Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va aprovar la creació de la unitat 13º SS Divisió Handschar, una unitat de soldats croats. Acte seguit la unitat seria aprovada per Ante Pavelic. La divisió es va anomenar Handschar que significa Cimitarra, una espasa molt característica dels Balcans.

A França:

Un tren carregat amb 1.000 jueus francesos, el transport número 48, es va dirigir a Auschwitz.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soviètics varen conquerir Krasnodar, un important punt per arribar als pous petrolífers romanesos.

A Tunísia:

El 8º Exèrcit britànic avançava cap a la línia Mareth, en el sud-est de Tunis. 

A Birmània:

A la nit, 3.000 soldats de les tropes xindits liderades per Orde Wingate van creuar el riu Chindwin i van entrar al nord del país en l’Operació Longcloth.

A Guadalcanal:

El servei aeri del Cos de Marines va utilitzar els Corsair per primer cop sobre Guadalcanal.

En els Estats Units:

Tot i que feia temps que existia, aquell dia es va anunciar de manera oficial la creació del Marine Corps Women’s Reserve, les MCWR. 

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Kurt Huber va escriure la sisena Fulla de la Rosa Blanca. La Fulla començava amb una referència al desastre de Stalingrad:

El nostre poble es troba commocionat per l’enfonsament dels homes a Stalingrad. Tres cents trenta mil homes alemanys han sigut abocats a la mort, sense sentit i irresponsablement, pel genial estratega del caporal de la Guerra Mundial. Führer moltes gràcies!

(…) Els gauleiter ataquen amb burles lascives l’honor de les estudiants. Els estudiants de la Universitat de Munic han donat a la profanació d’un honra una resposta digna; estudiants alemanys han defensat a les seves companyes i han sabut resistir… Aquest és el principi de la nostra lliure autodeterminació, sense el qual no es poden crear valors espirituals (…) Per nosaltres només hi ha un lema: La lluita contra el partit! (…) Llibertat i honor! Durant deu llargs anys, Hitler i els seus companys han exprimit fins l’avorriment aquestes dues magnífiques paraules alemanyes, les han rebregat i tergiversat com només ho poder fer diletants que fan als ports els més grans valors d’una nació. El que per ells significa la llibertat i l’honor ho han demostrat suficientment en deu anys de destrucció de tota la llibertat material i espiritual, de tota la substància moral del poble.

(…) El nom alemany estarà sempre tacat si la joventut alemanya no s’alça per venjar i expiar, al mateix temps; per aniquilar als seus opressors i construir una nova Europa espiritual. Estudiants: ens mira el poble alemany! De nosaltres s’espera, com el 1813, quan es va abraonar de sí el terror napoleònic, que de la mateixa manera ens abraonarem el terror nacionalsocialista de 1943.

---

En una presó d’Hamburg es va decapitar amb una destral a France Bloch-Serazin.

En el front oriental:

A Khàrkiv, columnes soviètiques varen aconseguir arribar a la rereguarda dels contingents alemanys del 2º Cos blindat de les SS del comandant Paul Hausser, que, de seguida que va veure els soviètics, va demanar a l’Agrupació d’Exèrcit Lanz, posada sota les seves ordres, que evacués Khàrkiv per permetre una retirada ordenada. L’Estat Major de Lanz si va negar perquè sabien que Adolf Hitler no volia retirades.

A Líbia:

Les últimes tropes alemanyes varen ser expulsades pels britànics de Tripolitània.

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va dir que havia observat que Adolf Hitler era psicològicament incapaç de cedir terreny un cop guanyat, i que estava conduint els exèrcits alemanys al més gran desastre de tota la història militar.

A França, Pierre Laval va reconèixer a través d’un decret la utilitat pública de la Legió dels Voluntaris Francesos.

Dimecres:

En el Reich:

Espanya i Alemanya varen firmar un protocol secret on el dictador Francisco Franco es comprometia a resistir en el cas de que els exèrcits nord-americà i britànic del nord d’Àfrica envaïssin territori espanyol.

---

El Brigadeführer SA Martin Luther del Ministeri d’Afers Exteriors del ministre Joachim von Ribbentrop va ser detingut i dut a un camp de concentració acusat de trair el seu amo i amic Von Ribbentrop. Luther volia fer caure Von Ribbentrop en detriment d’en Heinrich Himmler. 

En el front oriental:

A la població russa de Krasny Bor va tenir un lloc una dura batalla quan els soviètics varen intentar trencar el cercle alemany a Leningrad en l’Operació Estrella Popular. Però la punta de llança soviètica es va topar amb les posicions defensades per 250 voluntaris de la Divisió Blava. Uns 6.000 espanyols varen ser atacats per 25.000 soldats soviètics per diversos fronts, però la bona maniobrabilitat dels espanyols va fer que els soviètics només avancessin tres quilòmetres.

En el nord de l’Àfrica:

Els dirigents àrabs, optimistes pensant en la derrota de l’Eix, varen emetre un manifest donant suport a les forces aliades i varen posar èmfasis a la seva lleialtat als ideals de 1789 i la seva adhesió a la cultura de França i Occident que, segons ells, havien heretat i cultivat. Les seves pregàries no varen ser escoltades i els Aliats, sobretot els francesos, varen mostrar molt poc interès en els sentiments dels àrabs perquè el que desitjaven era tornar a restaurar aquells territoris com a colònies. Igual que França pensava la Gran Bretanya.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el camp de concentració de Neuengamme, les SS varen donar per mort a l’ex boxejador alemany de raça gitana Johann Trollmann, Gipsy Trollmann, després d’haver fet d’ell un objecte de burla durant anys, a causa d’una bronquitis que l’hi hauria provocat després un atac de cor a les sis del matí. Tot i això, segons algun testimoni i el treball del periodista Roger Repplinger, Trollmann no va morir aquell dia. Segons aquesta hipòtesis, se’l va voler donar per mort per treure’l del camp i traslladar-lo a Wittenberge sota una identitat falsa perquè no fes feines tant dures i no hagués d’aguantar deixar-se vèncer per les SS en combats de boxa. Tot i això, Trollmann va acabar trobant la mort a mans del Kapo Emil Cornelius.

A Bielorússia:

Continuant com el dia anterior, el Batalló policial 22 va seguir matant als jueus de la ciutat de Slutsk. La batuda, que va acabar aquell dia, va comportar la mort de més de 3.000 persones.

En el front oriental:

Les tropes blindades soviètiques varen ocupar Bielgorod, al nord de Khàrkiv.

A Itàlia:

Aquell dia va sortir un comboi de l’Eix que transportava reforços a Tunísia. Els avions Aliats amb base a Malta varen reaccionar ràpidament per intentar enfonsar-los.

En el bàndol aliat:

Winston Churchill li va escriure una carta en el dictador Iosif Stalin per dir-li que preveia el final de la campanya de Tunísia per l’abril, la conquesta d’Itàlia pel juliol i el desembarcament a França pel mes d’agost de 1943.

A Tunísia:

Erwin Rommel es va reunir amb Jürgen von Arnim i Albert Kesselring, i varen acordar un pla d’atac, tot i que limitat. L’Afrikakorps i la 10º Divisió Panzer de Von Arnim haurien d’atacar al 2º Cos nord-americà i ocuparien la base nord-americana de Gafsa, causant suficients danys com perquè l’exèrcit de Rommel tingués l’espai necessari per retrocedir i lluitar contra el 8º Exèrcit britànic. Aquest operació es coneixeria com l’Operació Frühlingswind (vent primaveral).

A Guadalcanal:

A la nit, 10.652 soldats japonesos, inclòs el tinent general Haruyoshi Hyakutake, ja havien siguts evacuats de l’illa de Guadalcanal pel Grup de Transports de Tanaka. D’aquesta manera, els Estats Units varen poder protegir Austràlia i atacar la resta de les Illes Salomó. Els soldats japonesos que no varen poder ser rescatats es van dedicar a saquejar els pobles autòctons per sobreviure, però els natius van respondre amb una venjança terrible tallant-los els caps.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebutjar la proposta del cap de les SS Heinrich Himmler de donar autonomia als tres antics estats bàltics. Martin Bormann va aplaudir la decisió del dictador perquè li preocupava un enfortiment de les SS en perjudici del partit nazi.

Precisament, des del Feldkommando Hochwald, Himmler va enviar ordres a les seves organitzacions de les SS a França, Bèlgica i Holanda de deixar tots els negocis del mercat negre. Durant el sopar d’aquell dia, Himmler estava molt animat i va parlar de les seves SS, de qui va dir que serien les guanyadores d’aquella guerra, i va assegurar que les Waffen-SS serien els únics que podrien reclamar recompenses després de la guerra com les terres de l’est.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va afirmar que el judaisme actuava en tots els Estats enemics i que per tant havien arribat a la conclusió de que tenien que eliminar als jueus no només del territori del Reich, sinó de tot Europa.

---

Walter Büttner, secretari d’ambaixada i col·laborador del Birgadeführer SA Martin Luther, va rememorar que Walter Schellenberg havia sol·licitat un cop més la presència dels seus interlocutors i els havia explicat que Himmler estava disposat a gestionar amb Hitler el relleu del ministre Joachim von Ribbentrop. Tot i això, Büttner va aclarir que Himmler necessitava per escrit arguments per aplicar tal relleu. Aquests arguments es basaven en la tesis de que Von Ribbentrop era un malalt mental incapacitat pel treball.

---

A Munic, a la nit, membres de la Rosa Blanca varen tornar a escriure eslògans antihitlerians a les entrades dels edificis públics, com la Universitat. Els escrits deien: Avall Hitler, Llibertat o Massenmörder (Hitler, assassí en sèrie). Molt probablement aquells escrits els va dissenyar Hans Scholl. Aquella acció la varen repetir un cop més.

A Bielorússia:

Durant aquest dia i l’endemà, el Batalló policial 22 va perseguir als jueus de Slutsk per eliminar-los. Entre els dos dies varen matar a més de 3.000 persones.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soldats soviètics varen reconquerir, Rostov, on la Wehrmacht va enfonsar els ponts abans de que vinguessin els soviètics, el Kursk i Belgorod.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano, que deixava el Ministeri d’Afers Exteriors, es va dirigir al Palau de Venècia per acomiadar-se del seu sogre Benito Mussolini. La visita va ser cordial, tot i que Ciano li va augurar que vindrien “hores amargues” i va acusar als alemanys de traïdors. Mussolini el va escoltar en silenci i es va limitar a dir-li que el visités sovint.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir durant dues hores amb els Reichsleiters i gauleiters. Al principi del seu discurs els va dir que creia en la victòria més que mai i després els va descriure la catàstrofe del front oriental. Tot i admetre la responsabilitat total del que havia passat a l’hivern, va donar la culpa als seus aliats. Llavors, el dictador els va dir que la crisi que patien era més psicològica que material i va demanar-los prendre mesures radicals com l’austeritat, el sacrifici i acabar amb tots els privilegis. Recordant temps històrics, els va recordar la victòria final del monarca Frederic el Gran. Hitler també va tenir temps per repetir-los un cop més que s’havia d’eliminar als jueus del Reich i d’Europa perquè considerava que els jueus actuaven en tots els Estats enemics com un element motor i dinàmic davant el qual no podien posar res equivalent. A la vegada, va afirmar que el Vaticà s’havia tornat més actiu perquè ara veia que només li quedava una elecció: el nacionalsocialisme o el bolxevisme. 

A Àustria:

L’Estat Major de l’Oficina Central de l’Administració i de l’Economia de les SS va requisar el castell d’Itter per convertir-lo en un camp d’evacuació depenen del camp de Dachau.

A Eslovàquia:

Parlant de reprendre les deportacions dels jueus, el ministre de l’Interior, Alexander Mach, va anunciar en un discurs que: el març arribaria, l’abril arribaria i els transports sortirien.

A Itàlia:

A Roma es va anunciar el nomenament del comte Galeazzo Ciano com a ambaixador al Vaticà.

En el front oriental:

En el sector sud:

Iosif Stalin va anunciar que havien recollit i cremat 146.000 cadàvers a Stalingrad.

---

L’exèrcit soviètic va ocupar la ciutat d’Azov.

A Guadalcanal:

Les últimes tropes japoneses varen ser evacuades pel mar. En total varen ser retirats 10.652 soldats.

En els Estats Units:

Arthur Rosenberg, historiador i membre del Partit Comunista alemany, va morir a Nova York.

Dissabte:

En el Reich:

En el Feldkommando Hochwald, després de parlar els últims dies sobre les conseqüències del sistemàtic saqueig de França, Bèlgica i Holanda, Heinrich Himmler li va dir en el doctor Felix Kersten que parlaria amb l’Adolf Hitler d’aturar el pla perquè havia comprès que podia dur-los a la catàstrofe. Ara estava d’acord amb el seu doctor en que les compres en el mercat negre arruïnarien aquests països.

A Holanda:

Els alemanys varen organitzar batudes per detenir als estudiants que es negaven a donar suport al règim nazi. Els que varen poder escapar varen tenir que passar a la clandestinitat.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Frankfurter Zeitung va sortir editat amb un informe sobre Stalingrad que deia:

Quan el 9 de gener l’enemic per enèsim cop va intentar arribar a un acord, de les línies davanteres alemanyes varen respondre a cor que no volien negociar, que volien la victòria.

---

Degut a les accions clandestines de la Rosa Blanca dels últims dies, des de Munic es va informar al Ministeri de l’Interior sobre l’aparició de pamflets contra el règim i de pintades per tota la capital bavaresa.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les forces soviètiques varen ocupar la ciutat de Izyum, al sud-est de Khàrkiv.

A Itàlia:

Benito Mussolini va cessar a tot el seu govern, i amb ell el comte Galeazzo Ciano, que va deixar de ser el ministre d’Afers Exteriors. A partir d’aquell moment, Ciano va passar a ser l’ambaixador d’Itàlia al Vaticà.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Un informe del SD explicava que la població qüestionava la Batalla de Stalingrad per la magnitud de les baixes i criticaven les decisions que s’havien pres fins llavors. L’informe apuntava que la majoria pensava que Stalingrad suposava un punt d’inflexió de la guerra, i que alguns ciutadans més bèl·lics creien que havien de mobilitzar definitivament a totes les forces del front i de la rereguarda per aconseguir la victòria. Però l’informe també expressava que una part de la població estava convençuda de que Stalingrad suposava el començament del final. Aquell malestar el va veure Joseph Goebbels, que va anotar en el seu Diari que “molt aviat arribaria el moment de dir-li en el poble tota la veritat”, però estava convençut de que la gent sabia més del que creien. El titular d’aquell dia de la Völkischer Beobachter, però, continuava mentint i donant la imatge d’herois als soldats del 6º Exèrcit:

Varen morir per tal de que Alemanya pugui viure.

A França:

Bombarders britànics i nord-americans varen llançar l’Operació Góndola amb una sèrie d’atacs dirigits a destruir els U-Boots del golf de Vizcaya. Els bombarders varen utilitzar reflectors molt potents per il·luminar als submarins durant els atacs.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les columnes blindades soviètiques varen començar avançar cap al Kursk, Khàrkiv i Rostov, i les tropes d’assalt varen desembarcar a la costa del Mar Negre. A més, el Grup d’Exèrcits A comandat per Ewald von Kleist continuaven retirant-se del Caucas i varen travessar el riu Don per Rostov.

A la Gran Bretanya:

Arthur Harris va rebre una nova directiva, aprovada a Casablanca, en la que s’aprovava el nou pla per bombardejar Alemanya. El primer objectiu d’aquests atacs haurien de ser la progressiva destrucció i el desplaçament del sistema militar, industrial i econòmic alemany, i minar la moral de la població alemanya fins el punt en que la seva capacitat per la resistència armada es veiés “fatalment” debilitada.

A Guadalcanal:

A la nit, l’exèrcit japonès va continuar sent evacuat pel mar.