Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, la ciutat de Dortmund va ser bombardejada per 826 bombarders bimotor que varen llançar 2.500 tones de bombes. Les fàbriques de munició van ser destruïdes i unes 80.000 persones es van quedar sense la seva vivenda.

---

Aquell dia va començar el congrés mèdic de l’Acadèmia Militar de Berlín que duraria fins el dia 26 i en el que Karl Gebhardt i el seu ajudant, Fritz Fischer, no varen amagar que havien dut a terme experiments mèdics amb les presoneres del camp de concentració de Ravensbrück i que algunes d’elles havien mort a conseqüència d’aquests experiments.

---

El pastor protestant Helmut Hesse va pronunciar un sermó en una església de la zona d’Elberfeld, a Wuppertal, en el que va llegir un capítol de la Bíblia que deia:

Senyor, juntament amb els jueus, uneix al poble perseguit d’Israel. Us ho preguem, Senyor, salva a aquest poble, i preguem pels malvats, perquè canvieu els seus cors.

Un informador de la Gestapo que feia d’espia era present a la cerimònia.

A Polònia:

Jürgen Stroop va enviar un telegrama al cap de les SS i de la Policia de l’Est, el general Krüger, per dir-li que dels 66.065 jueus que formaven part del total de presoners del gueto de Varsòvia, uns 7.000 havien sigut eliminats en el curs de la gran operació en el mateix antic barri jueu. Mitjançant el transport, el general li deia que havien sigut eliminats 6.969 jueus més, de manera que elevava la xifra a 13.929 jueus morts. A part, afegia que es calculava que de 5.000 a 6.000 jueus havien mort en saltar dels edificis o pels afectes del foc.

A l’Atlàntic:

Els U-Boots es varen retirar de l’Atlàntic septentrional. Precisament, el U-223 del Oberleutnant Karl-Jürg Wätcher va arribar mig destrossat al port de Saint-Nazaire després d’haver sigut durament atacat l’11 de maig pel destructor HMS Hesperus. A Berlín, Karl Döentiz es va veure obligat a informar a Adolf Hitler de que els havia fet retirar per les continues baixes que patien tan material com humanes. L’almirall va reconèixer que havien perdut la Batalla de l’Atlàntic.

A Bulgària: 

Es varen expulsar els jueus de Sofia.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ordenar a la premsa que dediqués més atenció als problemes interns que els externs durant les següents setmanes. El ministre estava cansat de que Alfred Rosenberg tingués competències dins del seu Ministeri i es va dirigir personalment en un escrit a Adolf Hitler per recordar-li les seves repetides declaracions segons les quals el control de la propaganda general havia d’estar en mans del seu Ministeri i, finalment, li va expressar que rebria amb gratitud una decisió seva en aquest sentit. Goebbels, en l’escrit, li va descriure a Hitler que els 38 milions de cartells, els 54 milions de paperetes, les emissions de notícies polítiques (que es retransmetien en 18 llengües a través de 32 emissores orientals), els 7.625 exemplars del Wochenschau oriental i l’interminable número de pel·lícules propagandístiques que es projectaven en 650 cinemes de campanya contrarestaven bruscament amb l’estratègia bèl·lica de terra cremada i l’indescriptible terror dels comandos especials de les SS i del SD.

---

A Berlín, Hermann Göering va demanar parlar del problema de la producció de guerra en un discurs en el Palau d’Esports.

---

Heinrich Himmler va ordenar que es completés el trasllat a l’Est de tots els jueus alemanys que encara quedaven a Alemanya.

---

Karl Döenitz, en veure que els Aliats estaven enfonsant molts submarins alemanys, va decidir retirar-los de l’Atlàntic Nord i enviar-los al sud-oest de les illes Açores, a posicions més segures.

---

El Govern va rebre un informe referent a Turquia que afirmava que no hi havia possibilitat de que els turcs s’aliessin amb els Aliats com a mínim fins la pròxima tardor.

---

A la nit, la RAF va atacar violentament la ciutat de Dortmund amb 826 bombarders. Més de 2.000 cases varen quedar en ruïnes.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre informes sobre el nivell de la moral de la població del Reich. Els informes explicaven que la moral havia baixat per culpa de la derrota de Tunísia, l’augment dels bombardejos aeris dels Aliats, el fracàs de la guerra submarina i les reduccions alimentaries. Per altra banda, Goebbels va saber que en el Govern General havien augmentat els assassinats i els sabotatges. El ministre va anotar que la lluita en el gueto de Varsòvia continuava, que els jueus estaven resistint, però que en conjunt es podia considerar que el perill ja havia passat. 

Seguidament, el ministre va mantenir una conversació amb el director del Ministeri d’Educació per parlar de les conclusions de l’informe del professor Carl Ramsauer del 15 de maig. El director va estar totalment d’acord amb l’informe que deia que el Reich no destinava suficients recursos en el desenvolupament de la ciència, i va culpar a la falta de finançament i els constants atacs públics del NSDAP com a problemes per millorar la investigació. Goebbels, sorprès per l’opinió del director en atacar al NSDAP, va contestar-li que no considerava que tinguessin cap fonament aquelles opinions.

A la nit, Goebbels va rebre la visita d’Albert Speer, Walther Funk i Robert Ley, que volien parlar de la situació en general i volien mirar de ser ells el nucli d’influència d’Adolf Hitler. Tots van creure que el seu principal problema per ser el sector influent de Hitler era la crisi de confiança que hi havia cap a Hermann Göering pels bombardejos a les ciutats alemanyes. Funk va ser el més crític i més derrotista de tots els presents. La reunió va acabar a les dues de la matinada.

---

Heinrich Himmler va escriure una carta a Martin Bormann en que li explicava de la necessitat d’investigar l’evolució racial dels mestissos no només en segon grau, sinó inclús en un grau més alt. El cap de les SS demanava actuar com en la cria de les “races superiors” d’animals o cultius de les plantes millorades i li va explicar que durant diverses generacions els descendents d’aquestes famílies mestisses haurien de ser racialment aprovats per institucions independents i, en cas “d’inferioritat” racial, haurien de ser esterilitzats i exclosos per tant de la transmissió hereditària.

---

Adolf Galland, juntament amb altres pilots, va dur a terme un assaig amb el nou caça a reacció Messerschmitt Me-262 i, entusiasmat per la velocitat d’aquell aparell, va informar a Hitler de les seves possibilitats. Hitler va negar l’ordre de que fos fabricat en sèrie i va ordenar més tard remodelar-lo fins a convertir-lo en un bombarder.

---

Karl Döenitz va suspendre les patrulles a l’Atlàntic Nord perquè des de l’abril havien perdut 56 submarins en una campanya d’esgotament que els alemanys ara no podien afrontar.

A França:

Els bisbes francesos van publicar una pastoral contra el reclutament obligat dels treballadors francesos.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els jueus continuaven resistint els atacs alemanys.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Ernst Kaltenbrunner va transmetre a totes les oficines de la Gestapo una ordre de Heinrich Himmler segons la qual fins el 30 de juny com a molt tard els jueus havien de ser transportats a fora del territori del Reich, inclosa Bohèmia i Moràvia, direcció a l’Est, o, arribat al cas, a Theresienstadt.

---

Aprofitant que Joseph Goebbels es trobava a la seva residència de descans de Lanke, el coronel Martin va declarar en una conferència de premsa que el poble alemany ja no es creia les informacions alemanyes.

A Japó:

El govern japonès va anunciar la mort de Isoroku Yamamoto, abatut el 18 d’abril. Un milió de japonesos varen acudir al seu funeral.

Al matí, bombarders nord-americans van bombardejar les ciutats de Flensburg i Kiel.

Al migdia, a la casa del Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals, entre ells Erwin Rommel, i el comandament suprem del exèrcit per parlar sobre una possible invasió dels aliats a Itàlia. Hitler tenia informes de que els aliats es dirigien cap  Sicília per començar la invasió a Europa, i va dir que havien d’estar en guàrdia com una aranya en la seva teranyina, i que gràcies a Déu tenia un bon olfacte per aquestes coses i que normalment podia preveure aquests aconteixaments. Rommel li va manifestar que el preocupava que els italians es desplomessin i decidisin tancar la frontera, i Hitler, pensatiu, li va respondre que ho estudiaria.

Més tard, Hitler va donar l’ordre, per sugerència de Hermann Göering, que els evacuats de les comarques bombardejades del oest es dirigissin cap a la França ocupada, especialment a Borgonya.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va trucar al dictador Benito Mussolini des de la seva casa de muntanya d’Obersalzberg, el Berghof, per parlar de la rendició de les forces italianes i alemanyes a Tunísia. En aquells moments Hitler tenia ja decidida la Batalla de Kursk, a la Unió Soviètica, on els Panzers alemanys atacarien als soviètics. Hitler li va afirmar que sempre estaria al seu costat i li va reiterar l’admiració que sentia cap a la seva figura. Per la seva part, Mussolini li va demanar un cop més que abandonés el seu pla de lluitar contra la Unió Soviètica, però el dictador alemany es va mostrar convençut de donar en poc temps un cop definitiu als soviètics. Al final, per desig de Hitler, varen acordar tornar-se a veure a Feltre, Itàlia, per definir una nova estratègica militar. Mussolini va acceptar de mala gana veure’s; per ell la guerra ja no tenia sentit. Sabia que era qüestió de dies de que arribessin a territori italià.

Després de la trucada, Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel i el general Walter Warlimont per comunicar-los que no es podien fiar de les tropes italianes i els va avisar de que temia que els Aliats ataquessin a la dèbil Itàlia i poguessin entrar a Europa. També els va explicar que per on veia més preocupació era en els Balcans perquè si perdien aquella zona perdrien els jaciments petrolífers de Romania i les zones de producció de la bauxita, el crom i el coure. Llavors, Hitler els va ordenar tenir més precaucions per evitar un atac contra el Peloponès.

---

Els problemes a la zona del Ruhr, que havia patit un atac aeri britànic el 16 de maig de 1943, començaven a ser una realitat. Es varen produir problemes a les instal·lacions de les preses i es va reduir la producció de gas perquè les fàbriques de carbó de coc varen quedar paralitzades. Les grans empreses només se’ls va poder administrar entre un 50% i un 60% del gas que necessitaven.

---

Joseph Goebbels va declarar que Berlín estava lliure de jueus després d’haver-ne deportat a milers en els últims mesos.

---

Heinrich Himmler va escriure una carta a Ernst Kaltenbrunner per dir-li que havia demanant un número considerable d’exemplars del llibre Die judischen Tirualmorde per distribuir-los a les jerarquies fins al grau de Strandartenführer i li demanava que ell en distribuís uns centenars entre els seus Einsatzkommandos, en particular als homes que s’ocupaven de la qüestió jueva. A continuació, Himmler li va explicar que convenia investigar sobre els rituals dels jueus per publicar-los i deixar-los com a criminals i que convenia que els especialistes investiguessin l’aspecte general dels rituals en països com Romania, Hongria i Bulgària per tal de facilitar l’evacuació dels jueus d’aquests països. A més, li va explicar que pensava en la possibilitat de crear, en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Exteriors, una emissora de ràdio clandestina exclusivament antisemita per emissions dirigides a la Gran Bretanya i als Estats Units. El cap de les SS volia agafar notícies sobre cròniques judicials angleses i, sobretot, notícies policials sobre desaparicions de nens per poder anunciar en una secció de notícies breus que les desaparicions de nens eren part d’un sacrifici d’un ritual jueu per tal de desencadenar una onada antisemita. També pensava que podrien fer el mateix amb rus.

---

Les forces armades varen decidir castigar amb la pena de mort els casos més greus d’homosexualitat i els casos més lleus amb l’expulsió deshonrosa de les forces armades, el confinament en un camp o la comunicació a la policia.

A Itàlia:

Mussolini tenia el problema de que tant l’Exèrcit com la cort italiana li demanaven que acabés amb el Pacte d’Acer, però ell sospitava que s’hi feia això Hitler li demanaria que deixés tot l’exèrcit italià sota el comandament dels alemanys. Vittorio Ambrosio, Cap de l’Estat Major de l’exèrcit italià, el va pressionar per tal que Itàlia abandonés la guerra en un termini de quinze dies. Però per Mussolini no era tan fàcil, ja que tenia por de les represàlies alemanyes, i va decidir continuar amb el Pacte amb Alemanya.

A Tunísia:

Els britànics i els nord-americans varen fer públiques les xifres definitives de presoners a Tunísia: 109.000 alemanys i 63.000 italians.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler estava molt enfadat per la falta de previsió de la Luftwaffe alhora de preveure els bombardejos Aliats que afectaven a les ciutats alemanyes. Després, Hitler va donar ordres de començar la formació d’una brigada anti-bolxevic entre els presoners de guerra britànics.

A Alemanya:

A la matinada, la unitat especial de bombarders de la RAF va continuar atacant les preses de Möhne i Eder, a la vall del Ruhr, fins que hi varen fer un forat perquè en sortís l’aigua. Com a conseqüència, es va inundar una zona de 80 quilòmetres de llarg i varen morir unes 1.650 persones, entre elles 1.026 presoners de guerra i treballadors estrangers.

---

El guanyador del Premi Nobel de Literatura, el noruec Knut Hamsun, i la seva esposa varen visitar durant dues hores a la família Goebbels a la seva residència oficial de Berlín. Joseph Goebbels estava indignat perquè acabava de saber de que les Obres completes de Hamsun ja no es llegien en els països nòrdics i va ordenar una nova edició de 100.000 exemplars de les seves obres, però el poeta ho hauria rebutjat per la seva avançada edat, la falta de paper i per cert modèstia en creure que no es mereixia tal honor. Magda Goebbels es va sentir impressionada per la visita perquè Hamsun era un dels seus escriptors favorits.

---

Dins del país corrien rumors que els nord-americans havien ofert la pau als italians si no volien veure bombardejades les ciutats italianes.

A Polònia:

El president de la província de Varsòvia va declarar que la ciutat es trobava “neta de jueus“. Encara quedaven alguns jueus amagats a les runes del gueto de Varsòvia.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A primera hora del matí, el ministre Albert Speer va tenir coneixença de la catàstrofe que havia passat a les preses del Ruhr la nit anterior. De seguida va agafar un vol per inspeccionar personalment la zona i avaluar els danys que havien tingut. El desastre era molt gran; inundacions, paralització de les indústries, una central elèctrica destruïda i la població de la zona no tenia aigua. Quan va acabar la seva supervisió va fer enviar un informe al quarter general d’Adolf Hitler a Rastenburg, Prússia Oriental, on va causar una profunda impressió al dictador. Speer va demanar que immediatament es reparessin els danys per no paralitzar gaires dies les indústries. A la nit, una unitat especial amb 18 bombarders Lancaster de la RAF va atacar i obrir forats en les preses de Möhne i Eder, a la vall del Ruhr. El bombardeig va provocar la inundació d’una zona de 80 quilòmetres de llarg i la mort d’unes 1.650 persones, entre ells 1.026 presoners de guerra i treballadors estrangers.

A Holanda:

A la nit, els Aliats varen bombardejar Amsterdam.

A la Gran Bretanya:

Membres de l’Estat Major britànic varen elaborar un informe que dictaminava que les poques proves que tenien suggerien que el programa de coets alemanys podria estar molt avançat.

---

El tinent general Frederick Browning va parlar amb el general de divisió polonès Stalinslaw Sosabowski per modificar l’acord en el qual la 1º Brigada Paracaigudista Independent Polonesa no quedaria sota el comandament Aliat. Browning volia que la Brigada quedés sota control Aliat amb vistes a la invasió de França.

En el Pacífic:

Al sud-oest d’Alaska, els nord-americans varen desembarcar a Attu, a les illes Aleutianes.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a les deu del matí el SS-Brigadeführer Jürgen Stroop va ordenar en el batalló de la policia III/23 que eliminés tot el que quedés de la rebel·lió jueva. Una força d’uns 3.000 homes, membres de les SS en la seva gran majoria, un carro de combat, vehicles blindats, metralladores pesades i artilleria varen destruir els edificis que els jueus havien estat defensant amb totes les seves forces armats amb algunes pistoles, unes granades i còctels Mólotov. Al cap de poc, els alemanys varen deixar en ruïnes tot el gueto. Durant aquell dia varen ser assassinats 180 jueus. El SS-Obergruppenführer i general de la policia a Cracòvia, Friedrich Kruger, va declarar que l’antic barri jueu de Varsòvia havia deixat d’existir i que el número de jueus detinguts o executats s’elevava a 56.065. A un quart de nou de la nit, Stroop va destruir amb dinamita la Gran Sinagoga de Varsòvia del carrer Tlomack. El SS-Obergruppenführer i arquitecte Heins Krammler va ser l’encarregat de destruir les ruïnes i aplanar-les. A la nit, Stroop va enviar un teletip amb la següent notificació:

El barri jueu de Varsòvia ja no existeix. La gran operació ha acabat a un quart de nou quan s’ha destruït la sinagoga. El número total de jueus capturats i liquidats, segons un recompte, és de 56.065.

Tot i que s’havia eliminat la rebel·lió, els alemanys varen decidir que durant un temps les ruïnes del gueto quedessin aïllades perquè existia la possibilitat de que sota les runes si amaguessin encara alguns jueus. Durant tots aquells dies de rebel·lió, molts pocs jueus varen aconseguir fugir a altres barris de Varsòvia on es varen amagar i varen ser escassos els que varen sobreviure després de la guerra.

A Alemanya:

A les nou de la nit, dinou bombarders de la RAF del 617º Esquadró del tinent coronel Guy Gibson, amb 133 tripulants i volant baix, varen llançar 4,5 tones de bombes especials Upkeep o bombes rebot Barnes Wallis a les preses d’aigua dels rius Möhne, Elder i Sorpe en el Ruhr per intentar paralitzar el centre de producció d’armament alemany. Els bombarders, tot i la boira, varen bombardejar la zona amb molta violència, sobretot la presa més gran, la del vall del Möhne, afluent del Ruhr, que va ser destruïda amb un forat d’uns 65 metres i, com a conseqüència, la presa es va buidar de seguida i va paralitzar la central elèctrica. La vall del Ruhr va quedar inundada i va paralitzar la indústria de la zona i es va deixar sense aigua a la població. A més, 12 pobles varen ser engolits per l’aigua, 12 fàbriques varen quedar totalment destruïdes i 91 més varen quedar danyades. 25 ponts de ferrocarril i carretera varen desaparèixer, i els danys varen obligar a tancar les estacions elèctriques fins la ciutat de Dortmund.

Tot i la brutalitat de l’atac, els britànics no varen ser capaços de destruir les altres tres preses que hi havia i, a més, varen perdre vuit bombarders. Tot i això, l’atac va provocar més de 1.500 morts, la gran majoria treballadors estrangers i presoners de guerra, encara que els alemanys, segurament induïts pel pànic, varen afirmar 30.000 morts. Gibson va ser condecorat més tard amb la Creu Victòria.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler continuava reunit en el seu quarter general de Rastenburg, a Prússia Oriental, amb els empresaris de la indústria bèl·lica. Durant tot el dia varen discutir les mesures que tenien que adoptar i es va mirar de posar solucions per refer les relacions amb els empresaris, que havien quedat malmeses quan el ministre Hermann Göering s’havia reunit amb ells de males maneres i amb una falta de tacte que va ofendre greument als industrials. Després de la reunió, Hitler va prendre decisions militars davant de les informacions que tenia sobre una possible invasió per part dels nord-americans i dels britànics a Europa. En aquells moments no sabia el lloc exacte d’on podrien desembarcar els Aliats i va prendre la decisió de reforçar la zona dels Balcans i va encarregar al mariscal Erwin Rommel la defensa de Grècia. Però Hitler va cometre l’error de deixar a les dèbils tropes italianes la defensa de Sicília, que és per on finalment varen desembarcar els Aliats. Karl Döenitz va escriure en el seu Diari que Hitler no estava d’acord amb la idea de Benito Mussolini de que la invasió es produiria a Sicília. Segons la seva opinió, els documents trobats a Espanya (30 d’abril de 1943) confirmaven que el desembarcament es produiria a Sardenya i el Peloponès.

---

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen eliminar pràcticament a tota la resistència jueva i ja “només” varen afusellar a set jueus. A la tarda varen destruir el cementiri, la capella i tots els edificis del voltant.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe del professor Carl Ramsauer, president del Deutsche Physicalische Gesellschaft, sobre l’estat de la ciència alemanya. L’informe explicava que Alemanya havia quedat eclipsada per la Gran Bretanya i els Estats Units en el desenvolupament de la ciència, cosa que podria afectar a la guerra aèria i submarina. El professor va explicar-li que per invertir la situació s’havia de concentrar més esforços en la investigació, elevar el nivell de vida dels físics i augmentar tant el número de professors com d’estudiants en el camp de la ciència. El ministre de Propaganda de seguida es va preocupar de la situació i va decidir començar a aplicar les mesures del professor com més aviat millor.

---

El govern alemany no parava de rebre cartes crítiques per la seva gestió de la guerra. Moltes d’aquestes crítiques anaven dirigides al propi Hitler.

---

Aquella nit va sonar durant un breu temps l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com els últims cops no hi va haver cap atac a la ciutat.

A França:

Aquell dia es va constituir el Consell Nacional de la Resistència, el CNR.

En els Estats Units:

A Washington va arribar-hi Eduard Benes, el president del govern txecoslovac a l’exili, per intervenir en la conferència aliada entre Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt.

---

El govern nord-americà va publicar unes xifres espectaculars sobre la seva producció d’armament.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, per ordres del dictador Iosif Stalin, es va dissoldre el Komintern, la Tercera Internacional Comunista fundada pel líder rus Vladimir Lenin el 1919, com a concessió als Aliats occidentals.