Dimarts:

En el front oriental:

En el sector central:

Adolf Hitler va fer cridar a Erich von Manstein i a Gunther von Kluge al seu quarter general de Rastenburg per ordenar-los posar fi a l’Operació Ciutadella. Hitler va quedar molt impressionat per les fortes pèrdues que havien tingut a la batalla del dia anterior a Projorovka, a la Unió Soviètica. Dels 3.800 tancs que disposaven el 5 de juliol només en quedaven 1.500, i Von Kluge li va explicar amb franquesa que la batalla estava perduda, tot i que Von Manstein volia continuar perquè, tot hi saber que no podien aconseguir l’objectiu, creia que podrien destruir diverses divisions soviètiques i tenia por de que si no eliminaven les reserves blindades soviètiques, aquestes poguessin rebre reforços i contraatacar aviat. Per intentar frenar l’avanç soviètic, Walter Model va rebre el comandament de tot el sortint d’Orel.

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen decapitar amb una destral al professor de Filosofia Kurt Huber i l’estudiant de Medicina Alexander Schmorell per haver participat en les manifestacions contra el règim del 18 de febrer juntament amb els germans Scholl. En canvi, l’arquitecte Manfred Eickemeyer, que els havia ajudat i que també va ser jutjat, va ser absolt per falta de proves.

A Sicília:

La 1º Divisió de Paracaigudistes britànica va llançar l‘Operació Fustian per conquerir el pont que franquejava el pas sobre el riu Simeto, a la localitat de Primosole. Però, per mala sort pels britànics, al mateix temps la Luftwaffe va decidir llançar a la mateixa zona un batalló paracaigudista per protegir el pont. Dels 1.856 efectius britànics només 200 varen arribar al seu objectiu, però aquests 200 homes varen aconseguir treure les càrregues de demolició i varen aguantar als contraatacs alemanys fins que varen arribar reforços.

En el bàndol Aliat:

Les Antilles franceses es varen adherir al Comitè Francès d’Alliberació Nacional.

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Kursk, a primera hora, els soldats soviètics dels fronts de Briansk i de l’oest varen atacar amb duresa al 9º Exèrcit del general Walter Model per dirigir-se a Orel. Més d’un milió de soldats nous varen entrar en batalla juntament amb 3.200 carros de combat i canons autopropulsats, 25.000 peces d’artilleria i llançagranades i 4.000 avions. Això significava que, sumades les forces que ja combatien, els soviètics disposessin de més de 2.250.000 homes, 4.800 tancs i canons autopropulsats i 35.200 peces d’artilleria. La superioritat soviètica enfront als alemanys era enorme.

A les vuit del matí, a Projorovka i va haver una forta batalla de tancs soviètics i alemanys que va durar vuit hores en un camp de batalla de 50 quilòmetres quadrats en unes condicions climàtiques terribles amb un dia d’intensa calor i amb fortes tempestes de llamps. Els alemanys, amb els pesats Tiger i Ferdinand, tres divisions blindades de les SS, entre elles la 2º Divisió Panzer SS Das Reich, que formava part del 2º Cos Panzer de les Waffen SS, varen avançar per un terreny pla sec i polsegós confiant que el front soviètic s’havia debilitat, però l’acció de l’artilleria soviètica, on hi havia el 5º Cos de Blindats de Guàrdies, liderada pel general Mikail Shumilov i l’aviació soviètica va frenar l’atac. Els 600 Panther, Ferdinand i Tiger I alemanys, que tenien avantatge amb els seus canons de 88 mil·límetres que podien batre qualsevol tanc rus a més de 1.500 metres mentre que els soviètics necessitaven apropar-se almenys 700 o 600 metres, es varen veure sorpresos pels 900 carros soviètics T-34, T-60 i General Lee nord-americans, que fins aquell moment s’havien amagat en tanques camuflades amb xarxes i protegits darrere d’uns camps de mines, i varen iniciar una ofensiva simultània dels seus fronts de Briansk, Central i Oest en direcció Orel. El xoc entre les dues formacions va ser molt violent, tal i com tots s’esperava, i els avions dels dos bàndols varen tenir que deixar de combatre perquè estaven tan a prop uns dels altres que no podien distingir si estaven atacant a un dels seus o no i tampoc podien actuar sota la tempesta. En aquella distància tan propera beneficiava clarament als soviètics, ja que el gruix blindatge dels carros alemanys deixava de ser efectiu a tan poca distància, fet que va provocar que els projectils dels T-34 aconseguissin penetrar en els panzers. Quan el projectil entrava a l’interior del tanc, aquest esclatava arrencant la torreta i elevant el tanc uns quants metres. Les explosions varen aixecar tal quantitat de pols que nombrosos carros varen acabar impactant uns contra els altres.

Al final de la batalla, on una zona de 13 quilòmetres va quedar totalment destruïda, els soviètics varen perdre 400 tancs i els alemanys 300 a més de 88 canons i 300 camions, però en aquella època els soviètics s’ho podien permetre i els alemanys no. Els alemanys es varen ressentir més de les conseqüències d’aquelles pèrdues i varen tenir que tornar en el seu punt de partida. Una de les causes del per què els alemanys varen tenir tantes baixes la trobem en el canó d’assalt Ferdinand, una arma que el 47º Cos Panzer esperava que li fes guanyar les batalles però que es va veure afectada per seriosos problemes tècnics.

A la Unió Soviètica

En el camp de presoners de Krasnograd, un grup de comunistes alemanys i oficials presoners varen fundar amb l’aprovació soviètica el Comitè de l’Alemanya Lliure, el NKFD, Nationalkomitee Freies Deutschland, que proclamava la insurrecció contra el règim nazi i la fi de la lluita entre la Unió Soviètica i Alemanya. Entre els membres d’aquest Comitè hi havia Wilhelm Pieck, Walter Ulbricht, Erich Weinert i Wilhelm Florin.

---

Els soviètics varen provar per primer cop el caça monoplaça Gudkov GU-1, però quan es va enlairar a 200 metres d’altura va caure en picat matant al pilot de proves, A. I. Nikashin, i el caça va quedar completament destruït.

En el Mediterrani:

A Sicília, els Aliats varen ocupar Siracusa. Per la seva part, els britànics varen avançar en la costa est de l’illa, on varen ocupar l’important port d’Augusta, el segon port estratègic de l’illa.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, a la nit, els japonesos varen intentar tornar a portar el Tòquio Express per reforçar Nova Geòrgia, però es varen topar amb els creuers nord-americans i es va produir la Batalla de Komabangara, que comportarà l’enfonsament del creuer lleuger japonès Jintsu i el nord-americà USS Gwin, que aquest va rebre danys més greus que els altres tres creuers nord-americans danyats pels torpedes de llarg abast japonesos. Els nipons finalment varen aconseguir desembarcar 1.200 soldats a Nova Geòrgia aquella nit.

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va prohibir que es mencionés en públic la Solució Final.

En el front oriental:

En el sector sud:

Al sud de la petita població de Projorvka, a 65 quilòmetres al sud-est de la ciutat del Kursk, a la Unió Soviètica, al matí els soldats alemanys d’Erich von Manstein varen atacar amb els seus Tigers a les tropes soviètiques que estaven mig desprotegides i sense tancs i tenien el seu primer gran objectiu, Projorvka, en el seu punt de mira. Seguidament, les tropes soviètiques varen aconseguir contraatacar en el flanc septentrional del Kursk. A la nit, el 9º Exèrcit de Walter Model es va quedar atrapat a Poniri. Dels 916 vehicles que els alemanys disposaven a l’inici de l’Operació Ciudadela, havien quedat reduïts a 530.

En el Mediterrani:

A Sicília, els britànics varen ocupar el primer port estratègic de l’illa, el port de Catània.

Dissabte:

L’Operació Husky:

A trenc d’alba i sota un dia borrascós, 160.000 soldats britànics i nord-americans del 15º Grup d’Exèrcits del general Harold Alexander amb el suport de 600 carros de combat i 4.000 avions varen arribar al sud-est de la illa de Sicília, en l’Operació Husky. El 7º Exèrcit nord-americà, sota el comandament de George Patton, va desembarcar al golf de Gela, i el 8º Exèrcit britànic, sota el comandament de Bernard Law Montgomery, va desembarcar a Siracusa. Els Aliats varen desembarcar 3.000 bucs a la costa sud, enmig d’una forta tempesta que va proporcionar el factor sorpresa, i varen desencadenar un potent bombardeig naval. Per la seva part, les forces de l’Eix tenien 350.000 homes a l’illa; només un terç eren soldats alemanys.

Al principi, els Aliats no varen trobar gaire resistència, les tropes italianes, amb el 6º Exèrcit, reforçat per un grup de soldats alemanys compost per una divisió blindada i una altra de paracaigudistes, varen ser incapaces de fer front els Aliats. A la nit, els britànics ja varen entrar a la ciutat de Siracusa.

És probable que els alemanys creguessin, després d’estudiar als falsos documents del 30 d’abril, que la invasió a Sicília només era una maniobra de distracció i pensessin que voldrien desembarcar a Grècia i l’illa de Sardenya i, per això, van reforçar Grècia enlloc de Sicília. Joseph Goebbels sempre va creure que era irrealitzable l’operació a Sicília.

En el Reich:

Adolf Hitler va felicitar per telegrama a Friedrich Flick pel seu seixantè aniversari.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes de Walter Model varen concloure l’ofensiva en el Kursk que havia començat el 5 de juliol.

L’Operació Husky:

El 7º Exèrcit nord-americà, sota al comandament d’en George Patton, i el 8º Exèrcit britànic, sota al comandament d’en Bernard Law Montgomery, varen embarcar amb 3.000 embarcacions a Tunísia per reunir-se en aigües de Malta per després dirigir-se a Sicília en l’operació en clau Husky. A la nit, les tropes aerotransportades varen entrar en acció a Sicília per l’endemà començar els desembarcament a l’illa italiana. Les tropes d’en Patton varen desembarcar a les platges del nord-oest, entre Licata i Scoglitti, centre dels caps de platja de Gela. Les tropes d’en Montgomery, juntament amb tropes canadenques, varen desembarcar en els dos costats de la punta sud de l’illa, a la banda dreta dels nord-americans, entre Pozzalo i Siracusa. Davant d’ells tenien 10 divisions italianes i 3 i mitja alemanyes, que componien uns 400.000 homes, sota al comandament del mariscal de camp Albert Kesselring.

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, varen arribar informacions de que una flota aliada estava transportant a un gran número d’homes d’assalt des del nord de l’Àfrica fins a Sicília. Però tots els presents en el quarter, inclòs l’Adolf Hitler, creia que es produiria un desembarcament a Sardenya.

En el Reich:

A Alemanya, en Joseph Goebbels va pronunciar un discurs en una conferència on va ser convidat sota el títol: El treballador intel·lectual en la lluita decisiva del Reich a la Universitat de Heidelberg, on s’havia doctorat l’any 1921. En el discurs, el ministre alemany va parlar de la raó i del coneixement, al·legant aquestes virtuts al poble alemany, i va afirmar que no eren un poble que es basés en la fe com altres pobles.

En el front oriental:

En el Kursk, els soldats soviètics varen passar a la contraofensiva traïen els alemanys fins a les seves defenses, deixant el 9ª Exèrcit alemany sense possibilitats de continuar progressant. En el nord, les forces de pinça de l’atac d’en Walter Model varen ocupar la Cota 274 en les proximitats d’Oljovatka, però varen patir moltes baixes en infanteria. En el sud, el 4º Exèrcit d’en Hermann Hoth i el 3º Exèrcit d’en Kempf varen mantenir la seva ofensiva amb un cert èxit, tot i que també varen patir grans pèrdues. Les divisions blindades i panzergranadier d’en Hoth varen començar una ofensiva encapçalada per 500 tancs entre Verjopenye i Solotinio, que amb els Tigers al capdavant varen avançar fins amenaçar el baluard estratègic d’Oboyan, però la resistència soviètica es va desviar cap a Prokhorovka per buscar un punt més dèbil per on atacar als alemanys. Separat de les forces d’en Hoth pel riu Donets, les forces blindades d’en Kempf varen avançar més a poc a poc cap a Prohorovka, on es trobaran amb els soviètics.

En el Pacífic:

A Nova Geòrgia, mentre els marines nord-americans varen continuar el seu avanç cap a la base japonesa de Muda, es varen produir nous desembarcaments a la petita illa d’Enogai. Els japonesos varen reaccionar ràpidament i varen començar a traslladar 3.700 efectius des de Kolombangara.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler, aconsellat pel ministre d’Armament Albert Speer, va ordenar en el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, que promulgués un decret on els presoners de guerra tenien que ser posats al servei de la producció d’armament. Speer va quedar molt sorprès quan dies abans va veure que Hitler demanava a les SS de que fessin presoners i volia que tots els arrestats fossin eliminats, ja que tenien informes de que els soviètics assassinaven als presoners alemanys. Speer va parlar amb Hitler sobre aquell problema, ja que desitjava que aquells presoners que es mataven servissin a la indústria bèl·lica. Quan Hitler va escoltar els arguments del seu ministre va canviar d’opinió.

Després, Hitler va tenir una reunió per establir les línies de defensa entre 20 i 25 quilòmetres darrere la línia de foc en el front oriental. Però el dictador no es mostrava d’acord amb les opinions dels seus generals, ja que no creia de que havia d’existir una posició de rereguarda perquè estava convençut de que el fet de tenir-la faria retrocedir als soldats.

---

Heinrich Himmler es va reunir amb Anton Mussert acompanyat per Rudolf Brandt. Durant la trobada, Mussert va insistir en una autonomia parcial dels Països Baixos i Flandes, i va apel·lar a la història holandesa de 700 anys. Però el cap de les SS li va replicar que Alemanya havia perdut als neerlandesos i que, per tant, els Països Baixos havia de ser part del Reich. 

A Alemanya:

Un informe del SD deia que les bromes vulgars contra el règim, inclús sobre el propi Hitler, havien augmentat de forma considerable des de Stalingrad. Era freqüent, segons el SD, que la gent expliqués acudits contra el règim en cafeteres, fàbriques i llocs de reunió. Fins i tot gent que en prou feines es coneixia intercanviava bromes i, per aquest fet, demanava més duresa per part de la Gestapo.

A França:

Quan anava per ser deportat a Alemanya, els alemanys varen assassinar a Jean Moulin després de ser torturat per Klaus Barbie. Moulin no va revelar els plans de la Resistència.

En el front oriental:

En el Kursk:

En el nord del Kursk, la batalla es va intensificar durament i els alemanys varen bombardejar amb els seus Stukas a un desconegut poble ucraïnès per ells, Teploye, que va rebre la denominació topogràfica de Cota 272. Els soviètics en ser atacats varen quedar-se amagats a les posicions subterrànies i només obrien foc contra els Panzers quan estaven a boca de canó. A les localitats d’Olkhovatka i Ponyri, els soviètics amagaven fortificacions i tancs que formaven el nucli del Front Central que havia d’atacar al 9º Exèrcit de Walther Model. A més, els soviètics varen crear vuit línies defensives successives, protegides amb mines i filferro, algunes electrificades, totes elles artillades, combinant antitancs amb carros T-34 enterrats fins la torreta. Els alemanys sota el comandament de Model es varen sorprendre negativament en veure que quan superaven una línia apareixia una altra totalment intacte i es varen quedar estancats.

Però l’atac més poderós dels alemanys provenia del sud amb la divisió Grossdeutschland i el 2º Cos Panzer de les SS, que abastava les divisions Leibstandarte, Das Reich i Totenkopf. Tot hi trobar menys defenses soviètiques, l’avanç no va ser senzill, però gràcies a l’enorme potència de foc varen poder arribar a prop d’Oboyan, a 30 quilòmetres a l’interior del dispositiu defensiu soviètic. La Divisió Grossdeutschland va ocupar Syrtsevo, atacant amb els seus Tigers als T-34, que es varen veure obligats a retrocedir més enllà del riu Pena. A Verjopenye, els defensors soviètics varen utilitzar 40 carros, entre T-34 i Lee de fabricació nord-americana, per defensar el pont que creuava el riu, però els Stugs alemanys els varen veure i en varen destruir 35 d’ells.

Mentrestant, les unitats blindades de les SS anaven tan avançades respecte al Destacament Kempf, que intentava obrir pas en el seu flanc, que tota l’ala dreta del 2º Cos Panzer SS oferia una oportunitat de penetració a un contraatac soviètic. D’aquesta manera, el 2º Cos blindat de la Guàrdia soviètica va llançar un potent contraatac contra el flanc dret de les SS, però va ser destruïda per una esquadrilla dels nous caça-tancs HS-129 sota el comandament del capità Bruno Meyer, que va sorprendre als soviètics. A més, els FW-190 varen destruir a la infanteria soviètica i als antiaeris amb bombes de fragmentació. En acabar el dia 50 tancs T-34 varen ser destruïts.

Durant aquesta batalla hi varen lluitar els pilots Hans Ulrich Rudel, que pilotava un Ju-87 G i Erich Hartmann i Michael Wittmann amb el seu Tiger I.  

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler i el ministre d’Armament Albert Speer varen demanar construir els nous coets V2 i en aquell moment varen arribar els dissenyadors d’aquesta nova arma, en Werner von Braun i en Walther Dornberger, en el quarter general de Rastenburg per tal d’explicar l’evolució dels coets. Després d’una breu introducció, varen mostrar-li a en Hitler una pel·lícula en color on es veia el llançament del nou coet que havien construït. El dictador va quedar tan impressionat amb aquella nova arma que quan va acabar la reunió va tornar al seu búnquer eufòric i tenia esperances d’atacar aviat als britànics amb aquelles noves armes.

---

El professor de les SS Carl Clauberg va escriure una carta a en Heinrich Himmler per dir-li que havia trobat un mètode per esterilitzar les dones sense operar-les. Clauberg li va dir que amb una sola injecció un metge que tingués una instal·lació adequada i una desena d’ajudants podria esterilitzar centenars de dones i esperava que aviat es pogués esterilitzar un miler de dones per dia.

---

A Hartzwalde, Friedrich Flick va visitar al doctor Felix Kersten, que el dia anterior l’havia avisat de que estava sent vigilat i l’hi havia demanat que l’acompanyés uns dies, i varen anar a donar una volta pel bosc perquè poguessin estar segurs de que no estaven sent escoltats o observats. Kersten li va explicar tot el que Himmler li havia explicat el 5 de juliol i el va avisar de que vigilés amb les seves crítiques. Entre els seus treballadors hi havia molts informadors, i havia de pensar-s’ho dos cops abans de mantenir conversacions privades.

En el front oriental:

En el Kursk, dels 865 vehicles operatius de la força del general Hermann Hoth només en quedaven 621. En el sud del sortint, a Bielgorod, Hoth va optar per obrir una bretxa utilitzant els panzers com ariet, però l’avanç va ser lent perquè cada línia superada obligava a aturar-se per consolidar el flancs.

En el nord, a Orel, Walther Model havia optat per una tàctica diferent obrint una bretxa amb l’artilleria i la infanteria per consolidar la ruptura abans de que avancessin els blindats. Però la tàctica era massa lenta i més ho va ser quan es varen tenir que enfrontar a les defenses soviètiques i les reserves blindades, que contraatacaven a la més mínima oportunitat.

Mentrestant, l’aviació soviètica va atacar a la 9º Divisió Panzer i la va destruir en només 20 minuts d’atac utilitzant, sobretot, els tancs voladors Il-2, però l’aviació alemanya no es va enrere i va contraatacar provocant seriosos danys en les reserves blindades soviètiques que es movien darrere de la primera línia.

En els Estats Units:

A Washington es va rebre un telegrama des de Berna del cap del OSS Allen Dulles que comunicava que els seus informadors alemanys li deien que el govern alemany volia acarnissar-se amb el poble italià, però que la Wehrmacht ni oferia gran resistència en el sud i que tot depenia de la defensa de la vall del Po.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg varen arribar una delegació de generals i oficials d’Estat Major de Turquia. Primer varen tenir una trobada amb Wilhelm Keitel i Alfred Jodl i després Adolf Hitler els va convidar a prendre el te amb ell. Després d’entrevistar-se amb el dictador, els generals i oficials turcs varen viatjar a França convidats per l’Alt Comandament de la Wehrmacht.

A Alemanya:

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten. En acabar el tractament, el doctor va treure una llista amb tres estonians, dos letons, sis holandesos, quatre alemany i un belga que havien sigut internats en un camp de concentració i que volia que fossin alliberats. Himmler va accedir a alliberar-los i Rudolf Brandt va donar les instruccions perquè així fos. Després, Kersten va tornar a Berlín i es va reunir amb l’industrial Friedrich Flick per prevenir-lo després de que Himmler li hagués dit el dia anterior que l’espiaven per tal de trobar proves per eliminar-lo. Quan Flick va criticar als nazis, Kersten el va interrompre immediatament i va agafar un quadern i un llapis i va escriure-hi que l’estaven escoltant. Flick llavors li va escriure que sabia que les línies telefòniques estaven sent vigilades, però que havien procurat que les habitacions estiguessin segures. A continuació, Kersten li va escriure que hi havia micròfons i que ell era el primer d’una llista d’empresaris que estaven sent vigilats. El doctor li va suggerir que anés l’endemà amb ell a la seva casa de Hartzwalde per passar uns dies de vacances.

En el front oriental:

En el Kursk:

Els soldats soviètics varen efectuar un atac sense èxit contra les forces alemanyes que volien avançar com fos. Tot i això, els alemanys només varen aconseguir avançar tres quilòmetres i els vehicles operatius del general Hermann Hoth varen quedar reduïts pels atacs soviètics. Kurt Zeitzler va informar a Hitler de que ni la infanteria ni els destacaments d’enginyers estaven en condicions d’obrir una bretxa en les posicions defensives dels soviètics, i que estaven patint un gran número de baixes. Hitler estava enfurismat i va ordenar que els carros de combat tornessin a la rereguarda i que es superés les posicions soviètiques amb les forces de la infanteria i els sapadors. El dictador va repetir a més l’ordre de realitzar atacs concentrats.

A la Gran Bretanya: 

El rei Jordi VI va expressar el seu condol per la mort del general polonès Wladislaw Sikorski en un accident d’avió el 4 de juliol de 1943. Winston Churchill li va dedicar un missatge commovedor dient que li tenia un gran respecte i admiració, i el va definir com un lluitador per la pau amb l’esperança d’una Europa millor en la qual representaria un paper honrós una Polònia gran i independent.

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector sud:

A les cinc de la matinada, la Wehrmacht, amb el 9º Exèrcit pel nord i el 4º Exèrcit Blindat, i el Grup Operacional Kempf pel sud, i amb 3.800 tancs, entre ells els nous Tiger i Panther, varen començar una ofensiva en el Kursk, en el sector Orel-Kursk-Bielgorod, contra els soldats soviètics. Els alemanys, amb Walter Model i Hermann Hoth al capdavant, varen intentar rodejar els soviètics amb la tàctica del moviment en pinça. Però aquella ofensiva no va tenir l’èxit que esperaven els alemanys, ja que els soviètics sabien l’hora exacte en que els atacarien gràcies a la informació que havien rebut dels britànics quan aquest varen desxifrar els missatges de l’Enigma i per un desertor txec d’un batalló d’enginyeria del 52º Cos d’Exèrcit. D’aquesta manera, els soviètics varen aconseguir atacar primer, dues hores abans de l’hora que volien atacar els alemanys, i varen aconseguir eliminar el factor sorpresa. A més, les tropes soviètiques varen tenir temps per fortificar les seves defenses per resistir els tancs alemanys dirigits pel general Model.

Des del nord, el 9º Exèrcit del comandant Model va avançar cap al sud des d’Oriol, direcció al Kursk, amb un front de més de 50 quilòmetres d’amplada contra el Front Centre del comandant Konstantin Rokossovsky. En el sud, el 4º Exèrcit Panzer del comandant Hoth es va desplaçar cap al nord des de Belgorod en un front de 48 quilòmetres d’amplada direcció al Front Voronezh del comandant Nikolai Vatutin. Els alemanys varen poder avançar en part gràcies a que Gregory Zhukov va el hi va permetre abans de llançar el contraatac. Els tancs més pesats com el Tiger i el Panther varen ser situats al centre d’una formació amb altres tancs al seu voltant, com els Mark IV. Els soviètics atacaven als tancs alemanys utilitzant aquesta tàctica; 10 canons soviètics units en una sola unitat concentraven el seu atac en un tanc i quan aquest era destruït passaven a atacar al següent tanc. Els tripulants d’aquests tancs eren membres de les Waffen-SS i quan el tanc quedava inutilitzat sortien ràpidament i s’arrencaven la insígnia de la calavera dels uniformes perquè sabien que si els soviètics els veien amb aquella insígnia els matarien i no es convertirien en presoners.

Al final de la jornada els alemanys no varen aconseguir avançar més d’onze quilòmetres de l’objectiu establert, tot i que Hoth va aconseguir travessar la primera línia de defensa soviètica no va poder amb la segona línia, la més poderosa. A més, abans de l’ofensiva els avions soviètics varen atacar les bases de la Luftwaffe, tot i que els alemanys es varen poder protegir gràcies als seus radars. De tota manera l’aviació alemanya no va poder ajudar als tancs de Model, encara que varen fer 3.000 sortides i els Stukas varen dur a terme fins a sis missions. A la nit, els Panzer varen lluitar contra grups atrinxerats antitancs soviètics que no fugien d’aquells tancs com en anteriors batalles.

Aquella ofensiva alemanya es va conèixer amb el nom d’Operació Ciutadella i va ser dissenyada per Adolf Hitler, que l’havia dictat el 15 d’abril. Hitler estava molt confiat amb el nou tanc, el Tiger, i creia que amb aquella arma serien invencibles. Abans de començar l’ofensiva, Hitler va enviar un missatge a les seves tropes per dir-los que aquella ofensiva era de tal importància que el futur de la guerra depenia d’aquell resultat. Un cop començada l’ofensiva, Hitler es va posar nerviós i li va demanar repetidament en el seu ajudant que Kurt Zeitzler l’informés dels avanços de l’ofensiva. Cap a dos quarts d’una del migdia, Zeitzler es va presentar en persona davant Hitler i aquest es va abraonar cap al genal per preguntar-li com anava l’atac. El general li va respondre que tenia escasses notícies i que els soviètics estaven oferint una resistència molt dura.

---

El general en Cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, va ordenar que tots els presoners de guerra que es fessin en el front oriental els enviessin en els camps de presoners de l’Alt Comandament de la Wehrmacht, on se’ls hauria de trobar una utilitat d’immediat, sinó els enviarien a treballar a les mines.

En el Reich:

A Alemanya:

Otto Merker, que fins llavors havia construït cotxes de bombers, va tenir a partir d’aquest dia la missió de construir els nous submarins alemanys. Merker va explicar els seus plans a l’Alt Comandament de la Marina, i una de les mesures que volia aplicar era construir els submarins per parts en diferents territoris del país, tal i com ho feien els Estats Units. D’aquesta manera, cada lloc on es construís una de les parts del submarí havia de rebre tot l’equipament mecànic i elèctric que necessités, després es reunirien totes les parts en una zona del país, on es muntaria amb molt poc temps. Aquesta mesura feia que s’evités la construcció de drassanes, que obstaculitzava el programa de construcció naval. El cap de la Kriegsmarine, Karl Döenitz, es va emocionar quan va sentir les mesures de Merker i va creure que començava una nova vida dins la Marina alemanya.

---

Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten. A mig tractament va començar a criticar a l’industrial Friedrich Flick, que era pacient del doctor Kersten. El líder de les SS li va assegurar que es penedia de no haver-lo eliminat amb la seva família, ja que tenia informes que deien que era un gran sabotejador i que era crític a Hitler. Kersten el va intentar calmar dient-li que l’industrial no era un traïdor, però Himmler li va assegurar que ara ho sabrien perquè havien col·locat un equip d’escolta a la seva casa, al igual que en les residències d’altres líders industrials que no eren de fiar.

A Holanda:

Els alemanys varen desmantellar el Consell Jueu d’Amsterdam, però els seus antics membres se’ls va concedir diversos “privilegis” per ells i les seves famílies, incloent el segell vermell que els protegia durant un temps de la deportació.

En el Vaticà:

Ernst von Weizsäcker va presentar les seves credencials com a nou ambaixador alemany i va mantenir una conversació amb el papa Pius XII. El Papa li va confessar que estava molt agraït al poble alemany pels anys que havia passat com a nunci a Alemanya i va expressar el seu afecte pel país i el poble alemany. Després d’explicar-li els problemes que ell veia entre l’Església i Alemanya, Pius XII li va dir que esperava de que tot es resoldria més endavant. La conversació llavors va girar al voltant del bolxevisme i Von Weizsäcker va posar èmfasis en el paper d’Alemanya en la lluita contra “l’amenaça” bolxevic. Segons sembla, el Papa li va parlar de la seva pròpia experiència amb els comunistes a Munic el 1919 i va condemnar la rendició incondicional que defensaven els Aliats. Von Weizsäcker va veure que el Papa compartia el mateix interès que ells quan parlava de la lluita contra el bolxevisme.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet de Guerra britànic va comunicar d’immediat al primer ministre Winston Churchill que el primer ministre polonès, el general Wladislaw Sikorski, i el seu oficial d’enllaç, el parlamentari conservador Victor Cazalet, havien mort en un accident aeri a Gibraltar. El secretari Charles Portal va informar al primer ministre de que el pilot txec havia sobreviscut, però que era impossible saber què havia passat. Sabent que aquell accident no els ajudava en millorar les relacions entre els polonesos i els russos, Churchill es va limitar a dir que era el moment pels polonesos d’intentar arreglar les coses amb els russos.

A Espanya:

Aquell dia va sortir l’última expedició d’obrers espanyols direcció a Alemanya per ajudar a la indústria alemanya.

Diumenge:

En el front oriental:

En el Kursk:

A la tarda, abans de que els alemanys posessin l’endemà en marxa l’Operació Ciutadella, els soldats alemanys varen dur a terme petits atacs contra els soldats soviètics en la zona del Kursk. Els soviètics varen respondre amb l’artilleria i una incursió aèria. Adolf Hitler estava ben nerviós en aquells moments per saber com aniria aquella Operació tant ambiciosa i va declarar que li produïa mals a l’estomac pensar-hi perquè considerava que era una altra oportunitat per destruir el gruix de l’exèrcit soviètic i dur al dictador Iosif Stalin a negociar.

En el Reich:

A Alemanya:

En l’editorial del Das Reich escrita per Joseph Goebbels sota el títol El moment de la solidaritat nacional, el ministre va qualificar d’heroica l’actitud de la població en el territori occidental destruït per les bombes dels bombardejos i va explicar que ell, quan viatjava per ajudar i animar, només trobava coratge i silenciós patriotisme i hostilitat cap a la Gran Bretanya.

En el Mediterrani:

A les onze de la nit, el primer ministre polonès Wladislaw Sikorski, que fins llavors havia demanat repetidament responsabilitats a la Unió Soviètica pels assassinats al bosc de Katin, va morir amb la seva filla, tot els seu Estat Major i el parlamentari britànic conservador Victor Cazalet en un accident aeri quan volava del Caire a Londres. El Liberator que conduïa al primer ministre va començar a tenir problemes després d’abandonar la petita pista d’enlairament a Gibraltar i, finalment, es va enfonsar al mar amb els seus motors funcionant a tota potència. L’únic supervivent de l’accident va ser el pilot txec. Les causes de l’accident no s’han pogut aclarir, però segons va declarar més tard l’antic secretari d’Estat nord-americà Sumner Welles no hi havia cap dubte de que havia sigut un acte de sabotatge i, des del principi, varen començar a sortir sospites de que els soviètics l’havien fet assassinar.

A Singapur:

Chandra Bose, després d’una gira per Alemanya, va arribar a Singapur per posar-se al capdavant de l‘Exèrcit Nacional indi amb el suport dels japonesos per lluitar contra els britànics.

En el Pacífic:

A l’illa Rendova, els marines nord-americans varen posar en acció els seus canons Long Tom contra l’illa de Nova Geòrgia. D’immediat, l’aviació japonesa els va intentar aturar, però es varen topar amb les recents desembarcades peces antiaèries Bofors de 40 mil·límetres, que varen destruir 12 dels 16 bombarders japonesos enviats contra Rendova.

---

A prop de Japó, el submarí USS Pompano va enfonsar al portahidroavions Sagra Maru, i un altre submarí nord-americà, el USS Snookva, va torpedinar a un comboi japonès, del qual en va enfonsar dues embarcacions mercantils i va avaria a un tercer amb 6 dels 16 torpedes que varen arribar a llançar.