Diumenge:
En el Reich:
A Ucraïna:
En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler, després de parlar de la Primera Guerra Mundial, va lloar la figura de Ion Antonescu. Després va afirmar que els soviètics s’equivocaven en concentrar tota la seva força a Stalingrad i va assegurar que seria una pèrdua molt dolorosa pels soviètics perdre la ciutat que portava el nom del líder soviètic i que per aquest fet ell mai autoritzaria que cap ciutat o cap cuirassat portés el seu nom. Després de dir que els holandesos eren d’una raça excel·lent, el dictador va criticar que l’Església no permetés un casament entre un catòlic i un protestant i en canvi no s’oposés a un matrimoni interracial. Hitler els va dir que no aprovava el matrimoni d’un seu soldat amb les noies de l’Est. Dirigint-se a l’almirall Theodor Krancke, li va dir en to de broma que els seus mariners només tenien tres hores de permís i li va prometre que els hi allargaria perquè poguessin empaitar noies.
A la tarda, Hitler va afirmar que únicament les dificultats d’ordre econòmic havien empès als alemanys a emigrar en el passat i va assegurar que ara la premsa britànica tenia més bona consideració dels alemanys. Parlant dels britànics, dir que la guerra amb ells tenia que ser ull per ull i dent per dent, i va exposar dues noves tàctiques: matar a tot aviador Aliat que es tirés en paracaigudes i disparar des dels submarins als nàufrags dels vaixells enfonsats. Hitler va comentar que la vida d’un alemany valia la de vint britànics i va assegurar que ells tenien molts més presoners britànics que presoners alemanys tenien ells. També va afirmar que els britànics s’havien fet enrere en el desembarcament de Dieppe perquè ells haguessin matat a mitja dotzena de generals britànics. Hitler a la vegada va culpar als britànics dels bombardejos i va afirmar que els hi tornarien els cops amb tota la brutalitat del món. Per acabar el seu monòleg, va assegurar que obtindrien més recompensa del que podrien treure de l’Est que no de l’Oest.
A Alemanya:
A Marburg, les autoritats alemanyes varen deportar en tren a 79 homes jueus de la ciutat al camp de concentració de Theresienstadt.
A Polònia:
En el camp de concentració d’Auschwitz varen arribar 981 jueus provinents del camp de Drancy. D’ells, només 16 homes i 38 dones varen ser admesos com a presoners. La resta va ser enviada a les cambres de gas.
En el gueto de Varsòvia va començar l’última fase per liquidar el gueto. Com ja s’havia anunciat, els jueus varen ser obligats a concentrar-se en els carrers de Gesia, Smocza, Niska i Zamenhof. Desenes de milers de persones es varen tenir que quedar en el carrer de Niska. 70 persones varen ser assassinades en una casa del carrer de Wolynska. Milers de jueus, alertats del seu possible destí final, varen amagar-se entre els edificis.
A França:
La 8º Força Aèria nord-americana va bombardejar la fàbrica aeronàutica de Potez. En aquesta operació on hi varen participar 26 B-17, la 8º Força va perdre els seus primers dos bombarders.
En el front oriental:
En el sector sud:
L’exèrcit alemany va ocupar la base naval de Novoroisisk, en el Mar Negre.
A Stalingrad, els soviètics varen fer arribar reforços aeris a la ciutat. El mateix Iosif Stalin va trucar al director de provisions, Levin, per saber quan aparells disposava i per ordenar-li que augmentés la producció per enviar-la al front de Stalingrad de forma urgent.
A França:
A totes les esglésies es va poder llegir la carta pastoral del cardenal Gerlier, primat de les Gàl·lies i arquebisbe de Lió, que deia que la deportació dels jueus donava lloc a escenes tan doloroses que tenien que elevar les protestes.
A Nova Guinea:
Després del contraatac australià a la badia de Milne, les forces japoneses varen ser evacuades de la zona.
Diari del Tercer Reich 