18 de març de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler es va reunir amb el regent Miklos Horthy, que anava acompanyat del seu ministre d’Afers Exteriors, el seu ministre de Guerra i el seu cap de l’Estat Major, en el castell de Klessheim, a prop de la ciutat austríaca de Salzburg. El líder alemany es va quedar molt callat al principi de la trobada, i només li va parlar de la “traïció italiana” perquè no volia que Hongria també canviés de postura com els italians. Seguidament, un cop refiat, Hitler li va llançar una sèrie d’amenaces. El va acusar d’haver permès que pràcticament un milió de jueus hongaresos visquessin “sense problemes” i li va dir que el seu Govern tenia por que Hongria pogués patir un aixecament com a Itàlia. Manifestant-li aquesta preocupació, li va dir que estava decidit a ocupar militarment Hongria i li va exigir que firmés una declaració conjunta en que mostraria el seu vistiplau. De seguida Horthy s’hi va negar, però Hitler el va amenaçar dient-li que si no firmava l’ocupació es faria simplement sense la seva aprovació.

Després de l’entrevista, Horthy va intentar marxar de Klessheim, però Hitler el va retenir amb l’excusa de que l’acompanyés a dinar. Durant l’àpat es va informar a Horthy de que les tropes alemanyes ocuparien el seu país i, llavors, el regent hongarès va pensar en abdicar, però Hitler el va amenaçar novament dient-li que en aquest cas no li podria garantir la seguretat de la seva família. Lluitant per mantenir el poder, Horthy va exigir certes concessions, com ara el control de l’Exèrcit. Hitler li va prometre que es retiraria d’Hongria un cop s’hagués format un nou govern que li mereixés tota la seva confiança. Enfadat en veure que era menyspreat i que estava tot decidit, el regent hongarès va abandonar de cop la sala mentre exclamava que se n’anava. Mentre exigia que el portessin cap al seu tren especial i Joachim von Ribbentrop parlava amb Döme Sztojay, l’ambaixador hongarès a Berlín, va sonar l’alarma aèria anunciant un atac Aliat. En realitat no hi havia cap bombardeig, era tot un engany dels alemanys per convèncer als hongaresos perquè acceptessin les condicions imposades.

A les vuit del vespre, Horthy va marxar de l’estació de trens de Klessheim, on el va acompanyar Hitler, per tornar a Budapest, però ho va fer acompanyat per Ernst Kaltenbrunner i el representant de Von Ribbentrop a Hongria, Edmund Veesenmeyer, dotat de poders plenipotenciaris per assegurar-se de que es complien els desitjos de Hitler. Al cap de poc, tal i com Hitler havia ordenat, Hongria va ser ocupada per onze divisions alemanyes, però el dictador alemany no va complir la seva promesa i no es va voler retirar del país.

A Alemanya:

Durant el dia, la 8º Força Aèria de la USAAF va realitzar un potent bombardeig contra les indústries aeronàutiques alemanyes enviant 738 bombarders i 919 caces contra les ciutats de Munic, on varen destruir la Residència, Friedrichshafen, Oberpfaffenhofen, Lechfeld i Langberg. La Luftwaffe va presentar batalla i va danyar 242 bombarders, a més de destruir-ne 44 i 16 dels caces escorta. A la nit, la RAF va atacar amb 800 bombarders la ciutat de Frankfurt del Main. Allí les defenses alemanyes només varen destruir 11 bombarders.


Després de que el dia anterior la Kriegsmarine presentés cinc comprimits nous d’excitació, aquests varen ser provats per 50 soldats del camp d’entrenament Blaukopel. Com que havien d’anar ràpid no es varen fer les proves necessàries per comprovar que eren segurs. El preparat D IX va ser l’elegit: era una barreja de cinc mil·ligrams d’Eukodal, cinc de cocaïna i tres de metamfetamina.

A Itàlia:

La 15º Força de la USAAF, amb base a Itàlia, amb 950 bombarders, dels quals se’n perdran 9, varen atacar les bases alemanyes en el nord d’Itàlia i varen aconseguir destruir 120 avions.


A Montecassino, les tropes neozelandeses varen atacar de nou i varen llançar els seus Sherman contra les posicions alemanyes entre les ruïnes; però el terreny va impedir en els tancs avançar com calia i 18 d’ells varen ser destruïts per les armes antitancs amagades a Cassino.

En el front oriental:

A Ucraïna:

El 2º Front Ucraïnès de Rodion Malinovsky va arribar al riu Dnièper i es va apoderar d’un gran cap de pont a Mogilev Podolsky. Amb aquest avanç, el Grup d’Exèrcits del Sud alemany va quedar dividit en dos i els soviètics estaven col·locats en una posició ideal per avançar cap a la frontera romanesa. Però les defenses alemanyes també resistien a Kovel.

A Birmània:

Els japonesos varen continuar el seu avanç cap a Imphal i Kohima, on hi havien les tropes britàniques, tot i que els xindits varen arribar a les vies de tren a Kenu, a la rereguarda japonesa, fet que afectarà al subministrament de les forces japoneses a primer línia.

17 de març de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

L’almirall Miklós Horthy acompanyat pels seus ministres d’Exteriors i de Guerra, i pel cap del Estat Major varen abandonar Budapest per dirigir-se al castell de Klessheim, a prop de la ciutat austríaca de Salzburg, per reunir-se amb Adolf Hitler i els seus col·laboradors, com el ministre d’Exteriors Joachim von Ribbentrop. Abans de la reunió, el líder alemany es va tornar a reunir com el dia anterior amb el consell governant de Bulgària per discutir les mesures que s’havien de prendre davant l’avanç soviètic.


Els bombarders de la 15º Força de la USAAF varen sortir de les seves bases a Itàlia per realitzar el primer bombardeig a Viena, on no varen tenir els resultats esperats per culpa del mal temps.

A Alemanya:

El ministre d’Armament Albert Speer va abandonar l’hospital, on hi era ingressat des del 18 de gener. Speer va tenir la sospita de que el varen voler assassinar durant tot aquell temps, ja que el doctor de Heinrich Himmler, Karl Gebhardt, havia comès moltes negligències mèdiques. Al final, la família de Speer va desconfiar d’aquell doctor i varen enviar el professor Friedrich Koch perquè el curés. Quan el professor el va examinar i cuidar va fer millorar ràpidament l’estat de salut de Speer i, davant de tants errors estranys, li va explicar en el ministre que havia estat a punt de morir per aquells errors.


La farmàcia de l’hospital militar de la Kriegsmarine a Kiel va elaborar cinc comprimits de cadascuna de les deu varietat de drogues estimulants. Aquests comprimits anirien destinats als homes de l’Armada.

A França:

En el nord del país, la 8º Força Aèria va atacar amb els seus caça-bombarders les bases alemanyes amb 135 P-47, dels quals dos no varen tornar a les seves bases. 


A la nit, membres de la Resistència varen fer descarrilar l’exprés París-Hendaia.

A Bielorússia:

Els alemanys sabien que era qüestió de dies que els soviètics arribessin al país i varen planejar desmoralitzar les tropes soviètiques. El general Friedrich Hossbach va fer tancar en un campament tancat, a la zona pantanosa de Polèsia, a 47.000 civils bielorussos, molts dels quals eren nens. Després va fer arribar en el campament un grup de vehicles que portaven a malalts dels hospitals amb malalties infeccioses per barrejar-los amb els presoners. Al cap d’unes hores, quan els malalts estaven barrejats amb els presoners, milers dels presoners varen emmalaltir. Quan els soldats alemanys varen veure que el seu pla havia tingut èxit varen minar els voltants del campament i varen fugir cap a l’oest.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys seguien resistint a Kovel, però els soviètics varen ocupar l’important nus ferroviari de Dubno.

A Itàlia:

A Montecassino, els soldats neozelandesos varen arribar a l’estació de Cassino, però varen fracassar en el seu intent de rodejar el monestir, i els soldats gurkhas de la divisió índia varen ocupar la Cota 345, anomenada El turo del penjat (Hangman’s Hill).

En el Mediterrani:

El U-371 va atacar el transport de tropes holandeses Dempo, que es va enfonsar amb 498 soldats nord-americans. Tot i això, els alemanys varen perdre quatre submarins, tres d’ells (U-28, U-286 i U-1013) per accidents, i només el U-801 es va enfonsar per l’acció de les embarcacions aliades en les proximitats del Cap Verd.

A Finlàndia:

El govern finlandès va rebutjar un oferiment d’armistici per part del govern soviètic.

A Birmània:

La 17º Divisió britànica va destruir el pont sobre el riu Manipur.

16 de març de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va deixar el quarter general de Rastenburg per dirigir-se al castell de Klessheim, a prop de la ciutat austríaca de Salzburg, on es va reunir amb el consell governant búlgar per discutir les mesures que havien de prendre a Bulgària davant l’avanç soviètic. Hitler estava esgotat en aquells moments; la guerra no anava tal i com ell havia somiat i el seu aspecte físic havia envellit molt pel desgast que acumulava.

A Alemanya:

714 bombarders i 868 caces varen atacar Friedrichshafen, Ulm i Augsburg. Novament hi varen haver combats entre els caces. Després del combat, els nord-americans varen perdre 12 caces i 6 bombarders.


Joseph Goebbels respirava més tranquil després de que el seu fillastre Harald Quandt, que havia perdut la fe en la guerra, havia tornat al front italià. Aquell dia li va enviar una carta en que l’animava a combatre. 

A França:

A instàncies de Pierre Laval, els alemanys varen nomenar a Marcel Déat ministre de Treball.

A Itàlia:

A Montecassino, els alemanys continuaven resistint els atacs dels Aliats i inclús varen oferir petits contraatacs, que varen prendre en els indis i en els neozelandesos algunes posicions que havien ocupat.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soldats alemanys resistien com podien a Kovel. El desgast de la guerra era molt visible en els alemanys.

A Birmània:

Dues divisions japoneses varen travessar el Chindwin i avançaven per tallar la carretera de Imphal a Cohima, on hi havien els britànics. Però els xindits varen avançar a través de la jungla i varen ocupar Mawla, un important nus de comunicacions en la rereguarda profunda dels japonesos, fet que provocarà que els nipons es quedin sense comunicacions en el nord de Birmània.

15 de març de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En coordinació amb els bombarders de la RAF, la USAAF va atacar la ciutat de Brunswick tant de dia com de nit. Els britànics a més varen atacar les ciutats de Stuttgart i Wolfbüttel. En aquest atac la RAF portava 3.000 tones de bombes amb els seus 863 bombarders. Després de l’ofensiva, els britànics varen perdre 34 bombarders i els nord-americans varen perdre 3 dels 344 bombarders utilitzats, a més de 5 dels 588 caces.


A la nit, el locutor oficial de la ràdio militar, el coronel Kurt Dittmar, va admetre que les coses anaven malament en el front oriental, però ho va atribuir a que la Schlammperiode (l’època del fang) afavoria als soviètics. El coronel va demanar preparar-se per una retirada dura. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes soviètiques dirigides pel comandant Georgy Zhukov varen començar avançar cap als Carpats i varen creuar el riu Bug. A més, els soviètics varen seguir pressionant a Kovel, on els alemanys varen oferir una resistència desesperada.

A Itàlia:

A Montecassino va començar la tercera batalla pel control de la zona entre les tropes del 5º Exèrcit i els soldats alemanys. A dos quarts de nou del matí, 455 bombarders nord-americans varen llançar 1.250 tones sobre Cassino durant tres hores. Llavors, sobre les ruïnes fumejant, 900 peces d’artilleria varen obrir foc durant cinc hores llançant un total de 195.969 granades. Quan tot va acabar, l’avantguarda de la 2º Divisió neozelandesa i la divisió índia del 8º Exèrcit britànic es va llançar a l’atac, però va ser rebutjada pels alemanys, que estaven atrinxerats en els edificis. Camuflats entre els edificis, els alemanys varen utilitzar alguns canons autopropulsats com el StuG M43 o el Stug III. Poc després, una pluja torrencial va convertir els cràters en llacs i els Aliats no podien utilitzar els seus carros de combat. A la nit, el 2º Batalló es va reforçar amb les reserves i la batalla per la ciutat es va convertir a partir de llavors en un combat cos a cos.

A l’Atlàntic:

Una petita flota anti-submarina va enfonsar al U-653.

A Birmània:

Els japonesos varen començar una ofensiva a la regió de Kohima i varen creuar el riu Chindwin direcció a l’Índia, cap a les posicions britàniques d’Imphal i Kohima.

En el Pacífic:

Les forces del general Douglas MacArthur varen desembarcar a l’illa de Manus de les Illes de l’Almirallat.

14 de març de 1944

Dimarts:

En el Reich:

El ministre de l’Interior Heinrich Himmler va ordenar detenir al cap que s’encarregava de desenvolupar els coets V2, en Werner von Braun, i dos dels seus col·laboradors per què havien pensat en projectes pacífics. En Von Braun havia parlat en més d’una ocasió que en un futur pròxim es podrien fer servir aquells coets per transportar correu entre els Estats Units i Europa. Al cap d’una setmana, el propi Adolf Hitler els va alliberar per desig del ministre d’Armament Albert Speer. Es probable que en Himmler, com que tenia una enemistat amb Speer, els hagués fet detenir per posar entrebancs a Speer en la construcció de les noves armes i per fer-lo quedar malament davant d’en Hitler en no complir els objectius d’armament.

Per altra banda, la direcció general de la Gestapo va difondre instruccions als seus membres perquè quan detinguessin a un presoner fugat el portessin al cap de la policia de seguretat enlloc de tornar-lo a la seva cel·la.

En el Stalag Luft III, instal·lat a Sagan, entre Berlín i Breslau, un camp de presoners, els presoners varen acabar el túnel Harry que conduïa a fora el camp per poder escapar. Amb els seus 98 metres de longitud, Harry va ser el túnel més extens construït per presoners durant les dues guerres mundials. Després de tenir-lo enllestit varen tapar l’entrada del túnel amb ciment per esperar la nit més propicia per escapar-se.

En el front oriental:

Les tropes alemanyes es varen retirar a través de Nikolaiev, a Ucraïna, però varen ser envoltats pels soviètics. Després de durs combats, la Wehrmacht va perdre 15.000 homes entre morts i presoners.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va mantenir relacions diplomàtiques amb el nou govern monàrquic italià establert a Bari.

A Itàlia:

Els Aliats varen bombardejar Roma.

A Birmània:

La 17º Divisió va començar a retirar-se i dues de les seves brigades varen lluitar contra les tropes japoneses als voltants de Tiddim. Els britànics es varen replegar cap a Imphal i 30 avions de transport vinculats al transit de mercaderies cap a la Xina a través de l’Himalaia varen ser destinats a proveir-los.

13 de març de 1944

Dilluns:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que era un error creure que no hi havia actors de cinema que no servissin per fer el paper d’herois i creia que Leni Riefensthal havia fet un gran paper en buscar actors entre el poble. El dictador també els va narrar que trobava perillós la crítica en l’art perquè creia que significaria la mort de l’obra d’art criticada i va assegurar que grans noms del passat, com Richard Wagner, havien sigut criticats durament per aquesta crítica.

A Polònia:

Els alemanys varen desmantellar el gueto de Cracòvia enviant als seus pobladors al camp de treball de Plaszow. 2.000 persones varen morir en trajecte.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soviètics varen ocupar el port de Kherson, a la costa del Mar Negre.

A l’Atlàntic:

El comandant del submarí U-852, Heinz Eck, va ordenar disparar contra els supervivents del vaixell mercantil grec Peleus, que havia sigut enfonsat. Al mateix temps, els Aliats varen enfonsar el U-575.

A Birmània:

Havent rebut informació de la infiltració japonesa, la 17º Divisió britànica, situada a Tiddim, va ser autoritzada per replegar-se cap a les planes de Imphal.

En el Pacífic:

El USS Sand Lance va enfonsar un creuer lleuger i un transport japonès.


A Bougainville, entre Nova Bretanya i les Illes Salomó, els marines nord-americans varen continuar lluitant i varen aconseguir frenar el contraatac japonès provocant grans pèrdues entre els assaltants.

12 de març de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, davant les evidències que tenien de que el regent hongarès Miklos Horthy volia fugir de la seva aliança amb Alemanya, Adolf Hitler va ordenar la preparació de l’Operació Margarethe, que havia de dur l’ocupació militar d’Hongria. Al mateix temps es va preparar una segona operació que s’havia de fer extensiva a Romania, però mai es va arribar a dur a terme. Precisament aquell dia es va establir a Budapest un Consell Jueu.


Aquell dia es va celebrar el Dia dels Herois i Karl Döentiz va fer un discurs en els oficials de la Kriegsmarine per lloar la figura de Hitler dins la Història i va atacar a la comunitat jueva. Döentiz va explicar que si no fos per Hitler els jueus s’haguessin fet amb el control d’Alemanya i l’haurien destruït. Hitler hauria d’haver sigut l’encarregat de fer aquell discurs, però el líder alemany es va excusar dient que es trobava malament.


Durant aquella època se sap que molts caporals sabien per aquella època el què passava en els camps d’extermini.

En el front oriental:

En el sector central:

Unitats de la Wehrmacht i del SD varen començar a reunir la població civil del voltant d’un territori de 5.000 quilòmetres quadrats amb la idea de tancar-los com en una cleda i transportar-los a prop del poble d’Ozarichi, a tocar del front, per no haver-los d’alimentar.


Els soviètics varen travessar el Bug, però allí varen ser aturats pels alemanys.

A la Gran Bretanya:

El director d’intel·ligència naval va informar al primer lord de l’Almirallat sobre els interrogatoris dels presoners de guerra alemanys i va explicar que al voltant del 70% dels mariners a bord d’un submarí admetien que la guerra estava perduda i que el 25% ho confessava davant un oficial britànic.

A l’Índia:

L’ofensiva japonesa va continuar amb ànims renovats a la regió d’Arakan.

11 de març de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En Rittmeister Eberhard von Breitenbuch, l’ajudant de camp del mariscal Ernst Busch, que ja tenia coneixements del pla d’assassinar l’Adolf Hitler, va acompanyar a en Busch en el una sessió informativa en el Berghof. Estava disposat a disparar a en Hitler en el cap. Portava la seva pistola Browning a la butxaca de darrera a punt per disparar quan tingués el líder alemany a prop. Però en aquella ocasió no es va permetre entrar a la reunió en els ajudants de camps i va tenir que avortar el seu pla.

A prop de la base francesa de Toló, 500 bombarders nord-americans varen bombardejar la base i varen enfonsar els U-Boots U-380 i U-410.

Per altra banda, els alemanys varen fer volar per primer l’hidrocanoa de sis motors Blohm und Voss BV-238, però l’aparell va tenir un accident en aterrar. No se’n va construir cap més.

En el front oriental:

A Ucraïna, el 2º Front Ucraïnès del general Rodion Malinovski va arribar al riu Bug, rebutjant la resistència del 8º Exèrcit alemany. Al mateix temps, el 1º Front Ucraïnès d’en Gregory Zhukov va ser aturat en arribar al riu Bug. Els alemanys creien que podrien aturar l’exèrcit soviètic en aquesta gran barrera d’aigua.

A França:

En Philippe Pétain tenia molta por de que els alemanys el detinguessin i va decidir cremar davant del comandant Tracou els documents que havia escrit en el professor Louis Rougier i en Winston Churchill el 25 d’octubre de 1940 on es posaven unes bases per un pacte secret entre França i la Gran Bretanya. Mentre en Pétain cremava els documents no parava d’exclamar que aquells papers eren perillosos i que per tant no els podia deixar darrere seu. Mentrestant, a Argel, Pucheu, l’ex ministre de l’Interior de Vichy, va ser condemnat a mort.

A Birmània:

La totalitat de la 77º Brigada aliada i una part de la 111º es varen concentrar a Broadway on havien construït un perímetre defensiu, però aquell dia els japonesos varen arribar a Arakan, al nord del país.

En el Pacífic:

A les Illes de l’Almirallat, els japonesos varen resistir el desembarcament nord-americà.

10 de març de 1944

Divendres:

En el Reich:

Heinrich Himmler va visitar la ciutat de Salzburg per ser present a una reunió i la seva plana major es va allotjar a Aigen.


El comboi de presoners jueus francesos portats del camp de Drancy va arribar a Auschwitz. De 1.501 presoners varen ser registrats com a treballadors 110 homes i 80 dones segons els registres del RSHA, els 1.311 presoners restants varen ser executats.

En el front oriental:

El 2º Front Ucraïnès va pressionar cap a Uman i va fer flanquejar a la guarnició alemanya per després dirigir-se cap al riu Bug.

A l’Atlàntic i el Mediterrani:

Tot i enfonsar dues embarcacions escorta, els alemanys varen perdre 4 submarins; el U-343 a prop de l’illa de Sardenya, al Mediterrani, el U-450 a prop d’Anzio, el U-625 va ser enfonsat per un Sunderland a prop d’Irlanda i el U-845 es va enfonsar per l’atac combinat de diverses corbetes i destructors a l’Atlàntic nord.

A Itàlia:

Els Aliats varen bombardejar Roma.

A Grècia:

Veient l’enfonsament dels alemanys, els partisans grecs varen realitzar una fusió entre el ELAS (comunistes) i el EDES (els conservadors) que va dur a la creació del Comitè Polític d’Alliberació Nacional, que es va convertir en la tercera entitat que aspirava a governar el país en competència amb el govern a l’exili establert a El Caire i el govern col·laboracionista d’Atenes.

9 de març de 1944

Dijous:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Eberhard von Breitenbruch va intentar acabar amb la vida de l’Adolf Hitler amb una bomba, però se li va negar l’accés a la sala de reunions i va tenir que avortar el seu pla.

A Berlín, en Heinrich Himmler li va demanar a en Hermann Göering que tripliqués el número de presoners utilitzats per treballs subsidiaris de la Luftwaffe. Aquell mateix dia la capital va ser bombardejada per la USAAF, que també va atacar la ciutat de Hannover, amb 526 bombarders escortats per 808 caces. 10 bombarders i 4 caces varen ser destruïts pels alemanys. A la nit, la RAF va atacar les ciutats de Nauen i Brunswick.

En el front oriental:

En el sector sud varen progressar les ofensives soviètiques dels Fronts 1º i 2º Ucraïnesos. L’estratègica ciutat de Tarnopol va quedar envoltada ja que es va combatre a les proximitats d’Uman.

A la Unió Soviètica;

El NKVD va omplir catorze trens amb 37.000 presoners del Caucas amb destí a Sibèria.

A la Gran Bretanya:

Durant aquella jornada es va produir una vaga de miners, que es va estendre a Escòcia, i va provocar una reducció de 300.000 tones en la producció setmanal d’acer.

En el Pacífic:

L’aviació nord-americana, davant la retirada de l’aviació japonesa de la base de Rabaul, es va permetre el luxe d’enviar els seus bombarders sense la seva escorta.