Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Des d’Obersalzberg, Adolf Hitler va escriure una carta per al dictador Benito Mussolini per explicar-li que sabia que Espanya no entraria en la guerra i que aquest fet eliminava la possibilitat de privar en els britànics d’entrar al Mediterrani. Del nord de l’Àfrica, Hitler li va dir que haurien de tenir paciència uns quants dies més, però li va afirmar que creia que tot nou intent dels britànics de dirigir-se a Trípoli acabaria fracassant. El líder alemany també li agraïa que hagués consentit posar les seves unitats motoritzades a la disposició d‘Erwin Rommel.
Joseph Goebbels va presidir una reunió de compositors. En la reunió, Richard Strauss es va queixar per la decisió de reduir els pagaments de drets de reproducció als compositors seriosos per recompensar amb uns honoraris extens d’impostors als autors de música lleugera interpretada pel favorit de Hitler, Franz Lehár. Goebbels, però, tenia un as a la màniga, i va llegir en veu alta una carta de Strauss a Stefan Zweig del 17 de juny de 1933 en la qual el compositor criticava al règim. Un cop acabada de llegir, Goebbels li va cridar:
Calli i prengui nota de que no té vostè idea de qui és vostè i de qui sóc jo! Lehár té a les multituds, vostè no! Prou de tonteries sobre la importància de la música seriosa! Això no revalorarà la seva reputació! La cultura d’avui és diferent a la d’ahir! Vostè, Herr Strauss, és d’ahir!
En una reunió a Berlín presidida pel general George Thomas es va parlar de les futures conseqüències de la futura Operació Barba-roja i es va aprovar el pla de Hermann Göering, anomenat Oldenburg, que consistia en confiscar totes les reserves disponibles de matèries primers i equips de fabricació més valuosos dels nous territoris ocupats. Aquesta Operació havia de quedar dins del Pla Quadriennal, excepte el que feia referència a la confiscació d’aliments, que quedaria a càrrec de Herbert Backe. En la reunió es va deixar clar que tots aquests moviments es farien seguint les ordres de Göering
El diari Ostdeutscher Beobachter va treure un article en que explicava que tots els béns i empreses poloneses per les quals s’havia designat un administrador estaven sotmeses a ser requisades en profit del Reich.
A Romania:
Per tal d’envair Grècia, els enginyers de l’exèrcit alemany varen construir tres ponts sobre el Danubi, des de la riba romanesa fins la búlgara. Durant la nit, les divisions alemanyes varen franquejar el Danubi i varen ocupar les seves posicions a Bulgària.
A Líbia:
Una unitat alemanya va derrotar sense problemes els britànics a Nofília, a més de 120 quilòmetres de Sirte.
A la Unió Soviètica:
Harro Schulze-Boysen va tornar a informar a Moscou de la possibilitat de que els alemanys els ataquessin i, aquesta vegada, va posar una data per l’inici de l’atac, el 20 de maig. Els soviètics un cop més no li varen fer cas.
Al mateix temps, Rudolf von Scheliha, el primer secretari de l’Ambaixada alemanya a Varsòvia, va informar a Ilse Stöbe, l’amant del periodista alemany a Moscou, Rudolf Herrnstadt, que tenia que comunicar-li a la capital soviètica una informació cabdal. El primer secretari li va ensenyar uns documents que havia vist en el Ministeri d’Afers Exteriors alemany que incloïen un detallat pla operatiu de l’atac que preparaven els alemanys.
A Itàlia:
A Roma va morir l’antic monarca espanyol, Alfons XIII, que el passat 14 de gener havia renunciat els seus drets a la corona a favor del seu fill Joan.
Diari del Tercer Reich 