Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Una circular firmada per Martin Bormann informava a l’estructura del Govern i del NSDAP de la prohibició de seguir utilitzant la lletra frakturschrift (Lletra quebrada). El problema d’aquesta lletra era que havien descobert que el seu origen podria ser hebreu. La citada ordre deia textualment:

En realitat l’anomenada lletra gòtica consisteix en les lletres jueves Schwabatch. Com, després de la introducció de la impremta, varen agafar el control dels diaris, els jueus residents a Alemanya varen controlar les màquines d’imprimir i per això les lletres jueves Schwabatch es varen introduir a Alemanya. Avui el Führer ha decidit que en el futur la lletra Antiqua serà la normal. 

Després de la Segona Guerra Mundial es va tornar a utilitzar la lletra frakturschrift.

A Líbia:

Les forces australianes es varen llençar a l’atac contra les forces italianes de Bàrdia amb el suport dels Matilda, que varen avançar entre bretxes obertes en les defenses i es varen introduir dins les posicions italianes. Des del mar, tres cuirassats i set destructors varen atacar les defenses italianes. La RAF també va fer acte de presència.

En els Estats Units:

En una conferència de premsa, Franklin Delano Roosevelt va anunciar que enviaria al seu representant personal, Harry Hopkins, a Londres per mantenir un contacte personal entre el govern britànic i ell.

Dijous:

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va anunciar un programa per produir 200 vaixells de càrrega, anomenats Liberty ships, per ajudar els combois Aliats a l’Atlàntic.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va pronunciar el seu discurs d’Any Nou a l’Exèrcit i va parlar de les victòries de proporcions úniques i va assegurar que l’any 1941 trauria la consumació del major triomf de la història alemanya.

---

A partir d’aquell dia, els jueus varen tenir que pagar com a impostos el 15% dels seus ingressos.

---

Alfred Rosenberg va comprar una finca a les ribes del Mondsee que disposava de 750 metres quadrats de terreny amb bosc i arbres fruitals.

A França:

A París, els tancs alemanys Panzerkampfwagen 35S 739 varen desfilar per l’avinguda dels Camps Elisis.

A Líbia:

El 13º Cos de l’Exèrcit britànic, anomenat la Western Desert Force i compost per soldats britànics i australians, sota les ordres d’Archibald Wavell, va penetrar Líbia seguint la costa i va ocupar Bardia amb el suport d’un bombardeig naval.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Des d’Obersalzberg, Adolf Hitler va enviar una carta a Benito Mussolini per explicar-li que estava molt trist per la decisió de Francisco Franco de no entrar a la guerra. Hitler creia que Franco estava maniobrant malament la situació i esperava que re-capacités a temps, i li va recordar a Mussolini que tot el què havien fet per Franco en la Guerra Civil espanyola no havia sigut recompensat.

A la nit es va celebrar en el gran vestíbul del Berghof l’arribada del nou any i, a mitjanit, Hitler va aixecar la seva copa de xampany per brindar per la victòria final del pròxim any.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, molts jueus intentaven creuar la frontera del gueto, però les autoritats alemanyes ho impedient. En la cantonada dels carrers de Niska i Zamenhof varen assassinar a tres a una jueva que estava a punt d’aconseguir travessar l’altra banda. Els alemanys, a més, varen fer pública la prohibició d’organitzar festes de cap d’any.

Diumenge:

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, la Luftwaffe va atacar durament la ciutat de Londres amb bombes incendiàries que varen cremar el port i part de la City. Gran part dels voltant de la catedral de Sant Pau va quedar destruïda, però l’estructura de l’edifici va patir pocs danys gràcies als bombers voluntaris. Molts altres edificis famosos, com el Guildhall (l’Ajuntament) i vuit esglésies dissenyades per Weren, varen quedar destruïdes o molt danyades.

A la Unió Soviètica:

Harro Schulze-Boysen sabia del contingut de la Directiva número 21, l’atac alemany a l’Est, i va decidir comunicar-ho al GRU, que ho va fer arribar a Moscou.

En el Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt, des de la sala de recepcions reservada als diplomàtics a la Casa Blanca i amb ell assegut darrere un escriptori cobert amb micròfons de ràdio, va explicar en el discurs de Fi d’Any retransmès a totes les emissores nord-americanes, que si la Gran Bretanya s’enfonsava les potències de l’Eix controlarien el continent europeu, asiàtic, africà i australià, i que acabarien amenaçant la seva posició. Per això, el President va demanar construir armes i bucs de guerra amb tota l’energia i va acabar el seu discurs dient la famosa frase que els Estats Units serien l’arsenal de la democràcia.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va entrevistar amb Erich Raeder. El gran almirall li va comunicar que l’amenaça que ells suposaven sobre Gran Bretanya en el Mediterrani Oriental, en el Pròxim Orient i a Àfrica ja no existia i que l’acció decisiva que esperaven iniciar ja no era possible. Raeder li va voler demostrar fins a quin punt era perjudicial per ells haver perdut l’ocasió en el Mediterrani, però Hitler no hi va mostrar massa interès.

Dimecres:

El dia de Nadal:

Com que era el dia de Nadal es va suspendre els bombardejos a totes les ciutats. Tot i això, a Berlín es va suspendre la Missa del Gall per l’endemà al matí en vista de possibles atacs aeris.

---

Joseph Goebbels va passar el dia de Nadal amb la seva esposa Magda, la millor amiga d’aquesta, Ello, i Ursula, a la seva finca de Bogensee, al nord de Berlín. Les tres havien estat casades amb diferents homes de la dinastia Quandt. A primera hora de la tarda, Goebbels i les dones varen sortir a muntar amb els nous cavalls de la família durant dues hores pels voltants de Brandenburg. Després es varen posar a llegir, escoltar música i a explicar-se les seves historietes.

A Canadà:

Del camp de presoners de Sherbrooke, a les afores de Quebec, varen ser alliberat 287 exiliats alemanys i retornats a Gran Bretanya. Entre ells el físic Klaus Fuchs.

En el Reich:

A Alemanya:

A Gmund, Heinrich Himmler va celebrar per últim cop les festes de Nadal amb la seva família.

A Itàlia:

Benito Mussolini li va confessar en el comte Galeazzo Ciano, que havia de reconèixer que els italians de 1914 eren millors que els actuals.

Dilluns:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va visitar amb el seu tren Amerika les unitats militars de la costa del Canal de la Mànega. Quan estava a Boulogne-sur-Mer es va tenir que refugiar en un túnel per la presència de bombarders britànics a la zona, que estaven bombardejar les instal·lacions militars alemanyes.

Precisament aquell dia a París, l’actriu Olga Chejova va rebre un voluminós paquet de Nadal enviat per Hitler a través de l’Ambaixada alemanya. En el seu interior hi havia una targeta amb el retrat de Hitler dedicat, pastissos, xocolata, nous i pa de pessic de gingebre. Però l’actriu estava a punt de tornar a Alemanya i volia passar de contraban grans quantitats de perfum i altres regals i, per aquest motiu, es va desfer dels regals de Hitler per ficar-hi les seves coses. En la frontera, les autoritats de duana i militars varen registrar aquell gran i pesat paquet, però en veure la felicitació de Hitler no varen dubtar en no obrir-lo.

---

A París, els alemanys varen executar a un enginyer civil, Jacques Bonserhemt. que havia sigut sorprès per causalitat en la manifestació de l’11 de novembre i que havia sigut arrestat pels soldats alemanys. Estava a París per assistir a la boda d’un amic.

A Alemanya:

En una conferència militar on es varen reunir Wilhelm Canaris i els tres caps de les seccions interiors de l’Abwehr, a més del cap de la secció exterior, l’almirall Bürckner, que aquest va explicar que Wilhelm Keitel li havia indicat la conveniència de suprimir al general Maxime Weygand, que es trobava al nord de l’Àfrica. Keitel temia que formés un centre de resistència amb els elements intactes de l’exèrcit francès.

En una altra reunió, el general Wilhelm von Thoma va informar a Franz Halder que el OKH tenia poca informació sobre els tancs soviètics.

---

El Heer, la Kriegsmarine i la Luftwaffe varen decidir deixar la daga pels seus uniformes cerimonials i la varen substituir per una pistola.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va pronunciar una crida al poble italià, advertint-los que un sol home (Benito Mussolini) era el responsable de “la desastrosa situació en que es trobaven”.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest va atacar durament als bàltics. El doctor va aprofitar un cop més que el líder de les SS se li obria per preguntar-li per què odiava tan als jueus. Himmler li va respondre que els odiava des de que era nen, ja que un amic del seu pare, un professor de Munic, l’havia informat sobre ells i que més tard s’havia topat, per pura casualitat, amb el llibre escrit per Henry Ford, El jueu Internacional, el problema més gran del món. Quan el doctor li va indicar que el magnat industrial havia retirat aquelles acusacions, Himmler li va dir que l’hi havien obligat a fer-ho perquè sinó els jueus haurien arruïnat les seves fàbriques. A continuació, Himmler li va explicar que s’havia llegit Els protocols dels savis de Sió i li va afirmar que s’havia d’eradicar amb tots els jueus. Horroritzat, Kersten li va preguntar si volia matar a tots els jueus, i Himmler li va contestar que no li volia parlar dels detalls, ja que no era ni membre de les SS ni dels NSDAP. Llavors, Kersten el va advertir de que si prenien mesures inhumanes, la reputació d’Alemanya quedaria tocada durant segles, però Himmler li va assegurar que guanyarien la guerra i que després no haurien de contestar davant de ningú. Quan va acabar el tractament, Himmler li va donar cupons per 200 litres de gasolina i el va convidar a dinar. Durant l’àpat, el cap de les SS li va assegurar que si els holandesos no complien amb les noves normes se’ls aplicaria mesures més dures i li va confessar que pensava detenir als membres de la família reial holandesa, idea que el doctor li va intentar fer treure del cap i que al final va aconseguir que no es fes.

---

A la nit, bombarders britànics varen bombardejar Berlín. Aquest atac va ser bastant potent, ja que varen morir 45 civils. 

---

El diari berlinès Deutsche Allgemeine Zeitung va explicar amb tot detall que els agents alemanys que treballaven a Polònia intentaven fer passar el més ràpid possible les empreses poloneses a mans de “propietaris que els oferissin tota classe de garanties” (alemanys).

A Noruega:

Aquell dia varen dimitir tots els membres del Tribunal Suprem, inclòs el seu president, per no tenir que seguir aplicant la justícia dictada pels alemanys. 

A Itàlia:

Benito Mussolini es va veure forçat a demanar més ajuda militar a Alemanya, però aquesta vegada se li va denegar.