Diumenge:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va manifestar davant dels seus convidats que temia que algun dia, quan ell hagués mort, a algú se li acudís la idea d’instal·lar a Berlín un museus que centralitzés les riqueses artístiques del Reich, ja que ell apostava per la política descentralitzadora. Després de parlar dels grans pintors, va parlar de l’arquitectura de les grans ciutats. També va dir-los que li preocupaven els bombardejos sobre Alemanya, sobretot per com afectaven en la moral del poble, i va explicar que a la gent li molestava més veure destruir un monument abans que una fàbrica.

A Alemanya:

El doctor Georg Leibbrandt, cap de la divisió política del Ministeri de Territoris Ocupats, va dir en una declaració que els caraïtes eren religiosos i nacionalment diferents als jueus i va assegurar que no eren d’origen jueu. Pel doctor es tractaven d’una “raça” pràcticament asiàtica i per tant els considerava estrangers i deixava clar que prohibia la barreja entre els caraïtes i els alemanys. Tot i això, demanava no “tractar-los” com jueus, sinó com als pobles turcs-tàrtars i volia evitar un tracte dur cap a ells.

A Marroc:

Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill es varen reunir a Casablanca per definir l’estratègia militar que havien de seguir les seves tropes i per preparar la invasió a Sicília. Però tot i la bona entesa entre els dos mandataris, Roosevelt no li agradava que el líder de la resistència francesa continués sent el coronel Charles de Gaulle perquè era un militar i el veia com un possible dictador en el futur per França i volia que el líder de la França Lliure fos Henri Giraud. En canvi, Churchill estava convençut de que De Gaulle era l’home ideal per liderar els francesos.

A Itàlia:

A Linosa, el comandant italià de l’illa en veure que la seva guarnició quedava aïllada davant els atacs dels bombarders i els bucs de guerra Aliats que provenien de Lampedusa i Pantelaria, va decidir rendir la seva illa al destructor britànic HMS Nubian abans de que els Aliats obrissin foc. Amb aquesta decisió el comandant va estalviar un encreuament de foc, exactament igual com havien fet els seus companys de les altres dues illes, demostrant clarament la nul·la disposició bèl·lica dels italians.

Dissabte:

En el Reich:

Aquell dia va tenir lloc la tercera trobada del Cercle Kreisau, que va durar un parell de dies més.

A l’Atlàntic:

Una patrulla aèria nord-americana va descobrir l’U-118 i en seguit el varen atacar i enfonsar. Només es varen poder rescatar a 18 supervivents.

A Itàlia:

L’illa italiana de Lampedusa es va rendir als Aliats.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna Allen Dulles va informar a Washington que l’Adolf Hitler s’havia enfadat molt amb el govern hongarès perquè no l’hi havia entregat la minoria jueva hongaresa que l’hi havia demanat. A més, va enviar un esborrany d’en Hans Bernd Gisevius en el que es parlava del control personal del dictador alemany en les operacions militars, i afirmava que el desastre de Stalingrad fos la conseqüència de que Hitler hagués confiat en les garanties del ministre Hermann Göering en quan al subministrament per la guarnició via aèria. A més, es deia en l’esborrany que les decisions preses a Berlín per reforçar el nord de l’Àfrica implicaven un desafiament al consell dels seu generals. Dulles va identificar a més a més als mariscals Günther von Kluge i Erich von Manstein com els comandants més capacitats.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va ordenar l’eliminació de tots els guetos jueus de Polònia i arrasar les ruïnes del gueto de Varsòvia. Per acabar amb el gueto de la capital, s’havia de cobrir o tapar els subterranis i les clavegueres, tirar-hi terra per sobre i construir un parc. Tot i que el parc no es va arribar a construir, els alemanys varen destruir els edificis en ruïnes en el següents mesos.

A Alemanya:

El cap del Regiment Policial 21 es va queixar de que el seu Regiment no hagués complert amb les normes relatives a la distribució de les fulles informatives sobre la protecció d’animals (Tierschutz). Es queixava de que no es feia res per protegir als alemanys i continuava el seu informe demanant prendre mesures contra la crueltat contra els animals i informar-ne al Regiment. El cap demanava prestar atenció especial al bestiar boví.

En el Mediterrani:

L’illa italiana de Pantelària i Lampedusa es varen rendir als Aliats.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Els Aliats varen començar l’Operació Pointblack que consistia en atacar des de l’aire a Alemanya. L’ofensiva, a mans de les forces de bombarders britànics i nord-americans, va durar fins al juny de 1944. L’estratègia nord-americana es concentrava en atacs diürns de precisió per destrossar la indústria aeronàutica alemanya, així com la seva força aèria. Els atacs britànics es varen concentrar en bombardejos nocturns per atacar l’economia i la moral civil alemanyes. Les tripulacions aèries anava assistides pel sistema Pathfinder, mitjançant el qual els objectius eren fixats pel radar i eren marcats per bengales.

---

El Obersturmführer SS Ernst Keinast va informar, remetent-se a fonts-hongareses i nord-americanes, que els Estats Units desitjaven negociar amb el Reich sobre les següents bases: Alemanya continuaria en el Nord i l’Est germànics i Estats Units ocuparia Itàlia fins l’altura de Florència, aproximadament. A més, es deia que aquest pla s’havia d’elaborar a Espanya, però que els britànics eren el gran problema perquè s’aprovés.

---

L’associació Reichsvereinigung der Juden in Deutschland es va dissoldre i es varen detenir a tots els seus membres per ser deportats en els següents dies.

A Polònia:

Seguint les ordres d’Adolf Eichmann, l’antropòleg de l’Ahnenerbe Bruno Beger va visitar el camp d’Auschwitz per seleccionar els esquelets de 150 jueus, tal hi com havia demanat Wolfram Sievers el 2 de novembre de 1942, i per endur-se’ls per les seves investigacions.

En el Pacífic:

A la nit, el submarí nord-americà Trigger va atacar el portaavions japonès Hiyo a poca distància. Tot i els greus danys que li va ocasionar, el portaavions no es va enfonsar.

A Japó:

L’emperador Hirohito, emprenyat per les desfetes japoneses, va tornar a criticar als seus caps de l’Estat Major acusant-los de posar-li excuses sense fonaments per justificar les derrotes i va tornar a qüestionar que l’Exèrcit i la Marina cooperessin.

Dimecres:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un decret per crear un Consell Superior d’Investigacions que la seva directiva, integrada per 21 membres, que no comptava amb cap home de ciències, sinó que tots eren homes del govern alemany com Martin Bormann, Heinrich Himmler, Wilhelm Keitel…, i estava presidit per en Hermann Göering. Aquest Consell va controlar les institucions d’investigació i va posar un membre de la Gestapo en cadascuna d’elles.

---

Després de que un Untersturmführer SS hagués sigut condemnat a mort pel seu bestial tracte als jueus, el Tribunal Suprem de les SS i la Policia va declarar en un dictamen per què se l’havia castigat. En el dictamen es deia que s’havia deixat arrossegar per una conducte indigne de qualsevol home alemany i cap de les SS, que els abusos no es podien justificar amb l’al·legat de que eren justes les represàlies pels patiments ocasionats al poble alemany.

En el nord de l’Àfrica:

L’esquadró integrat únicament per soldats afro-americans Tuskegee o Red Tails, es va involucrar en el seu primer combat aeri contra la Luftwaffe.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, va tenir lloc una reunió per parlar sobre els voluntaris que havien d’anar a lluitar en el front oriental. Georg Lindemann va explicar que era partidari d’utilitzar les unitats russes voluntàries, uns 47.000 homes, però que en canvi no estava d’acord en les accions del voluntari Andrei Vlasov perquè no estaven sota vigilància policial i perquè només buscava recompenses i donava per aquest fet una mala imatge als demés voluntaris. Adolf Hitler li va contestar que no necessitava a Vlasov a la rereguarda, sinó que el volia a davant de tot per lluitar. Seguidament, Wilhelm Keitel va transmetre a Hitler la sol·licitud urgent del Grup d’Exèrcits del Nord per integrar en les seves unitats a lituans, letons i estonians per cobrir les baixes. Però el dictador si va negar perquè considerava que a la llarga convertiria aquestes unitats en insegures, i va afirmar que no tot valia per salvar els interessos del Reich.

---

La Gestapo va detenir al pastor Helmut Hesse pels seus últims sermons, sobretot el del dia anterior, en que atacava al règim nazi i defensava a la comunitat jueva. La Gestapo a més li va interceptar una carta en que li expressava en el bisbe bavarès Hans Meiser els seus sentiments a favor de la comunitat jueva.

A Japó:

A Hiroshima, una explosió interna va destruir en el seu ancoratge de la badia al cuirassat japonès IJN Mutsu, el bessó del Nagato, que tenia un canó d’artilleria de 410 mm. En seguit varen sortir destructors a rastrejar la zona per buscar submarins, però no en varen trobar cap. Una investigació posterior va descobrir que l’embarcació havia sigut víctima d’una explosió interna com a resultat d’una manipulació negligent en la munició, tot i que no es va descartar que fos un acte de sabotatge. Tot i que varen morir 1.121 mariners, el govern japonès va intentar mantenir en secret el desastre, tant a la seva opinió pública com a la intel·ligència aliada. Els supervivents, després d’una convalescència en aïllament, varen ser destinats a bases llunyanes de l’Imperi.

---

Parlant de la lluita a l’illa d’Attu, Hirohito els va dir en els seus caps d’Estat Major que l’estratègia que seguien era lamentable i que es preguntava si l’Exèrcit i la Marina estaven cooperant.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Carl Clauberg, que des del 7 de juliol de 1942 treballava en trobar el “millor” mètode per esterilitzar les dones, va informar per carta a Heinrich Himmler de que havia acabat els experiments i que considerava que el millor mètode era amb una sola injecció a l’entrada a la matriu i va afirmar que la injecció podia ser administrada per un ginecòleg normal i corrent amb l’equip adequat i amb 10 ajudants i que aquest podria esterilitzar a 1.000 dones diàries.

---

El pastor Helmut Hesse va tornar a pronunciar un sermó a Wuppertal en el que va afirmar que l‘Església de la Confessió combatia els “poders ocults de la foscor”. També va mencionar que un número creixent de clergues estaven sent deportats als camps de concentració i a les presons per les seves creences. Finalment, va expressar la seva preocupació per la intensa persecució que patia la comunitat jueva. En aquesta reunió també hi havia un membre de la Gestapo que feia d’espia i l’endemà va ser detingut.

A Polònia:

En el camp de concentració d’Auschwitz va arribar-hi l’antropòleg Bruno Beger acompanyat per l’escultor de l’Ahnenerbe Wilhelm Gabel i el metge SS-Oberstrumführer Hans Fleischhacker, especialista en el color de la pell dels jueus. Aquell matí, les SS havien reunit davant del Block 28, el barracó de maons vermells qualificat com infermeria, a uns 150 presoners. L’objectiu de Beger era escollir entre ells a individus joves, relativament sans, per formar part de la col·lecció de cranis de l’anatomista August Hirt a Estrasburg. En només tres quarts d’hora, Beger en va seleccionar a 115 d’ells, dels quals com a mínim 5 eren adolescents. Durant els següents dies, els presoners seleccionats varen tenir que passar diferents proves.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Palau d’Esports de Berlín, el ministre Albert Speer va pronunciar un discurs, revisat abans per Adolf Hitler i escorçat pel ministre Joseph Goebbels, que també havia de parlar, on va donar a conèixer els notables progressos en la producció d’armament. Però a mesura que anava parlant els jerarques del Partit no anaven entenen perquè si les coses anaven tan bé com deia Speer llavors es tinguessin que fer sacrificis i prendre mesures dràstiques per la població per tal de que l’economia es centrés en la producció d’armament. Per la seva banda, els militars que eren presents al Palau varen posar en dubte els números de Speer, ja que des de feia dies es queixaven que es trobaven amb problemes per aconseguir armes i municions.

En el torn de Goebbels, el ministre va tornar a parlar una vegada més de la qüestió jueva i va explicar que l’eliminació total del judaisme a Europa no era una qüestió de moral, sinó de seguretat de l’Estat, afirmant que els jueus destruïen els Estats i els pobles.

---

Les ofensives alemanyes contra els soldats soviètics s’havien estancat i Hitler només pensava en els nous tancs que havien de ser construïts pel professor Ferdinand Porsche. Aquell dia, en una conferència militar on i varen assistir Wilhelm Keitel, Walter Warlimont i l’assistent naval de Hitler, Karl-Jesko von Puttkamer, Karl Döenitz li va dir a Hitler que no hi podia haver una reducció en la guerra submarina, ja que, en les seves paraules, la primera línia de defensa a l’Oest era l’Atlàntic.

---

El govern alemany va demanar en els seus representants de Tànger i Madrid que obtinguessin informació relativa a l’ordre de batalla dels Aliats a l’Àfrica septentrional. La resposta va ser que era impossible dur a terme la missió perquè no hi havia agents a l’Àfrica.

A la Gran Bretanya:

Sir David Petrie, el cap del MI5, va senyalar en una invectiva general contra Stewart Menzies que tant el MI6 com la SOE portaven mesos patint nombroses baixes entre els agents en el continent degut a les infiltracions alemanyes.

A Japó:

L’almirall Isoroku Yamamoto, mort el 18 d’abril, va tenir un funeral oficial d’Estat amb alts representants de l’emperador Hirohito, de l’Emperadriu i de l’Emperadriu viuda, Sadako, Kido.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En una conferència ministerial, Joseph Goebbels va afirmar que cada dia hi havia noves evidències de que s’estaven enfrontant a l’Est contra un adversari despietat que només es podia derrotar amb els mètodes més despietats. El ministre va dir que per aconseguir-ho era imprescindible la implicació total de tots els recursos i les reserves que disposaven.

A la nit, l’emissora de ràdio del Reich va llegir l’editorial del Das Reich de Goebbels en que es parlava de la dissolució del Komintern i es varen llançar consignes antisemites.

A Argentina:

El coronel Juan Domingo Perón va pujar al poder després de dur a terme amb èxit un cop d’Estat. Perón va justificar la seva decisió per “salvar Argentina“.