Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el Wehrwolf, el quarter general de Vinnitsa, al migdia es va celebrar una altra conferència on va destacar una referència del diplomàtic Walther Hewel. El diplomàtic va explicar que l’ex ministre Constantin von Neurath li havia dit que quan havia tornat el dia anterior de Tunísia havien fet presoners a bastants soldats nord-americans que havien vingut a la guerra només per diners i per veure món, i que no tenien un objectiu polític. Per Hewel aquest fet era una prova de que els nord-americans no sobreviurien una crisi. Seguidament, Adolf Hitler va criticar el paper de la Luftwaffe en la Batalla d’Anglaterra i per no haver fet res davant dels bombardejos Aliats a Alemanya. Volia que la Luftwaffe tornés atacar la Gran Bretanya.

A la nit, el ministre d’Armament, Albert Speer, va arribar al quarter general de Hitler. Speer volia tractar amb el dictador algunes qüestions d’armament, però el seu objectiu principal era preparar el camí per una aliança entre ell, Hermann Göering i Joseph Goebbels per tal de que Hitler deixés de banda la Comissió Tripartit. Abans de marxar a Ucraïna, Speer s’havia vist en privat amb Goebbels, que li va donar instruccions concretes perquè informés a Hitler sobre la situació interna i en especial sobre la xerrada que havia mantingut amb Göering feia uns dies. Finalment, Speer va aconseguir que Hitler volgués rebre a Goebbels en el seu quarter general per parlar de diverses qüestions.

---

A Kiev, Erich Koch va expressar clarament en un discurs la seva teoria racial dient que ells pertanyien a una raça superior i que governarien amb fermesa i justícia. També va afirmar que ell explotaria aquell país, Ucraïna, fins al límit. Koch va explicar sense pèls a la llengua, que volia que la població treballés perquè no ho hagués de fer la població alemanya ja que, segons ell, tant en el pla racial com en el biològic la vida d’un alemany tenia mil vegades més valor que qualsevol ucraïnès.

A Alemanya:

A Berlín es varen detenir a 1.128 jueus. 389 homes i 96 dones varen ser destinats en campaments de treball, i 151 homes i 492 dones i nens varen ser eliminats. A Breslau es varen detenir un total de 1.405 jueus. 406 homes i 190 dones varen ser destinades als camps de treball, i 125 homes i 684 dones i nens varen ser eliminats. Precisament aquell dia es varen establir compensacions econòmiques per als treballadors forçats destinats a les empreses alemanyes.

Però les deportacions de jueus cap a l’Est varen dur cert malestar entre part del poble. Goebbels va canalitzar aquesta afecció, ja que, tal i com ell mateix va reconèixer, la detenció de jueus a Berlín havia donat lloc a algunes escenes “desagradables” i es va preguntar si era necessària en aquells moments l’operació quan la ciutat i el poble berlinès estaven afectats pels bombardejos. Finalment va decidir donar en el SD l’ordre de no continuar deportant jueus durant unes setmanes.

---

A la tarda es va celebrar el 25è aniversari de la UFA (Universal Film Aktiengesellschaft), la principal productora cinematogràfica alemanya. El director gerent, el doctor Ludwig Klitzsch, va pronunciar un llarg discurs sobre la història de l’empresa i va explicar la lluita que havien mantingut amb la indústria cinematogràfica nord-americana. Després, Goebbels va anunciar la concessió per part de Hitler d’unes distincions. Entre els guardonats hi havia Alfred Hugenberg, que va rebre l’Escut del Àguila.

---

Els britànics varen començar una ofensiva de quatre mesos contra l’àrea industrial del Ruhr. Una força de 367 bombarders va colpejar de nit les fàbriques Krupp d’Essen en el primer atac. Per culpa de la boira, els bombarders varen tirar les bombes a cegues. Les bombes varen destruir 65 hectàrees, 35 edificis del complex de Krupp, 3.018 caces i altres 2.166 varen patir danys. A més, varen morir unes 500 persones, entre ells quatre flakhelfers, nois joves que ajudaven a l’artilleria antiaèria. Els britànics, per la seva part, varen perdre 14 avions.

A Tunísia:

Per ordres d’Harold Alexander, la 51º Divisió Highland i la 7º Divisió Blindada varen arribar a Médenine, a uns 40 quilòmetres al sud de la Línia Mareth, on s’hi dirigien els alemanys.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la nit, en el Wehrwolf, en el quarter general de Vinnitsa es va celebrar una conferència en la que es va parlar de Tunísia, Itàlia, la guerra aèria i Rússia. Alfred Jodl va informar que els soviètics s’estaven apropant a la Línia de Mareth i que havien de preveure un atac en tota regla per part dels soviètics.

A Alemanya:

A la presó de Plötzensee, les autoritats penitenciàries varen executar a l’opositora Marianne Joachim. El mateix temps, el Tribunal Especial de Bremen va condemnar a un home a 15 anys de presó per 15 càrrecs per apropiar-se de roba, receptors de ràdio, menjar i altres objectes en les zones bombardejats. El tribunal va senyalar que tenia condemnes anteriors i el va considerar un delinqüent habitual i perillós. Però el fiscal no va està d’acord amb la sentència, ja que volia la pena de mort, i va recórrer-la. El dia anterior a la vista d’apel·lació, el presumpte delinqüent lladre es va suïcidar. 

---

Bombarders britànics varen bombardejar l’estació ferroviària de Hamm. Un dels bombarders que va participar en l’atac va deixar caure les bombes que no havia llençat a la ciutat holandesa de Brielle. Concretament les bombes varen caure sobre una escola i varen matar a 27 persones, la gran majoria nens. Es probable que el bombarder estigués avariat i volgués desprendre’s de les bombes, però que per mala fortuna les va llençar en el lloc incorrecte.

---

Un informe del Servei de Seguretat de les SS informava de que la gent ja no anava al cinema simplement pels noticiaris i no volia seguir assumint “tots els aspectes desagradables” que solia dur anar a les sales de cinema, com fer cua per adquirir una entrada. 

A Suïssa:

Després de reunir-se amb el cap del SD Walter Schellenberg i dos agents alemanys, el cap de la intel·ligència suïssa, Roger Masson, i el general Henri Guisan varen elaborar una declaració per evidenciar la determinació de Suïssa per fer front a qualsevol incursió protagonitzada per forces estrangeres. La declaració va ser redactada sobre paper amb capçalera de l’Exèrcit i subscrita pel seu comandant en cap. D’aquesta manera Suïssa reafirmava la seva neutralitat, tal hi com volien els alemanys. Amb la missió acabada, el propietari de l’hotel on s’allotjaven els alemanys, el Schweizerhof, estava profundament emocionat pels clients que tenia i els va demanar que firmessin el llibre de visites. Per si de cas, cert contacte suïs del RSHA es va encarregar més endavant d’arrencar aquella pàgina.

Dimecres:

En el Reich:

Martin Bormann va anotar en les seves notes el què li deia Adolf Hitler sobre com havien de finançar la guerra. El líder alemany li va explicar de que seria bo no apujar els impostos a la població durant el conflicte, però també deixava clar que si al final no hi havia cap més solució per ell seria millor una pujada de l’impost sobre la renda a la gent que ingressés més de 6.000 RM (Reichmarks). Hitler no volia tocar a la classe treballadora i no volia que aquesta financés la guerra. En aquella època la situació econòmica de la població alemanya era bona; la gent pagava els seus deutes i les seves hipoteques.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín de la seva estada a Obersalzberg i es va trobar amb la ciutat mig destrossada pel bombardeig Aliat de la nit anterior. Quan va veure que la situació era greu, el ministre va decidir donar una volta pels carrers de la ciutat per veure les destrosses i va observar les zones més afectades. Per tot Berlín circulava el rumor de que l’atac s’havia efectuat amb motiu del Dia de la Força Aèria. Llavors, Goebbels va decidir destituir a dos caps locals de la part occidental de la ciutat.

Durant aquell dia el ministre va anotar en el seu Diari que havia sentit de diverses font que es podria fer alguna cosa amb el papa Pius XII, tot i que admetia que sabia que no era hostil al nacionalsocialisme com afirmaven alguns dels seus bisbes. 

A Polònia:

A última hora de la tarda, complint el desig d’Adolf Eichmann, els últims jueus del camp de Hellerberg varen arribar en un comboi d’uns trenta vagons a Auschwitz-Birkenau. Pràcticament tots varen ser seleccionats només arribar i varen marxar directament de la rampa a la cambra de gas. D’un total de 1.750 jueus, 1.118 eren dones i nens. Només 200 no varen ser seleccionats per morir. 

---

Günther von Kluge va enviar un missatge a Friedrich Olbricht perquè acceleressin el seu pla per assassinar a Hitler a causa de la situació en el front, que s’estava enfonsant per moments. Olbricht i els seus actuarien el 13 de març.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, prop de Salzburg, Heinrich Himmler es trobava molt malament i varen cridar al doctor Felix Kersten perquè el tractés. A les dotze del migdia, Kersten va entrar a l’habitació i es va trobar amb un Himmler ben adolorit. El doctor li va preguntar si havia rebut males notícies d’Holanda, i Himmler li va respondre que no, tot i que el dia anterior se l’havia passat parlant dels holandesos perquè volia posar en un lloc segur els tresors artístics holandesos davant un possible desembarcament britànic a les costes holandeses. Kersten li va dir que s’equivocava perquè creia que si transportava aquells tresors cap a l’est es veuria com una senyal de debilitat. Reflexionant-hi, el líder de les SS va veure que tenia raó i va decidir que aquells tresors els continuarien guardant els propis holandesos. A la nit va continuar la conferència del dia anterior sobre els tresors artístics, però ara Himmler havia canviat d’opinió i no era partidari de moure’ls. Després de passar-se tot el dia amb reunions i entrevistes, Himmler va acabar el dia contemplant les estrelles.

A Suïssa:

El cap del SD, Walter Schellenberg, va volar amb la companyia Lufthansa a Zuric acompanyat per dos agents de seguretat. Tot i que tenien habitacions reservades en l’Hotel Bellevue, Schellenberg va preferir allotjar-se en el Schweizerhof abans de traslladar-se per carretera a Biglen, a 20 quilòmetres de Berna, per trobar-se amb el cap de la intel·ligència suïssa Roger Masson i el general Henri Guisan en el Baran. Portava ordres explícites de Himmler de pressionar als suïssos perquè accentuessin públicament les seves intencions de mantenir una neutralitat. Masson sabia a través de la Línia Vikinga, una xarxa d’espionatge que operava a Alemanya en col·laboració amb oficials de la Wehrmacht contraris al nazisme, que els alemanys havien discutit una possible invasió de Suïssa. Schellenberg va preguntar si en cas d’un atac Aliat al país utilitzarien les armes suïsses contra les tropes aliades, i Guisan li va contestar que feia poc havia concedit una entrevista en un periodista suec en la que havia afirmat que Suïssa es defensaria de qualsevol agressió. Se li va oferir una còpia de l’entrevista, però Schellenberg va exigir un certificat per escrit i firmat pel propi Guisan en el que es declarava la neutralitat suïssa.

A Espanya:

Una formació d’11 avions nord-americans Lockheed P-38 Lightning estava sobrevolant Nador, una localitat pròxima a Melilla, quan el tinent provisional espanyol Miguel Entrena Klett amb un Heinkel He 112B els va perseguir. A un dels aparells nord-americans el va aconseguir atacar i li va inutilitzar un dels seus dos motors provocant que el Lightning hagués de fer un aterratge forçós a les arenoses ribes del riu Mulluya, a la frontera entre Algèria i Marroc. Tot i la gravetat dels fets no hi varen haver conseqüències ni es varen produir represàlies per part dels nord-americans.

A l’Índia:

Mahatma Gandhi va cessar la seva vaga de fam, símbol de protesta contra la presència britànica a l’Índia.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va arribar a Obersalzberg per reunir-se amb els ministres Albert Speer i Hermann Göering a la mansió del ministre de l’Aire. Només arribar, Goebbels es va reunir amb Speer per informar-se de la reunió que havia mantingut amb Göering el dia anterior. A les quatre de la tarda es van dirigir a la residència de Göering, que es trobava a dalt a la muntanya, per parlar d’acordar un programa per aïllar al secretari Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers i el general Wilhelm Keitel de l’entorn d‘Adolf Hitler. En entrar a la casa, Göering els va rebre amb un vestit luxós i de manera cordial va convidar a Goebbels a reunir-se amb ell en privat mentre Speer es va esperar a una altra habitació. Un cop assentats van parlar de la situació del conflicte i després varen segellar un pacte entre ells per intentar convertir-se en el sector influent de Hitler. Després de que Goebbels exposés els seus plans, els dos varen estar d’acord en que ara era el moment d’actuar. Göering va criticar amb duresa a la gent del quarter general, sobretot els generals i en especial a Alfred Jodl, i els va culpar de ser la causa de l’envelliment de Hitler. Seguint amb les crítiques va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop per falta de compromís, a Alfred Rosenberg per ser inútil i al general Friedrich Paulus per ser un covard. Després de veure les intencions del seu company, Goebbels li va demanar que formés un Consell Ministerial controlat per ell que influís en les decisions de Hitler i deixés de banda la Comissió Tripartit per la mobilització popular. Göering li va respondre que així ho faria i li va dir que es tornarien a reunir a Berlín després d’un viatge que tenia que fer a Itàlia, i un cop Speer hagués parlat amb Hitler. Després de quatre hores, Göering va fer cridar a Speer per informar-lo de les decisions que havien pres.

Goebbels es va lamentar en el seu Diari que tot el món feia i deixava de fer el què li donava la gana perquè no hi havia cap autoritat forta en cap lloc. El ministre també va anotar que Göering era conscient de l’amenaça en que es trobarien si es debilitaven en aquesta guerra i que en el “problema” jueu estava plenament compromès perquè ja no hi havia escapatòria. 

---

A la nit, la ciutat de Berlín va ser bombardejada pels Aliats, que van destruir fàbriques industrials i edificis públics. Les zones més afectades van ser els barris baixos i els suburbis. La catedral de St Hedwig, quatre esglésies, alguns hospitals i algunes residències d’avis varen cremar. La protecció antiaèria va fallar, i molts berlinesos van estar massa temps en els soterranis mentre les seves cases cremaven.

---

A la nit, sota ordres d’Adolf Eichmann, el comissari Henry Schmidt va traslladar, sota forta vigilància, els jueus que quedaven del camp de jueus de Hellerberg a l’estació de mercaderies de Dresden-Neustadt per fer-los pujar en vagons de bestiar per deportar-los al camp d’Auschwitz. 

Un memoràndum remès a la RSHA suggeria retenir a uns 30.000 jueus, primer els de nacionalitat britànica i nord-americana i després de nacionalitat belga, holandesa, francesa, noruega i soviètica, per canviar-los per grups d’alemanys. 

A Àustria:

En el Komanndostelle Bergwald a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va organitzar una conferència per parlar sobre els tresors artístics holandesos. Himmler volia dur-los a les zones de l’Est, ja que esperava un desembarcament de tropes britàniques a les costes holandeses. Però la conferència va acabar sense acord, ja que alguns volien dur els tresors a certs espais subterranis d’Àustria, mentre que d’altres preferien dur-los a Warthegau. La conferència es va posposar per l’endemà.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va acusar als polonesos de voler afavorir el desmembrament de les regions i pobles d’Ucraïna i Rutènia Blanca.

En el Pacífic: 

Aquell dia va començar la Batalla del mar de Bismarck entre els japonesos i els Aliats.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, a la casa de Hermann Göering, el ministre de l’Aire es va entrevistar amb Albert Speer, que des del dia anterior ja es trobava per la zona (ell també tenia una casa a Obersalzberg) per aquella reunió que havia planejat amb Joseph Goebbels per tal d’allunyar a Martin Bormann de l’esfera d’Adolf Hitler. Göering li va explicar que la campanya soviètica havia produït una seriosa crisi de confiança a la Wehrmacht i que ara els generals culpaven a Hitler dels errors. Després va criticar a Friedrich Paulus i va augurar que el general no tardaria en parlar per la ràdio per criticar les últimes decisions de no deixar-lo rendir a Stalingrad. Canviant de tema, Göering li va confessar que estava preocupat per com havia envellit Hitler des de que havia començat la guerra. Després de canviar diverses impressions sobre Hitler i el seu estat, varen acordar que el primer que tenien que fer ara era construir un Consell de Ministres per la Defensa del Reich, on Göering tindria que ser el president, i Goebbels i Speer en formarien part d’ell. També varen acordar que tenien que fer tots els possibles per substituir al ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, ja que consideraven que no estava capacitat per aquell càrrec. Un dels objectius de Speer i de Göering, i també de Goebbels, era fer veure a Hitler que Bormann era un inútil que només volia acumular poder i que no era de fiar i, en canvi, ells es volien mostrar com els seus aliats lleials sense cap ambició personal. Speer li va dir que tenien que allunyar a Bormann del poder perquè creia que aquest volia ser un dia el successor de Hitler. En acabar la reunió, Göering en va sortir content i convençut de que els seus plans funcionarien. Speer també en va sortir content perquè tenia ganes d’eliminar a Bormann, però estava una mica enfadat per tal i com l’havia informat Göering, ja que creia que només li havia donat informacions parcials. Finalment van acordar veure’s el pròxim dilluns per parlar de la construcció del nou Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Més tard, Speer va trucar a Goebbels per informar-lo de com havia anat la reunió.

Un cop va parlar amb Speer, Goebbels es va dirigir cap a la mansió de Göering per reunir-se amb ell i parlar de tots aquests temes que havien acordat. El mariscal del Reich el va rebre, segons va dir Goebbels, de forma barroca i casi ridícula. Un cop reunits varen repesar la situació de la guerra amb desànim. Goebbels va intentar fer-li veure la necessitat d’aconseguir que Alemanya fes un esforç de guerra total. Junts varen criticar a Alfred Rosenberg, a Von Ribbentrop, a Hans Heinrich Lammers, a Bormann i  a Wilhelm Keitel i als demés generals en el quarter general de Hitler, i varen discutir l’estil de vida poc saludable del dictador. Goebbels li va demanar que considerés el seu pla principal, reunir a un grup de líders lleials per concentrar-se en guanyar la guerra i expulsar als homes indesitjables i insuficients que posessin traves a Hitler i l’aconsellessin malament. Göering es va entusiasmar i va exclamar que volia ajudar, i va afirmar que li agradaria convèncer a Heinrich Himmler d’aquesta idea.

---

A Berlín, a la nit, l’aviació aliada va atacar la capital alemanya amb molta duresa causant greus danys en els suburbis del sud-oest, on varen ser destruïdes nombroses fàbriques. En l’atac varen morir sis flakhelfers, nois joves que ajudaven a l’artilleria antiaèria.

---

De Berlín va sortir aquell dia el primer tren de treballadors jueus que havien treballat forçosament a les fàbriques d’armament direcció a Auschwitz, tal i com havia ordenat Goebbels el 27 de febrer. El ministre es va mostrar eufòric en saber la notícia i va afirmar que els jueus serien expulsats a l’Est el més aviat possible i es va prometre no descansar mentre la capital no estigués lliure de jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes de Semion Timoshenko van ocupar la ciutat de Demiansk i alguns punts secundaris.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Albert Speer, com va acordar el dia anterior amb Joseph Goebbels, es va anar a entrevistar amb Hermann Göering per tal de que aquest acceptés tenir més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Göering es trobava en la seva casa d’estiu d’Obersalzberg, on es trobava de vacances després de que Adolf Hitler l’hi hagués discutit la seva forma de dirigir la Luftwaffe. En la reunió els ministres varen parlar durant unes quantes hores. Speer el va informar de les converses que havia tingut amb Goebbels i de les seves propostes de convertir-se en el nucli influent de Hitler, i li va dir que volien que fos ell qui dirigís el Consell de Ministres. Göering es va posar content de que haguessin pensat amb ell i estava d’acord amb que Martin Bormann era un perill per ells i els seus plans. Speer, en veure que Göering estava d’acord amb el que havien acordat a Berlín, li va demanar que convidés l’endemà a Goebbels per continuar parlant del tema. Göering, que havia tingut alguna baralla amb el ministre de Propaganda perquè l’hi havia tancat el seu restaurant favorit, va acceptar que aquest vingués a visitar-lo.

---

A Berlín, les dones dels jueus que havien sigut deportades el dia anterior en el camp de concentració d’Auschwitz varen protestar per frenar les deportacions.

---

Heinz Guderian va ser nomenat inspector general de les tropes motoritzades i va rebre amplis poders per reforçar les unitats de tancs alemanys.

A Noruega:

Després d’uns dies refugiats a una cabanya per culpa del mal temps, a la tarda un grup de sabotejadors noruecs va actuar en una missió secreta per destruir la fàbrica de Telemark. El seu objectiu era destruir la planta on es produïa aigua pesada, un component imprescindible per construir la bomba atòmica. Els sabotejadors varen aconseguir destruir les cambres de producció i varen aconseguir escapar. L’atemptat va fer retardar el programa nuclear alemany, ja que varen destruir més de mitja tona d’aigua pesada i grans quantitats d’equips especials. Quan fugien per on havien vingut varen començar a sonar les alarmes, però varen aconseguit tornar a Hardangervidda. Després el grup es va dividir; cinc d’ells varen fugir cap a Suècia i els altres quatre es varen quedar a la zona. Els alemanys, sabent de la importància d’aquella planta, varen enviar 3.000 soldats per posar en mara plans de reconstrucció i per reforçar les defenses de la fàbrica.

A Tunísia:

Tot i que la seva última ofensiva havia sigut frenada, Jürgen von Arnim va ordenar a les seves forces atacar de nou en direcció a Béja, a través de l’estació de tren de Sidi Nsir. Aquesta últim atac tampoc va tenir l’èxit esperat.

A Birmània:

Els japonesos varen enviar els treballadors a la frontera amb l’Índia per construir una nova carretera que substituís la Ruta de Birmània, l’anomenada Ruda de Ledo.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Joseph Goebbels va convidar a casa seva als ministres Albert Speer i Walther Funk i el Reichsleiter Robert Ley. La reunió va tenir lloc en una sala petita del descomunal edifici i es va servir conyac francès i te. Un cop va començar la reunió, Goebbels els va explicar que les coses no podien seguir tal i com anaven, ja que creia que Adolf Hitler no era conscient dels problemes que patia Alemanya perquè estava massa temps fora de Berlín desinformat. Els tres van opinar que el problema es trobava en que la majoria de les qüestions d’Estat passaven per les mans del secretari de Hitler, Martin Bormann. Per Goebbels, el fet que Bormann tingués tan poder dins del Reich era un problema, ja que era ell qui controlava la política interior del país, i va criticar durament a Hitler quan va dir que tenien una crisis de Führer. Speer els va repetir que seria convenient que Hermann Göering, tingués més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich per tal de que pogués aprovar lleis sense el consentiment de Hitler per així debilitar la figura de Bormann. Al final de la reunió es va decidir que fos Speer qui intentés convèncer a Göering perquè fes el pas d’aconseguir més poder. La persona més ideal per parlar amb el ministre de l’Aire era sens dubte Goebbels, però el ministre de Propaganda havia tingut una baralla amb Göering pel tancament del restaurant Horcher el 18 de febrer.

Després, Goebbels, aplicant les ordres de Fritz Sauckel del 26 de novembre de 1942, va ordenar a les SS que deportessin als jueus de Berlín que treballaven com esclaus en les fàbriques de munició al camp de concentració d’Auschwitz. Immediatament, i tal i com estava previst des de feia uns dies, varen començar la deportacions, però la manera en que es va fer l’operació va ser caòtica i no va tenir els resultats del tot esperats. 

---

Odilo Globocznik va enviar un informe en el que explicava detalladament que l’Operació Reinhard estava sent excepcionalment lucrativa, ja que, segons les seves dades, havien sostret 101.047.984,02 Reichsmarks de les víctimes.

A Noruega:

A les vuit del vespre, un comando noruec compost per sis homes es va dirigir a la fàbrica alemanya d’aigua pesada de Norsk Hydro, única al món i que servia per la fusió dels àtoms. Al cap de poc, el comando va ocupar de forma silenciosa el voltant de l’edifici i varen observar els 12 guardians alemanys. Llavors, en només tres minuts, els noruecs varen trobar la galeria de cables que portava directament a la sala de concentració d’aigua pesada i varen col·locar-hi els explosius que portaven al damunt. Després de sortir de la sala varen encendre la metxa i quan es varen allunyar 20 metres de la porta del subterrani varen sentir l’explosió. Quan les sirenes varen començar a sonar, els alemanys, adormits, varen sortir dels seus llocs de guàrdia i varen començar a buscar als sabotejadors, però no varen tenir èxit ja que aquests varen poder escapar.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Khàrkiv, les forces d’Erich von Manstein varen atacar des del sud i es trobaven a la línia des de Lozovaya a Kramatorsk.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar una batuda contra els jueus italians, oblidats fins llavors.

---

A Auschwitz va arribar-hi aquell dia el primer combois de gitanos procedents d’Alemanya. Varen ser internats en un camp anomenat familiar, que era especialment per ells, d’Auschwitz II-Birkenau.

---

Heinrich Himmler, que tenia fortes desavinences amb el cap de les SA Viktor Lutze, va apuntar que preferia que l’estada de Lutze en un balneari pertanyent al Govern General fos en un balneari alemany perquè prengués aquesta cura amb repòs. Lutze estava al Govern General perquè temia per la seva vida.

A Alemanya:

A les 10:50 del matí, els alemanys varen detectar una gran formació d’avions enemics a la zona de Dora-Dora. Cinc minuts més tard, varen ordenar que els caces del 1º Grup de l’Ala 1º de Caça s’enlairessin. De seguida varen contactar amb els Liberator nord-americans i en varen destruir cinc d’ells sense perdre cap caça.

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen tenir que marxar de la falca de Rzhev.

En el sector sud:

Continuant amb la contraofensiva, les unitats d’avantguarda alemanya ja havien arribat a Lozovaya.

---

En un d’aquests combats, a prop d’Oriol, va morir en combat l’ex general de les SS Theodor Eicke.

A Tunísia:

Per sorpresa dels britànics, en el nord del país, Jürgen von Arnim va aconseguir llençar un nou atac en l’Operació Ochsenkopf. L’ofensiva tenia tres branques. La primera branca va ser llençada al llarg de la carretera de Beja, on les tropes britàniques varen aconseguir aturar els Panzer. Tot i que la nit, els britànics no varen aguantar més, tres batallons Panzer varen quedar molt danyats i varen endarrerir el seu avanç i, a més, el 1º Exèrcit va tenir temps per enviar els reforços a la zona. La segona branca, llençada més al sud, va ser aturada i obligada a retrocedir a Medjez i Bou Arada.

Dijous:

A Itàlia:

En una entrevista amb el dictador Benito Mussolini a Roma, el ministre Joachim von Ribbentrop li va insistir perquè es mostrés més enèrgic en la “qüestió” jueva. El dictador italià li va assegurar que els seus homes estaven destrossant als jueus en la seva zona, una afirmació que el ministre alemanys sabia que era falsa.

A Espanya:

L’Ambaixada alemanya a Madrid va avisar al govern espanyol de que a partir del 31 de març els jueus espanyols residents en territori del Reich perdrien el tractament especial que tenien. L’Ambaixada espanyola va sol·licitar que els béns deixats enrere d’aquests jueus en sortir de França, Bèlgica o Holanda fossin administrats pels cònsols espanyols perquè serien considerats béns de súbdits espanyols i, per tant, béns nacionals espanyols.

A Tunísia:

Les forces nord-americanes varen aconseguir ocupar el pas de Kasserine en el centre del país.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus perquè aquests, en les seves paraules, havien expressat amb claredat que volien acabar amb el poble alemanys. El dictador també va declarar que no vacil·laria en obligar en els obrers dels països ocupats perquè treballessin en l’esforç de la guerra.

A Alemanya:

En motiu del 23è aniversari de la fundació del NSDAP, Hermann Esser va pronunciar un discurs solemne a la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic.

---

Alexander Schmorell, un dels membres de la Rosa Blanca que encara no havia sigut capturat, tot i que la Gestapo el buscava, va tornar a Munic i a la nit va ser detingut per la Gestapo.

A Tunísia:

Els soldats alemanys ja no varen poder avançar més per Tunísia, i Erwin Rommel es va retirar.