Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, en una conferència ministerial en el Ministeri de Propaganda, Joseph Goebbels va explicar en els seus col·laboradors la difícil situació en que es trobaven, si bé va subratllar al mateix temps que estava feliç de que ara s’obrís pas a la seva demanda d’una estratègia bèl·lica total. El ministre també va assegurar que només es podia derrotar als soviètics a través de mitjans brutals, i per aquest fet demanava la mobilització total de totes les forces i reserves alemanyes.

---

La WVHA, l’Oficina Central Econòmica i Administrativa de les SS, va informar a tots els comandants dels camps de concentració que, per raons tècniques, encara no havia sigut possible crear una fàbrica per la recuperació industrial dels cabells dels presoners.

A Líbia:

Al nord de Kurizo, el propi Philippe Leclerc va dirigir l’atac amb una de les seves columnes contra la ciutat de Umm el Araneb. Els italians finalment no varen tenir cap més remei que rendir-se.

A Espanya:

Gràcies al suport dels estudis UFA es va emetre per primer cop el noticiari del règim franquista, el NO-DO (Noticiarios y documentales cinematográficos).

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de rebre un massatge, Heinrich Himmler va participar en diverses reunions. Un cop acabades les reunions va parlar amb la seva esposa, Marga Himmler, i amb la seva filla, Gudrun Himmler, i va sopar amb oficials de les SS. Al voltant de mitjanit va ordenar la mort de 10 policies polonesos i va enviar al camp d’extermini a les famílies dels policies que no volien lluitar contra els partisans locals.

---

L’ambaixador italià Dino Alfieri va enviar un telegrama al seu govern on deia que no hi havia cap dubte sobre el destí dels jueus alemanys deportats, com el dels jueus polonesos, russos, holandesos i francesos. L’ambaixador afirmava que inclús les SS parlaven d’execucions en massa de dones i nens posats en fila davant una fossa comuna i els va relatar que un oficial de les SS l’hi havia confessat que havia assassinat a bebès menors de sis anys llençant-los contra una paret. Aquest telegrama el va llegir tant Benito Mussolini com el comte Galeazzo Ciano.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soldats soviètics varen avançar pel Caucas.

A Itàlia:

A Sicília, torpedes humans britànics Chariot varen causar greus danys al creuer italià Ulpio i a un petrolier en el port de Palerm.

A la Gran Bretanya:

El The Times va publicar un article en que parlava de l’execució del funcionari del Ministeri d’Afers Exteriors alemany, Rudolf von Scheliha, al mes de desembre per haver col·laborat amb els opositors i haver proporcionat informació als Aliats. El diari britànic va parlar de les conviccions pro-poloneses del executat i de l’ajuda que havia donat a moltes famílies poloneses.

A Nova Guina:

A Kokoda, al nord de l’illa, els nord-americans i els australians varen assaltar Buna.

Dissabte:

En el front oriental:

A Stalingrad:

reveient que aviat farien molts presoners, Konstantin Rokossovski va escriure un document sobre el seu tractament. En ell, el comandant soviètic deia que els presoners de guerra estaven massa temps dins de les unitat de l’exèrcit soviètic i que havien de recórrer amb ells entre 200 i 300 quilòmetres sense rebre aliments. Per intentar solucionar el mal estat en què arribaven, ordenava que els presoners rebessin atencions mèdiques i que els ferits, malalts, els exhausts o els congelats no anessin a peu, reduint les marxes diàries a 25-30 quilòmetres. A més, ordenava instal·lar zones de parades per passar la nit, donava dret als presoners a rebre menjar calent, aigua i totes les facilitats per escalfar-se, i demanava deixar-los la roba, sabates, roba interior, i utensilis per menjar. Però quan el document va ser enviat als comandants en forma de telegrama, aquest va ser passat per alt.

A Nova Guinea:

Gràcies a que varen utilitzar els carros de combats, les forces nord-americanes varen liquidar la bossa japonesa de Buna, a la costa oriental, on els japonesos resistien.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Des del quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre per ràdio un missatge d’any nou per al poble alemany i un altre per les forces armades. El dictador va enviar les seves salutacions a Friedrich Paulus i li va demanar que tingués fe perquè farien un esforç per treure’l de Stalingrad.

En una reunió amb l’Estat Major general, Hitler, enrabiat per la situació en general, va ordenar desmantellar la flota alemanya d’alta mar degut a l’excés de pèrdues. Les embarcacions varen ser desmantellades i convertides en ferralla.

A Alemanya:

El tinent general Gotthard Heinrici va ser ascendit a general d’Exèrcit.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, acabades de tocar les dotze de la nit, un soldat de la 24º Divisió Panzer en la part nord-est del Kessel va alçar la seva pistola i va disparar un carregador complet de bales cap al cel. Seguint el seu exemple, molts varen fer espontàniament la mateixa salutació. La idea es va escampar ràpidament al llarg del perímetre occidental de la 16º Divisió Panzer, després per la 60º Motoritzada i de la 29º Divisió, a l’est, al llarg del costat de la bossa, davant les 297º i 371º divisions situades en el Volga i cap als obscurs carrers de Stalingrad, on els soldats del 6º Exèrcit es varen sumar a la salutació.

---

A Novocherkassk, Erich von Manstein es va enfonsar quan va saber que a uns 600 quilòmetres al sud de Stalingrad, el Grup d’Exèrcits A, que incloïa el 1º Panzer i el 17º Exèrcit, estaven aïllats en el Caucas. El mariscal sabia que els havia de salvar a través de l’acorralada ciutat de Rostov, ja que sinó serien envoltats per una bossa més gran. Tot i que havia fer tornar enrere els panzers de Hermann Hoth, que es dirigien a Stalingrad per salvar als homes de Paulus, va trucar directament a Rastenburg per demanar una retirada del Caucas. Fent cas al seu mariscal, Hitler va donar l’ordre de donar la volta per tal d’evitar que més soldats quedessin atrapats a la bossa de Stalingrad.

---

En el mar Negre, els soviètics varen començar una ofensiva.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler estava molt enfadat amb l’Alt Comandament de la Marina perquè veia que en les notícies que apareixien a la premsa estrangera hi havia més informació d’una batalla naval al nord de Noruega, la Batalla del Mar de Barents, que la que li havien donat. Els alemanys es van haver de retirar d’aquella Batalla, i Hitler ho va considerar una vergonya perquè els vaixells de guerra alemanys, el SMS Lützow i el Admiral Hipper, varen ser atacats per les forces britàniques, que per ell eren més dèbils, i es van veure obligats a retirar-se després de rebre diferents danys. Hitler va criticar a la Marina per la seva falta d’esperit combatiu.

A Alemanya:

En un informe de l’Inspector d’Estadística del Tercer Reich Korheer per al cap de les SS Heinrich Himmler, s’afirmava que la disminució de la població jueva arribava a la xifra de 4.500.000 persones. Aquell dia, Himmler va rebre al SS-Obergruppenführer Werner Lorenz, que s’estava recuperant de les seqüeles d’un accident de cotxe, per parlar d’un assumpte important. Abans de la visita de l’oficial de les SS, Himmler va rebre tractament del seu doctor Felix Kersten i li va confessar que Lorenz era el més estúpid dels seus oficials de les SS.

Precisament, Richard Glücks i Oswald Pohl varen firmar una carta sobre les noves categories de presoners que havien de ser enviats als camps de concentració. Davant la falta de mà d’obra es necessitaven ara els presoners per produir i es varen queixar de que l’estat de salut d’aquestes persones era catastròfica per “treballar”. 

---

Segons va anotar Ernst Jünger aquell dia, el general Müller va explicar-los detalls d’actes cruels comesos pel servei de seguretat de les SS després de la conquesta de Kiev. Es va parlar dels túnels de gas on penetraven trens carregats de jueus. Jünger no tenia cap dubte de que s’estava matant jueus a gran escala. 

---

Bombarders britànics varen bombardejar la ciutat de Düsseldorf en una nit amb molts núvols. Però els britànics disposaven d’un nou dispositiu, el Oboeu, un enllaç radioelèctric que permetia llançar bombes sobre un objectiu encara que des de l’aire no es veiés res. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

El general Friedrich Paulus, que estava atrapat a Stalingrad, ja preveia que els reforços que l’hi havia promès Hitler no arribarien i es va preparar per la resistència dels atacs soviètics, per les baixes temperatures i la falta d’aliments. Però, a les deu de la nit, l’artilleria soviètica al voltant del Kessel varen celebrar la vinguda del nou any amb una festa i varen disparar les seves salves contra el 6º Exèrcit. Els oficials soviètics d’elevat grau varen organitzar una sèrie de reunions en honor als actors, músics i ballarines que visitaven Stalingrad per distreure als soldats. Un dels artistes convidats era el violinista Mijail Goldstein.

A Marroc:

Els alemanys varen bombardejar la ciutat de Casablanca i varen causar greus danys a la Medina.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va enviar a Adolf Hitler, que estava a Rastenburg, l’Informe número 52, titulat La lluita contra els assaltants, que deia de que a Ucraïna havien mort uns 10.000 guerrillers, aproximadament un miler en combat, juntament amb 14.000 sospitosos i col·laboradors de la guerrilla entre l’1 de setembre i l’1 de desembre de 1942. Després, de forma despreocupada, li va comunicar l’execució de 363.211 jueus en el sud de Rússia, Ucraïna i en el districte de Bialystok durant aquest període i va qualificar aquestes persones mortes de bandits. Per enviar tal missatge, el cap de les SS va utilitzant una màquina d’escriure de lletres grans per la mala visió del dictador.

---

En el petit poble de Bialowola, els alemanys varen tancar a l’escola a 69 habitants i els varen matar a trets.

A Alemanya:

Inge Spilker, la segona esposa del doctor Robert Ley, que havia caigut a l’alcoholisme i a la drogoaddicció com el seu marit, es va suïcidar després de barallar-se violentament un cop més amb el seu espòs. Inge es va tancar a la seva habitació de la seva casa a Waldbröl, a prop d’Essen, i es va disparar al cap. Va morir a l’acte.

---

Hermann Behrends, que havia sigut acusat per Himmler de ser excessivament ambiciós per voler ocupar el càrrec d’Ernst Kaltenbrunner com a cap de la Policia del sector Danubi-Viena, es va defensar a través d’una carta afirmant que mai havia parlat amb Kaltenbrunner i que era un “convençut home del Reichsführer”. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Fent cas als suggeriments d’Erich von Manstein, Hitler va autoritzar la retirada del 1º Exèrcit Panzer del Caucas per no veure’s atrapats en una bossa més gran que la de Stalingrad. Per la seva part, els soviètics varen tornar a ocupar Kotelnikovo, des d’on els alemanys havien començat a assaltar la trampa de Stalingrad.

A la Gran Bretanya:

El rei Jordi VI va apuntar que exteriorment tenia que ser optimista de cara al 1943, però que interiorment estava deprimit davant la perspectiva del moment.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Kurt Zeitzler va pressionar molt fort per aconseguir l’ordre de retirada del Caucas del Grup d’Exèrcits A davant del perill de ser rodejats pels soviètics. Adolf Hitler, després de reflexionar-hi molt, va donar l’ordre de retirada per radiotelegrafia. A partir d’aquell moment tot el Grup d’Exèrcits A es va començar a retirar.

A Alemanya:

El SS-WVHA va enviar una circular amb el número secret 66/42 rúbrica D III/14h/82.42 Lg/Wy dirigida als metges i els comandants de 16 camps de concentració. En la circular s’ordenava que els metges del camps haurien de vigilar l’alimentació dels presoners i haurien d’aplicar, d’acord amb les administracions, propostes de millora.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A les afores de Stalingrad, Erich von Manstein es va veure obligat a retirar les forces del general Hermann Hoth del riu Mishkova per impedir que siguessin rodejades per les forces soviètiques. L’ofensiva soviètica era ferotge i els guàrdies soviètics varen empresonar als últims italians davant uns amplis barracons propers a una estació ferroviària.

En el quarter general soviètic del front del Sud-oest al llarg de l’alt Don, Nikolai Vatutin es va posar en contacte amb el dictador Iosif Stalin per explicar-li la victòria que acabaven d’aconseguir. El general li va dir que l’ala dreta del 8º Exèrcit italià no existia, que havien fet 60.000 presoners, més o menys el mateix número de morts, i que les seves forces s’havien apoderat dels magatzems i que els alemanys ja no podien resistir més. El dictador soviètic curiosament no es va emocionar per aquella aparent victòria i va enviar el general Vatutin al voltant del gran aeroport alemany de Tatsinskaia, on el general Martin Fiebig hi resistia encara, i va deixar que se les arreglés pel seu compte en una batalla entre el Don i Rostov.

A Líbia:

Un dels grups de la columna del general francès Philippe Leclerc va avançar cap al nord de Kurizo i va arribar a Umm el Araneb, on es va reunir amb un altre grup de la columna del mateix Leclerc que havia arribat a la zona per l’est.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen provar per segon cop el prototip XB-29, el futur B-29, demostrant bones qualitats en general, però molts defectes, sobretot en els seus motors poc fiables.

---

Els nord-americans varen desxifrar la senyal Violeta dels japonesos en que sol·licitaven als diplomàtics espanyols a Washington que retiressin en el seu nom mig milió de dòlars en metàl·lic de la caixa de cabals de la seva antiga Ambaixada. Els nord-americans no varen fer res al respecte pensant en la possibilitat de que haguessin enviat la senyal per descobrir si el trànsit de Tòquio estava sent observat.

Diumenge:

En el front oriental:

A Stalingrad:

A la nit, Kurt Zeitzler va intentar convèncer a Adolf Hitler perquè retirés el Grup d’Exèrcits A del Caucas, tal i com li havia indicat Erich von Manstein. De mala gana, el dictador es va veure obligat a aprovar la retirada, ja que corrien el perill de ser encerclats pels soviètics. Després va canviar d’opinió. Per sort dels soldats del Grup d’Exèrcits A, Zeitzler ja havia comunicat per telèfon l’aprovació inicial de Hitler i la retirada del Caucas va ser un fet i Stalingrad es va convertir en una prioritat secundària.

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure un article en el Das Reich on va explicar que “els soldats caiguts havien sigut fidels al seu ideal, però que ells tenien que apartar-se de l’ideal i optar pel mal menor”. Criticava que “era una desgràcia nacional que mai haguessin tingut forces per trobar una coincidència absolutament exacte entre l’anomenada consciència nacional i la religiosa“, i va posar l’exemple dels japonesos que, segons ell, d’aquesta fusió havien fet néixer una energia patriòtica d’immens dinamisme. El ministre reclamava posar més èmfasis a la idea romàntica de morir per la pàtria i culpava a les generacions passades de renunciar a aquesta idea per enfocar-la a una idea individualista i particularista.

---

Andrei Vlasov va fundar a Berlín el Comitè Smolensk amb l’objectiu de reclutar voluntaris russos per formar un Exèrcit d’Alliberació per lluitar juntament amb els alemanys contra l’exèrcit soviètic.

A l’Atlàntic:

El comboi HX219 havia sigut avisat que un U-Boot l’estava perseguint i, tot i estar a prop de les costes britàniques, va decidir dividir-se. El comandant Donald Macintyre va ordenar que l’embarcació escorta Vanessa perseguís al submarí alemany i, després, va ordenar en la seva pròpia embarcació, el Hesperus, que s’unís a la caça. El submarí va ser enfonsat.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que el discurs de Nadal del papa Pius XII no tenia significat profund i només parlava de vaguetats rebudes amb una falta tota d’interès pels països en guerra. El Papa havia sigut informat per diferents canals del genocidi jueu.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A partir d’aquell dia, el 6ª Exèrcit va comprovar com la ració diària d’aliments s’havia reduït a 50 grams de pa i a un litre de sopa feta amb llegums. Aquesta reducció va comportar la debilitació de les forces físiques de la tropa. A les cinc de la tarda només havien rebut 38 avions de transport Ju-52 i He-111 amb 70 tones d’aliments, principalment pa.

A Algèria:

A dos quarts de vuit del matí, a Alger, Bonnier de la Chapelle, l’assassí de François Darlan, va ser afusellat en el camp de tir Hussein-Dey després d’haver sigut condemnat a mort el dia anterior. El cadàver de Bonnier va ser enterrat al cementiri Hussein-Dey.

Una hora més tard, a la catedral d’Alger, va començar la cerimònia pel funeral de Darlan on i varen assistir, entre altres, Charles Nogués, Henri Giraud, Bergeret, Boisson, Dwight D. Eisenhower, Robert Daniel Murphy, Mark Clark, Henri d’Astier i tots els alts funcionaris que havien treballat amb ell o que havien conspirat a la seva contra. Un cop es va acabar la cerimònia, la majoria dels presents varen marxar per decidir qui havia de succeir a Darlan com a Alt Comissari. Franklin Delano Roosevelt va enviar un telegrama demanant que fos Giraud el substitut perquè no volia de cap manera que ho fos Nogués, que a Marroc s’havia oposat al desembarcament del 8 de novembre. Finalment, Giraud va succeir a Darlan en el comandament civil i militar en el nord de l’Àfrica.