14 de gener de 1943

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler, el líder de les SS va rebre la vista de l’oficial de les SS Gottlob Berger i del doctor Felix Kersten, que havien estat junts a la casa del doctor a Hartzwalde. Com sempre, el doctor va tractar a Himmler a les deu del matí i, per la tarda, es va reunir amb Berger.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va ordenar entregar tots els presoners de guerra soviètics a les autoritats soviètiques per tal de poder negociar una sortida de la seva situació desesperada. Helmuth Groscurth, oficial de l’Estat Major, va escriure que s’havien menjat tots els cavalls en pocs dies i que estaven davant d’una de les catàstrofes més grans de la història. Per la seva part, els soviètics varen ocupar Pitomnik i el seu aeròdrom.

A Marroc:

Aquell dia va començar la Conferència de Casablanca entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt sense la presència del dictador Iosif Stalin. En aquella Conferència, que va acabar el 24 de gener, es va decidir el desembarcament Aliat a Sicília, la intensificació dels bombardejos massius sobre Alemanya i la seva capitulació sense condicions. El primer ministre havia arribat a Casablanca el 12 de gener i el President aquella tarda. Quan es varen reunir els dos caps d’Estat es varen saludar amistosament i cordialment, i es notava que entre ells dos hi havia una excel·lent relació.

A Líbia:

En el quarter general d‘Erwin Rommel es va celebrar l’aniversari de Fritz Bayerlein amb una festa. A la nit, els britànics varen bombardejar la zona i es va tenir que suspendre les celebracions.

A Nova Guinea:

Les forces aliades varen ocupar Sanananda.

13 de gener de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va firmar un decret redactat per Joseph Goebbels, Hans Heinrich Lammers, Martin Bormann i Albert Speer en el que s’exigia a tots els homes, dones i nens que es mobilitzessin obligatòriament per fer tasques de defensa. Sobretot es demanava a les dones d’entre 17 i 50 anys que es presentessin per al seu desplegament en l’esforç bèl·lic. Tot i firmar el document, que mai es va publicar, Hitler no va nomenar encara als membres de la comissió tripartit que s’havia de crear per aquesta mobilització.

A la una, pocs minuts abans de començar la junta informativa, Hitler va entrar a la sala de reunions des de les seves habitacions. L’acompanyaven Otto Günsche i el seu pastor alemany, la Blondi. Uns segons més tard varen entrar Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Kurt Zeitzler, Walter Warlimont, Walther Buhle, Karl Hans Jeschonnek, Karl Bodenschatz, Theodor Krancke, Eckhard Christian, Walter Hewel, Walter Scherff, Rudolf Schmundt, Nicolaus von Below, Gerhard Engel, i Karl Jesko von Puttkamer. Hitler només va saludar amb una encaixada de mans a Zeitzler. Els ajudants de Hitler varen estendre sobre la taula tres mapes que havia portat Zeitzler on es senyalava les posicions del Grup d’Exèrcits del Sud, Centre i Nord en el front oriental. El dictador es va posar les ulleres i es va inclinar sobre els plànols. Zeitzler va començar a presentar la situació de Stalingrad i va explicar que el 6º Exèrcit es trobava en una posició molt delicada. Hitler va intentar corregir a Zeitzler, però Christian se’l va avançar i va comentar que el subministrament des de l’aire estava sent obstaculitzat per culpa de les males condicions meteorològiques. Davant d’aquell comentari, Zeitzler va continuar les seves explicacions i va comunicar que Friedrich Paulus demanava a Hitler que li permetés trencar el cercle soviètic amb les unitats del seu Exèrcit que encara quedaven en condicions d’entrar en combat. Hitler es va posar fet una fúria i Keitel li va fer senyals a Zeitzler perquè callés. Però el dictador no es va poder contenir, va llançar les seves ulleres sobre la taula i va vociferar de que encara podien conquerir Stalingrad amb les divisions procedents de l’oest. Keitel, per intentar calmar els ànims, va posar la mà sobre el mapa i va comentar que s’havia de mantenir Stalingrad costés el que costés i va recordar-los que durant la Primera Guerra Mundial ja havien hagut de viure molts contratemps. Amb les paraules de Keitel, Hitler es va relaxar i li va demanar a Zeitzler que li ordenés a Paulus la seva decisió inamovible. Erhard Milch i Hans-Valentin Hube serien enviats a Rostov, on s’encarregarien d’assegurar-se de les provisions de l‘Exèrcit de Terra des de l’aire. Jodl va agafar llavors la paraula i va desplegar sobre la taula alguns mapes del front occidental i els va explicar que els anglosaxons de moment es mantenien passius en la seva lluita. Jodl va parlar a poc a poc sobre la situació a França, Noruega i els Balcans.       


A Auschwitz, durant aquell dia varen arribar tres transports amb jueus. De 1.210 persones que provenien de Berlín varen quedar registrats 127 homes. La resta, 1.083, varen ser enviats a les cambres de gas. Dels jueus del camp de Westerbork, 88 homes i 101 dones varen quedar registrats i 561 varen ser enviats a les cambres. Al voltant de 2.000 persones més varen ser deportades del gueto de Zambrów. Després de la selecció, 148 homes i 50 dones varen quedar registrades, i unes 1.802 persones varen ser assassinades a les cambres de gas.

A Alemanya:

En motiu de la commemoració dels 470 anys de la Universitat de Munic, el discurs del gauleiter Paul Giesler en el saló de congressos del Museu Alemany va provocar revoltes i protestes entre els estudiants, on hi havien els membres de la Rosa Blanca. La majoria dels estudiants varen ser col·locats a les galeries, ja que la platea va quedar reservada pels estudiants soldats, veterans, representants del NSDAP, les SS, les SA i de l’Exèrcit, a més d’algun professor. Després de lloar als estudiants que havien estat al front i que aviat haurien de tornar, i als que treballaven en les fàbriques d’armament, Giesler va començar a atacar aquells estudiants “sense talent” i que, segons les seves paraules, treien el lloc als altres, destacant a les dones. El gauleiter va exclamar que ell lloc natural de la dona no era la Universitat, sinó la família, al costat del marit. El públic, indignat, el va escridassar fins al punt de que Giesler va tenir que interrompre el seu discurs. Lluny d’arronsar-se, va dir que les dones havien de donar a llum cada any a un fill, un futur soldat del Führer i va arribar a dir:

… a les estudiants que no siguin suficientment guapes per pescar marit, les poso a la seva disposició a un dels meus ajudants. I us prometo, que seria molt divertit …

Aquestes paraules varen encendre encara més els ànims. Una vintena de noies varen baixar de la galeria, però varen ser detingudes per estudiants uniformats i les SS. Alguns estudiants varen intentar alliberar-se, inclús es varen enfrontar als uniformats. Finalment, els estudiants varen sortir del local i es varen dirigir cap a la Universitat cantant diversos càntics de protesta, fins que varen ser dissolts per la policia. 


Alfred Rosenberg va contestar la felicitació de Hitler per al seu aniversari del 12 de gener en el que li va relatar que haver lluitat al seu costat havia sigut l’honor més gran de la seva vida. El ministre li va reafirmar la seva lleialtat cap a la seva figura i a la seva obra i li va dir que esperava veure aviat la victòria. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

A dos quarts de deu del matí, el 6º Exèrcit va enviar un radiotelegrama per explicar que ja no tenien municions i que les tropes estaven esgotades. Al mateix temps, els soviètics atacaven a l’aeròdrom de Pitomnik, cosa que va provocar que un avió alemany de transport no pogués aterrar i es veiés obligat a volar en cercles esperant que la situació es calmés. Els controladors de terra varen netejar la pista perquè es pogués aterrar. Quan els avions alemanys, els Junkers i els Heinkels, aterraven, els ferits es dirigien cap als avions per poder marxar. Alguns inclús oferien 10.000 Reichsmarks per poder marxar. Entre els que varen marxar hi havia el capità Winrich Behr, que tenia ordres del comandant Paulus perquè li expliqués a Hitler la veritat sobre la situació. Portant el Diari de guerra del 6º Exèrcit, Behr es va enlairar a les cinc de la tarda i al cap d’una hora ja era a Novocherkassk, on va descansar una estona abans de dirigir-se a Rastenburg.

La Batalla de Stalingrad estava perduda per als soldats alemanys del 6º Exèrcit. Vuit divisions, la 3º, la 44º, la 60º, la 76º, la 113º, la 297º, la 376º i la 384º ja havien sigut destruïdes. Només la 29º Divisió Motoritzada conservava algunes forces per combatre en el costat occidental de la bossa. Al vespre, aquesta Divisió només disposava de quatre carros, però això no va fer que no es llancés un atac sota les ordres del general Ernst Leyser. Centenars d’alemanys ferits varen sortir dels seus refugis i varen seguir al general Leyser en un atac contra els sorpresos soviètics, que en un primer moment es varen retirar.

A Nova Guinea:

Els japonesos varen perdre finalment el control del camí de Kokoda, una important ruta a través de la serra d’Owen Stanley que anava fins a Port Moresby, que pretenien utilitzar com a base.

En els Estats Units:

A Waterloo, Iowa, oficials nord-americans varen comunicar a la família Sullivan que els seus cinc fills havien mort després d’un atac japonès el 14 de novembre de 1942 en l’embarcació de guerra a la qual anaven els seus fills, el USS Juneau. A partir d’aquest dia, el govern nord-americà va ordenar de forma taxativa que no hi hagués germans entre la tripulació.

12 de gener de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Otto Günsche es va presentar al quarter general de Rastenburg. Julius Schaub va ser l’encarregat de portar-lo davant Adolf Hitler, en el barracó de les conferències dels generals. El dictador estava dret al costat de Martin Bormann, a prop de la taula petit i rodona de davant la xemeneia. Quan Günsche va entrar per la porta, Blondi es va posar a lladrar. Un cop va sortir de la reunió, Günsche va quedar consternat pel canvi físic de Hitler i va preguntar-li a Schaub si el dictador estava malalt. Schaub li va negar amb un moviment de cap. A continuació, l’ajudant de Hitler el va portar a la resta del quarter i li va presentar els seus col·laboradors.

En la reunió del dia amb Hitler, Albert Kesselring va presentar una visió optimista sobre la defensa de Tunísia.

A Alemanya:

Tot i les hores complicades per l‘exèrcit alemany, Hermann Göering va trobar oportú celebrar el seu 50è aniversari amb una impressionant recepció amb una gran quantitat de regals valuosos i obres d’art que venien de tot arreu. Joseph Goebbels li va enviar un esborrany per felicitar-lo.

Alfred Rosenberg, que també feia anys, va celebrar el seu aniversari. A primera hora del matí, un cor de les Joventuts Hitlerianes i de la Lliga de Noies Alemanyes es va dirigir a la seva casa de Dahlem per cantar-li una cançó d’aniversari. Després el ministre es va dirigir a les oficines del partit nazi i a les del seu Ministeri. També va rebre una multitud de cartes de persones que el volien felicitar, entre elles les de Hitler del dia anterior. Rosenberg li va contestar l’endemà la carta de felicitació. A la nit, el ministre va oferir un banquet davant 200 persones en el seu Ministeri i després, amb alguns dels invitats, entre ells alguns gauleiters, es varen dirigir al Künsterhaus per continuar la festa.

En el front oriental:

En el sector nord:

En el preparatius per lOperació Iskra, l’Operació destinada a alliberar la ciutat de Leningrad, l’exèrcit soviètic va atacar al Voljov sobre les posicions del 18º Exèrcit d’Infanteria alemanya.

A Stalingrad:

Després de 112 dies de combat, els soldats soviètics es van fer amb el control dels enormes dipòsits d’aigua en el vessant del turó. A les set del matí, els soviètics varen continuar bombardejant a l’interior del Kessel  i des de les vuit atacaven al llarg de totes les línies del front amb nombrosos carros. Els comandants alemanys ordenaven en els seus homes que lluitessin fins l’última bala.


A Pitomnik, un únic carro T-34 va ser suficient per perforar el perímetre de les línies defensives alemanyes i va entrar en les pistes d’aterratge i d’enlairament. En veure’l, els alemanys varen baixar dels avions i els ferits varen marxar de l’hospital per dirigir-se cap a l’est, pel camí de Gumrak a Stalingrad. En sentir la notícia de l’aparició d’aquell carro, Arthur Schmidt va trucar i va començar a insultar a crits a mitja dotzena d’oficials responsables de la protecció del camp. Quan els oficials varen ordenar atacar aquell carro de combat soviètic, aquest havia desaparegut en la boira.


A la nit, Friedrich Paulus va acomiadar a Wolfgang Pickert, el cap de la 9ª Divisió Antiaèria, un dels seus generals de més confiança, per demanar ajudar i per volar a través d’una terrible tempesta de neu fins a Novocherkassk. De seguida que va aterrar va córrer a reunir-se amb el Grup d’Exèrcits del Don sobre les possibilitats d’un ràpid augment dels subministraments.

A Líbia:

Al sud-oest, un destacament de la columna de Philippe Leclerc va conquerir la ciutat de Sebha, la capital del Fezzan, capturant 700 presoners, 40 canons i 18 tancs. Al mateix temps, el 97º Grup nord-americà va bombardejar l’aeròdrom de l’Eix a Castel Benito, a prop de Trípoli.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va agafar un avió per dirigir-se a Marroc per ser present a una conferència a Casablanca amb Franklin Delano Roosevelt. Les delegacions nord-americanes i britàniques es varen allotjar a un gran hotel en el barri d’Anfa, a Casablanca.

11 de gener de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va presidir unes reunions entre el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, el ministre d’Afers Exteriors de Romania, Mihai Antonescu, el ministre d’Economia, Walther Funk, i el president del Banc del Reich. La guerra estava molt desfavorable pels alemanys i això provocava que tinguessin que enviar noves tropes a Romania, país aliat dels alemanys, fet que els obligava a mantenir hospitals de campanya i bases de provisions. Al final de la reunió varen arribar a un acord per entregar a Romania 30 tones d’or, uns 84 milions de Reichmarks, per tal de que continués la seva aliança amb el Reich.

A continuació, Hitler va redactar un escrit per Alfred Rosenberg en motiu del seu aniversari, que era l’endemà. El dictador el va qualificar com el primer cofundador intel·lectual del NSDAP i d’una de les figures humanes més distingides que el destí l’hi havia permès trobar. A més, li va donar les gràcies per “la fidelitat incommovible i la gran lleialtat”, que havia mostrat a la seva persona durant tots aquells anys, i li va fer entrega d’una donació per valor de 250.000 Reichsmarks.  

A Alemanya:

El SS Sturmbannführer Hermann Höfle, un dels organitzadors de l’Operació Reinhard, va anotar detalladament el número de persones que havien mort en cada un dels camps d’extermini fins a finals de 1942: 24.733 a Maïdanek, 101.370 a Sobibor, 434.508 a Belzec i 713.555 a Treblinka; en total 1.274.166 persones assassinades. Aquest telegrama, que va ser enviat a Adolf Eichmann i al SS-Obersturmbannführer Franz Heim, el sots comandant de la Policia de Seguretat i del SD en el Govern General, va ser trobat l’any 2000 entre els arxius custodiats en la Public Record Office de Londres. Els britànica varen interceptar i descodificar el telegrama de Höfle a Heim aquell mateix dia i va ser distribuït el 15 de gener, tot i que els britànics no estaven al corrents dels noms dels camps i no varen reconèixer les inicials amb les que el document els identificava, fet pel qual la informació no es va fer pública. El missatge a Eichmann no va ser ni interceptat ni descodificat. 


A dos quarts de cinc de la tarda, 25 bombarders anglosaxons del 106º Grup es varen enlairar de les seves bases per bombardejar Essen amb l’objectiu d’atacar la planta de Krupp. Dos aparells no varen tornar.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, el general soviètic Leonid Govorov va començar l’Operació Xispa amb l’objectiu de trencar el bloqueig que feien els alemanys a la ciutat. El general estava molt motivat després de tenir informacions de l’èxit de l’Operació Anell del dia anterior a Stalingrad.

A Stalingrad:

La situació en el Kessel encara va empitjorar més després de l’ofensiva soviètica del dia anterior. A les set del matí es va informar per ràdio a Erich von Manstein que els soviètics havien penetrat a l’est de Zibenko en un front de més de sis quilòmetres d’amplitud i que ells s’estaven debilitant ràpidament. A més, els soldats alemanys havien començat a desertar en massa i molts oficials de campanya havien perdut les ganes de dirigir la situació.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir davant del Gabinet de Guerra que la situació marítima era molt greu per culpa dels submarins alemanys, i que degut als combats que es produïen a les costes franceses s’havia d’avisar a la població francesa perquè abandonessin les seves costes. Anthony Eden va explicar que s’havia d’avisar als francesos tres o quatre dies abans de que hi hagués un atac, però el cap de l’Estat Major de l’Aire, Charles Portal, va advertir de que si s’avisava a la població local s’augmentaria el risc de ser atacats. Veient que tenia raó, Churchill va acabar comentant que només avisarien amb una advertència general d’abandonar les zones costeres i va demanar als seus departaments que aconseguissin la cooperació dels Estats Units per dur a terme aquesta iniciativa. Llavors, el primer ministre es va mofar dels alemanys dient que fugien quan es topaven amb els seus bucs de superfície i va afirmar que era la cosa més deshonrosa de la història d’Alemanya.

10 de gener de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va negar a la proposta de l’Estat Major de l’Exèrcit de garantir a tots els russos de les zones ocupades una declaració d’igualtat de drets, una autonomia administrativa i el restabliment de la propietat privada. El ministre va al·legar la seva negativa perquè presentava una falsa valoració del caràcter nacional eslau.

A Bielorússia:

Els alemanys varen tancar el camp d’extermini de Maly Trostenets, a prop de Minsk. En total hi varen morir 206.000 persones.

A França:

Un decret alemany delegava a Joseph Darnand, el nou cap de la policia francesa, el comandament conjunt de totes les forces de la policia francesa.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A trenc d’alba, després de que el dia anterior els soviètics bombardegessin amb 7.000 peces d’artilleria la ciutat de Stalingrad, on el 6º Exèrcit alemany estava atrapat, Konstantin Rokossovsky va ordenar a les forces soviètiques llançar una gran ofensiva contra l’est, el nord i el sud del perímetre de la ciutat en l’Operació Ring o Koltso. L’objectiu de l’Operació era eliminar als soldats alemanys que encara resistien dins de la ciutat i dividir-los en grups per aïllar-los perquè no poguessin rebre ajuda.

A les vuit del matí, els soldats alemanys que estaven esperant l’esmorzar comentaven el fet que els soviètics haguessin estat massa tranquils durant les últimes 24 hores. Dos minuts després, quan estaven mastegant els trossos de pa negre i es bevien el cafè aigualit, varen sentir 7.000 canons, llançagranades i morters  soviètics. Les fortificacions del 6º Exèrcit de la vall Karpovka varen ser els primers en caure sota el foc soviètic. Juntament amb l’artilleria varen aparèixer els avions soviètics que volaven a gran velocitat i a poca altura sobre les línies alemanyes.

A Pitomnik, els projectils soviètics varen caure sobre les pistes d’enlairament i varen disparar al personal que estava descarregant els subministraments dels avions. Després de dues hores d’atac, el perímetre alemany va deixar d’existir i els carros soviètics T-34 varen sortir de cop acompanyats per les tropes muntades. En el nord havien obert una bretxa entre la 113º i la 76º Divisió. A l’oest, la 44º Divisió austríaca va desaparèixer després de ser atacada per l’artilleria soviètica. El mateix va passar amb les divisions alemanyes 376º i 384º. Tota la zona occidental del front es va enfonsar pels alemanys i el poble de Dmitrevka va caure ràpidament sota el poder dels blindats soviètics. En el sud, la 297º Divisió d’Albert Pflüger va quedar destrossada entre Zibenko i Peschanka, i els soviètics varen poder continuar avançant sense trobar una seriosa resistència. Només a la cantonada sud-oriental, en el sortint de Marinovka, la resistència alemanya va poder aguantar momentàniament als soviètics. Allí, el principal atac soviètic es va concentrar sobre la vall del riu Karpovka, on el 6º Exèrcit havia construït búnquers en els costats del barracó. Sense aturar-se, els soviètics varen atacar a través de la cima del turó del Cosaco i centenars de carros anaven tan ràpid com podien amb banderes comunistes onejant a les torretes dels tancs.

Mentre els soviètics atacaven, el 6º Exèrcit viva en unes condicions deplorables: els soldats estaven en un estat molt dèbil pel fred i la gana, i ja no es podien defensar per la falta de municions. A més, molts d’ells no podien disparar la seva arma perquè tenien els dits de la mà congelats. Tot i que no estava en condicions per lluitar de tu a tu amb els soldats soviètics, els alemanys varen lluitar amb valentia. En acabar el dia, el 6º Exèrcit fugia cap a les ruïnes de Stalingrad, però estava atrapat.

En el sector sud:

Totes les formacions del 17º Exèrcit alemany ubicades en el Caucas varen retrocedir direcció al cap de pont del Kuban.

A Algèria:

A Alger, a les sis del matí varen ser detinguts Henri d’Astier i l’abat Cordier, acusats d’haver participat en l’assassinat de François Darlan el 24 de desembre de 1942.

 

9 de gener de 1943

En el front oriental:

A Stalingrad, els soviètics havien ofert el dia anterior al 6ª Exèrcit alemany, atrapat a la ciutat, la possibilitat de que es rendissin amb unes condicions, però els alemanys no varen poder acceptar la rendició perquè l’Adolf Hitler no va permetre mai que cap dels seus exèrcits es rendís. Com a resposta a la negativa alemanya, el general soviètic, en Konstantin Rokossovski, va llançar l’Operació Ring, que consistia en bombardejar les tropes alemanyes atrapades a la ciutat.

Mentrestant, el general Hans Hube va aterrar a l’aeròdrom de Pitomnik provinent del quarter general del Grup d’Exèrcits del Don a Novovherkassk. De seguida es va dirigir cap a la ciutat i va arribar al búnquer del quarter general del 6ª Exèrcit de Gumrak, on l’esperaven en Friedrich Paulus i l’Arthur Schmidt. De seguida que el va veure, en Paulus li va dir que li era impossible resistir durant gaire més temps, però en Hube el va interrompre per dir-li que els carros estaven arribant de França i li va demanar paciència.

En el sector nord, a les afores de la ciutat de Leningrad, els soviètics varen posar en marxa l’Operació Spark obrin un camí que conduïa a la ciutat, que estava des de feia mesos aïllada i envoltada per les tropes alemanyes.

A l’Àsia:

A la Xina, el govern xinès controlat pels japonesos varen declarar la guerra als Estats Units i a la Gran Bretanya.

8 de gener de 1943

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Sala de Sessions del Reich hi va tenir lloc una important reunió sobre la producció d’armament. Els ministres Joseph Goebbels i Walther Funk estaven d’acord amb el ministre d’Armament, Albert Speer, de que s’havia d’aconseguir més treballadors per les empreses d’armament. Una de les propostes de Speer era que les dones alemanyes es posessin a treballar en les fàbriques de producció bèl·lica. Però el ministre de l’Interior, Wilhelm Frick, el cap de la Cancelleria, Hans Heinrich Lammers, i Fritz Sauckel no estaven d’acord amb les propostes de Speer. Sauckel va explicar que ell podia proporcionar tota la mà d’obra que volguessin, així com especialistes estrangers, i, per tant, creia que no era necessari utilitzar les dones. Estava clar en la reunió que tant Sauckel com Speer tenien una molt mala relació fins el punt de contradir-se un de l’altre.


A Berlín, els líders dels dos grans grups opositors al règim nazi, el Cercle Kreisau i el grup de resistència civil i militar, es varen reunir a la casa de Peter Yorck von Wartenburg. Entre ells hi havia Ludwig Beck, Carl Goerdeler, Helmuth James von Moltke i Ulrich von Hassell, però no es varen posar d’acord en planejar plans per combatre al règim. Moltke, del Cercle Kreisau, va considerar a Goerdeler, del grup civil i miliar, un reaccionari, mentre que Hassell, del grup civil i miliar, va pensar que els membres del Cercle estaven lluny de la realitat. 


El Reglament provisional de Servei per al HSSPF deia que tots els militants de les SS estaven subordinats al HSSPF pel que feia al seu comportament ordinari, ordres i instruccions en el terreny professional, però també es deia que només les Direccions generals podien donar ordres tàctiques als seus respectius subalterns. 

En el front oriental:

A Stalingrad: 

El comandant del Front del Don, el general Konstantin Rokossovski, va llançar pamflets a la ciutat de Stalingrad oferint un ultimàtum de rendició al 6º Exèrcit alemany garantint la seva seguretat, ser retornats en acabar la guerra i els va prometre assistència mèdica als soldats ferits. Durant aquell matí, Rokossovski va enviar tres joves oficials de l’exèrcit soviètic, que portaven una bandera blanca, cap a les línies alemanyes del nord i es varen presentar davant de Friedrich Paulus amb un oferiment de rendició que havia d’acceptar abans de 24 hores. El comunicat mecanografiat en cinc fulles de paper de la Stavka i firmat pels generals Rokossovski i Nikolai Voronov deia:

La situació de les seves tropes és desesperada. Pateixen fam, fred i un esgotament total. El cruel hivern de Rússia no està més que començant. El gel, els vents polars, les tempestes de neu s’apropen. Els seus soldats estan desproveïts de roba apropiada i viuen en condicions inhumanes. Seguir resistint no té cap sentit.

Per totes aquestes raons, i amb l’objectiu d’evitar inútils vessaments de sang, li proposem les següents condicions de capitulació.    

Si es rendien els prometien retenir els seus uniformes militars, les seves medalles i insígnies dels seus rangs, els seus objectes personals i de valor, i, en el cas dels oficials superiors, les seves espases. Al final de la guerra, tots podrien tornar a Alemanya o el país que volguessin.

Tot i que sabia que aquell comunicat estaven en el cert, Paulus va rebutjar capitular davant l’ordre d’Adolf Hitler de no rendir-se i perquè desconfiaven dels soviètics. En tenir la resposta negativa, els soviètics varen estrènyer encara més el perímetre de la ciutat i varen capturar l’únic aeròdrom que els servia en els alemanys de connexió amb el món exterior, el de Pitomnik. Els alemanys varen tenir que reconstruir el de Gumrak, greument danyat per ells mateixos, per continuar seguint rebent ajuda.


A Novocherkassk, a la tarda, Erich von Manstein va rebre a uns quants generals, entre ells Hans Hube, que acabava de tornar de Rastenburg, i Nicolàs von Below, que havia sigut evacuat de Stalingrad el setembre per una icterícia. A la nit, durant el sopar, Hube els va parlar sobre la promesa de l’arribada de panzers, però cada cop que demanava l’opinió de Von Manstein, aquest canviava ràpidament de tema perquè sabia que no arribarien aquests esperats panzers. Després de sopar varen prendre unes quantes copes amb els oficials de l’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Don i, en aquell moment, Von Below va entendre per què Von Manstein no volia parlar d’aquell tema quan va saber que el pont aeri a Stalingrad transportava menys de 100 tones diàries. Per oblidar la situació en que es trobaven, el coronel es va passar la resta de la nit bevent grans dosis d’alcohol.

A Líbia:

Un destacament de la columna del comandant Philippe Leclerc va ocupar la ciutat de Murzuk.

7 de gener de 1943

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Joseph Goebbels estava molt preocupat per la situació del 6º Exèrcit alemany a Stalingrad i ja sabia del cert que no podien fer res per ajudar-los a sortir del cercle en el qual estaven envoltats sense pràcticament provisions.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soviètics varen enviar a tres emissaris a la ciutat per exigir la rendició del 6º Exèrcit. El comandant Friedrich Paulus va enviar d’immediat les condicions a Adolf Hitler, que va ordenar que resistissin i va prohibir la rendició.

En el sector sud:

Un batalló recent organitzat de tancs Tiger va impedir que els soviètics arribessin a Rostov i tallessin la línia de ferrocarril i la carretera per on es volia fer retirar el 1º Exèrcit blindat.

En el Mediterrani:

Un comboi de petroliers es va topar amb una manada de U-Boots. Set embarcacions aliades varen ser enfonsades juntament amb més de 100.000 tones de combustible.

En els Estats Units:

A Nova York, a l’habitació 3.327 del Hotel New Yorker, oblidat i abandonat va morir als 86 anys Nikola Tesla, l’inventor, enginyer mecànic i físic, que va ser el promotor més important del naixement de l’electricitat comercial.

6 de gener de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre una nota de l’oficial Walter Schellenberg que, segons li havien confirmat fonts suïsses, la RAF estava planejant una campanya de bombardejos destinada a tancar el pas del Brenner, entre Àustria i Itàlia.

Durant aquell dia, Hitler va tenir una violenta reunió amb Erich Raeder, a qui li va recriminar que la Kriegsmarine hagués perdut la seva iniciativa i la seva falta de combativitat i es negués a córrer riscos. Raeder, enfonsat, li va demanar ser rellevat del comandament. El 30 de gener serà rellevat.

A Lituània:

En el gueto de Kovno, el governador adjunt de la ciutat, Keiffler, es va reunir amb dos membres del Consell jueu del gueto per ordenar-los que volia que a partir d’aquell moments fossin ells, els jueus, qui tiressin dels carros enlloc dels cavalls perquè, segons el governador, el sistema de transport funcionava massa bé. Bàsicament era una mesura per humiliar encara més als jueus.

A França:

Caeser von Hofacker va escriure un document on constatava que els alemanys no tenien cap intenció d’establir relacions d’igualtat amb França. Von Hofacker va subratllar també que l’anglofòbia a França estava el 1940 en el seu punt culminant pel dèbil suport militar dels britànics i, segons ell, aquell havia sigut el moment ideal perquè Alemanya busqués un apropament amb França, per crear l’eix ParísBerlín, que hauria sigut, en la seva opinió, en el primer pas d’una Europa occidental unificada.

A Líbia:

La columna del general Philippe Leclerc va ocupar la ciutat de El Qatrun i Brak.

5 de gener de 1943

En el Reich:

A Polònia:

Des del quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va insistir en que Hermann Hoth s’havia d’aturar en el seu avanç per allunyar-se de Stalingradper conservar la seva zona. En saber que havien contradit les seves ordres de retirar-se del Caucas, Erich von Manstein va enviar un breu telegrama a Rastenburg en el que oferia la seva renúncia. Sabent que no podia perdre el millor comandant que tenia, el dictador es va fer enrere i va permetre que el general Hoth continués amb la seva retirada tal i com s’havia planejat.


Odilo Globocznik va afirmar que l’objectiu principal de l’Operació Reinhard (“l’expulsió” dels jueus) ja s’havia aconseguit a través de l’arrest i la concentració de persones.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va anunciar en els seus col·laboradors més propers que el trio format per Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers i ell mateix probablement elaborarien un pla d’acció per la realització de la guerra total que s’hauria d’entregar a Hitler el més aviat possible.

En el bàndol Aliat:

La Comissió Interaliada per Crims de Guerra va comunicar que les autoritats alemanyes s’estaven expropiant dels béns particulars en els països ocupats.

A Tunísia:

El 5º Exèrcit nord-americà del comandant Mark Clark va quedar operatiu a partir d’aquella jornada. Al mateix temps, les forces aliades varen formar una línia des del cap Serrat en el Mediterrani fins a Gafsa, en el sud.