 quilòmetres a l’oest trobant molt poca resistència i varen entrar en contacte amb els alemanys a Brest-Litovsk. La Brigada Mecanitzada Warsaw i el 1º Batalló de Carros Lleuger varen llençar un atac per intentar trencar les línies alemanyes per Tomaszow Lubelski. L’ofensiva va superar les línies de la 4º Divisió Lleugera, però la 2º Divisió Panzer va contraatacar i va impedir trencar la línia.

El govern polonès, sabent que era impossible que poguessin resistir, va escapar cap a Romania. La Brigada de Persecució també va ser evacuada a Romania amb 35 caces PZL.P11 i 8 P.7, l’últim que quedava de la Força Aèria polonesa. Notant l’alè dels alemanys, membres de l’oficina de codis xifrats polonesos varen marxar cap a París amb el vital codi alemany de la màquina Enigma.

---

Al llarg del riu Bzura, la defensa polonesa organitzada pel comandant Kutrzeba va començar a defallir després dels atacs del 16º Cos Panzer.

---

Durant un combat en la Batalla de Brochów, a 65 quilòmetres de Varsòvia, va morir cremat viu en el seu tanc el tinent Viktor von Ratibor, el príncep hereu de Hohenlohe-Schillingsfürst.

En el Reich:

A Alemanya:

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va informar en el seu govern de que les simpaties d’una gran majoria de nord-americans anava cap als seus enemics i va avisar sobre les desastroses conseqüències per Alemanya de tota temptativa d’organitzar qualsevol sabotatge a Estats Units i, per aquest fet, va demanar que n’hi s’ho plantegessin.

---

A Sachsenhausen, els nazis varen torturar fins la mort al periodista  i sindicalista Lothar Erdmann.

---

Els alemanys varen ordenar en els jueus que es construïssin els seus propis refugis antiaeris.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin es va tornar a reunir amb l’ambaixador Werner von der Schulenburg i li va expressar els seus dubtes de si ells, els alemanys, respectarien la línia de demarcació marcada. L’ambaixador el va intentar tranquil·litzar, però sense molt d’èxit. Von der Schulenburg va enviar ràpidament un telegrama al seu govern per demanar fer una nova declaració per treure els dubtes de Stalin.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen sentir per la ràdio a William Joyce des de Berlín, que els va dir que havien perdut la guerra. A la vegada, el The Times va treure un article titulat: Stalin tendeix la mà, en el qual es va acusar al líder soviètic d’ajudar als alemanys en complir els seus desitjos territorials.