Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
A Berlín, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va rebre uns informes de la Gestapo sobre la situació en les regions ocupades en el que s’insistia de la “perillositat dels jueus bolxevics” i sobre els pogroms comesos per les poblacions locals. El ministre també va saber que els romanesos atacaven durament als jueus i, tot i que justificava aquests assassinats, sí que qüestionava els mètodes perquè els executats no eren enterrats i se’ls deixava en el mateix lloc on s’havien produït les execucions.
Al migdia va viatjar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler. Quan Goebbels va veure a Hitler va observar que el dictador no es trobava bé, des de feia dies els problemes estomacals li havien augmentat per culpa dels nervis i feia mala cara i se’l veia cansat. Durant la reunió, el dictador li va comentar que estava convençut de que tot i les reunions entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt del 9 al 12 d’agost de 1941, els Estats Units encara no estaven preparats per entrar a la guerra. Seguidament li va comentar que la destrucció dels jueus s’estava materialitzant tal hi com havia anunciat el 30 de gener de 1939 amb una exactitud que es podia considerar casi misteriosa i li va assegurar que els jueus alemanys de les ciutats més importants serien deportats a l’Est poc després de la victòria contra la Unió Soviètica. Llavors, Goebbels li va ensenyar un informe que contenia una gran quantitat de propostes per deportar els jueus de Berlín i li va suggerir excloure’ls de la utilització dels mitjans de transport i privar-los dels productes artesans alemanys. A més, tenia pensat que entreguessin objectes d’ús quotidià i de luxe com bicicletes, màquines d’escriure, llibres, frigorífics, forns elèctrics, tabac… A part, pensava ordenar una inspecció general per determinar quins jueus eren útils per la indústria bèl·lica. El ministre li va afirmar que s’havien d’aprovar totes aquelles propostes perquè els jueus minvaven la moral, sobretot la dels soldats del front. Un cop Hitler es va mirar totes aquestes propostes li va donar permís per començar el trasllat de tots els jueus de la capital cap als guetos i als camps de concentració de l’Est quan estiguessin disponibles els primers mitajsnde transport. Goebbels li va afirmar que els jueus de l’Est tindrien que pagar la factura i que en el futur no tindrien motius per riure. Precisament, aquell dia, els alemanys varen obligar en els jueus dels territoris ocupats de l’Est a dur el distingiu de l’estrella de David groga per distingir-los de la resta de la població. Però el que va deixar sorprès a Goebbels, a més de la mala salut de Hitler, va ser sentir com el líder alemany sospesava la idea d’acceptar les condicions de pau de Iosif Stalin i, inclús, va afirmar que el bolxevisme no suposava cap perill per Alemanya sense l’exèrcit soviètic. Goebbels també li va parlar de la creixent protesta que hi havia a Alemanya contra el programa d’eutanàsia. Hitler, finalment, ordenarà posar fi al programa, una ordre que serà enviada al doctor Viktor Brack el 24 d’agost.
Hitler aquell mateix dia es va reunir amb el comandant del Grup d’Exèrcits del Centre Fedor von Bock, i aquest novament li va exigir que el deixés avançar cap a Moscou. Hitler de nou li va negar el seu desig i varen tenir un dur enfrontament. Al mateix temps, el comandant en cap del OKH Walther von Brauchitsch, aliat de Von Bock, va escriure uns informes redactat per Franz Halder i elaborats pel coronel Adolf Heusinger per Hitler, on argumentava que s’havia d’eliminar l’exèrcit soviètic dirigit pel general Semyon Timochenko per conquerir la ciutat de Moscou, ja que després d’octubre seria impossible per les males condicions climatològiques. Von Brauchitsch, que estava influenciat per Halder, volia que Hitler reflexionés sobre la seva idea de frenar l’avanç cap a Moscou i es decidís per centrar tots els esforços per conquerir la capital de la Unió Soviètica. També la Secció L del general Walter Warlimont va redactar un informe de la situació perquè Alfred Jodl el transmetés a Hitler. L’informe repetia els arguments per continuar l’avanç cap a Moscou.
A Alemanya:
A la matinada, la RAF va bombardejar objectius industrials a l’oest i el nord-oest d’Alemanya, atacant ciutats com Bremen i Duisburg. A la nit, la força aèria britànica va bombardejar Colònia, Duisburg, Dunkerque, aeròdroms en territori ocupat i Trípoli. Al mateix moment, cinc bombarders soviètics DB-3 varen llançar les seves bombes a Berlín i un sisè va atacar Swinemünde.
A Grafenwöhr, davant els espanyols de la Divisió Blava, Robert Ley va senyalar que Alemanya estava triomfant gràcies a l’esforç de l’Exèrcit, el Poble i el Partit.
A Lituània:
A Kaunas, un lituà que treballava per les autoritats alemanyes va ordenar que 534 escriptors, intel·lectuals, professors, mestres i estudiants jueus es presentessin a l’entrada del gueto per treballar en els arxius de la ciutat. Tots els que es varen presentar esperaven un treball simple, no massa pesat i millor menjar, però, en realitat, els varen dur a un dels vells forts que rodejaven la ciutat i els varen afusellar.
En el front oriental:
En el sector nord:
Aquell dia varen seguir els combats entre els finlandesos i els soviètics per ocupar el llac Ladoga. Els soviètics varen oferir una ferotge resistència.
En el sector central:
A Bielorússia, els alemanys varen eliminar la bossa de tropes soviètiques al nord de Gomel, que seria ocupada el 20 d’agost.
En el sector sud:
A Ucraïna, els soviètics es varen retirar darrere del Dnièper per formar una línia defensiva més al nord, el Front Bryansk, deixant el 35º Exèrcit a Kiev, després de que els alemanys del 1º Grup Panzer avencessin en col·laboració amb els hongaresos, els romanesos i els italians per ocupar les regions occidentals del baix Dnièper, a les afores de Zaporozhie. Per tal de que no construïssin una línia defensiva, els soviètics del 157º Regiment de la tropa especial de protecció del NKVD varen dinamitar a les quatre de la tarda el dic i la central hidroelèctrica de Dnièperpetrovsk per elevar el nivell del Dnièper. La crescuda del riu, fins a 1,5 quilòmetres d’ample, va destruir els ponts i tot el que va trobar pel camí. Les autoritats soviètiques, que durant el Procés de Nuremberg varen culpar als alemanys d’aquell fet, varen prohibir en els mitjans de comunicació informar del que havia passat i, en conseqüència, no hi ha cap estudi sobre les conseqüències d’aquella acció. Les estimacions dels morts que es varen poder produir van dels 20.000 als 100.000.
La Luftwaffe va atacar el port d’Odessa i les embarcacions que s’hi trobaven. Els soviètics varen evacuar ràpidament el port de Nikolaiev.
El Einsatzgruppen D va enviar un informe de la situació operació i va informar que no cessaven els robatoris, els maltractaments i els assassinats que cometien els milicians ucraïnesos col·laboracionistes.
A Itàlia:
La RAF va bombardejar Catània.
A la Gran Bretanya:
A Scapa Flow va arribar-hi el grup britànic encapçalat pel primer ministre Winston Churchill, que s’havia reunit del 9 al 12 d’agost de 1941 amb el grup nord-americà a la badia de Placentia, Canadà. De retorn a Londres en tren, Churchill va fer un llarg dinar que va acabar amb un Benedictine seguit, deu minuts més tard, per un conyac.
Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar les drassanes de Sunderland i els aeròdroms a la costa oriental de la Gran Bretanya.
A la Unió Soviètica:
Tot i la delicada situació militar, a Moscou es va celebrar com cada any el Dia de l’Aviació a l’aeròdrom de Túshino. Les autoritats governamentals es varen allotjar a la tribuna del Club Central de Vol de Moscou. Stalin estava dempeus, al centre, i lluïa, a diferència del seu entorn, la seva jaqueta de color caqui. Els avions varen escriure en el cel: Glòria a Stalin, i es varen desplegar imatges del líder soviètic. El presentador de l’acte va parlar dels falcons de Stalin en fer referència aquells aparells i va declarar que quan ho sol·licités el Govern o el Partit, els pilots soviètics es dirigirien al camp de batalla com bandades d’àguiles per defensar les fronteres soviètiques i aniquilar a l’enemic.
En els Estats Units:
A Washington, el govern nord-americà va informar a l’ambaixador finlandès Hjalmar Procopé de que la Unió Soviètica desitjava posar fi a les hostilitats i que estava preparada per parlar sobre el Tractat de Moscou firmat després de la Guerra d’Hivern. Els finlandesos no els varen respondre.
Diari del Tercer Reich 