Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est va publicar la Declaració sobre drets de propietat agrícola a l’Est en el que reconeixia als pagesos natius el dret de propietat de terres que se’ls hi havia cedit per la seva explotació. Tal mesura serà endarrerida insistentment per Erich Koch.

A Polònia:

En el camp d’extermini de Sobibor hi va arribar un tren procedent de Westerbork (havia sortit el dia 1 de juny) amb 3.006 persones. Només hi va haver un únic supervivent, Philip Mechanicus.

A Algèria:

A Alger, Charles de Gaulle va transformar el Comitè Nacional Francès en el Comitè Francès d’Alliberació Nacional, que l’any següent que es transformaria en el Govern provisional de la República francesa. Aquest Comitè va ser presidit alternativament per De Gaulle i Henri Giraud.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Eichmann va rebutjar la proposta eslovaca de permetre que una delegació eslovaca inspeccionés als camps alemanys per desmentir els rumors que circulaven sobre assassinats massius i tortures, relats que afirmaven que era obra de la propaganda jueva.

En el front oriental:

En el sector sud:

Tot i el mal temps, els 125º Regiment de Guàrdies va bombardejar la cota 101 del poble de Krimsk, a la península de Taman. El turó del poble havia canviat de mans dos cops només en aquella jornada.

En el Vaticà:

En una locució al Colegio Cardenalicio, el papa Pius XII  va parlar de les súpliques ansioses de tots aquells que, per raó de la seva nacionalitat o raça, sense tenir cap culpa, havien sigut sotmesos a mesures d’extermini. El Papa va parlar de nou, com feia dos dies, del patiments dels polonesos.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Otto Thierack va dir en els jutges que la finalitat de condemnar radicava en la protecció de la comunitat nacional i que el càstig tenia que complir amb la missió profètica-popular de “netejar el conjunt de la raça a través de l’eliminació implacable dels criminals que no mereixien viure”.

A Itàlia:

A l’oest de Sicília, els Aliats varen atacar l’illa de Pantel·leria. Després d’un intents bombardeig, que va afectar les escasses reserves d’aigua de l’illa, els 15.000 soldats de la guarnició de l’Eix es varen rendir.

---

El tinent general Mario Roatta va ser nomenat cap de l’Estat Major de l’exèrcit italià.

A l’Atlàntic:

Un Junker-88 va abatre a un avió comercial britànic llogat a la companyia holandesa KLM que feia el viatge de la Gran Bretanya a Portugal. Tota la tripulació, els disset passatgers, entre ells l’actor britànic Leslie Howard, col·laborador del servei d’intel·ligència britànic, varen morir.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Karl Döenitz, després de retirar els U-Boots de l’Atlàntic, va presentar un informe a Adolf Hitler explicant-li la situació pessimista a l’Atlàntic. En l’informe s’explicava que s’havien perdut 41 submarins en un mes. Enrabiat per tal decisió, Hitler li va recriminar de que estaven anant massa lents en la guerra submarina.

A Polònia:

En una reunió de la Junta de la Policia a Cracòvia per discutir l’empitjorament de la situació, on hi havia entre altres Ernst Kaltenbrunner, el governador Hans Frank va dir que eliminar els jueus de Polònia havia constituït per la policia una de les missions més difícils i desagradables, però que s’havia tingut que executar per ordres de Hitler, ja que era un assumpte que no s’hi podia jugar per l’interès europeu. Krüger, per la seva part, va dir que s’havia de conservar els jueus que estaven treballant com esclaus en la indústria armamentista fins que no haguessin trobat substituts pels seus llocs. El HSSPF va demanar a Kaltenbrunner que descrivís la situació a Heinrich Himmler perquè el persuadís de que s’havien de conservar aquells homes. El segon al comandament de Frank, el president Ludwig Losacker, va informar de l’aixecament del gueto de Varsòvia i els va assegurar que la liquidació del gueto estava sent molt complicada i que les forces policials havien patit 15 baixes i 88 ferits.

---

Els alemanys varen incautar unes 700.000 propietats, el que representava una extensió de sis milions d’hectàrees, dels quatre districtes de Prússia Occidental, Posen, Zichenau i Silèsia, mentre que 9.5000 propietats, que representaven 2.500.000 hectàrees, varen ser confiscades.

En el Vaticà:

Pius XII va expressar que estava dolgut pel tràgic destí del poble polonès i va recordar que els polonesos havien patit al llarg dels segles i que havien contribuït al desenvolupament i la conservació de l’Europa cristiana.

A Algèria:

A Alger, Charles de Gaulle i el general Henri Giraud varen assumir la presidència conjunta del Comitè Nacional d’Alliberació, tot i que entre ells dos s’odiaven.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va fer enviar especialistes de totes les regions d’Alemanya a les preses del Ruhr que havien quedat malmeses per l’atac britànic del 16 de maig de 1943. Les tasques d’aquests especialistes eren la d’intentar assecar les bobines elèctriques i aconseguir motors d’altres fàbriques, encara que aquestes haguessin de quedar parades, amb l’objectiu d’aconseguir que en unes setmanes la indústria del Ruhr disposés d’aigua.

---

En el seu article en la Das Reich titulat Sobre l’essència de la crisis, Joseph Goebbels va dir que Schlieffen ensenyava que una batalla sense crisis no era una batalla sinó una escaramussa. El ministre va explicar que una crisis suposava un perill mortal però, un cop superada, els seus efectes no comportaven una disminució sinó un augment d’energies.

---

A la matinada, els Aliats varen continuar bombardejant la ciutat de Barmen, on hi varen morir 3.500 persones.

A Polònia:

Josef Mengele va ser destinat a Auschwitz per participar en la selecció dels detinguts i va ser el metge en cap del camp dels gitanos.

En el front oriental:

Dos agrònoms russos varen suplicar clemència a la comandància de Gross-Rogosianka i que distribuïssin ordres entre els soldats de les SS perquè cessessin el maltractament de la població, les requisicions i els registres en els pobles. A més, varen afegir que fins l’entrada de les SS aquesta població havia acollit amb gran simpatia a les tropes alemanyes.

A Algèria:

Charles de Gaulle va arribar a Alger per l’endemà assumir la presidència conjunta amb el general Henri Giraud del Comitè Nacional d’Alliberació. Quan De Gaulle va arribar a la capital algeriana va ser rebut amb tots els honors i fins i tot va desfilar davant d’una guàrdia d’honor.

En el Pacífic:

Al sud-oest d’Alaska, Japó va perdre l’illa d’Attu, a les illes Aleutianes, on els nord-americans en varen assumir el control sense aconseguir fer cap presoner japonès perquè els 500 japonesos que hi quedaven es varen suïcidar amb granades.

Per la nit, els aliats varen bombardejar la ciutat de Barmen causant 3.500 morts.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern anunciar que el pròxim 6 de juny Hermann Göering pronunciar un discurs al Palau d’Esports en motiu de l’entrega de la Creu de Cavaller de la Creu del Servei de Guerra a uns quants treballadors i directors de fàbriques.

---

El Govern va saber accidentalment que Franklin Delano Roosevelt es proposava actuar com a missatger entre Moscou i el Vaticà.

A Polònia:

Richard Wendler va ser nomenat governador de Lublin. Dins d’aquest càrrec va tenir moltes desavinences amb Odilo Globocznik.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va decidir concedir honors especials al cap de l’Armada japonesa, el general Isoroku Yamamoto, mort el 18 d’abril quan la seva avioneta va ser interceptada per un caça nord-americà. Hitler li va atorgar a títol pòstum la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases. Aquesta va ser la primera vegada que els alemanys condecoraven amb una condecoració tant alta a un militar estranger.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre a Eugen Hadamovsky, que el va informar de que la situació a Varsòvia era una autèntica catàstrofe. Hadamovsky li va explicar que tots els dies es produïen sabotatges i atemptats contra les autoritats alemanyes.

A França:

A París, Jean Moulin va fundar el Consell Nacional de la Resistència francesa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va reiterar un cop més que la rendició incondicional dels seus enemics era l’aspiració de les potències anglosaxones.

A Iugoslàvia:

Una missió militar britànica va arribar a Iugoslàvia per ajudar als guerrillers iugoslaus i per reunir-se amb Josip Tito després de l’ofensiva alemanya del dia anterior. Tito els va confirmar en els britànics que el grup de resistència rival dels chetniks donava suport a les forces de l’Eix.

En el Pacífic:

Tot i un atac suïcida dels japonesos supervivents, els nord-americans varen reconquerir la petita illa d’Attu.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va reunir amb el nou secretari del Auswärtiges Amt, Gustav Adolf Steengratch von Moyland. En acabar la reunió, Goebbels va opinar que el nou secretari era un mediocre i que només podia ser un bon secretari particular.

---

El govern va rebre un informe sobre les conferències de Casablanca que explicava que les potències anglosaxones havien acordat construir a Palestina un lloc per als jueus.

---

Melitta Wiedemann, antiga secretària de la Der Angriff i redactora en cap del sermonari Die Aktion, li va escriure a Heinrich Himmler que els fets desvirtuaven la teoria del sots-humà en front als pobles orientals, particularment els russos, ja que creia que aquests lluitaven bé, es sacrificaven per la pàtria, fabricaven armes tant bones com les alemanyes i fins i tot més, va arribar a escriure. Per aquests fets, Wiedemann li recomanava fer desaparèixer la paraula sots-humà de la propaganda perquè així era necessari per utilitzar milions de treballadors orientals en el Reich i, per més endavant, per desplegar milions de soldats orientals en els fronts.

---

Alfred Rosenberg va enviar-li un informe a Martin Bormann amb una declaració d‘Andrei Vlasov en que prometia lleialtat al Reich i li va proposar crear comitès nacional. Wilhelm Keitel serà qui més tard contestarà a Rosenberg rebutjant la seva proposta.

---

A Berlín es va descobrir una organització comunista. Com a conseqüència es van realitzar unes 40 detencions.

---

Aquell dia va acabar el Congrés Mèdic en l’Acadèmia Militar de Berlín començat el dia 24 en que el doctor Karl Gebhardt i el seu ajudant, Fritz Fischer, no varen amagar que havien dut a terme experiments mèdics amb les presoneres de Ravensbrück i que inclús algunes d’elles havien mort a causa d’aquests experiments.

A Polònia:

El Batalló policial 101 va organitzar una batuda contra els jueus a Miedzyrzec per deportar-los als camps d’extermini.

A Iugoslàvia: 

Una força de l’Eix de 120.000 homes va atacar a 16.000 guerrillers comunistes a Montenegro.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, els Aliats varen continuar amb el bombardeig sobre la ciutat de Dortmund amb 800 bombarders, la majoria quadrimotors, que varen llançar 2.500 tones de bombes. De dia, Julius Schaub va trucar des d’Obersalzberg a Joseph Goebbels per tenir més informació del bombardeig, que, segons els informes del règim nazi, 100.000 persones havien perdut la casa i es creia que s’havien perdut les fàbriques de munició. A la tarda, els incendis continuaven a la ciutat i el gauleiter de la Westfàlia meridional, Albert Hoffmann, va afirmar que no quedava cap casa habitable a Dortmund. A la nit, Goebbels va rebre un nou informe de Dortmund que explicava que la destrucció era pràcticament total i que en prou feines quedava cap casa habitable.

---

Durant aquell dia, Goebbels es va reunir amb Wilhelm Canaris, que aquest li va ensenyar una carta escrita del general britànic sir Harold Alexander on detallava els futurs plans britànics. Segons la carta, els britànics i els nord-americans planejaven atacar durant els següents mesos l’illa de Sicília i les illes del Dodecanès, però es deia que el veritable atac es produiria a Sardenya i el Peloponès. Goebbels es va creure l’autenticitat de la carta. Després d’examinar-la, Canaris li va explicar que el poble italià era molt crític amb la situació actual.

A Polònia:

El governador de Lublin, Ernst Zoerner, va dimitir del seu càrrec perquè es negava a evacuar més de 190.000 polonesos.

---

En el camp de concentració d’Auschwitz, Josef Mengele va enviar a les cambres de gas a 507 gitanos i 528 gitanes que pensava que podrien tenir el tifus.

En els Estats Units:

A Washington va acabar la Conferència Trident amb Franklin Delano Roosevelt, Winston Churchill i els membres de l’Estat Major començada l’11 de maig. En aquesta trobada es va decidir les invasions de Sicília, Normandia i el bombardeig aeri de Ploesti i es va aprovar el document CCS 242/6, que deia bàsicament que els nord-americans s’encarregarien de la guerra contra Japó.

---

Robert Oppenheimer li va escriure una carta a Enrico Fermi per plantejar-li la possibilitat de desenvolupar en secret n verí radioactiu per contaminar aliments. Oppenheimer calculava que es podrien matar a més de mig milió de persones amb aquest nou mètode.