Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Un dia després de que Adolf Hitler assegurés que tenia bones intencions amb els països veïns d’Alemanya, es va ordenar al Grup de l’Exèrcit B que es comencés a preparar per si rebien una ordre especial per envair immediatament Bèlgica i Holanda si així ho exigia la situació política. Però els alts comandants no desitjaven aquesta ofensiva i Walter von Brauchitsch i Franz Halder li varen presentar un informe explícit sobre les insuficiències de l’Exèrcit. Hitler no els va voler escoltar. Irònicament, Von Brauchitsch va ser qui va tenir que donar les ordres de Hitler als seus caps de grup militar.  

A continuació, Hitler va firmar un decret, ratificat per Hermann Göering i Wilhelm Keitel, en què es nomenava a Heinrich Himmler, que aquell dia feia 39 anys, comissari del Reich per la Protecció de la Raça alemanya, la RKFDV, i se li va donar plens poders per instaurar a Polònia i a tots els territoris sota control alemany la reestructuració racial a través de l’expulsió i la repatriació. De seguida Himmler va deportar els grups racials que ocupaven territoris destinats a colons alemanys, sobretot alemanys de nacionalitat estrangers que provenien dels Estats bàltics que Hitler havia ordenat desallotjar després de pactar-ho amb els soviètics i de diferents punts allunyats de Polònia. Precisament, aquell mateix dia el seu assistent, Ludolf von Alvensleben, va informar de que 4.247 polonesos havien sigut sotmesos a les mesures més dures. Com a nou comissari, Himmler va rebre aquell mateix dia un memoràndum de Theodor Schieder en que li recomanava la confiscació de terra i la transferència de parts de la població polonesa als territoris annexes a la zona est del país per obrir el camí als assentaments alemanys. Per poder facilitar la deportació dels polonesos, Schieder li suggeria l’evacuació dels jueus de les ciutats poloneses i la desjudaització total de la resta de Polònia. 

En la mateixa línia, Joseph Goebbels va anotar que el problema jueu seria el més complicat de resoldre i va definir els jueus com uns éssers no humans, depredadors dotats d’una fredor intel·lectual que s’havien d’inutilitzar.

Responent a la “declaració” de Hitler del dia anterior de buscar la pau, Eduard Daladier li va contestar que França no deixaria les armes mentre no obtinguessin garanties per una pau autèntica i la seguretat general.

Divendres:

Acaba la conquesta polonesa:

Aquell dia va acabar la resistència de l’exèrcit polonès. El general Francisek Kleeberg, que comandava l’última gran unitat polonesa, es va rendir al voltant de Kock amb els seus 16.000 homes. 694.000 homes  varen quedar sota control alemany i 217.000 sota control soviètic.

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda d’un dia fred però assolellat, Adolf Hitler va pronunciar un discurs en el Teatre de l’Òpera Kroll, que continuava fent de Reichstag. Els membres del Gabinet varen ser col·locats sobre l’escenari i conversaven amigablement entre ells. Al voltant del Jardí Zoològic es varen muntar diverses bateries antiaèries per protegir al Govern en cas d’un atac Aliat.

El dictador va anunciar el número total de morts, ferits i desapareguts alemanys durant la campanya polonesa i va demanar construir monuments en honor als caiguts. Les pèrdues totals de l’Exèrcit, la Kriegsmarine i la Luftwaffe, incloent als oficials, eren 10.572 morts, 30.322 ferits i 3.404 desapareguts. El dictador va rendir un tribut especial als aviadors, sabent que si es llençaven en paracaigudes després d’haver sigut tocats per l’artilleria antiaèria tenien molt números de ser cruelment torturats. De passada, es va mostrar molt satisfet del pacte amb la Unió Soviètica, i va donar garanties de que Alemanya tenia bones voluntats amb els països veïns. El líder alemany va afirmar que el seu principal esforç era millorar les relacions amb França i va assegurar que no tenien ja reivindicacions contra l’Estat francès, ni tant sols reclamaven el retorn d’Alsàcia i Lorena. Dels britànics també va dir que hi volia arribar a un acord d’amistat perquè, en la seva opinió, mai havia actuat contra els interessos britànics i va assegurar que creia que no hi hauria pau al món fins que Alemanya i Gran Bretanya arribessin a una entesa. Per justificar els seus objectius va posar l’exemple dels britànics:

Si 46 milions d’anglesos creuen tenir dret a dominar 40 milions de quilòmetres quadrats, no es pot qualificar d’injust que 80 milions d’alemanys reclamin el dret a viure en 800.000 quilòmetres quadrats, cultivar els seus camps i treballar tranquil·lament en les seves respectives professions. 

Llavors el dictador va preguntar-se:

Per què fer una guerra a l’oest? Per la restauració de Polònia? La Polònia del Tractat de Versalles no tornarà a aixecar-se mai més.

Hitler va assegurar que seria insensat aniquilar a milions d’homes i destruir béns per valor de milions amb l’objectiu de reconstruir un Estat al qual va qualificar d’error des del seu naixement per tots aquells que no eren d’origen polonès i va insistir en que una guerra a l’Oest no resoldria res. A continuació va presentar una llarga llista de “problemes” a resoldre: Formació d’un Estat polonès, solucionar i arreglar “el problema jueu“, el retorn de les colònies a Alemanya, reprendre el comerç internacional, una pau garantida sense condicions, reducció dels armaments, reglamentació de la guerra aèria, dels gasos tòxics, dels submarins… i arreglar el “problema de les minories a Europa. El dictador va acusar als polonesos de maltractar i d’exterminar a la minoria alemanya que viva a Polònia, i va insinuar que s’estaven duent a terme treballs de “neteja” i reassentament ètnic massiu com a preparació per al nou ordre de relacions etnogràfiques a l’antiga Polònia. Per parlar de tots aquests temes va dir que volia celebrar una Conferència Europea que limités les fronteres de les nacions del continent, sobretot volia arribar a un acord amb la Gran Bretanya. Hitler va demanar anar per feina en celebrar tal conferència per tal d’evitar milions de morts i milers de riqueses destruïdes i va recordar que mai a la història hi havia hagut dos vencedors, però sí només perdedors. Recordant els atacs de Winston Churchill contra ell, el dictador va declarar que si les opinions de Churchill i dels seus partidaris eren les que vencien aquella seria la seva última oferta de pau i va assegurar que combatrien i no hi hauria mai més un altre novembre de 1918 a la història alemanya. El líder alemany va acabar el seu discurs llançant una oferta de pau a les potències occidentals, i va repetir garanties d’amistat cap a Bèlgica i Holanda i de que no els envairia.

A la nit, la Völkischer Beobachter va treure en l’edició nocturna articles amb els següents titulars en lletra gran: Voluntat de pau alemanya – No hi ha motius de guerra contra França i Gran Bretanya – No es demana la revisió, excepte a les colònies – Reducció dels armaments – Cooperació amb totes les nacions d’Europa – Proposta de conferència.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va viatjar de Berlín a Varsòvia amb el seu tren especial, l’Amerika, per visitar les seves tropes i per presenciar una desfilada militar. El dictador va saludar als seus homes des d’una tarima instal·lada en el carrer Ujazdowska. Un cop acabada la cerimònia va tornar a Berlín en avió. Quan era a l’aeroport els va dir en els periodistes presents:

Fixeu-vos bé en Varsòvia, perquè puc fer el mateix amb qualsevol ciutat europea. 

Hitler va estar a punt de morir en la seva breu estada a Varsòvia. Seguint les ordres de la resistència militar organitzada pel govern polonès a l’exili, una càrrega explosiva va ser enterrada en l’encreuament dels carrers Nowy Swiat i Aleje Jerozolimskie, dues de les principals artèries de la ciutat. A més, un comando militar polonès havia d’esperar a que aparegués el cotxe del dictador i donar la senyal perquè un dels seus companys, amagat a les ruïnes d’una casa, fes explotar la bomba. Però les mesures de protecció de l’exèrcit alemany, que va expulsar a totes les persones que volien veure a Hitler passar per la seva ciutat, varen impedir que es pogués donar la senyal.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb el gauleiter Albert Forster, que aquest es va queixar sobre les continues molèsties que li ocasionaven els militars a Prússia Occidental. Aquell mateix moment, Hitler va treure l’administració militar per posar-la sota les ordres del gauleiter Forster.

---

Tal i com s’havia decretat el 27 de setembre, Walter von Brauchitsch va confirmar l’ordre de confiscar les propietats poloneses i tots els estocs de matèries primes.

A Alemanya:

Walter Darré va visitar a Alfred Rosenberg i li va parlar del memoràndum sobre la connexió ferroviària de Cracòvia, Stanislau i Bucarest que havia elaborat per Hermann Göering. També varen criticar a Joachim von Ribbentrop pels seus mals modals.

---

La Gestapo va detenir a Aloys Vock, un antic comunista de Duisburg, perquè un grup de membres del partit nazi havien sentit com havia fet comentaris despectius cap a Hitler en una cerveseria de Ruhrort, una zona portuària de Duisburg. Després d’interrogatoris i una exhaustiva investigació, Vock va ser alliberat sense que es presentessin càrrecs cap a la seva persona.

En la Batalla per Polònia:

Aquell dia va acabar l’últim atac alemany de la campanya polonesa a prop de la ciutat de Kock. La resistència polonesa va ser aixafada per complert: 217.000 soldats polonesos es van convertir en presoners dels soviètics i 693.000 dels alemanys. En total varen morir 70.000 polonesos i es calcula que 90.000 varen fugir del país. En canvi, els alemanys varen tenir 13.000 baixes i els soviètic al voltant de 750.

A l’Atlàntic sud:

El Graff Spee va interceptar una altra embarcació mercantil, el SS Newton Beech.

A la Gran Bretanya:

L’industrial suec Birger Dahlerus es va reunir a Londres amb el ministre lord Halifax per parlar d’una possible negociació amb Alemanya per firmar la pau. Quatre dies més tard l’industrial suec es va reunir amb Hitler.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen arribar a un pacte militar amb Letònia que permetia l’entrada de tropes soviètiques en terres letones.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va aprovar un decret d’amnistia general i secreta per evitar que les SS fossin acusades d’excessos contra la població, especialment contra els jueus i polonesos. El dictador justificava aquells actes indiscriminats com a represàlia per “l’amargura causada per les atrocitats comeses pels polonesos”.

Al mateix temps, el Grup d’Exèrcits C, aquarterat a Wiesbaden, va rebre 1.000 ràdios que havien sigut dels jueus i que havien sigut confiscades pel Govern. A la vegada, els noticiaris alemanys varen tornar a mostrar el material rodat sobre els jueus polonesos.

---

El 12-Uhr Blatt va sortir amb una portada impactant i amb un titular en vermell que deia: Responsabilitat d’Anglaterra per la intolerable provocació de Varsòvia de defensar-se de si mateixa. L’editorial del Nachtausgabe va afirmar que Estats Units no es mostrava desitjós de sumar-se a la guerra com ho estaven “Roosevelt i la seva camaraderia jueva”.

---

Les forces franceses es varen retirar cap a França després de la derrota de Polònia.

A Polònia:

El Einsatzgruppen IV va nomenar a Adam Czerniaków com a cap del Consell Jueu de Varsòvia.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Erich Raeder va estudiar el Pla Rosenberg, un pla en que Alfred Rosenberg havia planejat com ocupar Noruega, i va fer un qüestionari confidencial a l’Estat Major de la Kriegsmarine preguntant quins eren els punts a Noruega que podien servir de base sota la pressió d’Alemanya i la Unió Soviètica, i si es podrien trobar una resistència armada.

A Polònia:

Hans Frank va donar a conèixer en els seus homes la política que s’aplicaria a partir de llavors a Polònia. Frank va assegurar que l’única manera d’administrar Polònia era explotant el país sense cap tipus de consideració, traient-los tots els productes alimentaris, les matèries primes, les màquines, les instal·lacions industrials… perquè eren necessàries per l’economia de guerra alemanya. També considerava vital assegurar totes les categories de treballadors que es precisessin per enviar-los a Alemanya i reduir el conjunt de l’economia polonesa al mínim indispensable per la simple supervivència de la població. A la vegada havien de tancar totes les institucions culturals, en particular les escoles i els col·legis tècnics per tal d’evitar la formació d’una nova elit polonesa. Frank va deixar clar que Polònia seria tractada com una colònia i que els polonesos serien esclaus del Reich.

A la Unió Soviètica:

Tot i l’aliança entre Alemanya i la Unió Soviètica, Iosif Stalin va explicar en una delegació letona que s’havien produït canvis inesperats i que es tenien que preparar per un possible atac alemany.

A Itàlia:

Galeazzo Ciano, després d’haver viatjat a Alemanya els últims dies per reunir-se amb el govern alemany, va escriure en el seu Diari que Benito Mussolini es sentia una mica amargat a causa del sobtat ascens d’Adolf Hitler a la glòria.

A França:

En el Museu del Louvre de París, preparant-se per un possible atac aeri alemany, es varen començar a enviar a llocs més segurs les seves obres d’art més icòniques. Aquell dia va sortir el comboi número 29 amb els marbres més apreciats del Louvre, la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia i els Esclaus de Miquel Àngel. Les escultures massa pesades per ser transportades varen romandre en el museu protegides en sacs de sorra.

A Japó:

L’aviació xinesa va bombardejar la base naval japonesa de Hankow. Ningú s’imaginava aquell atac per la superioritat japonesa enfront a la xinesa.

A Panamà:

En la Declaració de Panamà, els Estats Units varen defensar tota l’Amèrica que quedava al sud de la frontera canadenca com a zona de seguretat i varen reafirmar la Doctrina Monroe, llançant una severa advertència a les potències europees perquè no violessin la zona.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va declarar que volia que Polònia fos tractada com una colònia. A la zona de Wartheland, la part annexionada de l’oest de Polònia, es va fer una celebració per l’ocupació d’aquella zona, on hi va participar el gauleiter de la nova zona conquerida i governador del Reich, Arthur Greiser.

---

La Propaganda-Kompagnie va rebre instruccions urgents del Ministeri de Propaganda perquè filmessin als jueus polonesos de totes classes. Sobretot volien imatges de jueus treballant per reforçar la propaganda antisemita tant a l’interior com a l’exterior.

A Alemanya:

Bernardo Attolico li va ensenyar a Ernst von Weizsäcker l’últim missatge que havia rebut de l’ambaixador italià a París, que afirmava que el govern francès estava a favor d’una conferència de pau, i que de moment l’únic que desitjava França, igual que Gran Bretanya, era salvar el prestigi.

A Polònia:

Els alemanys varen fer l’últim atac de la campanya polonesa a prop de la ciutat polonesa de Kock. L’atac es va allargar l’atac fins el 5 d’octubre de 1939. Durant aquell dia va capitular el port de guerra de Holo i 2.000 soldats polonesos sota el comandament del coronel Tadeusz Zieleniewski a prop de Nisko. Per la seva part, l’exèrcit soviètic va capturar a 99.149 soldats polonesos. A Varsòvia, els polonesos varen tirar fotografies als presoners alemanys captius a la capital polonesa per tal de demostrar que encara podien resistir.

A la Gran Bretanya:

Tal hi com varen fer el 2 de setembre, el Comitè Central comunista va sol·licitar de nou suport a l’esforç bèl·lic britànic, contradient d’aquesta manera el Kremlin, que demanava que els comunistes no donessin suport a la guerra, titllant-la d’imperialista.

---

La BBC va anunciar que avions britànics havien sobrevolat la nit passada Berlín. A la capital alemanya no varen sonar les alarmes antiaèries. A la vegada, Winston Churchill va pronunciar un discurs en el qual va demanar en el poble britànic resistència per continuar amb la guerra.

---

Els pares de Unity Mitford, els lord Redesdale, que encara no sabien res de la seva filla, varen rebre una carta de Teddy von Almasy, un aristòcrata hongarès que era un conegut de Unity. En la carta els va anunciar breument que la seva filla estava malalta i que havia de ser sotmesa a una operació. Von Almasy no els va dir res sobre la suposada malalta, fet que neguitejarà a lord Redesdale que va enviar d’immediat un telegrama a Budapest per saber més detalls. Von Almasy tenia ordres de no explicar que Unity s’havia intentat suïcidar el 3 de setembre.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El comte Galeazzo Ciano es va entrevistar en privat durant una llarga estona amb Adolf Hitler per parlar de la guerra. Hitler, cansat de dormir poques hores, li va manifestar que estava convençut de que guanyaria la guerra. Respecte a la decisió d’Itàlia de no intervenir a la guerra, li va explicar que respectava la decisió del govern italià pensant que els seria més útil que entressin en un altre moment.

---

Joseph Goebbels va creure que Hitler estava convençut de la lleialtat del dictador Iosif Stalin i esperava augmentar la col·laboració amb la Unió Soviètica.

---

En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb l’industrial suec Birger Dahlerus, que s’havia reunit els últims dies amb el govern britànic i sabia que els britànics no volien negociar amb el govern de Hitler. Els dos varen parlar en el jardí de la casa, i Dahlerus li va preguntar directament si ell, Göering, servia a Alemanya o a Hitler. Göering, estranyat per la pregunta, li va demanar poder-se reunir amb ell l’endemà perquè s’havia de reunir amb l’almirall Wilhelm Canaris. No se sap què es va dir en aquesta reunió, però sembla possible de que Göering estigués al corrent de l’existència d’un moviment clandestí que planejava enderrocar a Hitler perquè aquest era un dels objectius que perseguia Canaris. Göering també es va reunir durant aquell dia amb Alfred Rosenberg per comunicar-li que havia establert una línia de negociació amb Washington i que inclús havien vingut diversos nord-americans. Rosenberg, per la seva part, li va parlar sobre la guerra espiritual que hi estava havent, juntament amb el combat militar, econòmic i propagandístic. També li va dir que era necessari tenir un poder executiu estatal per garantir la unitat.  

---

A la nit, bombarders britànics varen sobrevolar la ciutat de Berlín, però enlloc de llançar bombes varen tirar pamflets per informar al poble berlinès de que, mentre a ells els obligaven a anar a la guerra amb racions de fam, els seus líders amagaven grans sumes de diners a l’estranger. En el pamflet es deia que Heinrich Himmler havia tret del país de forma clandestina 527.500 Reichsmarks. 

---

Des de Washington, l’agregat militar alemany a la capital nord-americana, el general Friedrich von Boetticher, va aconsellar en el OKW que no s’inquietés respecte a una possible força expedicionària nord-americana a Europa. En el seu missatge, l’agregat militar va destacar que Charles Lindbergh i Rickenbacker estaven fent una campanya perquè Estats Units es mantingués apartat de la guerra. 

A Polònia:

El govern alemany va aprovar un decret en virtut del qual els tribunals alemanys a Polònia podrien jutjar a tots els ciutadans polonesos per les seves activitats “anti-alemanyes” amb anterioritat a l’1 de setembre. 

---

Els alemanys es preparaven per conquerir Varsòvia, però abans varen exigir en els polonesos dotze ostatges (10 cristians i 2 jueus) que respondrien amb la seva vida per qualsevol disturbi que es produís durant l’avanç a la capital polonesa. Finalment, el comandant de la fortalesa de Varsòvia va entregar formalment la seva guarnició vençuda al general Johann Blaskowitz. En entrar a la ciutat, els soldats alemanys es varen instal·lar a les cuines de campanya i es varen posar a repartir sopa i pa a la població. Milers de persones es varen apropar a aquestes cuines i els operadors alemanys varen filmar aquelles escenes. Un cop acabada la filmació, les cuines de campanya varen desaparèixer. 

---

Els últims soldats polonesos que seguien combatent a la península de Hel varen ser obligats a rendir-se. Tres destructors polonesos i tres submarins varen aconseguir escapar i es varen dirigir a ports britànics. 

---

Davant les crítiques entre els soldats i els generals sobre l’ordre del 21 de setembre de reassentar els jueus en guetos, l’Alt Comandament de l’Exèrcit va informar als Alts Comandants dels Exèrcits a Polònia, que l’ordre II número 288/39 G. del 21 de setembre transmesa per Reinhard Heydrich als grups d’acció només es podien revocar les mesures preparatòries i, per tant, no es canviaria l’ordre. En l’informe es deia que Himmler havia cursat aquesta ordre de forma més explicita als grups d’acció. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar el primer dels discursos per ràdio que pronunciaria els diumenges per la nit durant la guerra. Aquestes emissions varen ser un èxit molt important i li varen fer guanyar una gran popularitat entre el poble britànic.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va firmar la Directriu secreta Número 5 en la que va ordenar que les seves fronteres poloneses es reforcessin militarment, com una línia de seguretat militar a l’est, i que les guarnicions necessàries a tal efecte es desplacessin cap endavant, més enllà de la frontera política. Hitler també va decretar que la guerra en el mar es dugés a terme contra França de la mateixa manera que es feia contra la Gran Bretanya.

Amb aquest decret, l’Estat Major de la Kriegsmarine va apuntar aquell dia que els enfonsaments de les embarcacions mercantils s’havien de justificar en el diari de guerra com una possible confusió amb una embarcació de guerra o un creuer auxiliar.

---

Joachim von Ribbentrop va trucar a Roma per proposar una entrevista entre els dictadors Adolf Hitler i Benito Mussolini i, si no podia ser, un viatge del comte Galeazzo Ciano a Berlín o una reunió del govern alemany i italià a Brenner. Ciano va aconsellar-li en el seu sogre que no es reunís amb Hitler perquè tenia por que el dictador alemany el convencés de que havia d’entrar a la guerra. Al final varen decidir que seria Ciano qui es reuniria amb Hitler a Salzburg. A les quatre de la tarda, el gendre del dictador italià es va dirigir cap a la ciutat austríaca convençut de que havia de lluitar per la neutralitat italiana en el conflicte.

---

La Völkischer Beobachter va afirmar que tot Europa esperava que Londres es pronunciés a favor de la pau i va avisar de que si es negaven a fer-ho el seu propi poble els lapidaria.

En la Batalla de Polònia:

Després de que el 27 de setembre de 1939 els polonesos haguessin capitulat a Varsòvia, els últims homes del poble de Modlin, al nord-oest de la capital polonesa, varen tirar les armes. Amb Modlin, on hi havia una ferotge resistència polonesa, fora de combat, les unitats alemanyes varen ocupar la capital polonesa.

A França: 

A París, el general polonès Wladislaw Sikorski va ser nomenat primer ministre del nou govern polonès a l’exili sota la iniciativa dels diplomàtics polonesos a Londres i París. Wladislaw Rackziewicz va ser nomenat president.

---

La Força Expedicionària Britànica, la BEF, va començar a arribar al continent.

A la Gran Bretanya:

El The Times va treure un article titulat The Nazi-Soviet Compact, en la que acusava tant als alemanys com als russos d’atropellar la independència de Polònia.

A l’Atlàntic sud:

El Graff Spee va detectar a una embarcació mercantil, el vapor britànic Clement, davant la costa brasilera. Quan l’embarcació britànica va intentar escapar-se, el capità Hans Langdorff va enviar un hidroavió per frenar-lo. Quan ja es veia que era inevitable poder escapar, la tripulació del Clement va abandonar l’embarcació, tot i que abans varen transmetre una trucada d’auxili. Minuts més tard, Langdorff va enfonsar l’embarcació, però va trucar per ràdio a Pernambuc per informar a les autoritats de que la tripulació necessitava una operació de salvament. Aquest missatge, com el llançat pel Clement, va ser captat per les estacions d’escolta aliades.

Divendres:

A la Unió Soviètica:

Joachim von Ribbentrop va firmar a les cinc de la matinada a Moscou un nou tractat d’amistat entre Alemanya i la Unió Soviètica i amb la delimitació de fronteres a Polònia. Iosif Stalin va traçar en un mapa la nova línia limítrof i el va firmar. Com a compensació per incloure la ciutat de Lvov i les zones properes de pous petroliers de Drogóbich en el costat soviètic, el dictador soviètic va prometre proporcionar a Alemanya 300.000 tones de petroli a l’any. Stalin també va acceptar retirar-se de la línia del Vístula fins a la del riu Bug. Amb aquest Tractat 22 milions de polonesos varen quedar sota control alemany. 

Quan Von Ribbentrop va tornar cap a Alemanya, el govern soviètic va firmar un Tractat d’Ajuda Mútua amb Estònia, que atorgava als soviètics ocupar les bases navals estonianes de Narva, Paldisk, Haapsalu i Pärnu. La Unió Soviètica es va concentrar en estendre el seu control sobre la regió del mar Bàltic per protegir-se contra qualsevol amenaça alemanya, tot i que en aquells moments eren els seus aliats.

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va tornar de la segona Conferència i Adolf Hitler va convidar-lo juntament amb els seus col·laboradors a menjar amb ell per tal de que li expliqués com havia anat la conferència. Von Ribbentrop li va comentar que s’havia sentit molt a gust amb els col·laboradors del dictador Iosif Stalin, definint-ho com si estigués amb els del règim nazi. Aquelles sensacions del ministre no li varen fer gaire gràcia a Hitler, ja que igualava els col·laboradors comunistes amb els nacionalsocialistes. Però Von Ribbentrop no tenia cap queixa cap als soviètics i, fins i tot, Stalin li va regalar un territori de caça que havia de formar part de la Unió Soviètica. Hermann Göering, un amant de la caça, quan va saber el què li havien regalat es va enrabiar molt amb el ministre, ja que creia que havia de ser per Alemanya aquell territori enlloc de per al ministre d’Exterior. Per aquest motiu els dos ministres varen tenir una disputa.

A les quatre de la tarda, Hitler li va indicar a Alfred Rosenberg que es deportarien els jueus dels territoris del Reich i de Polònia cap a una reserva a l’est del Vístula. Els punts de vista sobre aquest tema coincidien exactament amb les directrius que havia dictat Reinhard Heydrich aquell dia. Precisament, Heydrich va enviar una carta a Kurt Daluege on li deia que “el problema jueu” s’acabaria resolent d’una manera especials. Continuant amb la trobada amb Rosenberg, Hitler li va explicar com pensava dividir Polònia i llavors li va descriure les diferents batalles, com per exemple la d’una divisió de Johannes Blaskowitz. El dictador també li va parlar de la possibilitat de que els soviètics canviessin de bàndol i de possibles atacs i després el va animar a visitar les zones on es produïen les batalles.  

Durant aquella jornada, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels i li va explicar que la guerra amb Polònia ja havia acabat i que podien començar a pensar en el futur. Li va exposar la seva idea de repartir els territoris polonesos en tres zones: la part antigament alemanya seria germanitzada i més a l’est construirien un protectorat compost de dues entitats, una amb els considerats “polonesos bons” i una altra part amb els considerats “polonesos dolents” i amb els jueus.

---

Heinrich Himmler va rebre l’esborrany d’un edicte secret de Hitler pel qual se li confiava l’enfortiment de la raça alemanya. En el document es demanava recuperar tots els alemanys residents i nascuts a l’estranger, eliminar les pernicioses influències exercides per races foranes entremesclades amb la població, de les que es deien que resultaven ser un perill pel Reich i la comunitat alemanya, i el desenvolupament d’un nou territori colonitzable alemany. 

La segregació dels jueus també portava problemes entre la població “considerada ciutadana”. Segons un informe del SD de Colònia d’aquell dia, alguns dels propietaris de botigues es negaven a atendre als jueus fins que no els asseguressin que no patirien cap desavantatge per fer-ho. Els jueus que vivien a Colònia només podien anar a comprar de 8 a 9:30 del matí.  

---

El U-30, el submarí alemany que havia enfonsat el 3 de setembre de 1939 el vaixell de passatgers SS Athenia, va acabar la seva patrulla i va tornar a Wilhelmshaven. Per aquell enfonsament il·legal i no autoritzat, Karl Döenitz es va encarregar personalment d’aplicar-li en el capità del submarí, Fritz Julius Lemp, mesures disciplinàries. Es va parlar d’aplicar-li un consell de guerra, però finalment es va decidir arrancar la pàgina del diari de bord que feia referència a l’incident. Per evitar més problemes, a l’Atlàntic sud, Hans Langdorff, el capità del Graff Spee, va ser advertit un cop més de que no havia d’exposar la seva embarcació als riscos d’una batalla naval.

---

Wilhelm Keitel va denegar a través d’una carta la sol·licitud del pastor Martin Niemöller, tancat al camp de concentració de Sachsenhausen, del 7 de setembre per ser readmès a la Kriegsmarine. 

En la Batalla de Polònia:

Els alemanys varen aconseguir ocupar el poble de Modlin, al nord de Varsòvia, després de ferotges combats. El general Wiktor Thommee no va tenir més remei que fer capitular als seus 24.000 homes. 

A la Gran Bretanya:

En el MI5, l’almirall John Godfrey va distribuir en els caps dels serveis d’intel·ligència el seu pla per combatre als alemanys, el Memoràndum truita, que incloïa 51 propostes. Algunes d’elles incloïen llençar pilotes de futbol amb pintura lluminosa al mar per atreure als U-Boots; distribuir, a través de botelles llençades al mar, missatges ficticis; o l’enviament d’informacions falses a través d’exemplars falsificats del The Times o deixar a la deriva llaunes d’explosius que semblessin conserves amb l’esperança de que mariners o tripulants dels submarins alemanys afamats i a la deriva les agafessin i morissin. La proposta número 28, dissenyada per Ian Fleming que va trobar en un llibre de Basil Thompson, serà la futura Operació Carn Picada del 1943. Consistia en llençar a la costa un cadàver vestit d’aviador amb documents importants a la butxaca.   

Dijous:

A Polònia:

Després de que Varsòvia es rendís el dia anterior, la guarnició de la fortalesa de la ciutat, uns 120.000 homes, es varen rendir. També les restes de l’exèrcit polonès varen capitular després de que caigués la ciutat de Thorn, l’últim reducte de la resistència polonesa. Immediatament després, Adolf Hitler va anunciar que Polònia ja no existia com a nació.

En el Reich:

A Alemanya:

A mitjanit, el periodista nord-americà William Shirer va entrevistar a l’as alemany de la navegació submarina, el capità Herbert Schultze, que acabava de tornar del seu primer enfonsament. El capità va explicar com havia enfonsat l’embarcació britànica Royal Sceptre, però va confessar que deixat que els nàufrags fossin rescatats per l’embarcació britànica Browning. Abans de sortir en antena, Schultze li va mencionar que havia enviat un missatge de ràdio a Winston Churchill per explicar-li que acabava d’enfonsar-li una embarcació seva i pogués rescatar als tripulants. Això, desmentia el que havia dit Churchill a la Cambra dels Comuns de que el comandant de submarins alemany havia sigut capturat. Shirer li va demanar si li podia ensenyar el text del seu missatge per verificar que la seva història era certa, però Schultze li va contestar que el seu quadern es trobava a Kiel, tot i que va trucar-hi perquè li llegissin el text del seu missatge.

A la Unió Soviètica:

Mentre Polònia es rendia sense condicions, a Moscou els representant d’Alemanya i la Unió Soviètica es varen reunir per ultimar el traçat de la línia de demarcació entre els dos països a Polònia. El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, i el ministre d’Afers Exteriors alemany, Joachim von Ribbentrop, varen tornar-se a reunir a la tarda per delimitar de formar definitiva les fronteres en territori polonès. Però, tres hores i mitja més tard i després d’un banquet oficial, Iosif Stalin i Mólotov es varen excusar perquè tenien que conferenciar amb una delegació estoniana a la que havien convocat a Moscou. Von Ribbentrop va sortir a l’òpera per escoltar un acte de El llac dels cignes, i després, a mitjanit, va tornar al Kremlin.  

A les cinc de la matinada del ja dia 29 varen firmar un tractat d’amistat i de cooperació, un protocol addicional al del 23 d’agost de 1939 anomenat oficialment Tractat de les Fronteres i d’Entesa germànic-soviètic. Tot i que es va firmar el dia 29, el tractat va portar oficialment la data de 28 de setembre. Amb aquest decret, Von Ribbentrop va donar llibertat d’acció als soviètics a Lituània, mentre que la província de Lublin i certes províncies de Varsòvia varen quedar sota la influència alemanya. També s’afirmava en el decret la “voluntat” de restablir la pau i l’ordre dels territoris annexionats i assegurava en els habitants una vida tranquil·la respectant el seu caràcter nacional, tot i que també s’advertia de que no es toleraria possibles revoltes poloneses i es reprimirien sempre informant a l’altra part de les mesures que es prenguessin. Després, els governs de Moscou i de Berlín varen emetre una declaració conjunta en la que afirmaven que si els esforços pel restabliment de la pau a Europa fracassaven, quedava establert que Gran Bretanya i França eren responsables de la continuació de la guerra i, com a conseqüència, els governs d’Alemanya i de la Unió Soviètica consultarien les mesures a adoptar. La declaració deia:

El mateix Heinrich Himmler també va arribar aquell dia a un acord amb els soviètics pel trasllat de les persones considerades d’ascendència alemanya, les Volksdeutsche, del sector soviètic al sector alemany. Hitler a la vegada va ordenar que l’evacuació dels 86.000 Volksdeutsche d’Estònia i de Letònia. Quan es va aplicar la mesura la majoria de les autoritats alemanyes encarregades d’aquella aplicació varen fer molt sovint la vista grossa i varen deixar que molta gent que no era alemanya pogués viatjar a Alemanya. Gràcies a aquell acord unes 750.000 persones, moltes d’ells sense ser d’origen alemany, es varen salvar de la mort o del captiveri quan els dos països varen entrar en guerra. 

Immediatament després de tenir l’acord amb els alemanys, els soviètics varen firmar un pacte d’assistència amb Estònia pel que es permetia tenir bases soviètiques en territori estonià. 

A la Gran Bretanya:

Un gal·lès anomenat Arthur Owens, al que el Servei Secret alemany considerava un agent seu, va dirigir-se a Holanda per posar-se en contacte amb els seus superiors alemanys, tot i que en realitat treballava per la Gran Bretanya. Els seus caps del Servei Secret britànic varen posar a Owens el nom clau de Neu. Aquest va aconseguir convèncer als alemanys de que havia establert a Gal·les una xarxa considerable d’agents alemanys i sol·licitava instruccions i diners. Li varen donar les seves reclamacions i Owens va tornar aquella nit a la Gran Bretanya. Aquella operació tenia el sobrenom de Traïció i va aconseguir enganyar per complert als alemanys.