Dimecres:

En el Reich:

A Lituània:

En el gueto de Vilna es va produir una temptativa d’aixecament. El poeta Abba Kovner va fer una crida al combat, però l’organització dels partisans units no va aconseguir que els demés lluitessin. Els alemanys varen intervenir d’immediat i, en resposta, el dirigent del Judenrat local Jacob Gens va aconseguir calmar la resposta i va pactar amb els alemanys l’entrega de 5.000 habitants del gueto a canvi de la retirada de les tropes alemanyes, que ja es preparaven per l’eliminació del gueto per portar-los a tots als camps de treball d’Estònia. Només 200 combatents varen aconseguir escapar i unir-se als partisans.

A Polònia:

La direcció de la força pública de Lublin va ser assumida pel cap de les SS i de la Policia Jakob Sporrenberg. 

A Itàlia:

El govern italià va enviar un telegrama als Aliats acceptant la rendició incondicional, que incloïa facilitats de llançament de paracaigudistes nord-americans a la capital italiana. El Papa Pius XII va fer una crida a favor de la pau, mentre els estudiants romans es varen manifestar a Nàpols per la pau.

En els Estats Units:

A Washington, a la nit, va arribar en tren des del Canadà el grup del primer ministre Winston Churchill, que es va instal·lar un cop més a la Casa Blanca.

Dilluns:

En el Reich:

 

A Dinamarca, el primer ministre Erik Scavenius es va negar a col·laborar amb les mesures que exigien els alemanys per acabar amb la sobirania nacional danesa.

En el front oriental:

En el sector central, aprofitant que el Grup d’Exèrcits del Sud estava sent atacat, els soviètics varen aprofitar la seva superioritat numèrica i varen començar una ofensiva contra el Grup d’Exèrcits del Centre. L’objectiu era arribar el Dnièper al mateix temps que havien d’ocupar la ciutat de Smolensk. En l’atac d’aquell dia, els soviètics varen aconseguir una penetració que va obligar als alemanys a retirar-se de Yelnia amb grans pèrdues.

---

En el sector del sud, a prop de Rostov, l‘exèrcit soviètic va reconquerir la ciutat de Taganrog després de que els alemanys es veiessin obligats a abandonar el port de la ciutat. La ràdio alemanya va informar de la caiguda de la ciutat. Les derrotes ja no es podien amagar.

A Itàlia:

Sobre la localitat d’Aversa es va produir una gran batalla aèria entre la Luftwaffe i les forces nord-americanes. Aquests contaven amb  44 bimotors P-38 que escortaven una formació de bombarders B-26, dels quals només un va ser destruït, però es varen perdre 13 caces contra 9 d’alemanys.

Diumenge:

En el Reich:

A Dinamarca:

El govern danès, després de dimitir el dia anterior per rebutjar l’ultimàtum alemany en que els hi exigien que acabessin amb els disturbis civils que hi havia i de que formessin Tribunals urgents per enjudiciar als guerrillers danesos i aplicar la pena capital, va veure com el comandant alemany proclamava l’estat d’excepció, una situació d’emergència militar instaurant el toc de queda per la nit i prohibint les vagues i les reunions de més de cinc persones. A més, l’exèrcit danès va ser desarmat, tot i que moltes embarcacions de guerra daneses varen ser barrinades o enviades a Suècia abans de que els alemanys es poguessin apoderar d’elles. Les autoritats alemanyes varen assumir per complet les funcions del govern danès. Cristià X i el Parlament varen deixar d’actuar a partir de llavors.

A la Gran Bretanya:

El ministre britànic d’Informació, Brendan Bracken, va afirmar que tots els rumors sobre una pau separada entre la Unió Soviètica i Alemanya només eren propaganda de la cinquena columna.

En el Pacífic:

El submarí nord-americà USS Seahorse va atacar a un comboi japonès.

A Itàlia:

En Benito Mussolini va ser enviat a bord d’un hidroavió de l’illa de Maddalena, a prop de Sardenya, a Gran Sasso, al nord d’Itàlia, un refugi d’esquiadors a 2.112 metres d’altura, com a presoner.

En el Reich: 

A Dinamarca, el govern danès va dimitir després de rebutjar l’exigència alemanya de que reprimís als sabotejadors. Les autoritats daneses havien intentat impedir la col·laboració amb Alemanya.

A Bulgària:

A Sofia, en un accident de cotxe va morir el rei de Bulgària Boris III. Les circumstàncies de la seva mort mai varen ser aclarides i es té que tenir en compte que feia dues setmanes s’havia barallat amb l’Adolf Hitler perquè s’havia negat un cop més a participar amb les seves tropes de guerra i a participar a la deportació dels jueus. A més, des del 23 d’agost el rei, que fins llavors havia gaudit de bona salut i només tenia 49 anys, de cop es va començar a trobar malament i va començar a vomitar. Es molt probable que la causa de la seva mort hagués sigut els vòmits i no l’accident. Tot i que sembla que podria haver sigut enverinat, no s’han trobat proves que demostrin cap mena d’enverinament; per altra banda, també hi ha qui culpa els comunistes del possible enverinament del monarca. Amb la mort d’en Boris, la corona va passar al seu fill Simeó II, de només sis anys d’edat.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va recuperar de nou la ciutat de Khàrkiv en el seu avanç cap a l’oest. Aquest cop els soviètics van planejar millor l’ocupació a la ciutat que en anteriors ocasions.

En el Pacífic:

A les illes Salomó, els Aliats varen alliberar Nova Geòrgia. Per altra banda, els Corsair dels Marines varen realitzar una nova incursió a Bougainville i en l’atac d’aquell dia el tinent Al Jensen va aconseguir abatre a 24 avions des de terra.

A Nova Guinea, les embarcacions mercantils japoneses varen ser bombardejades pels bombarders de la USAAF.

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler es trobava al quarter general de Rastenburg.

---

Després del discurs del dia anterior de l’ex ministre Johannes Popitz, on va dir, entre altres coses, que s’havia de retirar a en Hitler per firmar la pau amb Occident, Karl Wolff, que era present al Ministeri de Governació quan Popitz deia aquestes paraules, es va reunir amb en Langbehn, que era qui havia acompanyat l’ex ministre prussià a la reunió, per discutir els detalls sobre futures reunions amb els líders opositors. Pocs dies després, Landbehn, sota l’aval d’en Wolff, va marxar a Suïssa per reunir-se amb el conseller de l’Allen Dulles, Gero von Gaevernitz, per informar-lo que desitjaven actuar contra en Hitler per restringir-li els seus poders il·limitats i que volien celebrar una conferència amb les potències occidentals.

---

Els nazis varen obrir el camp de concentració de Dora-Mittelbau.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano amb la seva esposa Edda i els seus fills varen fugir de Roma davant l’arribada de les tropes alemanyes. Esperaven arribar a Espanya, però el seu objectiu no el varen complir.

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Informació britànic Brenden Bracken va pronunciar en públic per primer cop un informe del jerarca nazi Rudolf Hess. El ministre el va descriure textualment com un nazi intel·lectualment dèbil que buscava Quislings per enderrocar violentament al primer ministre Winston Churchill.

---

Duncan Sandys va escriure un nou informe on reconeixia que els alemanyes estaven desenvolupant dos tipus d’armes diferents. Eren els V-1 i els V-2.

En el Pacífic:

El submarí nord-americà USS Pollack va enfonsar l’embarcació de transports japonesa Tifuku Maru en aigües de Kyushu. Aquest va ser el primer enfonsament després de diversos fracassos del submarí.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap de la Cancelleria del Reich, Hans Heinrich Lammers, va convocar una reunió a la sala del Ganivet del Reich perquè es parlés dels assumptes i dels departaments del Pla Quadriennal. El ministre d’Economia, Walther Funk, va fer un discurs on es començava a notar uns ànims derrotistes. Al final de la reunió es va arribar a la conclusió de que tota la producció de guerra depengués únicament del Ministeri d’Armament del ministre Albert Speer, que aquest ja havia parlat d’aquesta mesura un mes enrere amb Adolf Hitler. Lammers va demanar a Martin Bormann, que era enemic polític de Speer, que li comuniqués a Hitler l’aprovació per part dels ministres d’aquella mesura.

---

Els ànims derrotistes també es varen notar en el Ministeri de Governació, on l’ex ministre d’Hisenda Johannes Popitz, acompanyat per l’advocat Langbehn, va pronunciar un llarg discurs davant dels caps de les SS. Entre els presents hi havia la mà dreta de Heinrich Himmler, Karl Wolff. Popitz va assegurar que ja no es podia guanyar la guerra, que Hitler s’havia de retirar, igual que Joachim von Ribbentrop, i cedir les seves funcions a una personalitat rellevant, pensant amb Himmler, i que era precís firmar una pau amb Occident. Més tard, quan Popitz va ser arrestat pel cop d’Estat del 20 de juliol, Himmler va explicar a diferents jerarques i gauleiters que s’havia dirigit a Hitler en saber el què havia dit Popitz, però que el dictador li havia donat instruccions només de vigilar-lo. Però la versió de Himmler té poca credibilitat perquè aquell dia Popitz també es va reunir amb el mariscal Erwin von Witzleben per preguntar-li si en cas de ser factible una combinació projectada amb Himmler estaria disposat a assumir el comandament militar suprem. 

---

A la nit, Berlín va ser novament bombardejada.

---

El Der Stürmer va sortir publicat amb una fotografia del periodista Fritz Fiala en que es mostraven jueus vivint còmodament als guetos de l’Est. Fotografies semblants s’havien publicat el mes de desembre passat.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les forces soviètiques del Front Central del general Konstantin Rokossovski varen començar la seva ofensiva per apoderar-se de l’Ucraïna oriental i per creuar el riu Dnièper. El riu formava una part clau de les defenses alemanyes per aturar els avanços dels soviètics. Les tropes de Rokossovski no varen aconseguir obtenir una victòria perquè el 2º Exèrcit alemany, que gràcies als avions de reconeixement sabia que es produiria aquella ofensiva, es va defensar amb eficàcia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, els mandataris dels Estats Units, la Gran Bretanya i la Unió Soviètica varen reconèixer el Comitè Francès d’Alliberació Nacional de Charles de Gaulle.

En el Reich:

En Constantin von Neurath va ser substituït per en Wilhelm Frick com a Protector de Bohèmia i Moldàvia. Tot i que en Von Neurath havia sigut destituït per l’Adolf Hitler el 27 de setembre de 1941 va continuar en el càrrec transitòriament.

A Linz am Reihn, va morir el qui va ser ministre de Correus del Reich del 1932-1937, en Peter Paul von Eltz Rübenach.

A l’Atlàntic:

A la badia de Biscaia, els alemanys varen utilitzar per primer cop en combat el míssil Henschel Hs 293, que va danyar a la corbeta HMS Bideford.

En el Pacífic:

L’almirall Chester W. Nimitz va formar a Pearl Harbor el 5º Cos Amfibi dependent de la 5º Flota sota al comandament del general Holland Mc Tyeire. Aquesta unitat s’encarregarà dels desembarcaments a les illes del Pacífic Central en la seva ruta cap a Japó començant per l’arxipèlag de les illes Gilbert.

 

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va nomenar a Heinrich Himmler ministre de l’Interior en substitució de Wilhelm Frick, que va ser nomenat Protector de Bohèmia i Moràvia. Fins llavors Himmler havia exercit de cap nacional de les SS i dins del seu Ministeri va unir la Reichsführer SS i la Gestapo. Aquell mateix dia, Hitler va ordenar fortes mesures de xoc a Dinamarca després de l’augment d’actes de sabotatge per part dels danesos contraria a l’ocupació alemanya. 

A Alemanya:

A Berlín, la gent començava a veure els greus efectes del bombardeig de la nit anterior, el més greu que havia patit la ciutat fins llavors. En total varen morir 5.000 persones. Aquella nit hi va haver un altre bombardeig, però aquest cop va ser molt menys important. 

---

El jutge de les SS, Konrad Morgen, va arrestar a Erich Koch, acusat de corrupció i assassinat. 

A l’Atlàntic:

Avions del portaavions d’escorta nord-americà USS Core varen atacar amb càrregues de profunditat al submarí alemany U-185, tipus IXC / 40, a l’Atlàntic nord. Molts mariners del submarí varen quedar atrapats enmig dels incendis o varen morir enverinats per les emanacions del gas de clor. El comandant Höltring es va dirigir desesperat a la sala de torpedes de proa, on hi havia dos membres de la seva tripulació que no es podien moure per culpa de les ferides. Aquests li varen demanar a Höltring que els matés. Després de fer-ho es va suïcidar.

A Canadà:

A Quebec va acabar la conferència entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt començada l’11 d’agost de 1943.

En els Estats Units:

Igual que el dia anterior, Allen Dulles va enviar un comunicat a Washington optimista i ara deia que tot podia passar a Alemanya i afirmava que si continuaven pressionant era probable que Hitler caigués abans de fi d’any.

A la Gran Bretanya:

A Ashford, Londres, va morir la lliure pensadora Simone Weil a causa de tuberculosi i inanició quan treballava en el Servei Civil de voluntaris francesos de la Resistència.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, 727 bombarders de la RAF van bombardejar Berlín. Els incendis que es van produir per culpa de les bombes van ser tan greus que el fum era visible a 200 milles de distància. El barri de Südende va ser destruït pràcticament per complet i les cases de la Kurfürstendamm i Lietzenbugerstrasse varen rebre greus danys. Després del bombardeig, Joseph Goebbels va recórrer els districtes més afectats i va demanar 30 voluntaris per apagar els incendis. Sembla ser que la gent li va respondre d’una manera freda.  

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces soviètiques varen agafar el control de la ciutat de Khàrkiv i varen acabar amb la contra-ofensiva alemanya a la zona del Kursk. La contraofensiva, però, va comportar haver perdut un total de 1.677 homes (morts, ferits o desapareguts), davant 170.000 baixes alemanyes; més de 6.000 carros de combat davant els 760 d’alemanys; 5.244 peces d’artilleria davant 700 d’alemanyes; i més de 4.200 avions davant dels 524 dels alemanys. Erich von Manstein va abandonar aquell mateix dia la ciutat encontra de les ordres d’Adolf Hitler i es va dirigir al riu Dnièper.

A Sicília:

Després de demanar dues vegades disculpes per l’incident que va tenir amb dos soldats després de bufetejar-los per no anar a lluitar al·legant problemes psicològics, George Patton ara va demanar perdó a un dels soldats que havia bufetejat, el soldat Charles Kuhl.

A Bulgària:

Sense haver presentat amb anterioritat cap símptoma de malaltia, el rei Boris III va patir un sobtat atac de vòmits, que com a conseqüència li varen provocar la mort el 28 d’agost. Només feia nou dies que havia visitat a Hitler en el quarter general de Rastenburg i de seguida varen aparèixer rumors que deien que el líder alemany l’havia fet enverinar perquè s’havia negat a deportar els jueus búlgars. Els anys 1990, després d’una autòpsia, es va descartar la possibilitat de que morís enverinat i es va confirmar que havia mort per un tema mèdic.

A la Xina:

21 bombarders japonesos, escortats per 31 caces, varen realitzar un atac a Xina i varen combatre contra les defenses xineses, que varen destruir només un bombarder i en varen deixar uns quants de danyats contra la pèrdua d’un caça P-40, un P-43 i dos P-66.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna, Allen Dulles, va enviar un comunicat a Washington que deia que a Alemanya s’hi havia instal·lat un estat d’ànim desesperant i que no es veien generals políticament sòlids, ja que se sabia que els mariscals Gerd von Rundstedt i Alexander von Falkenhausen eren els dos anti-nazis més convençuts. A més, Dulles deia que Hermann Göering estava eclipsat i que corria el rumor a Berlín de que havia intentat marxar a Suècia. Per acabar, Dulles deia que Martin Bormann i Heinrich Himmler estaven en disputa.