Dimecres:

En el Reich:

A França:

Hermann Göering, juntament amb els generals alemanys de la zona, varen inspeccionar la Salle du Jeu de Paume, a la cantonada del Jardí de les Tulleries, a prop de la Plaça de la Concòrdia, els tresors artístics i les obres d’art que havien robat al govern i al poble francès. Göering va reunir totes aquelles obres per enviar-les a la col·lecció privada d‘Adolf Hitler. Durant la inspecció, un dels generals va informar-lo que el govern francès es mostrava molest pels saquejos en les obres d’art i que no estaven d’acord en que aquestes obres fossin enviades a Alemanya. Però per Göering no era important el què pensés el govern francès, ja que volia totes aquelles obres a qualsevol preu i va ordenar carregar-les en el tren i traslladar-les a Alemanya.

A Alemanya:

Hitler va enviar una carta a Benito Mussolini per prometre-li que li faria arribar ajuda per lluitar a Grècia, Albània i Líbia amb la condició de que el que quedava de l’exèrcit italià presentés una resistència més enèrgica i no es retirés de Trípoli. En la carta també li va dir que Francisco Franco es negava a donar-li suport i li va demanar que mirés de fer-lo entrar en raó perquè era molt important fer-se amb el control de Gibraltar si volien guanyar la guerra al nord de l’Àfrica.

A Líbia:

Les forces britàniques de la 7º Divisió Blindada varen continuar amb el seu avanç pel desert direcció Bengasi per un terreny poc favorable però, tot i això, la 11º d’húsars del coronel Combe va poder progressar amb rapidesa i va poder arribar a les cinc de la tarda a Beda Fomm i tallar i bloquejar les dues direccions de la retirada italiana cap a Tripolitània. Abans del vespre, dues columnes italianes d’artilleria i transport de tropes, desconcertades per la sorpresa, varen lluitar contra les tropes britàniques en el Golf de Sirte.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb Erich Raeder, que aquest li va entregar un informe en el que expressava els seus dubtes sobre l’avantatge de la neutralitat d’Estats Units i, en ell, arribava a suggerir que la bel·ligerància nord-americana podria ser favorable per Alemanya.

A Líbia:

A dos quarts de nou del matí, des de Mechili, la 4º Brigada blindada italiana es va posar en marxar procedida pels carros de la 11º húsars del coronel Combe. Al migdia, un reconeixement aeri va localitzar les columnes italianes al sud de Bengasi. La marxa va ser complicada i va durar fins a mitjanit. Mentre els italians avançaven, les tropes britàniques varen ocupar la ciutat de Cirene i la 7º Divisió Blindada es va endinsar al desert a través d’un camí terrible per culpa d’una tempesta de sorra per dirigir-se a Bengasi.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va celebrar durant aquell migdia fins les sis de la tarda una conferència de l’Estat Major per aprovar els detalls pràctics de l’Operació Barba-roja que havia estudiat l’Alt Comandament de la Wehrmacht. Entre els presents a la reunió hi havia Friedrich Paulus, Walther von Brauchitsch, Nicolàs von Below i Franz Halder, que estava indignat amb Hitler però no va mostrar el seu rebuig a l’Operació. L’Alt Comandament havia calculat que el millor moment per atacar seria a mitjans de maig i creien que les forces soviètiques disposaven de 100 divisions de fusellers, 25 divisions de cavalleria i 30 divisions mecanitzades. Tot i el potencial soviètic, Hitler estava convençut que els soviètics s’enfonsarien sota el pes del primer atac alemany i va exclamar:

Quan Barba-roja comenci, el món retindrà l’alè i no farà comentaris!

Hitler va desestimar la preocupació del general Halder respecte a la superioritat soviètica en quan a carros de combat, ja que estava convençut de que el blindatge dels carros de combat soviètics era massa fi per suposar una amenaça. Tampoc va acceptar la preocupació del general respecte a la immensitat de les reserves humanes i del potencial de municions dels soviètics. En una de les instruccions que es va donar en aquella conferència, s’ordenava que no s’havia de tenir consideracions cap a la població civil. Els comandants militars varen acceptar que Hitler concedís prioritat a la conquesta de Leningrad i la costa del Bàltic en front a Moscou i Ucraïna. Halder, per la seva part, va mencionar els problemes que podria tenir l’Operació i va proposar maneres de solucionar-los. El dictador també els va mencionar que havia decidir enviar un destacament a Trípoli perquè la seva pèrdua podria posar en perill la posició de Benito Mussolini i, a més, des de Líbia els britànics podria causar problemes al sud de França o els Balcans. Per aquesta decisió es va cridar a Erwin Rommel, que es trobava a França, perquè es dirigís a Berlín i agafés el comandant de les tropes alemanyes a Líbia.

A Holanda:

A Amsterdam, els obrers de Jordann, el barri obrer de la capital, varen fer una vaga de protesta per l’anunciada deportació forçosa a Alemanya de nombrosos obrers metal·lúrgics.

Diumenge:

En el Reich:

A Obersalzberg, després de pronunciar un discurs, Adolf Hitler va explicar en el seu entorn més íntim que el principi només volia destruir els jueus d’Alemanya, però que ara pensava en destruir tot el poder jueu dels territoris que dominava. Entre els presents a la reunió hi havia Wilhelm Keitel, Martin Bormann, Robert Ley, Albert Speer i Walther Hewel. Ley va ser el qui va incitar a Hitler a parlar del tema jueu. El dictador estava convençut de que la guerra acceleraria la solució, però que també crearia algun problema. Va dir que en un principi havia pensat, amb l’ajuda dels britànics, deportar a mig milió de jueus alemanys a Palestina o a Egipte. però que objeccions diplomàtiques ho feien impossible. Ara, Hitler pensava en acabar amb la influència jueva en tota la zona de poder de l’Eix i en alguns països com Polònia i Eslovàquia, i creia que ho podrien fer els propis alemanys. El dictador va afegir que havien de parlar amb França i demanar-li l’illa de Madagascar per enviar-hi allí els jueus. Quan Bormann va preguntar com es podia dur a terme aquell missió durant la guerra, Hitler li va respondre sense donar gaires detalls que li agradaria poder disposar de tota la flota de la Força per l’Alegria, però que tenia por de que quedés exposada als submarins Aliats. Llavors, per voler canviar de tema i no parlar més del tema jueu, Hitler va afegir que ara estava pensant en una altra cosa i que no era precisament amigable.

---

El Consell de Guerra alemany va discutir un informe del general Franz Halder, que calculava que hi hauria al voltant de 211 divisions i formacions soviètiques per fer front a 190 unitats alemanys i de l’Eix, fet, segons va dir Halder, proporcionava a la Unió Soviètica la superioritat numèrica, però no l’avantatge tècnic ni l’estratègia necessària per evitar la derrota.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar-li a Fedor von Bock, que tenia molts dubtes sobre l’èxit de la futura Operació Barba-roja, que es reunís amb ell immediatament. En la reunió, Hitler li va explicar que els britànics no eren estúpids, però que actuaven com si ho fossin, i li va augurar que s’adonarien que una prolongació de la guerra seria inútil si la Unió Soviètica era derrotada. Von Bock va preguntar-li si es podria forçar a firmar la pau, però Hitler li va respondre que si l’ocupació d’Ucraïna i la caiguda de les principals ciutats soviètiques com Leningrad i Moscou no portessin la pau, es veurien obligats a seguir endavant fins arribar a Ekaterimbug, a 1.400 quilòmetres a l’est de Moscou. Llavors, el dictador va continuar el seu relat dient que la producció de guerra era com totes les demandes i creia que hi havia material bèl·lic en abundància i que l’economia estava en auge, a més de que disposaven de més soldats que el principi de la guerra. Segur d’ell mateix, Hitler li va explicar a un Von Bock mut, ja que creia que no valia la pena suggerir retirar la idea d’atacar a l’Est, que estava segur de que l’atac alemany cauria sobre els soviètics com “una granissada”.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va fer importants canvis en l’organització de l’Armada fent que es dividís en tres flotes: l’Atlàntica, l’Asiàtica i la Pacífica. L’almirall Ernest King va liderar la nova Flota Atlàntica, i les forces navals nord-americanes varen quedar reforçades en aquest vital escenari de guerra.

A Japó:

El ministre de Guerra, Hajima Sugiyama, li va escriure un informe per l’emperador Hirohito en el que li demanava apoderar-se de la Indoxina francesa per prevenir-se en cas de que hi haguessin problemes al sud i li va deixar clar que tants els indoxinesos com els francesos no estaven en condicions de resistir a un atac japonès. L’emperador es a reunir aquell dia amb els seus comandants i els va preguntar com s’instal·larien les bases japoneses a Indoxina sense que el govern nord-americà i el britànic es sentissin agredits d’alguna manera. Els comandants li varen transmetre confiança i li varen prometre que aquestes bases no portarien a un conflicte bèl·lic. Més refiat, l’emperador els va preguntar quantes forces navals necessitarien i on pensaven instal·lar-les. L’almirall Osami Nagano li va replicar que la Marina tenia pensat ocupar la badia de Camrang i Sugiyama li va dir que hi hauria noves bases de l’Exèrcit a Saigon i Pnom Penh, i bases aèries a Saigon, Natrang i Touran, les necessàries per desembarcar a la península de Malàisia. Hirohito va acceptar els plans militars i només va preguntar si seria necessària una base aèria a Tailàndia. Sugiyama li va respondre que era imprescindible tenia una base aèria a Saigon

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels. El dictador estava de molt bon humor i estava segur de que Alemanya mantindria la iniciativa estratègica. A més, estava convençut de la victòria i estava feliç pels aplaudiments que li havien donat el dia anterior el públic del Palau d’Esports.

---

En un dinar, Wilhelm Ritter von Leeb, Gerd von Rundstedt i Fedor von Bock varen presentar els seus dubtes de la futura Operació Barba-roja a Walther von Brauchitsch i a Franz Halder. Von Leeb li va dir amb resignació a Von Brauchitsch si era necessària aquesta acció militar. Von Brauchitsch, com sempre, no va transmetre aquelles queixes i preocupacions a Hitler.

---

A Frankfurt del Main es va produir un atemptat contra el Consell jueu.

---

Alfred Rosenberg es va tornar a reunir amb Arthur Greiser i varen parlar dels pobles bàltics i de Lódz. 

A França: 

Carl Heinrich von Stülpnagel va escriure una carta per a Von Brauchitsch per queixar-se de les activitat de Rosenberg a França en la confiscació d’obres d’art. Von Stülpnagel li va dir que si els jueus i els francmaçons no tenien dret a les seves propietats com a enemics declarats del partit nazi, llavors va preguntar què passava amb els francesos en general?

A la Gran Bretanya:

L’espia alemany Josef Jakobs, que s’havia llançat en paracaigudes amb un radio-transmissor, es va trencar la cama en tocar terra. Com que no es podia moure va tenir que disparar amb la seva pistola per cridar l’atenció, fet pel qual va ser detingut d’immediat. A causa de la seva cama trencada, Jakobs va ser executat assegut en una cadira davant d’un batalló d’afusellament sis mesos després. 

A Iraq:

Després de les derrotes italianes a Líbia, el govern iraquià va destituir al primer ministre pro-alemany, Rashitd Ali.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Palau d’Esports de Berlín, els nazis varen fer un míting per celebrar la seva pujada al poder del 30 de gener de 1933. Davant d’una multitud de gent, una banda militar va avançar lentament entre el públic i les tropes d’assalt varen creuar les portes de darrere de l’estadi i varen desfilar cap a l’escenari per ocupar el seu lloc sota l’àguila daurada. Darrere d’ells varen venir els abanderats amb els uniformes del NSDAP. Minuts més tard, la multitud es va aixecar dels seus seients quan varen veure entrar els líders nazis acompanyats pels militars. A davant de tot hi havia els generals Walther con Brauchitsch, Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, entre altres. A continuació van aparèixer Hermann Göering, que anava vestit amb un lluent vestit blau, Joseph Goebbels, que va entrar a poc a poc sense mirar ningú, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Robert Ley i, al final i últim de tots, Adolf Hitler, que va caminar amb fermesa fent la salutació romana sense parar de somriure a la gent. Mentre Hitler anava caminant cap al seu seient, el públic no parava de cantar els càntics del NSDAP i cridaven Heil Hitler.

El dictador es va asseure en la primera fila de l’estrat posant els braços damunt la taula que tenia davant. Llavors, Goebbels, que es va quedar dret, va començar la seva locució davant del públic dient que feia vuit anys el poble alemany havia decidit aixecar-se sota el lideratge d’una persona. A continuació, Hitler es va aixecar de la cadira per dirigir-se al centre de l’estrat per parlar i, en aquell moment, la multitud es va tornar a aixecar per aplaudir-lo. Un cop varen acabar els aplaudiments, Hitler va començar el seu discurs on va culpar els jueus de la guerra i els va amenaçar assegurant que acabaria amb el seu paper a Europa. Després va dir que el seu programa des de sempre havia sigut abolir el Tractat de Versalles, i que ara trobava estúpid que la resta del món pretengués fer creure que no havia revelat aquest programa, ja que havia escrit i dit mil cops que el volia abolir. En cada punt culminant de les frases de Hitler, la multitud aplaudia o cridava un llarg Ooooooohhhh! o picaven amb els peus al terra. Hitler va concloure el seu discurs antisemita expressant la seva esperança de que un número creient d’europeus el seguís en la seva política antisemita. 

Durant aquell dia, Hitler es va reunir, entre altres, amb Alfred Rosenberg i Arthur Greiser, que aquest li va comentar el seu treball en el Warthegau i es va mostrar content per la missió que se li havia donat. Hitler li va preguntar si volia tornar a marxar. 

---

Goebbels es va reunir durant aquella jornada amb Philipp Bouhler per parlar de l’Operació T4, l’extermini silenciós dels malalts mentals. El doctor li va confirmar que ja n’havien matat 40.000, però que estaven matar-ne 60.000 més. Goebbels considerava que aquell “acte” s’havia de fer ara perquè ho considerava necessari.

---

L’arquitecte Albert Speer tenia massa feina acumulada i se’n volia treure de sobre per centrar-se en les remodelacions de Berlín i de Nuremberg. Amb aquest propòsit va enviar una carta al Reichsleiter i líder sindical, el doctor Robert Ley, per explicar-li que renunciava del càrrec en la Bellesa del Treball (que tractava de millorar les condicions laborals dels treballadors en les fàbriques o empreses) i del càrrec d’inspector de les obres del Front Alemany del Treball.

A França:

A París es va celebrar una conferència en el quarter general militar sota la presidència de Werner Best, Theodor Dannecker i Kurt Lischka, representant de Helmuth Knochen. Els tres varen informar als presents a la reunió de que s’havia d’establir una oficina central d’assumptes jueus a França per posar en pràctica les mesures decidides per resoldre el “problema” jueu a Europa. Les funcions d’aquesta oficina serien: tractar de tots els temes policials respecte l’arrest, vigilància i registre de tots els jueus; exercir el control econòmic; organitzar activitats de propaganda i establir un institut d’investigació antisemita. Aquesta oficina es va acordar que fos controlada per les autoritats franceses i que ells, els alemanys, només haurien de limitar-se a fer “suggeriments”. Tots els presents hi varen estar d’acord. 

A la Gran Bretanya:

Harry Hopkins va sopar amb el rei Jordi VI i amb la reina Isabel en el palau de Buckingham. Quan començaven l’àpat va sonar l’alarma antiaèria, que advertia de la presència de bombarders alemanys, però ells varen continuar igualment. Però, en arribar al cafè i al porto, va sonar un timbre i el rei li va explicar a l’emissari nord-americà que tenien que anar al refugi antiaeri, on varen seguir conversant. La reina li va dir a Hopkins que el més important era l’estat d’ànim i la determinació del poble britànic.

A França:

Els francesos es varen veure obligats a acceptar que s’establís el Comitè de Coordinació amb els alemanys. 

A Líbia:

A la costa nord, a la Cirenàica, les tropes britàniques varen acabar d’ocupar la ciutat de Derna. La RAF va avisar de que els italians que abandonaven la ciutat es dirigien cap a l’oest, direcció a Barce i Bengasi, deixant darrere seu els seus equips.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, en el dinar a la Cancelleria on hi havia, entre altres, Alfred Rosenberg, Adolf Hitler va dir-los que estava convençut que les persones que no menjaven carn representaven la força de la resistència, i de que els carnívors, a qui anomenava menjadors de cadàvers, eren com el lleó que tenia una immensa força però poca resistència. També va afirmar que les plantes eren apropiades per als humans, com, en la seva opinió, es mostrava en el tractament de malalties i estava convençut de que quan coneguessin bé la teoria de les vitamines i extraguessin conseqüències pràctiques l’home podria arribar a viure 250 anys.

---

El ministre de Justícia, Frantz Gürtner, va morir d’un atac de cor a Berlín.

A Grècia:

A Atenes va morir víctima d’un càncer el dictador grec Ioannis Metaxas després d’haver rebutjar un ultimàtum italià i haver-se col·locat al costat dels Aliats. El va substituir Alexandros Korizis, que va permetre la presència dels Aliats a Grècia.

A Líbia:

Les forces italianes varen abandonar Derna després de ser atacats per l’artilleria britànica i després de que patrulles avançades australianes penetressin per la ciutat. Els àrabs varen aprofitar aquell desgavell per saquejar la localitat i atacar els antics colons italians. Davant d’aquella violència, els soldats italians que no varen poder fugir cap al deserto occidental inclús varen implorar en els australians que els defensessin d’aquells àrabs.

A la Somàlia italiana:

Forces britàniques amb base a Kènia dirigides pel general Alan Cunningham varen atacar a la guarnició de la colònia italiana en la següent fase de la seva campanya contra l’Àfrica Oriental italiana.

A la Unió Soviètica:

Arvid Harnack va avisar a Moscou de que el Ministeri d’Economia alemany havia rebut ordres de reunir els mapes d’objectius industrials de la Unió Soviètica, similars als que havien preparat abans del Blitz sobre la Gran Bretanya.

En els Estats Units: 

El govern nord-americà va continuar a Washington les converses amb els britànics per eixamplar la seva coordinació. En les converses es va decidir de que en cas de que els Estats Units declaressin la guerra, el principal objectiu Aliat seria la derrota d’Alemanya, que va assumir el nom clau de ABC1.

A Japó:

Per tal d’incentivar la incorporació de la dona en l’esforç militar, la popular revista Asahi Graph va publicar un reportatge en que mostrava l’entrenament paramilitar que rebien les alumnes de l’escola secundària de l’Administració de la Llar de Tòquio.

Dimarts:

En el Reich:

Franz Halder i Walther von Brauchitsch es varen reunir a la tarda per parlar de la futura Operació Barba-roja. Els dos pensaven que el final de la guerra no estava clar i que el potencial econòmic no milloraria substancialment i que no es podia subestimar el perill occidental. Halder pensava que Itàlia es podia enfonsar després de perdre les colònies i que tenien un front meridional a Espanya, Itàlia i Grècia que ara si s’afegiria una ofensiva a la Unió Soviètica que empitjorarien la situació que, segons ell, ja era dolenta.

En els Estats Units:

Waldemar Othmer, l’agent A-2018, que treballava per als alemanys, va enviar al SD els detalls d’una venda d’embarcacions nord-americanes a Gran Bretanya. 

Dilluns:

En el Reich:

El pastor de la comunitat protestant de Rottmann va escriure-li en el rector de Gallneukirchen per comunicar-li que uns pares que tenien el seu fill ingressat a Gallneukirschen havien rebut la notícia de que el seu fill havia mort enverinat en el manicomi de Sonnenstein, a Pirna, i que el seu cadàver havia sigut incinerat d’immediat per perill de contagi. El pastor es preguntava en la carta per què no s’havia sol·licitat el consentiment dels pares per treure el seu fill del manicomi i si aquest noi patia realment alguna ferida perquè morís enverinat de sang per erisipela. També va preguntar si aquell fet era habitual en el manicomi.

A Eritrea:

La 4º Divisió índia va entrar a la ciutat d’Agordat.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va rebre a l’anterior candidat republicà a les eleccions presidencials, Wendell Willkie. Durant el dinar, Willkie li va entregar un vers escrit a mà pel president Franklin Delano Roosevelt que deia:

En els Estats Units:

A Washington es va celebrar una reunió secreta d’alt funcionaris nord-americans i britànics, amb l’autorització de Churchill i de Roosevelt, per decidir els millors mètodes que permetessin a les Forces Armades nord-americanes i de la Comunitat Britànica de Nacions derrotar a Alemanya i a les potències aliades amb ella, en cas de que Estats Units es veiés obligat a entrar en la guerra. Aquestes conversacions varen rebre el nom d’ABC.