Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Un oficial de les SS, el tinent general August Frank, ajudant d‘Oswald Pohl, va enviar a l’administració del camp d’Auschwitz, així com en el director administratiu de Treblinka, Sobibor i Belzec, una nota sobre el què s’havia de fer amb el que ells anomenaven els béns dels jueus evacuats. La moneda estrangera, les joies, les pedres precioses, les perles i l’or de les dentadures es tenia que enviar a les SS perquè aquests enviessin tots aquells articles d’immediat al Reichsbank. Els objectes personals més petits com rellotges i carteres es tenien que netejar, avaluar i enviar a les tropes del front. La roba interior i el calçat es donaria sobretot als alemanys i els vestits femenins, inclús el calçat, així com la roba de nens, es vendria als alemanys. Entre altres objectes que s’havia de donar o vendre als alemanys hi figurava edredons, mantes de llana, tèrmics, orelleres, pintes, coberts, motxilles, llençols, tovalloles i tovalles. Les ulleres i les lents s’enviarien a l’oficial mèdic de l’Exèrcit. Les muntures d’or havien d’anar a parar a les SS, com també les pells valuoses. Frank demanava que es comprovés que totes les Estrelles jueves haguessin sigut eliminades de la roba abans d’enviar-la i que s’hagués tret tots els objectes valuosos amagats o cosits de tots els articles que serien enviats. 

A Alemanya:

Ulrich von Hassell va anotar que el director de l’Hospital Charité, Ferdinand Sauerbruch, li havia dit després de reunir-se amb Adolf Hitler, que el dictador, inqüestionablement, ara estava boig.

A França:

Un grup de bombarders B-17 de la 8º Força Aèria nord-americana retornava cap a Gran Bretanya escortats per caces després d’una “missió” quan varen ser interceptats pels caces alemanys. Els nord-americans anaven en aquells moments escassos de combustible. 11 d’ells varen ser destruïts o varen aterrar a França i els pilots varen ser detinguts.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va organitzar una operació per ocupar el nord de la ciutat de Stalingrad.

En el Vaticà:

L’ambaixador nord-americà, Myron C. Taylor, va entregar una nota detallada al secretari d’Estat, Maglione, on explicava que a través de dos testimonis fiables sabien que estava tenint lloc la liquidació del gueto de Varsòvia per assassinar als jueus i que aquestes execucions no tenien lloc a Varsòvia, sinó en uns camps preparats especialment per aquesta missió. Taylor, després d’afirmar-li que un d’aquests camps es trobava a Belzec, li va assegurar que els jueus deportats d’Alemanya, Bèlgica, Holanda, França i Eslovàquia eren enviats a la mort, mentre que els aris deportats a l’Est des d’Holanda i França eren utilitzats per aquests treballs. L’ambaixador acabava la seva nota demanant que informés a tot el Vaticà i que el Papa Pius XII utilitzés les forces de l’opinió pública per acabar amb el genocidi jueu.

A la Gran Bretanya:

Després de sortir el 14 de setembre de Port-Miou, el sud de França, Henry Frenay i Emmanuel d’Astier varen arribar a Londres per reunir-se amb Charles de Gaulle els següents dies.

Divendres:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al matí, els homes d’Anton Dragan encara resistien a la Plaça Roja assetjada pels alemanys. Veient des de la seva posició un batalló alemany davant de l’edifici, Dragan va disparar les seves últimes 250 bales. Esgotats i sense municions, els homes de Dragan es varen acomiadar sabent que era el seu final. Llavors, els carros alemanys varen donar la volta a una cantonada i varen disparar directament contra l’edifici, que es va enfonsar. Però, en el subterrani, varen quedar enterrats vius sis homes, entre ells Dragan, que havia quedat inconscient durant unes hores en rebre un fort cop al cap. Fins al vespre no varen poder sortir. Ja a l’aire lliure varen poder sentir a la seva esquerra el bombardeig sobre Mainaiev, però en el carrer Komsomlskaia varen veure-hi una relativa calma. Quan les patrulles alemanyes varen topar amb ells accidentalment, els homes de Dragan es varen refugiar a les ruïnes. Aprofitant la foscor de la nit, els homes de Dragan varen anar avançant a través dels rails dels tramvies fins arribar al Volga, on varen construir una balsa amb troncs i bastons per fugir cap a les illes Sarpinski.

Aquell mateix dia, els carros de combat alemanys procedents de Gorodische varen arribar a l’extrem occidental de la fàbrica Krasny Oktyabr i a la cantonada sud-occidental de la fàbrica Barrikady, just a la riba del Volga.

En el Reich:

A Alemanya:

En el camp de concentració de Neuengamme, 197 presoners soviètics varen ser assassinats a la cambra de gas a través del Zyklon-B.

A Polònia:

Un destacament de la 3º Companyia del Batalló Policial 101 va patir una emboscada a Talcyn durant una operació per atrapar a dos guerrillers polonesos. Un sergent alemany va morir i es va convertir en la primera baixa del Batalló. El comandant Trapp va presentar un informe de dues pàgines i mitja per explicar els fets i, en seguit, va començar una campanya de revenja. Quatre batallons, dirigits per propi Trapp, varen “netejar” la zona del voltant de Talcyn per buscar partisans, però no varen tenir èxit. Tenien ordres d’assassinar a 200 persones com a venjança. Al final varen reunir 300 habitants polonesos de la ciutat i d’aquestes en varen elegir 78 per ser afusellats al cementiri de la ciutat.

---

El Batalló policial 306 va assassinar a 2.500 jueus a Janów Podlaski.

A França:

Robert Brasillach va escriure un article en el Je Suis Partout on deia que les famílies havien d’estar juntes i els nens jueus havien de ser deportats amb els seus pares.

A Noruega:

Durant un míting del NSDAP a Oslo, uns avions britànics varen travessar el Mar del Nord i varen atacar el quarter general de la Gestapo. El seu objectiu era destruir els arxius de la resistència noruega. L’edifici no va ser tocat i només varen morir quatre persones del voltant, però el míting es va dissoldre i molts alemanys varen abandonar la ciutat.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, el Wehrwolf, Adolf Hitler va jubilar, que de fet era un acomiadament, al general Franz Halder del Comandament del Estat Major Central del Heer després d’una reunió militar per qüestionar les seves decisions en el front oriental. El general havia demanat en més d’una ocasió la retirada. Halder va ser substituït pel seu homòleg Kurt Zeitzler, que havia acabat de ser ascendit a brigadier general i no s’esperava ara un nou ascens. Amb veu freda, el dictador li va dir en el general rellevat que havien arribat a un extrem en el qual un ja no podia seguir amb l’altre i el va jubilar amb la justificació de que tenia malmès el sistema nerviós. El mateix Halder va anotar en el seu Diari, que seria la seva última anotació, que tenia els nervis destrossats, però també va escriure que Hitler també els hi tenia. Retirant-se amb discreció a les seves habitacions per recollir les seves coses, abans de marxar Halder va escriure una breu nota al seu amic Friedrich Paulus en que li anunciava que havia dimitit del seu càrrec i li agraïa la seva lleialtat i amistat.

A Alemanya:

Després de la reunió del dia anterior amb Hitler, Joachim von Ribbentrop va transmetre instruccions a totes les ambaixades alemanyes, entre ells hi havia Martin Luther del seu Ministeri, d’accelerar tot el possible l’evacuació de jueus procedents de diferents països d’Europa perquè, segons el ministre d’Afers Exteriors alemany, s’havia demostrat que “en totes parts els jueus intrigaven contra els alemanys i se’ls havia de responsabilitzar dels actes de sabotatge i els intents d’assassinat”. Ràpidament varen començar negociacions amb els governs de Bulgària, Hongria i Dinamarca. Al mateix temps, Hanns Albin Rauter va informar a Heinrich Himmler que els nous esquadrons de la policia holandesa s’estaven comportant esplèndidament en el que feia referència “al problema jueu”, i estaven arrestant a centenars de jueus cada dia i cada nit.

A Rússia:

Uns 600 partisans soviètics varen incendiar la ciutat de Ryabchichi, un lloc alemany d’organització i subministrament, situat a la carretera de Smonensk a Bryansk. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els alemanys ja controlaven gran part de la ciutat, però havien perdut a una desena part del 6º Exèrcit i la resistència soviètica encara continuava en els districtes industrials del nord.

Al voltants de la ciutat, Lera Jomiakova del 2º Esquadró aeri soviètic es va convertir en la primera persona del seu regiment i en la primera dona que va destruir un Ju-88 en un combat nocturn. El pilot alemany va morir en estavellar-se el seu aparell després de caure en picat.

En els Estats Units:

A Nova York, a Union Square, uns 25.000 ciutadans nord-americans es varen manifestar a la plaça per exigir en el seu govern l’obertura d’un segon front a Europa per alleugerir part de la pressió que suportava la Unió Soviètica en la seva lluita contra Alemanya.

Dimecres:

En el Reich:

Després de la reunió amb Heinrich Himmler del dia anterior, Adolf Hitler va cridar a Joachim von Ribbentrop per mantenir una dura entrevista. Tot indica, que el dictador li va retreure que hagués endarrerit el seu pla per deportar els jueus de diferents països d’Europa (sobretot els jueus romanesos) i li va demanar que accelerés el seu pla de deportació i no fiqués més pals a la roda.

A Alemanya:

Erwin Rommel va deixar el nord de l’Àfrica i va volar cap a Alemanya, on va estar de baixa durant un temps. Rommel va cedir el comandament a un veterà del front oriental, el mal preparat general Georg Stumme.

---

En el camp de concentració de Ravensbrück va arribar un transport especial amb 400 dones procedents del districte de Lublin que, en la majoria, havien format part de la resistència polonesa. Totes elles varen ser obligades a participar en uns experiments mèdics per avaluar l’eficàcia de les sulfamides i serien conegudes com Les conilletes de Ravensbrück.

---

El Ministeri d’Hisenda va enviar una carta a Alfred Rosenberg sobre una sèrie d’idees per com administrar els territoris ocupats de l’Est.

A Polònia:

En el camp de concentració d’Auschwitz varen arribar dos transports de jueus provinents d’Eslovàquia i Drancy. Tots varen acabar a les cambres de gas. Precisament, aquella nit, Johann Kremer va anar a sopar a casa del Gruppenführer Oswald Pohl després de veure les execucions i varen fer un àpat, qualificat pel mateix Kremer, “relativament festiu”.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les tropes alemanyes varen intentar entrar al centre de la ciutat de Stalingrad. Però els soviètics no paraven de rebre reforços del Volga. De bon matí varen llançar un contraatac en els suburbis nord-occidentals de la ciutat. A la tarda, un altre contingent de la 24º Divisió va agafar les embarcacions a la riba oriental i varen desembarcar a prop de la fàbrica d’Octubre Roig.

En el sector sud:

Els alemanys varen emprendre l’Operació Àtica amb l’esperança d’arribar al Mar Negre passant per Tuapsé fins a Sochi, Suchumi i Batum, però els defensors soviètics no els varen deixar passar ni a Tuapsé.

A Madagascar:

Els britànics varen ocupar Tananarive.

A Japó:

Hiroshi Oshima va suplicar en el seu govern perquè llancés un atac contra la Unió Soviètica per, segons va dir literalment, participar en la matança.

En els Estats Units:

A Washington es va designar el general de brigada Leslie R. Groves com a supervisor de tots els aspectes, des de la construcció fins l’entrega definitiva, de la bomba atòmica dins del Projecte Manhattan.

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va donar el seu consentiment per traslladar els presoners condemnats a més de vuit anys de presó des dels centres penitenciaris als camps de les SS per treballar com esclaus. 

Parlant de la deportació dels jueus, Heinrich Himmler va anotar: Emigració dels jueus: com continuar? Aquesta frase indica que només Hitler tenia la competència en aquesta qüestió. Precisament, Hitler es va reunir aquell dia amb Himmler i li va ordenar, contra els desitjos de l’administració civil del Govern General, la destrucció ràpida dels jueus polonesos, sense que importés la seva utilitat econòmica, i va prohibir la conservació de treballadors jueus alemanys en territori alemany. Himmler també li va voler parlar de la lentitud del Ministeri d’Afers Exteriors de Joachim von Ribbentrop en relació a la deportació dels jueus. El cap de les SS es va queixar que el Ministeri havia tardat més de tres setmanes en acceptar la seva sol·licitud per deportar els jueus romanesos. Von Ribbentrop va reunir-se l’endemà amb Hitler.

---

Wilhelm Keitel va fer 60 anys i Hitler li va regalar 20.000 lliures esterlines, una suma que Keitel va dipositar en un banc de Berlín. 

A Bielorússia:

A Minsk, Wilhelm Kube va morir com a conseqüència d’una bomba que li va posar sota el llit la seva criada bielorussa, Elena Mazaniuk, que col·laborava amb els partisans. Després de col·locar la bomba, Elena va marxar de Minsk i va arribar a una unitat de partisans soviètics. 

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, per “commemorar” el Yom Kipur, els alemanys varen seleccionar a les persones que treballaven en les botigues per la seva deportació. En teoria la selecció s’havia de fer per oficis, però en realitat tot va dependre dels suborns.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A primera hora del matí, la 284º Divisió sota el comandament del coronel Nikolai Batiuk va començar a creuar el Volga. Varen passar unes quantes hores abans de que el primer grup desembarqués a la ciutat i, tot hi que els avions alemanys els varen bombardejar, varen sobreviure la travessia. De seguida es varen dirigir cap a la fàbrica de productes químics Lazur, situada a meitat del bucle ferroviari entre la riba del riu i els prats del turó Mamaiev, on els alemanys lluitaven contra la 13º Divisió de Guàrdia. El cim del turó havia canviat de mans diversos cops, però els alemanys varen poder veure des d’allí l’amenaça que suposava l’arribada de la 284º Divisió. Mentrestant, els bombarders alemanys sobrevolaven el Volga buscant les embarcacions i els remolcadors soviètics.

En el nord de l’Àfrica:

No trobant-se bé de salut, Erwin Rommel va decidir abandonar el nord de l’Àfrica per tornar a Alemanya per recuperar-se. Un mes més tard, el 26 d’octubre, va tenir que tornar corrents després de la contra-ofensiva britànica, però ja era massa tard per poder defensar la situació amb eficàcia.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano es va reunir amb Rino Fougier, el sotssecretari de l’Aire, que aquest li va explicar que entre Itàlia i Alemanya ara produïen menys d’una cinquena part dels avions que els Aliats. El número de pilots també s’estava reduint. Ciano, conscient de la realitat, li va explicar que s’havien d’apropar a les forces occidentals i li va confessar que degut a la seva posició els alemanys, i sobretot Joachim von Ribbentrop, l’odiaven.

---

El responsable de les qüestions jueves de l’Ambaixada alemanya, Carltheo Zeitschel, va pressionar als diplomàtics italians que s’oposaven a la deportació dels jueus italians retinguts a França i els va indicar que tots els jueus de França, inclosos els de nacionalitat francesa, havien de ser deportats de manera que a finals de la següent primavera com a molt tard no quedés cap jueu a França.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap de les SS, Heinrich Himmler, i el ministre d’Armament, Albert Speer, es varen barallar dialècticament pels presoners dels camps de concentració. Himmler feia servir els presoners per fabricar armament per les SS i els obligava a treballar en unes condicions espantoses. La disputa va venir perquè Speer volia que aquells presoners treballessin dins del seu Ministeri per fabricar armament. Aquella picabaralla entre els dos jerarques la va solucionar finalment Adolf Hitler ordenant que els internats en els camps de concentració treballessin en les empreses sotmeses a l’organització industrial d’armament de Speer. Més tard, molts dels empresaris que varen rebre aquells presoners es varen queixar per les males condicions de salut que tenien aquells presoners, que pràcticament no podien ni treballar. Dins de l’organització de Speer es va intentar millorar les condicions de vida d’aquelles persones, però tot i això se’ls va obligar a treballar sense descans.

A Polònia:

Els alemanys varen acabar la primera fase de grans deportacions de jueus del gueto de Varsòvia i aquell dia va ser enviat l’últim transport a Treblinka amb 2.196 jueus. Era el dia del Yom Kippur. 10.380 jueus varen ser assassinats en el gueto durant les deportacions i 265.040 varen morir a les cambres de gas de Treblinka. 

A França:

A París, tot i el toc de queda imposat el dia anterior, segons sembla alguns jueus varen anar a les sinagogues per “celebrar” el Yom Kippur.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els carros i els avions alemanys varen atacar l’edifici on es refugiaven els soldats del 1º Batalló del 13º Regiment d’Anton Dragan a la Plaça Roja. Al vespre, Dragan i els seus homes estaven aïllats dels seus companys. En els grans magatzems Univermag, els alemanys es varen concentrar en el quarter general del Batalló i varen matar a tots els soviètics que varen trobar. Dragan va intentar enviar-hi ajuda, però el quarter general havia sigut destruït i l’Estat Major aniquilat. Conduint els seus homes d’edifici en edifici, els homes de Dragan varen travessar per la font amb les estàtues de nens ballant al voltant d’un cocodril, va passar pel Pravda, pel Soviet de la ciutat, pel teatre i pels cossos que penjaven al voltant de l’obelisc commemoratiu dels caiguts de la Guerra Civil de 1918. En la intersecció dels carrers Krasnopeterskaia i Komsomolskaia, Dragan va conduir la resta dels seus homes cap als subterranis d’una casa d’apartaments de tres pisos.

---

Des de més enllà dels Urals arribaven més reforços soviètics a la ciutat i des de les extensions de Sibèria varen arribar ordres per la 284º Divisió, sota el comandament del coronel Nikolai Batiuk, perquè es desplacessin cap al Volga i el creuessin.

A Noruega:

Els deu homes britànics i els dos noruecs que varen desembarcar a les costes noruegues el 16 de setembre varen destruir la central elèctrica de Glomfjord. Un guàrdia alemany va morir durant l’atac i els obrers noruecs varen ser amenaçats amb cloroform en el cas de que oferissin resistència. Els britànics portaven injectables de morfina per si oferien resistència. Després de l’atac, quan fugien, set dels atacants varen ser detinguts pels alemanys. Els demés varen arribar a Suècia.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va sol·licitar en el Gabinet de Guerra censurar la premsa perquè no es publiquessin les grans pèrdues del Bomber Command de la RAF.

A Japó:

L’ambaixador Hiroshi Oshima va informar en el seu govern d’un descens considerable en les reserves de petroli alemany i afirmava que només es podia solucionar amb la conquesta del Caucas.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen provar per primer cop el prototip XB-29, el futur B-29. La prova va ser bona, però es va veure una mala qualitat en el motor, que s’incendiava massa ràpid.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen començar una ofensiva contra els japonesos a Nova Guinea.

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va explicar-li a Adolf Hitler que no podrien guanyar la guerra si es paralitzaven les indústries de tancs Friedrichshafen, a Alemanya, i la producció de peces d’armament de les indústries de Schweinfurt, també a Alemanya, per culpa d’algun atac aeri dels Aliats. Hitler va estar d’acord amb Speer i va decidir augmentar els canons antiaeris que protegien aquestes dues ciutats.

A Alemanya:

Karl Döenitz va contestar al comandant Schacht, que havia enfonsat el vaixell britànic Lacònia i havia rescatat als nàufrags britànics, polonesos i els presoners italians, per dir-li que s’havia equivocat en rescatar-los i que només estava justificat salvar als italians.

A França:

Un grup de francesos contraris a l’ocupació alemanya va atemptar contra interessos alemanys en el cinema Rex i en l’estació de metro Marbeuf. Per aquests atemptats, a París els alemanys varen imposar en els jueus un toc de queda a partir de les tres de la tarda.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Aquell dia va arribar a Stalingrad el franctirador soviètic Vasili Zàitzev amb la 284º Divisió.

A Noruega:

Davant la costa noruega, un submarí de la França Lliure va desembarcar dos comandos britànics liderats pel capità G. D. Black i el capità B. J. Houghton, que tenien com objectiu la central hidroelèctrica de Glomfjord que proporcionava electricitat a la fàbrica d’alumini més gran de Noruega i era una important font de subministrament per l’esforç bèl·lic alemany. Els britànics varen aconseguir el seu objectius, però els alemanys els varen enxampar i la Gestapo els va afusellar.

A Egipte:

Els soldats italians dirigits per Luigi Marchese varen arribar al front de El-Alamein procedents de Tobruk i es varen unir a la 9º Bateria del 21º Regiment d’Artilleria de la Divisió Trento, en la part nord del front.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Uns 3.000 jueus eren deportats de Brody en tren cap al camp d’extermini de Belzec. A mig camí, diversos centenars d’aquests 3.000 varen intentar fugir, però tots menys una dotzena varen morir sota les ràfegues de les metralladores. Aquell mateix dia, 5.000 jueus varen ser deportats de la ciutat de Parczew a Treblinka. Al mateix temps, diversos centenars varen aconseguir escapar d’un campament familiar que s’havia instal·lat en el bosc de Parczew, tot i que la majoria moririen al cap d’un mes.

---

La Direcció Polonesa de la Lluita Civil va emetre una declaració d’acord amb el govern a l’exili protestava contra els crims que s’estaven cometent contra els jueus. No es va prometre cap ajuda. 

A Ceilan:

Els holandesos varen organitzar un govern a l’exili sota el comandament del Dr. Hubertus van Mook.

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va dinar, entre altres, amb Werner Koppen, un dels seus membres del personal del quarter general de Vinnitsia, i aquest va apuntar que el dictador havia dit que destruiria totes les ciutats de la Unió Soviètica com a requisit previ per dominar el país. 

A Alemanya:

Heinrich Himmler, Martin Bormann i el ministre de Justícia, Otto Thierack, varen arribar a un acord per esmenar les sentències fermes incoant un procediment especial a càrrec de la Gestapo. També varen permetre que els presoners condemnats a vuit o més anys de presó per la justícia ordinària fossin transferits des de les presons estatals a les SS per fer-los treballar com esclaus. Però l’acord que va portar més polèmica era un que feia referència a l’extermini jueu pel treball. Es volia portar a la mort als jueus que treballaven a les indústries alemanyes. No tothom hi va estar d’acord i, aquell mateix dia, el comandant general Kurt von Gienanth va cursar una memòria a l’Estat Major general en el que subratllava que l’eliminació dels jueus comportaria una reducció considerable del potencial bèl·lic alemany i la paralització, encara que fos momentània, del municionament al front. Von Gienanth va concloure que sol·licitaven que aplacessin el desallotjament dels jueus utilitzats en centres industrials fins que no haguessin entrenat a uns altres perquè fessin les seves feines. Aquella memòria no li va fer gens de gràcia a Himmler, que li va contestar el 9 d’octubre. 

Aprovant noves mesures antisemites, Herbert Backe va firmar instruccions perquè a partir de la setmana 42 els jueus no rebessin ni carn, ni ous, ni blat, ni llet.

---

Mentre es produïa la Batalla de Stalingrad, la propaganda alemanya havia de vendre a la seva població que estaven a punt de conquerir la ciutat, tot i que era mentida, per mirar d’animar a la població que estava cansada de la guerra. A la ciutat d’Augsburg, el diari local, l’Augsburger National-Zeitung, va sortir editat amb un article que deia que la ciutat de Stalingrad estava envoltada per les tropes alemanyes amb els seus grans exèrcits soviètics i tot el seu material bèl·lic dins, i que estava condemnada a la destrucció. Al final de l’article s’explicava que era el final d’una de les més grans epopeies de la història alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les tropes alemanyes s’havien apoderat de pràcticament tota la ciutat, només no controlaven tres punts del costat del riu Volga, que estaven ben protegits per l’artilleria soviètica que es trobava fora del foc de l’aviació alemanya. Els mariners soviètics, que varen arribar en transbordador des de l’altra riba del Volga, varen ocupar ràpidament posicions en l’immens elevador de gra de la ciutat i varen rebutjar deu atacs alemanys. 

En el sector sud:

En el Front de Voronezh, a 250 milles al nord de Stalingrad, l’exèrcit soviètic va llançar una ofensiva.

 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El vicealmirall Karl Döenitz va emetre un missatge per ràdio per demanar a la Kriegsmarine no rescatar els nàufrags dels vaixells destruïts, ja que anava encontra de les seves exigències. Döenitz va afegir que els capitans i els enginyers navals havien de ser capturats per la seva importància i també aquells nàufrags que tinguessin informació d’utilitat per les embarcacions alemanyes. El vicealmirall va justificar la seva decisió perquè, en les seves paraules, havien de ser durs, ja que els Aliats no “perdonaven a dones i nens en els seus bombardejos a les ciutats alemanyes”.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, amb els alemanys pressionant des del nord i el sud del barranc Tsaritsa, Vasili Chuikov va començar a buscar un nou refugi. Durant tot el dia, mentre els alemanys no deixaven de disparar a fora l’entrada del búnquer del carrer Puschinskaia, l’Estat Major del quarter general del 62º Exèrcit es va obrir pas cap als transbordadors. A mitjanit, Chuikov i el seus assistents varen creuar l’altra banda del Volga cap a Krasnaia Sloboda.

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va aprovar una protesta pública contra els crims alemanys contra els jueus, però no va fer res per tal de que la població polonesa ajudés als jueus.

---

Winston Churchill va demanar que s’augmentés el número d’esquadrons a 50 per finals d’any.

En el bàndol Aliat:

El comboi PQ, que s’havia de dirigir al nord de l’Àfrica, va utilitzar 77 bucs d’escorta naval, però es varen perdre 13 dels 40 vaixells mercantils que transportaven subministrament.

En els Estats Units:

El general Leslie Groves va ser designat com a director del Projecte Manhattan.