Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler es va reunir amb Adolf Hitler i, molt probablement, va informar-lo dels afusellaments a gran escala que havia vist els últims dies a Minsk. Himmler es va trobar amb un Hitler molt debilitat; el seu metge Theodor Morell li havia donat fortes dosis de medicaments.

---

Pràcticament havia finalitzat la instrucció de la Divisió Blava a Grafenwöhr i va sortir aquell dia una comissió espanyola cap a Königsberg.

A Alemanya:

Per tots els púlpits de les esglésies es va llegir una carta pastoral del cardenal Michael von Faulhaber on va defensar que es mantinguessin els crucifixs a les aules. A Baviera, Adolf Wagner, ministre d’Educació, havia provat sense èxit de retirar-les a l’abril.

En el front oriental:

En el sector nord:

El nou batalló suec voluntari, el Svenska Frivilligbataljonen o SFB, conformat per mig miler de soldats sota les ordres del tinent coronel Hans Berggren, va arribar a la península de Hanko per ajudar a les forces finlandeses.

En el sector central:

El 19º Exèrcit soviètic del coronel general Ivan Konev va atacar a Yartsevo al 9º Exèrcit amb l’ajuda d’una brigada blindada i els nous aeroplans de la 43 SAD.

---

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius militars a Moscou i importants línies de ferrocarril. En el sector nord, els alemanys varen conquerir la ciutat de Novgorod. Per altra banda, per l’ordre del general Gregory Zhukov del 15 d’agost, el 24º Exèrcit soviètic va atacar les posicions alemanyes en el cap de pont d’Elnia.

En el sector sud:

La Wehrmacht va continuar assetjant Odessa i va conquerir Dniepropetovsk. Al mateix temps, el 5º Cos de l’Aire va començar una sèrie d’atacs contra les vies de trànsit de Dniepropetovk. Els objectius principals eren l’estació ferroviària, les carreteres i els ponts. L’atac alemany va ser poc productiu.

A Líbia:

La Luftwaffe va atacar el port de Tobruk i els seus dipòsits i objectius del Canal de Suez, i la Regia Aeronàutica va atacar objectius a Marsa Matruh. A la nit, la RAF va atacar a un comboi italià que es dirigia a Líbia.

A Iran:

El govern iranià va rebre una sol·licitud conjunta anglesa-russa amb una sèrie de demandes, entre les quals l’epulsió del seu país de tots els alemanys i italians. Aquestes demandes varen ser rebutjades, fet que portaria a la invasió del 25 d’agost.

A la Gran Bretanya:

En el Canal de la Mànega, avions britànics i alemanys es varen batre en un combat aferrissant. Durant la nit, la Luftwaffe va atacar objectius a l’est i el sud-est com el port de Hull, aeròdroms i dipòsits situats en el riu Humber.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va declarar públicament que tot intent japonès d’aconseguir l’hegemonia a Àsia, sobretot si atacava les Índies Orientals Holandeses, portaria als Estats Units a prendre mesures actives per salvar els seus interessos. Com a resposta, la flota del Pacífic va ser transferida de Califòrnia a Pearl Harbor, es va incrementar el suport als nacionalistes xinesos del Kuomintang que lluitaven contra Japó i es van desplaçar 35 bombarders B-17 a Filipines, des d’on podien bombardejar les illes de Japó.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Viatxeslav Mólotov i l’ambaixador britànic Stafford Cripps varen firmar un acord econòmic en el qual Londres concedia crèdit de deu milions de lliures a Moscou.

Dissabte:

En el Reich:

A la nit, durant un sopar, on hi havia el metge Felix Kersten, entre altres, Heinrich Himmler va explicar que tots els oficials de les SS tenien que fer un jurament especial a través del qual prometien no afavorir de cap manera als seus parents o amics Kersten li va senyalar que no deixaven de ser sers humans. Himmler li va contestar que les famílies sacrificaven als seus fills per la nació, pel que també podien fer aquest sacrifici per consolidar l’ordre.

---

A Berlín, a la seu de la Falange, l’ambaixador espanyol i membre de la Junta Política, José Finat, es va fer càrrec de la FET (Falange Tradicional Tradicionalista) berlinesa. Finat va dir aquell dia que Espanya no oblidaria el què devia a Alemanya i va assegurar que havia arribat el moment de demostrar-ho.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va arribar a Novgorod. Els homes de l‘Erich von Manstein varen arribar a Dno per ajudar al 10º Cos de l‘exèrcit alemany envoltat pels soviètics. Al mateix temps, els bombarders del KG1 varen aconseguir interrompre tot el trànsit ferroviari fins al front del Luga i, amb els soviètics en retirada, el 4º Grup Panzer va aconseguir avançar després de molt de temps.

---

El govern soviètic va aprovar l’Ordre número 270 on es posava a fora de la llei a totes les famílies dels oficials i membres del partit que haguessin caigut presoners i es privava l’accés al racionament i l’auxili social a les famílies de nivell menor en la mateixa situació. A partir de llavors, els que ingressaven en la captivitat ferits o inconscients més tard, un cop alliberats dels alemanys, desapareixien en el sistema del gulag. Homes que havien escapat de la captura dels alemanys eren enviats a les unitats que col·locaven mines o als camps d’inspecció del NKVD.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a través de la ràdio francesa, Maurice Schumann va anunciar que les condicions mínimes dels alemanys per la conclusió d’un tractat de pau amb el govern de Vichy estipulaven a la vegada l’annexió definitiva d‘Alsàcia i Lorena al Reich i la del Nord i del Pas-de-Calais a un Estat denominat thiois, bastió vassall del Reich. L’objectiu d’aquella radiació era fer veure en els francesos que els alemanys els volien subordinar en un Estat titella.

A Itàlia:

A la nit, la RAF va bombardejar el port de Siracusa i objectius del cap Passero.

Divendres:

En el front oriental:

Els alemanys varen conquerir Ucraïna i Adolf Hitler va tornar a ordenar en el Grup d’Exèrcits Central que esperessin a la defensiva mentre el Grup d’Exèrcits del Nord havia de conquerir la ciutat de Leningrad. El dictador volia esperar per conquerir Moscou a que el seu Exèrcit hagués eliminat a totes les forces soviètiques de tot el país, tal hi com havia ordenat el dia 12. Tot i les ordres de Hitler d’avançar pel nord, el Grup d’Exèrcits del Nord es va aturar a 70 quilòmetres de Leningrad.

---

Però la guerra no anava tal hi com havien planejat i alguns, com Franz Halder, varen començar en caure en el pessimisme. Halder va escriure aquell dia que l’èxit estava fora del seu abast. 

En el sector nord:

Els Stukas del 8º Cos de l’Aire varen realitzar diversos atacs contra les forces soviètiques al nord del llac Ilmen i varen atacar l’estació de ferrocarril de Chudovo, a la línia ferroviària de Leningrad a Moscou. Els alemanys varen poder atacar sense problemes durant tota la tarda i, al vespre, ja havien destruït la majoria de les fortificacions de Novgorod.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Berlín va tornar a ser bombardejada pels bombarders soviètics. En total en varen arribar 15 dels 17 bombarders perquè els altres dos es varen dirigir a Stettin i Nou Brandenburg. Tots els bombarders varen tornar a la seva base, tot i que dos dels DB-3 del 1 MTAP es varen estavellar quan intentaven aterrar.

A Bielorússia:

En el camp de presoners de guerra soviètics a Minsk, al matí, Heinrich Himmler, que acabava el seu viatge en el front oriental per observar com es produïen les massacres, va proclamar davant dels líders de les SS que ara era lícit assassinar a dones i a nens. El cap de les SS va demanar poder assistir a una execució, ja que fins aquell moment no havia vist mai com es matava a un home. Complint el seu desig, es va organitzar l’assassinat d’un centenar de presoners, la majoria “espies i sabotejadors” jueus, en un bosc al nord de la ciutat. Les víctimes varen ser conduïdes en camions a les rases que s’havien cavat amb anterioritat. A totes les víctimes se’ls va obligar a baixar i allí es varen produir els assassinats per part del Einsatzgruppen B. Eren obligats a estirar-se boca terra sota una fosa de dos metres de profunditat. A l’altra banda hi havia un batalló d’execució compost per 12 persones. Segons sembla i seguin el relat de Karl Wolff, Himmler, a més de pàl·lid, estava molt nerviós i no parava de moure’s, mirant d’una banda a l’altra quan sentia els trets, i es va mostrar més alterat quan els encarregats de realitzar el tret a la nuca de les víctimes varen començar a fallar. Els crits dels presoners malferits varen provocar que el cap de les SS exclamés que els matessin ràpidament, ja que no volia veure aquella escena. En aquells moments, quan remataven a les víctimes, un fragment del cervell d’un dels presoners executats va tocar la cara de Himmler, i aquest es va alterar com mai.

Després, Himmler li va dir en els seus homes que ell i Hitler respondrien davant de la Història per l’extermini, que va definir com a necessari, dels jueus per ser els “transmissors” del bolxevisme mundial. Entre els presents hi havia Erich von dem Bach-Zelewski.

Durant la reunió que va mantenir Himmler amb els seus homes, Heinrich Lohse va promulgar un decret per tota la Unió Soviètica ocupada pel qual tots els jueus havien de dur dos distintius grocs (un en el pit i un altra a l’espatlla), no podien caminar per la vorera, no podien utilitzar el transport públic, no podien visitar parcs, patis de jocs, teatres, cinemes, biblioteques, museus… i només rebrien en el gueto els aliments que sobressin de les necessitats locals. Tots els jueus sans tenien que incorporar-se a les esquadrilles de treballadors i treballar en les feines que estipulessin les autoritats d’ocupació, com construir carreteres i ponts i reparar els danys produïts pels bombardejos. 

A la nit, Himmler va deixar anar que segurament es preguntarien per què estaven fent tot allò, i el cap de les SS els va respondre que si no ho feien els farien el mateix i va assegurar que havien d’aixafar els bebès al bressol com, literalment, gripaus inflats i repulsius. El cap de les SS va afegir que vivien en una edat de ferro i tenien que netejar amb escombres de ferro i, per tant, tot el món havia de complir amb el seu deure sense consultar-ho amb la consciència.

A Lituània:

A Roskiskis, a prop de la frontera amb Letònia, els alemanys varen començar a afusellar a 3.200 jueus a més de 5 comunistes lituans, un partisà i un polonès. Les execucions varen durar dos dies.  

A Polònia:

A Stawiski, els alemanys varen afusellar a 600 jueus. 

A la Unió Soviètica:

Des de Tòquio, Richard Sorge va aconseguir enviar un missatge per ràdio a Moscou en el que informava que el govern japonès havia confirmat que no estava disposat a entrar en guerra contra la Unió Soviètica, ja que suposaria una pressió excessiva per l’economia japonesa. 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

La revista Das Schwarze Korps va treure editat l’edició 33 de la revista amb un article en el que avisava que a l’Est es “trobarien amb difícils problemes racials que s’havien de tractar sense sentimentalismes”, i demanaven a l’opinió pública admetre-ho, ja que “l’únic que funciona és la mà dura”. 

---

La Kripo d’Essen va ordenar la detenció d’una dona després de ser informats de que portava una “vida promiscua” (prostituta). L’havien vist en diferents bars en companyia de diversos homes casats. La dona va ser enviada al camp de concentració de Ravensbrück. Poc després va ser deportada a Auschwitz, on hi moriria al juliol de 1942. 

A Polònia:

A Auschwitz, després d’haver passat les últimes setmanes tancat en una cel·la amb 9 presoners sense poder menjar com a càstig perquè un presoner havia desaparegut d’un bloc, el sacerdot Maximilian Kolbe encara era viu i els guàrdies el varen rematar amb una injecció de fenol. El sacerdot no va ser un dels elegits per aquest càstig, però quan va veure que li tocava patir aquest càstig mortal a un pare de família nombrosa el va substituir voluntàriament.

La firma de la Carta Atlàntica:

Els Estats Units i la Gran Bretanya varen firmar la Carta Atlàntica amb el president nord-americà Franklin D. Roosevelt i el primer ministre britànic Winston Churchill a bord del vaixell USS Augusta, al mig de l’oceà Atlàntic, a prop de Canadà. El projecte el va preparar el secretari Sumner Wells, que el va discutir llargament per correspondència amb Churchill prèviament. En la Carta estaven d’acord en ajudar-se per combatre al nazisme, tot i que Estats Units encara no havia entrat en la guerra. Aquesta Carta de fet només va ser un símbol d’esperança per als britànics perquè es va deixar clar el bàndol que elegien els nord-americans. Després de firmar la Carta en el USS Augusta,els dos caps d’Estat varen dissenyar com hauria de ser el món després de que acabés la guerra; en definitiva volien democràcia a Europa, respecte pels drets humans, acabar amb el nazisme, un món sense barreres i amb més llibertat de comerç. Els pobles també havien de tenir garantit el dret d’autodeterminació. Els Estats Units garantien també en secret defensar qualsevol possessió britànica i iniciar patrulles de busca i destrucció a l’Atlàntic per protegir els combois. Un altre punt important de la Carta deia que els Estats Units atorgaven el permís a tots els ciutadans nord-americans de creuar lliurement tots els mars. L’altre punt destacat va ser la idea de construir amb altres Estats una nova però més eficaç Societat de Nacions. També s’aprovava en el final de la Carta acabar amb l’exportació de cru a Japó. Quan Adolf Hitler va rebre informació detallada de la Carta Atlàntica es va enfadar molt i va interpretar que es “demostrava que hi havia una conspiració jueva per eliminar Alemanya“.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen aconseguir vèncer al 10º Cos d’Exèrcit alemany i arribar fins a la línia ferroviària entre Dno i Staraya Rusa. Al mateix temps, els Il-2 del 288 ShAP es varen enlairar per atacar una columna alemanya a prop de Soltsí, on varen causar greus danys dins les files alemanyes. Quan els aparells soviètics tornaven a les seves bases es varen trobar amb un parell de Bf-109 que els varen atacar. A la tarda, els Bf-109 de la III./ JG 27 varen interceptar una formació de DB-3 i varen destruir-ne cinc d’ells. 

---

Quan els finlandesos varen arribar aquell dia a Kamenogorsk, 25 quilòmetres al sud de la nova frontera i uns 30 al nord-est de Viborg, les forces soviètiques els varen contraatacar 40 quilòmetres més al nord-est i varen aconseguir fer-los retrocedir dos quilòmetres. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic i el govern polonès a l’exili varen firmar un Tractat militar en què s’acordava que l’exèrcit polonès seria immediatament organitzat a la Unió Soviètica i que formaria part de les forces de Polònia. Aquest Exèrcit havia de ser liderat per Wladislaw Anders. El Tractat establia que els soldats polonesos rebrien la paga, el racionament, els equips i les instruccions de l’exèrcit soviètic a canvi de que els soviètics s’aprofitessin del tractat de Préstec i Arrendaments que tenia Polònia amb els Estats Units.

---

Continuant a la capital soviètica, el Presidium del Soviet Suprem va condecorar al coronel Preobrajenski i als seus pilots amb el títol d’Herois de la Unió Soviètica pels atacs efectuats a Berlín les nits del 7 i 8 d’agost de 1941.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El bisbe catòlic de Limburg, Antonius Hilfrich, va enviar una carta al ministre de Justícia per criticar-li que diverses vegades a la setmana arribaven autobusos a Hadamar, un poble on hi havia un centre on s’aplicava l’Operació T4, l’eliminació dels anomenats asocials, amb un gran número de víctimes. El bisbe li va explicar que els nens de les escoles dels voltants reconeixien aquests vehicles i que els anomenaven els vehicles de la mort. Segons el bisbe, després de l’arribada d’aquests vehicles els habitants de Hadamar podien veure el fum que sortia de les xemeneies i li va recriminar que tothom, fins i tot els nens, sabia el què passava en aquell centre i li va dir que aquells crims eren una injustícia que clamava al cel.

Precisament, Martin Bormann va afirmar que el bisbe Clemens August von Galen, que també s’havia oposat a l’Operació T4, havia de ser condemnat a mort, però va admetre que per culpa de la guerra Adolf Hitler ho tenia complicat per emetre aquesta ordre.

---

A la nit, la RAF va enviar 70 bombarders a Berlín per atacar-la. Aquell va ser l’atac més potent que rebria la capital alemanya des de l’abril.

A França:

A París va començar un enfrontament entre manifestants comunistes juvenils i la policia francesa i alemanya. Segons sembla hi havia bastants jueus entre els comunistes i això acabaria portant a una batuda antisemita el 20 d’agost.

A Lituània:

A Kaunas, tres jueus afamats varen comprar unes quantes patates a un pagès lituà en un carrer que es trobava just a fora del gueto. Com a càstig per aquesta compra, els alemanys varen elegir a l’atzar a 28 jueus i els varen afusellar.

A Estònia:

Hinrich Lohse va informar a Alfred Rosenberg sobre les directrius establertes i aprovades aquell dia per aplicar la qüestió jueva en el seu Comissariat i a tot el Bàltic. La propietat dels jueus va quedar sempre subjecte a confiscació per llei, es va exigir que els jueus registressin i declaressin els seus béns i havien d’informar sobre tots els objectes de valor que tinguessin.

A l’Atlàntic:

Després de reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt el 10 d’agost, el Prince of Wales, amb Winston Churchill a bord, va salpar de Terranova per tornar a Gran Bretanya.

A Canadà:

El govern canadenc va aprovar la creació del Canadian Women’s Army Corps, la CWAC, un cos militar femení.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va emetre un suplement de la Directriu número 34, firmada pel general Wilhelm Keitel, on va ordenar en el Grup d’Exèrcits del Sud continuar avançant i atacant cap al sud i, un cop ocupada la península de Crimea, s’estudiaria un atac a l’altra banda de Kerch, cap a Batum. A més, va demanar en el Grup d’Exèrcits del Centre esperar a la defensiva per tal de que no avancessin cap a Moscou fins que no s’haguessin eliminat del tot les forces soviètiques. A part, Hitler demanava amb urgència destruir els aeròdroms soviètics des dels quals podien atacar Berlín.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb l’ambaixador sortint, Eugenio Espinosa, i va criticar durament a Franklin Delano Roosevelt, els francmaçons, els jueus i “tot el bolxevisme jueu”

A Alemanya:

Com el dia anterior, Berlín va ser durament bombardejada pels soviètics, que varen llançar 82 tones de bombes.

---

Heinrich Himmler li va explicar en el metge Felix Kersten que tenia la intenció d’inaugurar una nova unitat d’intel·ligència, organitzada de manera semblant al Servei Secret britànic però molt més gran i eficaç. Himmler li va comentar que el líder d’aquest nou Servei seria Walter Schellenberg i li va demanar si el podia examinar. A les cinc de la tarda, Schellenberg va ser presentat al doctor, que el va acceptar tenir com a pacient.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys avançaven cap a Odessa i les forces blindades alemanyes varen arribar als voltants del Mar Negre. De seguida es varen produir violents combats al voltant de la ciutat d’Odessa.

---

Un informe de la Brigada de Cavalleria de les SS indicava que empènyer a les dones i els nens als pantans de Pripet per ofegar-les no havia tingut l’èxit esperat, ja que els pantans no eren suficientment profunds perquè s’ofeguessin.

A Líbia:

Les tropes australianes que estaven defensant la ciutat de Tobruk varen abandonar-la a petició del seu govern i varen ser rellevats per 6.000 polonesos.

A Canadà:

Aquell dia va acabar la reunió que havia començat el 9 d’agost de 1941 entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt a la badia de Placèntia, al sud-est de Terranova. Els dos dirigents van acordar que en cas de que els Estats Units lluitessin contra Alemanya i Japó atacarien primer a Alemanya. Els dos líders varen firmar el que acabaria sent mesos més tard la Carta Atlàntica, on es comprometien a restablir la democràcia, a respectar els drets humans a Europa i a destruir el nazisme. La trobada també va servir per discutir la forma d’ajudar a escala gegantesca a la Unió Soviètica. Precisament, per ajudar als soviètics, dos esquadrons d’avions de combat, compostos per 40 aparells, varen sortir de la Gran Bretanya a bord del Argus cap a Murmansk, la base naval soviètica de Poliarnoe, i Archangelsk. Roosevelt va estar d’acord en fer pública una amenaça cap a Japó de que si envaïa un altre país en el sud-oest del Pacífic tindrien represàlies per part nord-americana.

En el bàndol Aliat:

L’almirall François Darlan va dissoldre el moviment d’alliberació francesa de l’Amistat de França liderat per Gabriel Jeantet.

---

El president polonès a l’exili, Mijail Kalinin, va firmar un decret amb els soviètics on es concedia una amnistia a tots els ciutadans polonesos en territori soviètic que es trobessin privats de la seva llibertat com a presoners de guerra o per qualsevol altre motiu.

A Japó:

Richard Sorge va avisar al seu govern de que en els pròxims dos o tres setmanes el govern japonès prendre la decisió de si atacar o no a la Unió Soviètica i els va advertir de la possibilitat de que l’Estat Major japonès podria prendre la decisió sense consultar-ho al Govern.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La força aèria soviètica havia bombardejat la ciutat de Berlín aquella matinada. Aquell bombardeig va desconcertar a molts generals alemanys que veien que no s’estava portant com calia la campanya militar a l’Est. Per exemple, Franz Halder va escriure en el seu Diari que havien subestimat als soviètics, ja que pensaven que només s’enfrontaven a 200 divisions i fins llavors s’havien enfrontat a 360. El cap de l’Estat Major també deixava constància de que els soviètics no estaven ben armats i que el lideratge dels seus comandants era pobre, però afirmava que quan destruïen a una dotzena de divisions soviètiques els russos en creaven una altra dotzena i que estaven condemnats a patir els atacs constants dels soviètics.

A la nit, els soviètics varen tornar a la capital, Eren vuit DB-3 que varen llançar sobre la capital sis FAB-250, 26 FAB-100, 48 FAB-50 i més de 100.000 papers de propaganda. Cinc bombarders no varen arribar al seu destí, quatre més varen atacar Libau i un altre va deixar les seves bombes a l’altura de Kolberg.

A Holanda:

Continuant amb l’Operació Lloguer de l’Abwehr, aquell dia va sortir un tren amb refugiats jueus holandesos amb destí a Madrid.

En el front oriental:

En el sector central:

El diari de guerra de l’Alt Comandament alemany informava que en el flanc septentrional del Grup d’Exèrcits del Centre els soviètics gaudien de superioritat aèria en tot el sector.

En el sector sud:

El comandant del Grup d’Exèrcits del Sud, Gerd von Rundstedt, va ordenar començar una ofensiva cap al mar Negre.

---

---

Tot i les victòries alemanyes hi havia comandants que començaven a veure la realitat. Franz Halder va escriure en el seu diari que ara s’adonava de que havien subestimant perillosament la potència soviètica en el camp econòmic i militar. Halder confessava que havien cregut fins llavors que els soviètics només disposaven de 200 divisions, quan ja n’havien comptat ara més de 360. A més, Halder va afirmar que el front alemany era massa dèbil i de profunditat insuficient en proporció a l’extensió del territori soviètic i, per aquest fet, els repetits atacs dels soviètics obtenien alguns èxits.

---

En un informe alemany es senyalava que dins la Unió Soviètica els intents d’instigar pogroms contra els jueus havien fracassat. Es deia que aquest fet es devia a que els russos veien els jueus com uns proletaris i, per tant, no podien ser objectes d’atacs.

A la Unió Soviètica:

El general Konstantin Kólganov, el director del Quart Departament, va sotmetre a la consideració de la prefectura de l’exèrcit soviètic desconfiar de les accions de Richard Sorge des de Tòquio.

A Bulgària:

Els soviètics varen llançar el coronel Radinov per prendre el control de les unitats partisanes que lluitaven a Bulgària.

A l’Atlàntic:

L’aviació alemanya va destruir el SS Empire Hurst quan aquest es dirigia a la Gran Bretanya.

A Canadà:

A les aigües de Terranova, al matí Winston Churchill va tornar a l’Augusta, l’embarcació on s’allotjava el president Franklin Delano Roosevelt, i va estar durant dues hores amb el President en la cabina del capità per treballar en la redacció de la Carta de l’Atlàntic juntament amb Sumner Welles i Harry Hopkins fins a l’hora de dinar. En el dinar entre els dos mandataris, gran part de la conversa que varen tenir la varen dedicar a parlar de la creixent agressivitat del Japó. Roosevelt li va prometre que si entraven a la guerra abans voldrien derrotar a Alemanya que Japó i li va confirmar la participació naval nord-americana en la Batalla de l’Atlàntic. Els dos varen acordar la celebració d’una conferència a tres bandes entre britànics, soviètics i nord-americans pel setembre. Durant aquestes converses s’hi va unir per primer cop el ministre britànic de Producció, William Beaverbrook.

A Japó:

El govern japonès va ordenar la mobilització general preveient que aviat entrarien en una nova fase del conflicte.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la ciutat de Berlín va tornar a ser atacada pels bombarders soviètics de la 81 BAD. Els soviètics aquesta vegada no varen tenir la mateixa sort que en les anteriors vegades perquè un dels TB-7 i un dels Yer-2 es varen estavellar en enlairar-se i uns altres dos ho varen fer quan tornaven. A més, tres TB-7 no varen aconseguir arribar a la capital. En total la 81 BAD va perdre en aquella missió set aeroplans (cinc TB-7 i dos Yer-2).

---

Joseph Goebbels es va reunir amb Günther d’Alquen, que acabava de tornar del front oriental i li va donar un informe sobre la situació a la Unió Soviètica. Després de parlar de diversos temes, els dos varen parlar dels pogroms contra els jueus. Goebbels era conscient de que en les grans ciutats els jueus eren durament castigats amb la mort.

Precisament, la Völkischer Beobachter va treure en la seva portada un article que deia que l’objectiu de Franklin Delano Roosevelt era la dominació mundial dels jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Divisió Blava va marxar per primer cop direcció a la Unió Soviètica per lluitar sota les ordres de les tropes alemanyes.

---

Les unitats aèries de les VVS de la Zona Nord-oest varen dur a terme 908 sortides aquella jornada per aturar les forces alemanyes. Durant tot aquell dia es varen produir diversos combats aeris. Un d’ells va tenir lloc quan els alemanys varen enviar tres destructors a la badia de Kola per intentar bloquejar l’accés a Murmansk. Diversos bombarders de la força aèria Front Nord varen atacar i varen causar greus danys al destructor Richard Beitzen i varen obligar a retirar-se a la força alemanya.

En el sector sud:

La 4º Flota Aèria alemanya va informar de l’aniquilació de tres centenars de camions i 54 carros de combat soviètics durant la Batalla d’Uman.

---

Dins del 6º Exèrcit alemany es temia per una radicalització dels seus soldats si continuaven contemplant i participant en els crims que cometien, i es va donar l’ordre de prohibir qualsevol participació de l’Exèrcit com espectadors o col·laboradors actius en les execucions.

A Terranova:

A bord del Prince of Wales, sota els canons de l’embarcació, Roosevelt i Winston Churchill varen assistir a un servei religiós. Almiralls, generals, polítics i membres de la tripulació varen unir les seves veus en un càntic:

Que Déu ajudi a les democràcies!. 

Després varen dinar tots junts. En la reunió de posterior, Churchill va començar a parlar dels acord comercials en el si de l’Imperi britànic, però Roosevelt ho va aprofitar per tallar-lo i retreure-li que per culpa d’aquests acords l’Índia, l’Àfrica i el Llunyà Orient colonial eren zones endarrerides. El primer ministre no va voler fer un pas enrere en aquell tema i li va deixar clar que no pensaven perdre els privilegis perquè el comerç havia sigut qui havia convertit Gran Bretanya en una gran nació. Roosevelt també es va posar ferm i ja el va avisar que en aquest punt no estaven gens d’acord.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler havia de participar en una conferència de guerra, però els brunzits de les seves orelles ho varen impedir.

A Ucraïna:

El comandant de la policia de seguretat de les SS va lamentar que els intents planejats perquè la població autòctona ucraïnesa participessin els els pogroms antisemites no havien donat els resultats esperats. Havien tingut èxit a Tarnòpol i a Chortkov, on havien assassinat a 600 i a 110 jueus respectivament. La raó segons aquest comandant per la qual havia fracassat aquesta operació es devia a la “forta influència jueva a la zona”. També perquè la població temia un possible retorn dels soviètics.

A Alemanya:

Davant les reiterades queixes del ministre Joachim von Ribbentrop de que la policia de Heinrich Himmler es posava en temes que eren competència del seu Ministeri, el líder de les SS va claudicar i va concertar amb Von Ribbentrop un nou conveni en el que s’estipulava que tota la correspondència entre l’agregat policial i la RSHA seria revisada pel cap de missió, i que el SD renunciaria a partir de llavors a tota ingerència en els afers interns de cada país.

---

Des de Tòquio, l’agregat militar Kretschmer va enviar un telegrama al seu govern en el qual els va comunicar les seves reunions amb Richard Sorge i es va mostrar escèptic sobre l’interès dels japonesos sobre la Unió Soviètica.

A Canadà:

Winston Churchill va arribar a bord del Prince of Wales a la badia de Placentia, al sud-est de Terranova, per reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt. Només atracar a les nou del matí i sota un cel gris, el primer ministre, vestit amb l’uniforme marí i una gorra blava, es va reunir amb el President a bord del USS Augusta. Churchill li va entregar a Roosevelt, que estava dempeus repenjant-se en el braç del seu fill Elliott, una carta del rei Jordi VI, que en aquells moments coneixia millor a Roosevelt que Churchill. De la reunió que varen tenir fins al 12 d’agost es va acordar els principis de la Carta Atlàntica i varen llançar una advertència a Japó. A la nit es va celebrar en el USS Augusta un sopar d’honor al menjador del capità i, posteriorment, va tenir lloc una reunió entre els dos mandataris. Roosevelt li va dir que, tot i que compartien interessos nacionals, els Estats Units no els ajudarien en aquesta guerra perquè poguessin seguir fent cas omís dels interessos dels pobles colonitzats. Churchill li va insistir de que era la seva oportunitat, que havien de lluitar junts i li va demanar que declarés la guerra abans no l’ataquessin primer i fos massa tard per tots. El President no li va respondre ni amb un Sí ni amb un No. Asseguts els dos a la proa, varen celebrar un emotiu ofici, durant el qual es va interpretar el Onward, el Christian Soldier i el Oh, God, Our Help in Ages Past.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys varen atacar per fer-se amb el control de Murmansk, però en l’atac varen perdre set aeronaus, tot i que varen destruir dos caces soviètics.

En el sector central:

En la Batalla de Gomel, dins les operacions de l’Operació Barba-roja, el 2º Exèrcit alemany, juntament amb el 2º Grup Panzer, va envoltar a tot el 21º Exèrcit soviètic i part del 5º Exèrcit en els voltants de Gomel, a Bielorússia. Els combats es varen allargar durant dues setmanes.

En el sector sud:

A Ucraïna, al voltant d’Uman, es varen produir violents combats entre les tropes alemanyes i les tropes soviètiques.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler tenia molts dubtes sobre com seguir la seva campanya militar a la Unió Soviètica i estava canviant constantment els seus objectius. Un oficial de l’Estat Major d’Operacions, Walter Warlimont, es va queixar de que Hitler s’allunyava de la realitat en què es vivia la guerra.

---

En el seu quarter general, a la nit, Heinrich Himmler va sopar amb Joachim von Ribbentrop. Els dos mantenien una bona relació. 

A Alemanya:

Al matí, el quarter general de la Luftwaffe va enviar en els periodistes dels països Aliats i neutrals acreditats a Berlín aquest comunicat:

Importants forces aèries soviètiques, avaluades en com a mínim 150 avions, han intentat aquesta nit bombardejar Berlín. Els nostres caces i artilleria antiaèria han dispersat a la força enemiga. De quinze avions que han aconseguit arribar fins la ciutat, nou han sigut destruïts.

Però cap bombarder havia sigut destruït. Els bombarders soviètics que havien dut a terme l’operació eren Ilyushin Il4 de les unitats navals del Mar Bàltic. L’èxit de l’operació va ser tal, que els soviètics aquella nit varen tornar a atacar la capital. En aquesta ocasió varen arribar a l’objectiu 12 DB-3, que varen llançar 72 bombes de demolició FAB de 100 quilograms i 2.500 papers propagandístics.

A Bielorússia:

Des de Vietbsk, les autoritats municipals alemanyes varen informar que els partisans soviètics de la zona actuaven en grups tan petits, o inclús de forma individual, de manera que no se’ls podia eliminar amb operacions militars o policies regulars. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El 4º Grup Panzer va llançar el seu atac sobre el front del Luga.

---

Els bombarders Ju-88 del grup K Gr 806 varen atacar i enfonsar el destructor Karl Marks a la badia de Loksa, a prop de Tallin.

En el sector sud:

El 26º Exèrcit soviètic, que el dia anterior havia atacat al 1º Grup Panzer, va arribar a Boguslav, a 35 quilòmetres al sud-oest de Kanev, i a 70 al nord-oest de les tropes assetjades. Per frenar-los, els alemanys varen necessitar l’ajut de la Luftwaffe, tot i les condicions climatològiques adverses.

---

Els soldats romanesos varen començar el setge d’Odessa. Des de Moscou varen arribar ordres on s’exigia a les tropes i els civils que no fugissin del port i lluitessin. 

---

Una secció del Sonderkommando del Einstazgruppe C dirigida pel SS-Obersturmführer August Häfner va arribar a la petita ciutat de Bjelaja Zerkow, al sud de Kiev, amb l’objectiu d’assassinar als 800 o 900 jueus de la ciutat.

A Romania:

Des d’aquell dia tots els jueus romanesos varen tenir que dur l’Estrella Groga.

A la Gran Bretanya:

En el quarter general de Londres es va rebre informació sobre una operació sota el nom clau de Hornblower que tothom desconeixia que existís. El missatge portava la firma de Winston Churchill, que es trobava al mig de l’Atlàntic per dirigir-se a Terranova. Com que ningú es va atrevir a preguntar-li en el primer ministre de què es tractava aquell missatge, es va decidir posar-se en contacte amb el seu ajudant. De seguida es va veure que no es tractava de cap operació secreta, sinó que Churchill estava llegint la novel·la El capità Hornblower i l’havia volgut recomanar utilitzant el canal de transmissions.

A l’Atlàntic:

En el Prince of Wales, Churchill i el seu entorn varen veure tots junts la nova pel·lícula de Laurence Oliver i Vivien Leigh: Lady Hamilton. Churchill, que era la cinquena vegada que la veia, no va poder evitar emocionar-se de nou. Al final de la projecció, els va dir en els seus companys que la pel·lícula mostrava uns fets molt semblants als que els tocava viure. Després, el primer ministre va jugar al backgammon amb Harry Hopkins. El nord-americà va acabar la partida guanyant set guinees.

A la badia de Placentia, a Terranova, el president Franklin Delano Roosevelt esperava per demà al matí l’arribada de Churchill a bord del Augusta acompanyat pel seu fill Elliott. El President li va confessar en el seu fill que els britànics sabien que no podien continuar la guerra sense ells.

En els Estats Units:

L’ambaixador japonès en els Estats Units d’Amèrica, Kichisaburo Nomura, va demanar una reunió d’alt nivell entre els governs de Washington i Tòquio.