17 de novembre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va trucar a Reinhard Heydrich per parlar d’una reunió que havia mantingut amb Alfred Rosenberg, de la situació en el Govern General i l’eliminació dels jueus. Joseph Goebbels també va trucar a Heydrich per parlar d’aquest tema i sobretot volia saber quan podrien deportar els jueus cap a l’Est. Després d’aquesta conversa el ministre va veure que la qüestió jueva era més difícil d’aplicar del que havien pensat en un primer moment, ja que necessitaven als jueus per l’economia de guerra. Només a Berlín es necessitaven 15.000 jueus perquè treballessin en “treballs estratègics i vitals”. El ministre també va saber que no podien deportar a l’Est a un conjunt de jueus d’avançada edat. Tenien pensat deportar-los a Theresienstadt. Tot i això, Goebbels encara veia viable que abans de que acabés l’any comencessin les grans deportacions ciutat per ciutat.  


A Berlín, Ernst Udet, el cap d’adquisicions de la Luftwaffe en el Ministeri de l’Aire, es va suïcidar a la seva casa de la Stallupöner Allee, en el Westend, disparant-se un tret al cap després de que les seves advertències sobre l’èxit del programa aeri britànic i nord-americà haguessin sigut repetidament ignorades, d’haver sigut acusat pel ministre Hermann Göering de les derrotes de la Luftwaffe i per haver vist com es produïen massacres a l’Est contra els jueus. El seu cos va ser trobar al costat del llit acompanyat per dus botelles buides de brandi. Els nazis varen amagar les causes de la seva mort i sempre varen dir que havia sigut un accident.

Udet aquell dia havia quedat amb Erich Milch per volar junts des de Tempelhof en el Siebel 104 d’Udet. Els dos volien refer una antiga amistat que s’havia deteriorat per la diferent manera d’entendre l’estratègia militar aèria. L’espessa boira va impedir que Milch pogués volar de Breslau a Berlín i va tenir que fer el trajecte en cotxe. Quan va arribar al Ministeri de l’Aire va saber la notícia de la mort d’Udet. 

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a dos quarts de vuit del matí varen ser ajusticiades sis dones per delictes menors. Una d’elles era mare de tres nens i una altra només tenia 16 anys.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, els estudiants de la ciutat varen organitzar una manifestació anti-nazi. 400 d’ells varen ser detinguts aquell mateix dia.

En el front oriental:

Al sud-oest de Kline, els alemanys varen ser atacs per uns quants tancs T 34 amb el sorprenent suport de la 44º Divisió de cavalleria mongola. Pels alemanys l’atac va ser molt senzill d’aturar, i amb molta facilitat varen matar a tots els genets. Llavors, un segon regiment soviètic va sortir del bosc per també atacar-los, però un altre cop les bateries alemanyes varen destruir-los. Només un petit grup de genets que anaven davant de l’atac varen poder salvar la vida. Del bàndol alemany no hi va haver ni un ferit.


Amb la idea de perpetuar la idea de que anaven exterminar a un poble i a una raça, es va dictar una ordre sobre el comportament dels soldats alemanys a l’Est i es parlava d’una lluita de dues filosofies intrínsecament irreconciliables, ja que el sentiment alemany de l’honor i la raça, una tradició militar alemanya centenària segons l’ordre, era diferent a les formes del pensament asiàtic i els instints, descrits com a primitius, dels jueus intel·lectuals. En l’ordre també es demanava actuar per la fe d’un canvi en els temps, en el que la direcció d’Europa havia de passar pel poble alemany per la “superioritat” de la seva raça i dels seus èxits. Segons l’ordre, era una missió per salvar la cultura europea de l’avanç de “la barbàrie asiàtica”.

Iosif Stalin també va firmar una ordre aquell dia, la número 428, en la qual demanava privar a l’exèrcit alemany de l’oportunitat de romandre en els pobles i les ciutats soviètiques per tal de que es congelessin a l’aire lliure. Per això, va ordenar que els soldats de primera línia destruïssin i cremessin totes les zones poblades situades a la rereguarda de les tropes alemanyes. Si s’havia de realitzar alguna retirada, els ciutadans soviètics també havien de marxar i destruir les zones poblades per tal de que els alemanys no les poguessin utilitzar.

En el sector sud:

Els alemanys varen conquerir la península del Kerch. Amb la millora de l’estat de les carreteres en el sector sud, les tropes del Grup d’Exèrcits Sud varen tornar a atacar cap a Rostov, la porta d’entrada als camps petrolífers del Caucas

Al nord de l’Àfrica:

A la nit, els britànics van posar en marxa l’Operació Crusader, l’ofensiva més gran de blindats feta mai pels britànics fins aquell dia.

A Japó:

Al vespre, el portaavions Akagi, escortat per dues embarcacions i amb totes les llums apagades, va dirigir-se cap a la badia de Hitokappu, a l’illa de Iturup, a uns 1.600 quilòmetres de Tòquio, per reunir-se amb totes les altres embarcacions que havien d’atacar Pearl Harbor. En total s’hi varen dirigir 31 unitats: 6 portaavions, 2 cuirassats, 2 creuers pesats i 1 lleuger, 3 submarins, 9 vaixells de guerra i 9 grans bucs cisterna. L’últim en arribar-hi va ser el portaavions Kaga, que es trobava a Sasebo per ser reparat. Un cop varen arribar a l’illa, el vicealmirall Nagumo es va posar a treballar i va reunir el seu Estat Major en el saló de l’Akagi per sentir l’exposició del capità de corbeta Suzuki sobre els resultats de la missió que acabava de realitzar a les illes Hawai a principis de novembre.

16 de novembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler, Hugo Blaschke i el doctor Richter. El dictador va defensar la descentralització de l’Estat, que els diferents territoris no depenguessin de Berlín, i va demanar reorganitzar l’administració de manera que els homes eficaços poguessin fer el seu treball allà on es trobessin sense problemes. Després de descriure els inconvenients d’un Estat centralitzat, el líder alemany va demanar l’expulsió dels juristes i va explicar-los que havien de veure els juristes com un conseller i no com algú que pogués manar i va afirmar que Frederic el Gran pensava el mateix d’ells.

A la tarda, Hitler es va reunir un altre cop amb Himmler i aquest cop també hi havia Alfred Rosenberg. El dictador va continuar criticant als juristes dient que la llei no s’adequava a la realitat del moment i va criticar que quan ell volia aprovar una llei un notari la tenia que revisar, però els va explicar que ara tot havia canviat perquè era Hans-Heinrich Lammers qui revisava la seva voluntat. Hitler va continuar criticant al món jurídic, definint la professió d’advocat com a deshonesta perquè podia mentir en un tribunal i va demanar que es col·loquessin al servei de l’interès general. A continuació, el dictador va desaprovar que els jutges no fossin més durs en depenen quin crim i va posar l’exemple d’un home que després d’embarassar a una noia l’havia ofegat al Wannsee i havia sigut indultat i ho trobava intolerable. Hitler va defensar que l’oficial i el jutge havien de ser els defensors de la concepció nacionalsocialista del món. Després va criticar que Ramón Serrano Súñer fos el ministre d’Afers Exteriors espanyol perquè creia que era dolent que una família tingués el monopoli del poder.

A Alemanya:

En un article firmat per Joseph Goebbels en el setmanari Das Reich, titulat Els jueus són culpables, que va ser distribuït a les tropes del front oriental així com per tot Alemanya, el ministre invocava directament a aniquilar la raça jueva a l’Europa de Hitler, comentant que estaven experimentant en aquells moments el compliment de la profecia del dictador del 30 de gener de 1939. Afirmava que el destí dels jueus era dur, però més que justificat, va assegurar, i que la compassió o el remordiment estaven fora de lloc. El ministre va culpar al “jueu internacional” de la guerra i va assegurar que havien calculat malament les forces que podien controlar, ja que, en la seva opinió, estaven sent devorats gradualment pel mateix procés d’extermini que havien tramat contra els alemanys i que s’hauria de posar en marxa sense cap escrúpol. El ministre acabava el seu article recordant la “pròpia llei jueva”: Ull per ull i dent per dent. En l’article també va defensar que els jueus portessin l‘Estrella Groga.

Feia dies que Hitler havia ordenat en secret que s’aprovés el pla per eliminar als jueus. El dia 11 n’havia parlat amb Heinrich Himmler i aquest ho havia explicat en el seu doctor Felix Kersten. El massatgista va anotar aquell dia que els últims dies havia intentat fer canviar d’opinió a Himmler d’aquella operació i l’havia avisat de les conseqüències nefastes que podria tenir de cara al futur. Segons Kersten, Himmler el va escoltar en silenci i preocupació. 

Al mateix temps, Goebbels va escriure en el seu Diari que havia rebut un detallat informe del OKW sobre les comunicacions i subministraments en el front oriental i que revelava les dificultats que tenien i que el clima els obligava a adaptar-se a mesures noves no planejades. 

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre va començar una gran ofensiva amb 50 divisions cap a Moscou. Sota un intens fred, el 4º Grup Panzer va atacar al 16º Exèrcit soviètic a Volokolamsk amb el 5º Cos d’Exèrcit i el 46º Cos Panzer al sud del 3º Grup Panzer. 

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht varen rodejar la ciutat de Sebastopol i varen conquerir la ciutat de Kerch, a l’extrem orient de la Península de Crimea.

A Egipte:

En el quarter general del 8º Exèrcit a Bagush, Alan Cunningham va cridar a diferents corresponsals de guerra, entre ells Alan Moorehead del Daily Express, per anunciar-los que en breu atacaria a les forces d’Erwin Rommel a Líbia i els va assegurar que tot dependria d’aquella batalla. 

15 de novembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Nuremberg va tenir lloc la primera deportació de jueus de la ciutat i, segons sembla, varen ser vistes amb entusiasme i aprovació per part de la població.


Hermann Göering li va dir en el comte Galeazzo Ciano que aquell any moriren de 20 a 30 milions de persones a la Unió Soviètica.


Joseph Goebbels va comentar que la situació política estaria determinada pel que pogués passar als Estats Units i va afirmar que la premsa nord-americana ja no mantenia en secret que l’objectiu del president Franklin Delano Roosevelt era unir-se a la guerra abans de l’any següent com a molt tard.


Una protesta pública dels bisbes Gröber, Berning i Preysing que s’havia d’emetre aquell dia de l’Església encontra de la persecució de l’Església per part de l’Estat i les vulneracions dels drets bàsics, com la llibertat i la propietat privada, va quedar cancel·lada a instàncies del cardenal Bertram.

A Estònia:

El comissari del Reich pels estats bàltics Hinrich Lohse va escriure que havia prohibit les execucions indiscriminades de jueus a Libau perquè no hi havia una justificació. Lohse demanava que se li aclarís si existia o no una ordre d’aniquilació de tots els jueus de l’est al marge de les seves edats, sexe o interessos armamentistes perquè ell era incapaç de trobar una directriu de tal calibre. Alfred Rosenberg li va respondre que era fonamental que no es tingués en compte les consideracions econòmiques per eliminar o no els jueus. Precisament, Rosenberg es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler i varen parlar, a més de la delimitació de competències, de l’anomenat problema jueu. Rosenberg va acceptar la idea de Himmler de que la qüestió jueva a l’Est quedés a càrrec de la Policia, tot i que el ministre va insistir en poder influir en la política general de l’Est.

A Ucraïna:

Els alemanys varen crear el Comissariat general de Nicolaev.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes alemanyes varen poder tornar a avançar cap a Moscou després de quedar bloquejades els últims dies per culpa de les glaçades i per una forta resistència soviètica. El terra ferm, que declarava l’arribada de l’hivern, va permetre reprendre aquest avanç. El 3º Grup Panzer va atacar Kalinin, al nord-oest de Moscou. Al mateix temps, el 30º Exèrcit del Front de Kalinin intentava contraatacar, però el contraatac va ser aixafat pels blindats alemanys amb el suport dels Stukas del 8º Cos de l’Aire.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Ialta, i ja havien conquerit totalment Crimea, excepte Sebastopol.


La Divisió SS Calavera va comunicar que les pèrdues patides en combat equivalien al 60% dels efectius i que s’havien desmuntat totalment els quadres de caps i sots-caps. El comunicat seguia dient que una companyia havia perdut a tots els sots-caps, que caporals d’esquadra es veien incapacitats per atacar, que la defensa resultava poc fiable per la falta de la columna vertebral i que hi havia en la divisió diversos caps de companyia que no podien fer ja reconeixements davant del seu sector.

A Egipte:

Claude Auchinleck va llançar una ofensiva per aixecar el bloqueig de Tobruk.

En els Estats Units:

L’enviat especial japonès Saburo Kurusu va arribar a Washington per discutir, juntament amb Nomura, les exigències nord-americanes d’una retirada japonesa de la Indoxina francesa i el reconeixement oficial de Chiang Kai-shek com a líder de la Xina.

Precisament, el ministre de Guerra nord-americà, Henry L. Stimson, va anotar en el seu dietari que el problema capital que tenien era saber la manera com podrien obligar en els japonesos a disparar el primer tret sense col·locar-se en una situació massa perillosa.

A Japó:

El govern japonès va acordar l’estratègia bàsica per la guerra, que consistia en l’atac a Pearl Harbor i declarar la guerra als Aliats.

14 de novembre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg molt probablement per parlar de l’anomenada qüestió jueva i dels futurs assentaments als territoris de l’Est. Hitler va aprovar els plans de Rosenberg.  

A Alemanya:

El Govern va prohibir en els jueus vendre els seus llibres. 

En el front oriental: 

El Einsatzgruppe B va declarar haver matat a 45.000 jueus des de que havia començat l’Operació Barba-roja. Aquesta xifra va augmentar quan es va acabar de completar l’estadística. A més, Franz Halder va anotar aquell dia que nombrosos presoners estaven morint per inanició cada dia i va afirmar que de moment no podien fer res per ells. Precisament, aquell dia unitats de la Wehrmacht i col·laboracionistes lituans varen assassinar a més de 10.000 jueus a la localitat de Slonim. 

En el sector central:

Heinz Guderian va visitar a la 167º Divisió d’Infanteria i va poder observar que faltaven camises per la neu, grassa per les botes, roba blanca i pantalons que abriguessin. Després, el coronel general va copsar que la 112º Divisió havia robat abrics i gorres de pell als soviètics i que solament eren reconeguts com a soldats alemanys per les seves insígnies. Fedor von Bock, en el mateix sentit, va anotar que tots els exèrcits s’estaven queixant de les dificultats per tenir nous subministraments com aliments, municions, combustible i roba d’hivern.

En el sector sud:

A Khàrkiv, els partisans varen destruir diversos edificis de la ciutat, entre ells el quarter general alemany en el número 17 del carrer Dzhersinski. 

A Itàlia: 

El comte Galeazzo Ciano va rebre un informe del ministre Joachim von Ribbentrop on es queixava que els obrers italians treballaven molt menys que els obrers alemanys.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, l’ambaixador polonès Jan Kot es va reunir amb el dictador Iosif Stalin. L’ambaixador estava molt preocupat perquè trobava a faltar a uns 4.000 oficials polonesos i no sabia, com la resta del món, que aquests oficials havien sigut assassinats pels soviètics al bosc de Katin durant l’ocupació soviètica a Polònia. Kot li va explicar que havia dedicat molt de temps a la cerca d’aquells oficials i li va preguntar si havia alliberat a tots els presoners de guerra polonesos tal i com s’havia promès. Stalin li va contestar que miraria d’esbrinar què havia passat i li va preguntar si tenia les llistes exactes de les persones que faltaven. Kot li va dir que tenien tots els noms i, llavors, Stalin va agafar el telèfon i va ordenar que el posessin en comunicació amb l’oficina central del NKVD. El dictador soviètic va preguntar si havien sigut posats en llibertat a tots els presoners polonesos i després de rebre la resposta, no se sap quina va ser, va penjar el telèfon i li va comunicar que tots els oficials polonesos que es trobaven en territori soviètics havien sigut alliberats. A continuació, Stalin va parlar amb Kot de temes diferents.

13 de novembre de 1941

Dijous:

En el front oriental:

Les temperatures varen arribar a 20 graus sota zero i els soldats alemanys no estaven equipats per aguantar unes temperatures tan baixes. Davant les discrepàncies amb Adolf Hitler, Gerd von Rundstedt es va veure obligat a dimitir del seu càrrec com a comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Sud. Però el mal temps i les discrepàncies dels alts comandants amb Hitler no varen fer aturar l’ofensiva alemanya. En una conferència d’alt nivell del Grup d’Exèrcits del Centre es va assignar a l’exèrcit blindat del coronel general Heinz Guderian l’objectiu de tallar les comunicacions orientals de Moscou ocupant Gorki, a 400 quilòmetres a l’est de la capital soviètica. En aquesta conferència tots es varen oposar als plans del general Franz Halder presentats el dia 7 de novembre de 1941 en forma de memoràndum i on es demanava un atac al sud de la Unió Soviètica. Els objectius eren clars per als comandants, havia de ser la conquesta de Moscou la màxima prioritat, i es va aprovar l’atac amb el coneixement de que existien problemes logístics i dels enormes perills que hi havia en avançar en condicions contràries climatològicament als seus interessos i sense cap possibilitats d’assegurar l’arribada de provisions. El general Eduard Wagner va afegir que els presoners de guerra que no treballessin haurien de ser eliminats. Només els que treballessin podrien rebre aliments a través de les reserves de l‘Exèrcit de Terra.

En el sector nord:

El deteriorament de la situació a Leningrad va obligar a redir la ració a 300 grams per als obrers i 150 per a tots els demés.

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió entre els ministre Hermann Göering i Alfred Rosenberg amb el general de divisió Rudolf Gercke, comandant de transports de camp alemany, i altres diversos membres del Reichsluftfahrtministerium, el ministre de l’Aire va declarar que el destí de les grans ciutats soviètiques, sobretot de Leningrad, no tenien cap importància per ell. Göering va afegir que en aquesta guerra hi hauria el número de morts més gran des de la Guerra dels Trenta Anys i va afirmar que si el cereals que requisaven no es podia transportar des d’Ucraïna s’haurien d’utilitzar per alimentar als porcs. Göering no volia alimentar a la població autòctona.


Heinrich Himmler rebia el seu habitual tractament del seu doctor Felix Kersten, quan el doctor li va treure el tema de la cacera del 27 d’octubre i li va anunciar que la següent vegada el també participaria com a tirador. Himmler li va confessar que creia que no tenia cap tipus de sentit organitzar caceres de faisans quan s’estava en guerra, però li va dir que com a mínim aquella cacera havia servit per veure que el ministre Galeazzo Ciano era un mentider i un traïdor. Kersten va aconseguir aquesta vegada després del tractament canviar les sentències de mort a cadena perpètua de dotze holandesos, disset alemanys, vuit francesos, tres alscacians i dos suïssos. Parlant dels suïssos, Himmler li va confessar que Hitler volia annexionar Suïssa com havia fet amb Àustria, regalant la part italiana als italians, però que el pla se’n havia anat a norris per culpa del dictador Benito Mussolini i el seu gendre Ciano. Després, el doctor va ser convidat a sopar amb el propi Himmler i amb Rudolf Brandt per continuar parlant de Suïssa. Himmler els va explicar que ara per ara no podien ocupar aquell país neutral perquè necessitaven els homes que estaven en el front oriental.


El Govern va obligar en els jueus a registrar tots els seus aparells electrònics i aquell mateix dia varen tenir l’obligació d’entregar les seves màquines d’escriure, bicicletes, càmeres i prismàtics.  

A Polònia:

Hitler va ordenar en una nova directriu que els seus submarins es defensessin en cas d’un atac nord-americà en qualsevol mar.

A la Unió Soviètica:

20 alts oficials de l‘exèrcit soviètic, entre ells el general Grigorly Savchenko i Pavel Rychagov i la seva esposa, varen ser executats sense cap judici previ. Se’ls acusava de no obeir ordres.

En el Mediterrani:

Davant de les costes de Marroc, en aigües de Gibraltar, el U-81 comandat per Friedrich Guggenberger va atacar als portaavions Ark Royal i Argus mentre tornaven de Malta després d’haver-hi dut caces. L’Ark Royal va ser greument danyat i va arribar a 40 quilòmetres de Gibraltar quan de sobte es va declarar un foc a l’embarcació, que el va fer enfonsar juntament amb 70 avions.

En els Estats Units:

El Congrés va abolir la Llei de Neutralitat, que era un llastre per l’ajuda nord-americana a la Gran Bretanya i a la Unió Soviètica.

12 de novembre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals per planificar la conquesta de Moscou. El dictador no va tenir en compte alhora de determinar l’estratègia la temperatura. Aquell dia el termòmetre marcava -15 graus i era de preveure que amb l’hivern continuaria baixant dràsticament.

Tot i això, al migdia Hitler va explicar en els seus invitats que el bolxevisme estava acabat i va afirmar que donarien en els russos tot el que necessitessin si treballaven, però va assegurar que si no treballaven anirien a un camp de concentració i se’ls privaria de l’alcohol. Després d’aquesta reflexió, Hitler va explicar que el seu mite, Frederic II de Prússia, havia sigut exemplar per no haver deixat penetrar els jueus a Prússia Oriental.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats, on hi havia aquest cop Hugo Blaschke i el doctor Richter. El dictador va criticar que un cop acabada la Primera Guerra Mundial haguessin entrat en l’àmbit de l’economia mundial enlloc d’apostar per un sistema autàrquic perquè d’aquesta manera pensava que haguessin acabat amb l’atur i va assegurar que s’hi s’havia separat de Gottfried Feder era perquè no opinaven igual en aquest tema. Defensant el sistema autàrquic i el Pla Quadriennal, va assegurar que quan els negocis estaven en marxa entraven diners en les caixes de l’Estat i per això havia fet que tot aquell que obrís una nova empresa no tingués que pagar impostos. Parlant del futur econòmic del país després de la guerra, Hitler va dir que tot aquell que vengués a preus per sobre de la taxa seria enviat a un camp de concentració i va afirmar que el futur d’Europa passava per produir en les terres fèrtils d’Ucraïna. De la gent de l’est, a la qui va qualificar d’estúpida, Hitler va assegurar que els farien treballar en els treballs més durs i va afirmar que Heinrich Himmler seria en un futur el gran capatàs. El dictador va acabar el seu discurs dient que en els següents 10 anys haurien de suprimir totes les càtedres d’economia política a les universitats.

A Alemanya:

La Völkischer Beobachter va tornar a criticar en els seus articles a Franklin Delano Roosevelt i el varen definir com L’enemic jueu. 


Heinrich Himmler va ordenar a Friedrich Jeckeln que assassinés als 30.000 jueus del gueto de Riga. Jeckeln va dur a terme aquells assassinats el 30 de novembre.

A França:

El govern de Vichy va internar a Léon Blum, Édouard Daladier i Maurice Gamelin en un fort dels Pirineus, a Fort Portalet.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Mar Negre, aquell dia va tenir lloc un fort combat aeri-naval entre el 4º Cos de l’Aire i la flota del Mar Negre. Els alemanys varen destruir el creuer Chervona Ukaina i  varen causar danys en els destructors Sovershenni i Bezposhadni. Els alemanys no varen patir cap baixa. 

A Japó:

El govern japonès va prendre la decisió d’intentar arribar a un acord amb Alemanya si la guerra contra els Estats Units es feia inevitable per tal de fer participar en els alemanys en la batalla contra els nord-americans i aconseguir el compromís de no firmar la pau per separat.

A Finlàndia:

El govern finlandès va rebutjar una proposta nord-americana de firmar la pau amb la Unió Soviètica.

11 de novembre de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que creia que segons el dret natural el primer personatge de la nació tenia que ser el millor i va afirmar que a Romania era sens dubte Ion Antonescu. El dictador va aprofitar la crítica cap a Miquel I de Romania per afirmar que la monarquia era una forma de govern superada i va criticar l’aristocràcia en general, sobretot la de Turíngia.

A la tarda, Hitler va defensar que el NSDAP estigués apartat de la religió i va afirmar que quan hi havien problemes d’Estat les sotanes eren un perill per aquest Estat perquè, en la seva opinió, el clergat allistava als enemics de l’ordre establert. El dictador va assegurar que el cristianisme estava basat en nocions del passat de manera que ja no corresponia al nivell dels coneixements actuals. Per ell, els països amb una base cristiana com ItàliaEspanya tindrien problemes per culpa de la seva religió. A continuació, Hitler va lloar la figura de Frederic el Gran per haver atacat l’Església, ja que havia interferit en els assumptes d’Estat i va criticar a Franklin Delano Roosevelt, a qui va acusar de francmaçó, de parlar del cristianisme quan no li tocaria. Per acabar el seu discurs, Hitler va augurar que el món del futur seria vegetarià.

En un moment d’aquell dia, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb Heinrich Himmler i varen parlar de l’eliminació dels jueus. Després de l’entrevista, Himmler va tornar deprimit al seu despatx, on va rebre tractament del doctor Felix Kersten perquè el tractés dels seus dolors estomacals. Himmler sabia que la missió que tenia per davant seria complicada i complexa. Kersten, en sentir per primer cop que es parlava de la Solució Final, va quedar horroritzat i va avisar a Himmler de que s’estaven equivocant. El líder de les SS es va mostrar prudent perquè tampoc les tenia totes.


El Grup D del SD estranger a la RSHA va anotar aquell dia la conversació telefònica del banquer nord-americà Stallforth amb la seva secretària Boensel. El banquer li demanava que comuniqués en el senyor Ulrich von Hassell, anomenat en les negociacions Howe, que la seva proposta d’acabar amb Hitler havia tingut molt bona acollida. A més, li demanava que li digués si li seria possible traslladar-se acompanyat d’una persona autoritzada a Lisboa per celebrar una reunió amb certs dirigents nord-americans.


De Frankfurt va sortir un comboi carregat de jueus direcció al gueto de Minsk.

A Polònia:

En l’antiga festa nacional polonesa, a Varsòvia en els monuments dedicats a la lluita per l’alliberació varen aparèixer durant unes quantes hores engalonats amb banderetes poloneses. Entre aquests monuments hi havia l’estàtua de Poniatowski o el monument de l’Aviació.

En el Mediterrani:

Aquell dia va arribar a la zona del Mediterrani la 2º Flota Aèria del mariscal de camp Albert Kesselring i el comandament del 2º Cos de l’Aire amb l’objectiu d’atacar Malta. Aquell fet va deixar el 8º Cos de l’Aire del comandant Wolfram von Richtofen amb el control de totes les unitats de la Luftwaffe que quedaven en el Front de Moscou.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador soviètic Ivan Maiski es va presentar en el despatx del Gabinet de la Cambra dels Comuns amb una carta de Iosif Stalin. Després de llegir-la, Winston Churchill li va entregar a Anthony Eden i es va posar a donar voltes per l’habitació. Era una carta en la qual l’acusava de falta de lleialtat i d’entregar armes en mal estat. Després de parlar-ne crispadament, Churchill va esclatar i va retreure el to de Stalin i va avisar de que no estava disposat a tolerar-ho i que només se’n beneficiava Hitler d’aquestes picabaralles estèrils. Enfadat com poques vegades se’l va veure, va recordar que havia sigut ell qui havia ofert la seva ajuda a la Unió Soviètica el mateix 22 de juny i va assegurar que seguirien lluitant passés el que passés.

A França:

Aquell dia va morir el ministre de Guerra de Vichy, Charles Huntziger, en un accident d’avió.

10 de novembre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va passar el dia reunit amb els seus invitats. Aquell mateix dia, Hitler va enviar una carta a Philippe Pétain en que li va assegurar que s’hi no hagués actuat a l’últim minut aquell 22 de juny Alemanya s’hagués col·lapsat i a França haurien triomfat els jueus francesos i el poble francès s’hauria vist sotmès a una catàstrofe terrible. 

A la nit, Hitler els va dir en els seus convidats que l’administració era el refugi dels talents mediocres i va demanar que el NSDAP seguís un camí oposat per no perdre talent. Parlant de condecoracions, el dictador els va confessar que per ell les que tenien més valor eren la Mutterkeuz, la Dienstauszeichnung i la Verwundetenabzeichen. Recordant els seus records de la Primera Guerra Mundial, Hitler els va dir que l’havia indignat que un jueu anomenat Guttmann, a qui va qualificar del pitjor dels covards, tingués la Creu de Ferro. Després de recordar per què es donaven i com eren les condecoracions, el dictador va proposar crear una Ordre del Partit que s’atorgués a casos excepcionals per eclipsar les demés condecoracions i va defensar que les distincions del NSDAP no fossin atorgades a un estranger.  

A Polònia:

El cap de la província de Varsòvia, Fischer, va emetre un comunicat semblant al del 15 d’octubre en el qual imposava la pena de mort als jueus que abandonessin el gueto de Varsòvia sense el corresponent salva-conducte. 

En el front oriental:

Walther von Brauchitsch va patit un atac de cor.

En el sector sud:

Els alemanys varen re-iniciar l’assalt a Sebastopol amb 60.000 homes, però es varen tenir que aturar al cap de deu dies.


En el Mar Negre, el creuer Mólotov s’estava enfrontant contra les tropes alemanyes a la zona de Feodosia, en el sud-est de Crimea, quan va ser atacat pels bombarders de la 6./Kg 26. El Mólotov va tenir que marxar per no ser destruït. 

A Líbia:

Des d’Alexandria, un sòlid comando secret compost per 50 homes varen pujar a l’interior de dos submarins amb la missió de segrestar a Erwin Rommel en l’Operació Flipper, que era comandada pel tinent coronel Geoffrey Keyes.

A l’Atlàntic:

Per primera vegada vaixells de guerra nord-americans varen escortar a un comboi de tropes britàniques en el trajecte Canadà– Extrem Orient.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va rebre l’ambaixador japonès Nomura i el diplomàtic Saburo Kurusu i els va comunicar que les condicions del primer pla japonès de demanar en els Estats Units que reconeguessin definitivament l’ocupació de la Xina del nord per part de Japó i els interessos japonesos en tot el sud-est asiàtic eren inacceptables.

A Japó:

L’Estat Major japonès va dictar l’Ordre d’Operacions número 1 per les Forces d’Atac, en la qual s’ordenava a tots els bucs de guerra japonesos que contemplessin els seus preparatius de combat per al 20 de novembre, i a les forces d’atac a Pearl Harbor que es reunissin davant les illes Kuriles. 

9 de novembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va expressar la seva ideologia imperialista explicant que els nous territoris ocupats hi havia més de 250 milions de persones que tenien que treballar per ell. Més endavant va donar les ordres de reclutar sense cap mirament als treballadors que fossin necessaris en els territoris ocupats perquè produïssin per Alemanya. Llavors, Hitler, que estava a Munic perquè el dia anterior havia pronunciat un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller, va tornar al quarter general de Rastenburg, on hi arribaria a la nit.


Continuant a la capital bavaresa, Heinrich Himmler va celebrar una festa en la que va ascendir a diversos dirigents de les SS i, després, va mantenir una breu reunió amb els gauleiter i Reichsleiter


El ministre Joseph Goebbels, que no creia que la campanya en el front oriental acabés en breu, va publicar un article en el Das Reich sota el títol Quan o com. El ministre va escriure que no tenien que preguntar-se quan arribaria la victòria, sinó que s’havien de preocupar de que arribés. Perquè arribés, va dir que es necessitava un gegantesc desplegament nacional de forces. Per augmentar el rendiment militar, pensava en una mobilització de la comunitat popular que agafés a tots els àmbits de la vida.


En una circular del cap de la Sipo i del SD, Heinrich Müller, dirigida a totes els departaments de la Policia de l’Estat, a tots els caps, comandants i inspectors dels camps de concentració, deia que s’havia pogut comprovar que durant les marxes a peu de l’estació al camp hi havia presoners soviètics que s’havien desplomat d’esgotament hi havien mort, i va demanar que no es permetés fets com aquells perquè no es volia que la població sabés res dels camps. Tot aquell reclús que es veiés clarament que no podria suportar una marxa havien de ser executats abans.

Al mateix temps, Karl Friedrich Trampedach, el director del Departament Polític del RKO, va presentar una queixa per escrit en el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est i a Hinrich Lohse, que es trobava en aquells moments a Berlín, contra els transports a Riga i a Minsk que s’havien anunciat. Uns dies més tard, Leibbrandt el va tranquil·litzar assegurant-li que es traslladarien als deportats més a l’Est.

A Letònia:

En el gueto de Dünaburg, 11.034 jueus varen ser eliminats pels alemanys.

En el front oriental:

En el sector nord:

Feia dies que no parava de nevar, però això no va impedir que les forces dirigides pel mariscal Wilhelm Ritter von Leeb conquerissin la ciutat de Tikhvin, situada molt a prop de Leningrad i un important terminal ferroviària, tancant d’aquesta manera l’accés a l’antiga capital dels tsars i condemnant a la gent a morir de fam.

En el sector central:

El mariscal Walther von Reichenau va dir-los taxativament en els seus soldats del 6º Exèrcit que havien començar a ser els venjadors per organitzar una guerra contra els seus enemics, a qui va definir com a bèsties assassines sense escrúpols, i va deixar clar que havien de tenir en compte que s’havien de tenir els mitjans per l’aniquilació d’aquests, a qui ara va anomenar assassins, i va assegurar que “aquesta gent” no s’adaptaven a ells.


Tot i les victòries, dins de l’Exèrcit les tensions augmentaven dia rere dia ja que es veia que el temps no els jugava cap favor. El coronel general Heinz Guderian va enviar una carta a la seva dona, on li va assegurar que havien subestimat als russos per l’extensió del país i la traïció del clima. El coronel general va acabar la seva carta dient-li que era la revenja de la realitat.


En el Mediterrani:

A les quatre matinada, l’Armada italiana escortava un comboi de set vaixells cap a Líbia, però el comboi es va topar amb la Força K britànica liderada pels creuers lleugers Aurora i Penélope, a 140 milles a l’est de Siracusa. Els britànics varen disparar ràpidament amb els seus canons de 152 mil·límetres i durant mitja hora varen sembrar el caos dins dels italians. Els britànics varen enfonsar o varen danyar greument a set vaixells mercantils que sumaven 39.000 tones i un dels sis destructors de l’escorta italiana. A la una del migdia, la Força K va arribar a Malta sense haver patit cap baixa i varen rebre les felicitacions de l’almirall Andrew Cunningham. Per la seva part, el comte Galeazzo Ciano va anotar enrabiat en el seu diari que els resultats eren inexplicables.

8 de novembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A última hora de la tarda, Adolf Hitler es trobava a Munic per pronunciar un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller per commemorar l’aniversari del Putsch de 1923. En el discurs, el dictador va assegurar que els soviètics havien perdut 10 milions d’homes i del 60 al 75 % de la seva capacitat industrial. A continuació, Hitler va amenaçar als seus enemics dient que la guerra podria durar tot el temps del món però, tot i que va afirmar que duraria tot el 1942, va dir amb contundència que l’últim batalló que quedaria dempeus seria l’alemany. Llavors, el líder alemany va insistir en el tema de que els jueus eren els culpables de la guerra i va confessar que estava preocupat perquè sabia que darrere de la guerra hi havia el jueu internacional. El dictador va recordar llavors la dita de Disreael de que la raça era la clau per la història del món. Segons Hitler, els jueus havien enverinat als pobles mitjançant el seu control de la premsa, la ràdio, el cinema i el teatre, i va declarar que els jueus s’havien assegurat de que el rearmament i la guerra beneficiessin als seus negocis i els seus interessos financers. A continuació, el dictador va acusar a la Gran Bretanya d’estar sota la influència jueva per atacar al poble alemany i la Unió Soviètica de ser el més gran servidor dels jueus. Hitler va insistir que sabia que l’Estat soviètic estava controlat per comissaris jueus i que Iosif Stalin no era res més que un instrument dels jueus. Continuant amb els seus atacs antisemites, el líder alemany va assegurar que aquesta lluita no només era una lluita per Alemanya, sinó per tot Europa, en una lluita que decidiria entre existència i aniquilació. Llavors, Hitler els va recordar que sovint havia profetitzat coses i els va assegurar que aquesta vegada Alemanya no capitularia. Canviant de tema, Hitler va ser molt crític amb el paper de la Gran Bretanya i va explicar que no tenia la intenció d’atacar als Estats Units, però els va amenaçar dient que si els seus vaixells de guerra nord-americans atacaven als submarins alemanys els dispararia sense contemplacions i va advertir de que tot oficial que incomplís amb el seu deure seria conduït davant un consell de guerra.

Heinrich Himmler va estar a la cerveseria i després va sopar amb els caps de companyia de les SS.


En un memoràndum alemany es varen exposar els objectius fonamentals de la política econòmica alemanya després de conquerir l’Europa de l’est. Segons el memoràndum, s’havia d’aconseguir els excedents productius més alts possibles a través d’una producció barata i d’un baix cost de manteniment de vida de la població autòctona, que només s’havien de centrar en poder subministrar per al Reich i els demés països d’Europa. D’aquesta manera es pensava no només satisfer la demanda europea d’aliments i de matèries primes, sinó també proporcionar al Reich una font d’ingressos que li permetés cobrir en unes quantres dècades una proporció significativa dels deutes que havia portat la guerra, lliurant d’aquesta manera gran part d’aquesta càrrega al contribuent alemany.

Hermann Göering va convocar a una reunió en el seu Ministeri de l’Aire per explicar els detalls d’aquest memoràndum. Alfred Rosenberg estava assegut a primera fila. El ministre de l’Aire els va explicar que no podien imposar una reducció alimentària a la població alemanya perquè els recordaria la fam que va passar bona part del poble alemany el 1916, provocant greus dificultats nutricionals, polítiques i miliars. Els va assegurar que a ell tant li feia la sort que patirien les ciutats de l’Est com Leningrad perquè aquesta guerra coneixeria la mortaldat en massa més gran des de la Guerra dels Trenta Anys. Göering va parlar en privat amb Rosenberg per parlar de l’ús dels presoners de guerra i enfortir el drets dels Comissariats del Reich a les societats monopolis.


Aquell dia va començar la segona fase de deportacions de jueus del Reich als guetos de l’Est. Aquesta segona fase va durar fins a mitjans de gener de 1942.

A Ucraïna:

A Rovno, els Batallons policials 96 i 320, continuant i acabant amb les matances del dia anterior a aquesta ciutat, varen assassinar un total de 21.000 jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen perdre la seva única via de provisions a Leningrad, envoltada per les tropes alemanyes des del setembre amb l’objectiu de deixar morir de gana a la població, la via ferroviària entre Tivjin i Volkovstroie, a la riba meridional del llac Ladoga, quan les 8º i 12º Divisions blindades varen destruir la línia. Aprofitant la foscor, els carros de combat de la 12º Divisió Panzer varen entrar en els ravals del sud de Tijvin. Els soviètics varen fugir en massa.

En el sector central:

Per intentar frenar als alemanys, els soviètics varen crear el 10º Exèrcit que estava constituït per homes que en la seva majoria tenien entre 30 i 40 anys, el 65% sense entrenament militar.

A Itàlia:

Tot i que la victòria semblava a l’abast de les potències de l’Eix, el govern italià es va començar a preocupar quan varen saber les xifres sobre producció d’armament nord-americà. A més, aquell dia en el Mediterrani, entre Itàlia i Líbia, les forces aliades varen enfonsar un comboi de l’Eix. Nou de les deu embarcacions mercantils varen ser enfonsades. Un missatge xifrat d’Ultra, avalat pels vols de reconeixement de la RAF, havia informat de l’existència d’un comboi italià, la Força K, a la punta de la bota italiana.

A la Unió Soviètica:

Stalin va reprendre la correspondència amb Winston Churchill i el va acusar de mantenir una relació confusa entre les dues part. Pel dictador, aquesta confusió es devia a una falta d’entesa entre els dos països pels objectius bèl·lics i els plans per l’organització de la pau després de la guerra, i també perquè no existia cap tractat entre els dos països sobre l’ajuda militar a Europa contra Hitler. Stalin li va assegurar que si no posaven solució en aquests dos temes no hi hauria una confiança mútua. La carta acabava amb un nou retret en dir-li que els tancs, els canons i els avions que havien enviat estaven en molt mal estat, i que algunes parts dels canons arribaven en diferents embarcacions i els avions venien tan desprotegits que arribaven danyats.

En els Estats Units:

La preocupació italiana tenia els seus fonament, en els Estats Units l’expert nord-americà Vannever Busch va proposar a l’equip de govern del president Franklin Delano Roosevelt la construcció de la bomba atòmica.