Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que la francmaçoneria era una empresa de corrupció i un grup d’homes que eren responsables de la guerra. El dictador els va assegurar que l’adversari de Winston Churchill era David Lloyd George, però que per desgràcia l’antic primer ministre tenia 20 anys. També va dir-los que quan Neville Chamberlain i Edouard Daladier varen tornar a les seves capitals després del Pacte de Munic haurien d’haver dissolt els seus parlaments perquè estava convençut de que s’hauria aprovat una política de pau. Hitler també els va explicar que la Gran Bretanya i França estaven perdent or i els seus havers estrangers i va culpar als jueus de tots els mals, assegurant que ells serien els responsables de la dissolució de l’Imperi britànic, tot i que va afirmar que en els jueus l’Imperi tant els hi feia.

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, aquest cop entre ells hi havia el general Eduard Dietl, i els va defensar l’ordre dins l’Estat. A continuació, el dictador va explicar-los que la col·lecta de llana del poble per proveir als soldats alemanys en el front oriental tenia que quedar molt clar que no existia cap frau i que cada objecte arribava al seu destí.

A la nit, un altre cop reunit amb els seus invitats, Hitler va criticar els canvis massa freqüents de personalitats com acabava de passar a Itàlia, ja que creia que no feia res més que agreujar els propis problemes. Els va reconèixer que si podia aguantar tota la responsabilitat que tenia era perquè tenia els seus col·laboradors i va afirmar que molt probablement Benito Mussolini no trobava en el seu voltant bons col·laboradors. Canviant radicalment de tema, Hitler va confessar-los de que s’hi el dimitit Walther von Brauchitsch hagués continuat unes setmanes més en el seu càrrec tot hagués acabat en una catàstrofe i el va acusar de ser un incapaç.

---

Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va entregar a les potències occidental uns informes que denunciaven per primer cop les violacions sistemàtiques que feien els alemanys deliberadament i conscients del dret internacional, i es detallava que es feien actes de força contra els presoners de guerra russos, saquejos i destrucció, així com actes de crueltat contra la població civil.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va demanar en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió en el Congrés un crèdit extraordinari que permetés construir durant el 1942; 125.000 avions, 75.000 tancs, 35.000 canons i vuit milions de tones de vaixells. El president nord-americà va assegurar que pel 1943 les fàbriques nord-americanes construirien més de 125.000 avions i va afirmar que aquestes xifres i altres semblants de la multitud d’altres béns de guerra farien veure en els japonesos i en els alemanys “una petita idea del que havien aconseguit atacant Pearl Harbor“.

A les Filipines:

A la nit es va completar el replegament de les tropes nord-americanes i filipines a la línia defensiva de Batan. En una àrea de 32 quilòmetres d’ample per 40 de llarg es varen aplegar 15.000 soldats nord-americans i 65.000 filipins, la majoria sense experiència, així com milers de civils.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va reunir-se amb els seus convidats, entre ells el ministre del Armament, Fritz Todt, el general Gause, el coronel Kurt Zeitzler i el general en cap de la Leibstandarte Adolf Hitler, Josef Dietrich. El dictador els va dir que estava convençut que els britànics tindrien problemes militars perquè una de les seves grans bases es trobava a Iran, Iraq i Síria i l’altra es trobava a l’arxipèlag malaia, i els va assegurar que si ell fos el primer ministre intentaria tornar totes les forces armades de l’Índia. Hitler va augurar que els britànics perdrien Singapur en quatre setmanes i va afirmar que seria un cop molt dur per als britànics perquè perdrien milers de tones de carburant de reserva. El general Gause va intervenir en el monòleg per declarar que havia sigut una sort per ells que Japó hagués entrat a la guerra. Hitler li va reconèixer que tenia raó, tot i que el va avisar que les victòries japoneses farien que la raça blanca perdés poder. El dictador també els va informar que el 1941 només havien utilitzat una quarta part de les municions de l’any anterior i que pensava que si podien fer arribar a Erwin Rommel la quantitat suficients de carburants, tancs i canons antiaeris els britànics s’haurien de posar a la defensiva. Hitler els va assegurar que Rommel rebria en els pròxims dies 200 tancs. Per acabar el seu discurs, Hitler va assegurar que els soldats nord-americans no eren capaços de combatre com herois.

A la nit, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, ara només amb Dietrich com a convidat especial, i els va assegurar que Iosif Stalin seguia la tradició dels tsars i que el bolxevisme per ell només era un mitjà per enganyar als pobles germànics i llatins. El dictador els va afirmar que si no hagués arribat al poder el 1933, Alemanya hagués patit una gran catàstrofe per culpa de “la invasió” dels pobles de l’Est i va confessar-los que Hermann Göering s’havia cregut fins que no es va iniciar l’Operació Barba-roja que la campanya a la Unió Soviètica seria una pura formalitat. Els va reconèixer que havia pres la decisió d’atacar la Unió Soviètica quan havia sabut que una fàbrica russa produïa per si sola més blindats que totes les seves fàbriques juntes. Tot i això, els va assegurar que els russos no havien inventat res, que tot el que tenien els provenia de l’estranger, i que eren incapaços de reparar res que s’espatllés i per això necessitaven tantes màquines. En canvi, segons Hitler, els japonesos eren capaços de millorar una cosa que ja existís, tot i que també va dir que eren inferiors a ells a nivell cultural. Parlant dels secrets militars i de com havien intercanviat informació militar amb els soviètics, Hitler els va assegurar que els soviètics donaven molta importància al fet de que els coets sortissin sense fer soroll i que ell en canvi aquest tema tant li era. El líder alemany, per acabar, va dir-los que en la tècnica armamentista sempre serien superiors als demés, però que havien de vigilar que els seus secrets no sortissin de les fronteres.

---

Franz Halder va anotar en el seu Diari que en el front oriental havien perdut 830.903 homes, el 25,96% de l’Exèrcit de l’Est.

---

A Auschwitz va entrar en funcionament un nou crematori que albergava dues cambres de gas a Birkenau, designat com Búnquer 1.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Buchenwald, el cirurgià Erwin Ding va començar els seus experiments mèdics amb els presoners per trobar una vacuna contra el tifus. El cirurgià va injectar a cinc presoners de forma subcutània i intramuscular una emulsió de membranes vitel·lines d’ous contaminats amb la bactèria. Cap dels presoners va contraure el tifus.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va presentar a la Stavka un nou pla on ordenava en el seu Exèrcit efectuar una ofensiva en el Front Nord-Oest, tot i les advertències del general Gregory Zhukov de la falta de recursos per un atac en quatre fronts: Leningrad, Moscou, Ucraïna i Crimea. Zhukov era partidari d’un atac concentrat contra el Grup d’Exèrcits del Centre, que estava amenaçant Moscou.

En els Estats Units:

En el seu missatge anual sobre els pressupostos, el president Franklin Delano Roosevelt va sol·licitar 7.000 milions de dòlars més, que s’obtindrien a través de nous impostos, per guanyar la guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Josef Dietrich, Hans Baur, Karl Brandt i Kurt Zeitzler entre altres i va criticar els errors estratègics que havia comès l’exèrcit italià. Hitler els culpava de no haver sabut atacar als francesos el juny de 1940, de no tenir protecció contra els blindats britànics a l’Àfrica i del seu error d’haver atacat a Albània sense l’equip apropiat. Zeitzler el va informar que el regiment italià de tancs havia fet un bon contraatac. Dirigint-se a Dietrich, Hitler li va explicar que Heinrich Hoffmann sovint li demanava que visités la seva granja model, però que temia que el fotografiés passant per l’estable i servís com a publicitat per la venda de llet. Hitler els va recordar que una vegada havia escrit una carta oberta a un cerveser en que li criticava la demagògia comercial en dir que lluitava per assegurar-li en el poble el seu vas de cervesa diari i que més tard va aparèixer Max Amann anunciant-li que les cerveseries anul·laven el seu contracte publicitari amb el diari, el que representava perdre 7.000 marcs de cop i 27.000 poc després. Llavors, el dictador els va rememorar que en els primers actes del NSDAP no hi havien altaveus i els va recordar que en el Palau d’Esports de Berlín la ressonància era tal que s’havia vist obligat a cridar, que a Essen ningú l’havia pogut entendre i que a Nuremberg, en el Dia d’Alemanya de 1923, s’havia quedat afònic després de cridar davant 10.000 persones durant 20 minuts. Dirigint-se de nou a Dietrich, Hitler li va assegurar que ara en els seus viatges en avió no s’exposava a riscs inútils, però que ell sabia que abans no tenia por de res i que només una vegada havia tingut que renunciar al seu vol, tot i que a contracor seu, en el final d’una campanya després de pronunciar un discurs a Flensburg i havia de tornar a Berlín. Hans Baur va intervenir per recordar-li que havia sigut ell qui havia renunciat al vol perquè es tractava d’un viatge de nit i estaven previstes grans tempestes.

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, ara entre ells Dietrich i el coronel Zeitzler, i els va dir que sempre havia cregut que la utilització de tancs exigia l’existència de carreteres, però que ara, amb les batalles al nord de l’Àfrica, veia que també es podien moure al desert i va afirmar que a Erwin Rommel només li faltaven 200 tancs per tornar a agafar la iniciativa perduda. El dictador, però, preveia que els britànics retirarien part de les seves forces de l’Àfrica perquè es quedarien sense reserves. Hitler va senyalar que el problema que tenien era com obrir pas entre Sicília i Tripolitània, ja que els britànics coneixien les seves forces al Mediterrani. Llavors va defensar el projectil de càrrega buida per destruir els blindats i va dir que esperava poder-lo utilitzar de forma immediata, tot i que imaginava que els seus enemics també tinguessin aquesta arma perquè, segons ell, els italians no sabien guardar els secrets. El dictador també els va recordar que feia dos anys havia encarregat un nou canó antitanc pesat i va defensar que havien d’inventar noves armes i renovar el material sense repòs.

A la nit, Hitler es va trobar de nou amb els seus convidats, aquell cop només quedava Dietrich com a convidat especial, i els va anunciar que els jueus no creien que fos possible fer una nova Europa i va afirmar que mai s’havien pogut establir a Japó perquè aquell país sempre els havia inspirat desconfiança i per aquesta raó s’havien esforçat en mantenir la Gran Bretanya i Estats Units allunyats de Japó. Hitler llavors va lloar a l’ambaixador Hiroshi Oshima i va menysprear a la cort del Mikado. Els va recordar que els nipons no havien perdut una guerra en el seu territori i va alabar a Joachim von Ribbentrop per haver comprès l’abast del pacte que tenien amb Japó i haver sabut treure les seves conseqüències. Hitler els va confessar que l’Exèrcit hagués preferit una aliança amb la Xina. El dictador també els va dir que estava molt content d’haver dit tot el que pensava del president Franklin Delano Roosevelt i va afirmar que era un cervell malalt, el més “ximple” dels nord-americans i una humiliació pels nord-americans. Hitler va assegurar que els sud-americans odiaven als “ianquis” i no creia que els nord-americans ataquessin a les Açores. A continuació, Hitler va criticar durament l’exèrcit espanyol titllant els seus homes d’inútils, de no saber ni netejar-se les armes, i d’incapacitats i va afirmar que quan els russos els atacaven de nit eren els “indígenes” qui els tenien que despertar. Els va acusar de no haver canviat des de feia 100 anys, de ser indisciplinats i va afirmar que mentre els oficials vivien de meravella les tropes ho feien a la misèria. Parlant dels hongaresos va dir que eren uns bons auxiliars per ells, amb bons oficials, i de Romania va afirmar que només tenien un home: Ion Antonescu.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys es varen veure obligats a acabar amb les seves maniobres sobre Sebastopol pels contraatacs soviètics sobre l’estret de Kerch.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador japonès a Alemanya, Hiroshi Oshima. Joachim von Ribbentrop, també present a la reunió, li va confessar a l’ambaixador que estava convençut que els nord-americans tindrien problemes per reclutar marines per la guerra perquè pensava que si enfonsaven les seves embarcacions aquests tindrien por per allistar-se a la Marina. Per aquest motiu, creia que no tenien que permetre’s consideracions humanes salvant els marines que estaven nàufrags al mar. Segons Hitler, el problema més gran que tenien els nord-americans era la falta de mà d’obra. L’ambaixador japonès va aprovar les mesures de Hitler i li va dir que els japonesos també es veurien obligats a aprovar-les. Parlant de la futura estratègia, el dictador li va dir que els camps petrolífers del Caucas serien el següent objectiu en quan millorés el clima, com també els camps d’Iran i Iraq. Hitler també li va comunicar que Gran Bretanya continuava sent el seu principal enemic i estava convençut que els soviètics no els derrotarien.

Tot i pensar que els nord-americans no li causarien problemes, Hitler estava molt enfadat perquè no paraven de retrocedir en el sector central del front oriental i va posar en dubte durant aquell dia la capacitat dels generals alhora de prendre decisions difícils. Franz Halder va escriure aquell dia que de nou hi havia hagut una reunió tensa amb Hitler en la qual havia posat en dubte que els generals tinguessin el valor de prendre decisions difícils.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que les SS no s’havien d’estendre en el seu allistament perquè era important mantenir-les a un nivell elevat. El dictador els va assegurar que quan tornés la pau les SS tornarien a ser un cos independent i va afirmar que la tasca de Heinrich Himmler tenia un mèrit extraordinari perquè havia imposat en els seus homes les condicions més complicades. A continuació va narrar-los la història del naixement de les SS, però els va deixar clar que havia sigut amb Himmler quan les SS varen arribar a ser una força extraordinària i va afirmar que el cap de les SS era el seu Ignasi de Loyola. Parlant de Josef Dietrich el va descriure com astut, enèrgic i brutal a la vegada, seriós i escrupolós i el va definir com una institució nacional i un dels més antics companys de lluita. El dictador els va recordar que en les eleccions del setembre 1930, quan esperava els resultats electorals a Munic, havia anat al teatre i que Adolf Müller els va convidar una ronda per haver passat de 12 escons a 107. Canviant radicalment de tema, el dictador els va confessar que no podia suportar als mestres d’escola i que havia sigut lamentable la situació de les universitats després de la Primera Guerra Mundial. Parlant de Hermann Göering, els va explicar que la primera vegada que el va sentir l’hi havia agradat i que havia sigut l’únic cap que havia sigut conduir les SA. Tot i això, Hitler els va dir que també li agradava Viktor Lutze, que estava lluitant com a voluntari en el front, a qui va definir com exemplar i va assegurar que quan tornés el faria tornar al seu costat i va recordar que tant ell com la seva esposa Inge havien vingut a Obersalzberg. A continuació, Hitler els va dir que en la vida tenien que ser optimistes perquè els pessimistes només complicaven les coses i va relatar-los que en la Gran Guerra els seus companys tots eren optimistes i que no hi havia res pitjor que un cap pessimista. Parlant de si mateix i del seu passat, Hitler va dir que mai s’havien de rendir i que s’havien d’oblidar dels dolors com una dona oblidava al cap d’un temps el dolor del part. Parlant del sexe femení, el dictador va assegurar que les dones adoraven als homes i que els homes dels països nòrdics eren tan efeminats que les seves dones feien les maletes quan es trobaven a un home dels seus (alemany) i va posar l’exemple de Carin Göering. Continuant el seu relat, Hitler va assegurar que les dones buscaven la protecció dels herois i que les noies de la prehistòria es tornaven boges pels caçadors furtius. Tornant a canviar de tema, Hitler els va confessar que l’havia estranyat que els japonesos trobessin millor soldat al britànic que el nord-americà i va recordar-los que durant la Primera Guerra Mundial els britànics no estaven acostumats al foc de l’artilleria i va afirmar que en conjunt no havien millorat des de llavors. També els va confessar que havia tingut la intenció d’atacar a l’Oest a la tardor de 1939, però que per culpa del temps no ho havia pogut fer. Parlant de la Batalla al Nord de l’Àfrica, el dictador els va relatar que era una Batalla de material i va afirmar-los que a Erwin Rommel li faltaven tancs i que per desgràcia no els podien transportar. A continuació, Hitler es va lamentar de la seva edat i va afirmar que ja no podria aguantar com abans com quan podia estar dempeus durant hores damunt del cotxe. Parlant de la salutació militar, el dictador va assegurar que havia imposat la salutació alemanya (la feixista), però que no havia volgut  que l’Exèrcit el saludés de tal forma, tot i que al final l’havia tingut que introduir per culpa de Werner von Fritsch. Hitler considerava que la salutació alemanya tenia més estil i va recordar-los que l’havia introduït després de que l’adoptés Benito Mussolini i va afirmar que el mateix Luter, durant l’assemblea de Worms, havia sigut saludat d’aquesta manera. El dictador també va relatar-los que durant l’època de Frederic el Gran es saludava amb els barrets i que en l’Edat Mitjana els serfs tenien que treure’s el barret, mentre que els nobles feien la salutació alemanya. Hitler els va confessar que la primera vegada que havia vist la salutació alemanya era en la Ratsekeller de Bremen el 1921 i va recordar-los que l’havia introduït al partit nazi en el primer Congrés de Weimar i que les SS l’hi havien donat un aire marcial. Recordant aquella època va rememorar la figura de l’esposa de Max Erwin von Scheubner Richter i va lamentar que Dietrich Eckart no hagués pogut veure el seu triomf. Hitler també va augurar que l’expressió Führer en deu anys hauria adquirit un caràcter impersonal i que trobava correcte que la gent digués Mein Führer. El líder alemany considerava extraordinari amb la facilitat que la gent havia adoptat aquella paraula i va afirmar que ningú es dirigia a ell en tercera persona, però va assegurar que ell no l’havia implantat. Per aquest fet considerava la paraula Führer com un títol bell i va afirmar que estava convençut que l’expressió Mein Führer havia sorgit dels llavis d’una dona. Hitler també els va recordar que es dirigia a Paul von Hindenburg com a Herr Generalfeldmarschall enlloc de Herr Präsident, tot i que va admetre que Von Hindenburg havia donat prestigi al títol de President. Per acabar el seu discurs, Hitler va augurar que mai s’hauria d’admetre que l’autoritat de l’Estat i del NSDAP es dissociessin perquè, en la seva opinió, la direcció del poble i la de l’Estat havien de reunir-se en una mateixa persona.

---

El comandant Rösler, del 528º Regiment d’Infanteria, va enviar un informe al comandant en cap del 9º Exèrcit, el general Schierwind, per dir-li que a finals de juliol de 1941 havien sentit amb els seus companys uns trets a la ruta cap a Schitomir que els havien impressionat. Quan varen córrer per veure què passava varen veure que eren testimonis d’execucions de civils. El comandant li va explicar que va quedar horroritzat en veure aquells actes d’extrema crueltat on s’assassinava a dones, nens i gent gran sense contemplacions. Segons Schierwind, a un home gran li varen disparar set trets, però encara va quedar viu i quan els hi va demanar en els seus executors que li disparessin el tret de gràcia per no patir més no li varen voler donar perquè el volien veure patir fins que morís.

---

En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va manifestar en un discurs públic davant la Casa de Cultura, que eren falsos els rumors que deien que ell havia acceptat escollir a 20.000 jueus dels centres més petits amb la condició de que el territori del gueto s’ampliés. Rumkowski els va assegurar que els alemanys li tenien confiança i prova d’allò era que havien acceptat reduir el número de deportats de 20.000 a 10.000. Rumkowski va declarar que les persones honrades no tenien res a témer.

A Varsòvia hi va morir Benjamin Zabludowski, antic membre de la Kehila de Varsòvia i membre del Consell Jueu de Varsòvia.

En el Pacífic:

Després de la Conferència d’Arcàdia, Archibald Wavell va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades del Pacífic i va ser el responsable d’ocupar el sud-oest del Pacífic. Per reforçar encara més aquella zona que estava sent ocupada pels japonesos, Chiang Kai-shek va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades de Xina.

A les Filipines:

Els japonesos varen ocupar la capital, Manila.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va discutir amb els seus generals per com seguir el conflicte oriental. El dictador els va repetir que no volia cap retirada, tal hi com volien els seus comandants, i els va avisar de el front seguiria on era passés el que passés. Hitler va prohibir en el 9º Exèrcit, que acabava de retirar-se de Kalinin, continuar la seva retirada.

A la nit, Hitler els va confessar en els seus convidats que quan anava a Obersalzberg l’atreia, a més de la bellesa del paisatge, l’ambient tranquil de la zona, el qual va definir com idoni per la seva imaginació. Els va dir que a les nits en el Berghof les passava despert observant des del seu llit les muntanyes il·luminades per la Lluna i va afirmar que en aquells moments veia més clar el seu esperit. Els va posar d’exemple la primera campanya electoral, que havia tingut que pujar a Obersalzberg per pensar, i va assegurar que a les quatre de la matinada s’havia adonat què tenien que fer per guanyar i que aquell mateix dia va dissenyar els cartells. Continuant amb el mateix relat, va assegurar que les seves grans decisions les havia pres envoltat d’aquelles muntanyes i que allí havia concebut l’ofensiva de maig de 1940 i l’Operació Barba-roja. Canviant de tema, Hitler els va dir que quan feia dies que no veia a Heinrich Hoffmann el trobava a faltar. La secretària Christa Schroeder el va tallar per dir-li que Hoffmann estaria encantat de saber que el trobava a faltar. Hitler li va confessar que el seu fotògraf ja sabia el que sentia per ell i els va relatar que no feia gaire l’hi havia volgut oferir un Menzel, però que l’havia rebutjat perquè no tenia un lloc adequat per col·locar-lo i que trobava que a la casa de Hoffmann hi lluiria com un tresor. En canvi, el dictador els va explicar que no rebutjaria un Rottmann per al seu museu de Linz, ja que en tota la ciutat només hi havia un quadre d’aquest pintor. A continuació, Hitler va parlar del món animal assegurant que els ocells tenien un llenguatge molt més desenvolupat del que pensaven i va afirmar que els gats marxaven quan es cansaven dels manyacs dels homes.

---

Per primer cop va sortir un transport de Lódz al camp d’extermini de Chelmno. En el transport hi anaven gitanos que havien sigut traslladats a Lódz el novembre de 1941 des d’Àustria. Vivien aïllats en una zona especial del propi gueto.

A Alemanya:

El cirurgià Erwin Ding va arribar al camp de Buchenwald per començar els seus experiments mèdics amb els presoners per trobar una vacuna contra el tifus.

---

Karl Döenitz va donar ordres perquè els primers cinc submarins es dirigissin a la costa est nord-americana.

En el front oriental:

En el sector central:

Aquell dia es varen produir uns combats molt durs entre els alemanys i els soviètics. Des de la contra-ofensiva soviètica els alemanys no havien parat de retrocedir i els soviètics no havien parat de guanyar terreny aprofitant les condicions climàtiques.

A França:

A la matinada, Jean Moulin va volar de Gran Bretanya fins a França i es va llençar en paracaigudes entre Avinyó i Aix-en-Provence.

A Egipte:

A Halfaya, l’última posició de l’Eix que mantenien a Egipte, els alemanys es varen rendir davant dels britànics.

A les Filipines:

Les avantguardes de les tropes japoneses varen ocupar Manila i varen desfilar pels carrers de la ciutat. Després de ser foragitats, les tropes del comandant Douglas MacArthur es varen tenir que replegar a la península de Batan.

En el Pacífic:

Els japonesos varen entrar al nord de l’arxipèlag Bismarck, per la ciutat de Rabaul.

A Malàisia:

Els japonesos varen continuar avançant per Malaia.

En els Estats Units:

Els 33 espies nazis, inclòs Fritz Duquesne, que havien sigut atrapats el 28 de juny de 1941, varen ser sentenciats a més de 300 anys de presó, trobant-los culpables d’espionatge.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En les dures derrotes que patia la Wehrmacht en el front oriental, ara s’hi afegia el fet de que el subministrament de combustible s’havia reduït en una sisena part i, per tant, es mostrava clarament que Adolf Hitler s’havia equivocat en l’estratègia de l’Operació Barba-roja. No admetent aquells errors, el dictador va acomiadar al comandant Gerd von Rundstedt com a cap del Grup d’Exèrcits del Sud per desobediència i va ser substituït pel mariscal Walter von Reichenau. Durant aquell dia Hitler va brindar un missatge d’Any Nou als seus soldats.

A primera hora del matí es varen presentar a Rastenburg el ministre Julius Dorpmüller i el seu sots-secretari Kleinmann per reunir-se amb Hitler per parlar dels problemes amb el transport de ferrocarril al front oriental, que estava molt malmès per culpa de les baixes temperatures. Mai arribaven les comandes desitjades per part de l’Exèrcit. En seguit, el dictador es va reunir amb el seu ministre acompanyat per Wilhelm Keitel, el cap de Transport Militar, el general Rudolf Gercke i Heinrich Himmler, que acabava d’arribar al quarter. El dictador els va confessar que era partidari de que els grans treballs com la construcció de túnels els fessin els presoners de guerra per no perdre mà d’obra alemanya.

A la tarda varen acordar que els Ferrocarrils del Reich assumirien tota la responsabilitat de tot el sistema ferroviari de la Unió Soviètica ocupada i, per tant, la xarxa ferroviària deixaria de ser responsabilitat del cap de Transport Militar. També es va demanar a Dorpmüller que informés cada dia personalment a Hitler sobre quants combois havia entregat al cap de Transport Militar en les capçaleres de via per veure si es podia o no complir els requeriments que demanava l’Exèrcit, que en aquella època tenia unes necessitats de 120 combois diaris i només, en els dies més bons, arribaven 100 combois.

Aquella mateixa tarda, Hitler es va tornar a reunir amb Himmler. El cap de les SS el va informar, entre altres coses, sobre el seu viatge d’inspecció a les divisions de les Leibstandarte Adolf Hitler i Wiking de finals de desembre. El dictador li va explicar que un dia el gauleiter de Baden li havia confessat que estava preocupat per la baixada d’ingressos perquè els jueus havien desaparegut des de 1933 i que per solucionar-ho ell havia autoritzat el joc perquè es construís un casino.

A la nit, a propòsit d’una carta de la senyora Von Oeynhausen, la secretària Christa Schroeder va examinar l’oportunitat de substituir l’ensenyança religiosa en les escoles per un curs de filosofia general amb el propòsit que els nens no perdessin el sentit del respecte davant les coses que sobrepassaven la seva comprensió. Un dels convidats va saltar i va dir que aquesta nova ensenyança no es digués filosofia, ja que es tractaria una explicació del nacionalsocialisme. Hitler llavors va intervenir en la conversa i va assegurar que no es podia al·ludir al “problema” de Déu i va afirmar que quan disposés de temps abordaria el tema. El dictador els va dir que en la seva opinió s’havia d’organitzar la cerimònia de casament de manera que les parelles no es presentessin una a una davant el funcionari del registre civil, ja que aquest es trobava davant una feina impossible de realitzar. Parlant dels funcionaris, Hitler va mencionar, en una de les poques vegades que sabem que ho va fer, del seu pare, Alois Hitler, dient que quan escoltava l’expressió funcionari del registre civil recordava la figura del pare i, en particular, d’una conversa que varen mantenir quan ell era petit; Hitler li deia en el seu pare:  

Papa, pensa que…

I de seguida el seu pare li tallava la frase per dir-li:

Fill, jo no tinc necessitat de pensar: sóc funcionari.

Hitler llavors es va posar a fullejar un llibre il·lustrat d’Espanya i, fitant el Monestir de Montserrat, el dictador va exclamar que Montserrat l’evocava a la llegenda del Sant Grial i va afirmar que aquell monestir tenia el seu origen en el conflicte que hi va haver entre els moros i els romans-germànics.

A Alemanya:

La Societat Ahnenerbe va ser agregada a l’Estat Major particular de Himmler, convertint-se d’aquesta manera en un organisme de les SS. A la comissió de la Societat hi figurava Himmler com a president, el doctor Wuest, el rector de la Universitat de Munic, i Sievers, un antic bibliotecari ascendit a coronel de les SS.

---

En el camp de Buchenwald, les SS varen col·locar en el portaló del camp als Testimonis de Jehovà per haver-se negat unànimement a contribuir amb donatius de llana per les tropes alemanyes en el front oriental. Un oficial els va anunciar a crits que els farien treballar a 20 graus sota zero fins que comencés a enfosquir i els va ordenar que es traguessin d’immediat tota la roba interior, tal i com varen fer. Quan aquells homes varen tornar a la tarda en el bloc varen tenir que entregar a més les sabates de pell i canviar-les per esclops.

A França:

A la nit, Jean Moulin va saltar en paracaigudes en els Alps per liderar i dur l’estratègia de la Resistència francesa.

En el front oriental:

Els exèrcits soviètics varen contraatacar en tota l’extensió del front.

En els Estats Units:

A Washington, a la Casa Blanca, 26 governs varen firmar un decret de la Declaració de les Nacions Unides. A la cerimònia no hi varen ser presents els representants de la França Lliure per les seves discrepàncies amb els nord-americans. Els països que varen firmar es varen comprometre a defensar la Carta de l’Atlàntic, firmada l’agost de l’any anterior, i en posar tots els recursos que tenien per lluitar contra els països de l’Eix. Per la part nord-americana va firmar el president Franklin Delano Roosevelt, per part britànica el primer ministre Winston Churchill, per part soviètica Maxim Litvinov i per part xinesa T.V. Soong. Com a curiositat, per primer cop es varen utilitzar les paraules Nacions Unides. De fet aquestes paraules eren obra de Roosevelt quan aquell matí es va despertar a la Casa Blanca. Sense pensar-s’ho va demanar en el seu assistent que el portés a l’habitació de Churchill i va entrar a l’habitació del primer ministre sense trucar abans. Però en aquell moment Churchill estava despullat, a punt per ficar-se a la banyera Roosevelt es va disculpar, però el primer ministre va deixar anar una de les seves frases que quedarien gravades per la història:

El primer ministre de Gran Bretanya no té res que amagar al president dels Estats Units!

Per la seva banda, els tres països de l’Eix varen pactar no negociar cap tipus de pau separada amb els Aliats.

A Malta:

Les forces de l’Eix varen començar a bombardejar l’illa, que va ser atacada fins al 24 de juliol de 1942.

A Itàlia:

El dictador Benito Mussolini va rebre la carta de Hitler en què l’informava sobre la marxa de les operacions a la Unió Soviètica.

A les Filipines:

La 48º Divisió japonesa estava a menys de 25 quilòmetres de Manila i la 16º a 65. El comandant Homma va ordenar aturar les seves tropes del nord perquè les forces es reorganitzessin i els va exclamar que no volia veure repetir els actes de violència, abusos i violacions que s’havien comès a la Xina.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va trucar a Günther von Kluge, i aquest li va demanar permís per retrocedir les tropes alemanyes de Moscou. Hitler, un cop més, no hi va estar d’acord perquè temia l’enfonsament de tot el front oriental. La discussió entre Hitler i el seu comandant va durar més de dues hores i va fer esperar una llarga estona els convidats del dictador que volien celebrar amb ell l’arribada del nou any.

Hitler havia rebut en aquella jornada al coronel Hermann Balck perquè li expliqués com havia vist la situació al front. Balck, a diferència dels seus anteriors comandants, li va insistir perquè no permetés una retirada sense cap circumstància perquè creia que podrien salvar-se més homes i més material si es mantenien ferms. El coronel també va insistir en que el número de tancs que arribaven al front era la meitat dels que havia demanat (Hitler). El dictador es va horroritzar davant d’aquella informació.

Amb els seus convidats, Hitler va manifestar la seva gelosia per l’avanç nipó en el Pacífic. Hitler, tot i està aliat amb els japonesos, no li acabava de convèncer aquella aliança per motius racials i estava convençut de que si els japonesos conquerien el Pacífic significaria la supressió de la raça blanca en aquella zona. El dictador també va assegurar que a Japó no era viable el nacionalsocialisme, ja que no existia la gran propietat rural i només hi havia pocs propietaris i molta classe mitjana. El dictador va augurar que els holandesos acabarien pactant amb els japonesos i es desentendrien dels britànics i va afirmar que gràcies a les conquestes japoneses disposarien sortides pels productes alemanys.

A Alemanya:

A la nit, Joseph Goebbels va llegir per ràdio un discurs dictat per Hitler per celebrar l’Any Nou. El ministre va assegurar que qui estava forçant la guerra (els jueus) assumia la responsabilitat per haver apartat a Hitler del camí dels grans canvis interns que havia començat, però va afirmar que amb l’ajuda de la Providència s’aconseguiria la victòria. Goebbels va descriure un destí horrorós s’hi el “bolxevisme jueu” en aliança amb Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill aconseguia la victòria. El ministre va assegurar que s’hi tots complien amb el seu deure, el destí compliria la voluntat de la Providència i va acabar el seu discurs afirmant que l’any 1941 havia sigut el de la més gran victòria de la història mundial.

Goebbels va celebrar l’últim dia de l’any amb la seva família i una sèrie de convidats del món del cinema a la seva finca de Bogensee. També hi havia el seu fillastre Harald Quandt. S’havia adornat una llarga taula amb un mantell blanc per celebrar la festa. Goebbels no deixava de parlar de la imminent victòria en el front oriental fins que Harald el va interrompre per dir-li que la guerra encara duraria uns quants anys més. Goebbels, ofès, es va aixecar de la cadira i el va començar a escridassar, però el noi es va mantenir ferm amb la seva postura. La picabaralla entre els dos va arribar a tal punt que Magda va tenir que allunyar al seu marit del seu fill. 

A Lituània:

A Vilna, a l’Escola Pública dels Pioners en el número 2 del carrer Straszun en un campament de partisans, uns 150 joves disfressats per la festa de Cap d’Any varen escoltar un manifest redactat pel jove cap dels partisans, Abba Kovner, en el que deia que Hitler tenia la voluntat de matar a tots els jueus, i que els primers serien els de Lituània. Kovner va demanar que no es deixessin portar com ovelles a l’escorxador i que l’únic que podien fer ara era presentar resistència. El líder partisà ja tenia notícies de primera mà dels crims que cometien els alemanys al seu país i creia que només amb la lluita armada podien fer front a aquelles massacres. D’aquesta manera, Kovner va posar en marxa el primer grup jueu de resistència a l’Europa Oriental.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics amb la seva contraofensiva varen aconseguir que els alemanys retrocedissin al llarg de 150 quilòmetres.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel, després d’estar els últims dies de retirada per l’ofensiva britànica, es trobaven en el punt des del qual havien iniciat la seva marxa el juny: la Línia de El Ahheila.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va dissoldre oficialment la Home Guard després de tenir clar que no es podria aplicar la invasió alemanya en terres britàniques.

En els Estats Units:

A la tarda, el president Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el Secretari d’Estat Cordell Hull per parlar de l’ocupació de les illes Saint-Pierre-et-Miquelon per part de la França Lliure. Els dos varen creure que els francesos s’havien equivocat amb la seva operació militar, però creien que el govern nord-americà no podia ingerir en aquell afer que tan els molestava. Hull li va explicar que la gran majoria dels francesos no acceptaven el règim hitlerià, però que tampoc seguien a Charles de Gaulle i que, per tant, quan comencessin a operar al nord de l’Àfrica s’hauria de prescindir de la cooperació del coronel francès. Hull creia que s’havia de parlar amb els britànics perquè no estiguessin sempre donant suport a De Gaulle i desitjava arreglar les coses amb el govern de Vichy si aquests estaven disposats a parlar. Però el President no estava d’acord amb els plans del seu Secretari i pensava que l’incident de Saint-Pierre-et-Miquelon era mínim i no calia molestar als britànics pel que ell considerava un assumpte de poca importància.

A les Filipines:

Les tropes japoneses varen ocupar Manila.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir, entre altres, amb Heinrich Himmler i va criticar que els britànics aconseguien posar ràpidament en servei les embarcacions que havien patit algun dany durant les operacions, mentre ells s’entretenien en detalls. El dictador va demanar no seguir al peu de la lletra les velles regles i actuar més ràpid.

En el front oriental:

En el sector central:

Retirant-se després de la contra-ofensiva soviètica, el 9º Exèrcit alemany va patir una greu crisi en veure que no es podien defensar després de perdre a molts homes pels atacs soviètics i per les condicions climatològiques per les quals no estaven preparats.

En el sector sud:

La Wehrmacht es va veure obligada a abandonar Kerch i Feodósia, a Crimea.

A Líbia:

Els britànics varen llançar un atac decisiu a Bàrdia.

A Canadà:

A Ottawa, en el Parlament canadenc, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs on va criticar a en Philippe Pétain, François Darlan i els seus col·laboradors, i va homenatjar als francesos que havien seguit a Charles de Gaulle. Bàsicament, Churchill va fer aquest discurs per defensar a De Gaulle, que era durament criticat pels nord-americans per haver ocupat sense el permís dels nord-americans les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va relatar-los en els seus invitats, entre ells Fritz Todt i el director general Paul Pleiger, que la industrialització del Reich s’havia iniciat amb l’explotació de carbó en el Ruhr i que a Alemanya faltava mà d’obra i tenia necessitat de carbó i ferro. Hitler volia utilitzar la mà d’obra soviètica per recórrer les feines dels alemanys i tenia molt clar que era millor utilitzar els russos que fer venir els italians del sud perquè els considerava ganduls i egoistes. Hitler va augurar que en un futur es treballarien menys els metalls i que les premses substituirien als torners. Calculava que podrien utilitzar dos milions i mig de mà d’obra russa i que amb aquesta gent podrien produir les màquines-eines que fossin necessàries. També va demanar establir dos torns laborals, tot i que va admetre que el torn de nit no era tant productiu com el de dia. 

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb Günther von Kluge i es varen discutir sobre la tàctica a seguir. El dictador li va prohibir el replegament de l’ala nord del 4º Exèrcit, tal hi com desitjava el comandant. 

A Alemanya:

En una reunió de representants en l’Institut d’Higiene de les Waffen-SS de Berlín de diverses parts interessades, entre elles el Cos d’Inspectors de Sanitat de l’Exèrcit amb el doctor Sigfried Handloser al capdavant, l’ala militar de les SS, el cap de Salut del Reich, Leonardo Conti, el cap de l’Institut Robert Koch, Eugen Gildmeister, el cap de l’Institut d’Higiene de les Waffen SS de Berlín, Joachim Mrugowsky, el responsable del Departament de Salut del Reich, Hans Reiter i el cap de la indústria química farmacèutica Behring-Werke, Albert Demnitz, es va decidir utilitzar els presoners dels camps de concentració per fer experiments sobre el tifus, ja que aquesta malaltia estava fent estralls als camps i a les presons del Reich. Després de la reunió li varen comunicar a Ernst-Robert Grawitz a la conclusió que havien arribat i aquest ho va comunicar a Heinrich Himmler, que va autoritzar aquests experiments. Els primers experiments varen tenir lloc a Buchenwald. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen tornar a bombardejar per tercer cop en pocs dies l’aeròdrom d’Aleksin. 

A la Gran Bretanya:

A tres quarts de set de la tarda, Winston Churchill va trucar a Harry Hopkins, conseller del president Franklin Delano Roosevelt, per llegir-li un llarg telegrama que acabava d’enviar el Foreign Office. Churchill li va dir que s’oposaven formalment a l’expulsió dels francesos lliures desembarcats aquell mes a les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, i va afirmar que Charles de Gaulle no donaria mai l’ordre de que tornessin. Churchill va criticar al coronel De Gaulle dient que havia tingut mala fe en tot aquell assumpte, però va exposar que no veien la forma per obligar-lo a retirar-se i creia que seria trist utilitzar la força.

A les Filipines:

Japó va atacar l’illa fortificada de Corregidor, on hi havia estat feia pocs dies el comandant Douglas MacArthur i l’almirall Norman Rockwell.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, davant dels seus convidats, Adolf Hitler va defensar la dieta vegetariana i va assegurar que els gossos morien de càncer perquè s’alimentaven de carn crua. El dictador, després de defensar el darwinisme social, va confessar-los que ja no seguia totalment les organitzacions del partit nazi i va dir que era injust que li donessin les gràcies d’alguns temes quan eren obra dels seus gauleiters. Parlant de substituir alguns càrrecs, Hitler va afirmar que Julius Streicher mai havia sigut substituït tot i les seves “debilitats”, però va assegurar que sense ell Nuremberg no hauria sigut atreta pel nacionalsocialisme i va afirmar que Dietrich Eckart el tenia en gran estima. El dictador va relatar-los que Streicher havia presentat un retrat idealitzat dels jueus en la Der Stürmer, ja que, en la seva opinió, el jueu era molt més maligne, molt més desitjós de sang que la descripció que havia fet d’ell Streicher. Hitler llavors els va dir que Wilhelm Frick li havia senyalat que Streicher estava totalment desacreditat a Nuremberg, però que quan ho comprovava amb els seus propis ulls veia que quan Streicher entrava en una sala la gent l’aplaudia entusiasmada. Parlant de la crítica i com serien criticats en un futur llunyà, Hitler va admetre que segurament les noves generacions també l’atacarien a ell violentament, però també els va dir que això no l’importava. Tornant a parlar de Streicher, el dictador va assegurar que quan escrivís les seves memòries hauria de reconèixer la seva lluita i va admetre que la conquesta de Francònia era obra de Streicher. Parlant de les “faltes” de Streicher, va dir que ningú era “normal” i que molts eren considerats per les seves famílies com ovelles negres i va posar l’exemple de Richard Wagner, que havia sigut criticat per dur pijames de seda, i, tornant a parlar de si mateix, va afirmar que tant li faria que a ell el jutgessin de la mateixa manera. El líder alemany va assegurar que ningú tenia dret a fotografiar un home en la seva intimitat perquè era molt fàcil ridiculitzar-lo i va afirmar-los que havia prohibit fotografies com aquestes. Continuant parlant de Streicher, els va confessar que Streicher no tenia dots d’administrador, però va dir que ningú era perfecte en tot, que ell tampoc era un gran administrador, i que Eckart per exemple no hagués pogut dirigir l’Institut Nacional d’Arts i Lletres. Hitler també va admetre que ell hagués sigut totalment incapaç de dedicar-se a l’agricultura. Canviant radicalment de tema, Hitler va assegurar que si els seus adversaris polítics eren nobles no tenia problemes en donar-los un bon tracte i va posar els exemples de Severing, Gustav Noske, Ernst Thaelmann, de qui va dir que gaudia d’un bon tracte en el camp de concentració i que inclús tenia una casa allí, i d’Ernst Torgler, de qui va assegurar havia deixat en llibertat i va confessar-los que el trobava un home intel·ligent, tot i que creia que era el responsable de l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. Contraposant-ho, Hitler va dir que trobava insensat per part d’Espanya perseguir els falangistes genuïns i va afirmar que ell sempre havia evitat perseguir als seus enemics.    

A Alemanya:

Es va revelar en el govern alemany que el ministre britànic d’Afers Exteriors britànic Anthony Eden havia anat a Moscou per reunir-se amb el dictador Iosif Stalin i el ministre Viatxeslav Mólotov.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Els britànics varen començar l’Operació Antripoide que consistiria en l’assassinat de Reinhard Heydrich. L’Operació va començar aquell dia quan d’un aeroport de Londres es va enlairar un bombarder Halifax del 138º Esquadró de la RAF amb dos comandos txecs, els Rotsmistr (sergents) Jan Kubis i Josef Gabcik de l’exèrcit txec a l’exili. Els dos que varen ser llançats en paracaigudes juntament amb altres vuit comandos britànics. Per un error de navegació se’ls va llançar a Nehvizdy, a 20 quilòmetres de Praga, però com que tenien papers falsos d’identificació i anaven vestits de paisà varen aconseguir contactar amb la resistència txeca a Pilsen després d’amagar-se en una cantera abandonada.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb el cel clar i amb una temperatura de 20 graus sota zero, el Grup d’Exèrcits del Centre va informar de que la situació en el front s’havia restablert tímidament en la majoria dels sectors. 

En el sector sud:

Els soviètics varen desembarcar a Crimea.

A Romania:

En el camp de concentració de Bogdanovka, els romanesos varen tornar a massacrar als jueus. Només en varen sobreviure 200, que varen ser obligats durant un parell de mesos a exhumar els cadàvers dels seus companys. 

A Indonèsia:

A Sumatra, les tropes japoneses varen desembarcar a l’illa per ocupar-la.