Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va acceptar la dimissió del comandant Fedor von Bock, que comandava l’ofensiva sobre Moscou, després d’una forta discussió que havien mantingut, i el va substituir per Günther von Kluge. Hitler el va culpar de no haver conquerit la ciutat de Moscou i, a sobre, aquell mateix dia va saber que els soldats soviètics havien alliberat la ciutat de Tula, situada a 165 quilòmetres al sud de Moscou. Per aquelles derrotes també va dimitir Walther von Brauchitsch, i Hitler ho va aprofitar per nomenar-se l’endemà comandant en cap de l’Exèrcit. Per agafar més poder dins l’Exèrcit, Hitler va privar a Heinz Guderian del càrrec de comandant del 2º Exèrcit Panzer.
Al migdia, en un reunió, Hitler, en presencia de Heinrich Himmler, va manifestar la seva preocupació perquè els japonesos estaven ocupant totes les illes del Pacífic i creia que aviat s’apoderarien d’Austràlia. Per Hitler aquest fet provocaria la desaparició de la raça blanca en aquelles regions. Després, el dictador li va dir a Himmler que els jueus havien de ser extirpats com els partisans. Per tant, Hitler continuava autoritzant l’assassinat dels partisans i sabia de primera mà quin era el destí dels jueus. Himmler va vincular en el seu diari personal a Hitler amb la política d’extermini quan va anotar:
Qüestió jueva: exterminar-los com a partisans.
Durant aquella jornada, Hitler també es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels en el quarter general, i li va comunicar que havia considerat inevitable la guerra contra els Estats Units perquè d’aquesta manera s’aclarien els fronts i ajudava a posar en pràctica les seves idees sobre una gestió socialista de la guerra.
Himmler es va reunir durant aquell dia amb el seu metge Felix Kersten i li va explicar que Hitler l’hi havia dit el dia anterior que la guerra a l’Est duraria uns deu anys com a mínim. Himmler estava molt preocupat i havia de transmetre als seus homes de les SS que la guerra seria més llarga del que es preveia. Li va explicar a Kersten que admirava a les forces finlandeses perquè eren tan dures i valentes com les seves SS, a més de ser fidels. Després, el cap de les SS volia saber quants jueus vivien a Finlàndia, pregunta que Kersten no li va saber respondre, i que Himmler va especular llavors dient que en deurien viure uns 2.000. Kersten li va contestar que no creia que fossin tants, però va dir que els que hi havien eren bons i lleials, comentari que en va fer mofa el cap de les SS, que va afirmar que cap jueu podia ser bo. Llavors, Himmler li va confessar que Hitler l’hi havia ordenat que deportés a tots els jueus d’Alemanya cap a l’Est per deixar Europa sense jueus.
A Alemanya:
Després de la reunió a Rastenburg, Hitler es va dirigir a Munic amb Himmler. Goebbels es va dirigir a Berlín. El ministre tornava amb noves idees per una nova política propagandística que havia acordat amb Hitler com la donació de peces de roba en la campanya socors hivernal, una recollida de roba d’hivern per als soldats de l’Est, un regal de Nadal de la pàtria per al front.
A la nit, Hitler va sopar a Munic a la cerveseria Löwenbräukeller per celebrar les festes de Nadal amb tota la cúpula del NSDAP. Al seu costat hi havia assegut Himmler. Quan es va retirar del sopar, Himmler va escriure en el seu quadern de notes: Qüestió Jueva/exterminar com guerrillers, l’ordre que li havia dit Hitler a Rastenburg.
Alfred Rosenberg va escriure una nota per Hitler en que li sol·licitava que se li autoritzés que totes les institucions jueves de vivendes de París corresponents a aquells jueus que havien fugit o que havien marxat es confisquessin com en els territoris ocupats a l’Oest per tal de donar suport als serveis de l’administració de l’Est. A més, proposava com a venjança pels atacs contra els membres de la Wehrmacht a França, afusellar en el futur a un centenar o més de banquers, advocats… jueus. El ministre li va assegurar que els jueus de Londres i de Nova York eren els qui incitaven als comunistes francesos a cometre aquells atemptats i per tant trobava just aquesta venjança que proposava.
En el Bàltic:
Amb el tema jueu bullint a l’olla, Hinrich Lohse va rebre la resposta a la seva pregunta sobre la utilització de treballadors jueus qualificats del Bàltic. Otto Bräutigam li va respondre que en la indústria armamentista les consideracions econòmiques no s’havien de tenir en compte bàsicament alhora d’abordar el “problema jueu” i li va recordar que si tenia dubtes es dirigís directament als seus superiors de les SS i de la Policia.
A Bielorússia:
A les deu del matí va arribar a Minsk de Berlín el tren amb deportats jueus que havia sortit el dia 14. Els ajudants letons els varen treure dels vagons de males maneres. Els més grans i els més petits els varen fer pujar en camions, mentre que els demés els varen conduir a peu en unes cabanyes de fusta que havien sigut habitades anteriorment per uns altres jueus que havien sigut assassinats.
En el front oriental:
En el sector central:
Les VVS, amb superioritat numèrica, varen destruir 340 camions, 11 peces d’artilleria, 100 carros de munició i 3 trens. A més, el tinent Lavrinenko, de la 1º Brigada Blindada de la Guàrdia, va dirigir un atac contra les posicions alemanyes en el poble de Goriunov. Per la seva part, Luftwaffe va destruir 4 carros de combat i 14 vehicles.
A l’Atlàntic:
El comboi GHG76 que es dirigia a Gran Bretanya des de Gibraltar i que el dia anterior ja havia tingut un incident amb un submarí alemany, a les nou del matí el destructor Stanley va veure un altre U-Boot, el U-434, a uns 10 quilòmetres de distància. Ràpidament va ser atacat pels britànics i el HMS Blankney, que el tenia just davant i a la superfície, va decidir envestir-lo. La tripulació del U-434 va abandonar l’embarcació després de destruir el submarí amb càrregues de demolició. Els britànics varen recollir 41 tripulants.
A Líbia:
Les forces italianes i alemanyes varen quedar replegades a Cirenàica per l’ofensiva de les forces britàniques d’Archibald Wavell.
A l’altura de Trípoli, diversos bucs britànics es varen dirigir en un camp de mines alemany. El creuer Neptune i un destructor es varen enfonsar en plena nit.
A Egipte:
Una unitat militar italiana de torpedes humans dirigida per Junio Valerio Borghese va atacar a la flota britànica en el port d’Alexandria deixant fora de combat als cuirassats Queen Elizabeth i Valiant. La malparada flota del Mediterrani oriental va quedar en tres creuers i sis destructors.
A les illes de la Sonda:
Els Aliats varen ocupar Timor.
Diari del Tercer Reich 