Dijous:
En el Reich:
A Ucraïna:
Adolf Hitler i Benito Mussolini varen fer una visita d’inspecció al sector sud de la Unió Soviètica, i en un Focke Wulff 200 varen recórrer el sector d’Uman per dirigir-se al quarter general de Gerd von Rundstedt. En aterrar a prop d’Umann, se’ls va preparar allí mateix una llarg taula per un àpat a l’aire lliure. En un hangar i davant uns grans mapes d’operacions, Paul Ewald von Kleist i Alexander Löhr els varen exposar la situació en el front. Un cop rebut l’informe, els dos dictadors varen passar revista a les camises negres italianes i després varen pujar a uns cotxes que els esperaven. En el primer cotxe i anava Gerhard Engel, que guiava a la resta de la columna. L’acompanya un reporter fotogràfic enviat per Heinrich Hoffmann. En el segon vehicle, adornat amb els estàndards del Führer i del Duce, viatjaven Hitler i Mussolini acompanyats per Rudolf Schmundt, Heinz Linge i Eugen Dollmann, que s’encarregava de traduir a Mussolini. Des del cotxe, Hitler li va mostrar a Mussolini les seves noves posicions. En arribar a un encreuament amb dues amples carreteres, els dos dictadors varen baixar per passar revista a una divisió. Però aquesta divisió no va aparèixer i varen decidir anar-la a buscar. Un cop varen veure aparèixer les primeres files de camises negres, els vehicles es varen aturar en un marge de la carretera. Però el comandant de la divisió italiana i també els primers camions amb soldats italians creien que Hitler i Mussolini els estaven esperant en l’encreuament tal hi com havien acordat i varen passar de llarg. Però uns soldats varen veure al dictador italià i els varen saludar efusivament. El comandant de la divisió va saltar del seu vehicle per anar a saludar als dos dictadors. Però el comandant no sabia a qui tenia que saludar primer i Hitler li va fer un gest amb la mà perquè saludés primer a Mussolini. Un cop passada la revista, la divisió va reprendre la marxa. Mussolini, visiblement emocionat, li va prometre a Hitler que enviaria noves divisions italianes al front oriental.
Com el dia anterior, el Batalló policial 320 va continuar i acabar amb la matança de jueus a Kamenets-Podolski. En total varen assassinar a 23.600 persones segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 80.
A Lituània:
A Kedainiai, una unitat especial va apuntar que havien assassinat a 710 homes jueus, 767 dones jueves i 599 nens jueus, és a dir, 2.076 persones.
A Polònia:
El doctor Horst Schumann, director del centre d’eutanàsia de Grafeneck, a prop de Stuttgart, va visitar Auschwitz, on va participar en la selecció de 575 presoners, la gran majoria presoners de guerra soviètics, que a continuació varen ser enviats al centre d’experimentació mèdica de Sonnenstein, a prop de Dresden. Cap va sobreviure.
A Alemanya:
El pastor Bernard Lichtenberg va dirigir una carta de protesta al doctor Leonardo Conti, on exigia que respongués davant dels crims perpetrats seguint les seves ordres i sota el seu consentiment i que provocarien la venjança, segons la seva opinió, del Senyor sobre el poble alemany. Poc després Lichtenberg va ser detingut.
Otto Dietrich va transmetre en una ordre la petició d’Alfred Rosenberg de ressenyes per la revista trimestral antisemita Weltkampf, editada per l’Institut per la Investigació de la Qüestió Jueva de Frankfurt.
A Holanda:
Wilhelm Harster va promulgar un decret secret pel que es creava el Sonder-Referat Juden (JSI), amb l’objectiu d’eliminar els jueus holandesos.
En el front oriental:
En el sector nord:
El Grup d’Exèrcits del Nord va conquerir la ciutat de Tallin, la capital d’Estònia, i Paldiski. Hores abans, els soviètics havien evacuat els ports amb soldats soviètics dins. Mentre els soviètics salpaven a alta mar, 8 Ju-88 del grup de bombarders II./KG 77 varen interceptar aquella tarda la flota soviètica. D’immediat es varen preparar per un atac en picat i varen avisar per ràdio als seus companys per rebre reforços. A més del Vironia, els alemanys varen enfonsar els carregadors Skrunda, Lake Lucerne i Atis Kronvalds, així com el trenca-gel Krisjanis Valdemars. A més a més, les embarcacions per evitar els atacs varen virar cap als camps de mines Juminda i, a mitjanit, 21 embarcacions soviètiques varen xocar contra les mines i es varen enfonsar juntament amb dos carregadors i un petrolier. En total varen morir 15.000 persones: 8.600 de la flota soviètica, 4.771 civils i 1.740 soldats soviètics. Els alemanys només varen perdre dues aeronaus.
En el sector sud:
El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir la ciutat de Dniepropertrovsk, Ucraïna. Al mateix temps, els soviètics varen destruir la presa de Zaporozhie, sobre el riu Dnièper, per tal de que els alemanys no poguessin aprofitar la seva energia hidroelèctrica.
A Iran:
Les forces britàniques i soviètiques varen acabar amb l’ocupació del país amb el resultat de 22 morts i 42 ferits. Els britànics ja estaven a les portes de Shahabad i les forces soviètiques havien arribat a Chalu, a prop de Teheran, i d’aquesta manera els iranians es varen veure obligats a rendir-se. El sha Reza Pahlavi va abdicar a favor del seu fill. La conquesta d’Iran va permetre formar una barrera de defensa contra els alemanys a Orient i va deixar oberta una ruta directa per subministraments destinats a la Conca del Mar Caspi, a la Unió Soviètica, i, a més, els britànics tenien a partir d’ara el control dels pous petrolífers d’Iran. Tot i la rendició iraniana, algunes unitats es varen negar a acceptar la derrota i es varen retirar a Ramsar per continuar lluitant.
A la Gran Bretanya:
A Londres, la ràdio londinenca va parlar de l’atemptat que havien patit el dia anterior Pierre Laval i Marcel Deat, i el periodista Pierre Bourdan va descriure l’autor de l’atemptat, Colette, com un heroi, un exemple i un símbol per França.
Diari del Tercer Reich 