23 de juny de 1943

Dimecres:

En el Reich:

En el Berghof, Obersalzberg, l’Adolf Hitler va parlar amb el seu entorn més íntim sobre els guetos. En resposta a un comentari de sobretaula de l’esposa d’en Baldur von Schirach, l’Henriette, que acabaven d’arribar a la casa de muntanya aquell dia, en Hitler va respondre que els duien a treballar i que no els hi havia de tenir llàstima mentre els soldats alemanys lluitaven i morien. Llavors, en Baldur li va suggerir que l’aplicació d’una política diferent a Ucraïna podria haver donat beneficis, però aquella suggerència no li va fer gens de gràcia en el dictador alemany.


El ministre d’Armament Albert Speer va reunir una comissió amb alguns experts de les indústries alemanyes per estudiar els objectius militars estratègics. Buscaven com poder paralitzar la producció bèl·lica dels Aliats. La primera proposta era atacar la indústria britànica del carbó, ja que tenien molta informació d’on estaven ubicades i la seva capacitat, però el problema era que no tenien suficients forces bèl·liques en aquella època per fer un atac d’aquella envergadura. Després varen pensar en les centrals elèctriques russes, ja que l’objectiu semblava més fàcil perquè no s’havia d’esperar una defensa antiaèria sistemàtica i amb un atac potent sabien que donarien greus problemes a la Unió Soviètica paralitzant de forma permanent la indústria de l’acer, la dels tancs i la de municions. Però el problema era que les tropes alemanyes estaven fent marxa enrere del territori soviètic i la situació era molt crítica. Al final tenien clar els objectius on havien d’atacar, però el problema era que no hi havia mitjans per arribar a produir aquells atacs estratègics que haguessin pogut donar algun avantatge als alemanys.


A la regió de Galítsia, que els seus territoris varen quedar dividits pels avatars de la Història entre Ucraïna i Polònia, va quedar aquell dia lliure de guetos jueus: un total de 430.329 persones varen ser deportades en finalitzar el procés.

22 de juny de 1943

En el Reich:

Per complir les ordres d’en Heinrich Himmler del dia anterior d’eliminar els guetos, es va habilitar cambres de gas en el camp de concentració de Struthof.

Mentrestant, la 8ª Força Aèria nord-americana va dur a terme la primera incursió diürna en el Rhur. A la nit, 60 bombarders Lancaster varen bombardejar la ciutat de Friedchshafen, on es creia que es fabricaven components de radar, però en realitat s’estaven construint peces pels nous míssils V-2.

En els Estats Units:

A Detroit, Michigan, els disturbis racials varen acabar després de tres dies de lluites entre blancs i negres deixant a la ciutat danys valorats en 2 milions de dòlars. El resultat va ser de 34 morts (9 blancs i 25 de color), 500 ferits (tres quartes parts eren afroamericans) i 1.800 arrestats (el 80%eren negres).

 

21 de juny de 1943

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels

A Alemanya:

Heinrich Himmler va ordenar la liquidació de tots els guetos jueus en els territoris de la Unió Soviètica ocupats. Els jueus que treballessin com esclaus es mantindrien en camps de concentracions, i els habitants “innecessaris” serien deportats a l’Est. Complint aquestes ordres, el gueto de Lvov va ser eliminat. En el procés varen ser executades entre 10.000 i 20.000 persones.

Al mateix temps, el Govern General, el Comissariat d’Ucraïna i part de la Regió Oriental passaven a ser zona partisana, fet que significava que s’atorgava poder especials a la policia alemanya i se’ls treia a l’administració civil. 


Adolf Eichmann va informar en el cap en funcions de l’Ahnenerbe, Wolfram Sievers, que el 2 de novembre de 1942 havia demanat 150 esquelets jueus per les seves investigacions antropològiques, que l’antropòleg Bruno Beger, que el 10 de juny s’havia endut aquests esquelets d’Auschwitz, havia processat a 115 interns: 70 homes jueus, 30 dones jueves, 2 polonesos i 4 homes d’Àsia central. Els presoners seleccionats varen ser enviats al camp de Natzweiler


La RAF va bombardejar en dues incursions la ciutat de Wuppertal, matant a 5.000 persones i paralitzant la producció de la indústria de la ciutat durant 52 dies. A la nit, la RAF va atacar la ciutat de Krefeld, a la regió del Ruhr.


Després de tres mesos de treballs, aquell dia es va inaugurar un enllaç ferroviari entre Weimar i el camp de Buchenwald, com artèria de comunicació per l’empresa Gustlof-Weke, que havia instal·lat una sucursal a prop del camp per utilitzar-ne els presoners. En l’acte hi havia el cap del grup de les SS i tinent general, el doctor Kammler, i un gran número de personalitats per fer el viatge de prova. La majoria dels presents varen ser condecorats i ascendits. Els membres de les SS i els treballadors civils varen rebre premis en metàl·lic i varen celebrar-ho amb cervesa i licors. En els presoners se’ls va permetre dutxar-se.

A França: 

En e segon pis de la casa del metge Frederic Dugoujon, en els suburbis de Lió, en el centre de Caluiren, es va celebrar una reunió del Conseil National de la Résistance. En total havien de participar-hi nou persones, entre ells el creador del Consell, Jean Moulin, que volia parlar de la recent detenció per part de la Gestapo del general Charles Delestraint. La reunió estava prevista per les dues del migdia, però Moulin va arribar a tres quarts de tres. Quan Moulin va entrar al pis també ho va fer la Gestapo i els va detenir a tots. Algú els havia traït als nazis. Dugoujon sempre va pensar que havia sigut el recepcionista, Aubry. Moulin es va intentar defensar dient que només era un pacient del doctor Dugoujon, anomenat Jean Martel. Però Klaus Barbie no se’l va creure i el va traslladar a l’École de Santè, on va ser torturat fins la mort el 8 de juliol pel mateix Barbie i la Gestapo abans de ser traslladat a Alemanya. Moulin mai va donar cap informació als nazis i, tot hi que el seu cadàver mai va aparèixer, anys més tard es van trobar unes cendres que es van creure que eren d’ell i varen ser enterrades el 1964 en el Panteó de París, entre els herois més grans de França.

A les Illes Salomó:

Les forces nord-americanes varen iniciar una ofensiva contra el grup d’illes de Nova Geòrgia. L’aeròdrom de Munda va ser el principal objectiu. Les ofensives a les Salomó tenien el suport vital de la informació de reconeixement proporcionada pels observadors Aliats encarregats de vigilar la costa, que tenien la seva base en aquestes illes.

En els Estats Units:

A Detroit va tenir lloc greus enfrontaments entre nord-americans negres i blancs que varen acabar amb 34 morts. 

20 de juny de 1943

En el Reich:

A la nit, la RAF va bombardejar les antigues fàbriques de ràdios Zeppelin, a Friedrichshafent, a les ribes del llac Constança, en les que es fabricava en aquell moment aparells de radar. Les defenses alemanyes varen ser dèbils, i les fàbriques varen patir greus danys, així com una fàbrica de motors adjacent. Un cop acabat l’atac, enlloc de tornar a la base de la Gran Bretanya, els avions varen volar fins al nord de l’Àfrica, on seran rearmats per fer un altre atac en el seu viatge de retorn, dos dies més tard, aquest cop contra la base naval italiana de La Spezia.

En els Estats Units:

A Belle Ilse Park, Detroit, es va materialitzar en forma de motí els al·legats dels propagandistes de l’Eix contra la legitimitat de la causa aliada. Els afroamericans varen acabar amotinant-se després d’una baralla entre un home de color i un home blanc, que havia decidit expressar en veu alta les seves idees racistes. Les autoritats nord-americanes es varen reafirmar en la defensa dels seus valors constitucionals; però el fet és que la proporció de ferits, detinguts i represaliats, va ser àmpliament desfavorable per la comunitat afroamericana, que a més havia sigut víctima de la provocació que havia iniciat els desordres.

19 de juny de 1943

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A la taula, Adolf Hitler va rebutjar la idea de tenir gran embarcacions de guerra, exceptuant els submarins, perquè no podien lluitar cos a cos. El dictador va explicar que volia petites unitats marítimes com llanxes ràpides i destructors i no grans cuirassats com el Bismarck i va assegurar que l’esquadra marítima més poderosa era la japonesa.

A continuació, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar de l’eliminació del gueto de Varsòvia del 16 de maig de 1943. Segons Himmler, Hitler li va dir després de llegir-se el seu informe, que l’evacuació dels jueus del Govern General, tot i l’agitació que encara podia provocar en els pròxims tres o quatres mesos, havia de fer-se radicalment i fins al final.


Traudl Humps i Hans Hermann Junge es varen casar en un casament de conveniència. Feia poques setmanes que es coneixien. Els testimonis de la boda varen ser Otto Günsche i Erich Kempka.

A França:

La RAF va bombardejar la fàbrica Schneider a Le Creusot, on es fabricaven armes per al Tercer Reich.

A Itàlia:

El ministre de Transports italià, Vittorio Cini, va criticar obertament al règim feixista en una reunió del gabinet de govern. En un altre moment Benito Mussolini l’hagués fet afusellar, però el dictador italià sabia que no necessitava ara un judici per traïció. El ministre no va ser detingut pels italians, però sí que va ser detingut més tard pels alemanys, que el varen internar a Dachau.

18 de juny de 1943

Divendres:

En el Reich:

Es va comunicar a l’Adolf Hitler que era molt important que visités la conca del Ruhr, que havia quedat malmesa pels bombardejos Aliats, per tal d’animar la gent. Hitler va prometre que hi aniria quan tingués temps lliure. Mai la va visitar.


Wilhelm Kube, que havia sigut acusat d’haver ajudat als jueus d’una mort segura a Minsk, va escriure un informe on es va defensar preguntant que era Katin en comparació amb aquests crims? i va demanar que imaginessin per un moment que aquells fets els sentissin del camp contrari.

A l’Índia:

El mariscal de camp Archibald Wavell va ser nombrat virrei de l’Índia i el general Claude Auchinleck el va substituir com a comanant en cap de l’Índia, tot i que un nou Comando d’Àsia Oriental va reduir la seva importància.

17 de juny de 1943

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler va dir que era extraordinari que hi hagués tant pocs homes capaços de mirar la realitat cara a cara, i que sota l’amenaça d’un perill, reaccionessin creant projectes per al futur. El dictador va acabar la seva frase dient que majoria d’homes eren uns covards. Evidentment, Hitler creia que era d’aquests pocs homes extraordinaris.


Després dels bombardejos de Düsseldorf i Wuppertal, el Servei de Seguretat de les SS va informar que la gent estava totalment exhausta i apàtica. 

16 de juny de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Després de desmantellar el gueto de Varsòvia el 16 de maig, Wilm Hosenfeld va deixar constància de que havien acabat amb les últimes restes dels jueus del gueto i que un oficial de les SS l’havia informat de que havien crivellat als jueus que sortien corrents de les cases en flames. Hosenfeld, que va escriure que tot el gueto estava en flames, va senyalar que ells, els alemanys, eren animals i va afirmar que amb l’assassinat dels jueus havien perdut la guerra i que s’havien tirat al damunt un malefici que mai podria desaparèixer. Contundentment, Hosenfeld va anotar que no mereixien cap compassió i que tots eren culpables.

15 de juny de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, al migdia, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats que sovint la industrialització portava a la població a cert romanticisme i va lamentar que l’auge econòmic s’hagués produït en un moment de penúria intel·lectual i artística. Hitler estava convençut que tal romanticisme no es podia trobar a Amèrica.


Joseph Goebbels va pronunciar un discurs en el Palau d’Esports de Berlín en el que va assegurar que els jueus havien destruït Estats i nacions, i va afirmar que l’únic remei que hi havia era “eliminar aquesta amenaça per sempre”.


Els alemanys varen dur a terme el primer vol de la nova avioneta de reconeixement, l’Arado Ar-234.

14 de juny de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre la visita de l’oficial de la Luftwaffe, Nicolaus von Below, per parlar de la possible invasió dels Aliats a Itàlia. Von Below va creure que les tropes nord-americanes estaven més ben preparades que l’exèrcit alemany i li va explicar a Hitler que només la Luftwaffe podia evitar la invasió a Sicília, sinó Itàlia estaria perduda.

A la tarda, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va relatar que Klemens von Metternich era una persona incompresa i va comparar la figura de l’antic canceller austríac amb la d’Otto von Bismarck.

En el Mediterrani:

Gràcies a la Marina britànica, els Aliats varen controlar tot l’Estret de Sicília.