27 de novembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors finlandès, Rolf Witting, i li va assegurar que tots els jueus estaven del costat del bolxevisme i que els jueus eren els culpables de que la Gran Bretanya estigués en guerra contra ells. El dictador també va declarar que el poble alemany havia de desaparèixer i ser exterminat si algun dia ja no tingués suficient fortalesa i voluntat de sacrifici per exposar la seva vida en defensa de la seva existència. Els va assegurar que ell no vessaria cap llàgrima per tal pèrdua.


Joachim von Ribbentrop va donar instruccions al ministre búlgar d’Afers Exteriors Popoff perquè eliminés als jueus de Bulgària.


Una multitud de gent es va reunir a la plaça de Leipzig per contemplar amb interès i gran satisfacció un tren que deportava jueus alemanys.

A Letònia:

En el gueto de Riga, les autoritats alemanyes varen dividir el gueto en dues parts; la dels que treballaven i la dels que no, amb entre 4.500 i 5.000 persones en l’últim grup.

En el front oriental:

En el sector central:

Les unitats d’avantguarda del 3º Grup Panzer estaven a menys de 30 quilòmetres de Moscou, al costat del canal del Volga. Però, a la tarda, en menys de dues hores, el termòmetre va descendir a 40 graus sota zero i els tiradors del coronel Hasso von Manteuffel només es podien protegir amb les seves habituals gorres, els seus senzills abrics i les seves botes estretes, ja que no tenien equips d’hivern perquè quan va començar l’Operació Barba-roja les autoritats alemanyes creien que acabarien amb l’Operació amb poques setmanes i, per tant, no varen equipar les seves tropes amb equips d’hivern.


La 7º Divisió Panzer va aconseguir creuar el canal de Moscou, parcialment gelat, al seu pas per Yajorma.

En els Estats Units:

A Hawai, el govern nord-americà va informar al comandant de la Flota del Pacífic dels Estats Units, l’almirall Husband Kimmel, que s’esperava un moviment agressiu de Japó els pròxims dies i li ordenaven posar en marxa un desplegament defensiu.

A Etiòpia:

El general italià Nasi, amb 4.000 morts i 8.400 ferits a l’esquena, va decidir rendir-se per no sacrificar més vides dels seus soldats.

26 de novembre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Aquell dia i en els següents dies, un batalló de les SS va assassinar a uns 700 jueus, principalment vells, malalts i nens internats en un camp de Kozminek, a prop de Kalish, amb un furgó de gas.


Heinrich Himmler va comentar la reunió del 4 d’octubre que havia presidit Reinhard Heydrich i en que es va parlar de la deportació dels jueus. Com Heydrich, Himmler no va entrar en la rivalitat de competències entre l’Administració Civil, o sigui els funcionaris d‘Alfred Rosenberg, i la Policia.

A França:

El U-567, que el 31 d’octubre havia destruït el destructor nord-americà USS Reuben James, va atracar al port de Saint-Nazaire. Ràpidament, el comandant Erich Topp va ser convocat a París per explicar-se personalment davant l’almirall Karl Döenitz de per què havia destruït una embarcació nord-americana.

Al Líban:

El general Georges Catroux va proclamar la independència del Líban.

En els Estats Units:

Cordell Hull es va tornar a reunir amb els diplomàtics japonesos Nomura i Saburo Kurusu per comunicar-los que els proposava un nou pacte de no agressió entre els països del sud-est asiàtic i la retirada japonesa tant de la Xina com de Indoxina. Hull sabia que els japonesos no considerarien la seva proposta, però ja estava cansat de tantes reunions que no duien enlloc. Nomura es va sentir profundament decebut amb la proposta, però va continuar apostant pel diàleg, tot i que el seu país ja havia decidit entrar en guerra.

En el Pacífic:

Després de que els nord-americans declaressin que no acceptaven els dos plans japonesos en que demanaven l’acceptació nord-americana del control japonès del sud-est asiàtic i el restabliment comercial dels dos països, el govern de Hideki Tojo i els Estats Majors militars varen ordenar a la seva força d’atac que es preparessin per atacar. El vicealmirall japonès Chuichi Nagumo va salpar amb la 1º Força Aèria des del Nord de Japó, des de l’illa d’Etorofu, a les Kuriles, en ruta cap a l’est a bord del seu buc insígnia, l’Akagi,amb la missió de dur a terme un atac sobre els Estats Units. Aquesta 1º Força Aèria estava composta per sis portaavions: Akagi, Kaga, Soryu, Hiryu, Shuikaku i Zuikaku, dos creuers, dos bucs de guerra, una pantalla de destructors i vuit naus de suport. En total transportaven a 408 avions. Per no ser interceptats pels nord-americans varen navegar en un estricte silenci radiofònic. Aquesta Força va ser la que va atacar Pearl Harbor.

25 de novembre de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín es va firmar el Protocol d’Expansió per cinc anys més del Pacte Antikomintern entre Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Manxukuo i Espanya. Els signants del protocol varen ser els ministres d’Afers Exteriors de llurs països.


El govern alemany va aprovar l’onzè decret de la Llei de Nacionalitats del Reich relatiu a la Llei de Ciutadania en que es deixava sense nacionalitat i sense propietats als jueus alemanys que vivien a l’estranger, inclosos els ja deportats.


A Paderborn va continuar la conferència de l’episcopat del dia anterior per debatre què tenien que fer en el cas de que un cònjuge ari es volgués separar de la seva parella jueva. Els bisbes varen arribar a la conclusió de que haurien d’estudiar cada cas individualment. 

A Lituània:

A Fort IX, Kowno, prop de Kaunas, els alemanys varen començar els primers afusellaments en massa contra els jueus alemanys. Els primers varen ser uns jueus berlinesos que acabaven d’arribar a la zona. El 29 de novembre els alemanys varen executar a la resta de jueus alemanys que havien arribat al Fort.

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen començar una nova ofensiva cap a Moscou, que va ser continguda pels soviètics. El Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian va arribar a Kashira, d’on no va poder avançar més cap a l’est. Alguns ja començaven a intuir que no havien planificat bé l’ofensiva i, aquella nit, el comandant Gerhard Engel va expressar la seva gran preocupació per la meteorologia i l’hivern rus, el qual va qualificar com el seu pitjor malson. El comandant va afirmar a més que havien començat la campanya amb un mes de retard.

En el sector sud:

Els soviètics varen començar una ofensiva per expulsar els alemanys.

En el Mediterrani:

A les costes d’entre Egipte i Líbia, a les 16.29 el submarí alemany U-331 del oberluthnant zur see Hans-Dietrich von Tiesenhausen va llançar tres torpedes contra el cuirassat britànic Barhma, quan aquest estava navegant entre Líbia i Creta juntament amb el Valiant i el Queen Elisabeth de la mateixa classe. El Barhma va patir un greu impacte en el costat de babord i d’immediat es va enfonsar amb 859 oficials i mariners. Després de l’atac, el submarí alemany va desaparèixer per no ser atacat. El Barhma havia sigut construït el 1915 i havia sigut reparat i modernitzat el 1933.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, l’embarcació d’aprovisionament Python va continuar, com el dia anterior, recollint els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, enfonsat el 22 de novembre de 1941.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va rebutjar els dos plans que havia proposat el govern de Japó per restablir les negociacions entre els dos països. A partir de llavors, el govern japonès va tenir clar que no tenien cap més sortida que entrar en guerra contra els nord-americans. El vicealmirall Naguno, que es trobava amb la seva flota al Pacífic esperant l’ordre d’atacar Pearl Harbor, va rebre un missatge de l’almirall Isoroku Yamamoto en que li donava l’ordre de marxar l’endemà cap a Hawai i atacar el dia senyalat. A més, des de Kune, cinc submarins japonesos, I-16, I-18, I-20, I-22 i I-24, varen sortir de les seves bases per dirigir-se a Pearl Harbor.

El president Franklin Delano Roosevelt també estava en estat d’alerta. Reunit amb Henry Morgenthau, va rebre una trucada de la seva esposa, la primera dama Eleanor Roosevelt, en la qual el President li va confessar que la situació russa era espantosa, que Moscou estava a punt de caure i que estava convençut que els britànics perdrien a Líbia. En una reunió amb el seu Gabinet aquella tarda només es va parlar de Japó i el President va parlar de la possibilitat de que fossin atacats el dilluns següent, ja que, en les seves paraules, els japonesos ho feien sense avisar. Cordell Hull va advertir també sobre la possibilitat d’un atac per sorpresa de Japó.

24 de novembre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap regional i representant del ministre pels territoris ocupats Alfred Rosenberg, Alfred Meyer, va proposar a l’arquitecte Albert Speer construir ciutats alemanyes als territoris ocupats de l’Est perquè acollissin a les guarnicions i el personal civil alemany. De fet, la idea era d’Adolf Hitler, que tenia la intenció de fundar ciutats alemanyes en els territoris ocupats de la Unió Soviètica per tal de germanitzar aquella zona.


Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama de l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, en que li preguntava què respondria Alemanya en el cas que Japó comencés hostilitats contra els Estats Units. No es té constància de que Von Ribbentrop contestés aquell telegrama.


Heinrich Himmler li va comunicar a Wilhelm Stuckart que la qüestió jueva era únicament competència seva.


Friedrich Fromm li va comunicar a Franz Halder que l’economia de les armes es trobava en una corba descendent.


A Paderborn va començar una conferència de l’episcopat alemany per parlar de la separació dels matrimonis mixts per demanda del cònjuge ari. L’endemà va continuar la conferència i varen establir que tindrien que estudiar cada cas individualment.  

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Les autoritats alemanyes varen construir el gueto de Theresienstadt Terezin.

A Líbia:

Erwin Rommel va dirigir les seves tropes de l’Afrikakorps a la frontera d’Egipte per tal d’atacar a la colònia britànica.

En el Mediterrani:

La tripulació de la Força K britànica estava celebrant una festa durant un permís a terra quan de sobte va arribar a La Valletta la notícia de que un comboi de l’Eix passaria per la zona. La tripulació va ser convocada d’urgència i en poca estona els creuers ja estaven a alta mar. Després d’unes quantes hores de maniobres destinades a provocar confusió entre els avions de reconeixement sobre el rumb dels britànics, a tres quarts de quatre de la tarda es varen topar amb dos creuers alemanys, el Martiza i el Provida, que transportaven  subministrament de bidons de combustible a la coberta per la Luftwaffe a Bengasi. Els creuers britànics varen disparar i amb el foc antiaeri varen rebutjar als bombarders Ju-88 que protegien el comboi, al mateix temps que apuntaven cap a les embarcacions mercantils alemanyes. Els tripulants alemanys varen abandonar corrents les naus quan el combustible va començar a cremar. El destructor Lively va recollir a uns quants supervivents alemanys i italians abans de que l’esquadró es retirés cap a Malta a una velocitat de 28 nusos.

A Espanya:

A Madrid, a l’Estació del Norte, va sortir la primera expedició de treballadors espanyols, uns 600, direcció a Alemanya. L’estació estava engalonada amb banderes nacionals, falangistes i nazis. Els obrers que marxaven eren electricistes, torners, miners, llauners, fusters i peons.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va advertir al comandant de la Flota del Pacífic dels Estats Units, l’almirall Husband Kimmel, de que les possibilitats d’un resultat favorable de les negociacions amb Japó eren molt dubtoses i que era possible un moviment agressiu contra Filipines o Guam.

A l’Atlàntic:

Al sud del equador, el buc aprovisionador Python va recollir els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, que havia sigut enfonsat pels britànics el 22 de novembre de 1941.

23 de novembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Lituània:

A Kovno va arribar el tren que deportava als 971 jueus muniquesos que havien sortit de Munic el 20 de novembre. Tots ells seran assassinats el dia 25.

En el front oriental:

En el sector central:

Tot i que les tropes alemanyes es trobaven a només 48 quilòmetres de Moscou, els generals alemanys no es mostraven optimistes i estaven convençuts de que aquell any no aconseguirien la victòria. Tot i aquell estat d’ànim, el 3º Grup Panzer va conquerir les ciutats de Klin, Solnetchnogorsk i Istra, a mig camí entre Kalinin i Moscou.

A Japó:

L’ambaixador alemany a Tòquio, el general Eugen Ott, va informar en el seu govern que els japonesos es preparaven per ocupar Tailàndia i el territoris petrolífers de Borneo. Per aquest fet, el govern japonès voli saber si, en cas de conflicte, Alemanya faria causa comuna amb ells.

22 de novembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels estava molt preocupat per tal i com avançava la guerra i li va preguntar a Adolf Hitler si encara creia amb la victòria. Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial, quan només era un soldat sense recursos, creia fermament amb la victòria i ara que tenia l’Exèrcit més poderós del món i més de la meitat d’Europa estava convençut de que la guanyaria. Goebbels va anotar en el seu Diari aquell dia, que Hitler s’havia mostrat d’acord en seguir amb les deportacions organitzant-les ciutat per ciutat.


Heinrich Himmler va ordenar que tot presoner de guerra soviètic tornat a un camp de concentració després d’haver-se fugat havia de ser entregat al servei de la Gestapo més pròxim. A partir d’aquell dia es varen utilitzar vagons amb sostre per transportar els presoners soviètics als camps, ja que havien mort per congelació durant el viatge 1.000 de 5.000 presoners d’un transport ferroviari procedents del Grup d’Exèrcits del Centre.


L’aviador de la Luftwaffe i heroi nacional, Werner Mölders, va morir en un accident aeri sobre Breslau, prop de Breslàvia. Mölders va sortir a primera hora de l’aeròdrom de Chaplinka, a la zona de combat meridional del sector sud, a bord d’un He-111 del KG 27. Tenia ordres de tornar a Alemanya per participar en el funeral del general Ernst Udet. Després de la seva mort varen sortir molts rumors que explicaven que l’accident no havia sigut casual per les seves crítiques al règim nazi per tal i com aquests tractaven a la religió catòlica. Tot i els rumors, la versió més real és l’oficial; l’avió de transport en que viatjava va ser confós per per la Luftwaffe per un bombarder rus i va ser atac pels propis alemanys.


De Frankfurt va sortir un comboi carregat de jueus direcció a Kaunas.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gràcies a les glaçades es va glaçar part del llac Ladoga i això va permetre en els soviètics enviar subministraments a la ciutat de Leningrad. Durant aquella nit i per primer cop, 60 camions varen transportar a la ciutat 33 tones de farina. Aquell recorregut pel llac Ladoga es va conèixer com el camí de la vida.

En el sector central:

Les temperatures varen arribar a 22 graus sota zero i els alemanys no estaven preparats per resistir unes temperatures tan baixes, ja que no portaven equips d’hivern. Fedor von Bock va trucar aquell dia a Franz Halder i li va comparar el que ell creia que era l’últim gran esforç de l‘Operació Barba-roja amb la Batalla del Marne, on “l’últim batalló que havia entrat en combat havia decidit la victòria”.

En el sector sud:

Els alemanys varen tenir definitivament, després de quatre dies de combat, la ciutat de Rostov, la porta d’entrada dels pous petrolífers del Caucas.

A Líbia:

En el desert de Sidi-Rezegh va acabar la batalla de tancs en que els alemanys van aconseguir frenar l’ofensiva britànica de l’Operació Crusader.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, el creuer auxiliar alemany Atlantis es va trobar amb el U126 per carregar els dipòsits de gasolina. El tinent Bauer, capità del submarí, es va traslladar a bord del creuer auxiliar per convenir els detalls de l’operació, però la conversació va ser interrompuda per l’aparició d’un creuer britànic, el Devonshire, que tenia la missió de descobrir els proveïdors de submarins en aquesta regió. Un avió britànic havia descobert prèviament l’Atlantis. El Devonshire va atacar als britànics abans que el capità Bauer pogués tornar al submarí, que ràpidament es va submergir, i els torpedes del creuer britànic varen enfonsar l’Atlantis. Quan el creuer britànic es va allunyar, el submarí va tornar a la superfície per remolcar els bots salvavides.

En els Estats Units:

Cordell Hull es va tornar a reunir amb els diplomàtics japonesos Nomura i Saburo Kurusu amb l’esperança de que tinguessin algunes noves concessions per començar a negociar. Les esperances de Hull no es varen fer realitat.

21 de novembre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín es va celebrar un funeral d’Estat pel general Ernst Udet, que s’havia suïcidat perquè no creia en la victòria i patia des de feia temps una forta depressió, però els nazis varen dir que havia mort en un accident mentre provava una nova arma. Hermann Göering, amb qui havia tingut fortes discrepàncies Udet, va caminar darrere el fèretre del general Udet cap al Invalidenfriedhof, en el nord de Berlín, on va pronunciar un discurs fúnebre i se’l va veure tan afectat que fins i tot va plorar sota els focus. Quan es va retirar per posar-se al costat d‘Adolf Hitler, la marxa del Götterdämmerung va començar a sonar. En un moment de l’acte, Hitler es va emportar a Erhard Milch a una banda per comunicar-li que a partir de llavors ell seria el màxim encarregat com a cap de compres de la Luftwaffe. Milch va rebre a posteriori oficialment el càrrec de director d’armament aeri amb l’objectiu de reconstruir la Luftwaffe.

Després del funeral, Hitler es va reunir durant tres hores amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de la campanya en el front oriental, que no anava tal i com havien previst, i de les deportacions dels jueus de Berlín. El dictador va intentar animar al seu ministre, que estava desanimat per tal i com anaven les coses, dient-li que creia que Japó entraria aviat a la guerra contra la Unió Soviètica, fet que faria millorar la seva situació en el front oriental. Però, per primer cop des de feia molt de temps, Goebbels no compartia l’opinió de Hitler. Llavors, el ministre li va tornar a plantejar la deportació dels jueus de Berlín i Hitler el va tranquil·litzar dient-li que volia una política enèrgica contra els jueus, però una política que no causés problemes innecessaris. Volia que l’evacuació es fes ciutat per ciutat i encara no tenia clar quan seria el torn de Berlín, però tenia en ment que quan es produís s’havia d’efectuar de la forma més ràpida possible. El líder alemany també li va demanar que de moment no actués contra els matrimonis mixts, sobretot en els cercles artístics, ja que creia que aquests matrimonis s’anirien extingint i no valia la pena “amagar-s’hi”.


Tal i com Hitler li va dir a Goebbels, les relacions amb els japonesos s’intensificaven i aquell dia Joachim von Ribbentrop li va comunicar a l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, la política del Reich. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que Berlín considerava obvi que si qualsevol dels dos països es trobava en guerra contra els Estats Units, l’altre no firmaria la pau per separat amb els nord-americans.

En el front oriental:

En el sector central:

La Wehrmacht va ocupar la ciutat de Rostov, que era un objectiu de Hitler. Però amb aquella conquesta el Grup d’Exèrcits del Centre va quedar esgotat. Dies més tard els soviètics tornarien a recuperar la ciutat. Heinz Guderian va trucar al quarter general per informar que els seus homes havien arribat al límit de les seves forces.  

En el sector sud:

A Crimea l’avanç alemany es va veure frenat pels continus atacs soviètics, sobretot des de l’aire. Només aquell dia una de les divisions del 11º Exèrcit va patir 22 atacs aeris. 

A la Gran Bretanya:

Després de dies d’espera, Winston Churchill va respondre-li la carta del president Franklin Delano Roosevelt del 12 d’octubre en la qual li va demanar cooperació en el camp científic, en el qual es va limitar que encarregaria a John Anderson i a Frederick Lindemann perquè estudiessin l’assumpte amb Frederick Hovde, el representant dels científics nord-americans a Londres.

20 de novembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que la força dels alemanys era el seu sentit del deure i va afirmar que els altres pobles no tenien aquest sentit. Hitler llavors va elogiar al dictador Benito Mussolini perquè considerava que havia allunyat el comunisme d’Itàlia i va afirmar que el dictador italià era un home a l’altura dels segles i que tenia un lloc reservat a la història.

A Alemanya:

A Munic va sortir de matinada el primer tren amb deportats jueus, 971 persones d’edat avançada de la Colònia Jueva i nens provinents de la residència d’Antonienheim. Els varen dur primer en el camp de concentració de Theresienstadt per viatjar després cap a Kovno, Lituània, tot i que havien d’haver anat al gueto de Riga però en aquells moments estava superpoblat. Tots aquests jueus muniquesos varen ser assassinats per les SS cinc dies després de la seva arribada.


A Dresden va morir en un accident aeri el comandant Helmut Wilberg.

A Bielorússia:

Els alemanys varen matar a 7.000 jueus del gueto de Minsk. Feia pocs dies n’havien matat més de 13.000. Però la deportació de jueus a Minsk portava cert malestar. El comandant de la Wehrmacht en el RKO, el tinent general Walter Braemer, va protestar davant de l’agreujament de la situació en termes de seguretat i transport, que s’estava vivint especialment a Minsk degut a les deportacions de jueus des del Reich.

A Ucraïna:

El doctor Dittloff es va queixar de la política d’Erich Koch a Ucraïna, la qual va qualificar de destructiva perquè no es donaven ordres clares.

En el front oriental:

En el sector nord:

La disminució d’existències d’aliments a Leningrad va obligar a que es tornés a reduir la ració a 250 grams per als obrers i 125 (dues llesques de pa) per a tots els demés.

En el sector central:

En l’ordre del dia, Erich von Manstein va assegurar que els jueus servien d’enllaç entre els soviètics de rereguarda i els demés membres de l’exèrcit soviètic i els dirigents soviètics. A més, els va acusar de dominar tots els punts clau de la direcció política i de l’administració soviètica, del comerç i de la indústria, formant part del “desordre i de les subversions polítiques”. El mariscal acabava la seva ordre dient que el sistema jueu-bolxevic tenia que ser exterminat per sempre més i que mai més tenia que poder introduir-se en l’espai vital europeu. Per Von Manstein, el soldat alemany no només tenia el deure de destruir l’instrument de poder d’aquest sistema, sinó que tenia que avançar com a portador d’un concepte racial i venjatiu de totes les atrocitats que s’havien comès contra ell i el poble alemany.

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va començar a ocupar la ciutat de Rostov, l’entrada als pous petrolífers del Caucas.

A la Unió Soviètica:

Les tropes soviètiques rebien 500 grams de pa cada dia, els treballadors industrials 250 grams i la resta de la població 125 grams.

A Líbia:

Els soldats britànics varen atacar per expulsar les forces de l’Eix, però al mateix temps carros de combat alemanys procedents del Nord-est varen atacar a les posicions britàniques, tot i que varen ser rebutjats. A la tarda els alemanys varen tornar a atacar, però els britànics varen contestar de nou.

A Etiòpia:

A Gondar, després d’un violent atac dels britànics i dels francesos, es varen rendir 1.200 camises negres, carabiners i ascaris de Culquaber.

A l’Atlàntic: 

Un bombarder britànic va dur a terme el primer atac amb èxit utilitzant el radar quan va detectar embarcacions alemanyes a la superfície i va enfonsar el U-206 en el golf de Vizcaia.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va examinar el segon pla del govern japonès, que tenia per objectiu restablir l’intercanvi comercial entre els dos països a canvi del manteniment del statu quo militar. Finalment, els nord-americans varen rebutjar el pla.

19 de novembre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va criticar als partits polítics burgesos perquè creia que sempre havien de cedir les seves prestacions i, en canvi, pensava que ell sempre havia tingut l’objectiu d’imposar-se com fos a les seves prestacions. El líder alemany també va demanar no tenir compassió cap als jueus que tenien que “emigrar” com feien els burgesos, ja que va assegurar que tots els jueus tenien bastants familiars en tot el món, mentre que els alemanys que s’havien vist obligats a abandonar el seu país no tenien a ningú i s’havien vist obligats a dependre de si mateixos. El dictador per acabar va demanar enfortir el paper dels membres del partit nazi.


En el gueto de Varsòvia, Adam Czerniaków va anotar que en els refugis d’assistència pública les mares estaven amagant als seus fills morts sota els llits durant vuit dies amb el propòsit de rebre una ració alimentària més gran.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, els alemanys varen executar sense previ procés a nou estudiants escollits entre els dirigents de les seves associacions que havien sigut detinguts el 17 de novembre de 1941, quan aquests s’havien manifestat contra les autoritats alemanyes. Els altres 200 estudiants detinguts varen ser enviats al camp de Sachsenhausen.

A Alemanya:

Després de diverses reunions, finalment es va arribar a un acord perquè el HSSPF i el SSPF quedessin subordinats als comissaris generals o del Reich. D’aquesta manera s’acabava en principi el conflicte entre Heinrich Himmler i Alfred Rosenberg sobre les competències de cadascun a l’Est i es creava una unitat funcional entre la Policia i l’Administració Civil que va crear unes bases per l’anomenada “qüestió jueva”.

Precisament, aquell dia el Einsatzgruppe C va informar que tot i l’escassetat de treballadors qualificats, havia sigut impossible salvar la vida dels artesans jueus que eren urgentment necessaris pels treballs de reparació a l’Est.


El metge de les SS, el doctor Friedrich Mennecke, va informar a la seva esposa des del camp de concentració de Ravensbrück, que acabava d’omplir un formulari perquè matessin a 95 presoneres i que després d’acabar la feina havia sopat salsitxes, mantega, pa i cervesa i havia dormit “meravellosament” en el seu llit i que es sentia “perfectament”.

En el front oriental:

En el sector central:

La temperatura va descendir fins a 20 graus sota zero, va començar a nevar i la boira era espessa. Tot i la duresa del temps, els alemanys varen començar una ofensiva sobre Rostov, a 202 quilòmetres al nord-est de Moscou. El 4º Grup Panzer va obrir camí a través de les línies soviètiques en tot el seu front i va guanyar molt de terreny, sobretot en el sector del 5º Cos d’Exèrcit. Però els soviètics també contraatacaven com podien i aquell dia el 4º Esquadró del 37º Regiment de Cavalleria va atacar a un batalló del 240º Regiment d’Infanteria i va matar amb els seus sabres a molts alemanys. Poc després els alemanys els varen tornar l’atac amb la 106º Divisió d’Infanteria.


Enlluernats creient que estaven complint una missió digne però cruel a la vegada, els soldats i comandants alemanys anaven acceptant les ordres assassines. Gotthard Heinrici va escriure en el seu Diari personal que només tenien drets els que estaven en possessió del poder.

En el sector sud:

L’avanç de les forces del Grup d’Exèrcits del Sud cap a Rostov va provocar que les VVS del Front Sud efectuessin prop de 400 sortides per intentar frenar-los. Però l’atac soviètic va ser neutralitzat per l’acció del StG 77 i els He-111 del KG 27.

A la Unió Soviètica:

Davant dels desordres que es produïen a la capital soviètics davant el temor de que arribessin els alemanys, Lavrenti Beria va enviar a diversos regiments de soldats de la NKVD perquè restablissin l’ordre a través d’execucions sumàries. Tot aquell considerat sospitós de desertor, saquejador o inclús s’hi anava begut, era arrestat i executat sense judici previ.

A Líbia:

L’ofensiva britànica de l’Operació Crusader del dia anterior es va veure frenada per la batalla de tancs en el desert de Sidi-Rezegh. Davant d’aquella ofensiva i de l’intent de segrestar-lo també el dia anterior, Erwin Rommel va tornar de Roma on s’havia reunit amb el Comandament Suprem italià. El mal temps l’hi havia impedit tornar abans, però el va salvar de ser segrestat en el seu edifici de Beda Littoria.

En els Estats Units;

Nomura, que negociava amb el govern nord-americà, va rebre de Tòquio un missatge en clau anomenat Vents, que va ser desxifrat immediatament pels especialistes de Washington.

18 de novembre de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs en una conferència de premsa en el que va dir que en les zones ocupades de l’Est començaria l’extermini biològic de tots els jueus d’Europa. El ministre va afirmar que la qüestió jueva només es resoldria a Alemanya fins el dia que l’últim jueu hagués abandonat el territori alemany, i a Europa el dia que no quedés ni un sol jueu més en el continent europeu, fins els Urals. 


El Govern va intentar amagar el suïcidi del general Ernst Udet del dia anterior i va atribuir la mort del general de l’aviació a un accident mentre provava una nova arma.


El professor de Medicina de la Universitat de Friburg, Franz Büchner, es va preguntar retòricament en una conferència sobre el jurament hipocràtic i si l’ésser humà del futur seria valorat únicament pel seu valor biològic. La seva resposta va ser que no i va afirmar que tot metge que pensés en temes hipocràtics rebutjaria la idea de que la vida dels malalts incurables havia de descriure’s, en el sentit de Binding i Hoche, com una vida indigna de ser viscuda. Büchner, que va ser dels primers en mostrar-se crític en el programa d’eutanàsia, va afirmar que la vida era l’únic amo a qui havia de servir el metge. 

En el front oriental:

En el sector central:

El sotstinent Störck de la 3º Divisió Blindada alemanya va ocupar amb la secció de pioners de la companyia d’Estat Major del 394º de tiradors el pont del ferrocarril sobre el riu Upa, al sud-est de Tula.


El 4º Exèrcit, que depenia del 4º Grup Panzer, va atacar tot el front central, des de Volokolams, al nord, fins a Naro-Fominsk, en el sud, mentre el 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian atacava més al nord, a la regió de Tula, amb l’objectiu d’arribar a Gork, que estava a 400 quilòmetres a l’est de Moscou. El 8º Cos de l’Aire els va donar suport des del cel amb atacs contra els soldats soviètics, a les vies ferroviàries i als aeròdroms soviètics.

A Líbia:

A Cirenaica, el 8º Exèrcit britànic del comandant Claude John Eyre Auchinleck va començar una ofensiva contra les tropes d‘Erwin Rommel amb l’objectiu d’alliberar Tobruk. Les forces del comandant britànic varen cooperar amb tota la potència de la flota britànica del Mediterrani i, amb el suport addicional, de 1.500 bombarders. Segons Winston Churchill, l’objectiu no era l’ocupació de Tobruk, sinó la destrucció de les forces armades alemanyes, especialment dels seus blindats. Churchill va proclamar als seus homes:

Ha sonat l'hora per la pàtria i la llibertat de donar el cop més dur destinat a aconseguir la victòria final. L'exèrcit del desert pot afegir als anals de la Història una gloriosa pàgina, igual a les fulles en les que està escrit Blenheim i Waterloo. 

Mentre centenars de bombarders iniciaven l’atac i creuers britànics cobrien el pas de Halfaia, les divisions blindades al comandament del comandant Alan Cunningham es varen posar en marxa des del sector Siva-Giarabub, però les forces del comandant Bach els varen frenar. Els britànics si que varen aconseguir arribar durant la nit al sector Oest de Sidi Omar.

La premsa britànica va veure aquella ofensiva com una victòria i exclamaven que Rommel s’estava retirant.


A la nit, en l’Operació Flipper, liderada pel tinent coronel Geoffrey Keyes, que tenien l’objectiu de segrestar a Rommel, el comando secret compost per 50 persones varen arribar amb dos submarins a Beda Littoria i es varen dirigir a l’edifici en el que se suposava que hi havia Rommel. Però l’Operació va ser un autèntic fracàs: Keyes va morir en un intercanvi de trets amb els guàrdies alemanys i la resta del comando es va tenir que retirar. A més, Rommel no es trobava en aquell moment a l’edifici, ja que era a Roma reunit amb el Comandament Suprem italià.

En els Estats Units: 

El govern nord-americà va revisar la Neutrally Act.

En el Pacífic:

A la badia de Hitokappu, a l’illa de Iturup es varen reunir les embarcacions japoneses que havien d’atacar Pearl Harbor per planejar l’atac. En el portaavions Akagi i varen pujar tots els oficials de les altres embarcacions per assistir a una conferència especial. El vicealmirall Nagumo va determinar per primer cop que la seva missió era atacar Pearl Harbor. A continuació, el cap de l’Estat Major de Nagumo va dibuixar les operacions que es durien a terme i, després, l’almirall Genda va parlar de la conducta que havia de seguir l’aviació davant de qualsevol eventualitat.

A Sud-Àfrica:

A Ciutat del Cap, després de repostar combustible, el Prince of Wales va salpar per continuar el seu viatge cap a Singapur per defensar-la dels japonesos. Al mateix moment, el portaavions Hermes va arribar al port de Simonstown, a la costa sud-africana, per realitzar unes operacions després d’un servei a l’oceà Índic.