22 d’agost de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Bombarders nord-americans varen bombardejar Berlín.

A Dinamarca:

Karl Werner Best va escriure-li a Heinrich Himmler que s’hauria de canviar la política a Dinamarca després de l’augment d’actes de sabotatge i de vagues contra l’ocupació alemanya.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen evacuar la ciutat de Khàrkiv.

A Itàlia:

A Palerm, Sicília, l’incident de George Patton de clavar dues bufetades a dos soldats que no volien anar a lluitar per problemes psicològics encara cuejava. El general es va veure obligat a demanar disculpes al personal mèdic i a les infermeres presents durant aquell episodi. Hores més tard, Patton va demanar a l’actor Bob Hope, que aquells dies es trobava actuant pels soldats desplegats a l’illa, que transmetés als seus homes que a ell li preocupava sincerament el benestar dels seus soldats.

21 d’agost de 1943

En el front oriental:

Després de que l‘Adolf Hitler hagués demanat la defensa de la ciutat de Khàrkiv, el general Kempf va demanar permís per evacuar-la, fet que li va valer per ser destituït per derrotisme. El seu Exèrcit, anomenat fins al moment Destacament Kempf, va passar a anomenar-se 8º Exèrcit quan va prendre possessió del comandament el general Wohler. Aquest en veure la situació també va demanar evacuar la ciutat, i el mariscal Erich von Manstein li va autoritzar. Tot i que la ciutat no va arribar a ser envoltada completament, gràcies a la intervenció de les forces blindades a l’oest del casc urbà, l’envestida dels soviètics per tres bandes va deixar exhausts als alemanys. A la nit, el front de l’Ivan Konev va alliberar la ciutat de Kàrkhiv.

A Itàlia:

A Sicília, el general George Patton va reunir-se en privat amb en Dwight D. Eisenhower per parlar de l’episodi de les dues bufetades que el general havia donat a dos soldats que tenien problemes psicològics i no podien anar a lluitar però que en Patton va maltractar perquè creia que no volien anar a lluitar per covardia ja que no tenien ferides físiques. El general va ser finalment castigat i va ser traslladat a la Gran Bretanya per prendre possessió d’un Exèrcit que més endavant participarà en els desembarcaments de França. En saber que s’havia equivocat, el general va reunir-se en el seu despatx amb un dels soldats bufetejats, en Paul Bennet, per demanar-li perdó. Al final es varen encaixar les mans.

20 d’agost de 1943

Divendres:

En el Reich:

Els Batallons policials 251, 255 i 256 varen liquidar el gueto de Bialystok i varen acabar amb tots els jueus del gueto. Els jueus s’havien revoltat el 16 d’agost, el dia que els alemanys havien començat la seva operació, però no varen poder resistir les armes alemanyes. En total, els tres Batallons varen assassinar entre 25.000 i 30.000 persones.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen creuar el riu Mius per la ciutat de Kuibyshev. Però l’ofensiva del general Hermann Hoth estava donant els seus fruits i aquell dia varen derrotar als soviètics a Bogodukhov, que varen perdre al voltant de 200 tancs i molts homes. Les contra-ofensives blindades de la Grossdeutschland, la Panzer SS Totenkopf i la Panzer SS Das Reich semblava que havien triomfat. L’enllaç de les divisions Grossdeutschland i Totenkopf va deixar envoltades a dues divisions de fusellers i un cos de tancs soviètics. Aquella victòria era impressionant perquè els alemanys lluitaven en inferioritat de 5 a 1 en tancs.

Al mateix temps, les divisions Panzer SS Wiking i la 3º Panzer de la Wehrmacht varen sostenir el seu front contra una colossal envestida soviètica a l’oest de Khàrkiv, que va obligar a les Panzer SS Das Reich a replegar part de la seva força per passar a la defensiva al costat de la Wiking. Els generals alemanys no veien cap més alternativa que la retirada, però sabien que l’Adolf Hitler no ho permetia.

A Espanya:

En el Pas de Meirás, la casa d’estiu del dictador Francisco Franco a la Corunya, Samuel Hoare va sol·licitar al dictador espanyol la retirada de la Divisió Blava en el front oriental. Franco sabia que no tindria més remei que retirar aquells homes en veure que les forces alemanyes s’estaven retirant en el front oriental.

19 d’agost de 1943

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Un diari d’Hamburg explicava que la policia i els tribunals treballaven sense interrupció per imposar càstigs en els saquejadors. El diari afirmava i deixava clar que tot aquell que saquegés i cometés un delicte de gravetat contra la comunitat seria eradicat.

A França:

En el camp de Natzweiler Struthof es varen enviar a uns jueus a la cambra de gas perquè els seus cossos servissin pels experiments mèdics de la Universitat d’Estrasburg. El professor Hill es va encarregar d’ells, però poc després de trossejar-los va abandonar l’experiment.

En el front oriental:

En el sector sud:

Després d’haver quedat sense reserves blindades, la 16º Panzergrenadier ara es va quedar sense tancs i la 2º SS Panzerkorps  es va veure obligada a anar a defensar Khàrkiv, tot i que no tenia suficient infanteria per defensar la línia i els soviètics varen realitzar una profunda penetració. A més, el 6º Exèrcit alemany, al comandament del general Holldit, va rebre un fort atac soviètic en la línia que defensava al llarg del riu Mius.

En el bàndol Aliat:

Aquell dia va començar les negociacions d’armistici entre italians i Aliats.

A Espanya:

En el Pazo de Meirás, Francisco Franco es va reunir amb l’ambaixador britànic Samuel Hoare, que aquest li va exigir que retirés la Divisió Blava del front oriental, expulsés als espies alemanys que controlaven el trànsit de l’estret de Gibraltar i que deixés de vendre wolframi als alemanys.

A Canadà: 

A Quebec, en la Conferència interaliada, Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt varen acordar que els científics nuclears britànics s’incorporessin al Projecte Manhattan. El text de l’acord va ser redactat pel britànic John Anderson. Al capdavant d’aquells científics britànics hi havia Klaus Fuchs.

A Nova Guinea:

Les forces aliades varen ocupar finalment la zona fortificada japonesa del mont Tambú. Les tropes japoneses estaven en aquells moments arraconades entre Salamaua i el riu Francesc.

18 d’agost de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A trenc d’alba, en la base de coets de Peenemünde, els alemanys varen analitzar les destrosses provocades pels Aliats el dia anterior. Alguns edificis estaven destrossats i havien mort 180 científics i 500 treballadors forçats, el que va implicar retardar uns mesos el debut dels nous míssils. Al cap de poques setmanes, científics com Werner von Braun ja treballaven amb certa normalitat, tot i que les destrosses es varen deixar tal qual.

A Polònia:

A la nit, en el quarter general de la Luftwaffe a Goldap, a prop del quarter general de Rastenburg, després de les dures derrotes alemanyes, la de Sicília i sobretot la de Stalingrad, i d’haver comès l’error d’ordenar a la Flak de Berlín que disparés contra una gran formació de caces propis aquella nit i després de diversos atacs britànics a nombroses ciutats d’Alemanya occidental sense ser contestats; a més de que es sentia culpable per no haver aconseguit oposar-se a Hermann Göering en els fallits ponts aeris a Stalingrad i a Tunísia, el cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, Hans Jeschonnek, creia que la guerra estava perduda i es va suïcidar. Jeschonnek va deixar una nota on manifestava que Göering no assistís al seu funeral. El ministre va dipositar una corona en nom d’Adolf Hitler damunt del fèretre.

A Itàlia:

A Sicília es va donar per acabada la resistència alemanya a l’illa i ja no hi quedava cap soldat alemany.


Otto Skorseny va continuar buscant a Benito Mussolini. Quan estava volant amb un oficial de les SS per sobre la localitat de La Maddalena amb un He-111 va ser atacat per uns caces britànics. Tot i que varen aconseguir abatre l’avió al mar, Skorseny i la resta de la tripulació en varen sortir vius i varen nedar fins a la costa, on companys seus els varen recollir. Skorseny només es va trencar tres costelles.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Kursk, els soviètics varen ocupar la punta d’Oriol.


En els voltants de Khàrkiv, l’ofensiva alemanya continuava amb èxit; la Grossdeutschland posava en greus problemes al 27º Exèrcit soviètic i el Panzerkorpf SS intentava obrir camí en direcció contrària per envoltar als soviètics. Però les avantguardes divisions Panzer SS 2º i 3º varen ser frenades a causa de la seva falta d’infanteria i la dura resistència dels soviètics.

A Portugal:

Dwight Eisenhower, amb l’aprovació de Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill, va enviar els generals Walter Bedell Smith i Kenneth Strong a Lisoba per entrevistar-se amb el general italià Giuseppe Castellano per concretar l’armistici d’Itàlia amb els Aliats.

En el Pacífic:

Per segon dia consecutiu, l’aviació aliada va atacar els aeròdroms japonesos a Wewak. Els nipons varen perdre 30 avions i només varen destruir un caça P-38 i 2 B-25, inclòs el bombarder pilotat pel major Ralph Cheli, que va obtenir la Medalla d’Honor del Congrés a títol pòstum per estavellar deliberadament el seu avió en flames contra una filera de caces Zero a terra.

17 d’agost de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

La 8º Força Aèria nord-americana amb 376 avions va llançar un atac estratègic contra la ciutat  de Schweinfurt, una ciutat on es concentraven grans indústries de fabricació de rodaments de boles per als tancs, on es produïa el 45% dels rodaments de boles d’Alemanya, la ciutat de Regenburg i el complex de muntatge Messerschmitt a Ratisbona. L’atac es va llançar per separat, encara que inicialment el pla era que les dues formacions s’havien de donar suport. Tot i l’èxit de l’atac, els Aliats van cometre l’error de no concentrar les bombes en les fàbriques de producció de coixinets, que si les haguessin destruït hagués sigut un fort revés per als alemanys alhora de construir els tancs. Tot i això, la producció de peces va disminuir un 38% i va ocasionar més d’un problema. Com a contrapartida, els alemanys varen sortir a defensar la ciutat amb 300 caces que van sortir de Frankfurt i varen atacar a la formació de B-17 de la 3º Divisió de bombardeig del general de brigada Curtis LeMay i varen destruir a 60 B-17 i en varen danyar a 120. Els caces alemanys varen tenir temps per recuperar-se, repostar carburant, i rearmar-se abans de que arribés la segona formació atacant.


A la nit, 596 bombarders Lancaster, Halifax i Stirling de la RAF varen devastar la base de la Luftwaffe situada a l’illa bàltica de Peenemünde, on els alemanys efectuarien els primers llançaments de prova dels coets V-1 i V-2. L’assalt va ser tot un èxit, tot i que els caces nocturns alemanys varen aconseguir destruir 40 bombarders, el 6,7% dels que varen participar en la missió. A terra, bon part de les instal·lacions varen quedar irreversibles i 180 científics i enginyers alemanys varen morir, a més de 500 treballadors forçats, la majoria polonesos. Adolf Hitler es va enfadar molt quan va tenir les notícies d’aquells atacs i va ordenar aquella nit que es construís el camp de concentració d’Ebensee, a l’Alta Àustria. També va ordenar en el seu ministre d’Armament, Albert Speer, que traslladés la producció d’armament a túnels subterranis per continuar treballant.

A Itàlia:

Després de 39 dies de combat, la 3º Divisió nord-americana del general George Patton va entrar a la ciutat de Messina, seguides de les tropes del comandant britànic Bernard Law Montgomery, cosa que va permetre en els Aliats anunciar la conquesta de l’illa. El general Harold Alexander va enviar un telegrama a Winston Churchill per anunciar-li la victòria. A Sicília ja no quedava cap soldat alemany, tots es varen veure obligats a marxar. L’últim va ser un soldat paracaigudista del 3º Regiment que va ser evacuat aquell dia i ara era només qüestió de dies que els Aliats entressin per Itàlia. Després de la conquesta de Sicília, el general italià Giuseppe Castellano, per iniciativa de Vittorio Ambrosio, va avançar les negociacions per concretar l’armistici amb els Aliats.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els esforços de les divisions blindades del 3º Cos Panzer, amb la Totenkopf de les Waffen-SS al davant, varen mantenir una ofensiva amb l’esperança de que fer que la nova ofensiva soviètica, llançada pel Front de Voronezh, s’hagués d’aturar per auxiliar als seus companys, que ja havien sigut desviats cap a l’oest de Khàrkiv, ciutat que havien d’ocupar, però que les tropes de les SS encara mantenien sota el seu poder. Però les esperances alemanyes es diluïen per moments, el general Hermann Hoth sabia que el 4º Exèrcit Panzer no tenia efectius suficients per contenir els soviètics a l’oest de Khàrkiv i destruir, al mateix temps, els exèrcits del Front de Voronezh.

A l’Atlàntic:

En el Golf de Biscaia, els Do-217 del KG100 varen entrenar contra embarcacions britàniques una nova arma secreta; la bomba planejadora HS-293, la primera bomba intel·ligent de la Història.

En el Pacífic:

Les forces combinades aliades varen començar a envoltar la base naval de Rabaul per l’oest, mentre les forces de terra varen anar saltant d’illa en illa des del sud. Per encerclar als japonesos varen bombardejar les bases aèries japoneses de l’illa Wewak, on varen destruir 43 avions i en varen danyar a 54. Els nord-americans varen perdre tres quadrimotors B-24 i tenien un clar avantatge respecte als japonesos en tots els sentits. Aquell dia a més varen botar el nou portaavions, el Wasp.

A Canadà:

A Quebec es varen reunir el president Franklin Delano Roosevelt, el primer ministre britànic Winston Churchill i el primer ministre canadenc Mackenzie King per parlar dels temes relatius al futur desembarcament dels Aliats a Europa i les operacions a seguir en l’Extrem Orient. Després de les discussions relatives a aquest punt, lord Louis Mountbatten va presentar en els nord-americans el projecte d’un portaavions de gel. Els nord-americans varen quedar perplexos davant d’aquella proposta i no ho varen veure amb bons ulls. Llavors, un auxiliar va entrar a la sala amb un carret de begudes cobert amb una tela. En retirar la funda tots varen quedar sorpresos en contemplar dos blocs de gel d’un metre de longitud cada un. Els assistents es varen prendre aquella demostració com una broma i varen preguntar, en to irònic, si tot aquell gel serviria per preparar una bona quantitat de vasos de whisky. Mountbatten no li va fer gens de gràcia que es burlessin de la seva obra i va desafiar a alguns dels presents a partir els dos blocs de gel. Un corpulent general, el cap de la Força Aèria nord-americana Henry Hap Arnold, es va presentar com a voluntari i va agafar una destral. Tal i com era d’esperar va partir el bloc de gel sense cap problema. Els assistents el varen aplaudir mentre Mountbatten feia cara de pomes agres. El general Arnold va aixecar llavors la destral i la va deixar caure amb força sobre el segon bloc de gel, que era tractat amb serradures, i aquí es va produir la gran sorpresa; la destral va rebotar violentament, dislocant els colzes del militar, que va tenir que ser atès per un metge. El gel no havia patit ni una rascada pràcticament. A continuació, Mountbatten va treure el seu revòlver i va disparar contra la barra de gel ordinari, destrossant-la a trossos. Després va obrir foc contra la segona, que era anomenada pykrete, i el resultat va ser el mateix que amb la destral; la bala no va aconseguir perforar el bloc de gel d’aigua i serradures. L’únic problema que varen tenir va ser que la bala va rebotar fins que va impactar contra la paret. Els militars que feien guàrdia a fora es varen espantar i varen entrar a la sala imaginant-se que els britànics i els nord-americans s’havien barallat. A partir de llavors tots varen coincidir de que s’havia de proporcionar els mitjans necessaris per construir el més aviat possible un portaavions de gel.

En els Estats Units:

El general Leslie Groves va presentar un informe dels progressos del Projecte Manhattan davant el Top Policy Group del govern nord-americà i en la reunió va parlar de l’anomenat Problema de Califòrnia, segons el qual alguns comunistes infiltrats treballaven en el Projecte Manhattan. Groves també va enviar-li un memoràndum a Henry Stimson perquè li entregués al president Roosevelt en el qual li va demanar que acabés amb la influència del FARCT (la Federació d’Arquitectes, Enginyers, Químics i Tècnics que operaven en els laboratoris de Berkeley) perquè considerava que estava ple de comunistes. Stimson li va entregar el memoràndum al President dos setmanes més tard amb una nota que deia que el tema era molt alarmant i demanava actuar ràpidament.

16 d’agost de 1943

Dilluns:

En el Reich: 

A Polònia:

Els Batallons policials 251, 255 i 256 varen iniciar la liquidació del gueto de Bialystok, tot i que el febrer els alemanys havien promès que es mantindria el gueto. En veure que volien liquidar-los després de que uns quants es dirigissin als llocs on els havien ordenat els alemanys, els jueus varen iniciar una revolta en diverses parts del gueto, que acabarà sent sufocada el 20 d’agost després de dies de sagnants combats i l’execució dels supervivents. En total els alemanys varen assassinar entre 25.000 i 30.000 persones.

A Itàlia:

Les tropes alemanyes van ser evacuades amb transbordadors de Sicília cap a Itàlia a través de l’Estret de Messina. El programa d’evacuació va ser organitzat pel general Hans-Valentin Hube amb la coordinació del cap de transports marítim del Mediterrani, Gustav von Liebenstein, i el comandant de l’Estret de Messina, l’Ernst Gunther Baade. Els alemanys es varen tenir que afanyar a retirar-se perquè els nord-americans s’estaven apropant a la ciutat italiana.

A Grècia: 

Els partisans varen assassinar als membres de la 1º Divisió de Muntanya. Com a represàlia, els alemanys varen matar a 317 civils del poble de Kommeno.

En el front oriental:

A Ucraïna:

La contraofensiva alemanya es va aturar a l’oest de Khàrkiv, ciutat que començava a ser abandonada, mentre que els soviètics varen tornar a reprendre el seu avanç direcció a Stalino, amenaçant d’envoltar un important número d’homes del Grup d’Exèrcits del Sud que estaven a la localitat. Durant aquella jornada, l’exèrcit soviètic va creuar el riu Döents des dels dos costats d’Isyum.

A Bielorússia:

El problema dels desertors va anar en augment dins de les files alemanyes. Dels 2.200 homes de la que acabaria sent la 29º Divisió de les Waffen-SS, que rebia en aquell moment el nom de 1º Destacament Rus de les SS, molts es varen passar al bàndol partisà.

En els Estats Units:

Al sud-oest d’Alaska, els nord-americans varen reconquerir les illes Aleutines.

15 d’agost de 1943

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va publicar una ordenança en que els fons pressupostaris per territoris orientals ocupats havien de seguir presentar-se en en el Ministeri de Propaganda. Aquesta ordenança provenia essencialment de les idees de Joseph Goebbels. Llavors, Hitler es va reunir amb el rei Boris III de Bulgària en una tensa reunió. El 28 d’agost el rei va morir d’un accident i a l’estranger es va remorejar que Hitler havia ordenat enverinar-lo.


Els alemanys varen constituir un comando per desenrunar el gueto de Varsòvia. Al mateix temps, varen començar la liquidació final del gueto de Bialystok, agafant per sorpresa el moviment de resistència local, que estava dividit entre comunistes i sionistes. 

A Alemanya:

A Dresden varen sonar les sirenes antiaèries anunciant la possibilitat d’un bombardeig. No hi va haver cap atac.

A França:

En el camp de Natzweiler, a la nit, Joseph Kramer acompanyat per uns quants soldats de les SS varen reunir a quinze dones que havien sigut seleccionades per formar part de la col·lecció de cranis d’August Hirt i les varen fer pujar a una furgoneta amb la falsa promesa que les anirien a desinfectar. Amb l’ajuda d’alguns guàrdies, les varen despullar i les varen posar a dins la cambra de gas del camp. Un cop assassinades, les víctimes varen ser transportades en camió a l’Institut d’Anatomia.

A Itàlia:

El general Giuseppe Castellano, per iniciativa de Vittorio Ambrosio, va començar les negociacions per concretar l’armistici d’Itàlia amb els Aliats. Primer es varen reunir a Madrid amb Samuel Hoare i després a Lisboa amb Ronald Campbell.

En el Pacífic:

Després d’haver recuperat l’illa Attu, les tropes amfíbies nord-americanes i canadenques varen assaltar l’illa de Kiska, a l’arxipèlag de les Aleutianes, a prop d’Alaska. Prèviament la guarnició japonesa va ser evacuada. Tot i no trobar-se als japonesos, el fred, el terreny complicat i les trampes explosives es varen cobrar més de 300 baixes.


A les Salomó, les tropes del comandant William Halsey varen saltar sobre Vella Lavella, superant Kolombangara, recentment fortificada, i la seva àrea de Villa.

14 d’agost de 1943

Dissabte:

En el Reich:

A Holanda:

Arthur Seyss-Inquart va anunciar que el conjunt de la ciutat d’Arnhem seria objectiu de decomissat basant-se en un decret d’en Hermann Göering. Per tant, es donava via lliure al saqueig de la ciutat.

En el front oriental:

Desoint les supliques de l’Erich von Manstein de tenir llibertat d’acció, Adolf Hitler va demanar que es defensés Khàrkiv com fos, tot i que els soviètics havien tallat les vies ferroviàries que portaven subministraments a la ciutat des de l’oest. Per complir els seus desitjos de mantenir la ciutat de Khàrkiv, el general Kempf, que defensava Khàrkiv, va ser rellevat perquè no havia sigut capaç de defensar el seu front, que s’estava enfonsant, i per haver dit que s’acostava un nou Stalingrad.

A Itàlia:

El nou govern d’en Pietro Badoglio va declarar Roma ciutat oberta. L’objectiu era evitar noves destruccions del patrimoni artístic-cultural de la ciutat.

En el bàndol Aliat:

L’aviació nord-americana va atacar per primer cop Àustria.

13 d’agost de 1943

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

Els bombarders nord-americans varen atacar la fàbrica Messerschmitt de Wiener Neustadt. Era el primer atac a Àustria. Sense saber-ho, enlloc d’interrompre la producció de caces varen destruir la construcció dels míssils V-2.

En el front oriental:

En el sector sud:

En resposta a la contraofensiva alemanya, els soviètics varen llançar el seu propi atac per intentar contenir i destruir l’atac de les divisions panzer encapçalades per les SS Das Reich i Totenkof.

A Itàlia:

A la matinada continuaven els bombardejos britànics a la ciutat de Milà del dia anterior. El final del dia la ciutat va rebre l’impacte de 1.252 tones de bombes explosives i incendiàries. Al mateix temps, les instal·lacions ferroviàries de Roma varen patir també un atac a càrrec de 106 bombarders B-17, 66 B-25 i 102 B-26, escortats per 140 caces P-38G, que varen destruir 5 caces italians i els nord-americans només en varen perdre 2.

En el Pacífic:

Des de Tòquio, després de veure l’imparable avanç nord-americà a les Illes Salomó, es va prendre la decisió de retirar-se de l’arxipèlag. Mentre els japonesos prenien aquesta decisió, els marines varen desembarcar a les illes de Vela Cela i Vaanga, en aigües de Nova Geòrgia, sense trobar oposició.