Dimecres:

En el Reich:

En la seva primera aparició davant la premsa com a nou ministre de Propaganda, Joseph Goebbels va anunciar les línies generals que havien inspirat la creació del seu Ministeri. El ministre va explicar en els periodistes que no només havien de saber el que estava passant, sinó també el punt de vista del govern i com havien de transmetre les notícies amb més eficàcia. Després de senyalar que la revolució nacional s’havia dut a terme en poques setmanes quan en altres episodis de la història havien precisat anys, el nou ministre va indicar que la creació d’una cartera com la seva indicava la voluntat de crear un vincle estable entre el poble i la seva expressió política, que era el nou govern. Goebbels va afegir que la revolució no es podia sostenir a través de les baionetes i va afirmar que havia de tenir el suport actiu de la majoria de la població. Recordant les eleccions del 5 de març, va declarar que el govern no es donaria per satisfet sabent que tenia un suport del 52% mentre terroritzava a l’altra 48% sinó que consideraria que la seva pròxima missió era guanyar-se a aquest 48%.

Precisament, aquell dia es va celebrar un Consell de Ministres per trobar la fórmula per obtenir una majoria en el Reichstag. Hermann Göering apostava per negar l’admissió al Parlament dels socialdemòcrates. Adolf Hitler, per la seva part, es va mostrar confiat i segur de que trobarien la solució. Alfred Hugenberg, que esperava que Hitler no pogués governar tot sol, va sol·licitar que el president Paul von Hindenburg fos autoritzat per participar en la redacció de les lleis decretades pel gabinet a l’empara de la llei especial del 28 de febrer. Otto Meissner va replicar que la col·laboració del President no era necessària.

---

Göering va unificar tots els clubs d’aviació alemanys en un únic, el Deutscher Luftsportverband que, amb el suport dels fons estatals, es convertiria en la cantera de pilots de la futura Luftwaffe.

---

En aquella data ja havien sigut detinguts 10.000 comunistes.

---

A les sis del matí, a Straubing, un camió que portava membres de les SA es va aturar davant de la casa del comerciant jueu Otto Selz. Aquells homes varen irrompre la casa i varen treure el comerciant encara vestit amb el pijama i se’l varen endur en un camí. Cap a dos quarts de deu del matí se’l va trobar en un bosc proper a Wang, en el districte de Landshut, mort a trets.

Dimarts:

En el Reich:

Wilhelm Frick va declarar que quan es tornés a reunir el Reichstag els comunistes els seria impossible assistir-hi a la reunió perquè estarien ocupats en els camps de concentració reeducant-se, i que “els sers inferiors que no poguessin ser educats serien inutilitzats per sempre”.

---

L’Agència Telegràfica Wolff va notificar que Paul von Hindenburg havia pres jurament a Joseph Goebbels com a ministre del Reich per l’Educació Popular i la Propaganda.

---

La bandera amb l’esvàstica va ser declarada cooficial.

En el Vaticà:

L’ambaixador italià al Vaticà, el comte Vecchi di Val Cismon, per encàrrec explícit de Benito Mussolini, li va preguntar en el secretari d’Estat Eugenio Pacelli què hi havia de cert sobre les informacions que deien que el Vaticà havia donat indicacions al Partit de Centre perquè donés suport a l’actual govern alemany. Pacelli li va respondre que aquestes informacions eren falses. Al final d’aquesta reunió, l’ambaixador li va parlar sobre la possible visita d’Adolf Hitler a Roma per visitar a Mussolini i li va preguntar si fora possible que el Canceller visités el Vaticà. Pacelli li va contestar que no hi veia cap inconvenient, però que aquesta decisió l’hauria de prendre el papa Pius XI.

Dilluns:

En el Reich:

Joseph Goebbels va ser nomenat per ocupar el nou càrrec de ministre de Il·lustració Pública i Propaganda després de que Adolf Hitler ho oficialitzés en una reunió de Govern. Paul von Hindenburg va firmar l’acte de nomenament de Goebbels. A partir de llavors, Goebbels va formar part del Gabinet.

---

El secretari d’Estat Bernhard von Bülow va entregar un memoràndum als ministres Constantin von Neurath i Werner von Blomberg en que subratllava que “els objectius a curt termini de la política exterior, ara que les reparacions de guerra havien sigut liquidades i que els francesos, britànics i nord-americans havien finalitzat l’ocupació militar de Renània, tenien que concentrar-se en la recuperació del territori perdut en benefici dels polonesos el 1918-1919 i la incorporació d’Àustria al Reich“. Tot i això, Von Bülow va aconsellar que Alemanya evités moviments agressius fins que el rearmament fos suficient.

---

Les SA varen entrar en una sessió del consell municipal de la ciutat de Braunschweig i varen treure l’alcalde socialdemòcrata Ernst Böhme a empentes i varen forçar als diputats i consellers socialdemòcrates a dimitir dels seus càrrecs, matant a un d’ells d’una pallissa perquè s’hi va negar. Al cap de pocs dies l’alcalde va presentar la seva dimissió i va ser substituït pel tinent d’alcalde Karl Gebensleben. Böhme va ser torturat i empresonat durant uns dies. A més, el cap de premsa socialdemòcrata de Chemnitz, Georg Landgraf, el varen matar a trets després de que es negués a revelar a una banda de les SA on estaven els fons del partit.

Al mateix temps, les SA de Mannheim varen imposar el tancament forçós dels establiments jueus.

---

Heinrich Himmler va rebre una carta del seu pare, Gebhard Himmler, en que li va explicar que un seu amic i director d’estudis superior del Theresiengymnasium, el doctor Weber, tenia un fill que s’havia “descarrilat” en servir com advocat als comunistes i que ara es trobava sota arrest per aquest fet i la casa dels seus pares havia sigut registrada en diverses ocasions. Himmler pare li va demanar en el seu fill que fes tot el possible perquè la família Weber deixés de ser perseguida.

En el Vaticà:

El papa Pius XI va declarar davant d’uns cardenals que no veia malament el nou govern alemany perquè considerava que podia ser un aliat davant del bolxevisme.

Diumenge:

En el Reich:

A l’Òpera Kroll es va celebrar una cerimònia en memòria de les víctimes de la Primera Guerra Mundial, i Adolf Hitler i Paul von Hindenburg estaven un al costat de l’altre. El canceller anava amb un vestit de gala i el President amb l’uniforme militar de gala i els dos varen passar revista a les tropes. Després, el govern va proclamar la bandera amb l’esvàstica com a símbol nacional i les banderes amb els colors imperials, negre, blanc i vermell, varen substituir les banderes amb el color negre, vermell i or de la República de Weimar.

---

El govern va fer assaltar la Schutzverband deutscher Schrifsteller, SDS, l’Associació protectora dels escriptors alemanys. Autors coneguts per la seva pertinència al Partit Comunista, 18 dels 24 membres del SDS, entre els quals hi havia Anna Seghers, Theodor Plivier o Arnold Zweig, varen ser exclosos immediatament de l’Associació i l’organització es va transformar en una cooperació professional, la Ständesorganisations, que es va declarar a favor del nou règim.

---

Aquell dia es varen celebrar eleccions a Prússia, que ja no tenien cap tipus de sentit, i eleccions municipals.  Tot i que els nazis controlaven el poder i varen manipular les eleccions, els socialdemòcrates varen obtenir una gran quantitat de vots. A Berlín, 984.467 berlinesos varen votar a la llista de Hitler, un 40% dels 2,5 milions de vots i pràcticament el mateix percentatge que havien aconseguir el KPD i el SPD junts. En la petita població de Northeim, al nord d’Alemanya, els nazis locals varen aconseguir manipular les eleccions presentant-se com la Llista d’Unitat Nacional i deixant fora als altres partits. El cap nazi de la població, Ernst Girmann, va prometre acabar amb la corrupció socialdemòcrata i amb el parlamentarisme. Tot i això, els nazis, que es varen fer amb el consell municipal, no varen aconseguir millors resultats que el juliol de 1932.

---

Les SA varen saquejar la biblioteca del centre sindical de Heidelberg i varen retirar els seus llibres, que varen ser cremats en una petita foguera a la sortida.

En el poble de Gedern, a Hesse, a la nit les SA varen assaltar les cases dels jueus i els varen tractar brutalment.

Dissabte:

En el Reich:

En una reunió del Gabinet, a Adolf Hitler se li va fer molt complicat justificar la creació del nou Ministeri de Propaganda que havia de dirigir la seva mà dreta, Joseph Goebbels. El dictador va manifestar que la principal feina del nou Ministeri seria la preparació d’importants accions governamentals, i va posar d’exemple que es tindria que explicar en el poble alemany que el pagès s’arruïnaria si no es feia alguna millora en la venta dels seus productes. Alfred Hugenberg era dels que s’oposava a la creació d’aquell Ministeri, que va ser oficialitzat el 13 de març, perquè en el Gabinet, controlat per conservadors, s’hi posava un nacionalsocialista i per tant equilibrava la balança.

---

La bandera amb la creu gamada es va hissar des d’aquell dia en els edificis oficials al costat de l’antiga bandera imperial, en substitució de la bandera negra, vermella i daurada de la República de Weimar.

---

Les SA varen atacar la redacció del diari Frankfurter Zeitung perquè era considerat liberal. Els nazis varen amenaçar de tancar el diari, que més tard va acomiadar als seus treballadors jueus davant la pressió del Ministeri de Propaganda.

A Breslau, les SA varen agredir a jutges i advocats jueus, entre ells Ludwig Förder, en els mateixos jutjats, que varen suspendre l’activitat durant tres dies. Quan varen tornar a l’activitat, el president del tribunal, pressionat per les SA, va decretar que a partir de llavors només 17 dels 364 advocats jueus que havien exercit a Breslau podrien tenir accés als jutjats.

---

El Govern va prohibir la Reichsbanner, les Joventuts Socialistes i nombroses associatives i culturals del partit socialdemòcrata. A més, es va detenir a Felix Fechenbach, que havia sigut secretari de Kurt Eisner i que dirigia el diari socialdemòcrata local de Detmold. Fechenbach va ser posat sota custòdia juntament amb la majoria dels socialdemòcrates destacats de la província de Lippe.

---

A la seu estudiantil, l’Associació Acadèmica Catòlica va celebrar una conferència on hi va intervenir Dietrich von Hildebrand, que seria la seva última conferència que donaria a Alemanya.

A la Gran Bretanya:

Davant una audiència de més de 8.000 persones en el mercat de bestiar d’Ashford, David Lloyd George, l’antic primer ministre, va afirmar que Alemanya havia fet to el possible per complir amb les exigències del Tractat de Versalles. Inclús va dir que havia complert les clàusules de desarmament honorablement i que havien sigut els aliats qui no havien mantingut la seva part de l’acord en no reduir els seus propis arsenals. Per aquest fet considerava que Alemanya s’havia convertit en “una agressiva dictadura militar”.

Divendres:

En el Reich:

Davant del perill de possibles revoltes, Adolf Hitler va ordenar a les SA i les SS que posessin fi a la revolució des de baix i que treballessin per la construcció d’una nova Alemanya. Per justificar la violència que es vivia al carrer, va parlar de la fustigació als estrangers i en va culpar als comunistes, a qui va acusar de provocadors, i va proclamar que a partir d’aquell dia el govern nacional controlaria el poder executiu de tot el país i que l’aixecament nacional estaria dirigit des de dalt, tal i com s’havia planejat. Hitler va acusar als comunistes d’intentar comprometre el NSDAP a través d’accions aïllades i va demanar en els seus paramilitars que els entreguessin immediatament a la policia. Quan un destacat nacionalista es va dirigir a Hitler protestant per la destrucció de l’ordre legal, el Canceller els va acusar d’intentar aturar la revolució nacional i va dir que “els criminals de novembre de 1918 i els qui havien intentat acabar amb el NSDAP durant el període de la República havien sigut molt pitjors”, i va lloar la disciplina de les SA, condemnant al mateix temps la debilitat i la covardia del món burgès. A més, va advertir de que no deixaria que ningú l’aturés en “l’aniquilació i extirpació del marxisme“.

---

Davant l’onada de noves detencions, l’antiga Fàbrica de Municions i Explosius de Dachau va rebre un equip d’operaris i tècnics per restablir-hi l’electricitat i el sistema d’aigua. Després de la vista del dia anterior de Heinrich Himmler, es va decidir que en aquells terrenys s’hi construiria un camp de concentració.

---

L’arquitecte Bruno Taut va abandonar Alemanya per dirigir-se a Suïssa i, des d’allí, a Japó.

A Baviera:

Després d’haver enderrocat el dia anterior el govern de Heinrich Held, els nazis varen crear a Munic una nova administració nacionalsocialista. A més, Himmler va jurar el càrrec com a cap de la policia de Munic.

A la Gran Bretanya:

El Manchester Guardian va informar que en la Kurfüstendamm, l’avinguda comercial més gran de Berlín, els  jueus havien sigut colpejats per les SA el 6 de març fins que “els seus caps havien quedat coberts de sang”.

Dijous:

En el Reich:

Un gran número de membres de les SA i les SS procedents de zones del sud d’Alemanya es varen reunir al centre de la ciutat de Munic per enderrocar el govern de Heinrich Held. Al migdia, Ernst Röhm, Heinrich Himmler i Adolf Wagner es varen presentar a les oficines de Held, que estaven rodejades de seguidors nazis uniformats, per demanar-li que nomenés d’immediat un comissari amb plens poder a l’Estat bavarès. Held s’hi va negar i a la tarda va reunir el Consell de Ministres de Baviera que li donava suport. A les cinc de la tarda varen acabar les negociacions i Röhm va ordenar a les forces de les SA que avancessin. Held va intentar que l’Exèrcit el protegís, però l’oficial local al comandament s’hi va negar.

A la nit, Held va rebre un telegrama de Berlín en què li notificaven el trasllat dels seus poders a Franz Xaver Ritter von Epp. A les onze de la nit, Von Epp va pronunciar un discurs en el Feldherrnhalle. Amb el canvi de poder, Himmler i Reinhard Heydrich es varen fer amb el control de la policia bavaresa, varen separar la secció política i varen instal·lar homes del SD en alguns llocs claus. Heydrich va controlar a partir de llavors el 6º Departament de la policia bavaresa. Wilhelm Frick va nomenar a Adolf Wagner comissari d’Estat del Ministeri de l’Interior bavarès.

Durant aquells fets, les SS varen assaltar la redacció del setmanari Der Gerade Weg (El camí recte) per haver publicat informació de la Casa Parda i varen detenir al seu director, Fritz Gerlich, que va ser transportat més tard al camp de Dachau i assassinat durant la Nit dels Ganivets Llargs el 30 de juny de 1934. També les SA varen assaltar la redacció del diari Münchener Post, a Altheimer Eck 13 de Munic. Varen devastar les seves oficines, varen destruir les màquines d’impremta i varen llançar al carrer mobles i màquines d’escriure. El diari no va tornar a circular més. La companyia d’assegurances del diari va tenir que assumir llavors les despeses de renovació de l’edifici per tal de que les SA hi establissin un centre recreatiu pel temps lliure. 

Davant l’imminent allau de detinguts, Himmler va visitar les instal·lacions de la Fàbrica d’Explosius i Municions de Dachau, que estava tancada, per construir-hi un camp de concentració. 

---

Hans-Heinrich Lammers va transmetre una sol·licitud d’Adolf Hitler al ministre Frick per demanar-li que tingués en consideració el suggeriment del secretari d’Estat d’Economia, Paul Bang, sobre l’aplicació d’una política racial als jueus alemanys de l’Europa de l’Est com prohibir més immigració, cancel·lar els canvis de noms realitzats després de 1918 i expulsar cert número d’aquells que encara no s’havien naturalitzat. Frick va aplicar la política racial al cap d’una setmana.

Al mateix temps que s’apropava aquesta mesura, les SA varen detenir a desenes de jueus originaris de l’Europa de l’Est en el Scheunenviertel, un dels barris jueus de Berlín. Les SA també varen assaltar el Romanisches Cafè. 

---

Continuant amb les detencions per l’incendi del Reichstag, els nazis varen parar una trampa a tres búlgars comunistes: Blagoj Popov, Wassil Tanef i Georgi Dimitrov, en el restaurant Bayernhof, on eren clients habituals. Dos d’ells portaven documents, segons sembla en regla, que els acreditava com el doctor Hediger i el senyor Panef. L’altre búlgar no portava cap document. Però els policies no varen tardar gaire en veure que aquells documents eren falsos i els tres homes varen confessar que eren búlgars.

Mentrestant, William Sollmann, un diputat socialdemòcrata del Reichstag i personalitat destacada del partit a Colònia, va ser atacat a casa seva per les SA i membres de les SS el varen estomacar. Llavors va ser conduït darrere una camioneta descoberta pels carrers de la localitat de Chemnitz per riure’s d’ell fins que el varen dur a la seu del NSDAP, on el varen tenir dues hores torturant-lo i li varen fer beure oli de ricí i orina. Quan va arribar la policia el varen traslladar a un hospital-presó per curar-li les ferides.

Dimecres:

En el Reich:

Després d’una breu conversació amb l’Adolf Hitler, el president del Reichsbank, el doctor Hans Luther, va dimitir sobtadament. El seu lloc va ser ocupat per l’Hjalmar Schacht.

El ministre de l’Interior Wilhelm Frick va anunciar la creació dels camps de concentració destinats als enemics de l’Estat.

A Àustria:

El canceller austríac Engelbert Dollfuss va adquirir el caràcter de dictador.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va anunciar en el seu Gabinet que buscaria una nova sanció legal en forma d’esmena de la Constitució que li permetés al seu govern prescindir del Reichstag i del president Paul von Hindenburg i promulgar lleis per la seva banda. A continuació, Hitler, preocupat davant del perill d’un atemptat contra la seva vida o contra el govern, els va avisar que tindrien unes conseqüències terribles per l’opinió públic si es consumés qualsevol atemptat.

---

Una banda de 60 membres de les SA varen irrompre un assaig de l’òpera Verdi Rigoletto en el Teatre de l’Òpera de Dresden, que dirigia el director Fritz Busch, i varen cridar i amenaçar al director fins al punt que es va tenir que aturar l’assaig. Per aquell incident, el govern de Saxònia, ja nacionalsocialista, va acomiadar el director. Busch s’havia oposat als plans del govern de retallar el pressupost cultural de l’Estat. Anys més tard es va exiliar a Argentina, on s’hi va nacionalitzar el 1936 i mai més va tornar a Alemanya.

---

La revista Die Weltbühne va sortir per últim cop i es va acomiadar amb la frase:

Al final s'acabarà imposant l'esperit.

En el Vaticà:

El papa Pius XI es va reunir amb l’ambaixador francès Charles-Roux i li va confessar que ara veia el partit nazi i el nou govern alemany com un aliat contra el bolxevisme. Per la seva part, el nunci de Berlín Cesare Orsenigo li va confessar en un informe en el secretari d’Estat Eugenio Pacelli, que només la meitat dels catòlics havien seguit les indicacions dels bisbes i havien votat el 5 de març al Partit de Centre o el Partit Popular Bavarès. Tots els demés en gran part havien votat al partit nazi.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler i Joseph Goebbels es varen reunir a la Cancelleria del Reich per analitzar els resultats del dia anterior. Goebbels li va parlar sobre l’estructura del nou Ministeri de Propaganda que volien aprovar en breu. Segons el futur ministre, incorporaria en una única organització la premsa, la ràdio, el teatre, el cinema i la propaganda en cinc departaments, de manera que tindria competències en pràcticament tots els àmbits de la influència intel·lectual sobre la nació.

---

Les SA varen irrompre per la Kurfürstendamm berlinesa, que era un barri on es consagraven molts jueus, per perseguir i apallissar als jueus que trobaven i varen assaltar les sinagogues. Inclús els varen treure dels seus vehicles per estomacar-los.