A la Somàlia britànica i italiana, els britànics varen començar una ofensiva per expulsar els italians.

Dissabte:

En el Reich:

El doctor Felix Kersten va tractar a en Robert Ley, que acabava de dissenyar un programa de salut que havia d’entrar en vigor per després de la guerra. Ley li va explicar en el doctor com posaria en marxa el programa i com es duria a la pràctica. El programa establiria que la població tindria accés lliure a medicines i atencions mèdiques, i es farien gratuïts els parts i, si fos necessari, les mares podrien anar a unes residències per recuperar-se del part. A més, el servei de salut seria el mateix per tots i es complementaria com un dret. Segons la proposta, no només Alemanya hauria de seguir els nous principis de salut gratuïta per tots, sinó tot el món. Quan va acabar el seu discurs, Ley va cridar un Heil Hitler!.

A Etiòpia:

Després de les victòries britàniques a l’Àfrica, el Negus, el rei Selassie Haile, després de cinc anys d’exili, va tornar a entrar al país.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Albert Speer estava preocupat pels problemes que l’ocasionaven Martin Bormann i Hermann Giesler per finançar les noves obres del Reich i es sentia molt sol per la falta de suport. Veient aquella preocupació, el ministre d’Armament i Munició, i amic de Speer, Fritz Todt, li va enviar una carta de suport i li va explicar que ell també havia tingut molts problemes amb persones que en principi havien de col·laborar amb ell i que el destí duia a diferents punts de vistes de les persones. En la carta també li deia que havia escollit el millor camí tot i la seva joventut i, en canvi, ell havia escollit un camí ple de patiments. És curiós que al cap d’un any, el 8 de febrer de 1942, Speer agafés el camí de Todt ocupant el seu Ministeri sabent el què li havia dit Todt en la carta.

A Líbia:

La 4º Brigada blindada britànica va combatre als blindats italians a prop de Mechili. Les tropes italianes estaven en aquell moment dividides, amb unitats a l’interior situades al voltant de Mechili, i altres forces al voltant de Derna. No es donaran suport mútuament i les dues forces seran rodejades.

En els Estats Units: 

El ministre de Marina, Franz Knox, va escriure una carta al seu homòleg en el Departament de Guerra, on deia que davant d’una guerra contra Japó era molt possible un atac japonès contra l’esquadra nord-americana o contra la base naval de Pearl Harbor.

---

A Annapolis va atracar el buc de guerra King George V amb el nou ambaixador britànic a Washington, lord Halifax.

---

A Nova York, el pilot de caces alemany Franz von Werrna, que havia sigut capturat el mes de juny pels britànics en estavellar el seu aparell al sud d’Anglaterra, va aparèixer en públic enmig d’una gran publicitat. Mentre estava a la ciutat nord-americana, Adolf Hitler li va concedir la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro per una proesa aeronàutica pendent de confirmació. Von Werrna escaparà dels Estats Units per tornar a Alemanya.

A Japó:

Hirohito, tornant a centrar-se en envair Malàisia, li va dir en el seu ministre de la Guerra, Koichi Sugiyama, que s’havia d’elaborar ràpidament un pacte militar amb els tailandesos perquè deixessin passar les tropes japoneses que haurien d’envair Malàisia, ja que considerava que la influència pro britànica sobre el govern tailandès era molt gran. Hirohito els va recordar aquell mateix dia en els caps del seu Estat Major que si les negociacions amb els francesos que s’estaven duent a terme a Tòquio per la major presència militar francesa a la Indoxina francesa acabaven a bon port no seria necessari desplegar una gran força militar. Sugiyama va estar d’acord amb els plans de l’emperador.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler els va dir en els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler i el gauleiter Friedrich Rainer, que creia possible que al cap de 200 anys de dominació es pogués resoldre el problema de les nacionalitats i va lloar al poble txec per damunt d’altres pobles com l’hongarès, el romanès i el polonès. Després de demanar tornar a recuperar la consciència del ser alemany, Hitler va assegurar que gràcies a l’allistament de les SS es construiria un planter de líders. A continuació, el dictador va afirmar que els suïssos eren un plançó de l’arbre germànic i que els berebers de l’Àfrica del Nord i els kurds com Kemal Atruk eren germànics. 

A la tarda, un altre cop reunits amb els seus convidats, entre ells l’almirall Fricke, Hitler va assegurar que a Baviera hi havia hagut proporcionalment el número més gran de mariners. Mirant a l’almirall, el dictador li va assegurar, després de defensar el consum de peix, que no pensés que prohibiria per decret que la Kriegsmarine consumís carn perquè estava convençut que la prohibició no triomfaria. Els va assegurar que la base de l’alimentació alemanya es basava en la patata, però que només l’1% de les terres del país es cultivaven per aquest tubercle i va defensar aferrissadament la dieta vegetariana afirmant que els animals herbívors podien córrer més temps que els carnívors. Tot i ser abstemi, Hitler va confessar-los que no feia gaire que havia begut per primer cop en la seva vida un vi verdaderament bo, però que els bevedors que el rodejaven l’hi havien dit que era massa dolç i va fer mofa de l’afició a la beguda de Heinrich Hoffmann dient que si una serp el mossegava aquesta cauria rígida i borratxa. Hitler llavors va criticar el consum de tabac explicant que quan entrava a una sala plena de fum al cap d’una hora tenia mal de cap perquè els microbis es precipitaven damunt seu.  

A la nit, Hitler els va recordar en els seus convidats el gos que havia tingut en la Primera Guerra Mundial, en Fox, que va viure les batalles del Somme i la d’Arràs. Segons el dictador, el gos l’estimava amb bogeria, però els va explicar que li varen robar quan es dirigia en tren a Colmar.

A Romania:

Després del cop d’Estat de la Guàrdia de Ferro del dia anterior, Ion Antonescu, que només conservava la seu governamental, li va preguntar a Hitler a través de l’ambaixada alemanya si gaudia encara de la seva confiança. La resposta va provenir del ministre Joachim von Ribbentrop, que li va contestar que sí i li va explicar que Hitler li aconsellava que tractés als seus legionaris com ell havia fet en la Nit dels Ganivets Llargs. Antonescu va sufocar l’aixecament i va perseguir als colpistes. El SD va intervenir-hi, però en aquest cas ho va fer per amagar en un lloc segur als líders de la Guàrdia, entre ells el seu cap Horia Sima i a 14 comandants. Quan la policia romanesa va deixar de perseguir-los, el SD els va treure del país vestits amb uniforme alemany i els va portar amb ambulàncies cap al Reich. Aquella operació del SD no li va agradar gens a Von Ribbentrop. 

A Líbia:

La 7º Divisió Blindada britànica, coneguda com Les rates del desert, juntament amb les forces australianes, varen alliberar a tres quarts de quatre la ciutat de Tobruk, que estava sota control italià, i varen empresonar a 25.000 soldats italians i es varen apoderar de 220 canons, uns 200 vehicles i uns 70 tancs. A més, es van fer amb l’important port de Tobruk. Una dotzena de naus italianes descansaven sota les aigües del port. Els italians, després de ser amenaçats, varen indicar en els britànics a on hi havien les mines i trampes repartides entre les defenses. Per aquella conquesta, que va deixar la ciutat en flames, els britànics varen patir 400 baixes.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Theodor Dannecker va manifestar que, d’acord amb la voluntat d’Adolf Hitler, la qüestió jueva dins de la part de l’Europa regida o controlada per Alemanya tindria que sotmetre’s després de la guerra a una solució final. Dannecker va deixar constància de que se li havia demanat a Reinhard Heydrich que concebés un pla per fer realitat aquesta missió, la qual va descriure com una feina descomunal.

A França:

A París, la Gestapo va arrestar a Roger Langeron, l’ex prefecte de policia al que els alemanys havien nomenat cap de Policia en els primers mesos d’ocupació, perquè ja no els era útil. 

A Àustria:

Alfred Rosenberg va visitar la ciutat de Linz i després la casa de Hitler i la tomba dels pares del dictador, Alois i Klara Hitler. A la tarda va pronunciar un discurs en el gran pavelló. 

A Romania:

La Guàrdia de Ferro, amb el suport de les SS, va perpetrar un cop d’Estat a Bucarest. Pràcticament tots els edificis públics varen ser ocupats per les forces colpistes i el dictador Ion Antonescu només conservava en aquells moments la seu presidencial. La Guàrdia de Ferro va aprofitar els aldarulls per atacar als jueus enmig del carrer. Varen atrapar a milers de jueus i els varen apallissar; fins al punt que en varen matar a 120. Les víctimes varen ser conduïdes en uns escorxadors de bestiar on els varen assassinar, segons un informe, d’acord amb les pràctiques rituals que ells mateixos utilitzaven per sacrificar animals.

A Líbia:

Amb el suport dels blindats, la infanteria australiana va penetrar en el mal traçat sistema defensiu italià per entrar a Tobruk de la mateixa manera que havien fet dies enrere amb Bàrdia. Però les tempestes de sorra varen impedir tenir suport aeri. A la nit, els italians, sabent que no tenien possibilitat de defensar-se, varen començar a destruir les instal·lacions.

A Suïssa:

El Crèdit Suisse de Zuric va enviar instruccions a la seva sucursal de Nova York per ordenar pagar 5.000 dòlars al dictador Benito Mussolini. Just un mes després la transferència es va cancel·lar misteriosament la compta.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, es varen tornar a reunir com el dia anterior Adolf Hitler i Benito Mussolini. En la reunió també hi varen ser presents per part alemanya: Joachim von Ribbentrop, el general Alfred Jodl,  Wilhelm Keitel i Franz von Rinteken i , per part italiana hi varen ser presents el comte Galeazzo Ciano i els generals Luigi Marras i Alfredo Guzzoni. Hitler va rebre a Mussolini amb molt d’entusiasme però, en canvi, Mussolini va anar a la reunió amb la por al cos perquè acabava de perdre combats al nord de l’Àfrica i no sabia com reaccionarien els alemanys. Hitler va començar la reunió explicant que era important que controlessin Sicília i Gibraltar per consolidar les seves posicions al nord de l’Àfrica i li va tornar a demanar que es reunís amb Francisco Franco per parlar de conquerir Gibraltar. Al final de la seva exposició, Hitler va dir que els punts més perillosos eren la Unió Soviètica i Argèlia, però que encara confiava que si controlaven Gibraltar el problema d’Argèlia s’hauria acabat. Mussolini, que va estar d’acord amb la proposta de Hitler de reunir-se amb Franco, li va explicar les dificultats domèstiques que tenia per governar a Itàlia per culpa de la guerra. Comprensiu amb Mussolini, Hitler li va prometre que li donaria tot el suport que necessités i que ajudaria a les forces italianes a Grècia i al nord de l’Àfrica. Després de la reunió, Hitler va decidir enviar al nord de l’Àfrica la 5º Divisió motoritzada, l’Afrikakorps, sota les ordres d’Erwin Rommel.

---

L’arquitecte Albert Speer va fer arribar una carta a Martin Bormann on li va explicar que renunciava del càrrec de Delegat d’Edificació del Estat Major per la mala relació entre ells dos.

---

El SD va reunir una sèrie d’informe sobre la recepció que havia tingut dins d’Alemanya la pel·lícula El jueu etern. Segons l’informe de Munic, es produïa un alleugeriment immediat i aplaudiments en el moment que apareixia Hitler en que anuncia que l’únic que es podia aconseguir amb una nova guerra era l’aniquilació definitiva dels jueus. Per moltes persones, declarava el SD, el caràcter repulsiu del material i, en particular, les escenes de la massacre ritual es citaven una i una altra vegada en les converses amb el motiu fonamental per no veure la pel·lícula. Segons els informes procedents de l’oest d’Alemanya i Breslau, sovint s’havien vist algunes persones sortir del cinema fastiguejades en meitat de la representació dient comentaris com:

Hem vist Jud Süss i ja estem farts de porqueria jueva. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va ordenar en el Ministeri d’Afers Exteriors que es desentengués de qualsevol sondeig per la pau procedent d’Alemanya, ja que havien de romandre en absolut silenci davant qualsevol proposta de pau.

En el Sudan:

Les forces britàniques varen entrar a Kassala.

A Líbia:

Les forces australianes varen atacar Tobruk, que ja havia quedat aïllada per la 7º Divisió Blindada britànica.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va ser investit president dels Estats Units d’Amèrica per tercera vegada. Mai a la història dels Estats Units un president havia sigut investit més de dues vegades.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, a Obersalzberg, totalment nevat, varen arribar-hi el comte Galeazzo Ciano i Benito Mussolini. Adolf Hitler els va rebre a l’andana de la petita estació de Puch. Primer Joachim von Ribbentrop es va reunir amb Ciano per explicar-li que les relacions entre Alemanya i Espanya s’havien refredat molt i que creia que el govern espanyol s’havia aproximat als britànics per motius econòmics i materials. Per això, Von Ribbentrop li va demanar que Mussolini s’entrevistés amb Francisco Franco perquè era molt important que Espanya s’adherís a l’Eix. 

A la tarda, Hitler i Mussolini es varen reunir durant més de dues hores amb la presència de Von Ribbentrop i de Ciano i uns quants generals alemanys i italians. Hitler li va manifestar la seva preocupació per la situació al nord del Àfrica i, per això, creia que era molt important que Gibraltar estigués sota el seu control. Continuava molt enfadat amb Franco per no col·laborar amb ell i el va titllar de covard i d’egoista per no tornar-li el favor que li havien fet durant la Guerra Civil espanyola. Mussolini, davant de la preocupació alemanya, es va comprometre en entrevistar-se amb Franco a finals de mes per fer-li canviar d’opinió i li va exposar a Hitler un telegrama de Ramón Serrano Súñer que explicava que Espanya no havia canviat la seva actitud cap a l’Eix i que estava disposada a ajudar a Alemanya a canvi de recompenses. Hitler a continuació els va parlar de la seva següent aventura: l’atac a la Unió Soviètica. Els va assegurar que no veia cap amenaça seriosa per part dels Estats Units, encara que els declarés la guerra, tot el contrari de la Unió Soviètica, a qui va titllar d’enemic perillós. 

A Etiòpia, Somàlia i Eritrea:

Els britànics, sota el comandament del general William Platt, varen llançar una ofensiva amb les 4º i 5º Divisions índies des del Sudan per controlar l’Àfrica Oriental italiana, com a pròleg a la campanya del general Archibald Wavell. Els britànics varen atacar aquell dia perquè el Servei Secret britànic havia llegit i desxifrat les instruccions secretes italianes de retirar-se aquella setmana de Kassala, una població de l’interior del Sudan, tot i que el contingent aeri i les unitats de suport encara no s’havien desplegat del tot. 

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Albert Speer s’estava recuperant d’uns problemes de salut, però tot hi trobar-se millor veia que tenia massa feina i observava com el secretari Martin Bormann intervenia en contra seva en els seus plans de quedar-se amb tots els projectes d’obres del Reich. Speer estava decebut i després de reflexionar-hi una llarga estona va demanar a Adolf Hitler que seria millor per tothom que només s’encarregués de les construccions de les ciutats de Berlín i de Nuremberg. Hitler va estar d’acord amb la proposta de Speer i li va oferir, si era necessari, que es justifiques a través d’una ordre del Führer de que es centrés només en la reconstrucció d’aquestes dos ciutats. L’endemà Speer dimitirà de tots els seus càrrecs dins del NSDAP.

---

El secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Ernst von Weizsäcker, va declarar que els que coneixien Rússia afirmaven que no desitjaven una derrota alemanya, ja que per ells era millor una Alemanya forta com a factor de poder a l’Europa central.  

Al mateix dia, l’ambaixador soviètic, Deknosov, va declarar oficialment en el Ministeri d’Afers Exteriors que la Unió Soviètica considerava com un deure seu cuidar de que en el territori búlgar no apareguessin forces armades estrangeres al país, ja que seria considerat com un atemptat a la seguretat dels interessos de la Unió Soviètica. Joachim von Ribbentrop li va dir que el govern alemany no tenia notícia de que els britànics volguessin ocupar els estrets i que tampoc creia que els turcs volguessin tolerar la presència en el seu territori de les forces armades britàniques. En canvi, Von Ribbentrop li va assegurar que tenien constància de que els britànics volien ocupar Grècia i li va recordar que Hitler el novembre de 1940 li havia dit a Viatxeslav Mólotov que estava dispost a rebutjar amb les armes qualsevol intent dels britànics de posar un peu a Grècia. El ministre també li va assegurar que ells respectarien la integritat territorial de Turquia sempre i quan aquests respectessin les tropes alemanyes. Per les intencions britàniques a Grècia, Von Ribbentrop li va dir que per aquest fet estaven concentrant tropes als Balcans i que eren favorables als interessos de la Unió Soviètica. El ministre també li va anunciar que estarien disposats a efectuar en el moment oportú la revisió de l’Estatut de Montreux.

---

El bisbe Preysing de Berlín va enviar una carta a Pius XII per comunicar-li que tant catòlics com protestants li estaven preguntant s’hi la Santa Seu podria fer alguna cosa per ajudar als jueus i podria emetre una crida a favor d’ells.

A la Gran Bretanya:

A la nit, Harry Hopkins va ser el convidat d’honor en un banquet a Glasgow i li va preguntar a Winston Churchill si volia saber què li diria en el president Franklin Delano Roosevelt quan tornés als Estats Units. Hopkins li va citar una cita del Llibre de Ruth:

On tu vas, jo aniré; on tu habitis, jo habitaré. El teu poble serà el meu poble i el teu Déu serà el meu Déu.

---

Anthony Eden va escriure-li a l’ambaixador britànic a Moscou, Stafford Cripps, que les sospites russes sobre un atac alemany a la Unió Soviètica eren tan intensos i reals que la seva missió a la capital russa es tornava cabdal. Eden, però, li va dir que de moment només havien d’esperar fins que arribés el moment que tinguessin suficients èxits militars per poder despertar el govern soviètic de la por i del respecte que sentien pels alemanys.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Un estudi de l’exèrcit alemany sobre l’exèrcit soviètic advertia de que la indústria militar soviètica era a la vegada moderna i capaç de produir armes actualitzades. També explicava que els soviètics estaven reubicant la seva indústria militar a l’est dels Urals des de finals dels anys 20, i que tot hi les purgues del cos d’oficials, l’exèrcit soviètic estava compost per milions de soldats voluntaris.

A Polònia:

Les autoritats alemanyes varen anunciar la deportació de 150.000 jueus de Sosnowiec i Bedzin.

A Itàlia:

El rei espanyol abdicat Alfons XIII, que continuava exiliat a Roma, estava molt decebut amb el dictador Francisco Franco perquè no havia restaurat la monarquia. L’antic monarca va decidir renunciar als seus drets a favor del seu fill Joan, a qui els monàrquics varen considerar rei fins que el 1977 va abdicar a favor del seu fill Joan Carles I, proclamat rei el 22 de novembre de 1975 per voluntat de Franco.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb el primer ministre romanès Ion Antonescu, que acabava de rebre el suport d’Horia Sima per efectuar un cop d’Estat per acabar amb els membres del govern que no volien donar suport als alemanys. El dictador li va donar tot el seu suport per governar a Romania amb mà de ferro i li va afirmar que Alemanya estava preparant el seu Exèrcit als Balcans per salvar Europa. Per la seva part, Antonescu es va comprometre a lluitar al costat d’Alemanya.

---

En una reunió amb Hans Frank, Alfred Rosenberg li va explicar que en la futura conquesta de l’Est es tenia pensat crear un estat ucraïnès per blindar-se contra la influència russa, però que ara s’havia descartat tal pla. Rosenberg li va explicar que la població ucraïnesa no estaria capacitada per complir la missió que se li demanaria, excepte que fessin un esforç addicional per donar-los una educació alemanya.

A Bèlgica:

Victor de Laveleye, un veterà de la Primera Guerra Mundial que en aquells moments dirigia el servei de propaganda belga de la BBC, va animar als seus conciutadans en un missatge per ràdio a la BBC a fer pintades amb una V perquè era la primera lletra de Victorie en francès i de Vrijheid (Llibertat) en flamenc. També va recordar que la V era la primera paraula de Victory en anglès. La idea va tenir un gran èxit. 

A la Gran Bretanya:

Harry Hopkins li va escriure en el president Franklin Delano Roosevelt que els britànics necessitaven la seva ajuda amb desesperació i el va informar sobre l’advertència de Winston Churchill de que els bombarders alemanys en el Mediterrani dificultaven l’actuació de la flota.