Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen ordenar en els 150.000 jueus de Varsòvia que vivien dispersos per tota la capital que es traslladessin al barri de la ciutat amb predomini jueu, que seria tancat. D’aquesta manera, més de 400.000 jueus es varen veure obligats a malviure en un espai petit en el qual abans hi vivien 250.000 persones. Els jueus que tenien que traslladar-se a aquest gueto només podien portar o una maleta de mà o una carreta. La resta de les seves possessions: mobles pesats, accessoris, cuines, estufes, forns… tenia que ser abandonats.

A Alemanya:

Un representant del Ministeri d’Economia va explicar que podrien agafar una postura en la qual podrien dictar el que havia de passar en el terreny econòmic a Europa per beneficiar únicament els interessos alemanys. Tot i això, el representant demanava tenir en compte les diferents nacions europees.

A França:

Els alemanys varen començar la inscripció de tots els jueus de la zona ocupada. La inscripció va començar en ordre alfabètic i va acabar el 19 d’octubre. A París els jueus es varen inscriure en les comissaries de policia dels seus districtes i els que vivien a fora de la capital es varen inscriure en les sous-préfectures. Més del 90% dels jueus, ja fossin francesos o estrangers, varen obeir.

A França:

El Diari Oficial francès va publicar l’Estatut dels Jueus redactat pel ministre de Justícia, Raphael Albert, i firmat pel mariscal Philippe Pétain i tot el seu gabinet. A partir de llavors, a la França de Vichy els jueus varen ser perseguits i varen perdre tots els seus drets com a ciutadans francesos. Segons l’Estatut, havia de considerar-se jueu tot aquell qui se li conegués tres ascendents de la mateixa raça o tingués dos avis de raça jueva si l’esposa o el marit era jueu. També es va dictaminar les professions o activitats que podien dur a terme els jueus i en l’article 5 s’excloïa els jueus de tots els llocs de propietat o de responsabilitat en premsa, teatre i cinema. El preàmbul de l’Estatut deia:

En la seva obstinació de reconstrucció nacional, el govern, des del mateix principi, ha resolt estudiar el problema dels jueus, així com el de certs estrangers que, després d’abusar de la nostra hospitalitat, varen contribuir en no menor mesura a la nostra derrota.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va deixar de formar nominal el govern britànic, tot i que des de finals de juliol ja havia deixat de ser-hi membre després de la seva delicada operació de càncer d’estomac.

A Espanya: 

El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va ser traslladat de Madrid al Castell de Montjuïc, Barcelona, per ser jutjat per un tribunal militar. En entrar al Castell, el President tenia la camisa i els peus plens de sang.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va exposar les seves idees sobre la sort del poble polonès a Hans Frank, a Martin Bormann, que aquest va anotar tot el que deia el líder alemany, i a altres funcionaris que treballaven o treballarien a Polònia. Hitler va declarar que els polonesos havien nascut per realitzar els treballs més complicats i durs i que, per tant, era indispensable mantenir un nivell de vida baix a Polònia per impedir que s’elevés perquè cada any els volia utilitzar pels treballs necessaris per al Reich. Hitler volia sotmetre els polonesos a les seves normes i va dir que volia eliminar la noblesa polonesa, per molt cruel que semblés, perquè, segons la seva opinió, els polonesos només podien tenir un amo i aquests eren els alemanys. No podien, segons ell, existir dos senyors, un junt a l’altra, i, per això, va confessar que volia matar a tots els representants de l’elit i intel·lectualitat polonesa i ho va justificar dient que era la llei de la vida.

Durant aquell mateix dia, Hitler es va reunir amb Baldur von Schirach, que li va presentar un pla per obligar als habitants jueus de Viena a traslladar-se a les Judenhaus i deportar als més de 60.000 jueus ancians o empobrits que encara quedaven a la capital austríaca. Hitler va acceptar les deportacions que començarien el febrer de 1941. Uns 7.000 jueus de Viena varen ser enviats al Govern General, sobretot en el districte de Lublin.

---

A Berlín, a la nit varen sonar les sirenes antiaèries per alertar de l’arribada de bombarders de la RAF. L’alarma va durar poc perquè no hi va haver atac.

---

Davant les protestes de Viatxeslav Mólotov del 26 de setembre sobre el pacte entre el Reich i Finlàndia, Joachim von Ribbentrop va enviar-li en el comissari soviètic un comunicat amb el text de l’acord del pacte i li va afegir que el Pacte Tripartit entre Alemanya, Japó i Itàlia no estava en absolut dirigit contra la Unió Soviètica i no contenia ni clàusules, ni protocols secrets.

A Polònia:

Precisament, el governador del districte de Varsòvia, Ludwig Fischer, va ordenar establir un barri exclusivament jueu a la ciutat.

A la Gran Bretanya:

L’agent A-54 va comunicar en el govern txecoslovac a l’exili que Alemanya atacaria aviat a la Unió Soviètica.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va aixecar la frontera entre el Reich alemany i l’ocupat Protectorat de Bohèmia i Moràvia. Això feia que els ciutadans alemanys poguessin passar la frontera sense cap problema i poguessin comprar més barat i portar-ho al seu país. En el Protectorat els preus eren molt més baixos que a Alemanya. Els trens que tornaven del Protectorat anaven plens i els portaequipatges anaven atapeïts d’articles que s’havien comprat per als alemanys. Fins i tot els equipatges dels oficials i dels alts funcionaris portaven tot tipus d’articles cap a Alemanya. Gran part dels soldats que tornaven de permís a les seves llars ho feien amb un equipatge ple d’objectes de luxe que havien comprat a un preu molt baix.

---

Martin Bormann els va dir en els gauleiters que Adolf Hitler havia firmat una llei que ordenava eliminar als malalts que el seu cas fos molt greu o incurable. Bormann va escriure que l’acció començaria en breu i que s’havien comès molts errors perquè només 30.000 havien sigut liquidats i va afirmar que esperava que en fossin 120.000.

---

L’Estat Major alemany del general Franz Halder estava de retorn al quarter general de Zossen per treballar intensament en la futura Operació Barba-roja. Precisament, aquell dia l’Exèrcit va començar l’Operació Otto, un programa de construcció i millora de totes les carreteres i línies ferroviàries que anaven a la frontera soviètica. Sobre el marge occidental del riu Bug es  va construir una línia Otto, utilitzant a polonesos i jueus com a treballadors forçats.

---

El govern va prohibir a partir d’aquell dia en els jueus sortir al carrer més tard que les vuit del vespre. Abans d’aquell dia tenien prohibit sortir més tard de les nou.

---

A Berlín, a la nit varen sonar les sirenes antiaèries alertant de l’arribada de bombarders britànics.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va enviar una carta a Iosif Stalin per demanar-li que s’unís a Alemanya per atacar junts a la Gran Bretanya. Precisament, aquell dia la Luftwaffe va dur a terme el seu últim atac diürn contra la ciutat de Londres.

---

Heinrich Himmler l’hi havia agradat tant la pel·lícula antisemita El jueu Süss, que va ordenar que tots els membres de les SS i de la Policia la veiessin durant l’hivern.

---

Walther Darré va prometre en un discurs que el proveïment de queviures per l’hivern estava garantit i que calculava que la collita de patates arribaria a 60 milions de tones. Això sí, va admetre que la collita de cereals seria inferior a la de l’any passat en dos milions de tones, però seria suficient. Les racions de carn, greixos i pa no serien diferents a les de l’any passat.

A la Gran Bretanya:

Tres agents alemanys, dos homes i una dona, varen desembarcar davant de la costa d’Escòcia, a prop de la petita població pesquera de Buckie. Els tres varen ser capturats al cap de poc i portats a judici. Els dos homes, Karl Drugge i Robert Petter, varen ser penjats.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

De les onze de la nit fins les quatre de la matinada, els bombarders de la RAF varen atacar Berlín en un atac sense gaire consideració, tot i les hores que varen estar sobrevolant la capital alemanya. Els britànics es varen centrar més en Brandenburg.

---

El doctor Felix Kersten va ser convidat a l’Ambaixada italiana de Berlín pel comte Galeazzo Ciano després de sentir com el duc de Spoleto deia que el doctor li havia salvat les cames de forma miraculosa. Ciano li va proposar que examinés al baró Andres Geisser-Celesia di Vegliasco, que tenia certs problemes estomacals. Després d’examinar-lo i de veure que el podria curar, Kersten va examinar al comte Ciano, que va resultar que també tenia certs problemes estomacals. El problema era que el tractament seria bastant llarg. Quan els italians varen saber que el doctor era finlandès es varen mostrar més amables amb ell, i Ciano li va proposar que es traslladés a Itàlia immediatament i li va oferir una càtedra a la Universitat de Roma. Però el doctor el va avisar de que ell es devia a Heinrich Himmler i que només el líder de les SS podia decidir a on podia anar. Ciano li va respondre que en parlaria amb ell.

A Polònia:

A Varsòvia, els tramvies jueus varen aparèixer pintats de grocs i amb una estrella de David a cada costat, així com la inscripció: Només per jueus.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen tornar a atacar Londres, però la RAF novament va posar resistència.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, després de la firma el dia anterior del Pacte Tripartit, Adolf Hitler es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per explicar-li que havia decidit que Espanya no intervindria en la guerra perquè les pèrdues per la seva implicació eren més grans que els beneficis que podrien portar. Hitler estava molt decebut amb el ministre Ramón Serrano Súñer, que havia negociat durant tot el setembre de 1940 l’entrada d’Espanya a la guerra.

A França:

Els alemanys varen retirar de totes les llibreries franceses les obres de 842 escriptors, entre els quals figuraven obres de jueus, exiliats i patriotes franceses.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un missatge a Bentley Priory per felicitar al Comandament de l’Aviació de Caça per la seva victòria el dia anterior a les costes britàniques contra els alemanys.

Divendres:

El Pacte Tripartit:

A la una del migdia, Alemanya, Japó i Itàlia varen firmar el Pacte Tripartit a Berlín, a la Cancelleria del Reich, per pressionar a la Gran Bretanya a rendir-se. El Pacte obligava a cada firmant a una ajuda recíproca en cas d’atac per part d’un país no implicat en la guerra de Xina i Japó o en el conflicte d’Europa. Japó va reconèixer el paper que corresponia a Alemanya i després a Itàlia en la reorganització d’una Europa sota el domini dels exèrcits de l’Eix, i amb un paper de la potència britànica re-dimensionat. Per la seva part, a Japó se li va atribuir un paper important com a potència a l’Àsia oriental i, a canvi, els japonesos es varen comprometre a lluitar contra la Unió Soviètica en cas de que aquesta ataqués a Alemanya. Per la seva banda, Alemanya es comprometia a atacar als Estats Units en cas de que aquesta ataqués Japó. Gràcies aquest Pacte, a Japó se li va reconèixer la seva política a l’àrea del Pacífic i al sud-est asiàtic, i va tenir llibertat d’acció i la possibilitat de desencadenar la guerra contra els Estats Units o la Unió Soviètica.

Entre els presents a l’acte hi havia tots els membres de les ambaixades italianes i japoneses. L’ambaixador soviètic, convidat a l’acte, no va assistir-hi perquè aquell migdia era fora de Berlín. Els tres ministres d’Afers Exteriors dels tres països firmant es varen asseure davant una taula daurada. Joachim von Ribbentrop, en nom d’Alemanya i actuant com amfitrió, es va aixecar de la cadira per fer-li una senyal al doctor Paul Schmidt perquè llegís el text. Un cop firmat el document es va obrir la porta i va aparèixer Adolf Hitler. Von Ribbentrop va inclinar el cap davant del dictador i li va comunicar que el pacte havia sigut firmat. Hitler, visiblement satisfet, va ocupar un seient en el centre de la taula. A mitja conversa, Hitler li va explicar en el ministre d’Afers Exteriors italià, el comte Galeazzo Ciano, que no tenia la intenció d’envair la Gran Bretanya, però Ciano estava molt preocupat perquè creia que la guerra s’allargaria igualment i va veure com l’ambient a Alemanya era molt més fred que el del juny. Durant aquell dia havia observat que a les botigues començaven a faltar productes. Tot i l’ambient fred que va copsar el ministre italià, els carres adjacents de la Cancelleria es varen omplir de gent, sobretot escolars, per celebrar el Pacte i per aclamar al seu líder. Alguns d’aquests escolars portaven sorprenentment banderes japoneses.

Es diu que el firmant de la firma japonesa, l’ambaixador Saburo Kurusu, que estava casat amb una nord-americana, a més que la seva filla es sentia molt nord-americana, un cop va firmar el Pacte es va oblidar de que estava rodejat d’agents de Hitler que coneixien el japonès, i li va comentar en el seu conseller de l’Ambaixada, que no creia que fes cap servei al seu país en firmar aquell Pacte. Poc després va ser substituït perquè, segons sembla, aquella frase va arribar a Hitler.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va decidir crear un programa denominat Kinderlandverschikung, KLV o Salveu als nens en el camp, que estaria a càrrec de la Joventuts Hitlerianes. El seu propòsit era protegir aquells nens d’edat més avançada perquè fossin separats dels seus pares. Aquest programa es va aprovar degut als creixents bombardejos que patia Alemanya, sobretot les ciutats alemanyes, i es volia evacuar aquests nens a zones no urbanes. Els nens podien ser enviats fora durant un període màxim de sis mesos, i un cop ubicats en instal·lacions especialment preparades per les Joventuts, se’ls sotmetria a estrictes controls de disciplina, lluny dels ulls dels seus progenitors.

A França:

Els jueus varen rebre l’ordre de portar marques especials en el document d’identitat i, si tenien una botiga, de posar un cartell groc i negre a l’aparador per anunciar que era un negoci jueu. A més, amb l’aprovació de Walther von Brauchitsch, es va aprovar un decret antisemita que definia com a jueu a qualsevol persona amb més de dos avis de religió jueva, o amb dos avis d’aquestes “característiques” i que a més professés la fe jueva o tingués un cònjuge jueu. El decret també prohibia en els jueus que havien fugit a la zona no ocupada tornar i totes les persones i béns jueus tenien que ser registrats amb antelació de la seva respectiva expulsió i expropiació.

En la Batalla d’Anglaterra:

Aquell dia es va produir un combat aeri a prop de les costes britàniques. Molts aparells alemanys varen caure al mar. Els britànics, per la seva part, només va perdre 28 aparells, pràcticament tots a terra ferma. A la nit, però, els britànics varen aconseguir bombardejar la ciutat de Londres.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Erich Raeder en privat després d’una reunió amb els alts caps militars. El gran almirall, per començar, li va dir que era necessari atacar la Gran Bretanya per un altre lloc que no fos el pas de Calais. A continuació li va comunicar que Gran Bretanya havia considerat sempre el Mediterrani com la base del seu Imperi i que Itàlia, envoltada per les posicions britàniques, s’estava convertint en aquells moments en el seu objectiu principal. Per aquest fet li va recomanar que llencés a la batalla contra Gran Bretanya tots els mitjans que disposava abans de que Estats Units estigués en condicions d’intervenir i li va demanar resoldre la qüestió mediterrània en els mesos d’hivern. L’estratègia que proposava Raeder passava per ocupar Gibraltar, les Illes Canàries a través d’una operació aèria i el Canal de Suez. Un cop ocupat el Canal pensava en avançar per Palestina i Síria fins les portes de Turquia. Un cop conquerit aquest objectiu tenia clar que el “problema soviètic” tindria un altre aspecte i dubtada de que fos necessària llavors una ofensiva contra la Unió Soviètica pel nord. Raeder, però, el va advertir de que Gran Bretanya, amb el suport d’Estats Units i de la França Lliure, intentés posar els peus a l’Àfrica del Nord per establir allí una base d’atac contra l’Eix. Per això creia que ells, juntament amb la França de Vichy, havien d’ocupar el mateix territori.

---

Arrel dels últims bombardejos, com el de la passada nit, els teatres varen anunciar que obririen a partir de les sis de la tarda enlloc de dos quarts de vuit o les vuit. El Ministeri d’Educació va avisar de que en casa de que els atacs aeris es prolonguessin més enllà de la mitjanit, les escoles graduades tancarien l’endemà per permetre als alumnes recuperar les hores de son perdudes.

En relació al bombardeig del dia anterior, el B.Z. Mittag va relatar:

El bel·licista més gran de tots els temps, Winston Churchill, va enviar de nou a Berlín als seus sicaris la nit passada.

A la Unió Soviètica:

Seguint les ordres de Joachim von Ribbentrop del dia anterior, a la nit Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, va donar-li a Viatxeslav Mólotov la notícia de que Alemanya, Japó i Itàlia firmarien una aliança militar per protegir-se dels nord-americans. El comissari soviètic es va mostrar molt escèptic davant d’aquesta notícia i immediatament va senyalar que l’article IV del Pacte de Moscou donava en el govern soviètic el dret a conèixer el text abans de que fos firmat, inclús els protocols secrets. A més, desitjava saber més sobre l’acord firmat entre el Reich i Finlàndia a propòsit del dret de trànsit concedit a les tropes alemanyes en el territori finlandès i volia que li fos comunicat el document firmat entre Alemanya i Finlàndia, sense ometre els protocols secrets.  

A Dinamarca:

El rei Cristià X va cavalcar a cavall sense la seva guàrdia personal pels carrers de Copenhaguen el dia que feia 70 anys.

A Espanya:

El filòsof Walter Benjamin i el seu grup d’acompanyants varen arribar a la frontera espanyola, a Portbou, però els guàrdies espanyols es varen negar a reconèixer els seus visats emesos pel consolat nord-americà a Marsella. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà va imposar l’embargament a la venda de ferralla de ferro i acer de totes les qualitats a Japó.

A Vietnam:

Al nord del país, els japonesos varen desembarcar a l’illa de Tonquín després de l’ultimàtum del 15 de setembre de 1940 i de l’acceptació de Vichy el 29 d’agost de 1940 perquè poguessin ocupar la colònia francesa.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Ramón Serrano Súñer abans de que aquest viatgés a Itàlia per parlar amb el govern de Benito Mussolini. El ministre espanyol no va arribar a cap acord amb els alemanys per l’entrada d’Espanya a la guerra perquè els alemanys exigien establir bases a la costa atlàntica africana, controlar una de les Illes Canàries i no volien entregar a Espanya el control del Marroc francès que tan desitjava Francisco Franco.

---

A la nit, bombarders britànics varen tornar a atacar Berlín. Aquesta vegada l’atac va ser més intens i més prolongat, més de cinc hores, des de les onze de la nit fins les quatre de la matinada. Els danys varen ser de poca consideració. 

---

En absència de l’ambaixador a Moscou, Werner von del Schulenburg, de vacances a Berlín, Joachim von Ribbentrop va enviar-li a l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, Werner von Tippelskirch, un comunicat confidencial en que li va donar instruccions perquè fossin executades en un termini de 24 hores. Es tractava de comunicar-li a Viatxeslav Mólotov que en pocs dies Japó, Alemanya i Itàlia firmarien un tractat d’aliança militar, i havia de dir-li que aquesta aliança es produïa per protegir-se contra els nord-americans. 

A Noruega:

Josef Terboven va destituir del seu càrrec al Consell Administratiu i va instal·lar a Oslo un nou govern. Vidkun Quisling, que s’havia autoproclamat cap d’Estat noruec després de la invasió alemanya, es va convertir en cap de govern, tot i que no era res més que un titella dels alemanys. Terboven, arrel d’aquells nous canvis va emetre aquella nit un comunicat en el qual anunciava que la Casa Reial noruega ja no tenia importància política i no tornaria, igual que el govern de Nygaardsvold, que havia fugit de la capital noruega, que quedava prohibida tota activitat a favor de la Casa Reial i del govern exiliat, que es nomenava un consell administratiu per ocupar-se dels assumptes del govern, que els antics partits polítics quedaven dissolts i que no es toleraria cap proposta encaminada a realitzar cap classes d’activitat política.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va ser posat al corrent sobre el Pacte Tripartit que es firmaria el 27 de setembre entre italians, japonesos i alemanys, però no varen ser consultats.

A la Gran Bretanya:

Bombarders francesos varen tornar atacar Gibraltar.

A Dakar:

Finalment va fracassar l’intent de desembarcar a Dakar les tropes de la França Lliure de Charles de Gaulle que havia començat el 23 de setembre.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va limitar les seves entregues de petroli al Japó i en va prohibir l’endemà l’exportació de ferralla. Els nord-americans estaven preocupats per les exigències japoneses al sud-est asiàtic. A més, els nord-americans varen anunciar una nova ajuda a Xina per ajudar al general Chiang Kai-Shek en la seva lluita contra Japó. 

A Indoxina:

Els japonesos varen ocupar el nord d’Indoxina.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Galland va sumar les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller després de la seva quarantena victòria sobre l’estuari del Tàmesi, tot i que a partir de llavors no va poder volar més. Era el tercer en rebre aquesta condecoració després d’Eduard Dietl i Werner Mölders. Adolf Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va fer unes quantes preguntes sobre les seves impressions personals. Era el segon cop que es veien. El pilot no li va ocultar en cap moment la seva admiració cap als avions britànics i, per sorpresa de Galland, Hitler va coincidir en la seva opinió i li va declarar que sentia molt respecte cap als britànics i que li sabia greu veure’s obligat a lluitar amb ells en una batalla que acabaria amb una de les dues potències aniquilades.

Després de sortir de la Cancelleria, Galland es va traslladar a Prússia Oriental com a convidat del ministre Hermann Göering per passar uns dies en el seu pavelló de caça a Rominten, el Carinhall, per caçar cérvols. Göering va felicitar al seu pilot per la seva promoció. Més endavant, les opinions de Galland no agradaran ni a Hitler ni a Göering.

---

A la tarda, en el palau de la UFA de Berlín es va estrenar la pel·lícula alemanya El jueu Süss, la segona pel·lícula difamatòria antisemita d’aquell estiu després de Els Rothschild. Joseph Goebbels, que s’havia assegut en els llocs d’honor junt amb els actors Veit Harlan i Marian i nombrosos dignataris del règim com Otto Meissner, en va cada molt content de la pel·lícula. A través d’una tergiversació deliberada d’un episodi històric, la pel·lícula presentava als jueus com perillosos i egoistes, entre altres coses. Però quan va acabar la pel·lícula, ja de la nit, avions britànics Wellington i Whitleys varen sobrevolar els cels de la capital alemanya. En sentir les sirenes antiaèries, la gent va córrer en seguit cap als refugis antiaeris i els canons antiaeris varen obrir foc. Durant aquella nit varen sonar dues vegades més les sirenes de Berlín.

---

Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. Aquell dia, el govern alemany va enviar un telegrama a l’Ambaixada espanyola a la Gran Bretanya per demanar-los si podien telegrafiar cada nit a Madrid les hores exactes de quan sonaven les alarmes aèries per després transmetre-ho d’immediat a l’ambaixada d’Alemanya a Madrid.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen aprovar un decret que obligava en els jueus a viatjar únicament en vagons propis.

A la Gran Bretanya:

Els caps de l’exèrcit britànic es varen preparar per la invasió alemanya. 

---

A la matinada, més de 80 bombarders francesos varen aparèixer sobre Gibraltar i varen deixar caure les seves bombes, deixant pràcticament destrossada la colònia anglesa. Quan faltaven deu minuts per la una del migdia, tres aparells més francesos varen aparèixer a gran alçada i varen llençar diverses bombes. Les bateries antiaèries varen obrir foc d’immediat. Deu minuts més tard, els francesos es varen retirar, però un quart d’hora més tard varen tornar tres bombarders que varen deixar caure sobre Gibraltar tres bombes més.

A Espanya: 

Coincidint amb l’entrevista entre els dos ministres, el president de la Generalitat Lluís Companys, detingut el 13 d’agost, va ser traslladat a Madrid via Bordeus. El President va ser lliurat per la mateixa Gestapo a la Direcció General de Seguretat, que el va maltractar deixant-lo pràcticament sense assistència i amb una dieta basada en pa dur, aigua i, de tant en tant, un plat de ranxo.