27 d’octubre de 1933

Divendres:

En el Reich:

A Oberstdorf, centenars de persones es varen reunir a la plaça del mercat per esperar al gauleiter Karl Wahl. Molt abans de l’hora prevista, les Joventuts Hitlerianes, el Gremi de Dones Nacionalsocialistes, la Lliga de Dones Alemanyes, la Societat Reina Lluïsa i les SA del poble varen ocupar els seus llocs a la plaça. A dos quarts de set, quatre enormes columnes de foc es varen aixecar cap al ces des de grans pedestals erigits al voltant de l’antic monument als caiguts.

Poc abans de que arribés al gauleiter, la tropa 3/25 de les SA, els Cascs d’Acer i els representants estudiantils nacionalsocialistes varen desfilar i varen encendre les seves torxes. Poc després varen arribar els abanderats, els funcionaris, els professors, el clergat, el tinent d’alcalde Müller i els consellers municipals. La banda de música d’Oberstdorf va obrir la cerimònia amb una marxa bavaresa. Després d’un cert endarreriment va arribar el gauleiter Wahl acompanyat per una escorta d’honor de les SS, encapçalada entre altres per l’alcalde Zettler, el director de l’Oficina de Turisme, el doctor Kalhammer i Giesler.

Wahl va parlar de pau, pa, honor i justícia, però va afirmar que Alemanya hauria quedat “sepultada” sota el bolxevisme sinó hagués actuat Adolf Hitler. Després els va explicar els grans projectes nacionalsocialistes començats els últims vuit mesos i va recordar que gràcies a Hitler 2,25 milions d’aturats havien tornat a treballar. Per Wahl, el canceller només es dedicava a servir al seu poble i s’abstenia de tots els plaers habituals. També va afirmar que la guerra era en l’últim que pensava.

26 d’octubre de 1933

Dijous:

En el Reich:

Rainer Schlösser, director dels teatres del Ministeri de Propaganda, va recomanar a Hans Hinkel que les representacions de Die Jadg Gottes d’Emil Bernhard (Cohn) fos prohibida perquè l’obra era “una espècie de consol pels jueus“. A més, els maltractes als jueus per part dels cosacs suscitava a “imaginar amb qui serien identificats els cosacs”.


L’Estat de Prússia va fer col·locar una placa a la mansió de Hermann Göering, el Carinhall:

Al ministre president Hermann Göering, que protegeix l’honor de Prússia amb mà de ferro, dediquem la terra del Wuckersee pel seu ús vitalici. Que pugui trobar el plaer de la naturalesa en els boscos de Prússia.

20 d’octubre de 1933

El nebot d’Adolf Hitler i fill d’Alois Hitler Jr., William Patrick Hitler, es va fer presentar a Berlín i ho va fer saber al seu tiet a través de la seva tieta, Angela Raubal. Hitler li va respondre, a través de la seva germanastre, que no el considerava part de la seva família. Més tard, després de que William demostrés que portava uns documents que podrien comprometre el dictador alemany, Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va assignar un capital inicial de 500 marcs imperials alemanys per cobrir les despeses dels primers moments i un lloc de becari.

Per altra banda, en el Palau d’Esports berlinès, Joseph Goebbels va justificar públicament la sortida d’Alemanya de la Societat de Nacions i de les negociacions pel desarmament. Goebbels va deixar clar que s’hi havien abandonat la Societat i la Conferència no era per preparar la guerra i va afirmar que totes els polítics es dedicaven a convertir a Alemanya en cap de turc.

19 d’octubre de 1933

Dijous:

En el Reich:

La Völkischer Beobachter va informar d’un congrés del NSDAP on s’havia parlat del plebiscit del 12 de novembre. El Govern s’agafava aquell referèndum com una gran obra per reconciliar la societat alemanya i es va demanar en el poble que aprovés la decisió del Ganivet del 14 d’octubre de sortir de la Societat de Nacions.

A la Gran Bretanya:

El Daily Mail va publicar l’entrevista del dia anterior entre Adolf Hitler i el corresponsal del diari Ward Price. En l’entrevista, Hitler va dir que la joventut alemanya constituïa l’esperança pel futur i va voler deixar clar que no els educaven pensant només en la seva utilitat en el camp de batalla.

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini es va reunir amb José Antonio Primo de Rivera.

18 d’octubre de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En una entrevista amb el corresponsal Ward Price del Daily Mail, Adolf Hitler va declarar que ningú entre ells desitjava que hi tornés haver una guerra. Llavors, va explicar que Alemanya havia reconegut que havia perdut la Gran Guerra i que havia suportat unes conseqüències que ara eren intolerables per ells, i que ell, com a canceller, mai firmaria cap contracte que no pogués complir.


Karl Gebensleben va deixar l’alcaldia de Braunschweig i en un discurs de benvinguda al nou alcalde nazi va afirmar que quan els nazis havien arribat al poder havien trobat el caos.

17 d’octubre de 1933

En el judici de Leipzig, on es jutjava a cinc comunistes d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933, després de que Georgi Dimitroff, un dels acusats, portés la iniciativa, el fiscal, el doctor Werner, va anunciar que procuraria que el famós Llibre Negre, publicat pels emigrats, seguir-lo pàgina per pàgina per demostrar que no constituïa més que un teixit de calumnies les acusacions que feien els nazis contra als cinc comunistes estrangers. D’aquesta manera els acusadors es varen convertir en acusats i la continuació del procés no va tenir cap altra finalitat que disculpar-se.

En el camp de concentració de Dachau, dos presoners es varen suïcidar a la seva cel·la segons les autoritats nazis. La direcció del camp va indicar que s’havien penjat dels seus cinturons, però les famílies varen avisar a l’audiència de Munic, i dos metges forenses varen practicar les autòpsies. Segons aquests, els presoners havien patit maltractaments i varen ser estrangulats. Nombroses senyals d’equimosis al cap i la resta del cos demostraven que les marques que apareixien al coll eren per haver mort per estrangulació i no penjats. Tampoc es varen trobar els cinturons que varen utilitzar.

Als Estats Units, des de Bèlgica, va arribar Albert Einstein a Nova York fugint de l’Alemanya nazi. Einstein va treballar a Princeton.

16 d’octubre de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va enviar un telegrama de felicitació a l’expedicionari suec Sven Hedin pel seu 40è aniversari de la seva primera sortida amb una gran expedició cap a Àsia Central i el Tibet. La premsa alemanya també va mencionar a les seves editorials aquell aniversari.


El ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, va justificar davant de la premsa la retirada d’Alemanya de la Societat de Nacions.