Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

La RAF va bombardejar la ciutat de Colònia, que va patir greus danys.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’aviació soviètica va bombardejar en atacs preventius les bases aèries alemanyes, des d’on la Luftwaffe volia i ajudarà en la pròxima ofensiva en el Kursk, l’Operació Ciudadela.

A la Gran Bretanya:

Preparant l’Operació Overlord, el tinent general canadenc Andrew McNaughton va demanar que els detalls de la futura Operació no es facilitessin als soldats durant els següents mesos.

---

El general polonès Wladislaw Sikorski va designar al coronel Bór-Komorowski pel càrrec de cap suprem de la resistència polonesa a Polònia. L’endemà Sikorski morirà en un polèmic accident aeri.

En el Pacífic: 

Els marines nord-americans varen desembarcar un regiment a la platja de Zanana, al nord de Nova Geòrgia, des d’on es podia atacar Munda des d’una altra posició. Al mateix temps, l’aviació japonesa va redoblar els seus intents contra la cadena de subministraments nord-americana a l’illa Rendova, però varen tenir poc èxit i només varen causar lleus danys.

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

Per desig exprés de Paul Reynaud, la seva secretària Christiane Mabire va ser traslladada de Ravensbrück a la fortalesa d’Itter, on també hi era retingut ell. En la fortalesa també hi va arribar aquell dia Marcel Grancher, un resistent francès que estava casat amb una de les filles de Henri Giraud i que Heinrich Himmler el volia utilitzar com ostatge.

En el Pacífic:

Les forces dels marines nord-americans recent desembarcats a l’illa de Rendova, a les illes Salomó, varen agafar per sorpresa a una petita guarnició japonesa, de la qual una part va ser aniquilada i la resta va escapar en bots cap a Munda, Nova Geòrgia. L’aviació japonesa era l’única força que era capaç d’oposar-se als marines, ja que l’artilleria costera de Munda estava fixada apuntant en una altra direcció i l’artilleria lleugera no tenia suficient abast per disparar contra l’illa veïna. Durant la nit, l’Armada japonesa va bombardejar Rendova amb l’artilleria del creuer lleuger Yubari i 9 destructors, però no varen causar cap baixar en els nord-americans.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va dirigir als seus comandants i els va assegurar que la seva decisió de seguir endavant amb l’Operació Ciutadella estava condicionada per la necessitat d’impedir una ofensiva soviètica.

---

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen comunicar sentències de mort cap a uns presoners d’origen suec. Més tard, aquestes sentències no varen ser executades gràcies, en part, a les pressions del rei suec Gustau V.

A Alemanya:

Martin Bormann va firmar una ordre en que privava als jueus de tots els recurs que disposaven fins llavors davant dels tribunals ordinaris i els posava sota l’exclusiva jurisdicció de la Gestapo. L’aplicació d’aquesta ordre va ser assignada a Adolf Eichmann. Al mateix temps, els ministres de l’Interior, de Finances i de Justícia varen firmar la 13è Ordenança de la Llei de Ciutadania del Reich. El paràgraf primer de l’article segon deia que la propietat d’un jueu seria confiscada pel Reich després de la seva mort.  

---

Un informe del Servei de Seguretat explicava que els rumors sobre les noves armes estaven circulant des de feia dies en tots els territoris del Reich. Es divulgaven notícies, de vegades molt detallades, sobre les noves armes que no existien.

A la Unió Soviètica:

Moscou va rebre un missatge des de la seva base nord-americana del NKVD que deia que ja eren 500 persones les que treballaven en el Projecte Manhattan. En realitat era que milers de persones treballaven en Projecte.

A les illes Salomó:

Mentre les forces del general Douglas MacArthur consolidaven els caps de pont establers, els marines de l’almirall Chester W. Nimitz avançaven cap a la base japonesa de Vuru, Nova Geòrgia, i varen desembarcar a l’illa Rendova, al sud de Nova Geòrgia. La principal resistència japonesa provenia de la força aèria, que va intentar enfonsar les embarcacions de desembarcament. En aquesta batalla, els marines varen ser defensats per l’aviació amb base a Guadalcanal i entre els seus pilots hi havia el tinent Mel Wheadon, que amb el seu P-40 va enfonsar en un sol dia cinc bombarders en picat D3A.

A Irlanda:

Eamon de Valera va ser reelegit primer ministre.

En els Estats Units:

Totes les components de la Reserva Femenina del Cos de Marines dels Estats Units, les MCWR, varen ser trasllades per la seva formació a Camp Lejeune, Carolina del Nord.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, el jutge Roland Freisler va jutjar a set personalitats sueques. L’endemà es va pronunciar la sentència: una cadena perpètua, dos absolts i quatre condemnats a mort. La diplomàcia sueca i inclús el rei Gustau V, que va escriure-li personalment a Adolf Hitler, varen intentar salvar als condemnat a pena capital, però va ser sense èxit. Qui va tenir més sort va ser Felix Kersten.

A Polònia:

Un informe del SS-Gruppenführer Katzmann relatiu a la solució de la qüestió jueva a Galitzia deia que fins la data del 27 de juny havien sigut evacuats un total de 434.329 jueus, però que encara existien camps jueus a Lvov, Weinbergen, Ostrow, Kurowice, Jactrorow, Lackie, Plukow, Rosaki, Zborow, Jezierna, Tarnopol, Hluboczek, Borki-Wielki, Kamionki, Drohobycz, Boryslaw, Stryj, Skole, Bolechow, Broschinow i Njebielow amb un total de 21.156 jueus. En l’informe es deixava clar que aquest número s’estava reduint progressivament. Paral·lelament, Katzmann deia que s’havien dut a terme confiscació de béns jueus que havien sigut posades a disposició del Servei Especial Reinhard. A part dels mobles i grans quantitats de teixits, varen ser confiscats individualment i entregats al Servei Reinhard els articles següents:

25.580 quilograms de peces de coure, 53.190 quilograms de peces de níquel, 97.581 quilograms de peces d’or, 82.600 quilograms de collars de plata, 6.640 quilograms de collars d’or, 4.326.780 quilograms de plata vella, 167.740 quilograms de plata, 18.490 quilograms de ferro, 20.050 quilograms de peces de llautó, 20.952 quilograms d’aliances d’or, 22.740 quilograms de perles, 11.730 quilograms de dentadures postisses i dents d’or, 28.200 quilograms de petites caixes de plata o metall, 20.800 quilograms d’anells d’or i pedres, 39.917 quilograms de pinces, anells…., 18.020 quilograms d’anell de plata, 6.166 quilograms de rellotges diversos, 3.133 quilograms de rellotges de plata de butxaca, 3.425 quilograms de rellotges de polsera de plata, 1.256 quilograms de rellotges de polsera d’or, 2.892 quilograms de rellotges d’or de butxaca, 68 aparells fotogràfics, 98 bessons de camisa, 7 col·leccions completes de segells, 5 maletes de segells sense col·leccionar, 100.550 quilograms de 3 sacs d’anells fantasia, 1 sac d’estilogràfiques i llapis portamines, 1 cistella d’estilogràfiques i llapis portamines, 1 sac de jocs de cartes, 1 sac de tallaplomes i 1 sac de peces de rellotgera.

De bitllets de banc es varen requisar: 261.589,75 dòlars nord-americans i dòlars d’or (3 a 5, 18 a 10 i 28 a 20), 2.515,75 dòlars canadencs, 124 pesos argentins, 18.766 pengoes hongaresos, 231.789 rubles de paper i rubles d’or, 4.314 rubles de paper, 513 francs francesos, 2.460 corones sueques, 52 ducs austríacs d’or i corones austríaques, 2.229 lliures angleses, 23 lliures africanes, 13.490 llei romanesos, 25.671 tceerwonzi russos, 4.600,70 corones txeques de paper, 185 florins francesos, 5.277 lliures palestines, 9.300 mille palestins, 160 ore lituans, 360 schillings anglesos, 1 lliure irlandesa, 1 pes uruguaià, 2 pesos mexicans, 10 corones noruegues, 3.817,70 corones eslovaques , 435 karbowanzi i 16.795.000 zlotys.

---

En el camp de concentració d’Auschwitz es va inaugurar un bordell en el bloc 29, barracó 24. Les noies eren la gran majoria poloneses seleccionades per la seva bellesa, amb exclosió de les jueves. Els jueus no varen tenir dret a entrar en aquest barracó.

A la Unió Soviètica:

El cap superior de Policia i SS en el centre de la Unió Soviètica, el Gruppenführer Gerret Korsemann, que havia sigut acusat d’haver-se retirat massa fàcilment del Caucas, va dirigir una llarga missiva al seu superior, el mariscal Ewald von Kleist, per dir-li que el que es deia d’ell no era cert i que li agrairia que escrigués una breu carta en la que fes constar que no tant sols havia estat al seu lloc quan tocava, sinó que hi havia estat molt més del que deia el reglament i que només s’havia retirat després de que li digués el mariscal quan no li quedava cap més possibilitat de complir amb el seu deure. Korsemann estava sent acusat pel propi Heinrich Himmler, que li havia dit que havia fugit com una llebre espantada i com un covard. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs en el Guildhall, on va dir que les Nacions Unides exigien la rendició de les tiranies nazi, feixista i japonesa, i que esperava que s’entreguessin a la seva voluntat i al seu esperit de justícia. El primer ministre també va explicar que havien de prendre mesures a llarg termini per evitar que el món tornés a patir els horrors d’aquests governs tirans.

En el Pacífic:

Amb l’objectiu d’alleugerir la pressió japonesa contra Port Moresby, allunyar l’amenaça de contraatac a les illes Salomó o a Nova Guinea i estrènyer el cercle contra la gran base aeronaval de Rabaul, els marines nord-americans varen començar l’Operació Chronicle, que formava part de l’Operació Cartwheel, una operació amb la missió d’anul·lar l’estratègica base japonesa de Rabaul. Aquesta Operació anava a càrrec del general Douglas MacArthur i el sector nord d’aquesta Operació anava a càrrec de l’almirall Chester W. Nimitz.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va traslladar d’Obersalzberg al quarter general de Rastenburg per seguir la pròxima Operació Ciutadella en el Kursk.

A Alemanya:

A la matinada, els Aliats varen continuar bombardejant la ciutat de Colònia, on varen morir 4.370 persones.

---

Heinrich Himmler va ordenar que s’evacués la seu de l’Ahnenerbe de Berlín. Wolfram Sievers es va endur el seu personal a un edifici de pedra abandonat en la petit localitat de Waischenfeld, des d’on va organitzar i supervisar els futurs experiments mèdics.

En el Vaticà:

El papa Pius XII va publicar una encíclica, Mystici Corporis, en la que condemnava la manera en que a Alemanya s’havia privat de la vida a persones amb malformacions físiques, amb trastorns mentals i amb malalties hereditàries

A la Gran Bretanya:

El MI6 va anunciar que els alemanys estaven construint un canó de grans dimensions amb un abast de 370 quilòmetres.

A Nova Guinea:

Els soldats nord-americans varen desembarcar a la badia de Nassau.

Dilluns:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va comunicar-li a Adolf Hitler que el 23 de juny havia creat una comissió d’experts industrials per estudiar els objectius militars estratègics per poder atacar als Aliats. Els objectius eren les centrals elèctriques de la Unió Soviètica i la indústria del carbó de la Gran Bretanya. Speer també li va explicar que no podien patir més atacs aeris per part dels Aliats perquè feia endarrerir la producció d’armament i, sobretot, la dels nous tancs que s’estaven construint. Llavors, Speer li volia fer veure amb xifres a la mà que les operacions al front oriental anaven malament per l’exèrcit alemany.

A Alemanya:

A la nit, la RAF va bombardejar la ciutat de Colònia, on varen morir 4.370 persones i unes altres 1.500 varen quedar ferides.

---

Els alemanys varen deportar a més de 300 jueus alemanys a Auschwitz.

A la Gran Bretanya:

Els generals de Comandaments de Bombarders de la RAF, Sir Arthur Harris i Charles Portal, comptant amb la promesa del ministre Stafford Cripps de rebre 500 nous bombarders pesats al mes, varen acordar el bombardeig massiu de ciutats i industries a les conques dels rius Rin i Ruhr, i pensaven que d’aquesta manera Alemanya es rendiria sense necessitat de desembarcar a França amb forces terrestres.

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Rodó va informar a Moscou de l’ordre de batalla de la Luftwaffe per la següent ofensiva alemanya en el Kursk.

En els Estats Units:

L’Oficina de Censura va publicar una directriu a través d’una carta confidencial a tots els diaris i emissores de ràdio per comunicar-los que quedava prohibit publicar o emetre res sobre les armes noves o secretes, ni dels seus experiments.

Diumenge:

En el Reich:

Fritz Sauckel va escriure una carta a l’Adolf Hitler per demanar-li el seu permís per traslladar abans de final d’any a 500.000 francesos a Alemanya com a mà d’obra.

---

En el Berghof, a Obersalzberg, Hitler li va comentar al ministre Joseph Goebbels que disposaven d’una nova arma que canviaria el curs de la guerra. El dictador alemany es referia als coets V-1 i V-2, que s’estaven desenvolupant per bombardejar les illes britàniques.

---

La regió del Ruhr va recuperar per complet el subministrament d’aigua després dels bombardejos Aliats del maig de 1943 a les preses.

---

A Buchenwald va arribar el primer gran comboi de presoners francesos. Fins aquell dia, els alemanys havien deportat a 434.329 jueus segons uns informes que ells mateixos varen escriure.

A la Gran Bretanya:

Mentre el primer ministre Winston Churchill mirava una pel·lícula dels bombardejos contra Alemanya, va preguntar-li a en Richard Casey, el representant australià en el Gabinet de Guerra: 

Potser som bèsties? No estem arribant massa lluny?

Casey li va respondre que ells no havien començat la guerra i que es tractava de o ells o nosaltres.

---

Els serveis d’intel·ligència britànics varen recopilar dades de diverses fonts respecte el programa de míssils alemanys i varen arribar a la conclusió de que podien dur una terrible càrrega ofensiva de 2 a 8 tones.

En el Pacífic:

Després de que fes sis dies que un batalló de marines havia desembarcat a l’illa de Segi, Nova Geòrgia, varen ser incorporades dues companyies de reforç per assaltar la base japonesa de Viru per dominar les illes Salomó les següents setmanes.

 

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb el Premi Nobel de Literatura, el noruec Knut Hamsun. El dictador només volia parlar de literatura, però l’escriptor li va parlar dels mètodes de Josef Terboven a Noruega i li va explicar que l’estil prussià del Reichskomissar era intolerable. També li va parlar de les execucions i li va afirmar que els noruecs no podien estar més furiosos. Hitler es va enutjar davant aquelles crítiques, va alçar els braços per mostrar la seva indignació i va abandonar la sala per sortir a la terrassa.

---

El Tribunal del Poble, presidit per Roland Freisler, va condemnar a mort a Marianne Elise, per haver explicat un acudit contra Hitler un dia a la feina. L’acudit en qüestió era aquest:

Hitler i Göering estan a la torre de ràdio de Berlín. Hitler li diu que vol donar-los una alegria als berlinesos i Göering li contesta: Llavors, salta des de la torre!

La sentència, dictada pel mateix Freisler deia així:

La senyora Marianne K, en la seva condició de viuda alemanya de guerra, ha intentat soscavar la nostra sòlida moral de defensa i el nostre treball eficient en ares de la victòria en una fàbrica d’armes fent ús de paraules malèvoles contra el Führer i el poble alemany, expressant el desig de que perdem la guerra. Per això, i degut a que s’ha comportat com una txeca, tot i que és alemanya, s’ha situat al marge de la nostra comunitat patriòtica. Ha perdut l’honor per sempre i per això es condemnada a mort.

De res li va servir demostrar que el seu marit havia mort al front. Pocs dies més tard va ser guillotinada.

En el Pacífic:

A la nit, el caça nocturn japonès Aj1N va destruir dos B-17 sobre Rabaul. A més, va continuar la campanya submarina japonesa i durant aquell dia els nord-americans varen perdre el contacte del USS Runnen després d’haver enfonsat l’embarcació de passatgers Shinryu Maru a l’àrea de illes Kuriles.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, el general Walther Model va demanar un nou aplaçament per l’Operació Ciutadella. En tenir el suport de Günther von Kluge i d’Erich von Manstein, Adolf Hitler va acceptar aquest no aplaçament i la data va quedar fixada definitivament per al 5 de juliol.

---

En compliment de l’ordre de Heinrich Himmler de destruir tots els guetos jueus, va ser destruït el de Czestochowa en resposta a una rebel·lió dels seus habitants.

Per altra part, per donar sortida a la creixent quantitats de deportats als camps de concentració i d’extermini, a Auschwitz va començar a operar el crematori III, que tenia la capacitat per cremar 4.756 cossos al dia.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va mencionar per primer cop en el seu Diari a Eva Braun dient que era una dona extraordinàriament llegida, extraordinàriament lúcida i madura en els seus judicis sobre qüestions artístiques, i va assegurar que li havia causat la millor de les impressions. A més, va afegir que ella constituiria un valorós suport a Hitler. A partir de llavors Goebbels va mencionar en més d’una ocasió a Eva, que fins llavors havia amagat la seva existència en el seu Diari.

A França:

Aquell dia va sortir el primer dels quinze combois amb deportats francesos que sortirien de França direcció al camp de Buchenwald.

A Itàlia:

Com a part dels preparatius per la invasió a Sicília, 130 bombarders nord-americans B-17 varen deixar caure 300 tones de bombes a l’estratègica localitat de Messina.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, a la tarda, Adolf Hitler estava irritat durant la seva visita a la Casa del Te amb el matrimoni Von Schirach, que havien qüestionat el dia anterior la seva política exterior. L’ambient era gèlid i molt tens en aquell moment, a Hitler no li agradava gens que el qüestionessin.

Durant aquella tarda, Hitler va comentar-los en els seus convidats que no existia cap lloc on es treballés a un ritme més frenètic que a Berlín i va lloar l’obrer berlinès. Hitler llavors va desmitificar que Viena fos la ciutat dels grans músics, afirmant inclús que Mozart no era vienès. El dictador els va dir que no volia de cap de les maneres que l’antiga capital austríaca fos l’únic centre d’atracció musical i per aquest fet els va confessar que estava creant diversos centres culturals a Àustria. Tot i assegurar que no tenia diferències entre Viena i Berlín, Hitler va admetre que per ell l’única capital era Berlín, tot i que va insistir de que es sentia com a casa a tot arreu i per tant va assegurar que no tenia un territori com a predilecte i era imparcial. Després d’insistir de que no tenia cap tipus de predilecció per Viena, el dictador els va assegurar que el Reich tindria una gran capital, encara que li va demanar a Baldur von Schirach que continués preservant el nivell cultural de Viena.

A la nit l’ambient no va canviar quan es varen reunir al voltant de la llar de foc en el saló del Berghof. Henriette estava assentada al costat del dictador i tota nerviosa s’anava fregant les mans i parlava amb veu baixa per passar desapercebuda. De cop, Hitler es va aixecar enfadat i va començar a caminar d’una banda a l’altra del saló mentre deixava anar:

Això és el què em feia falta, que em vinguis amb totes les tonteries sentimentals. Què t’importen a tu les dones jueves?. 

Els demés convidats no sabien a on mirar, ja que sabien per qui anava aquella pregunta. De seguida es va fer un llarg silenci que deixava escoltar tots els sorolls de la casa. Quan va arribar el ministre Joseph Goebbels a la sala va aprofitar aquella escena utilitzant l’aversió de Hitler per Viena i va criticar la política de von Schirach a la ciutat austríaca. Llavors, el dictador va criticar amb més duresa a Von Schirach i va elogiar els èxits aconseguits a Berlín pel ministre Goebbels. Enfadat, Hitler va cridar que havia sigut un error des del principi enviar-lo a Viena o haver incorporat els vienesos al Reich. Assenyalat, Von Schirach va oferir la seva dimissió com a gauleiter de Viena, però llavors la resposta de Hitler va ser:

No es decisió teva decidir-ho. Tu et quedes a on estàs. 

Eren les quatre de la matinada en aquell moment. Llavors, Martin Bormann va aparèixer en escena i li va aconsellar a Von Schirach que era millor que marxessin. Ho varen fer sense acomiadar-se i varen caure en desgràcia.

Amb Goebbels, Hitler li va parlar de la situació incerta a Itàlia i li va confiar que esperava que ara sí els jueus italians poguessin ser expulsats. El dictador li va confiar que podien estar contents d’haver practicat una política radical en el tema de la qüestió jueva perquè ja no hi havien jueus que els poguessin fer mal. Després de parlar de la situació en el front i de diferents països, Hitler es va queixar de que no trobava substitut per Hans Frank en el Govern General que pogués reconduir la nefasta situació que hi havia en aquell moment.

Després del segon bombardeig de Wuppertal, que va deixar 3.000 morts, Hitler va criticar de nou durant aquell dia al ministre Hermann Göering pels errors en la defensa antiaèria. La principal contra-mesura que s’aprova era dotar als caces nocturns d’un canó de 30 mil·límetres, que atorgaven més potència als Ju-88, els He-219 i els Me-110 que conformaven el gruix dels caces nocturns. Utilitzant aquesta arma en el seu Ju-88 C6, Heinrich Prinz Sayn-Wittgenstein va aconseguir destruir 5 bombarders Lancaster només en aquella nit.

---

100.000 obrers varen ser destinats al ministre d’Armament Albert Speer a les feines de reconstrucció.

---

La delegació militar turca va arribar a Berlín per reunir-se amb el govern alemany. El 6 de juliol es varen reunir amb Hitler.

A Eslovàquia:

En una reunió Josef Tiso va afirmar que en cap cas es deportarien als jueus eslovacs i que, en el pitjor dels casos, se’ls reuniria a alguns en camps.

En el bàndol Aliat.

Els bucs Aliats van ser capaços de navegar per primer cop des de que va començar la guerra a 15 nusos, podent travessar l’Atlàntic sense protecció.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va rebre un dossier del cap del OSS a Berna Allen Dulles, que era molt precís sobre les probes de coets a Peenemünde i afirmava que s’esperava una gran producció de coets a partir dels mesos de setembre o octubre, i que els models superiors continuaven en fase d’experimentació. Dulles va mencionar també l’existència d’un canó de llarg abast, però va afegir que no comptava amb els coneixements tècnics per valorar el seu potencial.