23 de gener de 1935

Dimecres:

A Txecoslovàquia:

Tal i com li havia ordenat Reinhard Heydrich el 10 de gener, el Untersturmführer SS Alfred Naujocks va creuar la frontera amb Txecoslovàquia amb la seva amiga Edith Kaesbach en un Mercedes matrícula IP-482259. El seu objectiu era destruir l’emissora de ràdio d‘Otto Strasser que dirigia l’antic director tècnic a Ràdio Stuttgart, Rudolf Formis. L’emissora, coneguda com l’emissora negra, llançava consignes contra el règim. Naujocks va descobrir que l’emissora s’amagava en el poblat de Dobris i més concretament en una habitació de l’hotel Zahori després de que un espia del SD ocupés amb la seva parella una habitació d’aquest hotel. Naujocks va telegrafiar a la direcció general del SD per anunciar-los que esperava instruccions i va esperar dos dies per actuar.

15 de gener de 1935

Dimarts:

En el Reich:

A les vuit del vespre es varen anunciar els resultats del referèndum de la Societat de Nacions celebrat el 13 de gener de 1935 sobre la reincorporació de la zona del Sarre a Alemanya després de que aquest territori hagués quedat confiscat sota l’administració de la Societat al final de la Primera Guerra Mundial. El resultat va ser d’un 90% a favor. Adolf Hitler va escoltar els resultats la seva casa de muntanya d‘Obersalzberg, el Berghof, i d’immediat va pronunciar un discurs per ràdio des d’un telèfon de l’oficina de correus local.

13 de gener de 1935

Diumenge:

En el Reich:

En el territori del Sarre, a la frontera entre Alemanya i França, es va celebrar un referèndum organitzat per la Societat de Nacions per decidir la reincorporació de la zona al Reich alemany. El resultat va ser d’un 90’38% a favor de l’adhesió del Sarre a Alemanya. L’adhesió es va consumar oficialment l’1 de març. Els nazis varen celebrar l’adhesió amb celebracions sorolloses, i en un festeig popular varen penjar al mig del carrer el líder socialista Max Braun davant d’una multitud. Adolf Hitler va pronunciar un discurs per la ràdio on va prometre que el Sarre era l’últim motiu de discòrdia amb França.

10 de gener de 1935

En el Reich:

Dijous:

El SD va saber qui hi havia darrere de l’emissora negra de l’exiliat Otto Strasser, que emetia consignes contra el règim. Es tractava de l’enginyer Rudolf Formis, un antic director tècnic a Ràdio Stuttgart. Reinhard Heydrich va fer cridar al Untersturmführer SS Alfred Naujocks per ordenar-li que portés Formis a Berlín i el va informar que aquest havia instal·lat l’emissora Strasser, tal i com era coneguda, en un punt situat a uns 20 o 30 quilòmetres de Praga pel sud-est. Naujocks va travessar la frontera amb Txecoslovàquia el 25 de gener amb la seva amiga Edith Kaesbach en un Mercedes matrícula IP-48250 i va trobar l’emissora en el poblat de Dobris, en un habitació de l’Hotel Zahori. 

8 de gener de 1935

Dimarts:

En el Reich:

Després de veure que la població es bolcava per votar afirmativament a l’adhesió del Sarre al Reich en el plebiscit del 13 de gener, Joseph Goebbels va recompensar aquesta conducta subratllant expressament en la Völkischer Beobachter “la positiva posició alemanya”.


La Columbia-Haus va passar a ser un camp de concentració i a partir de llavors va passar a dir-se oficialment Konzentrations-lager Columbia.

3 de gener de 1935

Dijous:

En el Reich:

A la tarda, Hermann Göering va convocar a la majoria dels jerarques nazis i ministres a l’Òpera de Berlín per sentir un discurs d’Adolf Hitler. Entre les grans figures hi havia Hjalmar Schacht i Robert Ley. Rudolf Hess va obrir la inauguració de la trobada anunciant que entre ells hi havien els generals i ministres alemanys. En ser el torn de Hitler, el dictador va declarar que aquell acte era la contestació d’Alemanya de les falsedats que es deien a l’estranger. Hitler, però, va reconèixer que les morts de Kurt von Schleicher i Ferdinand von Bredow el 30 de juny havien sigut un error i va prometre que els seus noms serien restaurats en els quadres d’honor dels seus regiments respectius. Aquesta rehabilitació mai va ser publicada, però els oficials varen perdonar a Hitler per haver eliminat els seus antics caps. Göering, per la seva part, va afirmar que tota Alemanya estava unida i disposada a resistir amb nervis de ferro.