Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va estar d’acord amb el ministre Albert Speer en la seva planificació industrial a nivell europeu i en la proposta de que França participés en la planificació industrial amb els mateixos drets que els altres països independents. Speer volia que els països ocupats pel Reich fabriquessin béns de consums (sabates, articles tèxtils o mobles) en grans quantitats per la població civil alemanya perquè les fàbriques alemanyes es poguessin dedicar exclusivament a produir armament.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín de Rastenburg després d’estar-hi un parell de dies. Segons Goebbels, Hitler havia al·ludit a les mesures radicals per descartar per sempre més l’eventualitat de fets semblants als d’Itàlia entre ells.

A França:

A Niça, on hi havia una important colònia jueva, els alemanys varen començar a deportar-los en camps de concentració.

A Bielorússia:

Igual que a Niça, els alemanys varen començar a deportar els jueus dels guetos de Minsk i Lida.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Els jueus del camp de Theresienstadt varen ser transferits a Auschwitz.

A Itàlia:

A la tarda, Otto Skorseny va explorar la regió del Gran Sasso, on el govern italià hi tenia retingut Benito Mussolini, volant a gran altura amb un avió de reconeixement mentre unes quantes patrulles de les SS inspeccionaven prudentment la zona d’Assergi, arribant fins l’estació del funicular del Gran Sasso. Skorseny va fer moltes fotografies per estudiar la possibilitat d’un aterratge a prop de l’Hotel del Campo Imperatore. Per la seva part, Mussolini va dir aquella nit en els seus guàrdies que no el tindrien mai viu en les seves mans.

---

Al sud, en el golf de Salern, al sud de Nàpols, les forces alemanyes d’Albert Kesselring varen atacar amb bombarders en picat, artilleria pesada i amb les noves bombes volants contra les tropes del 5º Exèrcit nord-americà de Mark Clark amb l’objectiu de tornar-les al mar. Els nous míssils Fritz X varen ser disparats contra el creuer pesat Savannah, que va aconseguir ser retirat en pèssimes condicions a Malta. Els alemanys varen envoltar les forces aliades a 5 quilòmetres del mar, però en aquells moments varen entrar en acció les forces aliades i la Royal Navy. Els Aliats varen tenir la sort de que en els plans alemanys hi havien intervingut masses quarters generals de cossos i exèrcits, pel que l’atac alemany no tenia coordinació i no va aconseguir aturar l’avanç britànic més al nord, on hi havien els nord-americans. Per altra banda, el 8º Exèrcit britànic va ocupar sense trobar oposició les localitats de Brindisi i Bari. Per complicar encara més les coses per als alemanys, els francesos, amb l’ajuda dels nord-americans, varen desembarcar a Còrsega.

---

L’almirall Andrew Cunningham va enviar un missatge a Londres per informar que la flota de guerra italiana es trobava sota el seu control a Malta.

A Grècia:

Els alemanys es varen fer sense trobar oposició amb les possessions italianes de les illes Egeu, inclosa Roses. A la tarda, el general Antonio Gandin va rebre una comunicació del comandant Johannes Barge en que li donava tres opcions: seguir combatent al costat dels alemanys, combatre contra els alemanys o entregar les armes. Tot i que la majoria dels seus homes no eren partidaris d’enfrontar-se contra els alemanys, el general italià va decidir acatar l’última ordre que acabava d’arribar per part del general Carlo Vecchiarelli: ni desarmar-se ni unir-se als alemanys.

A l’Atlàntic:

A la nit, després de localitzar des de la base britànica d’Escòcia el cuirassat Tirpitz, els britànics varen remolcar amb submarins normals els petits submarins X perquè anessin a buscar el cuirassat alemany. Però la mala sort va fer que dos d’ells es perdessin durant el viatge, i el X-7 es va enganxar amb un cable de mina i no va aconseguir lliurar-se’n. Tot i això, dos d’aquests petits submarins varen arribar a col·locar les seves càrregues explosives al cuirassat alemany, però l’embarcació no va rebre grans danys.

A Nova Guinea:

Dues divisions australianes varen entrar a Lae.

Divendres:

La invasió aliada a Itàlia:

Des del quarter general de Rastenburg, Joseph Goebbels finalment va convèncer a Adolf Hitler perquè dirigís un missatge radiofònic al poble alemany perquè el tranquil·litzés. Quan Hitler es va despertar va fer cridar al ministre Goebbels perquè es reunís amb ell en privat. Havia dormit només dues hores i no podia parar de pensar en la situació a Itàlia. Quan es varen reunir varen parlar del problema que suposava la capitulació de l’exèrcit italià, però Goebbels estava més preocupat pel fet de que estaven lluitant en dos fronts. El dia anterior ja li havia preguntat si podien arribar acords amb els soviètics, i Hitler li hauria confessat que era impossible pactar amb Iosif Stalin i que seria més fàcil arribar-hi abans amb els britànics. El ministre també li va demanar que enviés un missatge a la nació perquè considerava que davant d’aquesta greu crisi el poble alemany tenia el dret a sentir la seva paraula (la de Hitler). Al final de la reunió, Hitler va estar d’acord en enviar un missatge a la nació alemanya on explicaria la traïdoria dels italians contra Benito Mussolini i ho va relacionar amb el mite de la punyalada per l’esquena de 1918. Hitler, tot i això, li va confessar a Goebbels que l’esperança de trobar entre ells a traïdors es recolzava en una completa ignorància del caràcter de l’Estat nacionalsocialista, i considerava que la idea de que a Alemanya hi pogués haver un 25 de juliol es basava en un desconeixement absolut de la seva posició personal, així com l’actitud dels seus col·laboradors polítics i dels seus mariscals, almiralls i generals.

A Itàlia, en aquell moment les tropes alemanyes varen començar a moure’s per ocupar la ciutat de Roma. Els soldats italians, que estaven sense comandament, es varen rendir als alemanys quan els varen veure i la capital italiana va passar a ser una ciutat ocupada. Tot i que va ser una conquesta fàcil, els alemanys varen perdre a 619 homes, però en canvi varen matar a 1.295 opositors.

Durant el dinar en el quarter general, Hitler, Goebbels i els seus convidats varen saber per boca d’Alfred Jodl que Albert Kesselring acabava d’ocupar la capital italiana, que la majoria de les ciutats del nord d’Itàlia estaven sota el control del Reich i que estaven en contacte amb les tropes enviades al sud de la península italiana que lluitaven per anul·lar el desembarcament anglosaxó. En escoltar les paraules del general Jodl, el dictador va dir que per evitar que Alemanya li passés igual que Itàlia havia ordenat que tots els prínceps abandonessin tots els comandaments de la Wehrmacht.

A les vuit de la tarda, Hitler va pronunciar el discurs que Goebbels volia que enviés. El discurs va ser llarg i intens, i va anunciar unes mesures molt dures per afrontar els esdeveniments d’Itàlia. El dictador va ressaltar els triomfs alemanys a Itàlia i va criticar els bombardejos britànics contra les ciutats alemanyes prometent represàlies. Davant del pessimisme de la gent pels atacs que rebien, Hitler va demanar que el NSDAP donés exemple en tot. En el discurs va denunciar la duplicitat del nou govern italià, va culpar de la caiguda de Mussolini al “enemic interior, reaccionaris envalentits pels britànics, i va afirmar que Alemanya mai es rendiria d’aquella manera, augurant que el perdedor seria aniquilat i només el vencedor sobreviuria. Durant aquell any només va fer dos discurs.

---

A Itàlia, al matí, el cap de la policia italiana, Senise, es va penedir de la decisió del dia anterior de matar a Mussolini si les tropes alemanyes el volien alliberar, ja que creia que no es produiria l’ofensiva alemanya, que s’acabaria produint el migdia, i va anunciar que no es tingués en compte les disposicions que s’havien donat.

---

En el sud del país, els alemanys que lluitaven contra els britànics que havien desembarcat el dia anterior a la península varen començar a rebre reforços. Per la seva part, les forces britàniques varen avançar fins a 20 quilòmetres a l’interior, però a prop de la base naval l’embarcació britànica HMS Abdiel va ser enfonsada per una mina.

En el Reich:

A Alemanya:

Els conspiradors contra el règim del Cercle Solf, que es reunien clandestinament a casa de la senyora Hanna Solf, la viuda de l’ex ministre d’Afers Exteriors de la República de Weimar Wilhelm Solf, varen cometre l’error d’admetre en el seu Cercle a un nou invitat portat per Elisabeth von Thadden, el metge suïs doctor Reckse, que des del principi havia mostrat uns sentiments molt exaltats contra els nazis. El doctor els va explicar que treballava a l’Hospital Charité sota les ordres del professor Ferdinand Sauerbruch. Abans del final de la reunió, el doctor va proposar encarregar-se de totes les cartes que la senyora Solf o els seus convidats volguessin enviar als seus amics exiliats a Suïssa. El grup va acceptar que fos el missatger i enviés el correu a Suïssa. Però el doctor Reckse era un agent de la Gestapo que va passar tota la informació que va tenir a les autoritats alemanyes. Tot i les proves que tenien contra els conjurats a partir d’aquelles cartes, Heinrich Himmler va decidir esperar per actuar contra ells perquè creia que encara no tenia suficients proves per poder atacar al seu principal objectiu, Wilhelm Canaris.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany es va tenir que retirar de Crimea davant l’avanç de les tropes soviètiques. Els alemanys es varen retirar en el cap de pont de Kuban i es replegaven cap a les fortificacions de la línia defensiva Blava, a la península de Taman. Des d’allí reforçaran el Grup d’Exèrcits del Sud.

Dijous:

La invasió aliada a Itàlia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar capturar i internar en un camp de concentració al príncep Felip de Hesse i a la princesa Mafalda de Saboia, filla del rei d’Itàlia Victor Manel III. Els havia rebut feia només uns dies a Rastenburg, però ara tenia la sospita de que facilitaven informació a la casa reial italiana, que aquesta havia fet empresonar a Benito Mussolini el 25 de juliol. La princesa Mafalda es trobava aquell dia a Sofia, Bulgària. 

Durant aquell dia Joseph Goebbels va arribar a Rastenburg, ja que el dia anterior Hitler l’havia obligat a venir per parlar de la situació a Itàlia. Només arribar, el ministre va saber que Hitler havia seleccionat a Alessandro Pavolini, Vittorio Mussolini (el fill de Benito Mussolini),  Giovanni Preziosi, que havien arribat el dia anterior al quarter, i Renato Ricci, que acabava d’arribar, perquè formessin un govern neofeixista amb el nom de Govern Provisional Feixista que actuaria en nom i representació de Mussolini. Després, Goebbels es va reunir amb Hitler i el va veure bastant preocupat perquè milers dels seus homes es trobaven encara a Sardenya i a Còrsega. A més, la situació en els Balcans i en el front oriental no anava tal hi com ell desitjava. Hitler estava convençut de que si no haguessin tingut que enviar tropes a Itàlia i les haguessin pogut destinar al front oriental tot hagués sigut diferent. Frustrat per la situació, Goebbels li va preguntar si podrien arribar a una acord amb Iosif Stalin, però Hitler li va contestar que veia més fàcil arribar a un acord amb els britànics que amb el dictador soviètic. Llavors, el ministre el va convèncer perquè dirigís un discurs per ràdio al poble alemany per explicar la situació. Aquell mateix dia, Hitler va escriure el discurs que Goebbels va qualificar que estava impregnat per un esperit clausewitzià. En ell, el dictador condemnava a Pietro Badoglio, proclamava la seva amistat cap a Mussolini i advertia al poble de que una traïció semblant no podria passar-li a ell. A més, anunciava represàlies pels atacs aeris anglosaxons i apel·lava finalment a la victòria final d’Alemanya.

Més tard va arribar al quarter el ministre Hermann Göering, que estava furiós per la traïció d’Itàlia i volia pressionar a Hitler perquè fes algun tipus de declaració pública. Segons Goebbels, Göering encara era optimista sobre la guerra a l’aire. A la nit, Goebbels va conversar amb el general Eduard Dietl, que acabava de tornar de Finlàndia. Dietl li va explicar que els finlandesos no lluitaven gaire bé, però va reconèixer que feien tot el que podien i va afirmar que Carl Gustaf Emil Mannerheim era un pro-britànic que volia sortir de la guerra. Després de reunir-se amb el general, Hitler li va entregar el seu discurs a Goebbels, que seria llegit per la ràdio al cap d’una setmana.

---

Aquella mateixa nit, Otto Skorseny i uns quants dels seus homes varen desembarcar amb una canoa a l’illa de la Maddalena pensant que Mussolini s’hi trobava retingut. Després de veure que el dictador italià ja no hi era varen marxar. Mussolini havia sigut desallotjat de l’illa el 28 d’agost. Per altra banda, el ministre de Governació Umberto Ricci es va reunir amb el cap de la policia, Senise, per parlar d’un possible atac alemany per alliberar a Mussolini. Senise li va dir que dubtava si tenien que executar a Mussolini en el cas que els alemanys intentessin alliberar-lo per por a una represàlia de Hitler. El ministre va compartir la seva preocupació i va comunicar telefònicament als guàrdies que retenien a Mussolini a Gran Sasso, que davant un atac alemany anessin amb prudència.

---

El rei Victor Manel III i Badoglio varen establir la capital a la ciutat italiana de Bari i, aquell mateix dia, el rei i els caps de l’Estat Major varen abandonar Roma camí de Pescara i es varen allotjar a Brindisi. Però Itàlia es va quedar sense comandament militar i el país semblava està abandonat a les tropes alemanyes, que varen travessar el pas del Brenner. La 2º Divisió de paracaigudistes alemanya tenia la missió de desarmar l’exèrcit italià a la capital i, com a represàlia, la Luftwaffe va enfonsar el cuirassat italià Roma amb una bomba teledirigida FX-1400, Fritz X, llançada des d’un bombarder Dornier 217 K quan fugia del port de Le Spezia direcció a Malta. El Roma es va partir per la meitat i es va enfonsar enduent-se amb ell a dos almiralls, entre ells Carlo Bergamini, 86 oficials i 1.264 marines. A més, la bomba va crear greus danys al cuirassat Littorio.

---

Aquell mateix dia, els anti feixistes varen crear el Comitè de l’Alliberació Nacional (Comitato di Liberazone Nazionale, el CLN), i varen cridar al poble a la lluita i a la resistència. Aquest Comitè incloïa a tots els partits, inclosos els que havien estat a l’oposició de Mussolini, socialistes i comunistes, però també a recent creats. 

---

Al sud d’Itàlia, a dos quarts de quatre de la matinada el 5º Exèrcit nord-americà, dirigit pel general Mark Clark, compost en la primera onada per comandos i ràngers, juntament amb el 10º Cos britànic, varen desembarcar en el Golf de Salerno, al sud de Nàpols, en l‘Operació Allau, on el 10º Exèrcit alemany, sota les ordres del comandant Heinrich von Vietinghoff, va posar una forta resistència al desembarcament. A més, dues divisions britàniques varen desembarcar a l’esquerre del riu Selu i els nord-americans a la dreta. Els alemanys ja esperaven aquestes maniobres i es trobaven atrinxerats a les altures que dominava les platges. El foc alemany va contenir al 5º Exèrcit a la platja. La 36º Divisió d’infanteria nord-americana, una divisió on hi havien soldats de la Guàrdia Nacional de Texas, es va trobar amb un intens foc només desembarcar, però els destructors varen proporcionar suficient foc de cobertura per establir-se a la platja. El general de brigada John O’Daniel, el comandant de l’escola de guerra amfíbia del 5º Exèrcit, va actuar amb fermesa en la direcció i l’organització de les seves tropes. A l’ala esquerra de la 36º Divisió, algunes unitats varen aconseguir penetrar uns vuit quilòmetres a l’interior però, a l’ala dreta, el 141º Equip de combat regimental es va trobar amb més dificultats.

Més al nord, la Royal Navy va desembarcar tres creuers, gràcies el suport de la guarnició italiana, amb la 1º Divisió aerotransportada en el port de Tarent dins l’Operació Slapstick. Ràpidament es varen apoderar d’aquell base amb les seves instal·lacions que es trobaven intactes. L’objectiu dels Aliats era enviar els alemanys cap al nord d’Itàlia. Els britànics també es varen topar amb una potent oposició en els punts fortificats de les platges. Al principi l’Operació va ser un desastre perquè la 46º Divisió es va equivocar en el lloc desembarcament i diverses unitats varen tirar els seus carregaments de munició extra sense esperar que sortissin les llanxes de desembarcament. Una unitat va desembarcar amb un piano pel menjador dels sergents i un regiment va desembarcar un porc que els oficials es pensaven menjar per sopar per celebrar la victòria a Nàpols.

---

A Còrsega, els insurrectes es varen apoderar d’Ajacció, i varen declarar oposar-se a tota restitució de la III República perquè no volien tornar a està sota el control de França després d’alliberar-se dels alemanys i els italians.

En el Reich:

A Polònia:

Hitler va publicar un decret per establir una ajuda per les vivendes alemanyes sota la direcció de Robert Ley. El govern va proporcionar subvencions per aixecar barracons prefabricats. 

En els Estats Units:

A Washington va arribar un missatge del cap del OSS a Berna, Allen Dulles, on va advertir de que s’havia de prestar més atenció als nous coets bombes que els alemanys estaven construint a la base de Peenemünde.

Dimecres:

L’armistici d’Itàlia:

A Alger, a dos quarts de set de la tarda, Dwight Eisenhower va anunciar des de Ràdio Alger i la BBC de Londres la firma de l’armistici amb Itàlia del 3 de setembre, i va demanar als italians que expulsessin a les tropes alemanyes del seu país. Prèviament, des del matí, els diaris britànics i nord-americans ja publicaven informacions de que la capitulació de l’exèrcit italià era imminent. A tres quarts de vuit del vespre, Pietro Badoglio, que davant la presència de 16 divisions alemanyes a Itàlia es començava a penedir de la seva decisió, es va dirigir a Radio Roma per anunciar la firma de l’armistici i va demanar acabar amb els atacs contra els soldats britànics i nord-americans. Amb l’armistici, les tropes italianes en els Balcans es varen quedar sense ordres precises del seu govern i del seu comandament suprem. Al mateix moment que es va anunciar l’armistici, a Itàlia va néixer la resistència italiana que va incloure a tots aquells grups, moviments, partits i associacions que varen lluitar contra l’ocupació alemanya i l’intent de restaurar el feixisme. A la nit, la flota italiana composta per 5 cuirassats, 7 creuers i 6 destructors va salpar dels seus ports de Gènova, Spezia i Tarent rumb a Malta per ajuntar-se amb els Aliats, però la Luftwaffe va bombardejar-los i va enfonsar un cuirassat i en va danyar a un altre. Per altra banda, al mateix moment de l’armistici, va ser alliberat el cap de l’Estat Major de la Milícia feixista, Achille Starace, detingut el 25 de juliol.

---

El general nord-americà Maxwell Taylor es trobava d’incògnit a Roma per parlar amb el general italià Vittorio Ambrosio per preparar l’arribada de la 82º Divisió Aerotransportada. El general italià es va negar a tirar endavant el pla perquè era massa arriscat.

---

Adolf Hitler va tornar al quarter general de Rastenburg, on l’ambient era molt fred després de la seva visita al quarter  del Grup d’Exèrcits del Sud a Zaporozhie, en el baix Dnièper, al nord del mar d’Azov, per analitzar amb Erich von Manstein la situació crítica en el sector sud del front oriental. Seria l’últim cop que el dictador trepitjaria territori conquerit a la Unió Soviètica. En aquells moments en que tornava al quarter estava molt desanimat, acabava de d’acceptar l’evacuació del cap de pont de Kuban i replegar les tropes fins a la riba occidental del riu Dnièper, i encara no sabia res de la rendició italiana. Creia que el desembarcament a Canàbria, Itàlia, del 3 de setembre, només era una maniobra de camuflatge. Segons Joseph Goebbels, Hitler va tornar abans a Rastenburg perquè havia tingut una estranya sensació de malestar.

Al cap d’una estona varen arribar els primers informes de la capitulació de l’exèrcit italià, informes que es varen confirmar quan varen escoltar la rendició italiana pel programa especial de la BBC i Ràdio Londres.  Hitler es va enfadar molt i va ordenar que es celebrés una reunió d’alt nivell aquella mateixa nit per meditar la lluita contra els Aliats i es va donar l’ordre de posar en marxa l’Operació Eix, la conquesta d’Itàlia. De seguida va ordenar que es presentessin d’immediat al quarter general Vittorio Mussolini, Giovani Preziosi i Pavolini per parlar de la situació. Alfred Jodl, per la seva part, va trucar a Albert Kesselring, que es trobava a Frascati, a prop de Roma, per preguntar-li si era certa la notícia que donava tant la BBC com Ràdio Londres. El mariscal li va confessar que era el primer cop que sentia a parlar d’aquesta notícia.

Poc després, Kesselring, que tenia el quarter general destruït des d’aquell matí per culpa d’un bombardeig Aliat, va llançar la consigna Achse (Eix)quan va tenir notícies de la “traïció” dels italians. Aquesta paraula clau va fer que les forces alemanyes sota el seu comandament, en el sud d’Itàlia, comencessin missions per desarmar a l’exèrcit italià i ocupar els punts claus. Al mateix temps, Erwin Rommel va començar en el nord l’Operació Alaric amb la missió d’ocupar les zones industrialitzades al nord del riu Po.

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels estava molt enfurismat amb el govern espanyol perquè li varen arribar informes de que Espanya estava negociant la seva neutralitat amb els Aliats occidentals. A més, també va llegir uns informes que explicaven que els danesos no acceptaven a les tropes alemanyes d’ocupació. Precisament, després de sufocar la resistència danesa amb la llei marcial, Karl Werner Best va demanar en un telegrama que es resolgués el “tema jueu”.

---

A Berlín, després dels bombardejos, la ciutat tornava a la normalitat mica en mica. Els transports van tornar a funcionar de nou i les instal·lacions industrials afectades van ser reparades, tot i que algunes fàbriques produïen només a mig gas.

---

Continuant a la capital alemanya, en una presó els agents de la Gestapo varen torturar i executar al periodista txec Julius Fucik. Fucik estava molt dèbil per les constants pallisses que rebia, però tot i això no va deixar mai d’escriure. La seva obra, A peu de forca, va ser publicada post-morter i en el seu honor es va establir el Dia Internacional del Periodista.

A Polònia:

Aquell dia varen arribar com a mínim 18.000 jueus a Auschwitz procedents del camp de Theresienstadt.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit soviètic va reconquerir Stalino, a la conca del Dönets.

En el Mediterrani:

Per controlar encara més el Mediterrani, les tropes nord-americanes varen ocupar Sardenya.

A Espanya:

Una sèrie de generals (Fidel Dávila, Luis Orgaz, José Varela, José Solchaga, Alfredo Kindelán, Andrés Saliquet, José Monasterior i Miguel Ponte) varen escriure una carta per Francisco Franco en que li demanaven que abandonés la prefectura de l’Estat per donar pas a la monarquia tradicional. El dictador va optar per no contestar directament la carta, però sí que, a través d’altres conductes, els va contestar a diversos d’ells que no tenia la intenció de deixar el poder.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el dissenyador Willy Messerschmitt per saber per què s’havia alentit la producció del caça Me-262. El dissenyador li va demanar aplaçar la producció massiva del Me-262 a favor de l’evolució del Me-109, coneguda com el Me-209.

---

A les deu del matí d’un dia gris, una patrulla de la resistència polonesa AK es va infiltrar a la presó de Pawiak per assassinar al comandant de la presó, el Oberscharführer de les SS Buerckel. Aquell dia el SS anava amb la seva esposa i el seu fill petit quan els membres del AK li varen disparar set trets per l’esquena. Després de que un tramvia que passava en aquell instant pel carrer Marszalkowska frenés en sec, hi va haver un intercanvi de trets. Buerckel va rebre un altre tret i llavors un membre del AK va córrer a recollir els papers que portava al damunt. A continuació hi va haver un detonació provocada per un altre membre del AK camuflat com un violinista. Diversos alemanys cauen morts. Amb els alemanys debilitats i pràcticament neutralitzats, els polonesos varen fugir ràpidament sense patir cap baixa. Tota l’acció va durar 90 segons.

A Alemanya:

A la nit, les forces aèries aliades occidentals van bombardejar la ciutat de Munic. Els nazis van considerar l’atac com a moderat.

---

La presó berlinesa de la Plötzensee estava plena de presoners i, per la falta d’espai, es varen assassinar presoners d’aquell dia fins al 12 de setembre en les conegudes nits sagnants (Blutnächte). A la nit, 186 persones varen ser penjades.

A França:

El desenvolupament del programa de míssils alemanys tenia molt preocupat a Whitehall, que va ordenar a la RAF que bombardegés les rampes de llançaments dels míssils V-1, que ja eren visibles a la costa francesa.

A Holanda:

Del camp de Westerbork va sortir un tren carregat de víctimes direcció a Auschwitz.

A Itàlia:

El lent avanç britànic pel sud d’Itàlia encara es va alentir més quan es varen topar amb el Grup de Combat Kruger, que amb unes forces molt inferiors a l’invasor va aconseguir retenir-los durant una bona estona, aconseguint que els seus companys es poguessin retirar a la seva rereguarda.

En el front oriental:

El 17º Exèrcit alemany es va retirar de la península de Kuban per dirigir-se cap a Crimea, mentre els seus companys situats més al nord tenien greus problemes per defensar-se dels soviètics.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El Tribunal del Poble va condemnar a mort a una persona per haver declarat després del bombardeig d’Hamburg, que el problema era que els caces alemanys volaven massa baix per lluitar contra els Aliats.

---

El pilot de caça alemany Egon Mayer, el cap de l’esquadró del JG2 Richtofen, va destruir a 3 bombarders nord-americans B-17 amb el seu FW-190.

A Polònia:

A Auschwitz, a la nit varen arribar 981 jueus francesos procedents del camp de Drancy. Només varen ser admesos 54 d’ells per ordre del doctor Johann Kremer. La resta, 927 persones, varen ser enviades a les cambres de gas. 

A Noruega:

Una flota petita composta pel cuirassat Tirpitz, a més del Scharnhorst i 9 destructors (Erich Steinbrink, Karl Galster, Hans Lody, Theodor Riedel, Z27, Z29, Z30, Z31, Z33) varen sortir per atacar la base aliada a les illes Spitzbergen.

A Itàlia:

Aquell dia va continuar el lent avanç britànic i els alemanys, que estaven sense defenses, es varen retirar a Castrovillari.

En el front oriental:

Una falca ofensiva soviètica es va introduir a la divisòria entre els Grups d’Exèrcits del Centre i el Grup d’Exèrcits del Sud.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Els bombarders britànics dirigits per Arthur Harris varen atacar la zona de Mannheim-Ludwigshafen causant greus danys a aquestes dues ciutats.

A Polònia:

A Auschwitz, el doctor Johann Paul Kremer va provar experiments mèdics amb un grup de musulmans, unes dones treballadores que ja no els resultaven aptes pel treball.

A Itàlia:

A Cassibile, Sicília, Itàlia va firmar l’armistici amb la Gran Bretanya i els Estats Units. A l’estret de Messina, trobant-se només soldats italians que es rendien, els britànics varen avançar per Reggio Calabria. Però els britànics varen cometre l’error d’avançar molt a poc a poc per precaució, ja que pensaven que els alemanys els podrien atacar, però aquests estaven pràcticament sense defenses.

Dissabte:

A Itàlia:

A les quatre de la matinada, les tropes anglosaxones varen començar la invasió a Itàlia, l’Operació Baytown. Les tropes del general britànic Bernard Law Montgomery varen desembarcar a les costes de Reggio Calabria, al sud, després de travessar l’estret de Messina. Al cap d’unes hores, els Aliats occidentals ja havien establert la primera base permanent en el continent europeu. Per la seva part, els alemanys es varen preparar per desplaçar-se cap al sud per atacar als britànics i els nord-americans. A Alemanya només es va informar a la població amb un comunicat per la ràdio d’un desembarcament de tropes britàniques en el sud-oest de Calàbrica i es deia que en el combat ja hi havia tropes alemanyes i italianes.

Mentrestant, el mariscal Pietro Badoglio, que governava Itàlia gràcies al rei Victor Manel III, estava negociant a través del general Giuseppe Castellano un armistici amb els Aliats. A Cassibile, Siracusa, Sicília, Castellano va firmar per part de la delegació de Badoglio els tres exemplars i les condicions de l’armistici en presència del comandant en cap de les forces aliades Dwight D. Eisenhower. Les condicions que varen firmar no varen ser efectives fins el 8 de setembre. Badoglio no comptava aleshores amb la possibilitat d’unes represàlies per part d’Alemanya, ni tampoc comptava que la invasió per part dels Aliats començaria pel sud, a Nàpols, deixant la ciutat de Roma desprotegida.

En el Vaticà:

Ernst von Weizsäcker va enviar un informe a Berlín on explicava que rebia contínuament proves de que el Vaticà estava molest per la política anglesa-americana perquè consideraven que aplanava el camí al bolxevisme. L’ambaixador també va explicar que inclús el papa Pius XII no volia debilitar Alemanya, ans al contrari perquè pensava que el poble alemany era una gran nació en la seva lluita contra el bolxevisme.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els britànics varen bombardejar Berlín i varen destruir, sobretot, els edificis propers a l’aeroport de Tempelhof.