Divendres:

A Algèria:

A primeres hores de la matinada, els diaris varen rebre ordres de retirar els articles que explicaven que François Darlan havia mort el dia anterior. Finalment, a les tres de matinada van rebre l’autorització per explicar la mort de Darlan en la seva pròxima edició. Al matí, els diaris van explicar els fets i varen dir que havia sigut assassinat per un agent de l’Eix. De seguida que es va anar coneixent la notícia una multitud de gent es va concentrar al voltant del Palau d’Estiu, a Alger, on va començar una desfilada davant de les restes de l’almirall. Mentre la gent plorava la marxa del seu almirall, els Aliats varen començar a parlar sobre qui havia de succeir a Darlan com a Alt Comissari. Per altra banda, tant Henri Giraud com Franklin Delano Roosevelt varen exigir mà dura contra l’assassí de Darlan perquè varen témer que es fessin més atacs terroristes.

Al matí, un capità instructor va interrogar a Bonnier, l’assassí de Darlan, que va repetir que havia actuat sol i que s’havia mogut per raons morals. Bonnier creia fermament que se’n sortiria perquè esperava que els seus companys efectuessin un cop d’Estat i pensava que l’alliberarien i seria considerat un heroi. Però, a la tarda, el Ministeri Públic va sol·licitar la pena de mort, que va ser confirmada pel tribunal de la cort marcial d’Alger.

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler es va traslladar a Prússia Oriental des del seu quarter a Friedrichsruht en el lloc de comandament, que va passar a anomenar-se Hochwald.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Durant les primeres hores del dia un fort vent va afectar en tot el Kessel i la visibilitat es va reduir a menys de 10 metres. A les cinc de la matinada, els homes del 6º Exèrcit dormien, la majoria havien anat a dormir beguts en la celebració de la Nit de Nadal, quan els coets Katiuska varen començar a ressonar. El terra s’aixecava i tremolava en cada canonada. En el sector conservat per la 16º Divisió Panzer d’Erich von Manstein es varen quedar sorpresos en veure que els soviètics atacaven. Els carros i els soldats soviètics estaven ja molt a prop d’ells. L’artilleria de 88 mil·límetres de seguida es va trobar sense municions i va destruir les seves peces amb els últims obusos abans de retirar-se a una segona línia de resistència. Von Manstein li va comunicar a Hermann Hoth que abandonés el seu avanç sobre Stalingrad, enviés una de les seves tres divisions blindades al front del Don i defensés sobre el terreny amb els elements de que encara disposava.

Al migdia, els oficials del servei secret del 6º Exèrcit varen declarar erròniament que els soviètics havien patit moltes baixes, però varen reconèixer, encertadament, que ells havien patit similars pèrdues. En total varen morir 1.280 soldats alemanys durant aquell dia de Nadal. La batalla va continuar fins la tarda mentre, en els flancs, els soviètics tancaven el cercle del Kessel.

---

A Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, Arthur Schmidt va parlar per teletip amb el general Schulz a Novocherkassk. Schulz el va informar de més notícies decebedores, tot i que no li va voler admetre que s’havia abandonat el cap de pont sobre el riu Mishkova, i Schmidt li va explicar que ells estaven resistint en uns condicions molt precàries. Quan el general Schmidt va tallar la comunicació va veure clarament que l’Alt Comandament havia perdut el control en sector sud del front oriental. Feia 48 hores que no rebien aliments i els queviures i el combustible s’estaven acabant. El soldats del 6º Exèrcit estaven tant desesperats que es passaven el dia manipulant les ràdios per captar emissores d’ona curta d’Alemanya. Per celebrar el Nadal, la intendència del 6º Exèrcit va servir en els soldats l’última ració que contenia carn. Es va aconseguir la carn gràcies al sacrifici dels últims animals de càrrega supervivents dels 12.000 que havien servit com aliment a les tropes durant l’últim més. Durant la nit, la majoria d’aquests soldats varen poder escoltar el popular cantant Lale Anderson. De cop varen poder escoltar les Emissores Anell de Joseph Goebbels i varen sentir com el ministre recitava els noms de les ciutats conquerides.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen fer el primer vol del míssil V-1, que va recórrer dos quilòmetres i mig de la base de Peenemünde.

A Polònia:

Els alemanys varen tornar a perseguir els jueus que s’havien amagat en el bosc de Parczew. Diversos centenars de jueus que estaven amagats en un campament militar varen ser capturats i assassinats. Al mateix temps, els alemanys varen entrar en el poble de Bialowieza i varen executar a 300 polonesos per la seva activitat a favor dels partisans. En l’actualitat, un monument recorda el lloc on varen ser enterrades les víctimes. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Erich von Manstein va fracassar en el seu intent començat el 12 de desembre d’alliberar els soldats alemanys que es trobaven rodejats pels soviètics a la ciutat de Stalingrad. Les tropes de Von Manstein es trobaven a tant sols 50 quilòmetres de Stalingrad, en el riu Aksai, a l’espera de que les tropes del general Friedrich Paulus, que estaven encerclats a la ciutat, traspassessin les defenses soviètiques i s’unissin a ells. Però els soviètics varen encerclar a 130.000 homes del 8º Exèrcit italià en el riu Don, cosa que va obligar a les tropes de Von Manstein a cancel·lar el seu pla per anar ajudar i cobrir els llocs dels italians. D’aquesta manera, el 6º Exèrcit va quedar condemnat a rendir-se o a morir a la ciutat. Els soldats que estaven atrapats vivien en unes condicions miserables; les racions de menjar s’havien esgotat i havien de sacrificar als cavalls per poder menjar.

Per complicar encara més les coses pels alemanys, a trenc d’alba el gran aeroport alemany a Tatsinskaia, a uns 250 quilòmetres a l’est de Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, va quedar sota el foc de l’artilleria del 3º Exèrcit de la Guàrdia soviètic. A dos quarts de sis del matí, els primers Ju-52 varen enlairar-se amb dificultat cap al cel per fugir. Però els pilots estaven confusos i es movien en totes direccions. Dos d’ells varen xocar enmig del camp i varen explotar. Enmig d’aquest caos varen aparèixer els carros soviètics en la pista d’aterratge mentre els avions passaven a prop d’ells. A un quart de set, el general Martin Fiebeg va marxar en avió de l’aeroport cap a Rostov. A terra i deixava 56 avions cremant. Mentrestant, Vasili Chuikov, satisfet i tranquil de que els seus plans anessin bé, es va acomiadar dels seus antics companys. Entre ells hi havia el general Ivan Petrovich Sologub, el general Fiodor Smejotvorov i el general Victor Zholudev, que serien enviats des del camp de batalla a la riba de davant del Volga.

A la nit, en els búnquers alemanys es va celebrar la Nit de Nadal i es va escoltar la melodia:

O Tannenbaum, O Tannenbaum, wie treu sind deine Blätter.

Els alemanys varen llançar milers de bengales multicolor. Aquella nit va ser tranquil·la pel que fa a batalles.

A Algèria:

A Alger va morir assassinat l’almirall francès François Darlan per tres dispars efectuats per un estudiant monàrquic francès de vint anys. En el seu lloc va ser nomenat l’Alt Comissari Aliat a l’Àfrica, Henri Giraud, que havia fugit d’Alemanya uns mesos abans. L’atemptat contra l’almirall francès havia sigut organitzat des de feia dies i es va decidir materialitzar-lo a la vigília de Nadal després de que els que varen atemptar contra la vida de l’almirall ho consultessin a uns astròlegs. Els assassins es varen reunir a primera hora a l’església Saint-Augustin i, en un confessionari situat a la dreta dels vestíbul, l’abat Cordier els va esperar per lliurar-los dos revòlvers de canó llarg Colt amb les seves corresponents municions. Un dels conspiradors, Morand-Bonnier, es va fer absoldre per l’abat pel que anaven a cometre. Després varen pujar a un Peugeot negre que els va dirigir a les altures d’Hydra, on hi havia grans extensions de terreny sense cultivar per provar les armes. Quan van fer la prova només una bala va sortir del canó i les altres quatre es van encasquetar. Veient que les armes no estaven en bon estat, el cap de l’equip va recordar que a la rue de Cartres hi havia una armeria i van anar corrents a reparar l’arma. Després de reparar-la varen tornar a Hydra i varen tornar a provar l’arma, que aquest cop va funcionar perfectament. A continuació es varen dirigir al Palau d’Estiu, on pensaven que hi hauria Darlan. Morand-Bonnier va entrar al palau fent-se passar per un diplomàtic que acabava d’arribar, però mentre esperava i examinava el lloc va veure que l’almirall abandonava el Palau i varen tenir que posposar l’atemptat. Varen decidir intentar-ho a les tres de la tarda.

Després de dinar, Henri d’Astier, el germà del general François d’Astier de la Vigerie, el cap de l’Estat Major de Charles de Gaulle a Londres, anava tranquil·lament en cotxe fins que es va trobar a Bonnier, al qual coneixia i eren amics. Després de saludar-lo el va convidar a pujar en el cotxe i el va portar en el Palau d’Estiu. Després d’aturar-se a prop del Palau, Bonnier va baixar de l’automòbil i es va dirigir a les oficines de l’Alt Comissariat. Tornant-se a fer passar per diplomàtic es va dirigir a la sala d’espera. A les tres de la tarda va escoltar com el cotxe de Darlan arribava al Palau i va abandonar la sala d’espera per dirigir-se a l’exterior, a uns vint metres de la reixa que conduïa al despatx de l’almirall, per disparar-li. A les 15:35, en veure que el tenia en el punt de mira de la seva pistola, Bonnier va disparar a Darlan dos trets, deixant-lo molt mal ferit al terra. El comandant Hourcade, l’ajudant de l’Estat Major de Darlan, va sentir els trets i es va dirigir ràpidament cap a Darlan. Veient que el seu objectiu no era mort i que havia de rematar-lo abans de que vinguessin a ajudar-lo, Bonnier es va abraonar a Darlan per disparar-li un tercer tret per després fugir corrents. Ràpidament, Hourcade el va perseguir i el va interceptar, però quan el va agafar pel coll i pel canell, Bonnier li va disparar dos trets i va fugir cap al despatx de l’almirall per escapar-se per la finestra. Quan anava per saltar per la finestra els guàrdies van anar més ràpid que ell i el varen atrapar.

Mentrestant, el moribund Darlan no parava de perdre sang i es va avisar a l’hospital militar Maillot, que es trobava a dos quilòmetres de distància, perquè es preparessin per rebre l’almirall, que va ser transportat cap a l’hospital en cotxe. Però quan varen arribar a l’hospital ja era massa tard i Darlan va entrar en coma. Després d’examinar-lo amb raigs-X els doctors varen decidir intervenir-hi quirúrgicament. L’almirall tenia els intestins perforats i el fetge destrossat. Darlan va morir durant l’operació mentre se li administrativa l’extremunció. Amb la mort de Darlan va sortir el dilema de sobre qui l’havia de substituir. Dwight D. Eisenhower i Giraud es varen reunir a Tunísia per discutir com solucionar aquest problema i varen decidir mantenir en secret la mort de l’almirall per evitar que el govern de Vichy intentés alguna maniobra d’última hora.

A Líbia:

Erwin Rommel va celebrar la Nit de Nadal en el seu quarter i li varen regalar un petit barril de petroli que contenia un quilogram de cafè capturats als britànics. 

A Tunísia:

Els Aliats varen combatre sense èxit per travessar les defenses de l’Eix. El 5º Cos va atacar sobre el turó Longstop, però llavors es va posar a ploure i els alemanys ho varen aprofitar per contraatacar. No va ser fins l’endemà i amb l’ajut dels francesos que els nord-americans ocuparien aquell turó.

A Itàlia:

A Roma, el comte Galeazzo Ciano va informar del seu viatge a Alemanya al rei Victor Manel III i li va manifestar la seva indignació per la petició del ministre Joachim von Ribbentrop de cedir part de la flota italiana al Reich.

En el Vaticà:

En el seu missatge de Nadal transmès per la ràdio al món, el papa Pius XII va parlar, tot i que de forma breu, del genocidi alemany quan va parlar dels centenars de milers de persones que, sense tenir cap culpa, segurament per la seva nacionalitat o raça, eren destinades a la mort o a un progressiu deteriorament. Trenta paraules escasses en un text de 26 pàgines. El discurs va ser oït per Benito Mussolini, que estava en companyia de Ciano, i va comentar que el sermó era més propi del rector del seu poble, Predappio. 

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va firmar un document sobre l’Observació a l’avís de malalties d’alts càrrecs on no només eximia a metges, sanitaris i dentistes de l’obligació de mantenir el seu secret professional davant del comissari Karl Brandt, sinó que també els ordenava a informar immediatament a Brandt del diagnòstic positiu de qualsevol malaltia greu o transcendent que portés qualsevol personalitats de l’Estat, el Partit, la Wehrmacht… bàsicament tota persona que ostentés un càrrec dirigent o una alta personalitat.  

A Alemanya:

Tal i com va fer el 23 de setembre de 1940, Heinrich Himmler va ordenar en els odontòlegs de les SS que extraguessin les dents d’or dels presoners morts i l’or dels vius que no fossin aptes per ser reparats.

Ernst Kaltenbrunner, que estava molest en si mateix perquè acusaven, sobretot Himmler, a Hermann Behrends de ser massa ambiciós després de que ell el proposés perquè el substituís com a cap de la Policia del sector Danubi-Viena, va enviar una carta a Himmler per dir-li que havia proposat a Behrends perquè sabia que “era un expert hàbil i que estava suficientment preparat en qüestions racials“.

---

A la presó de Prinz-Albrechtstrasse 8, Heinrich Müller va visitar al rector de la Universitat d’Oslo, Didrik Arup Seip, que feia poc estava tancat al camp de concentració de Sachsenhausen, per demanar-li disculpes de part de Himmler pels maltractaments que havia tingut que patir i li va afegir que els culpables de la resistència noruega havien sigut castigats. L’endemà, el rector va ser enviat a Munic i tres dies més tard va quedar lliure. El seu alliberament va ser gràcies al doctor Felix Kersten.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al sud de Stalingrad, a dos quarts de set del matí, la 6º Divisió Panzer va renovar la seva ofensiva amb l’objectiu d’ampliar el cap de pont a Vasilevska, en el riu Mishova, al sud del Kessel, però varen ser incapaços d’avançar. A les 13:05 va arribar un missatge del OKW des del quarter general de Rastenburg. Erich von Manstein esperava que fos la resposta de la seva petició del dia anterior d’ajudar als italians al nord de Stalingrad. No va ser així. Segons el missatge escrit pel general Kurt Zeitzler, Hitler demanava conservar el nus ferroviari de Morozovskaia i les dues bases aèries de Morozovsk i Tatzinskaia, però estava d’acord en que les unitats del 57º Cos Panzer fossin traslladades a l’altra banda del Don.

Mentrestant, a la ciutat de Stalingrad les condicions eren nefastes per als soldats alemanys del 6º Exèrcit i durant aquella jornada varen morir un total de 686 alemanys. A la tarda, Friedrich Paulus va afirmar que no abandonaria la ciutat sense una ordre de Hitler. Però l’Operació Wintergewitter (Tempesta d’Hivern) de Von Manstein per ajudar al 6º Exèrcit atrapat a Stalingrad va quedar frenada quan es van veure incapaços d’avançar per la forta oposició dels soviètics i per les monstruoses condicions meteorològiques. A més, els blindats del 4º Exèrcit del general Hermann Hoth es van veure obligats a parar-se al riu Mishkova i Von Manstein va tenir que retirar una de les tres divisions panzer del 4º Exèrcit per defensar el deteriorat flanc esquerre del seu Grup d’Exèrcits a la zona del Don. En fer aquesta acció, Hoth va tenir que replegar les seves debilitades tropes. Unes hores més tard, els carros de la 6º Divisió Panzer varen donar la volta i varen creuar de nou el riu Mishkova, però aquest cop en direcció contrària a Stalingrad. A mitjanit, els tancs alemanys es dirigien a ajudar als italians per estabilitzar el seu flanc esquerre. Llavors, Von Manstein i Paulus varen parlar per teletip. El comandant del 6º Exèrcit demanava que li donés la paraula xifrada que posaria el seu Exèrcit en camí de la llibertat o de l’oblit, però Von Manstein li rebutjava la seva petició ja que sabia que no el podia rescatar.

A la Gran Bretanya:

Una comunicació radiada desxifrada pels britànica deixava al descobert algunes xifres de l’Holocaust: 24.733 morts a Maïdanek; 101.370 a Sobibor; 434.508 a Bélzec; 713.355 a Treblinka; en total, entre els quatre camps: 1.273.966 morts.

En els Estats Units:

L’Office of Strategic Services, el OSS, va rebre permís per tal d’organitzar i dirigir una guerra de guerrillers a través d’unes noves unitats anomenades Operational Groups, OG. William J. Donovan va dotar als OG de personal exclusivament militar i va situar com a cap d’operacions el coronel Russell J. Livermore. L’objectiu era que entrenessin grups de guerrillers en territoris ocupats pels alemanys i els italians, i en dirigissin les accions de combat. Per això, aquells homes haurien d’estar preparats per viure en territori enemic durant uns quants mesos.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar desenvolupar els coets V-2.

---

A Cracòvia, sis membres de l’Organització Combatent Jueva varen atacar una cafeteria freqüentada per les SS i la Gestapo, la Cyganeria. El seu líder, Adolf Liebeskind, va morir en l’atac. 

A Alemanya:

A Berlín, a la presó de Plötzensee, els alemanys varen executar a la forca a Arvid Harnack i a Harro Schulze-Boysen, creadors de l’organització l’Orquestra Roja, i Libertas, l’esposa de Schulze-Boysen, Libertas. Els cadàvers varen ser consignats per una dissecció anatòmica per tal de que no fossin identificables. En aquell mateix dia i a la mateixa presó, els alemanys varen executar a través de la guillotina a sis homes i tres dones de l’Orquestra Roja. També varen executar al diplomàtic Rudolf von Scheliha per passar informació a l’estranger. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

El Grup Blindat del general Hermann Hoth va intentar ajudar des de l’exterior al 6º Exèrcit, que estava atrapat a Stalingrad, però els tancs de Hoth varen ser aturats a menys de 50 quilòmetres de la ciutat. Veient que no anava tal i com havien estudiat, en el quarter general del Grup d’Exèrcits del Don, a Novocherkassk, Erich von Manstein va preparar una recapitulació per entregar-li a Hitler en el seu quarter general de Rastenburg. El comandant explicava en un text altament secret, que l’enfonsament del sector italià en el nord de Stalingrad feia que s’haguessin de desplaçar cap allí i va demanar suspendre per un temps el rescat del 6º Exèrcit. Von Manstein apuntava que l’única possibilitat de salvar-los era proveint-los des de l’aire i que el 6º Exèrcit es retirés del Kessel. Però el 6º Exèrcit estava destrossat en tots els sentits i vivien en unes condicions desesperades. Els soldats d’Arthur Schmidt només disposaven de 23.000 cavalls per alimentar-se. 

A la nit, Von Manstein va trucar a Hoth per informar-lo de que es mantingués en disposició per executar en breu noves ordres. 

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg, commogut per la carta que li havia escrit una noia russa en que li relatava com en el seu poble s’havien agafat a la gent obligatòriament per convertir-los en mà d’obra, li va escriure una carta a Fritz Sauckel per demanar-li que en l’allistament de gent no s’utilitzés mesures que després poguessin ser retretes a ell i als seus col·laboradors. Segons Rosenberg, les mesures preses per reclutar mà d’obra es consideraven una forma de deportació en massa fins al punt que els que es sentien amenaçats per aquestes mesures preferien córrer el perill de fugir als boscos o anar-se directament amb els “bandits”.

---

Aquell dia es va emetre per primer cop un comunicat militar pessimista. En ell es deia que els soviètics havien traspassat la cobra del Don, però també s’explicava que les divisions alemanyes en marxa havien ocupat posicions preparades a la rereguarda.

---

A Berlín, Heinrich Himmler, que estava de molt mal humor, va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten, que aquell dia va marxar cap a Hartzwalde per reunir-se amb la seva família. El líder de les SS es queixava dels oficials de les SS, ja que la Batalla de Stalingrad no estava anant tal i com esperava. Himmler li va confessar que Gottlob Berger, el general de les SS, era dels homes que menys li agradaven perquè sempre tenia crítiques a fer.

Durant aquella jornada, Himmler va pronunciar un discurs en el que va lamentar que els paisatges dels territoris ocupats de l’Est haguessin patit enormement després de quedar descuidats per culpa ” de l’endarreriment cultural de les races estrangeres”.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al nord de Stalingrad, a Kalmikov, on hi havien les tropes italianes que s’havien refugiat allí després de ser rebutjades pels soviètics després d’intentar dirigir-se al sud, al matí li varen dir en el tinent Felice Bracci que s’atrinxerés amb els seus canons fins que arribessin tropes de reforç. Un oficial del seu comandament li va prometre que estava en camí una força operacional alemanya. Però aquell moment d’esperança va durar poc perquè de cop va començar a descendir un foc de morters des dels turons que els rodejaven i els italians es varen posar a córrer presos pel pànic. En veure’s atrapats, la majoria dels italians varen aixecar les mans en senyal de rendició.

Mentrestant, els oficials del servei secret del Grup d’Exèrcits del Don d‘Erich von Manstein estaven interrogant a un presoner soviètic del 3ª Exèrcit de la Guàrdia, el general Ivan Krupennikov, per saber els últims plans dels soviètics. Mentre interrogaven al general soviètic, els seus companys de la 6º Divisió Panzer es varen trobar amb el camí bloquejat pels soviètics per dirigir-se a la ciutat de Stalingrad, on els soldats alemanys varen registrar més morts per inanició que per les males condicions de vida degut al bloqueig soviètic. Incapaços de poder avançar més enllà del pont de Vasilevska, a només 65 quilòmetres al sud de la ciutat, els tancs alemanys Mark IV conservaven encara el cap de pont a la riba nord, però els problemes de subministraments, sobretot d’aigua potable, els feien desesperar veient que no podrien resistir gaire més.

A la ciutat, el 6º Exèrcit s’estava intentant preparar per l’atac, però la inseguretat del comandant Friedrich Paulus de no saber quin dia s’havia de trencar el cercle el feia estar molt intranquil. A més, la falta de combustible només portava confusió entre els seus homes. Sabent que havia d’actuar aviat, Von Manstein va demanar en el general Kurt Zeitzler una decisió definitiva sobre si el 6º Exèrcit havia d’intentar sortir del cercle i avançar tan ràpid com pogués per trobar-se amb el 57º Exèrcit blindat o si el comandant en cap de la Luftwaffe podia garantir els subministraments aeris durant un període prolongat. Zeitzler li va respondre amb un telegrama que deia que Hermann Göering estava segur de que la Luftwaffe podria enviar subministraments al 6º Exèrcit. Adolf Hitler encara no tenia clar què havia de fer amb el tema de Stalingrad i va autoritzar que el comandant del 6º Exèrcit intentés saber la distància que podria arribar a avançar en direcció sud. La resposta va ser que tenien combustible per només 20 quilòmetres i que no podrien mantenir la posició gaire més temps. El problema que tenien era que l’Exèrcit del comandant Hermann Hoth es trobava a 54 quilòmetres després d’avançar 17 quilòmetres, però ja no podia avançar més cap a les posicions del 6º Exèrcit. Els destacaments d’avantguarda de Hoth varen anunciar que havien vist els senyals de foc del 6º Exèrcit, però no podien arribar a on eren. La indecisió de Hitler va fer desesperar als seus. El cronista de guerra del OKW, Helmuth Greiner, va escriure que Hitler ja no era capaç de prendre una decisió. Però també dins del 6º Exèrcit hi havia confusió sobre com havien de sortir d’aquella situació. El propi comandament va qualificar la tàctica d’una sortida en massa del cercle sense ajuda de l’exterior, l’Operació Tro del general Von Manstein, com una solució catastròfica. Finalment, a la nit, Hitler va rebutjar aquella operació, ja que creia que Paulus no podria trencar el cercle.

Diumenge:

En el Reich:

El govern alemany estava molt preocupat per com es desenvolupava la guerra: a Stalingrad els transports aeris no funcionaven pel mal temps i els soldats patien gana. En el nord de l’Àfrica, les tropes de l’Erwin Rommel estaven sense gasolina i varen estar a punt de ser atrapades per les tropes britàniques. A Líbia, les forces aliades varen arribar a Homs.

---

A Berlín, a la nit, Heinrich Himmler va trucar al seu doctor Felix Kersten perquè anés a veure’l. El doctor volia viatjar a Hartzwalde per veure la seva família, però no podia dir que no i va tenir que posposar el seu viatge per l’endemà. Quan es varen reunir, Himmler li va regalar una escopeta de caça bela automàtica de calibre 16 amb sis cartutxos. Durant el tractament, Himmler li va assegurar que el criminal de guerra més gran era el president Franklin Delano Roosevelt perquè s’havia aliat amb els bolxevics. Quan varen parlar de Stalingrad, Himmler va culpar al ministre Hermann Göering, a qui va titllar de fill de gossa aficionat, d’haver fallat. Himmler va profetitzar que si la guerra la guanyaven els Aliats, aquests es repartirien Alemanya i que els soviètics saquejarien i violarien tan com poguessin.

En el front oriental:

A Stalingrad, a trenc d’alba, la 6º Divisió Panzer es dirigia ràpidament cap al pont de Vasilevska per enllaçar-se amb el 6º Exèrcit alemany atrapat en el Kessel, però davant d’ells els esperava el 2º Exèrcit de la Guàrdia soviètic. Immediatament després dels primers raigs de Sol, varen formar una posició defensiva en forma d’eriçó per esperar que arribessin camions de subministraments amb municions i gasolina per poder repostar. Mentre esperaven, els exploradors de la 6º Divisió Panzer varen observar la rereguarda per buscar alguna senyal dels necessitats subministraments, però en aquell moment els soviètics els varen atacar. Mentrestant, a Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, el general Arthur Schmidt va parlar per teletip amb el general Schulz i li va explicar les dificultats que tenien per poder dur a terme l’operació d’enllaç.

---

A l’alt del Don, a l’oest de Serafimovich, la 5º Companyia italiana d’en Bersaligieri es va desplaçar ràpidament per ajudar a les tropes del tinent Felice Bracci, que s’estaven retirant cap al sud, en un trajecte molt difícil per les condicions climàtiques de neu i fred. A les nou del matí, les tropes d’en Bracci varen arribar a Kalmikov per rebre noves ordres per després continuar cap a Meshkov. Però en aquells moments varen aparèixer els T-34 soviètics i els italians varen quedar presos pel pànic. Els tancs soviètics no els varen atacar i es varen desviar i els italians varen poder continuar cap a Meshkov. A la tarda els italians varen arribar a les afores del poble, però en aquells moments varen rebre l’impacte d’un obús de morter. Els soviètics havien arribat abans que ells i bloquejaven la carretera que es dirigia al sud. De seguida els italians els varen disparar, però els soviètics no varen cedir. Veient que era impossible continuar amb el pla, els comandants italians varen retirar les seves tropes i els soldats d’en Bersaligieri es varen reagrupar i varen tornar cansats a Kalmikov.

En el nord de l’Àfrica:

A Argel, Henri Giraud, acompanyat per en François Darlan, va condecorar amb la creu de guerra als capitans dels submarins Casablanca, Glorieux i Masouin per haver escapat a Toló dels alemanys el 27 de novembre de 1942.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir un altre cop amb el comte Galeazzo Ciano, Hermann Göering, Pierre Laval, Paul Schmidt i Joachim von Ribbentrop. Es varen asseure tots davant d’una taula rodona per parlar de la guerra, i Ciano va proposar una retirada del nord de l’Àfrica. Hitler no la va acceptar.

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, estava molt preocupat pels atacs aeris dels seus enemics i va decidir publicar un decret dirigit a tota la indústria armamentista. Speer els comunicava que degut els atacs aeris intensius dels Aliats es veien obligats a adoptar ràpidament mesures per traslladar les indústries d’armament més importants en zones més segures. Però les mesures de Speer no van acabar d’agradar. Per exemple, els caps regionals no volien instal·lar noves fàbriques als seus territoris per por a possibles atacs en la seva zona i els responsables de la producció no es volien traslladar a una nova zona, ja que esperaven possibles dificultats polítiques dels nous caps regionals.

---

El doctor Felix Kersten va anar com feia sempre a tractar a Heinrich Himmler, però quan el va veure va observar que el líder de les SS estava molt alterat. En preguntar-li què li passava, Himmler li va contestar si podia tractar a una persona que patia forts dolors de cap, marejos i insomni. Després de dir-li que sí, Himmler li va ordenar discreció i va recollir una carpeta negra de la seva caixa forta i en va treure d’ella uns papers. Kersten va quedar parat en llegir que era l’informe mèdic de Hitler que arribava fins els temps en els que es va quedar cec en l’hospital de Pasewalk. S’afirmava que Hitler, quan era un jove soldat, havia contret sífilis, i que aquesta era la causa de la seva ceguera temporal. El 1937 es constatava que la sífilis havia empitjorat i que durant el 1942 s’havien presentat símptomes cada cop més clars de sífilis progressiva. L’informe estava firmat pels doctors Karl Brandt i Theodor Morell. Quan li va tornar l’informe, Kersten li va comunicar que no podia fer-hi res com a metge dedicat a la teràpia natural. En parlar d’aquell tema amb Rudolf Brandt, aquest va quedar sorprès de que Kersten sabés tal secret i el va avisar de que com a estranger corria un greu perill ara que sabia un dels secrets més ben guardats.

---

Durant aquell dia es va condemnar a mort a una persona que pensava atemptar contra la vida del ministre Joseph Goebbels col·locant una mina sota el pont que duia a Schwanenwerder, que era per on preveia que hi passaria Goebbels.

A Àustria:

El jurista alemany Ludwig Haydn va informar sobre un rumor que circulava per Viena que deia que els jueus deportats s’havien de despullar i pujar a vagons en els que se’ls introduïa el gas per una canonada. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els tancs de la 6º Divisió blindada del mariscal de camp Erich von Manstein es trobaven a 30 milles al sud de Stalingrad per intentar salvar el 6º Exèrcit. Llavors, Von Manstein va ordenar a Friedrich Paulus que trenqués la bossa soviètica cap al sud-oest i es dirigís a on eren ells. A Novocherkassk, Von Manstein continuava preparant amb molta dedicació com podia salvar el 6º Exèrcit i, a les 14:25, va transmetre les seves idees a Hitler en un teletip altament secret. En ell, Von Manstein li deia que no es podia esperar auxiliar al 6º Exèrcit en breu degut a l’escassetat d’avions, al mal temps i a les poques previsions que rebia el 6º Exèrcit. Després de dir-li que ell no els podria socórrer com li havia ordenat, li va explicar que l’única possibilitat residia en que el 6º Exèrcit es dirigís cap al sud-oest per establir contacte amb el 57º Cos Blindat del 4º Exèrcit Panzer en el riu Mishkova. Per fer-li veure que havien de córrer en dur a terme aquella operació, li va explicar que les provisions de la bossa arribarien fins al 22 de desembre. Però Hitler continuava rebutjant totes les peticions de considerar una sortida del cercle perquè tenia informacions de que el 6º Exèrcit només seria capaç d’avançar un màxim de 30 quilòmetres cap al sud-oest i no arribarien a les tropes de Hermann Hoth. Tot i saber que Hitler no ho acceptava, Von Manstein es va posar en contacte amb Paulus per explicar-li el seu pla per fer-lo sortir del Kessel, ja que pensava que el dictador canviaria d’opinió.

Pensant amb el pla de Von Manstein, a uns 70 quilòmetres al sud del Kessel, la 71º Divisió Panzer es va afanyar a col·locar-se en posició en el flanc esquerre de la 6º Divisió blindada, intentant obrir bretxa cap a Paulus. Però sabent que Paulus no es dirigiria cap a ells, a primeres hores de la tarda els carros alemanys varen tornar a Vejne-Kumski, on centenars de soviètics els varen assaltar per sorpresa i els varen aturar. Mentre eren portats com a presoners dels soviètics en la rereguarda, la 6º Divisió blindada va rebre noves ordres de dirigir-se ràpidament cap al pont de Vailevska, a 25 quilòmetres al nord-est del riu Mishkova.

Sabent que havien desaprofitat una oportunitat, Von Manstein i Paulus varen tornar a parlar després de que el mariscal rebés permís de Rastenburg per atorgar al 6º Exèrcit una autorització parcial per obrir pas. Paulus el va informar de que aquell dia havia rebut per primer cop els subministrament aeris necessaris, unes 220 tones, i va esperar a rebre noves ordres per poder obrir la bretxa que els havia de salvar. L’ordre va arribar en un teletip, la número 60.328, a les sis de la tarda, en que s’explicava que el 57º Cos Blindat de les 6º i 17º Divisions Panzers del 4º Exèrcit Blindat havien derrotat als soviètics a la zona de Verjne-Kumski i, a més, es deia que havien arribat a la secció de Mishkova i que s’havien iniciat els atacs contra poderoses forces soviètiques a l’àrea de Kamenka i al nord-d’aquella zona. Per tant, s’ordenava al 6º Exèrcit que es concentrés tant ràpid com pogués per l‘Operació Wintergewitter per establir contacte amb el 57º Cos Blindat perquè poguessin arribar abundants subministraments. També es demanava conservar l’aeroport de Pitomnik. Aquest canvi de plans va deixar atònits a Paulus i a Arthur Schmidt perquè sabien que ara haurien de portar tot el pes de l’Operació ells sols. Molt preocupat per saber com ho haurien de fer, Schmidt va parlar amb el general Schulz en una conversació en teletip. Després d’una breu discussió sobre les necessitats més importants per proveir al 6º Exèrcit, Schulz, que sabia que no podria complir les exigències, va tallar la conversació dient-li que ja no tenia res més a dir-i i que desitjava que tot anés bé.

Mentrestant, la 6º Divisió Panzer va començar a obrir-se pas cap al Kessel sota la llum de la Lluna. Poc després de les deu de la nit, els tancs es varen aturar per fer un breu descans i varen veure a l’altra banda de la carretera una sèrie de trampes antitancs i trinxeres. Uns minuts després, els soldats soviètics varen sortir d’aquelles trinxeres i varen córrer a envoltar-los. De cop, des dels turons de davant, es va sentir un tret que va ser seguit per una llarga ràfega de foc de metralladora contra els soviètics, que aquests es varen refugiar a les seves trinxeres cobertes de neu. D’aquesta manera els panzers alemanys varen poder seguir endavant.

---

A uns 200 quilòmetres al nord-oest, al llarg dels últims trams del riu Don, on es desenvolupava la segona ofensiva soviètica contra les forces italianes, l’exèrcit soviètic va renovar els seus atacs en el riu Chir, però aquest cop concentrant-se en atacar només al 8º Exèrcit italià. Els malalts d’un hospital de campanya corrien a través dels pavellons cridant que els soviètics ja havien aconseguit penetrar les defenses italianes i que estaven a només 200 metres d’ells. Després de carregar els pacients en camions es varen posar en marxa en una carretera carregada de neu i només varen poder avançar a una velocitat de 5 quilòmetres per hora. De seguida els soviètics els varen atrapar i els varen disparar amb els seus morters.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

El comte Galeazzo Ciano i el mariscal Ugo Cavallero varen arribar al quarter general de Rastenburg per entrevistar-se amb Adolf Hitler i Pierre Laval (a qui Ciano odiava) durant tres dies. Els italians estaven nerviosos perquè s’acabava de produir la catastròfica derrota del 8º Exèrcit italià en el curs mitjà del riu Don. El comte italià li va entregar a Hitler una carta de Benito Mussolini en què li recomanava que intentés firmar per separat la pau amb la Unió Soviètica per centrar-se en derrotar als Aliats occidentals al nord de l’Àfrica. Hitler si va negar en rotunditat i li va contestar que si feia això es veuria obligat en poc temps a combatre de nou contra una Unió Soviètica que tornaria amb forces renovades. L’únic que va provocar la carta va ser que la reunió continués de forma freda, ja que hi havia un malestar per tal i com es desenvolupava el conflicte en el front oriental. Quan Hitler els va demanar que ignoressin tota consideració a la població civil a canvi d’enviar subministraments al nord de l’Àfrica, els dos delegats italians li varen respondre amb evasives.

---

A les deu del matí, Heinrich Himmler va necessitar tractament del seu doctor Felix Kersten. El doctor en veure’l ja va observar que tenia aguts dolors d’estomac i que estava desesperat. Himmler criticava durament al comte Ciano, dient que faria que acabés a la forca per traïdor. Quan anava per acabar el tractament, els dolors del líder de les SS havien desaparegut i Kersten ho va aprofitar per preguntar-li si eren certs els rumors que deien que la guerra anava malament. Himmler li va contestar que havien tingut alguns problemes a Stalingrad, però li va prometre que aviat es resoldrien. Quan el doctor li va voler fer veure que Hitler estava actuant de manera inhumana amb els diferents pobles que conqueria, Himmler es va exaltar i li va exclamar que el dictador desitjava eradicar als jueus i els gitanos perquè era una necessitat d’Estat. El doctor no es va donar per vençut i va insistir de que s’estava fent de forma inhumana. Himmler li va contestar que per ells només hi havien tres formes de vida: humans, animals i jueus, i li va assegurar que havien d’eradicar als últimes perquè els primers poguessin sobreviure. Abans de marxar, Kersten li va demanar si li podia alliberar una llista de dotze holandesos, deu francesos, quatre noruecs i tres belgues que havien sigut arrestats. Himmler ho va acceptar, va firmar la llista i la va passar a Rudolf Brandt, que va prendre les mesures necessàries per alliberar aquestes persones.

A Alemanya:

A Berlín, Hermann Göering va pronunciar un discurs en el Palau d’Esports davant dels nous oficials alemanys.

A França:

El U-564 del capità de corbeta Teddy Suhren va arribar a Brest després de passar-se els últims mesos a l’Atlàntic. En el moll els esperaven una banda de música de l’Exèrcit i una guàrdia naval d’honor, l’alcalde de la ciutat i una multitud d’oficials, soldats i treballadors del port. En quan Suhren va desembarcar, la banda va començar a tocar i va ser rebut amb un fort entusiasme.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A la tarda, Friedrich Paulus va inspeccionar el seu front i va comprovar que la moral combativa i l’estat físic dels seus homes es desintegrava poc a poc. De retorn a Gumrak, el seu quarter general, es va trobar amb el comandant Eismann, que el dia anterior havia rebut ordres d’Erich von Manstein perquè anés al Kessel, i amb Arthur Schmidt. Eismann li va fer veure que la columna de socors de Hermann Hoth només podria continuar el seu camí durant un temps molt limitat i li va explicar que les males notícies del front italià farien que les divisions de Hoth es desviessin de la ruta del Kessel per salvar-lo. Fent caure més els ànims, Eismann li va afegir que inclús amb les condicions més optimistes era dubtós de que els carros de Hoth poguessin avançar 30 quilòmetres més enllà del riu Mishkova fins a Businovka, on Paulus havia esperat dur la unió del seu 6º Exèrcit amb el de Hoth. Després de fer-li veure que era molt complicat salvar el seu 6º Exèrcit, Eismann li va demanar que es dirigís 40 quilòmetres més al sud del que havia previst. Parlant-ne entre ells, Paulus i Schmidt varen reafirmar la seva intenció d’obrir la bretxa el més ràpid possible, però varen argumentar que no ho podrien fer fins que el 6º Exèrcit hagués rebut combustible en abundància per als seus carros. Tot i sabent que tenien molt poques possibilitats, Eismann els va pressionar perquè acceptessin els riscos de dur a terme la unió tot i les desfavorables condicions. Però Paulus i Schmidt varen rebutjar fermament la idea de començar l‘Operació Tempesta d’Hivern sense tenir més subministraments. Amb la situació sense resoldre es va donar per acabada la reunió. Destrossat anímicament, Paulus va tornar al seu quarter, on va escriure una carta per la seva esposa Coca. Per no inquietar-la amb els seus temors, li va preguntar per coses quotidianes sobre el seu benestar i el dels nens.

A Líbia:

Els alemanys van destituir el general Walther Nehring, el comandant de les tropes en el nord de l’Àfrica, pel general Jurgen von Arnim.

---

Les forces aliades varen arribar a Misurata.

A Algèria:

A Alger, els tres presidents dels consells generals d’Alger, Orà i Constantina es varen reunir amb François Darlan al Palau d’Estiu per intimidar-lo perquè deixés el càrrec d’Alt Comissari.

En el bàndol Aliat:

La Comissió Interaliada pels Crims de Guerra va comunicar que les autoritats nazis estaven duent a terme a Europa l’extermini de la població jueva i es va declarar que els que matessin jueus serien jutjats després de la guerra.

 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va veure arribar entre 400 i 600 cartes de presoners alemanys dels camps de concentració soviètics. Quan Joseph Goebbels va estar al corrent de l’arribada d’aquestes cartes va interpretar que els soviètics intentaven establir una relació entre els presoners i les seves llars, i va témer de que intentessin seguir una propaganda dissimulada encontra del règim nazi. Per posar fi a aquests temors, Goebbels va prohibir entregar més cartes dels presoners als familiars.

El ministre, parlant de l’anomenada qüestió jueva, va escriure que ara no s’havien de preocupar del tema després de superar tantes etapes complicades i que, en qualsevol cas, el fet de tenir jueus entre mans procuraria a que el judaisme internacional no els ataqués.

---

Davant de la falta de mà d’obra, Heinrich Muller va enviar una circular ordenant l’enviament de 35.000 presoners dels camps de concentració per treballar abans del 31 de gener de 1943.

---

Heinrich Himmler va celebrar amb la seva esposa Marga i la seva filla Gudrun el Nadal a la casa de Gmund. Segons va deixar constància Gudrun, es varen regalar 14 llibres, una vaixella, coses per la casa de nines, un conjunt de pell i “mil coses”…

A Polònia:

En un camp proper a Kruszyna, 557 jueus varen ser assassinats. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Davant les baixes temperatures, el riu Volga es va congelar definitivament perjudicant als soldats soviètics, que no van poder creuar el riu amb les seves barques i no podien accedir a la ciutat de Stalingrad.

En un altre punt, l’exèrcit soviètic va trencar les línies del 8º Exèrcit italià a Boguchar i, per la nit, ja havien obert un forat de 45 quilòmetres de profunditat.

---

A 225 quilòmetres al sud-oest de Novocherkassk, a la nit, Erich von Manstein va sopar amb el comandant Wolfran von Richtofen per parlar de com salvar el 6º Exèrcit. Von Richtofen estava irritat perquè havia demanat dos dels seus esquadrons de bombarders per ajudar al 6º Exèrcit, però el OKW els havia traslladat, sense previ avis, a un altre sector. Els dos comandants veien com les ordres donades des del quarter general de Rastenburg no s’adequaven a les necessitats del moment. Von Manstein, cansat de que no valoressin les seves opinions, va informar al seu cap del servei secret, el comandant Eismann, sobre la situació i li va ordenar que volés al Kessel per discutir l’estratègia amb els caps del 6º Exèrcit.

En el bàndol Aliat:

Després de que Anthony Eden mostrés el dia 14 en el seu Gabinet un informe oficial sobre el genocidi jueu, els governs britànic, nord-americà, soviètic i el Comitè Nacional Francès varen emetre a la vegada declaracions en cada una de les seves capitals dient que consideraven intolerable l’atac assassí dels alemanys contra els jueus i varen posar èmfasis en la intenció sovint reiterada per Adolf Hitler d’exterminar el poble jueu a Europa perquè tenien molts informes provinents del continent que confirmaven que aquesta intenció s’havia posat en pràctica. En l’informe es va informar que els jueus estaven sent deportats als territoris ocupats de l’Est en condicions horribles i que no es tenien notícies dels deportats. Tampoc sabien si els conduïen lentament a la mort en camps de treball forçat o eren assassinats en execucions massives. Els tres governs varen comprometre’s a castigar als responsables i varen concloure que la millor manera d’aturar el genocidi era centrar-ho tot en guanyar la guerra com més aviat millor. També varen informar d’aquests fets als governs neutrals o associats amb els alemanys i els varen comunicar que, un cop hagués conclòs la guerra, castigarien aquests fets.  

A Líbia:

Les tropes aliades varen arribar a El Nofilia.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va reunir amb Leni Riefensthal per parlar de la seva nova pel·lícula que s’anomenaria Tiefland, que ja havia costat més de 5 milions de Reichsmarks i que encara quedava més d’un any per acabar-la. Goebbels va veure que Leni estava cansada de tants esforços en la pel·lícula i li va aconsellar que s’agafés uns dies de vacances abans de tornar a la feina.

---

Heinrich Müller va informar de que, en relació amb un augment de la demanda de treball forçat en els camps de concentració, per al 30 de gener de 1943 la Gestapo detindria a 45.000 jueus, inclosos invàlids, vells i nens, en una operació que duraria només un dia.

A Polònia:

Adolf Hitler va donar instruccions a la seva Bandenbekämpfungsbefehls (l’ordre sobre la lluita contra les bandes) per endurir-la i perquè les seves tropes estiguessin preparades i autoritzades per fer qualsevol acte i va recordar un cop més que el soldat estava obligat a lluitar per la seva existència. Segons aquesta ordre, el soldat tenia el dret i el deure d’utilitzar qualsevol mètode amb dones i nens sempre hi quan portés a l’èxit per superar el domini de les bandes, les quals va definir com a pesta. Segons Hitler, els miraments, fossin quins fossin, eren un atemptat contra el poble alemany i va deixar clar que els soldats d’avantguarda no podien tenir cap compassió amb qualsevol banda ni cap compassió amb cap dels seus membres perquè, en les seves paraules, era més que mai una qüestió de vida o mort pel poble alemany..

Fent cas a les instruccions de Hitler, es va ordenar que en els Balcans qualsevol consideració amb els partisans era un crim contra el poble alemany. Wilhelm Keitel va escriure que era necessari utilitzar totes les forces per atacar a les dones i els nens dels pobles de l’Est perquè qualsevol consideració seria un crim contra el poble alemany. A més, Heinrich Himmler va donar noves directrius de guerra contra els partisans i va donar permís per matar a dones i nens. També va ordenar desmantellar els camps de confinament i deportar amb combois Z els 13.000 gitanos alemanys, els siniti i els romanesos, a Auschwitz, i els membres de clans gitanos d’origen balcànic que no fossin de “sang alemanya ” provinents d’Alemanya, Àustria i el Protectorat de Bohèmia i Moràvia en el recinte anomenat camp del gitanos, per aplicar la Solució Final. Les úniques excepcions serien els gitanos que acceptessin ser esterilitzats i els “gitanos purs” que prèviament portessin una vida nòmada. Aquest grup de gitanos, uns 23.000, varen ser tancats en un camp especial d’Auschwitz perquè es considerava que era un grup més criminal i antisocial que el dels gitanos purs. 21.000 d’ells varen ser registrats al camp i 20.000 d’ells varen ser assassinats a les cambres de gas o varen morir per altres causes. En aquell mateix dia a Auschwitz, els alemanys varen realitzar 90 experiments molt dolorosos de castració en presoners del camp polonès. Quan l’experiment es va acabar els varen enviar a les cambres de gas.

---

Himmler en aquella jornada va enviar una carta a Werner Lorenz per dir-li que el seu subaltern en la Lliga de l’Est Alemany i la Lliga Ètnica per la Germandat a l’Estranger, dues institucions que dirigien junts, Hermann Behrends el feia patir per les seves excessives ambicions. Himmler creia que Behrends volia ocupar el càrrec de cap de la Policia del sector Danubi-Viena..

---

Hans Aumeier, el sots-comandant d’Auschwitz, li va dir a l’oficial de les SS encarregat de les deportacions de Zamosc, que únicament s’havien d’enviar a Auschwitz als polonesos en bon estat físic amb l’objectiu d’evitar que es convertissin en una càrrega inservible. Aumeier li va demanar que les persones amb problemes mentals i els malalts fossin eliminats com més aviat millor per alleugerir la pressió sobre el camp. Tot i això, Aumeier li va admetre que trobava complicat complir les ordres de l’Oficina Central de Seguretat del Reich de fer morir per causes naturals als polonesos enlloc de matar-los com els jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Les restes del Grup d’Exèrcits B varen ser atacades per les forces soviètiques.

A Stalingrad:

Els tancs de Hermann Hoth varen arribar a 32 quilòmetres del perímetre de la bossa de Stalingrad, on hi havia encerclat el 6º Exèrcit alemany, però Gregory Zhukov va dur a terme l’Operació Petit Saturn per rebutjar l’ofensiva de Hoth i atacar al 8º Exèrcit italià i al 3º Exèrcit romanès al costat del Don. Cap dels dos exèrcits tenia suficients recursos per defensar-se i es varen enfonsar.

A Líbia:

Les columnes de Philippe Leclerc varen entrar en el Fezzan pels dos itineraris utilitzats el febrer. Al mateix temps, avions de reconeixement aeri italià varen advertir als seus companys de terra de que una columna britànica els estava perseguint. En conseqüència, els italians varen contraatacar amb l’ajuda de l’Afrikakorps, entre ells la força de reconeixement de Hans von Luck. Amb l’ajuda d’una combinació de Panzer i canons de 88 mil·límetres, els italians varen destruir 20 tancs britànics.