Divendres:

En el Reich:

El corresponsal a Berlín del diari Paris-Midi, Bertrand de Jouvenel, va entrevistar a Adolf Hitler. El dictador li va dir que desitjava arribar a un acord amb França i va parlar tota l’estona en termes amistosos cap als francesos. També li va explicar que s’havia dit que els seus èxits es devien a la sort, però va dir-li que en el passat, quan el poble alemany no havia pogut fer front als problemes, ell havia preferit deixar aquests problemes als polítics professionals perquè se’n en sortissin, simplificant els problemes fins a reduir-los a termes més senzills. Llavors va ser quan les masses se’n varen adonar i el varen seguir, va afegir-li.

A la Gran Bretanya:

A Londonderry House, lord Londonderry va enviar-li una carta a Joachim von Ribbentrop per agrair-li l’hospitalitat i l’acollida amistosa que havia sentit a tota Alemanya, especialment per part d’ell, del ministre Hermann Göering i Hitler. Londonberry li va dir en la carta que havia comprés la raó de la política interior alemanya en contra dels jueus i dels seguidors de la confessió cristiana. Per acabar, el lord el convidava a visitar Londres i confiava que ell pogués tornar a Berlín ben aviat. 

Dijous:

A Japó:

Els japonesos homes majors de 25 anys varen ser cridats a les urnes i, tot i la propaganda nacionalista, els petits grups d’esquerra i els més moderats varen ser els triomfadors d’aquella nit. El partit Minseito va guanyar clarament les eleccions, mentre que el partit de dretes Seiyukai va patir una considerable derrota.

Dimecres:

En el Reich:

L’ambaixador alemany a Roma, Ulrich von Hassell, va ser cridat a Berlín per demanar-li que intentés saber quina seria la reacció de Benito Mussolini si Alemanya decidís entrar a la zona desmilitaritzada de Renània. En una reunió amb Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop, Von Hassell li va dir que pels inconvenients que havia trobat Itàlia a Abissínia i el final de les sancions petrolíferes reduïen les possibilitats d’un suport italià. Hitler li va insistir en els inconvenients d’endarrerir l’acció i va dir que “l’atac era la millor estratègia”.

A Espanya:

Després de que el Front Popular vencés en les eleccions del 16 de febrer, Manuel Azaña es va veure obligat a acceptar aquella nit la presidència abans de l’obertura de les Corts degut al temor a una possible revolta de grups reaccionaris conservadors i d’extrema-dreta.

Angela Raubal, després de fer comentaris despectius cap a Eva Braun, va ser obligada per Adolf Hitler a abandonar la casa del Berghof, a Obersalzberg, després d’estar-hi vivint set anys cuidant i conservant la casa. Sembla ser que Angela va tornar en el Berghof algun cop de visita.

Diumenge:

En el Reich: 

A Garmischt-Partenkirchen varen acabar els Jocs Olímpics d’Hivern començats el 6 de febrer de 1936, i on hi varen acudir mig milió de persones com a espectadors. Durant aquella última jornada es va disputar la final d’hoquei sobre gel, on va guanyar la Gran Bretanya.

A la nit es va celebrar un sopar de gala i un ball rematat amb focs artificials per sobre de les muntanyes, focus militars i bateries de metralladores de 7 mil·límetres, que disparaven des d’una posició amagada a mitja altura dels turons.

A Espanya:

Aquell diumenge es varen celebrar unes noves eleccions parlamentàries i el Front Popular socialista va guanyar-les amb 256 dels 473 escons del Parlament, tot i que en vots les va vèncer per una diferència més petita. Aquesta victòria va induir a l’alliberació dels polítics empresonats pel govern del bienni negre.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ser present a l’enterrament del cap de districte del partit nazi, Wilhelm Gustloff, assassinat a Davos per un estudiant iugoslau jueu, David Frankfurter. A Schwerin, Hitler va pronunciar un discurs contundent, on va qualificar a Gustloff com el primer màrtir conscient del nacionalsocialisme a l’estranger i va responsabilitzar al poder dels jueus, a qui va qualificar d’un enemic mogut per l’odi que els volia esclavitzar, i va recordar l’armistici de novembre de 1918. Joseph Goebbels es va ocupar de que aquestes paraules es poguessin sentir per totes les emissores alemanyes per transformar-les en mesures directes. Després, Hitler va tornar a Berlín.

Poc després d’arribar a la Cancelleria, va arribar en automòbil el cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, Werner von Fritsch. Hitler li va explicar que havia pres la decisió de restablir la sobirania alemanya en el marge esquerre del Rin, o sigui l’ocupació de Renània. El general, que no li desagradava la idea, el va advertir que no podien entrar en guerra i que s’havia de solucionar el conflicte a través de negociacions. Hitler li va confirmar que no entraria en cap guerra perquè sortiria massa car, però també li va dir que unes negociacions es podrien retardar mesos. A continuació varen començar a estudiar com enviarien les tropes a la zona desmilitaritzada de Renània. Immediatament després de la conversa amb Fritsch, Hitler es va dirigir a Garmisch-Partenkirchen per assistir als últims dies dels Jocs Olímpics d’Hivern. Hitler va ordenar que l’anés a visitar Werner von Blomberg per parlar de la invasió a Renània. El ministre de Defensa li va dir que el problema seria a Itàlia, perquè si França ataqués, buscaria la protecció de la Gran Bretanya i Itàlia.

A la Càmara de Diputats de França es va començar a discutir per ser aprovat el Tractat entre França i la Unió Soviètica.

Dilluns:

En el Reich:

Hermann Göering, en qualitat de primer ministre de Prússia, va aprovar una llei, coneguda com la Llei fonamental de la Gestapo, en la que s’alliberava a la Gestapo del control judicial i permetia a la policia secreta, el SD, decidir què constituïa un delicte penal, qui eren delinqüents polítics i si havien de ser detinguts de forma preventiva. Amb aquesta nova Llei, elaborada per Karl Werner Best i el seu equip administratiu, la Gestapo tenia poders il·limitats, dret d’establir i administrar camps de concentració, dret d’arrestar i interrogar sense problemes, dret de posar als individus en presó preventiva per temps il·limitat i dret a poder establir qualsevol tipus de càstig sense tenir que passar comptes als tribunals excepte als seus superiors. L’article 1 de la nova Llei deia que la Gestapo tenia la missió de descobrir totes les intencions que podien posar en perill la seguretat de l’Estat i lluitar contra elles. Per aclarir el paper que li corresponia a la Policia governativa, l’article 5 deia que els oficials superiors de la Policia governativa quedaven subordinats simultàniament als respectius governadors civils. L’article 7 deixava clar que la Gestapo quedava fora del control dels tribunals administratius. Un dels paràgrafs més destacats indicava que la Gestapo administraria els camps de concentració. El decret d’aplicació d’aquesta Llei es va publicar aquell mateix dia sota la doble firma de Göering i de Wilhelm Frick. D’aquesta manera a Prússia els assumptes del SD no estaven subjectes a l’examen dels tribunals administratius.

---

Wilhelm Grau va escriure en el secretari d’Estat per Educació, que l’hi havien demanat que avalués una tesis doctoral sobre la història dels jueus d’Ulm durant l’Edat Mitjana que havia entregat un jueu de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Berlín. Grau li va explicar que no trobava adequat deixar que els jueus poguessin obtenir un doctorat en una universitat alemanya amb tals temes històrics. També es va queixar que un jueu ortodox anomenat Heller obtingués el passat mes d’octubre el seu doctorat a la Universitat de Berlín amb una tesis sobre els jueus a la Unió Soviètica, en la qual intentava negar tota contribució jueva al bolxevisme.

Dissabte:

En el Reich:

La Gestapo va prohibir totes les lligues juvenils burgeses. L’ordre es va tenir que emetre diversos cops, ja que algunes formacions juvenils com la bündisch, especialment aquelles de caràcter catòlic, es varen resistir a la nova norma.

Dijous:

En el Reich:

A Garmisch-Partenkirchen varen començar els Jocs Olímpics d’hivern amb 28 nacions com a participants. Adolf Hitler va arribar en un tren especial a la cerimònia d’inauguració acompanyat per Wilhelm Frick, Adolf Wagner, el Führer d’Esports del Reich, Hans von Tschammer und Osten, així com de l’alcalde de Garmisch-Paretnkirchen i de membres del patronat del Comitè Olímpic Alemany. Entre els convidats hi havia Eva Braun, que precisament aquell dia era el seu aniversari, que es va asseure durant la cerimònia a darrera de Hitler sense aixecar sospites. Heinrich Hoffmann es va encarregar de tirar les fotografies de la inauguració. A través de la neu va aparèixer una processió liderada per l’equip grec. Del braser emergia una flama envoltada de neu i de les torxes olímpiques en els turons.

Entre els convidats també hi havia lord Londonderry, que aquella jornada va agafar des de Berlín un avió personal de Hermann Göering per volar cap a la mansió del ministre alemany a Berchtesgaden. Després es varen traslladar a Munic per a continuació arribar a Garmisch-Partenkirchen.