Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar que els seus homes lluitessin amb fanatisme contra els seus enemics i que no es relaxessin fins que l’últim soldat dels Aliats hagués sigut destruït o fet fora. Per Hitler els Aliats volien aniquilar Alemanya i la cultura europea, i volia que els seus enemics reconeguessin que Alemanya era indestructible. El líder alemany va afirmar que les invasions que duien a terme els Aliats serien afogades per la sang dels soldats anglosaxons.

A Alemanya:

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar Berlín amb 432 Lancaster, 241 Halifax i 4 Mosquits. Tot i l’atac, les defenses alemanyes varen estar a alerta i varen destruir 46 bombarders. Per culpa d’aquest atac, Joachim von Ribbentrop es va tenir que refugiar en un búnquer antiaeri.

A Itàlia:

La 1º Divisió d’infanteria del general de divisió W.R.C. Penney va assaltar l’estació clau de ferrocarril de Campoleone. Un home del 2º Batalló va travessar la via ferroviària però va caure abatut pels soldats alemanys i després 244 soldats Aliats varen ser abatuts en tant sols 10 minuts. Campoleone no va caure en mans aliades fins al cap de dos mesos.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit soviètic dels Fronts 1º i 2º Ucraïnès va encerclar a onze divisions alemanyes del 8º Exèrcit del general Otto Wöhler i del 1º Exèrcit blindat a les ordres del general Hans Hube la zona de Tcherkassy. Aquest encerclament donarà lloc a la Batalla de Tcherassy.

A Espanya:

Els ambaixadors nord-americans i britànics varen anunciar al dictador Francisco Franco un embargament de petroli durant quatres mesos, que només s’aixecaria en cas de que fos repatriada la Divisió Blava de la Unió Soviètica i s’acabés d’immediat les exportacions a a Alemanya de matèries primes estratègiques.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, després d’un dinar senzill on l’ambient era molt fred, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant d’un centenar de caps militars per assegurar-los de que no capitularien, ja que segons ell les condicions a l’Est els eren favorables ja que l’obertura d’un segon front s’endarreria i els va parlar del seu dret a exigir en els seus generals no només la lleialtat sinó el seu suport fanàtic. Llavors, el dictador els va explicar que si ell, com a Líder Suprem, es veia obligat a abandonar el seu lloc tenia que confiar amb la seva cúpula militar perquè el substituís. Hitler també els va llegir dues informacions de l’Oficina Alemanya de Noticies, en les que s’indicava l’existència de diferències entre els anglosaxons i els russos. Però, a mig monòleg, Erich von Manstein el va tallar per exclamar: 

I així serà, Führer!. 

Desconcertat, no li agradava gens que el tallessin a mig discurs, Hitler se’l va mirar malament i li va dir:

Això està bé! Si es així mai podrem perdre aquesta guerra. Mai, passi el què passi. Perquè llavors la nació anirà a la guerra amb tota la força que sigui necessària. Prenc nota amb molt de gust, mariscal de camp Erich von Manstein. 

Ràpidament va recuperar el fil del seu discurs, però no es va oblidar de les paraules del seu mariscal. Després d’acabar el seu discurs, Wilhelm Keitel va demanar un triple Heil i en seguit es va entonar l‘himne nacional i la Horst-Wessel-Liedt. Un cop acabada definitivament la reunió, Hitler va sortir d’immediat de la sala i Rudolf Schmundt, Julius Schaub i Heinz Linge es varen dirigir a una altra sala. Però Hitler encara continuava mosca amb Von Manstein i va demanar-li a Martin Bormann que portés al mariscal. Bormann va ordenar-li a Schmundt que li portés a Von Manstein. Davant de Keitel li va prohibir tornar-lo a interrompre i li va dir:

Vostè no toleraria un comportament semblant als seus propis subordinats.

Ofès, Von Manstein li va replicar:

M’ha de disculpar si utilitzo una expressió anglesa sobre això, però tot el que puc respondre a la seva interpretació dels meus motius és que sóc un cavaller. 

Enfadats, Hitler i Von Manstein es varen discutir durant 10 minuts. Portaven setmanes que la relació entre ells dos no era la més idònia.

---

Adolf Eichmann va parlar per telèfon de la possibilitat de permetre l’entrada d’una comitiva eslovaca en un camp de concentració per verificar-hi que allí no s’hi produïen assassinats massius. Els eslovacs estaven disposats a deportar els jueus eslovacs si podien comprovar que no eren assassinats. Eichmann no era gens partidari de l’entrada d’aquesta comitiva.

---

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Berlín amb 515 Lancaster i 15 Mosquits. Els britànics varen patir 33 baixes. Arrel d’aquell atac varen quedar tallades totes les comunicacions.

---

Aquell dia es varen trencar les relacions diplomàtiques entre Alemanya i Argentina.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup dels Exèrcits del Nord alemany es va veure obligat a abandonar el bloqueig a la ciutat de Leningrad. Després de 900 dies de bloqueig i tres intents frustrats de conquesta, la ciutat va ser alliberada pels soviètics. Més d’un milió de civils varen morir per culpar del bloqueig alemany i els sobrevivents varen viure bombardejos, fam i canibalisme. Els soldats soviètics varen perseguir amb molta força i amb ganes de venjança a les tropes alemanyes del 18º Exèrcit que fugien empesos pel pànic. El mariscal Georg von Küchler va ordenar la retirada fins al riu Luga. A més, els soviètics varen alliberar la localitat de Mga, on es trobava l’estratègic encreuament ferroviari que enllaçava Moscou i Leningrad.

 A Birmània:

Orde Wingate va trobar dificultats perquè el general William Joseph Slim li concedís més efectius per realitzar una segona incursió. Enfadat, Wingate es va queixar davant de Lord Lluís Mountbatten, que va cedir a les seves peticions davant l’amenaça de dimissió.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A Posen, primer Hermann Göering i després Heinrich Himmler varen parlar davant de més de 200 generals reunits al teatre municipal. Un dels temes que varen tractar va ser l’anomenada qüestió jueva, en la qual varen afirmar que “després de tractar-la” el Govern General estava més tranquil i havien acabat amb una amenaça futura. Però els discurs no varen ser registrats i no es coneix del cert què varen dir en aquella reunió. Alguns oficials varen declarar més tard que havien parlat de l’extermini jueu.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits del Nord alemany estava desbordat en tres punts i els soldats soviètics ho varen aprofitar per aconseguir ampliar l’estret corredor que unia Leningrad amb la Unió Soviètica i restablir la connexió ferroviària amb Moscou. Per afegir més problemes pels alemanys, la Divisió Blava va ser retirada de primera línia fins a la localitat de Liuban, on seran repatriats.

A Itàlia:

En la batalla a Anzio, mentre els Aliats van rebent reforços, els alemanys varen utilitzar les seves línies de comunicació interior per acumular artilleria, tancs i soldats per poder contraatacar ràpidament el cap de platja.

Al Vaticà:

L’ambaixador britànic al Vaticà, Arcy Osborne, va informar al Foreign Office que el cardenal i el secretari d’Estat del Vaticà li havia comunicat que el Papa Pius XII esperava que no hi haguessin tropes aliades al Vaticà després de l’ocupació de Roma.

A Argentina:

El govern argentí va trencar relacions amb Alemanya i Japó després del descobriment d’una xarxa d’espies de l’Eix en el país.

A Nova Guinea:

Després de diversos dies de lluita, la 18º Brigada australiana va ocupar la posició japonesa de Kankiryo.

En el Pacífic:

L’aviació nord-americana va atacar les defenses japoneses a les Illes Marshall de cara a la pròxima invasió amfíbia nord-americana.

---

En el mar, els Aliats varen atacar a un comboi japonès a les proximitats de les Illes Carolines, on el submarí USS Skipjack va enfonsar un transport i el destructor IJN Suzukaze.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler estava irritat per tal i com estava anant la guerra i ja no sabia a qui donar les culpes de totes les derrotes. Durant aquell dia es va reunir amb Joseph Goebbels, a qui li va explicar que estava molt enfadat amb els seus soldats. Creia que els militars eren uns covards que només s’amagaven quan es tenien que prendre decisions importants i descarregaven totes les seves responsabilitats als polítics com ell. Pensava que els militars l’intentaven obligar a rendir-se davant de l’enemic i que estaven redactant les seves memòries de forma negativa perquè ja no el veien com aquell home que havia de salvar Alemanya, sinó tot el contrari. Durant minuts va continuar acusant als militars d’oportunistes dient que quan les coses anaven bé ells es penjaven les medalles i que quan les coses anaven malament també es penjaven les medalles perquè dirien que ja havien avisat de que les coses anirien malament. Tot i això, li va comentar que la situació militar a Itàlia era positiva i creia que tot aniria bé. Goebbels no era tant optimista, ja que veia que havien patit moltes baixes.

A Alemanya:

Des de l’hospital de Hohenlychen, Albert Speer li va escriure una carta personal a Hitler per explicar-li que no tenia intenció d’exercir cap activitat política ni durant la guerra ni després, i que considerava que el Ministeri que ocupava era purament un servei de guerra i que tenia el somni de tornar a exercir d’arquitecte, que per ell era molt més important que la política.

---

A Berlín, davant dels periodistes, el governador Hans Frank va admetre que en el Govern General només hi quedaven uns 100.000 jueus i es va glorificar per haver enviat 1,3 milions de treballadors polonesos al Reich.

---

Per simplificar la producció, l’Exèrcit va publicar les seves recomanacions: les armes antitanc havien de passar de 12 tipus a 1; les antiaèries de 10 a 2; l’artilleria de 8 models a 2, i els tancs i altres vehicles de 18 a 7.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Amb el suport del Front comandat per Nikolai Vatutin, el 2º Front d’Ivan Koniev va aconseguir envoltar deu divisions alemanys amb la tàctica del moviment en pinça i va passar a l’atac pel sud del sortint de Korsum. Els alemanys, sota les ordres de Hitler de resistir, varen obtenir importants èxits amb la seva artilleria anti-carro com els Stug III.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen ocupar Krasnogvardejsk, provocant greus problemes de provisions al 18º Exèrcit alemany.

A la Gran Bretanya:

Amb l’entrada soviètica a Polònia, el govern polonès a l’exili va ordenar a la resistència polonesa de l’AK que unís les seves forces amb l’exèrcit soviètic, tot i les reticències i les discrepàncies que hi havia.

A Itàlia:

Tres dies després del desembarcament Aliat a Anzio, els alemanys varen començar a posar resistència a l’avanç Aliat. Els alemanys varen acumular unitats que formaven un anell defensiu al voltant del cap de platja i varen disparar amb la seva artilleria i els seus morters. Per altra banda, mentre els britànics estaven lluitant en el riu Garellano, els francesos varen entrar en acció i varen ocupar el Mont Belvedere, en el costat esquerre de la Línia Gustau, i varen quedar allí aturats davant les defenses alemanyes.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Poznan, Heinrich Himmler va declarar davant de diversos oficials de la Wehrmacht que Adolf Hitler li havia donat l’ordre de posar en pràctica la Solució Final de la qüestió jueva. Himmler es preguntava si podia dur a terme una ordre com aquella, però com que era una ordre de Hitler tenia clar que l’havia de complir i va dir que s’havia d’eliminar la qüestió jueva. Estava convençut que tots aquells actes els honrava i es mostrava satisfet de que la majoria dels agents de les SS haguessin viscut l’horror de veure milers de cadàvers.

A Alemanya:

Els bombarders de la 8º Força de la USAAF varen atacar Frankfurt amb 857 quadrimotors i 677 caces. Les defenses alemanyes només varen aconseguir destruir 4 bombarders i 9 escortes, a més de danyar a 5 B-17.

---

Albert Kirrmann, professor de Química Orgànica a la Facultat de Ciències de la Universitat d’Estrasburg, va ser deportat al camp de concentració de Buchenwald.

A Itàlia:

Hitler va ordenar que Itàlia s’havia de defensar fins l’últim home després del desembarcament Aliat del 22 de gener. Les forces desembarcades a Anzio havien avançat fins llavors prudentment i a poc a poc, però ara eren aturats per una creixent resistència alemanya. Al vespre, 40.000 soldats alemanys es varen reunir per fer front als Aliats que havien desembarcat a Nettuno, a uns 50 quilòmetres al sud de Roma.

A Cassino, la 2º Divisió d’infanteria del general Mark Clark, la 34º Divisió Red, va atacar als alemanys per creuar el riu Gari i varen crear un cap de pont per permetre el pas dels blindats. El general nord-americà els havia ordenat que tornessin a atacar en el sector de Montecassino. Les tropes franceses del general Alphonse Juin havien atacat al nord de Montecassino, aconseguint noves conquestes, però els alemanys varen recuperar Castelforte i Monte Rotondo, tot i que patint un elevat número de baixes. Els francesos no tenien suficients forces per poder desbordar la 5º Divisió de Muntanya de la Wehrmacht.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els exèrcits soviètics varen començar a atacar el Grup d’Exèrcits del Sud.

 

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va comunicar en els japonesos que no tenia cap dubte de que la zona més adequada pel desembarcament Aliat occidental era en el Pas de Calais.

A la Gran Bretanya:

Després de la reunió del dia 21, es va comunicar en els caps de l’Estat Major Combinat que es reforçarien les tropes utilitzades en l’assalt inicial de la futura Operació Overlord, amb preferència aquelles que actuarien a Caen. A la vegada, es va recomanar que es concedís alguna atenció a reduir l’assalt Anvil a una divisió, mantenint-la com una amenaça, fins que la debilitat alemanya justifiqués la seva utilització. Aquesta recomanació es va donar degut a l’escassetat de material naval d’assalt, com a conseqüència de l’extensió que s’havia donat a l’Operació Overlord. Dwight D. Eisenhower també va determinar en una exposició que l’assalt del Dia D tindria lloc l’1 de maig.

A Itàlia:

A la zona entre Anzio i Nettuno, on els Aliats havien desembarcat el dia anterior en l‘Operació Shingle, només quedaven uns pocs milers d’alemanys per fer front als Aliats. Veient aquesta situació favorable, el general John P. Lucas va ordenar a les seves dues divisions que s’atrinxeressin i esperessin l’arribada de les unitats pesades. A l’altra banda, el mariscal Albert Kesselring va enviar totes les forces que va poder reunir per enviar-les a Anzio per tal de foragitar als Aliats, i la Luftwaffe va bombardejar les embarcacions aliades que transportaven tropes, armes i subministraments. Com a conseqüència, els alemanys varen enfonsar el destructor britànic HMS Janus amb una de les seves noves bombes planadores.

A Noruega:

A Skoyen va morir el cèlebre pintor noruec Edvard Munch, un dels artistes expressionistes més importants del segle XX.

Dissabte:

A Itàlia:

A les dues de la matinada, a la costa sud occidental d’Itàlia, a 58 quilòmetres al sud de Roma i a 96 quilòmetres de la Línia Gustau, el 6º Cos d’Exèrcit nord-americà, sota les ordres del general John Lucas, va desembarcar a les platges de Nettuno, a prop d’Anzio, a mig camí entre Cassino i Roma, en l’Operació Shingle, darrere de les principals línies alemanyes. Els nord-americans no varen trobar oposició en el moment dels desembarcament, fet pel qual no varen tenir que disparar cap tret. Els únics alemanys que es varen trobar en desembarcar a la platja d’Anzio varen ser quatre oficials borratxos en un Volkswagen Kübelwagen. Més tard, només dos batallons alemanys de la Wehrmacht varen fer front al desembarcament, però els nord-americans ja es trobaven establerts a la platja.

Al cap de poques hores, 50.000 soldats Aliats i 52.000 vehicles varen establir un perímetre de cinc quilòmetres. A dos quarts de cinc de la matinada, Albert Kesselring va enviar el codi d’avís sota el nom de Case Richard i de seguida varen arribar unitats militars alemanyes a les platges. A les nou del matí, Harold Alexander i Mark Clark varen desembarcar a Anzio, però varen cometre l’error de no ordenar-li a Lucas que ocupés Campolepone i Cisterna. Mentrestant, a Roma es varen llançar des de l’aire més de dos milions d’octavetes que anunciaven que aviat arribarien les forces aliades occidentals.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la RAF va llançar el primer bombardeig aeri contra la ciutat alemanya de Magdeburg, que fins llavors només havia patit incursions per part dels Mosquits. En aquest bombardeig els britànics varen utilitzar 648 avions, dels qual 55 varen ser destruïts contra la pèrdua de quatre caces nocturns alemanys. Però en un combat aeri nocturn a Neuermark-Lübars, Alemanya, va morir el príncep Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein després d’haver destruït a cinc avions Aliats. A títol pòstum va rebre les Espases de Diamant per la seva Creu de Cavaller.

A França:

La 8º Força de la USAAF va llançar dos bombardejos de saturació contra el port de Cherbourg i les rampes de llançament dels míssils V-1 a Calais. Per aquesta missió varen ser utilitzades 806 Fortaleses Volants, de les quals vuit varen ser destruïdes i 144 varen ser danyades, tot i que es varen utilitzar 628 caces escorta, dels quals només dos varen causar baixa. Els V-1 eren una amenaça tan important que es varen enviar 106 bimotors B-26 més contra aquests míssils.

A la Gran Bretanya:

A la nit, la Luftwaffe va atacar la ciutat de Londres amb 440 bombarders, la gran majoria models vells de Ju-88. El voltant del 60% de les 475 tones de bombes explosives eren incendiàries i l’objectiu eren les vivendes de la capital. Però l’atac no va sortir tal i com havien planejat els alemanys, ja que només 30 tones varen caure sobre l’objectiu i la meitat de les bombes varen tocar terra. Els britànics, en to de mofa, varen anomenar l’atac Baby Blitz. 

---

A Norflok House va tenir lloc la primera reunió entre Dwight D. Eisenhower amb els seus comandant en cap: Bernard Law Montgomery, Bertram Ramsay i Trafford Leigh Mallory, per estudiar el conjunt del pla de les operacions Overlord. Els quatre es varen posar d’acord sobre algunes correccions que s’haurien de dur a terme.

A Itàlia:

Després d’intentar avançar, les forces nord-americanes varen ser rebutjades en el sector del riu Ràpid amb grans pèrdues, singularment greus en la 36º Divisió de Texas. Els alemanys varen contraatacar amb les 29º i 90º Divisions Panzergrenadier.

Dijous:

En el Reich:

A la nit, la RAF va bombardejar en l’atac més potent fins llavors la ciutat de Berlín. 796 bombarders (495 Lancaster, 264 Halifax i 10 Mosquits) varen llançar 2.300 tones de bombes, tot i que els efectes no varen resultar tant devastadors com s’esperaven per culpa del mal temps. En canvi, els caces nocturns alemanys juntament amb la Flak varen destruir 13 Lancaster i 22 Halifax. Tres els va destruir el pilot Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, tot i que el seu Ju 88 va tenir que realitzar un aterratge d’emergència pels danys provocats per les metralladores dels bombarders. Per aquell atac va sonar a partir de les vuit del vespre fins a dos quarts de nou l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que un cop més no va rebre cap atac.

En el front oriental:

En el sector nord, els alemanys es retiraven ràpidament després de que els soviètics reconquerissin la ciutat de Novgorod.

A Itàlia:

La batalla entre les tropes aliades occidentals i les tropes alemanyes es va intensificar en el front del Garigliano. Els britànics estaven aturats a la Línia Gustau, i la 36º Divisió d’infanteria nord-americana Texas del general Fred Walker del 2º Cos nord-americà va rebre l’ordre de creuar el riu Gari pel sud, a prop del poble de Sant’ Angelo in Theodice, i crear un cap de pont en el costat alemany del riu Ràpid per poder atacar la ciutat posteriorment amb la 1º Divisió blindada. Però, entre l’espesa boira de la nit, metralladores, peces d’artilleria, morters i fusells alemanys varen desencadenar un foc mortal sobre la 36º Divisió, que va tenir que retirar-se sense aconseguir el seu objectiu. La Texas va perdre aquella nit, entre morts, ferits, desapareguts i presoners, més de 2.000 homes.

A l’Atlàntic:

En el Golf de Biscaia, els Aliats varen enfonsar el U-263.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar la base japonesa de Rabaul i aquest cop varen perdre dos B-25, dos P-38 i 3 F4U sense aconseguir causar grans danys.