12 d’agost de 1943

Dijous:

En el Reich:

En el camp de concentració d’Auringy varen ser enviats per primer cop un comboi de deportats jueus, fins llavors internats a França, especialment a Drancy.


El Obergruppenführer Richard Hildebrandt, nou cap de la Direcció general Raça i Colonització, es va reunir amb el doctor Richard Korherr i li va retreure que s’havia agafat el títol de censor sobre la seva Direcció general. Korhher el va contradir i quan es retirava Hildebrandt li va clavar dues bufetades, una a la galta dreta i una altra a l’esquerra, i el va fer fora de males maneres.

En el front oriental:

En el sector central, la infanteria soviètica es va quedar a la rereguarda de les unitats de carros i motoritzades, ja que el seu avanç estava sent exposat a una contraofensiva alemanya. Les unitats alemanyes recent arribades des del riu Mius, els efectius de les divisions Panzer SS Das Reich i Totenkopf es varen unir a la 5º Panzer SS Wiking i a la 3º Panzer de la Wehrmacht per formar part del Grup d’Exèrcits Kempf i atacar el flanc esquerre de l’ofensiva soviètica, mentre el 4º Exèrcit Panzer, liderat per la Divisió Grossdeutschland, atacar el flanc dret soviètic. Els alemanys volien salvar com fos la ciutat de Khàrkiv, envoltada pels soviètics.

A Itàlia:

A la nit, la ciutat de Milà va ser bombardejada pels avions britànics.


A Sicília, amb l’objectiu d’arribar a Messina abans que en Bernard Law MontgomeryGeorge Patton va ordenar un nou desembarcament a la rereguarda de la línia defensiva alemanya. Aquest cop es va desembarcar un únic batalló a Brolo, des d’on es podria ocupar Monte Cipolla i controlar la Carretera 113 per tallar la retirada de les forces alemanyes. Però les forces desembarcades no eren suficients i la presència de la Luftwaffe va impedir el suport des del mar. Aquest fet va provocar que el contraatac alemany deixés els nord-americans contra les cordes. Però, per sort dels nord-americans, quan alguns soldats nord-americans s’escapaven nedant va cessar l’atac alemany i va aparèixer Patton per la Carretera 113. El comandant californià va creure realment que havia sigut gràcies a ell que s’havia pogut salvar el batalló desembarcat, però la realitat era que l’Albert Kesselring havia ordenat l’evacuació ordenada de l’illa i aquelles tropes alemanyes que estaven a Brolo s’haguessin retirat igual cap a la primera línia de defensa.

11 d’agost de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Un oficial de les SS va informar a Heinrich Himmler que era obvi que els nens d’una llar visitada per ell (nens nascuts de relacions entre treballadores estrangeres de l’est i alemanys) se’ls estava deixant morir lentament de gana. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Les unitats blindades soviètiques que no varen ser destruïdes en el Kursk varen reaparèixer refetes després d’estar a punt de ser aniquilades i de rebre nous tancs i homes. Amb aquests atacs, els soviètics varen envoltar Khàrkiv, on els alemanys portaven des del mes de març preparant fortificacions. Erich von Manstein va ser dels primers en veure que els soviètics els atacaven per allunyar-los del Kursk per després ocupar Khàrkiv, però ja era massa tard. Tot i que la proporció era de 12 tancs soviètics per cada un dels propis, els alemanys varen intentar una contraofensiva, ja que Adolf Hitler va ordenar que Khàrkiv havia de ser defensada com fos.

A Itàlia:

A Sicília, veient que no podien defensar l’illa, el general alemany Hube, amb el suport de coordinació del cap de transport marítim del Mediterrani, Gustav von Liebenstein, i el comandant de l’Estret de Messina, Ernst Günther Baad, varen organitzar el replegament de tots els soldats alemanys a l’illa juntament amb el seu armament pesat i el seus pertrets. La idea de l’evacuació va ser ideada per Albert Kesselring i es va efectuar aquella mateixa nit deixant sorpresos als Aliats, que varen veure com se’ls escapava un total de 40.000 soldats alemanys i 62.000 italians.

A Canadà:

A Quebec va començar una conferència entre Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt que va acabar el 24 d’agost de 1943.

10 d’agost de 1943

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per explicar-li el seu pla secret. Tenia la intenció d’arrestar el rei d’Itàlia, Victor Manuel III, i el mariscal Pietro Badoglio, i alliberar Benito Mussolini per tornar-lo al poder. Hitler també li va explicar que en els mesos següents atacarien a la ciutat de Londres.

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar-hi els 3.000 deportats del gueto de Sosnowiec, dels quals només 305 varen ser registrats com a nous treballadors esclaus. La resta varen ser assassinats. A part, aquell dia es varen seleccionar 11 presoners vestits amb roba civil per traslladar-los en un tren de passatgers normal i corrent cap al camp de Sachsenhausen per dur a terme experiments mèdics sobre infeccions.

En els Estats Units:

Des de Canadà, el primer ministre Winston Churchill va arribar en un luxós tren Pullman a la ciutat de Nova York per reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt. El primer ministre anava a la trobada amb la millor voluntat, però el president nord-americà no hi anava amb la mateixa voluntat perquè creia que l’Imperi britànic estava caducat.


A Alaska, els nord-americans varen bombardejar l’illa de Kiska, ocupada pels japonesos.

9 d’agost de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

L’agent del Abwehr Melilla, que fins llavors no havia desatacat en grans actuacions i que treballava com espia doble al servei de la Gran Bretanya, va enviar un missatge als seus superior on els informava de la presència d’un comboi Aliat amb rumb a Sicília. L’almirall Wilhelm Canaris li va respondre en persona per preguntar-li què creia que passaria a continuació. Melilla li va contestar que creia que uns 100.000 homes desembarcarien a la costa sud-oest de França. Després va informar de que hi havia forces aliades que es dirigien a Còrsega i Sardenya.


Membres del Cercle Kreisau es varen reunir per acordar un conjunt de principis bàsics que s’hauria de posar en pràctica després de la caiguda del Tercer Reich. Varen acordar restaurar les llibertats, convertir Alemanya en un Estats federal amb un poder centra dèbil que es dividiria en províncies d’entre 3 i 5 milions de persones cada una, la creació de parlaments provincials…

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen començar una contraofensiva després de reunir la 11º Divisió Panzer, la Divisió Grossdeutschland i les dues divisions Panzer SS que formaven part del 2º Cos Panzer SS, la 2º Panzer SS Das Reich i la 3º Panzer SS Totenkopf. Però la 1º Panzer SS Leibstandarte va ser enviada d’urgència a Itàlia després de la caiguda del dictador Benito Mussolini, fet que va perjudicar molt en els seus companys que es varen quedar en el front oriental. A més, les quatre divisions blindades estaven esgotades després d’un mes de combats i desplaçaments.

A l’Atlàntic:

Dos Grumman TBF Avanger del portaavions USS Card varen llançar càrregues de profunditat contra el U-664, que va ser greument danyat, fet que va provocar que la tripulació deixés l’U-Boot corrents.

A Canadà:

Winston Churchill va arribar al port de Halifax a bord del transatlàntic Queen Mary, des d’on viatjarà després a Washington per ser present a una nova conferència amb el president Franklin Delano Roosevelt.

8 d’agost de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El Das Reich va sortir amb un article titulat Inclinació i obsessió per la brevetat, on responsabilitzava al bolxevisme de les abreviacions i es deia que les abreviacions s’oposaven a l’humor alemany. En l’article es reconeixia que també hi havia abreviacions creades pels alemanys com Ari (Artilleria) que ja eren difoses en la Primera Guerra Mundial.


A la nit, Heinrich Himmler es va presentar per sorpresa a la seva llar de Gmund per celebrar amb la seva filla Gudrun el seu aniversari. Feia 14 anys.

A Itàlia:

L’aviació aliada va bombardejar durant quatre cops la ciutat de Milà.


A Sicília, recordant la resistència trobada a Troina sumada al lent avanç provocat per les trampes explosives i les destruccions deixades pels alemanys en retirada, els nord-americans varen aprofitar la seva superioritat naval per realitzar un nou desembarcament a la rereguarda de la línia defensiva alemanya en el nord-est de l’illa. Aquell dia varen desembarcar a Santa Àgata.


A l’illa de Maddalena, a prop de Sardenya, Benito Mussolini va ser dut a una nova presó.

7 d’agost de 1943

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler i Joseph Goebbels es varen reunir per discutir la situació d’Itàlia després de la caiguda de Benito Mussolini. En un moment de la conversa, Hitler li va explicar que considerava que el papa Pius XII era indubtablement romà i italià i que faria tots els esforços per mantenir allunyat el bolxevisme d’Europa. Goebbels considerava que el Papa estaria del seu costat perquè havia passat 14 anys a Alemanya, tot i que sabia que no era un nacionalsocialista i que el seu secretari d’Estat, Maglioni, els era completament hostil.  

A Itàlia:

El Comandament de Bombardeig de la RAF va atacar a Milà i Torí amb l’esperança de que aquests atacs influïssin en el govern de Pietro Badoglio per acceptar un armistici com més aviat millor.


Actuant ràpidament per alliberar a Mussolini abans de que es produís la desafecció dels italians, Otto Skorseny va avortar una missió de rescat a la base naval de La Spezia, on el dictador italià ja no hi era perquè se l’havien endut a l’illa de Ponza amb un destructor.


La 1º Divisió Panzer SS Leibstandarte va venir a la península italiana des de la zona del Kursk. Tant aquesta unitat d’elit com el 2º Cos Blindat de les SS varen abandonar el Kursk quan tenien la victòria a l’abast.

6 d’agost de 1943

En el Reich:

A Berlín, en Joseph Goebbels va posar en marxa el pla d’evacuació de dones, nens i totes les persones no indispensables per la defensa nacional.

A Itàlia:

El país va començar a rebre reforços alemanys. L’Adolf Hitler va ordenar quatre operacions; el rescat d’en Benito Mussolini, la formació d’una sòlida línia de defensa italiana, el ressorgir del feixisme i la confiscació de la flota italiana. El dictador alemany desitjava ocupar tot el territori italià possible per utilitzar-lo com a punt de defensa per mantenir la guerra lluny d’Alemanya.

A Sicília, les tropes nord-americanes varen entrar a la localitat de Troina després de diversos dies de batalla i d’haver-la bombardejat. La famosa 1º Divisió de l’Exèrcit dels Estats Units va patir nombroses baixes i per aquest fet varen destituir al seu comandant, en Terry Allen, i el seu segon, en Teddy Roosevelt.

En el front oriental:

En el sector del Kursk, els soviètics varen començar una nova ofensiva en el front de Khàrkiv.

En el Pacífic:

En la batalla per les illes Salomó, els destructors japonesos que varen intentar de reviure el Tòquio Express varen patir la destrucció de tres embarcacions en el Golf de Vella amb 900 soldats a bord. A l’aire, els japonesos varen perdre a 5 caces davant als 16 avions Corsair que escortaven una missió de reconeixement d’avions P-38 sobre les illes Shortland.

5 d’agost de 1943

En el Reich:

A la presó de Berlín-Plötzensee, al matí els nazis varen penjar a la forca al poeta Adam Kuckhoff. Just abans de ser ajusticiat, el poeta va escriure a la seva esposa Greta un poema i una carta.

En el front oriental:

En el sector central, després de que el Front de Voronezh del general Nikolai Vatutin s’unís a la contraofensiva del Front d’Estepa de l’Ivan Konev, l‘exèrcit soviètic d’en Konstantin Rokossovski va recuperar la ciutat de Bielgorod i Orel, aquesta última alliberada després de ser abandonada pel Grup d’Exèrcits del Centre del comandant Günther von Kluge. Tot i la derrota, la resistència alemanya va permetre guanyar temps per portar nous reforços blindats sota la doctrina de la Defensa Elàstica, esperant poder contraatacar en breu. A Moscou, per celebrar les victòries del seu Exèrcit, varen fer un espectacle pirotècnic.

En el sud del Kursk, després dels últims combats aferrissats, els alemanys varen veure que havien deixat pràcticament indemnes als soviètics ja que aquests podien rebre reforços i sabien que podien contraatacar aviat.

A Itàlia:

A Sicília, els soldats alemanys es van veure obligats a retrocedir i van començar l’evacuació a l’illa. 60.000 soldats dels 90.000 que hi havia a Sicília varen poder tornar al continent europeu. Per la seva part, el 8º Exèrcit d’en Bernard Law Montgomery va alliberar Catània i Parternò. Al mateix temps, els nord-americans estaven lluitant en les proximitats de la localitat de Troina en el seu pas cap a Messina.

4 d’agost de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Eberhard von Thadden va preguntar a Horst Wagner, el seu superior, si s’havia de dirigir al Ministeri de l’Est per conèixer a fons el destí final dels jueus deportats. Wagner, que tenia gran part de la informació sobre la Solució Final, no li va voler respondre la preguntar i no va fer res.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soviètics varen reconquerir Orel després de que el 9º Exèrcit alemany evacués la zona en ser atacats en el flanc dret. El 9º Exèrcit havia de de ser la pinça nord de l’Operació Ciutadel·la.

A Itàlia:

La ciutat de Nàpols va ser bombardejada pels Aliats. Les destrosses varen ser nombroses i hi va haver abundants baixes civils.


A Sicília, en el camí de les forces del general George Patton cap a Messina, la famosa 1º Divisió d’Infanteria nord-americana, la Big Red One, va arribar a la població de Troina. Els alemanys, per la seva part, varen aconseguir trobar un primer punt de línia per defensar-se.

En el Mediterrani:

A prop del penyal de Gibraltar, els homes granota italians varen destruir tres embarcacions de transport aliades ancorades en el port de la colònia britànica. Un cop més varen utilitzar l’Olterra, el petrolier italià ancorat a Algesires i convertit en una base secreta per operacions encobertes, per fer aquesta operació.

A la Gran Bretanya:

Trevor-Roper va advertir del caos en que es trobaven les operacions de l’Abwehr.

3 d’agost de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va comunicar en la reunió dels generals de la Luftwaffe, on hi va assistir el seu amic i col·laborador Erhard Milch, que la indústria de subministraments corria un greu perill després dels atacs a Hamburg del 25 de juliol de 1943 i que arribaria un dia que els avions, els tancs o els camions es quedarien parats per la faltar de peces.

Com a conseqüència dels continus atacs aeris, Wilhelm Keitel li va escriure a la seva esposa, Lisa Keitel, per exigir-li que marxés de Berlín. Lisa el va desobeir i va continuar vivint en el número 6 de Kielganstrasse.


Un agent del Servei de Seguretat del SD d’Ochsenfurt, a prop de Würzburg, va informar de que hi havia gent a Baviera que sostenia que Würzburg no havia sigut atacada perquè no s’havia cremat a cap sinagoga. Altres deien que els aviadors ja s’estaven apropant també a Würzburg perquè l’últim jueu havia abandonat la ciutat feia poc.

A Polònia:

La policia alemanya que estava a la població de Szczurowa varen assassinar a 93 gitanos que havien viscut a la zona des de feia generacions. La policia va reunir pràcticament a tots els gitanos del poble i els va traslladar al cementiri del poble on varen ser afusellats.


Tres trens de transport amb 3.000 jueus cadascú, al voltant de 9.000 homes, dones i nens, varen arribar al camp de concentració d’Auschwitz procedents del gueto de Sosnowiec. Després de la selecció, 1.102 homes i 1.170 dones varen ser registrades en el camp. La resta del grup, 6.728 persones, varen ser assassinades en les cambres de gas. Precisament, després d’uns dies per reparar-se i netejar-se, els forns crematoris varen tornar a funcionar.


Els alemanys varen assassinar en el búnquer de l’Organització Jueva Militar de la localitat de Bedzin, juntament amb altres militants, a Fruma Plotnick, militant de l’organització Dror que actuava de correu entre grups de la resistència en el gueto de Varsòvia i altres guetos de la zona.

A Holanda:

Amsterdam va ser atacada per l’aviació aliada durant aquella jornada. Era el tercer atac a la capital holandesa en pocs dies.

En el front oriental:

En el sector central:

A Orel va concloure la retirada alemanya. Els soviètics portaven clarament la batuda i durant aquell dia van disposar de 2.750 tancs nous. Fent una contraofensiva a l’àrea de Bielgorod, els soldats del Front d’Estepa del general Ivan Konev varen obrir pas en el riu Vorskla, obligant en els alemanys a retirar-se més ràpid. Avançant cada cop amb més facilitat, les tropes de Konev varen ocupar les posicions defensades pel Front de Voronezh, i varen travessar les línies defensives de Khàrkiv. El comandant Erich von Manstein, no fent cas a les ordres d’Adolf Hitler de lluitar fins l’últim home i l’última bala, va aplicar el concepte de Defensa Elàstica, és a dir, va ordenar la retirada dels defensors, mentre que les tropes mòbils es varen agrupar com a reserva i varen contraatacar en quan la penetració soviètica s’havia allunyat de les seves bases de subministrament, fet que va fer retardar l’avanç dels soviètics al mateix temps que tenien més baixes. Veient aquest moviment que no havia ordenat, Hitler es va discutir amb el OKH, que seguien els combats a través dels mapes però a centenars de quilòmetres de distància.


En el nord del sortint del Kursk, a l’espai aeri sobre Orel, l’as alemany Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein va arribar aquell dia a la xifra de 50 avions destruïts.

En el sector sud:

A la zona del Donetsk, Gregori Zhukov va començar una contraofensiva, que va ser resposta pels alemanys.

A Itàlia:

El nou govern va sondejar la pau amb els Aliats, que aquests varen posar les següents condicions per un armistici: que s’entregués la flota, que tots els territoris italians estiguessin disponibles per operacions militars aliades, que els presoners Aliats a Itàlia fossin alliberats i no es permetés que caiguessin en mans dels alemanys, i el desarmament de totes les forces aèries i terrestres italianes.


A Sicília, el general George Patton va esperonar a les seves tropes perquè arribessin a Messina abans que els britànics. Però les seves ambicions i les seves ganes de demostrar que eren millors que els britànics, li varen fer perdre el nord i va bufetejar al soldat Charles Kuhl al crit de:

Covard bastard, no mereixes està aquí.

Patton considerava que la falta de ferides físiques i la fatiga de combat no justificaven l’estada d’un soldat a un hospital. Abans, el general havia també bufetejat al soldat Paul G. Bennet pels mateixos motius. Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i altres comandants nord-americans varen intentar amagar aquells fets, però els rumors no varen tardar a sortir i la popularitat de Patton va caure entre els seus soldats.


Continuant a Sicília, una patrulla britànica pertanyent a la 78º Divisió va netejar la ciutat de Centuripe de tropes alemanyes.