Dijous:

En el Reich:

En el govern no tothom estava d’acord en el pla d’invasió militar a Renània i en el Ministeri d’Afers Exteriors encara es podien sentir veus d’alarma.

---

Els clergues de l’Església de la Confessió varen llegir un document en el que rebutjaven que els nacionalsocialistes s’haguessin d’arrogar a l’última autoritat en tots els assumptes.

A la Gran Bretanya:

Preveient que en breu els alemanys actuarien a la desmilitaritzada Renània, el primer ministre Stanley Baldwin va dir-los en els francesos que ni França ni Gran Bretanya estaven en realitat en condicions de començar una acció militar eficaç contra Alemanya en cas d’una violació del Tractat de Locarno.

A Etiòpia:

El Negus Haile Selassie va demanar la pau en els italians, ja que no veia la possibilitat de derrotar a les forces invasores italianes.

En el Reich:

Preparant la invasió a Renània, l‘Adolf Hitler estava preparant el seu discurs en el Reichstag i en Joseph Goebbels estava preparant la campanya electoral que tindria lloc després de que es dissolgués el Parlament.

En el Reich:

Després de que el dia anterior s’hagués decidit envair Renània, a la tarda es va informar als membres del gabinet d’aquella ordre. A en Wilhelm Frick i a en Rudolf Hess se’ls hi va comunicar aquella nit.

Dilluns:

En el Reich:

A la Cancelleria del Reich, a dos quarts d’onze del matí, Adolf Hitler, que acabava de tornar de Munic, es va reunir amb Joseph Goebbels, Werner von Blomberg, Hermann Göering, Werner von Fritsch, Erich Raeder i Joachim von Ribbentrop per determinar com s’havia de dur a terme l’ocupació de la zona de Renània. Hitler tenia la intenció de combinar l’operació amb una proposta d’aliances i un nou plebiscit, i pensava seriosament en tornar a la Societat de Nacions, construir un pacte aeri i un pacte de no agressió amb França. Després de la reunió, Von Blomberg va publicar les instruccions per ocupar la zona desmilitaritzada del Rin, i va ordenar que es comencés l’operació amb la paraula clau: Winterübung, exercici d’hivern. El ministre va assegurar en els seus comandant de que seria un moviment de sorpresa i que esperava que fos una operació pacífica. Si resultava no ser-ho, Von Blomberg ja els va advertir de que el comandant en cap (Hitler) es reservava el dret de dir qualsevol contra-mesura militar. Von Fritsch va tenir que encarregar-se d’organitzar el trasllat de tropes.

Després, Hitler es va reunir amb l’ambaixador francès François-Poncet, que va ser rebut amb una recepció poc amistosa. El dictador li va recriminar violentament que l’havien menyspreat en l’entrevista del diari Paris-Midi, una entrevista que havia sigut concebuda el 21 de febrer però que deliberadament havia sigut retinguda a París fins el dia que els francesos varen ratificar al Tractat d’Amistat amb la Unió Soviètica el 27 de febrer. Tot i aquest incident, Hitler va declarar-li que estava disposat a respondre les preguntes del govern francès i va prometre-li que presentaria propostes detallades en un futur pròxim.

Diumenge:

En el Reich:

A Munic, Adolf Hitler es va presentar de molt bon humor a l’hotel on s’allotjaven Joseph Goebbels i Franz von Papen per anunciar-los que estava fermament decidit a ocupar en breu Renània. Després de la trobada varen tornar a Berlín.

---

Rudolf Hoess va ser ascendit aquest cop a hauptscharführer, brigada.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler encara no estava decidit si havia d’envair o no la zona desmilitaritzada de Renània, incomplint d’aquesta manera el Tractat de Versalles.

---

El decà de Filosofia de la Universitat de Berlín va indicar les conseqüències negatives que portava el rebuig de les tesis presentades per quatre candidats jueus al doctorat de la seva pròpia facultat, ja que afectava en els professors implicats. Els professors, en veure rebutjades les seves propostes, com la del professor Holtzmann, que havia presentat la tesis del “jueu Dicker” sobre la comunitat hebrea d’Ulm, es mosquejaven perquè havien perdut el temps i afirmaven que no dirigirien més el treball doctoral d’un jueu.

En la vida privada de Hitler:

Una notícia a la premsa alemanya va anunciar que Hitler no havia assistit a la boda de la seva germanastre, Àngela Raubal, amb el doctor Martin Hammzsch a Dresden perquè, segons aquesta notícia, Hitler estava massa ocupat. D’aquesta manera el món va saber el desacord entre els dos germanastres, que s’havien allunyat després de que Hitler portés a Eva Braun al Berghof.

A Polònia:

Davant de la creixent onada antisemita, el cardenal August Hlond, la màxima autoritat catòlica de Polònia, va intentar frenar aquest auge, tot i que no es va estalviar retrets i acusacions cap als jueus i va aprovar certes mesures antisemites com boicotejar la premsa jueva i les publicacions jueves. Hlond afirmava que els jueus havien declarat la guerra contra l’Església.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va ajustar i matissar la Neutrality Act aprovada el 31 d’agost de 1935.

A Japó:

El cop d’Estat dels militars del 26 de febrer estava arribant a la seva fi després de que Hirohito es mostrés ferm en no voler negociar amb ells. A les vuit del matí, quan expirava el termini perquè es retiressin, es va aprovar la llei marcial i es va instar als rebels a rendir-se. Els tancs varen començar a moure’s pels carrers de Tòquio i els avions sobrevolaven la capital deixant anar pamflets en que es demanava que tornessin als seus llocs. Els rebels varen tornar ràpidament als seus quarters de sotsoficials en cert desordre. Alguns es varen treure la vida i d’altres varen ser conduïts a una presó militar.

Divendres:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va trucar a Joseph Goebbels per dir-li que volia que viatgés amb ell a Munic aquella nit perquè volia tenir-lo al seu costat a l’hora de prendre la difícil decisió respecte a l’ocupació de Renània. Durant el viatge nocturn amb tren cap a Munic, Hitler estava seriós i tranquil. Goebbels demanava no actuar abans de que França no hagués ratificat definitivament el seu pacte amb els russos, però va deixar clar que després no es podia deixar escapar l’ocasió d’ocupar Renània.

A Japó:

El grup de militars que s’havia alçat contra el govern japonès el 26 de febrer continuava amb els fets, però la ràpida intervenció de l’emperador Hirohito, pràcticament sol, va ser clau per desbancar el cop d’Estat. L’emperador, cansat de que tant els seus militars com els seus ministres no li fessin cas, va firmar de bon matí una ordre que ordenava que els rebels es retiressin de les zones ocupades i tornessin a les seves unitats sinó volien ser atacats. Chichibu, el germà de l’emperador, va rebre després de mostrar la seva lleialtat al seu germà l’ordre de traslladar-se a la seva residència i parlar amb alguns dels oficials rebels que ell coneixia perquè es rendissin. Però els insurgents es varen mostrar ferms en voler parlar amb l’emperador i varen intentar entrar al palau per parlar amb ell. Varen ser rebutjats. Hirohito estava cada cop més irritat en veure que no s’acabava la insurgència i, inclús, va demanar més mà dura.

Més tard va arribar a palau el primer ministre Osaka, del qual molts pensaven que havia sigut assassinat quan els rebels varen ocupar la seva casa. El primer ministre va demanar disculpes a l’emperador i va implorar poder dimitir. Hirohito li va negar el permís i, inclús, li va oferir una habitació al palau reial. Osaka mai més es recuperaria dels tràgics fets que va patir.

Dijous:

En el Reich:

Després de que es publiqués en la Neue Weltbühme, l’òrgan de les SS Das Schwarze Korps va publicar un article de Kurt Tucholsky, que s’havia suïcidat a Suècia el desembre passat, titulat Juden und Deutsche (Jueus i alemanys). En ell expressava el seu allunyament tant del judaisme com de l’emigració.

A França:

El parlament francès va ratificar, amb 353 vots a favor i 164 encontra, el Tractat d’Amistat entre França i la Unió Soviètica firmat el maig de 1935. El Tractat encara l’havia de ratificar el Senat francès. Més tard, el diari París-Midi va publicar una entrevista del seu corresponsal a Berlín amb Adolf Hitler en la que el dictador deia que desitjava arribar a un acord amb França. Aquella publicació no li va gens de gràcia a Hitler perquè coincidia amb la firma del tractat entra França i la Unió Soviètica.

A Japó:

El cop d’Estat d’un grup de militar a Tòquio del dia anterior continuava. L’emperador Hirohito va ser informat de que efectivament el seu primer ministre Okada continuava viu, tot i que els rebels l’hi havien ocupat la residència hi havien matat a diverses persones, i va demanar veure’l com més aviat millor. Fumio Goto, el primer ministre interí, va acusar a Okada d’haver permès el cop d’Estat i va demanar que no fos rebut més com a primer ministre.

Durant aquell matí, el príncep Chichibu, del qual l’emperador desconfiava, va arribar a Tòquio procedent de Honshu, al nord. Hirohito volia saber si el seu germà tenia alguna cosa a veure en el cop d’Estat. Tot i que va prometre que havia sigut lleial, hi ha la sospita de que va col·laborar amb els colpistes. Finalment, l’emperador va ordenar aplicar la llei marcial aprovada el dia anterior i va ordenar desarmar als colpistes. Tot i que el seu intermediari amb el rebels, Honjo, va demanar ser indulgent amb els copistes, Hirohito es va mostrar ferm en castigar-los i es va irritar amb els seus generals per la seva incapacitat per actuar. L’emperador també estava molest amb els seus ministres perquè havien redactat les seves cartes de dimissió quan ell els hi havia demanat que no ho fessin. És més, sospitava que el ministre de Guerra estava conjurat amb els rebels.

A porta tancada en el seu despatx, Hirohito va reunir la seva família i els va demanar lleialtat i confiança cap a la seva persona. Per segona nit consecutiva, l’emperador va dormir en el llit improvisat del seu despatx.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Fred Oechsner i Roy Howard.

---

Es va inaugurar la fàbrica Volkswagen, que donaria origen a una de les empreses automotrius més conegudes del món per la gran quantitat dels seus automòbils.

A Japó:

En el curs de l’incident 2.26, oficials joves de l’Armada Imperial Japonesa dels regiments 1è i 3è d’Infanteria de la 1º Divisió que havien de ser enviats a Manxúria es varen amotinar de matinada a favor d’una política exterior agressiva de Japó. Els líders dels colpistes estaven reunir a l’Hotel Sanno de Tòquio i tenien com a objectiu assassinar als principals membres del govern japonès, entre ells el primer ministre Keisuke Okada. Molts oficials que simpatitzaven amb els colpistes no es varen atrevir a actuar en un sentit o en un altre fins que varen veure clarament que el cop resultaria fallit.

Els colpistes varen atacar al primer ministre quan aquest tornava a casa, però Okada va aconseguir escapar de la mort, no així el seu ajudant, en amagar-se al lavabo. Els colpistes per error varen assassinar el cunyat d’Okada. El comte Nobuaki Makino també va escapar d’una mort segura pels errors dels colpistes.

Quan Hirohito es va llevar al matí encara no sabia res del que havia passat, tot i que a poca distància hi havia carrers bloquejats. Poc després va ser informat sobre els fets, que només abastaven la ciutat de Tòquio. Ràpidament va ordenar a tota la seva família que es presentés a palau, sobretot el seu germà Chichibu, de qui desconfiava. A la primera persona que va rebre l’emperador durant aquell matí va ser el ministre de Guerra, Yoshiyuko Kawashima, que l’hi havien ocupat la residència un grup de colpistes i arribava directament de la residència del primer ministre Okada, també ocupada. Els colpistes volien negociar amb l’Emperador, però Hirohito tenia clar que no ho faria. Hirohito va nomenar a Fumio Goto, el seu ministre de l’Interior, nou primer ministre pensant que Okada havia mort a mans dels colpistes, però poc després va ser informat de que era viu. Durant les següents hores, els generals no varen saber com reaccionar. Finalment, a les tres de la tarda, varen anunciar que Tòquio seria col·locada sota la jurisdicció de la 1º Divisió. Però a Hirohito no li varen acabar de convèncer les decisions dels militars perquè donaven la impressió que estava a punt de rendir-se.

A la nit, el Gabinet, reunit a palau, es va posar d’acord en anunciar una reunió amb l’Emperador per aplicar la llei marcial i la seva dimissió. Hirohito va acceptar la instauració de la llei marcial, però va demanar en els seus ministres continuar amb els seus càrrecs. Aquella mateixa nit, els ministres varen redactar les seves cartes de dimissió. Hirohito, que sabia que arribaven reforços, va dormir en el seu despatx amb l’uniforme posat. El cop d’Estat serà conegut de forma eufemística com l’incident del 26 de febrer.

Dissabte:

En el Reich:

L’ambaixador alemany a Londres, Leopold von Hoesch, va comunicar a Constantin von Neurath en un informe, que era indiscutible que lord i lady Londonderry, que havien passat uns dies a Alemanya a finals de gener i principis de febrer, estaven extraordinàriament satisfets de la seva estada a Alemanya i havien retornat amb les impressions molt favorables.