Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari, que s’havia d’admetre que els bolxevics estaven demostrant una energia defensiva de la qual molt pocs havien pensat.

---

Albert Speer va intentar negociar amb Heinrich Himmler l’entrega d’alguns jueus reclosos en els camps de concentració per convertir-los en mà d’obra esclava per les seves fàbriques d’armament. Es va acordar utilitzar primer els presoners d’Auschwitz.

A Noruega:

A les costes noruegues hi varen desembarcar deu britànics i dos noruecs amb uniforme de les forces alpines britàniques, amb armament pesat i explosius. La seva missió era la de provocar sabotatges a Noruega, concretament a la planta de Norsk Hydro.

A Espanya:

La xarxa d’espies espanyola “Tô” va enviar un missatge a Itàlia i a Alemanya, on varen esmentar que entre els membres de la xarxa d’espionatge de la Gran Bretanya hi havia l’ambaixador d’Argentina, l’ambaixador i el primer secretari de l’ambaixada de Turquia, l’empresari Ronald Straüs, els francesos Raymund Lacoste, Norman Hore i un inspector de la Marina francesa.

A Itàlia:

A Albània:

En una reunió al poble de Pezë, les organitzacions de resistència albanesa varen firmar un acord per crear el Moviment d’Alliberació Nacional, el Lëvizja Nacional-Çlirimtare, el LNÇ, que, tot i ser controlat pels comunistes, contenia representants de partits nacionalistes. El LNÇ va impulsar consells d’alliberació nacionals locals com a base per estendre la resistència.

A la Gran Bretanya:

La 8º Força Aèria nord-americana va cancel·lar una missió planejada per atacar les fàbriques de producció franceses.

A Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va explicar que considerava important que a Charles de Gaulle se’l mantingués al marge de la futura Operació Torch i que no se li permetés obtenir cap informació, sense preocupar-se per tal com s’ho prengués. El President confiava més amb Henri Giraud que amb De Gaulle, a qui veia un possible dictador militar. Precisament, aquell dia a Londres es varen reunir Mark Clark, Dwight D. Eisenhower i Robert D. Murphy per parlar d’aquesta operació.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Albert Speer va autoritzar l’adjudicació de 13,7 milions de Reichsmarks pel ràpid desenvolupament dels edificis i instal·lacions dedicades a l’Holocaust.

En una carta dirigida pel Reichsbank a la Caixa del Crèdit Municipal de Berlín es feia menció a un segon enviament d’objectes de valor de les víctimes de l’Holocaust com 154 rellotges d’or, 1.601 arracades d’or, 132 anells de diamants, 784 rellotges de butxaca de plata i 160 peces de dentadura diverses, en part en or.

A Àustria:

Baldur von Schirach va deportar als 65.000 jueus de Viena.

En el front oriental:

En el sector sud:

Després de la victòria del dia anterior a Stalingrad, Otto Dietrich va assegurar que la lluita per Stalingrad s’aproximava a un final d’èxit. A la ciutat, a trenc d’alba, només es veia el fum que provenia de la riba occidental de les embarcacions que portaven soldats a la ciutat i que havien sigut destruïdes per l’artilleria alemanya. Els soldats soviètics corrien d’una banda a l’altra davant del frenètic tiroteig alemany i de les flames dels incendis. Els alemanys, per la seva part, ja havien arribat a la terminal de formigó situada a l’oest de la Plaça Roja, però el general Anton Dragan, el comandant de la 1º Companyia, 1º Batalló, 42º Regiment de la 13º Divisió de Guàrdia va córrer amb els seus homes cap a l’edifici i, entre granades i bales, varen fer fora als alemanys en perdre aquests un 60% dels seus homes.

Els alemanys també varen començar a entrar en la zona residencial de la ciutat. Per sort per la majoria dels civils, aquests ja havien sigut alertats hi havien fugit en els transbordadors, tot i que se’n varen quedar 3.000. En el suburbi de Dar Gova, els alemanys varen trobar a centenars de civils a les seves llars.

---

Franz Halder va anotar en les seves notes que s’havien perdut un total de 1.637.280 homes des de l’inici de l’Operació Barba-roja.

En el Pacífic:

Dos submarins japonesos varen interceptar a una força de portaavions que escortava embarcacions de transport que portaven tropes a Guadalcanal. En l’atac, els nord-americans varen perdre el portaavions Wasp i un destructor, però les embarcacions de transport amb tropes varen arribar segures al seu destí.

També aquell dia, els nord-americans varen arribar a Port Moresby procedents d’Austràlia per ajudar als australians.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Els informes de Baviera senyalaven que molts alemanys desitjaven la pau inclús sense la victòria.

---

Albert Speer va autoritzar la despesa de 13,7 milions de Reichsmarks perquè es construïssin cabanyes i instal·lacions a Birkenau.

---

A Berlín, Otto Thierack va ser ascendit a ministre de Justícia. Immediatament després de prendre possessió del càrrec, Joseph Goebbels li va proposar declarar als jueus com incondicionalment exterminables. Aquell dia, els nazis varen utilitzar per primer cop la noció d’extermini a través del treball, la Vernichtung durch Arbeit.

A Àustria:

Baldur von Schirach va dir que si el critiquessin per haver destinat a milers de jueus a la ciutat de Lublin, que la considerava la metròpoli del judaisme, al gueto de l’Est, contestaria que ho considerava com “una contribució activa a la cultura europea”.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al matí, la 71º Divisió del 6º Exèrcit alemany de Friedrich von Paulus va penetrar en els suburbis de Stalingrad i en el seu sector industrial. L’objectiu era travessar el casc urbà, i aquell dia varen arribar al centre de la ciutat després de que fracassés un contraatac soviètic. El capità Gerhard Meunch va dirigir personalment el 3º Batalló del 194º Regiment d’Infanteria per arribar a la ribera del Volga. Fins llavors, els seus homes només havien patit els afectes de la calor i, ocasionalment, alguns combats amb la rereguarda soviètica, i creien que arribarien al Volga abans de la nit. Però quan anaven per apoderar-se de la ribera oriental del riu, varen ser frenats pels soviètics. De seguida els combats que es varen produir a dins la ciutat varen ser aferrats, casa per casa, i l’estació de ferrocarrils va canviar de mans tres cops durant aquell dia. Des de les finestres dels pisos tercer i quart de les cases, els franctiradors varen disparar contra les columnes, i l’artilleria lleugera soviètica amagada no parava tampoc de disparar. Els alemanys varen trobar pocs llocs a on amagar-se.

A les dues de la tarda, el 3º Batalló s’havia aproximat a uns cent metres de l’estació ferroviària principal, davant de la Plaça Roja, i Meunch va rebre l’ordre d’apoderar-se de l’embarcació de transbordadors del Volga. Els seus homes havien capturat diversos correus soviètics que travessaven els carrers amb missatges escrits a mà. Els alemanys estaven tan a prop del Volga que varen poder atacar als transbordadors i varen enfonsar el Bordino, on varen morir diversos centenars de soldats ferits. Més de 1.000 civils es varen ofegar quan es va enfonsar el vapor Iosif Stalin.

A l’altra banda, Vasili Chuikov estava en una situació desesperada en el seu búnquer del barracó Tsaritsa. Acabaven de dir-li que la 13º Divisió de Guàrdies arribava per ajudar-lo i que creuaria aquella nit el riu. Al voltant de les quatre de la tarda, Chuikov va trucar al coronel Saraiev, el cap de la guarnició de la NKVD, perquè organitzés als seus 150 milicians en batallons de deu i vint homes en els edificis estratègics de la ciutat. Però, tot i així, la situació era molt complicada per ells. Només a uns 750 metres al nord-est del búnquer de Chuikov, un grup de soldats de la NKVD es preparaven per l’atac final alemany cap al riu. Al cap de poc, la plaça 9 de Gener va rebre l’impacte dels primers obusos alemanys, i aquests varen avançar ràpidament cap al riu ocupant una sèrie d’edificis prop de la ribera. Des de la Casa dels especialistes (una casa d’apartaments per enginyers) i des de l’edifici de cinc pisos del Banc de l’Estat i des d’una fàbrica de cervesa, els alemanys cridaven:

Rus, Rus, Volga bul-bul!. Farem fora els russos al Volga!. 

Pel que fa a la població, la majoria va intentar fugir cap al Volga, com també molts soldats soviètics que pensaven que no hi havia solució. Els desertors que varen ser atrapats i arrestats pels comandaments soviètics varen ser acusats de traïció. La majoria van ser executats.

Quan tot semblava perdut pels soviètics, a les cinc de la tarda la 13º Divisió de Guàrdies de Fusellers soviètics, sota el comandament de l’heroi de la Guerra Civil espanyola, el general Alexander Rodimstev, va arribar al Volga per atacar als soldats alemanys mentre pujaven l’empinada pendent de la ribera del riu. Tot i que els soviètics varen aconseguir frenar als alemanys, aquests varen guanyar la batalla i la divisió de Rodimstev, de més de 10.000 homes, va quedar reduïda a 320. Al vespre, el comandant de la 71º Divisió alemanya, el capità Ginderling, va enviar les seves tropes des de la fàbrica de cervesa cap al moll dels transbordadors, a uns 750 metres més avall d’on eren. Però allà els esperaven 60 homes del coronel Petrakov, que varen rebre d’una llanxa motora procedent de l’altra banda del Voga caixes de municions i granades. A més, el coronel havia trobat en una banda del carrer un canó de 76 mil·límetres i va donar ordres d’atacar quan disparés la cinquena canonada. Al cap d’uns minuts, Petrakov va apuntar contra el Banc d’Estat i va disparar direcció l’edifici de formigó. Però, llavors, va arribar la 13º Divisió de Guàrdies i els varen demanar que aturessin l’assalt perquè no volien una lluita cos a cos, ja que no volien perdre més homes.

El que no sabien en aquells moments els soviètics era que els alemanys també estaven en una situació delicada. A prop de l’estació ferroviària, el capità Meunch va contar les seves files i va quedar astorat en veure que en un sol dia havia perdut tot un batalló. Pràcticament 200 dels seus homes havien mort o estaven ferits pels carrers que anaven direcció a la Plaça Roja. Llavors varen entrar en acció els Stukas, però varen fallar els seus objectius i, a més, llançaven les bombes enmig de les tropes de Meunch. Quan es feia fosc, el capità va reunir el seu batalló en el palau del governador i des de la terrassa de l’edifici va poder veure per primer cop el Volga. Però en comprovar l’estat de les seves tropes es va adonar que només tenia a 50 homes per apoderar-se del transbordador i era evident que el 3º Batalló no tenia la força necessària per dur a terme aquella acció. Destrossat, Meunch va dir en els seus homes que es refugiessin per passar la nit. Mentre buscaven refugi, a uns 500 metres d’on eren els homes de Meunch, la 13º Divisió de Guàrdia del general Rodimstev estava desembarcant amb més força que abans. Dos regiments i un batalló d’un altre regiment varen travessar el Volga, entre Mamaiev i el barranc Tsaritsa, per contenir els alemanys. Amb la llum de la Lluna, els soviètics varen tenir més baixes.

---

En el turó de Mamaiev, batallons i seccions varen cavar trinxeres frenèticament, tot i que la 295º Divisió alemanya ja havia ocupat la cresta. Des del seu quarter general, Chuikov intentava entendre què passava en el turó, però les informacions que li arribaven eren contradictòries ja que a on estava, en el barranc Tsaritsa, estava envoltat i les metralladores alemanyes estaven molt a prop.

A França:

A Marsella, Henry Frenay i Emmanuel d’Astier varen rebre un missatge a través de la BBC que els indicava que havien d’embarcar a la petita cala de Port-Miou per dirigir-se a Londres per reunir-se amb Charles de Gaulle. Uns polonesos els portarien en vaixell cap a Gibraltar i d’allí a la capital britànica.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va declarar davant del seu Gabinet de Guerra que la suspensió provisional dels combois a la Unió Soviètica havia fet enfadar molt a l’ambaixador soviètic a Washington, Maxim Litvinov, i l’ambaixador soviètic a Londres, Ivan Maisky.

A l’Atlàntic:

A les dues de la matinada, el U-91 va destruir el destructor Ottawa del Comboi ON127 després de quatre dies de combats. El Arvida de l’Escorta C4 va anar ràpidament a buscar els supervivents del destructor, però va anar tan ràpid que en va atropellar a molts d’ells. En total, el Arvida i el Celandine varen recollir a 62 tripulants del Ottawa i set homes del Empire Oil. En total, el ON127 va perdre set embarcacions.

A Guadalcanal:

Els japonesos varen fer el primer assalt per conquerir de nou l’aeròdrom Henderson Field. Els seus intents no varen donar els seus fruits.

A Nova Guinea:

Les tropes japoneses varen pressionar cap al sud, al llarg de la senda de Kokoda, i varen fer retrocedir els australians fins a Imita, l’últim pic de la cadena de muntanyes de l’illa, situat aproximadament 50 quilòmetres de Port Moresby.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, 446 bombarders britànics, entre els quals avions d’entrenament de les OTU, varen atacar el port de Bremen. Els britànics es varen enlairar de les seves bases quan faltaven pocs minuts per mitjanit i varen arribar a la ciutat seguint el riu Weser. Els bombarders varen bombardejar des d’una altura relativament baixa, uns 11.000 peus. En total, els britànics varen perdre un 10% de les seves forces atacants i es va considerar que l’atac havia fracassat, tot i que els diaris locals dirien que les bombes havien causat danys a la indústria de Bremen. La fàbrica Focke-Wulf es va veure greument danyada, així com també els tallers de dinamos Lloyd. A més, 848 cases varen resultar destruïdes, 70 persones varen morir i 371 més varen resultar ferides.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A primera hora del matí, el 6º Exèrcit alemany va començar una gran ofensiva en la que la 295º Divisió d’Infanteria va avançar direcció a Mamayev Kurgan, el turó que denominava la ciutat de Stalingrad (on avui en dia hi descansen 35.000 soldats alemanys i soviètics), mentre que la 76º Divisió es dirigia a l’Estació Central de Ferrocarril i la 71º havia d’ocupar l’embarcador de transbordadors. Amb aquest atac va començar oficialment la Batalla de Stalingrad. Després, els soldats alemanys varen disparar amb tota la seva artilleria pesada contra els soldats soviètics, que es defensaven a la ciutat mentre la Luftwaffe la bombardejava.

A dos quarts de set de la tarda, els alemanys varen tornar a atacar i, amb les comunicacions entre les seves unitats de terra freqüentment tallades per les explosions, Vasili Chuikov tenia greus dificultats per mantenir el control de la batalla. A última hora de la tarda havia pràcticament perdut tot contacte amb les seves tropes, però els alemanys encara no havien sigut capaços d’irrompre en la secció principal de Stalingrad, tot i que al vespre la 71º Divisió D’infanteria va arribar al centre i varen entrar en el suburbi de Minina, en el sud. Desesperat, Chuikov va comunicar repetidament que es trobava acorralat en una trinxera i va demanar que recollissin tot el que poguessin i es dirigissin al búnquer del barracó Tsaritsa.

---

A Moscou, els mariscals Alexander Vasilievski i Gregory Zhukov es varen reunir amb Iosif Stalin. El dictador soviètic va criticar als seus aliats dient que desenes i centenars de milers de ciutadans soviètics estaven donant les seves vides i Winston Churchill li regatejava vint Hurricans de mala qualitat. Llavors, els dos mariscals li varen explicar davant d’un mapa que tenien pensat fer una contraofensiva a Stalingrad per trencar les defenses del flanc alemany, a 160 quilòmetres al sud de la ciutat, al voltant de la cadena de llacs salats Tzatza, amb dues pinces que es tancarien als voltants de la ciutat de Kalach atrapant a gran part del 6º Exèrcit al pont de 65 quilòmetres d’amplada entre el Don i el Volga. Mentre discutien el pla, el general Andrei Yeremenko va trucar des de Yami a través de la línia BODO per comunicar-los que els alemanys estaven entrant a Stalingrad des de l’oest i des del sud. Quan Stalin va penjar el telèfon, va ordenar-li a Vasilievski que la 13º Divisió de la Guàrdia de Rodimzhev travessés el Volga i enviés tot el que pogués a l’altra banda del riu.

A l’Atlàntic:

Després de l’enfonsament el dia anterior de l’embarcació britànica Lacònia, a les quatre de la matinada el comandant del U-156, Werner Hartenstein, va enviar un missatge per ràdio en anglès per demanar auxili a les embarcacions internacionals en la banda de 25 metres i en la freqüència d’ona comercial de 600 metres amb aquest missatge:

Si alguna embarcació ajuda a la tripulació naufragada del Lacònia, no l’atacaré sempre que no estigui sent atacada per forces de mar o d’aire. He recollit a 193 homes, 4º52’S, 11º26’W. Submarí alemany. 

Dos bucs de guerra britànic i un francès es varen apropar a la zona, però, mentre esperava ajuda, el U-Boot es va veure col·lapsat amb tanta gent dins, 310 persones. Un metge italià atenia als malalts i els ferits, usant les venes i les medicines dels alemanys. Alguns dels italians tenien ferides de baionetes de lluita amb els seus guàrdies polonesos per escapar de la bodega de la presó del Lacònia. Uns altres tenien ferides més greus per mossegades de tauró. Al cap d’una estona varen arribar els submarins que havien sortit de Freetown, el U-506 i el U-507. Els dos U-Boots varen recollir alguns supervivents del U-156 i a altres dels bots salvavides. Ara Hartenstein tenia a bord a 55 italians i a 55 britànics, incloent a 5 dones. En total havia salvat a unes 400 persones.

Els comandants del submarí en veure que arribava un avió nord-americà, varen permetre que un oficial de la RAF enviés un missatge de socors al pilot nord-americà: 

Oficial de la RAF parlant des del submarí alemany, supervivents del Lacònia a bord, soldats civils, dones i nens.

Però el pilot no va respondre i va marxar a recollir càrregues de profunditat a Freetown. A les 12:32, el Liberator va tornar i va realitzar una passada a baixa altura. En descendir, Hartenstein es va quedar perplex en veure que tenia obert el compartiment de les bombes i encara va quedar més sorprès en clissar que en llançava dues d’elles. Els alemanys, els britànics, els italians i els polonesos varen cridar junts contra l’avió nord-americà. En la segona passada del Liberator, un mariner alemany va tallar el cap de remolc dels bots amb un cop de destral. Però era massa tard. Una bomba va destruir una de les embarcacions, matant a alguns dels seus passatgers. Llavors, els tripulants alemanys varen córrer cap al canó antiaeri, però Hartenstein va cridar:

Que cap home s’apropi al canó!

 L’avió un cop més es va dirigir cap a ells. Una carrega de profunditat va explotar just a sota la sala de control. Les dones i els nens cridaven i la sala de control i el compartiment de proa va començar a omplir-se d’aigua. Amb l’única idea de salvar la seva nau, Hartenstein va cridar:

Que tots els britànics abandonin d’immediat el submarí! 

Després es va informar que les bateries llançarien clor i es va ordenar l’expulsió també dels italians. Però llavors l’avió ja havia gastat totes les seves bombes i va abandonar la zona. El U-156 estava tan danyat que Hartenstein va decidir suspendre l’operació de rescat i va tornar a la seva base. La compta final de supervivents va ser de 450 dels 1.800 italians, 588 dels 829 britànics i 73 dels 103 polonesos. Com a resultat d’aquella acció, Karl Döenitz va prohibir en els U-Boots recollir supervivents. Anys més tard es va saber que el pilot nord-americà havia interpretat correctament l’escena de rescat al voltant del U-156, però la base antisubmarina de les Forces Aèries dels Estats Units a l’illa Ascenció l’hi havia ordenat l’atac.

En el Mediterrani:

Els britànics varen començar l’Operació Moscarda, que consistia en que una embarcació, el Tarana, penetrés el Mediterrani i rescatés a uns presoners de guerra britànics a una platja pròxima a Perpinyà. En una altra operació engegada el mateix dia, l’Operació Acord, consistia en atacar per terra i per mar els dipòsits de subministraments de l’Eix a Tobruk i les instal·lacions portuàries. Durant l’atac es varen enfonsar tres bucs de guerra britànics, els destructors Sikh i Zuku i el buc antiaeri Coventry. Centenars de mariners varen morir. 

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen concedir el primer al valor, la Creu de Dant Jordi, a l’illa de Malta. Aquesta condecoració s’entregava fins llavors a individus. 

A Guadalcanal:

Aquell dia va continuar i acabar la Batalla de Bloody Ridge entre les tropes japoneses i la 1º Divisió del Cos de Marines liderada pel general Alexander A. Vandergrift. Al vespre, els japonesos varen tornar a bombardejar les posicions nord-americanes i, a mitjanit, varen atacar fins arribar al lloc de comandament del general Vandergrift.

Dissabte:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus, el comandant del 6º Exèrcit, va col·locar les seves tropes en posició d’atac en un terreny que s’alçava per damunt de la ciutat de Stalingrad. Llavors, Paulus va ordenar un atac ràpid sobre la ciutat i, juntament amb el coronel general Maximilian von Weichs, el cap del Grup dels Exèrcits B, varen dirigir-se al quarter general d’Adolf Hitler a Vinnitsa, Ucraïna, per parlar del seu problema principal, el flanc esquerre al llarg del Don. Hitler volia saber quan conqueririen la ciutat de Stalingrad, ja que creia que els soldats soviètics estaven esgotats i sense reserves militars. El dictador tenia pressa per conquerir la ciutat perquè no volia que tornés a passar com l’any passat que per culpa del fred els soviètics lluitessin amb avantatge. De seguida que es varen reunir, Paulus li va demanar que li donés algunes unitats més i Hitler, de manera cordial, li va prometre que els hi donaria sense problemes. A partir d’aquell dia es varen registrar les discussions sobre l’estat de la situació. El general li va prometre que la ciutat cauria aviat sense problemes. A la nit, Paulus va sopar amb el seu amic Franz Halder i, animats pel vi, varen parlar de la Batalla de Stalingrad. Paulus li va repetir les seves preocupacions sobre la debilitat dels exercits situats en el seu flanc esquerre i Halder li va respondre que intentaria prevenir a Hitler sobre això.

A l’altra bàndol, a les deu del matí Vasili Chuikov es va reunir amb Andrei Yeremenko a l’altra riba del Volga i aquest li va dir que el mariscal Gregory Zhukov havia ordenat destituir deshonrosament al comanant a càrrec de la ciutat, Alexander Lopatin, per demostrar covardia en no saber aturar als alemanys, i que ell es convertia en el nou comandant del 62º Exèrcit soviètic. Les seves ordres eren clares: resistir a Stalingrad i morir abans de rendir-se. Prometent que compliria les ordres, Yeremenko el va acompanyar a veure Nikita Kruschev, que va quedar convençut de que Chuikov mantindria ferm el front de Stalingrad. La reunió va finalitzar amb l’acord de que el quarter general del front no negaria a Chuikov l’ajuda quan la demanés. Llavors, el nou comandant se’n va anar a recollir les seves coses abans de tornar a la riba occidental del Volga per reforçar les defenses antiaèries de la ciutat i fortificar d’immediat aquelles zones que pogués contenir als alemanys, en especial el turo de Mamaeb Kurgan. Per altra banda, Iosif Stalin va dir a la Stavka, l’Alt Comandament soviètic, que Stalingrad tenia que mantenir-se a les seves mans a qualsevol preu.

En el Reich:

A França:

Els britànics varen llançar un atac comando contra la costa francesa i varen desembarcar 10 homes a Port-en-Bessin. Els atacants varen matar als 7 alemanys que es trobaven en el port, però els dispars varen alertar a altres soldats que hi havia. Quan els britànics varen embarcar de nou, varen ser assassinats pels alemanys menys un d’ells, Hayes, que va aconseguir nadar per la costa i va ser auxiliat per una família francesa. Aquest va passar a la Resistència i va ser introduït a Espanya, on va ser capturat per la policia i enviat de nou a França. Després de que la Gestapo de París l’interrogués va ser afusellat. 

A Polònia:

Aquell dia varen acabar les batudes en el gueto de Varsòvia per endur-se els jueus que els alemanys no necessitaven al camp d’extermini de Treblinka. En total, més de 253.000 habitants del gueto havien sigut deportats a Treblinka i havien mort a les cambres de gas. 

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia: 

Precisament, Arthur Liebehenschel, el cap de l’Oficina Central d’Oficines D de la WVHA, va ordenar en una directiva dirigida als comandants dels camps de concentració que les urnes que contenien les cendres dels txecs i els jueus morts s’enviessin pel seu enterrament en els cementiris locals dins de Protectorat. 

A l’Atlàntic:

A la nit, el transatlàntic britànic Lacònia, que transportava a 1.800 presoners italians i a familiars de soldats Aliats cap a Canadà, va ser enfonsat pel U-156. A bord hi anaven 463 tripulants britànics, 268 militars britànics, 80 civils (algunes dones i nens), 1.800 presoners italians i 103 guàrdies polonesos. Quan el comandant del U-156, Werner Hartenstein, va sentir els crits de socors va ordenar recollir les víctimes. Llavors, el comandant va sol·licitar per ràdio al quarter general de submarins instruccions després d’haver recollit a 90 supervivents. Karl Döenitz sabia que no podia torpedinar a soldats italians pels seus efectes en la relació entre Itàlia i Alemanya i va destinar dos submarins de Freetown, Sierra Leone, a la zona. Els italians, per la seva part, varen enviar un submarí i els francesos de Vichy a Dakar varen enviar tres bucs de guerra per ajudar als supervivents. Però el U-156 va estar sol durant unes quantes hores i no va parar de rescatar supervivents sense importar la seva nacionalitat, tot i que no estava equipat per poder ajudar a tanta gent. Finalment, el U-Boot va ser interceptat per un avió nord-americà, que s’havia enlairat de la base recent instal·lada a l’illa Ascensió, que els va atacar amb les seves bombes. En el futur els U-Boots no realitzarien cap operació de rescat per intentar salvar vides després d’un atac.

A Guadalcanal:

Els japonesos varen bombardejar durant tota la nit les posicions nord-americanes i va començar, a dos quilòmetres al sud-oest de l’aeròdrom de Henderson Field, controlat pels nord-americans, una carnissada batalla entre les tropes japoneses i les nord-americanes que es va conèixer com la Batalla de Bloddy Ridge. La Batalla va ser tant sagnant perquè els japonesos varen llançar granades d’explosió retardades que explotaven onze hores després de que haguessin tocat terra i, com a conseqüència, agafaven desprevinguts a molts soldats nord-americans. Després de durs combats, els japonesos varen perdre 805 dels seus soldats davant 104 de nord-americans.

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vínnitsia, el Wehrwolf, el coronel general Maximilian von Weichs, comandant del Grup d’Exèrcits B, va visitar a Adolf Hitler per dir-li que estava convençut de que l’atac al centre urbà de Stalingrad podria començar casi d’immediat i acabar en menys de 10 dies.

A Alemanya:

La ciutat de Düsseldorf va patir un fort bombardeig aeri Aliat. Aquell va ser el cinquantè bombardeig que patia.

---

En el Ministeri de l’Aire, el doctor Sigmund Rascher va mostrar davant d’un grup de personal mèdic de la Luftwaffe els seus resultats dels experiments fets en el camp de concentració de Dachau. A través de films, va mostrar com presoners seleccionats, la gran majoria jueus, perdien la consciència de resultes d’un salt simulat en paracaigudes sense oxigen que corresponia a una altitud de 14 quilòmetres. Els presoners morien asfixiats abans de recuperar-se. El projecte va causar la mort d’entre 70 i 80 persones.  

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

En el camp de Theresienstadt va arribar-hi procedent de Dresden un comboi amb 50 jueus. Allí hi moririen 39 d’ells i la resta varen ser enviats més tard a Auschwitz per ser assassinats.

A Bielorússia:

El Batalló policial 306 va assassinar a 6.500 jueus a Stolin.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, a la nit, Vasili Chuikov es va presentar a l’estació principal de transbordadors de la ciutat per reunir-se l’endemà amb Andrei Yeremenko. Mentre esperava una embarcació va observar que molts ferits estaven estirats al terra sense rebre atenció mèdica. Interessant-se pel seu estat, els doctors i les infermeres li varen dir que no podien atendre a tothom per les enormes baixes que patien. Sentint empatia per aquells homes, Chuikov els va consolar fins que va arribar el seu transbordador que l’havia de dur a l’altra riba del Volga.

---

La situació dels soviètics en el sud del front oriental era desesperada, aquell dia van reconèixer que havien perdut la base naval de Novorosisk, en el Mar Negre.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, a la nit, es va produir una batalla naval entre la marina japonesa i nord-americana. Els nord-americans varen perdre el portaavions Wasp, i el nou cuirassat ràpid North Carolina i un destructor va patir greus danys que el varen deixar fora de servei. Els nord-americans ara només tenien un portaavions i un cuirassat com a nucli de les forces d’operacions en el Pacífic sud.

Dijous:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Després d’haver rebut el dia anterior un àpat calent, els homes de la 29º Divisió Motoritzada del 6º Exèrcit alemany varen arribar al Volga i varen atrapar al 62º Exèrcit soviètic contra el riu. Però els alemanys es varen tenir que atrinxerar de seguida perquè els soviètics els varen contraatacar.

En el sector sud:

Les forces alemanyes varen conquerir la base naval de Novorossisk, i la Flota soviètica del mar Negre va tenir que replegar-se de nou, aquesta vegada a Tuapse.

En el Reich:

A Alemanya:

Fritz Sauckel va publicar un decret per la importació de treballadores domèstiques de l’Est.

---

Hermann Göering va acomiadar al general Adolf von Schell, responsable de la producció d’armament, ja que el considerava culpable de l’estancament alemany en aquest tema.

---

479 avions de la RAF varen atacar Düsseldorf.

A Polònia:

Joseph Jacklein va informar de la deportació a Belzec de 8.200 jueus de Kolomea, Galítzia.

A Bielorússia:

El Batalló policial 306 va assassinar a 1.100 jueus a David Gorodok.

A l’Atlàntic:

El comboi ON127 escortat pel Grup d’Escorta C4 es va trobar amb una gran manada de U-Boots. A plena llum del dia, els submarins alemanys varen enfonsar tres embarcacions. Les escortes varen reaccionar ràpid i durant quatre dies varen lluitar contra els alemanys.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen iniciar un atac aeri des de les bases que acabaven d’establir a Adak, a les illes Aleutianes, contra les forces japonesos que ocupaven l’illa de Kiska, a 400 quilòmetres de distància.

En els Estats Units:

El general Harold Lee George va anunciar la creació d’un esquadró de transport auxiliar de dones, el WASP, amb Nancy Harkness al capdavant.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va prescindir del mariscal Wilhelm List, comandant del Grup d’Exèrcits A que estava envoltant Stalingrad, per criticar la seva estratègia en el front oriental. Bàsicament havia demanat aturar els atacs fins a esperar rebre més homes i més material. El general Paul von Kleist el va substituir. Hitler també estava enrabiat amb Franz Halder per haver qüestionat les seves ordres i li va dir que ja no els considerava psíquicament a l’altura de les exigències de la seva missió.

---

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu metge Felix Kersten després de la tensa conversa del dia anterior sobre Finlàndia. Himmler es va excusar dient-li que oblidés tot el que l’hi havia dit i que havia parlat empès per la ira. El doctor va acceptar les disculpes, però li va recalcar que les afirmacions realitzades sota la ira fàcilment podien convertir-se en ordres. Himmler li va assegurar que podia estar tranquil perquè sempre esperava 24 hores abans d’emetre una nova ordre.

A Polònia:

El Batalló policial 306 va assassinar a 1.400 jueus a Wysokie.

A França:

Heinz Röthke, el nou delegat d’Adolf Eichmann a França, va redactar un informe per als seus superiors sobre l’estat de les negociacions amb les autoritats franceses sobre la deportació dels jueus francesos. Röthke es va queixar de la poca col·laboració del govern de Vichy en aquest tema i va demanar que els hi enviessin un missatge “enèrgic”.

En el front oriental:

Segons un informe alemany, els soviètics havien esgotat tots els seus recursos en tot el front.

A Stalingrad:

Els alemanys havien començat a entrar a la ciutat però es varen trobar en una situació molt precària. A la nit, la 29º Divisió Motoritzada va rebre el primer àpat calent des de feia molts dies.

En el bàndol soviètic, l’Estat Major del quarter general del comandant Nikita Kruschev va creuar el Volga, però abans de marxar Kruschev va trucar al caporal general F. I. Golikov per ordenar-li que es quedés com enllaç amb el general Alexandr Ivonovich Lopatin, el comandant del 62º Exèrcit. Desesperat per haver-se de quedar, Golikov li va suplicar que es quedés també perquè Stalingrad estava condemnat, però Kruschev va sortir del búnquer per agafar el transbordador que el portaria a l’altra riba.

En els Estats Units:

A la costa oest nord-americana, el pilot Nobuo Fujita, que estava en un submarí des de feia dies a les costes nord-americanes d’Oregon esperant el moment per atacar amb el seu hidroavió, va considerar que aquest era el moment d’atacar. Abans de pujar al seu aparell, Fujita va anar a buscar la seva espasa de samurai, que havia passat de generació en generació al llarg de quatre segles. Fujita i el seu company, el navegant Yukio Okoda, varen iniciar el seu vol agafant com a referència el far situat en el cap Blanc. Des d’aquest punt varen anar baixant per la costa fins arribar al petit port de Brookings, on varen virar cap a l’interior per buscar els boscos per tirar-hi dues bombes incendiàries. Quan es varen trobar en el punt previst varen llançar els dos artefactes, dels quals un no va explotar i, ràpidament, varen tornar cap al submarí. Llavors, una patrulla nord-americana va localitzar el submarí i el va atacar des de lluny. Els japonesos varen aconseguir escapar. Però l’atac japonès no va ser de lluny tan fort com havien pensat i el guarda-boscos Howard Garner, des del seu lloc d’observació en el mont Emily, va comunicar en els bombers de que hi havia un petit incendi. El mateix va fer el guarda-boscos Keith Johonson, des del seu lloc d’observació. Els dos varen anar a peu al lloc de l’incendi i varen copsar en primera persona la poca violència del foc, que només havia afectat a uns quants arbres. En veure que l’incendi era provocat per una bomba es va cridar de seguida a l’Exèrcit i al FBI, que varen investigar el cas sota secret d’Estat per no alarmar a la població.

Dimarts:

En el Reich:

Al matí, Heinrich Himmler va rebre tractament del seu doctor Felix Kersten i ara li va assegurar, recordant el seu viatge a Finlàndia de finals de juliol, que el president Risto Ryti mai seria una amic per ells i que això el convertia en un enemic. En preguntar-li el per què d’aquell canvi d’opinió sobre els finlandesos, Himmler li va respondre que no els donava el suport esperat i va afirmar que tant Risty com Gustav Mannerheim eren maçons. Llavors, li va explicar que li havia demanat a Adolf Hitler que unís les forces alemanyes que encara hi havien a Finlàndia per dur a terme un cop d’Estat que creés un govern nacionalsocialista amb l’ajuda de les SS de Finlàndia. Hitler, segons Himmler, havia aprovat el pla, però havia demanat esperar. Llavors, va exclamar que enviaria al govern finlandès actual a un camp de concentració. Kersten, irritat davant d’aquells comentaris, li va etzibar que ara ja sabia com a finlandès que era quin seria el seu destí i el va amenaçar de que hauria de contractar a altres metges per curar-li els seus dolors estomacals. Somrient, Himmler li va assegurar que no li faria mai res a ell perquè sense els seus tractament no podria viure.

A Alemanya:

A la ciutat de Waldshut es varen reunir per primer cop els caps dels serveis d’intel·ligència alemany i suïs, Walther Schellenberg i el coronel suïs Roger Masson, respectivament. Masson va ser dut a la reunió per l’assistent de Schellenberg, Hans Eggen, un cap de brigada de les SS que, convenientment, també era representant a Suïssa d’una companyia de Berlín amb interessos econòmics a Lausana. El coronel tenia diverses demandes específiques que formular, mentre que Schellenberg li va parlar de la idea d’obrir un canal de comunicació per arribar a una pau per separat amb la Gran Bretanya i els Estats Units que permetés als alemanys concentrar-se en atacar a la Unió Soviètica. Masson, que tenia altres requeriments però que va preferir guardar-los per més endavant, va començar demanant ajuda en dos assumptes sense importància. El primer tenia que veure amb un treballador del consolat de Suïssa a Stuttgart que havia sigut arrestat, acusat d’espionatge i condemnat a mort. Schellenberg li va prometre alliberar-lo. A continuació, Masson li va demanar la seva ajudar per silenciar una agència de premsa dirigida a Viena per dos suïssos pro-nazis que atacaven constantment Suïssa. Schellenberg va prometre ajudar-lo.

---

De la ciutat de Dresden va sortir un comboi amb 50 jueus cap al camp de concentració de Theresienstadt, on hi arribarien el dia 11. 39 moririen en aquell camp i la resta varen ser enviats més tard a Auschwitz per ser eliminats.

---

Bombarders britànics varen bombardejar la ciutat de Düsseldorf. Entre les bombes que varen llançar n’hi havia moltes que pesaven dues tones, les anomenades bombes de demolició. 

A Bielorússia:

El comissari general de la Rutènia Blanca de Minsk va propugnar que s’accelerés l’eliminació dels jueus i la reducció al mínim essencial de la força de treball especialitzada jueva que quedava.

A la Gran Bretanya:

Alan Brooke es va queixar de que Winston Churchill pressionés als comandants Harold Alexander i Bernard Law Montgomery perquè llancessin un atac al nord de l’Àfrica abans de que estiguessin preparats.

En els Estats Units:

Un petit avió japonès que s’havia enlairat des d’un submarí va llançar unes bombes incendiàries a prop d’Oregon, provocant la crema d’un bosc. Aquest va ser l’únic atac japonès a la zona continental nord-americana. 

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general del Wehrwolf, Adolf Hitler va perdre la paciència amb els seus generals. Durant aquell migdia va rebre a Erich Koch, governador d’Ucraïna, el ministre Albert Speer i Erhard Milch. Hitler els va comentar que en la seva època estudiantil a Àustria havien sigut educats en el respecte a les persones d’edat i sobretot a les dones, però va tornar a criticar als seus antics mestres. Després de mencionar unes quantes entremaliadures que els hi feien passar als seus mestres, va reconèixer que no  tenia cap do pels idiomes estrangers, tot i que va dir que segurament aquest dèficit es devia a que el seu professor, en les seves paraules, era un perfecte idiota. El dictador va afirmar que els seus professors havien sigut uns tirans absoluts, que no havien sentit cap tipus de simpatia cap a la joventut i que no havien mostrat el més mínim indici d’originalitat alhora d’ensenyar. També va assegurar que els alumnes modèlics d’aquells professors a qui havia arribat a conèixer més tard havien acabat sent uns complets fracassats. Hitler va afirmar que ara l’educació havia millorat molt. Heinrich Heim, un advocat que redactava els monòlegs de Hitler, va escriure l’últim monòleg del dictador.

A la nit, Hitler es va reunir amb Alfred Jodl, que havia tornat d’un ràpid viatge dels quarters generals del Caucas. El general aprovava la idea de Wilhelm List d’aturar tots els atacs en el sector sud del front oriental fins que el Grup d’Exèrcits A rebés més homes i material. A més, li va explicar que veia impossible fer retrocedir els soviètics i que només els quedava una opció per avançar, que era dirigir-se cap al mar Caspi i cap a Grozni. Llavors, Hitler es va enfadar molt amb Jodl i el va escridassar de males maneres, però el general aquesta vegada no es va poder contenir i li va recordar les diverses directrius que havia aprovat i que havien conduït a la precària situació en que es trobaven. Quan va acabar la reunió, Hitler es va negar a donar-li la mà i va marxar enfadat.

---

1.800 jueus que vivien a la muntanya, en el centre turístic de Kislovodsk, varen rebre l’ordre de preparar-se per emprendre un viatge de dos dies per colonitzar districtes poc poblats d’Ucraïna. Però els alemanys els varen dur a prop d’una ciutat balneària de Mineralniye Vody, on els varen afusellar en una tanca antitanc juntament amb 2.000 jueus procedents d’Essentuki i 300 de Piatigorsk.

A Alemanya:

La Gestapo, després d’haver detingut a Harro Schulze-Boysen el 30 d’agost, va detenir a Arvid Harnack.

A Àustria:

Erwin Rommel, que no es trobava bé, va marxar del nord de l’Àfrica per descansar als Alps austríacs, via Berlín, després de deixar-ho tot organitzat per continuar lluitant.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va llançar el 6º Exèrcit en una ofensiva direcció al riu Volga per fer retrocedir els soviètics cap al riu. En aquell atac els alemanys varen avançar 4 milles cap al Volga, però varen ser aturats. Mentrestant, el 4º Exèrcit Panzer estava a les afores del sud de Stalingrad.

---

Per ordres del Ministeri de Propaganda, un equip de filmació va escalar de nou el mont Elbrus per gravar la bandera del Reich plantada el dia 23 d’agost.

A la Gran Bretanya:

El The Times va publicar un article on es mencionaven unes paraules del ministre d’Armament, Albert Speer, on deia que si la guerra no es guanyava aviat Alemanya la perdria, ja que només podien comptar amb les armes que tenien aquell any i no amb les de l’any següent. Quan Speer va llegir aquell article va quedar molt sorprès i no va entendre d’on havien tret aquelles frases quan només les havia pronunciat davant de Friedrich Fromm i Erhard Milch. Més endavant, Speer va veure com altres diaris britànics publicaven processos de fabricació alemanys que fins i tot per ell eren desconeguts. Per tant, era molt probable que dins del seu Ministeri tingués alguna o més d’una persona que treballava per als britànics passant informació confidencial.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va anunciar per ràdio al poble nord-americà que milions de soldats alemanys estaven condemnats a passar un altre hivern cruel i glacial en el front rus.

A Guadalcanal:_

El general Kawaguchi va planejar la manera de com aniquilar als marines nord-americans.