14 de febrer de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el primer ministre iugoslau, Dragisa Cvetkovic, perquè s’unís a l’Eix. La reunió no va tenir l’èxit esperat.

A Líbia:

Més soldats i armes de l’Afrikakorps varen desembarcar a Trípol. Després de desfilar disciplinadament per la capital varen ser traslladats al desert en camions italians fins el Golf de Sirte, a 450 quilòmetres d’on estava el quarter general d’Erwin Rommel. Mentrestant, totes les tropes italianes disponibles estaven a Sirte esperant ordres i l’arribada dels soldats alemanys. L’objectiu era formar, juntament amb les quatre divisions italianes, un destacament de bloqueig contra l’avanç britànic.

A Bulgària: 

El govern búlgar va garantir a Alemanya l’accés de la seva frontera amb Grècia. Aquest moviment va permetre a Alemanya incrementar el seu poder en els Balcans i tenir una ruta per envair Grècia.

A la Unió Soviètica: 

El general Gregory Zhukov va ser nomenat cap de l’Estat Major General i comissari del Govern per la defensa. Prèviament havia comandat les forces de l’exèrcit soviètic que havien lluitat contra els japonesos a Mongòlia l’estiu de 1939.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va enviar missatges personals de suport tant al president turc, Ismet Inönü, com el príncep Pau de Iugoslàvia. Aquests missatges els va enviar el president nord-americà perquè sabia de la importància d’aquests dos països en la guerra a Grècia.

13 de febrer de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Holanda:

Després de que el Consell Jueu d’Amsterdam es reunís el dia anterior, Abraham Asscher, seguint la petició de Böhmcker, va parlar davant un grup de treballadors jueus i els va demanar que entreguessin totes les armes que tenien.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen publicar un decret en el qual prohibien en els jueus vendre o traspassar els seus béns en públic.

A França:

Després de reunir-se el dia anterior amb Benito Mussolini, Francisco Franco es va reunir amb Philippe Pétain a Montpeller. El dictador espanyol un cop més va anar a l’entrevista acompanyat per Ramón Serrano Súñer.

A Grècia:

Els grecs varen començar la seva ofensiva per expulsar els italians de les seves terres, però el mal temps i els indicis que els italians s’estaven preparant la seva pròpia defensa, varen fer aturar l’atac.

12 de febrer de 1941

Dimecres:

A Líbia:

Adolf Hitler, que havia nomenat al general Erwin Rommel comandant suprem de l’Afrikakorps, la 5º Divisió motoritzada, va fer desembarcar a Rommel i als seus homes amb la 5º Divisió Lleugera i la 15º Panzer a Trípoli. El mariscal va aterrar en un aeròdrom libi amb un bombarder de la Luftwaffe. Sense distreure’s massa en saludar als oficials italians que havien anat a rebre’l, va començar a fer preguntes i a donar les primeres ordres. En el mateix moment que les tropes de Rommel desembarcaven a Trípoli, el War Cabinet britànic va decidir interrompre l’avanç britànic a Líbia. En aquells moment només quedava una esquadra de caces disponible a Cirenàica. Per Winston Churchill la prioritat estava a Grècia, on a finals d’octubre de 1940 hi havien entrat les tropes italianes.

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels estava molt emprenyat amb el seu fillastre Harald Quandt perquè les festes que s’havia muntat dins de la Luftwaffe l’hi havien valgut l’expulsió. El ministre es va queixar en el seu Diari que havia perdut la carrera militar per una estupidesa, una entremaliadura sense més importància. Tot i això, esperava que podria reconduir la situació deixant de banda les bromes.

A França:

Els alemanys varen firmar un acord amb els francesos per tal d’aconseguir que les fàbriques franceses produïssin 3.000 avions per l’esforç bèl·lic alemany. Els francesos mai varen complir per l’escassetat d’alumini i de carbó.

A Holanda:

El Consell Jueu d’Amsterdam va mantenir la primera reunió.

A Itàlia:

A Bordigheri va continuar l’entrevista entre Benito Mussolini i Francisco Franco, acompanyat aquest per Ramón Serrano Súñer. El dictador italià va mirar de convèncer als espanyols perquè entressin a la guerra i ocupessin Gibraltar.

11 de febrer de 1941

Dimarts:

La reunió entre Franco i Mussolini:

A Bordighera, els dictadors Francisco Franco i Benito Mussolini es varen reunir per parlar de la guerra. El dictador italià el va intentar convèncer de que s’havia d’unir a l’Eix i conquerir Gibraltar. Abans de la reunió, Adolf Hitler li havia enviat una carta al dictador espanyol on li demanava unir forces i, textualment, li va deixar anar aquesta frase:

En aquests moment tant difícils, un cor valent, més que una sensata previsió, és el que pot salvar les nacions. 

A Franco no li va fer ni fred ni calor la carta de Hitler.

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va ordenar en els seus subordinats que els seus objectes que havia requisat (mobles, quadres, plata i tapissos) havien d’anar als seus magatzems i que s’havia de buscar en un termini de vuit dies un local per poder guardar les coses de Hitler fins a nova ordre.

A Polònia:

Els alemanys varen deportar a part dels polonesos de Wagrowiec a l’Est perquè les seves vivendes fossin ocupades per alemanys del Bàltic.

A França:

A París es va suïcidar Rudolf Hilferding, un exiliat alemany membre del SPD, a la seva cel·la de la Santé després de que la policia francesa l’arrestés el dia anterior i l’entregués a la Gestapo, que el va apallissar brutalment.

A Holanda:

A Amsterdam, les forces d’ocupació varen envoltar el barri jueu i varen posar guàrdies a l’entrada.

A França:

El govern de Vichy va entregar a la Gestapo a Rudolf Breitscheid, un responsable del SPD. Primer el varen enviar a Berlín i després al camp de concentració de Sachsenhausen.

A la Gran Bretanya:

El Comitè de Defensa a Londres va saber del Servei d’Informació Militar que la quantitat de forces alemanyes que hi havia a Romania era de 23 divisions i 12 més que arribarien en un futur, i indicava que amb tota probabilitat Alemanya no voldria aconseguir la capitulació de Grècia a través de la diplomàcia, sinó a través de la guerra. El Comitè va ordenar en el comandant en cap britànic al Mitjà Orient que donés prioritat als preparatius per l’ajuda militar a Grècia, per sobre de la continuació de l’avanç cap a Trípoli. D’aquesta manera es va aturar l’ofensiva de Richard O’Connor en la frontera Tripolitània.  

En el nord de l’Àfrica:

Erwin Rommel es va dirigir a Líbia amb la 5º Divisió motoritzada, l’Afrikakorps. L’endemà posaria els peus al nord de l’Àfrica.

A Somalilàndia:

Després de l’ofensiva britànica del gener d’aquell any amb col·laboració dels belgues i els francesos, els italians varen deixar Kisimayo sense lluitar i varen ocupar posicions en el riu Dyuba.

10 de febrer de 1941

Dilluns:

A França:

El govern de Vichy va entregar a la Gestapo a Rudolf Hilferding, el responsable del SPD, que l’endemà es suïcidaria a la seva cel·la de la Santé.

A Itàlia:

Els britànics varen posar en marxa el primer atac aerotransportat de la Segona Guerra Mundial, l’Operació Colós, que consistia en llançar a 38 paracaigudistes sobre un viaducte del ferrocarril a Trignano, prop de Potença, al sud d’Itàlia. Tot i que els paracaigudistes varen arribar al viaducte, els desperfectes que varen ocasionar varen ser reparats amb certa facilitat i ells mateixos varen ser capturats. Al mateix temps, la Royal Navy va llençar una incursió contra Gènova en la que va enfonsar a cinc embarcacions italianes i en va danyar catorze més.

A l’Atlàntic:

L’U-Boot que el dia anterior havia atacat a un comboi britànic, va enfonsar aquell dia una embarcació mercantil britànica. 

En els Estats Units:

Després d’estar de visita a la Gran Bretanya des del 9 de gener, Harry Hopkins va tornar als Estats Units amb una estreta confiança mútua entre ell i Winston Churchill.

9 de febrer de 1941

Diumenge:

En el Reich:

Un oficial d’alta graduació de l’administració militar alemanya a França va escriure una nota que deia que les instruccions de Hermann Göering del 5 de febrer de 1941 de transferir les obres d’art que li agradaven a Alemanya, es tenien que pagar en els propietaris segons les estimacions d’un expert francès. En la nota també es deia que en cas de que l’obra fos d’un jueu no es pagaria, ja que es consideraria que no tenia propietari.

A Itàlia:

Els britànics varen bombardejar Gènova i Livorna.

A França:

El govern de Vichy, després de pressions alemanyes, va fer dimitir  Pierre-Ettiene Flandin del seu càrrec de ministre d’Afers Exteriors i va ser substituït per François Darlan.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va fer un discurs radiofònic on va llançar una indirecte als Estats Units dient: 

Doneu-nos les eines i nosaltres acabarem la feina.

El primer ministre també va advertir que els alemanys farien tot el possible per assaltar a totes les embarcacions britàniques per reduir el volum de subministraments nord-americans que arribaven a les illes britàniques.

A l’Atlàntic:

Un comboi britànic que tornava a la Gran Bretanya procedent de Gibraltar, el HG 53, va perdre dues embarcacions davant un sol U-Boot i sis davant als avions que el comandant del submarí, el capità Oehrn, va cridar en una batalla desigual.

A Líbia:

Després de la forta ofensiva britànica, els britànics es varen aturar davant EL Aghelia. En total havien recorregut 800 quilòmetres en dos mesos i varen eliminat un exèrcit italià a canvi de només 500 morts, 1.373 ferits i 56 desapareguts.

8 de febrer de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de la destitució de Pierre Laval del govern francès el 13 de desembre de 1940, el OKW va emetre una directriu on deia que la destitució de Laval havia destruït la confiança que havia crescut entre França i Alemanya, i que ara corresponia de nou en el govern francès tornar-se-la a guanyar. En la directriu es deia que fins que no hi tornés haver confiança, el OKW només es basaria en el conveni de l’armistici per les relacions amb el govern francès.


Walther von Brauchitsch va observar com els avions, l’artilleria i els homes destinats a l’operació de Gibraltar, l’Operació Fèlix, estaven sent enviats a l’Est per la futura Operació Barba-roja.

A Polònia:

L’empresa IG Farben i la direcció del camp de concentració d’Auschwitz varen arribar a un acord per la construcció de les fàbriques Buna Monovitz, Auschwitz III.

A Bulgària:

L’Estat Major búlgar i el mariscal Wilhelm List varen firmar secretament un acord en que Bulgària es comprometia a participar en l’Operació Marita autoritzant el pas de les tropes alemanyes pel seu territori.  

A la Unió Soviètica:

Després de que el dia anterior es rebessin al Kremlin informes sobre un possible atac alemany, aquell dia va ser el torn de l’alemany Arvid Harnack, que va informar que s’havia estès la creença en el quarter general del OKW de que abans d’envair a la Unió Soviètica, Alemanya ocuparia Romania.

A Grècia:

El nou primer ministre, Alexandros Korizis, va requerir que es definís el contingent britànic designat per intervenir a Grècia.

En els Estats Units:

La Cambra de Diputats va aprovar el projecte de llei de Préstec i Arrendament per 260 vots contra 165. Encara faltava que ho aprovés el Senat i el President. 

7 de febrer de 1941

Divendres:

A Líbia:

A Beda Fomm, en el golf de Sirte, a la matinada va acabar amb victòria britànica la batalla que havia començat el 5 de febrer de 1941 entre les tropes britàniques i italianes, que va deixar sense carros de combats als italians. Els italians varen intentar a trenc d’alba trencar el front amb 16 carros de combats que encara quedaven intactes, però varen ser rebutjats i destruïts. Quan els italians es varen rendir ensenyant les banderes blanques, els britànics pràcticament no tenien munició. Aquella va ser la primera batalla a terra significativa de la Segona Guerra Mundial que van guanyar els britànics. En total els britànics varen capturar a 20.000 soldats italians, 200 peces d’artilleria i 120 carros de combat, mentre que només varen morir 9 soldats britànics. 

A la Unió Soviètica:

El Tercer Departament del NKVD va citar la seva font, l’agent Teffi, un espia del NKGB, a Ankara que parlava de rumors sobre una possible ofensiva alemanya contra la Unió Soviètica. Segons una de les versions, només es produiria després de que els alemanys haguessin derrotat a la Gran Bretanya. Segons una altra versió, Alemanya atacaria en territori soviètic abans de llançar-se sobre la Gran Bretanya per assegurar-se així els subministraments.

A la Xina ocupada per Japó:

El Comitè per l’assistència de refugiats jueus europeus a Xangai va respondre la petició del l’Oficina Central del Comitè de Distribució de la Junta Jueva Americana a Nova York del 23 de gener de donar un visat temporal a 500 jueus lituans. El Comitè va explicar que havia enviat el missatge a Yokohama, però que els havien fet arribar informacions de que ja hi havia uns 300 refugiats de Polònia i Lituània a Japó amb visats de Curaçao i d’Estats de repúbliques sud-americanes, ja que aquests països no permetien l’entrada de més emigrants jueus. A més, el Comitè informava que uns 500 emigrants amb destí a Haití navegaven a la deriva i que si no trobaven un lloc on desembarcar en breu tornarien a Japó. Amb tot això, el Comitè els va intentar fer veure que l’arribada dels emigrants jueus suposava un problema per Japó. A més, el visat japonès només era vàlid per 14 dies i pràcticament tots els ports estaven tancats per als refugiats. En definitiva, el Comitè els va explicar que no podien fer res ni per aquells 500 jueus lituans ni per cap altres més. 

6 de febrer de 1941

Dijous:

En el  Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va enviar una carta a Francisco Franco per demanar-li un cop més que Espanya s’unís a Itàlia i a Alemanya per lluitar contra la Gran Bretanya sinó volia caure en el col·lapse. El dictador, decebut amb el líder espanyol perquè no s’havia ocupat Gibraltar tal i com s’havia planejat, el va advertir de que el temps s’estava acabant, que s’havien perdut dos mesos i que l’Eix havia deixat escapar una gran oportunitat per la seva negativa a entrar a la guerra el 10 de gener. Hitler el va advertir de que només la victòria de l’Eix permetria la supervivència del seu règim actual. 

Després d’escriure la carta, el líder alemany va aprovar la Directriu número 23 on demanava que els submarins alemanys ataquessin amb més èmfasis als vaixells mercantils que els bucs de guerra per produir el col·lapse britànic en el mar. Volia que la Luftwaffe i la Kriegsmarine concentressin totes les seves armes bèl·liques contra les importacions dels seus enemics. Hitler també demanava en la Directriu continuar atacant les fàbriques d’armament britàniques per disminuir la seva producció, tot i que va advertir que els Blitz no havien afectat ni en l’estat d’ànim ni en la voluntat de resistència del poble britànic. 

Per altra banda, Erwin Rommel va entrar en funcions com a comandant general en cap de l’Exèrcit al nord de l’Àfrica, ja que acabava de ser elegit per dirigir un cos d’atac alemany en el nord de l’Àfrica. A la tarda, el general es va reunir amb Hitler, que li va donar instruccions sobre la campanya prevista al nord de l’Àfrica. La seva missió era molt senzilla en un principi: bloquejar tot intent d’avanç britànic cap a la capital de Líbia, conservar Tripolitània per l’Eix i, només si podia, ajudar els italians a expulsar els britànics de Cirenàica.

A Polònia: 

Els alemanys varen triar Dwory, lloc proper al poble de Monowitz, a set quilòmetres d’Auschwitz, en detriment de l’opció de Noruega, per construir una fàbrica gegant. Es va triar aquesta zona perquè als voltant hi havia carbó, aigua i calç en qualitat, i estava ben comunicat per via fèrria amb la resta del Reich. Carl Krauch, director de I.G. Farben, va aconseguir que Hermann Göering li demanés a Heinrich Himmler que proporcionés mà d’obra alemanya de la zona i presoners de guerra d’Auschwitz amb l’objectiu d’avançar en la construcció de la fàbrica. 

A Líbia:

Davant l’avanç britànic cap a Bengasi, al matí els britànics varen veure aparèixer les columnes principals italianes amb el suport dels seus carros. En total els italians, que intentaven obrir-se pas entre el bloqueig britànic, tenien prop de 100 carros, mentre que els britànics en disposaven 20 carros mitjans Cruiser. Els italians varen atacar en petits grups sempre pròxims a la carretera de la costa, mentre que els britànics maniobraven per col·locar-se a la defensiva, en posició de tir. La batalla va durar tot el dia, però gràcies a l’ús de la ràdio els britànics varen ser reforçats per carros pesats d’una altra brigada i els lleugers de la 3º i 7º húsars. D’aquesta manera varen poder destruir els tancs italians. Al vespre, els italians varen perdre 60 carros i la resta varen quedar greument danyats. Les pèrdues britàniques varen ser molt més menors. Aprofitant que es lluitava a la costa, soldats britànics i australians varen conquerir la ciutat de Bengasi, que va quedar en mans dels australians, i varen capturar a set generals, entre ells el general Bergonzoli.

En els Estats Units:

El Programa de Préstec i Arrendament va superar el tràmit de la Cambra de Representants. El 27 de març va adquirir el rang de llei.