Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El noticiari del Reich va obrir aquell dia amb un redoblament de tambors luctuós i els compassos d’obertura del segon moviment de la Cinquena Simfonia de Beethoven per anunciar un comunicat del OKH que donava a conèixer la derrota alemanya a la Batalla de Stalingrad. El comunicat deia:

La lluita de Stalingrad ha arribat al seu final. Lleial al seu jurament fins l’últim alè, el 6º Exèrcit, a les ordres de l’exemplar comandament del general i mariscal de camp Friedrich Paulus, ha sigut eliminat per la força superior de l’enemic i a les desfavorables condicions. Els generals, els oficials, els sotsoficials i els homes han lluitat cos a cos fins l’últim tret. Han mort perquè Alemanya pogués viure.

Però tot l’anunci era una mentida del Ministeri de Propaganda, perquè Paulus i els seus homes no havien mort, ja que s’havien rendit als soviètics. El règim volia amagar a la població el que suposava un gran deshonor. A Alemanya es va ordenar quatre dies de dol nacional i es varen tancar durant aquests dies els locals de diversió.

Un avió alemany va sobrevolar per últim cop sobre Stalingrad i el pilot va comunicar:

La ciutat està tranquil·la, no es veuen signes de que continuïn les hostilitats. 

---

En el Feldkommando Hochwald, al matí Heinrich Himmler patia de forts dolors estomacals i malestar general i va tenir que ser tractat pel doctor Felix Kersten. El doctor li va preguntar per què havien anunciat la derrota a Stalingrad en aquell moment. Himmler li va contestar que ho havien fet per raons propagandístiques i li va assegurar que no era una derrota, sinó una de les més grans victòries del poble alemany perquè havien debilitat als russos. El cap de les SS va elogiar i va aplaudir l’estratègia de Hitler. Després del tractament, Kersten va anotar en el seu diari:

Les idees que Himmler ha presentat aquest matí resulten molt desconcertants. Com es pot sostenir que la derrota més gran és la victòria més gran?

---

A Munic, a la nit, membres de la Rosa Blanca varen escriure eslògans antihitlerians en edificis públics, com a l’entrada de la Universitat Ludwig Maximilian. Es podia llegir: Avall Hitler, Llibertat i Massenmörder (Hitler assassí en sèrie). Es creu que qui va escriure els eslògans va ser Hans Scholl. Aquesta acció es va repetir els següents dies.

Dimarts:

La rendició a Stalingrad:

A Stalingrad, un grup de soldats alemanys del 11º Cos del Exèrcit, sota el comandament del general Karl Strecker, i el 4º Exèrcit Panzer encara estaven resistint al nord de la ciutat, tot i la rendició del mariscal de camp Friedrich Paulus el 31 de gener de 1943.

En el quarter general de Rastenburg, a les quatre de la matinada, Adolf Hitler va trucar el timbre i Heinz Linge va aparèixer en uns minuts. El dictador li va ordenar que volia saber s’hi s’havia informat a la premsa de l’ascens de Paulus a mariscal de camp, i si no era així volia que es retingués la notícia. Linge va trucar a Heinz Lorenz, que aquest el va informar de que la notícia havia sigut donada als diaris i que ja no hi havia manera d’evitar que es publiqués. Linge immediatament va informar a Hitler. Cap a les sis del matí, el sergent primer Dänicke, el secretari d’Alfred Jodl, va entregar-li a Linge dos comunicacions radiofòniques no xifrades procedents de Stalingrad i dirigides a Hitler. La primera deia que els soviètics estaven davant les seves posicions i que posaven fi a les accions bèl·liques, i la segona deia que els soviètics havien penetrat les línies alemanyes i ho estaven destruint tot. Linge va deixar aquelles dues comunicacions a la porta de Hitler. Un quart d’hora més tard, el dictador va sortir al passadís vestit amb un abric militar i completament abatut. En trobar-se amb Linge, Hitler li va comunicar que volia sortir a passejar amb la Blondi i li va demanar si era possible avançar l’hora de la reunió informativa. La reunió es va fixar per dos quarts de dotze del migdia. 

Tornant a la ciutat, a les 08:40, Strecker va enviar un últim missatge a Hitler per dir-li que l’11º Cos i les seves divisions havien lluitat fins l’últim home contra unes forces molt superior. Però, de bon matí, tota l’artilleria soviètica es va concentrar en aquesta àrea on encara resistien els alemanys i, durant dues hores, els obusos no varen deixar de caure damunt dels supervivents del 6º Exèrcit. Llavors, milers de soldats soviètics es varen dirigir als subterranis mentre les metralladores alemanyes disparaven els seus últims carregadors de municions. No entenent aquella fanàtica resistència sense cap tipus de sentit, els soviètics varen treure els presoners alemanys fora de les tanques perquè veiessin els seus companys i els varen colpejar violentament amb pales. A les deu del matí varen aparèixer banderes blanques a les finestres dels dos costats dels carrers i davant de les fàbriques, i els últims reductes alemanys del nord de Stalingrad varen entregar les seves armes. Mentre Hans Oettl sortia de l’edifici per orinar, un sergent soviètic li va posar una arma a l’espatlla i li va demanar amb un mal alemany que fes sortir a tots els seus companys del subterrani perquè es rendissin. Oettl s’hi va negar, però els seus companys varen sortir amb les mans sobre el cap per rendir-se. A l’altra banda del carrer principal d’on estava situat el subterrani d’Oettl, els soviètics es varen dispersar per les sales principals de la fàbrica de tractors Dzerzhinski, on centenars de ferits alemanys malvivien i uns quants s’havien tret la vida penjant-se amb els seus cinturons. 

A dos quarts de dotze, Hitler va entrar a la sala de reunions i va demanar a tots els presents que el deixessin sol amb Wilhelm Keitel, Alfred Jodl i Kurt Zeitzler. Hitler va preguntar-li a Zeitzler per Paulus, però el general li va respondre que de moment no en tenia cap notícia. El dictador els va confessar que aquella nit havia somiat que Paulus havia caigut capturat pels soviètics i que per aquesta raó havia ordenat aturar el comunicat de premsa del seu ascens a mariscal de camp perquè no volia que el poble sabés que havia caigut presoner. Després de demanar un milió d’homes, Hitler es va aixecar i va preguntar si sabien alguna cosa més de Stalingrad a part dels dos comunicats que l’hi havien deixat. Zeitzler li va respondre que no sabien res, tot i que li va confessar que juntament amb Khàrkiv i a sota el Don la situació era crítica per als soldats alemanys. Hitler va abandonar la reunió ensorrat al costat d’Otto Günsche. 

A les 12:35 del migdia, el Grup d’Exèrcits del Don, a Taganrog, va enregistrar les últimes paraules del 6º Exèrcit a Stalingrad quan un equip de meteoròlegs va donar el seu informe diari. A les 14:46 del migdia, un avió de reconeixement alemany va volar sobre la ciutat i va anunciar que ja no es veia cap indici de la Batalla de Stalingrad. 

Al final del dia, els soldats soviètics varen acabar amb tota resistència i varen empresonar a uns 90.000 soldats alemanys i 24 generals, mig afamats i congelats, molts d’ells ferits. El destí de molts d’aquests homes va ser la mort, ja que varen ser tractats amb la màxima duresa. Només 5.000 dels 90.000 soldats varen tornar a Alemanya després de la guerra, i alguns no ho van fer fins al 1955, com el mateix Paulus. A Moscou de seguida que es va saber la notícia es va celebrar la victòria del seu Exèrcit. A continuació, l’exèrcit roig va començar una enorme ofensiva cap a l’oest direcció al Kursk. Els soviètics varen dur a terme principalment dues ofensives, Estrella i Salt. L’objectiu de la primera era penetrar fins a Minsk i la segona era la conquesta de Khàrkiv. 

---

Hiroshi Oshima va informar al seu govern d’aquella desfeta i va assegurar que Stalingrad era el desastre més gran de les tropes alemanyes des de que l’emperador Napoleó Bonaparte havia destrossat els prussians a Jena l’any 1806. Oshima continuava el seu missatge dient que des de que els alemanys havien entrat en guerra contra la Unió Soviètica, Hitler i els seus generals discutien constantment sobre la manera de dirigir el conflicte. L’ambaixador assegurava que uns quants generals havien caigut en desgràcia i que el mariscal Wilhelm Keitel abandonaria el seu càrrec com a cap de l’Alt Comandament.

En el Reich:

A Polònia:

Hitler  va regalar en el seu ex ministre d’Afers Exteriors i Protector de Bohèmia i Moràvia, Constantin von Neurath, que feia 70 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos.

A Alemanya:

Aquell dia es van tancar més de cent mil restaurants i molts centres d’oci per procurar que tots els homes només s’interessessin per anar a la guerra.

---

Bergen Belsen, anomenat fins llavors camp de repòs, es va convertir en un camp de concentració.

---

Davant del malestar que ocasionava el SD en les seves inspeccions a jerarques nazis i a alts càrrecs, Martin Bormann va advertir a Heinrich Himmler que no feia molt que li havia dit que diversos gauleiter tenien la impressió de trobar-se sota la vigilància del SD, com si aquest organisme estigués obligat a supervisar el treball del NSDAP. Bormann li aconsellava que aclarís aquests extrems als gauleiter a través d’una carta circular.

---

La secretària de Hitler, Gerda Christian, que s’acabava de divorciar d‘Erich Kempka, es va casar amb Eckhard Christian, comandant de la Luftwaffe. 

A Estònia:

Alfred Rosenberg va rebre al comandant de les Legions dels Pobles de l’Est, Heinz Hellmich, que aquest li va agrair la bona harmonia i la bona col·laboració que hi havia amb el Ministeri dels Territoris Ocupats i li va preguntar si seria possible, tal hi com demanaven molts soldats, donar als russos una idea política que els estimulés. Rosenberg el va respondre amb una sèrie de dificultats que es trobarien si duien a terme tal proposta. A la tarda el ministre va visitar un centre de classificació del seu Ministeri i va observar diferents obres de literatura, manuscrits de Diderot, cartes de Verdi, de Rossini, de Napoleó III… 

En el Mediterrani:

Un submarí britànic va enfonsar un vaixell alemany que transportava 5.000 tones de combustible.

 

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, Adolf Hitler va saber de la rendició de Friedrich Paulus del dia anterior. Cap a les deu del matí, Hitler va rebre una trucada de Kurt Zeitzler perquè es presentés a una reunió a la sala de reunions. A les 12:17, Hitler, acompanyat d’Otto Günsche i Rudolf Schmundt, es va reunir amb Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i Kurt Zeitzler entre altres per parlar del desastre de la Batalla de Stalingrad davant d’un mapa de la Unió Soviètica en la sala principal de conferències. Zeitzler encara no es creia que Paulus s’hagués rendit, tot i que va informar de que els soviètics cada cop estrenyien més el cercle a Stalingrad i va admetre que era poc probable que el 6º Exèrcit aguantés gaire més, però Hitler li anava cridant de que s’havien rendit i acusava a Arthur Schmidt de que “ho firmaria tot per mantenir-se en vida”. El dictador volia passar pàgina d’aquella Batalla que encara continuava i creia que la derrota només seria una anècdota perquè estava convençut de que continuaven sent superiors als soviètics. Enfadat, Hitler va comparar el 6º Exèrcit amb la víctima suïcida d’una violació, dient que si una dona després de ser violada repetidament tenia l’orgull suficient per sortir, tancar-se i disparar-se un tret d’immediat, llavors no sentia respecte per un soldat que era incapaç de fer el mateix i preferia ser capturat. Irritat, va parlar de traïció i no entenia per què no s’havien tret la vida. Continuant molt enfadat i parlant tota l’estona amb Zeitzler, Hitler li va assegurar que mai més tornaria a nomenar mariscals de camp. El dictador estava molt preocupat perquè pensava que perdria molt de prestigi amb la rendició de Paulus. Parlant amb Zeitzler sobre les conseqüències que portaria aquesta desfeta, el dictador li va augurar que tant Walther von Seydlitz com Arthur Schmidt parlarien per ràdio aviat, tot i que els soviètics els tancarien en una “gàbia de rates”.

Després, Hitler va ordenar personalment per ràdio al general Karl Strecker que sostingués la bossa nord de Stalingrad fins l’últim home. El missatge deia:

El poble alemany espera que compleixin amb el seu deure a exemple dels soldats que defensen encara la fortalesa sud. Cada dia, cada hora del vostre combat, contribueix a facilitar la creació d’un nou front.

Per llavors molts dels seus soldats ja havien sigut obligats a practicar el canibalisme per sobreviure i els soviètics no els deixaven rendir-se quan es quedaven sense munició. Executaven d’immediat als presoners i molts morien a cops de culata.

En aquells moments va aparèixer Heinrich Hoffmann, que es va reunir amb Heinz Linge. Linge va veure que el fotògraf anava completament begut. Hoffmann li va comunicar que li volia gastar una broma a Hitler i li va demanar que li servís, en presència del dictador, una copa de xampany amb aigua i una mica de suc de poma. Linge va ordenar que es servís aquella copa de “xampany” a Hoffmann i li portés el te a Hitler. El dictador en veure aquella copa hi va clavar la mirada i llavors va mirar la mirada de Linge. Hoffmann en veure la cara irritada del dictador li va confessar que era una broma, però el dictador es va mantenir malhumorat. Hoffmann va explicar-li a continuació que necessitava treballadors per al seu negoci.

A Alemanya:

El tren de Hitler, l’Amerika, va passar a nomenar-se sota el nom clau de Brandenburg.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Tot i la rendició de Paulus, els soviètics varen bombardejar per últim cop Stalingrad. La ciutat va rebre durant tota la batalla més de 14.980 quilograms de bombes.

En el sector sud:

Els soviètics varen començar una ofensiva en el mar d’Azov i Ucraïna.

A Tunísia:

A les 10:50, bombarders del 97º Grup de Bombardeig de la USAAF es va enlairar per atacar Bizerta, al nord de Tunis, en un vol de dues hores. Abans de les dues varen arribar a Bizerta, però d’immediat varen aparèixer els Me-109 alemanys, que no varen dubtar en atacar. Quan els nord-americans es varen posar en posició per llençar les bombes, els alemanys es varen allunyar, tot i que l’artilleria antiaèria va continuar obrint foc. Un cop varen llençar les bombes varen tornar a aparèixer els caces alemanys. Els que varen poder varen aterrar a la base de Biskra. Un dels B-17 All American va tornar pràcticament partit per la meitat. Un membre de la tripulació d’un altre dels bombardeig li va tirar una fotografia quan volaven cap a Biskra, una imatge que ocuparia la portada del diari de les forces armades, Stars and Stripes.

A Guadalcanal:

A la nit, després de múltiples combats navals, 20 destructors de la 8ª Flota de Mikawa, al comandament de l’almirall Hashimoto, varen retirar de Guadalcanal 4.935 soldats japonesos.

Diumenge:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al sud de Stalingrad, els soviètics varen envoltar el quarter general del comandant Friedrich Paulus en el magatzem Univermag de la Plaça dels Herois de la Revolució i a les sis del matí varen bombardejar la zona encara defensada pel 6º Exèrcit. Abans de sortir el Sol, un oficial alemany, l’intèrpret de Paulus, Boris von Neidhardt, va sortir del subterrani on es trobava amagat i es va dirigir a la Plaça Roja amb una bandera blanca. Mig ajupit, va anar de dret cap a un carro soviètic que apuntava als magatzems. Un jove tinent rus, Fiodor Yelchenko, estava davant de la torreta del tanc i li va fer un senyal per dir-li que no l’atacaria. Apropant-se a ell, l’intèrpret li va dir que el seu cap tenia que parlar amb ells. Preveient que podria ser atacat, Yelchenko va demanar reforços i varen aparèixer 14 soldats soviètics amb les armes a punt. Després d’un intercanvi de quatre paraules per acordar que serien tres els representants soviètics que es reunirien amb el comandant del 6º Exèrcit, es va permetre entrar a l’edifici al tinent Yelchenko. Mirant a tots els soldats, Yelchenko no veia per enlloc al mariscal Paulus. Després de que el general Roske li expliqués que ell i Arthur Schmidt havien sigut autoritzats pel comandament per negociar una rendició, Schmidt li va demanar com a favor especial que tractessin a Paulus com una persona particular i l’escortessin en automòbil per protegir-lo de les venjances dels soldats soviètics. Rient alegrament, Yelchenko va estar-hi d’acord.

Llavors el varen conduir pel passadís fins a un cubicle amb cortines i es va trobar a Paulus estirat en un llit de ferro. El mariscal estava malalt, anava sense afaitar, havia envellit molt i tenia un tic facial de la tensió. Yelchenko els va dir que era el final, i el mariscal li va donar la raó amb tristesa. A les 7:35 del matí, la Batalla de Stalingrad es va acabar quan Paulus, juntament amb setze generals alemanys i les seves tropes de la part sud, es varen rendir als soviètics. Konstantin Rokossovski, acompanyat per un fotògraf i un intèrpret, agents de la policia secreta i oficials de l’Exèrcit, així com el mariscal Nikolai Voronov, de l’Estat Major, varen acceptar la rendició formal. Abans de rendir-se, Paulus va telegrafiar un missatge per als alts comandaments alemanys per acomiadar-se. La decisió de Paulus va ser polèmica perquè en teoria els mariscals no s’havien de rendir si eren capturats, sinó que s’havien de suïcidar. Adolf Hitler es va enfurismar molt quan va tenir la notícia de la rendició de Paulus, ja que creia que quedava malmesa la imatge d’herois que tenien els soldats alemanys.

Poc després de conversar amb més oficials soviètics, Paulus i Schmidt varen sortir dels magatzems i es varen introduir en un cotxe de l’Estat Major soviètic. Varen ser conduïts cap al sud, a través del barranc Tsaritsa i varen passar per davant de les ruïnes de Dar Gova fins al suburbi de Beketovka, on en una casa de camp de fusta varen ser duts a davant del general Mijail Shumilov, el comandant del 64º Exèrcit soviètic. Rodejat de càmeres, Shumilov va saludar-los correctament i els va demanar la seva identificació. Quan Paulus li va entregar, el general soviètic va fingir que sabia llegir alemany. Els soviètics els hi varen oferir menjar, però Paulus ho va rebutjar insistint de que primer havia de rebre garanties de que els seus homes tindrien racions apropiades i cures mèdiques.

Encara que l’hi havien promès que tractarien bé als seus homes, la realitat va ser una altra ben diferent. Aquell mateix dia centenars de soldats alemanys ferits varen ser assassinats. Un subterrani en el nord de la Plaça Roja, on hi havien molts soldats alemanys, els soviètics el varen cremar amb els alemanys a dins.

Al vespre, Paulus va dirigir al gran quarter general el seu últim radiograma en que va dir:

Fidel al seu jurament i plenament conscient de la grandesa de la seva missió, el 6º Exèrcit ha mantingut les seves posicions fins l’últim home i l’últim cartutx. Pel Führer i per la pàtria (…) fins el final.

A tres quarts de vuit del vespre, l’operador de ràdio del quarter general del 6º Exèrcit va emetre els seus propi missatge en que assegurava que els soviètics estaven ja a la porta del refugi i acabava l’emissió amb les lletres C. L. del codi internacional, que signifiquen: L’estació no transmetrà més.

Tot i que les tropes del sud de la ciutat es varen rendir, en la bossa nord, al voltant de la fàbrica de tractors Dzerzhinski, el 11º Cos va seguir lluitant durant dos dies.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Hitler va parlar abatut per telèfon amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, i li va assegurar que al final de la guerra només hi haurien supervivents i morts. A la nit, Hitler, enfonsat i trist, tenia la imatge d’un home vell, ja que se li notava que estava molt cansat per la guerra.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Karl Döentiz va ser nomenat gran almirall i comandant en cap de la Marina de Guerra, la Kriegsmarine, en substitució d‘Erich Raeder, que va ser rebaixat a inspector almirall de la Marina. Adolf Hitler estava molt enfadat amb l’almirall Raeder per les dures derrotes que havia patit la Marina i volia que Döenitz eliminés els obstacles amb que es topava el programa de desenvolupament de submarins.

---

A Berlín, com per tot Alemanya, les celebracions pel desè aniversari del triomf de Hitler varen ser molt discretes. Es varen prohibir les decoracions amb banderetes i no hi va haver grans actes. Al vespre, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va fer un discurs en el Palau d’Esports que va ser retransmès per ràdio. Goebbels va disculpar a Hitler de no ser present a aquell acte al·legant que estava lluitant per la victòria. Després de lloar la figura del dictador comparant-la amb una divinitat, va tornar a parlar d’una guerra total i va demanar a la gent que lluités per al seu país. 

Hermann Göering també va pronunciar un discurs aquella jornada que havia de ser retransmès per totes les emissores de ràdio, però la RAF, en saber de l’acte, va voler-lo espatllar i va enviar tres Mosquits a la capital. Quan el ministre es va posar davant del faristol va pronunciar un discurs on va qualificar la Batalla de Stalingrad com heroica i va comparar els soldats alemanys amb els soldats espartans en la Batalla de les Termòpiles del 480 aC. Textualment, va dir:

D’aquí 1.000 anys, el poble germànic parlarà de la Batalla de Stalingrad amb un respecte estremit i recordarà que, a despit de tot i de tots, va ser allí on es va decidir l’últim triomf del Reich alemany. Al llarg dels anys futurs, evocant l’heroica campanya del Volga, es podrà cridar: Caminant! Ves a Alemanya a dir que ens has vist jaure a Stalingrad per obeir a l’honor i a les ordres dels nostres caps, i per la major glòria del Reich! 

El discurs del ministre va ser interromput per una alarma antiaèria i tothom es va tenir que refugiar a un búnquer. Els tres bombarders britànics varen bombardejar la capital. L’acte es va acabar en seguit amb l‘himne nacional i amb l’himne del Horst Wessel.

---

Ernst Kaltenbrünner va ocupar, gràcies a un decret aprovat per Hitler, la direcció de la RSHA.

---

El Comitè Tripartit va ordenar el tancament dels negocis no essencials. Aquella mesura va afectar a la classe mitjana, que es va veure obligada a treballar en les fàbriques d’armament.

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Hitler sabia perfectament que el seu 6º Exèrcit no tenia cap possibilitat de sortir de Stalingrad, però no volia que es rendís de cap de les maneres. Per obligar-los a no rendir-se, va ascendir al general Friedrich Paulus a mariscal de camp juntament amb Wolfran von Richtofen, Maximilian von Weichs i Paul Ewald von Kleist. Cap mariscal podia rendir-se si no volia ser condemnat. També va ascendir a 117 oficials a un escaló superior. A més, va redactar una Proclama per al 6º Exèrcit, radiada a la nació, on els va demanar sacrificar-se per la pàtria. Hitler va fer cridar a la jove Traudl Humps, que estava dinant al casino, per mecanografiar l’escrit. Hans Hermann Junge va avisar a la secretària del contingut del discurs de Hitler abans d’entrar al barracó del dictador. En entrar al despatx, Hitler li va preguntar si tenia fred, ja que l’habitació feia fred tal i com li agradava en el dictador. La secretària li va respondre que no, tot i la baixa temperatura, 11 graus. A continuació, Hitler va començar el seu discurs anant amunt i avall del despatx, a passos llargs, amb les mans juntes a l’esquena i el cap cot. El dictat de Hitler va durar una hora i Humps li va entregar els fulls i el va avisar de que no l’havia entès bé. S’havia posat nerviosa. El dictador va somriure de forma afable, li va encaixar la mà i li va dir que ja estava bé. Humps en tornar a fora va preguntar a l’ajudant de cambra per què feia tan fred al despatx de Hitler i aquest li va explicar que Hitler es trobava precisament bé en aquella temperatura.

A continuació, Hitler va tornar a fer cridar en el seu despatx a la novella Traudl Humps. En el despatx amb el dictador hi havia les altres dues secretàries. En entrar per la porta, Hitler li va demanar a Humps, que estava de proves, que es quedés amb ells i va lloar la seva feina. Les dues secretàries també varen creure que era idònia pel càrrec de secretària. Humps va acceptar l’oferiment. Hitler llavors es va apropar a Humps amb un somriure a la boca i amb un to paternalista li va aconsellar que per la seva joventut i pel fet de ser allí, a Rastenburg, on hi havien tants homes, que la majoria anaven molt poc a casa, fos prudent i discreta. Li va dir que si algú la molestava sempre acudís a ell. Humps, que no esperava aquesta consideració, li va dir que no havia de patir, però li va agrair la seva protecció. El dictador va riure.

En un altre punt del dia, Hitler va obsequiar al doctor Theodor Morell amb una dotació de 100.000 Reichsmarks del Reich lliures d’impostos. Morell aquell dia li va injectar una dosis d’estimulant, ja que el dictador no havia dormit la nit anterior. Hitler també es va reunir aquell dia amb Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, amb qui feia dies que no es veia. Keitel va pronunciar un breu discurs, on va recordar que feia deu anys de que Hitler havia ocupat el poder i va rememorar les victòries obtingudes. Un cop acabat el discurs, Hitler va encaixar la mà amb Keitel.

A França:

A Vichy, els alemanys varen aprovar una llei per crear una milícia francesa sota les ordres de Joseph Darnand, un home de confiança de Karl Albrecht Oberg.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Mentre les tropes soviètiques s’apropaven als magatzems Univermag de la plaça dels Herois de la Revolució, Gerhard Hindenlang, un dels caps de batalló alemany, va rebre per ràdio la comunicació del seu ascens així com l’ordre de notificar-li al general Paulus el seu ascens a mariscal i de posar-lo al corrent de l’última notícia que tenien. Segons els serveis d’informació, l’exèrcit soviètic estava a punt d’aixafar per complet la resistència alemanya. Ràpidament, Hindenlang va comparèixer davant Paulus per informar-lo del seu nomenament. En rebre la notícia, Paulus li va afirmar que era el mariscal més jove de l’exèrcit alemany i que en breu es convertiria en presoner de guerra. Llavors, li va preguntar què en pensava del suïcidi i a continuació li va confirmar que com a catòlic es negava a cometre suïcidi tal i com esperava Hitler.

A mitjanit, Paulus estava dempeus al costat de la ràdio esperant sentir la veu de Hitler per commemorar el desè aniversari de la seva pujada al poder. Però en sentir com el locutor deia que el qui parlaria en el seu lloc serien els ministres Goebbels i Göering es va decebre molt. Pels presents en el búnquer, Hitler ja els considerava morts. En sentir l’himne alemany, els soldats varen unir les seves mans per cantar Deutschland, Deutschland, über alles, però quan varen sentir l’himne del Partit els soldats varen colpejar la ràdio amb la culata de les seves armes. Tot i aquest malestar, Paulus continuava públicament lloant a Hitler i el dia anterior l’havia felicitat pel desè aniversari en una carta dient-li que l’esvàstica encara onejava a Stalingrad i que aquella Batalla seria un exemple per l’actual i futures generacions de que mai s’havia de capitular. Era evident que la nota no era seguida pels comandants i soldats del 6º Exèrcit.

Aquella tarda, el general Arthur Schmidt, la mà dreta del mariscal Paulus, es va reunir amb el coronel Ludwig per saber si estava negociant amb els soviètics. En admetre i justificar les seves accions, Ludwig esperava un greu càstig, però Schmidt només el va criticar perquè no havien parlat amb el quarter general d’aquella acció, ja que ells també es volien rendir. Minuts més tard, el comandant de la 71º Divisió, el general Roske, es va reunir amb Paulus per dir-li que la seva Divisió no era capaç de resistir més i que els carros soviètics s’estaven apropant als magatzems. Paulus es va limitar a somriure i li va explicar que Schmidt l’hi havia demanat a Ludwig que comencés a negociar amb els soviètics. Mentre parlaven, un carro soviètic estava a prop d’un carrer lateral amb els canons apuntant-los.

Durant aquell dia, els soviètics varen bombardejar novament les posicions alemanyes a Stalingrad.

A Tunísia:

Erwin Rommel va passar el port de Faid.

A Suïssa:

La línia suïssa d’informació Viking, dirigida des de Lucerna pel comandant Max Waibel, va anunciar a Roger Masson, el cap dels serveis suïssos d’informació, que Hitler s’havia reunit amb el seu Alt Comandament durant el mes d’octubre passat per tractar una possible invasió de Suïssa. El coronel va considerar que s’havia de reunir de nou amb Walter Schellenberg per parlar d’aquell assumpte.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va ordenar deportar a Auschwitz als sintis i romanis. Es va incloure una sèrie d’excepcions concretes: per exemple, els considerats “de raça pura”, o els gitanos casats amb alemanys, entre altres casos. Precisament, aquell dia Max Bischoff, el cap de l’Auschwitz Zentrale Bauleitung (Oficina Central d’Edificació), va informar a Kammler que tot i les dificultats i l’intens fred havien acabat de construir el crematori II i que els forns crematoris de l’empresa Topf i Fills estaven funcionant de manera satisfactòria.

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació era desesperada pel 6º Exèrcit. A la tarda, el coronel Wilhelm Adam va rebre més proves de que el comandant Arthur Schmidt no tenia intencions de combatre fins l’última bala com demanava Adolf Hitler. Una de les proves era una maleta amb roba pel seu captiveri. Al final del dia, una de les dues parts del 6º Exèrcit, la sud, va hissar la bandera blanca. Tot i que desobeïen les ordres de Hitler, Friedrich Paulus va enviar un telegrama de felicitació al dictador pel desè aniversari de la pujada al poder que tindria lloc l’endemà.

A Líbia:

El 8º Exèrcit del comandant Bernard Law Montgomery va arribar a la frontera tunisiana.

A Nova Guinea:

Les tropes aliades varen obligar en els japonesos a retrocedir des de Wan al principi de Bulldog Track, la segona ruta utilitzada pels japonesos en la seva ofensiva contra Port Moresby.

En els Estats Units:

Ruth Cheney Streeter va ser nomenada major i directora del Marine Corps Women’s Reserve, les MCWR, tot i que aquest cos encara no havia sigut oficialment reconegut.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern va decretar la mobilització de tots els homes de setze a seixanta cinc anys.

---

A Munic, Willi Graf es va dirigir a les onze de la nit a casa dels germans Scholl, on hi havia a més dels germans Alexander Schmorell. Hans li va entregar un portafolis ple de fulles de la segona tirada de la cinquena Fulla i li va donar l’encàrrec de repartir-les a prop de la Sendlingertorplatz. Cap a la una de la nit ja les havia distribuït i va tornar a peu a casa dels germans.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus es passava el dia tancat en el seu quarter general en els subterranis de l’edifici Univermag. Allí hi havien amuntegats uns 3.000 ferits de diversa consideració. Alguns d’ells patien malalties com el tifus, la febre tifoide i la disenteria. Aquell dia es va donar l’ordre de deixar morir de fams als malalts i als ferits. Els que estaven més greus o que necessitaven cirurgia els varen col·locar fora perquè morissin de fred i es va deixar de repartir racions entre els ferits. Al vespre, els soldats alemanys ferits demanaven pistoles per suïcidar-se. Durant aquell dia, Hermann Göering va pronunciar un discurs per ràdio en que ja donava per acabada la Batalla de Stalingrad. El ministre va dir:

El combat del 6º Exèrcit ja forma part de la història. Al costat dels noms de Langemark, de El Alcazar, de Narvik, símbols de boja audàcia, de tenacitat, de valentia. Stalingrad serà per sempre per les futures generacions el del sacrifici mateix.

Mentrestant, els soviètics varen dividir la ciutat de Stalingrad en tres sectors: l’11º Cos va quedar aïllat al voltant de la fàbrica de tractors Dzerzhinski; els 8º i 51º Cossos al voltant d’una escola d’enginyeria, a l’oest del turó Mamaiev; les restes dels 14º i 4º Cossos estaven en una zona comercial al voltant d’Univermag. A part, durant aquell dia les pilots del 587º Regiment de bombardeig, guiades pel 10º Regiment, varen bombardejar als alemanys als voltants de la fàbrica de tractors.

En el sector sud:

Els exèrcits alemanys varen evacuar el Caucas.

En els Estats Units:

El president nord-americà Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el president de Brasil, Getuilo Vargas. Després de parlant-ne en un passeig amb un jeep es va decidir la participació brasilera en la lluita contra els nazis.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern va aprovar un decret que obligava a registrar-se per treballar a les dones d’entre 17 i 45 anys. El govern pensava que 3.000.000 dones entrarien de cop a la indústria, però només en varen aconseguir 900.000.

---

A Munic, Hans Scholl i Alexander Schmorell varen distribuir el seu cinquè pamflet contra el règim anomenat Pamflet del moviment de resistència a Alemanya. Aquest pamflet només el varen distribuir durant un parell de dies entre els universitaris.

A Líbia:

Davant la desesperació alemanya, l’Afrikakorps es va enfrontar amb els britànics en un nou combat, però els alemanys no deixaven de cedir terreny cap a Tunísia.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En la reunió de la Central de Planificació, el ministre d’Armament, Albert Speer, volia que un milió d’alemanys anessin a treballar en la producció d’armament. Aquella mesura no va ser mai acceptada. Al mateix temps, Hermann Göering es va posar d’acord amb Arthur Axmann per allistar a nois de secundària d’entre 15 i 17 anys com a personal auxiliar d’artilleria, els flakhelfers. Els alumnes serien ubicats en búnquers a prop dels emplaçaments dels seus llocs d’artilleria antiaèria i quedarien sota la seva supervisió, tot i que continuarien sent educats pels seus professors habituals, que els haurien de proporcionar 18 hores d’instrucció a la setmana.

A Polònia:

Heinrich Himmler va tornar a ser tractat pel doctor Felix Kersten en el seu quarter general. Himmler tenia mal de cap, un dolor poc freqüent en ell. Mentre rebia un massatge, Himmler es va queixar de que l’oficial de les SS Gottlob Berger ho pintava tot de color rosa. El líder de les SS també va renegar de que els finlandesos com els holandesos no estaven fent prou per ajudar-los, i els va titllar de traïdors.

En el front oriental:

A Stalingrad:

L’exèrcit soviètic, que tenien envoltat als soldats alemanys, va deixar als alemanys lluitant només des de dins de la fàbrica de tractors Dzerzhinski de Stalingrad. A més, a partir d’aquell dia, els soldats del 6º Exèrcit varen veure que era impossible comprovar les quantitats dels carregaments enviats, que eren molt minses, perquè ja no eren repartides segons les unitats, sinó tirades indistintament sobre els diferents punts de suport. Per complicar encara més les coses pels alemanys, aquell dia es varen unir els carros del 57º Exèrcit del general Batov amb les tropes de la 13º Divisió de la Guàrdia del general Rodmitzev. Era la primera vegada que les divisions del general Vasili Chuikov, a l’interior de Stalingrad, havien establert contacte amb un altre exèrcit soviètic des del 10 de setembre de 1942.

Unes hores més tard, el quarter general del 6º Exèrcit es va traslladar als grans magatzems Univermag de la plaça Roja. Els edificis que rodejaven la plaça havien sigut bombardejats, no tenien finestres i estaven plens de forats d’obusos. L’edifici on hi havia la seu del Pravda estava destruït, igual que el del Soviet de la ciutat i l’oficina de Correus. Del teatre només en quedaven les pedres. Més tard, Arthur Schmidt va anunciar en el quarter general de Friedrich Paulus que el 14º Cos blindat intentava capitular.

A Líbia:

La columna de Philippe Leclerc es va unir al 8º Exèrcit de Bernard Law Montgomery, arribat de l’est, i varen entrar a Trípoli, que havia sigut abandonada per les forces de l’Eix el 23 de gener. Més a l’est, una altra divisió de la columna de Leclerc va ocupar la ciutat de Radamès, a la frontera amb Algèria.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la Junta de la Policia a Varsòvia, el governador Hans Frank va dir que “no tenien que ploriquejar quan sentissin la xifra de 17.000 afusellats perquè eren víctimes de la guerra i que havien de tenir sempre present que figuraven a la llista de criminals del president Franklin Delano Roosevelt“. Frank va admetre que ell tenia l’honor de ser el número 1 d’aquesta llista.

---

En el quarter general de Heinrich Himmler, el líder de les SS va convidar a sopar a Rudolf Brandt, l’oficial de les SS Gottlob Berger i el doctor Felix Kersten. Himmler va dir-los que necessitaven més voluntaris perquè la guerra ja els havia dut moltes baixes. Berger hi va estar d’acord, però li va dir que no seria fàcil perquè ja no resultava atractiu anar al front. Després de sopar, Himmler i Berger es varen retirar per treballar junts fins a altres hores de la nit. Tenien que anar a veure a Adolf Hitler, però aquest no es trobava bé.

A Alemanya:

A la ciutat de Wuppertal, a la zona del Ruhr, la Gestapo va detenir a Friedrich Grossmann perquè, segons les seves informacions, estava preparant un atac “d’alta traïció”. Segons sis testimonis que eren familiars de l’home, Grossmann havia participat en la reconstrucció del Partit Comunista i havia distribuït pamflets comunistes. Grossmann va reconèixer haver format part del KPD en el passat. Tot i haver reconegut el seu passat, la Gestapo el va deixar lliure després de sis mesos d’internament. Molt probablement el varen deixar lliure després de que en el seu interrogatori donés els noms d’altres membres claus de la clandestinitat comunista.  

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les restes del 6º Exèrcit del general Friedrich Paulus es varen partir en dos. Per tal de que la resta no es rendís, uns quants defensors varen hissar la bandera de batalla del Reich per encoratjar als supervivents a combatre fins al final. Per altra banda, després de dos dies de combats, l’exèrcit soviètic va ocupar la ciutat de Voronej, a la riba esquerra del Don.

A Marroc:

A Marrakech, després de passar el dia anterior visitant el Sahara, el president Roosevelt va tenir que marxar de bon matí cap a Washington, passant abans per Lagos, Dakar i Brasil. Abans d’agafar l’avió, el President es va acomiadar del primer ministre Winston Churchill, que estava al llit dormint, i aquest en veure que el President marxava va decidir aixecar-se i acompanyar-lo fins a l’aeròdrom.