Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler va trucar a Reinhard Heydrich per parlar d’una reunió que havia mantingut amb Alfred Rosenberg, de la situació en el Govern General i l’eliminació dels jueus. Joseph Goebbels també va trucar a Heydrich per parlar d’aquest tema i sobretot volia saber quan podrien deportar els jueus cap a l’Est. Després d’aquesta conversa el ministre va veure que la qüestió jueva era més difícil d’aplicar del que havien pensat en un primer moment, ja que necessitaven als jueus per l’economia de guerra. Només a Berlín es necessitaven 15.000 jueus perquè treballessin en “treballs estratègics i vitals”. El ministre també va saber que no podien deportar a l’Est a un conjunt de jueus d’avançada edat. Tenien pensat deportar-los a Theresienstadt. Tot i això, Goebbels encara veia viable que abans de que acabés l’any comencessin les grans deportacions ciutat per ciutat.
A Berlín, Ernst Udet, el cap d’adquisicions de la Luftwaffe en el Ministeri de l’Aire, es va suïcidar a la seva casa de la Stallupöner Allee, en el Westend, disparant-se un tret al cap després de que les seves advertències sobre l’èxit del programa aeri britànic i nord-americà haguessin sigut repetidament ignorades, d’haver sigut acusat pel ministre Hermann Göering de les derrotes de la Luftwaffe i per haver vist com es produïen massacres a l’Est contra els jueus. El seu cos va ser trobar al costat del llit acompanyat per dus botelles buides de brandi. Els nazis varen amagar les causes de la seva mort i sempre varen dir que havia sigut un accident.
Udet aquell dia havia quedat amb Erich Milch per volar junts des de Tempelhof en el Siebel 104 d’Udet. Els dos volien refer una antiga amistat que s’havia deteriorat per la diferent manera d’entendre l’estratègia militar aèria. L’espessa boira va impedir que Milch pogués volar de Breslau a Berlín i va tenir que fer el trajecte en cotxe. Quan va arribar al Ministeri de l’Aire va saber la notícia de la mort d’Udet.
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, a dos quarts de vuit del matí varen ser ajusticiades sis dones per delictes menors. Una d’elles era mare de tres nens i una altra només tenia 16 anys.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
A Praga, els estudiants de la ciutat varen organitzar una manifestació anti-nazi. 400 d’ells varen ser detinguts aquell mateix dia.
En el front oriental:
Al sud-oest de Kline, els alemanys varen ser atacs per uns quants tancs T 34 amb el sorprenent suport de la 44º Divisió de cavalleria mongola. Pels alemanys l’atac va ser molt senzill d’aturar, i amb molta facilitat varen matar a tots els genets. Llavors, un segon regiment soviètic va sortir del bosc per també atacar-los, però un altre cop les bateries alemanyes varen destruir-los. Només un petit grup de genets que anaven davant de l’atac varen poder salvar la vida. Del bàndol alemany no hi va haver ni un ferit.
Amb la idea de perpetuar la idea de que anaven exterminar a un poble i a una raça, es va dictar una ordre sobre el comportament dels soldats alemanys a l’Est i es parlava d’una lluita de dues filosofies intrínsecament irreconciliables, ja que el sentiment alemany de l’honor i la raça, una tradició militar alemanya centenària segons l’ordre, era diferent a les formes del pensament asiàtic i els instints, descrits com a primitius, dels jueus intel·lectuals. En l’ordre també es demanava actuar per la fe d’un canvi en els temps, en el que la direcció d’Europa havia de passar pel poble alemany per la “superioritat” de la seva raça i dels seus èxits. Segons l’ordre, era una missió per salvar la cultura europea de l’avanç de “la barbàrie asiàtica”.
Iosif Stalin també va firmar una ordre aquell dia, la número 428, en la qual demanava privar a l’exèrcit alemany de l’oportunitat de romandre en els pobles i les ciutats soviètiques per tal de que es congelessin a l’aire lliure. Per això, va ordenar que els soldats de primera línia destruïssin i cremessin totes les zones poblades situades a la rereguarda de les tropes alemanyes. Si s’havia de realitzar alguna retirada, els ciutadans soviètics també havien de marxar i destruir les zones poblades per tal de que els alemanys no les poguessin utilitzar.
En el sector sud:
Els alemanys varen conquerir la península del Kerch. Amb la millora de l’estat de les carreteres en el sector sud, les tropes del Grup d’Exèrcits Sud varen tornar a atacar cap a Rostov, la porta d’entrada als camps petrolífers del Caucas.
Al nord de l’Àfrica:
A la nit, els britànics van posar en marxa l’Operació Crusader, l’ofensiva més gran de blindats feta mai pels britànics fins aquell dia.
A Japó:
Al vespre, el portaavions Akagi, escortat per dues embarcacions i amb totes les llums apagades, va dirigir-se cap a la badia de Hitokappu, a l’illa de Iturup, a uns 1.600 quilòmetres de Tòquio, per reunir-se amb totes les altres embarcacions que havien d’atacar Pearl Harbor. En total s’hi varen dirigir 31 unitats: 6 portaavions, 2 cuirassats, 2 creuers pesats i 1 lleuger, 3 submarins, 9 vaixells de guerra i 9 grans bucs cisterna. L’últim en arribar-hi va ser el portaavions Kaga, que es trobava a Sasebo per ser reparat. Un cop varen arribar a l’illa, el vicealmirall Nagumo es va posar a treballar i va reunir el seu Estat Major en el saló de l’Akagi per sentir l’exposició del capità de corbeta Suzuki sobre els resultats de la missió que acabava de realitzar a les illes Hawai a principis de novembre.
Diari del Tercer Reich 